SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  27
La dialèctica i l´educació de l´ànima Llibre VII,  República
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La dialèctica platònica
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Episteme (ciència) Doxa (opinió) S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària) Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent) La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Tot i que el coneixement del que existeix absolutament, les realitats necessàries, és l´únic que mereix autènticament el nom de coneixement, el nostre procés cognoscitiu no comença amb la contemplació de les realitats immòbils, estables, sinó sobre les coses sotmeses al canvi, captades a través dels sentits. ( República , 477b) Les realitats aparents són les coses intermèdies situades en una zona de penombra , entre la foscor de la ignorància més absoluta i la llum del saber total, allò que constitueix el món humà per excel·lència, el món descrit a l´interior d´una caverna. A aquest món d´existències intermèdies li correspon un coneixement intermedi, la  doxa , entremig de la ignorància més absoluta i del saber absolut ( República , 478 e). La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Doxa (opinió) Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent) La doxa és més fosca que el coneixement però més lluminosa que la ignorància completa, perquè l´objecte sobre el que recau el seu interès és una barreja d´ésser i no ésser ( República , 478 c) El  filodoxo  es conforma amb les coses que semblen que són, opina de tot però no coneix allò sobre el que opina, capta la bellesa de les coses però desconeix què és la bellesa en si. imaginació creença La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Episteme (ciència) S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària) És un saber del objectes estables, els més elevats i precisos (idees).  El  filòsof  és qui busca el veritable saber, la veritable essència de cada cosa ( República , 480 a) pensament coneixement La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Dialèctica (coneixement) La filosofia es confon amb la dialèctica, entesa com el mètode (533 b) o el camí (532b) per arribar a la veritat. La dialèctica és l´educació de la “mirada” de l`anima (532 a). Aquesta “mirada” és una mirada el més allunyada de la mirada dels sentits, una mirada de la raó.  La dialèctica no significa només el procés sinó també el grau més elevat de l´educació de la mirada de l´ànima/raó, la culminació de l´ascensió de l´ànima cap a la contemplació de la idea de les idees, la idea de Bé.  La dialèctica platònica
Àmbit de la realitat (ontologia) ,[object Object],[object Object],[object Object],La dignitat d´un tipus de coneixement està vinculada a la dignitat de la realitat que li correspon. ,[object Object],La dialèctica platònica
Àmbit de la realitat (ontologia) Realitat metafísica Realitat aparent Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària) Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingen)  La dialèctica platònica
Àmbit de la realitat (ontologia) Realitat aparent Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingent)  ,[object Object],[object Object],La dialèctica platònica
Àmbit de la realitat (ontologia) Realitat metafísica Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària) Allò que fa possible que una cosa sigui (la seva causa, el seu principi) Allò que és comú a tot allò que s´anomena de la mateixa forma. Allò que és universal en contraposició a allò que és particular o singular, les coses. LES IDEES ( República , 476a-477b) La dialèctica platònica
Àmbit de la realitat (ontologia) ,[object Object],[object Object],[object Object],BE La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) ,[object Object],[object Object],[object Object],BE La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) Coneixement:  es produeix quan s´estableix una relació cognitiva entre un enteniment i un objecte. enteniment objecte Perquè la relació cognitiva sigui la més precisa cal que entre l´enteniment i l´objecte no hi hagi res que la interfereixi. La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) A més llum, més claredat i més fàcil és conèixer l´objecte. enteniment objecte A menys llum, menys claredat i més difícil és conèixer l´objecte. La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) enteniment objecte Bé La idea de Bé en el món intel·ligible fa el mateix paper que el Sol en el món visible; el Sol, amb la seva llum, permet la visió correcta de l´objecte per part dels sentits, mentre que la idea de Bé permet la contemplació correcta d´una idea per part de la raó. La dialèctica platònica
Àmbit del coneixement (epistemologia) enteniment objecte Bé La conclusió que es desprèn d´aquesta analogia és que si el que pretenem és un coneixement el més adequat possible de la realitat, aquest no és possible si prescindim del coneixement previ de la idea de Bé, que il·lumina la raó perquè pugui contemplar el millor possible una idea.  La dialèctica platònica
imatges objectes imaginació creença objectes matemàtics pensament idees coneixement Món visible (generació) Món intel·ligible (essència) opinió intel·ligència Àmbit  ontològic Àmbit  epistemològic A  República  533c-534b trobem una versió breu de la metàfora de la línia. Metàfora de la línia
Retorn al fons de la caverna Mite de la caverna República  Vll; 514a-517c i 518b-d
1ª fase: viure en l´engany En el nivell més baix del procés dialèctic s´identifica la ignorància amb una presó i l´error amb la penombra i la foscor Els presoners creuen que les ombres són les realitats autèntiques i úniques perquè des d´infants només han pogut dirigir la seva mirada a les imatges projectades a la paret del fons de la caverna ,[object Object],[object Object]
2ª fase: descobriment de l´engany Un dels presoners és deslligat i té l´oportunitat de contemplar que és el que hi havia darrera: un muntatge sofisticat i premeditat per generar engany. 1ª alternativa : la realitat més enllà del món aparent podria ser d´una altra manera, aquesta realitat depèn d´una altra més autèntica, superior que cal descobrir. ( Instint metafísic ) 2ª alternativa : la força del costum, la comoditat de l´engany generat pels altres, la ignorància feliç s´imposa al desig de descobrir la veritat. Millor seria tornar al fons de la caverna.
3ª fase:educació de l´ànima El descobriment de la veritat no pot ser immediat, cal una preparació perquè l´ànima acostumada a la foscor de mica en mica s´acostumi a la llum. ( LLUM = VERITAT ) L´educació es planteja com una lluita constant contra les tendències que forcen l´ànima a tornar al fons de la caverna (“és un camí pendent, abrupte, escarpat ...”) L´educació segueix un procés que comença en la instrucció en les coses més senzilles i que culmina en les coses més complicades i difícils (“primer sortiríem per la nit perquè la llum del sol no ens enlluerni, contemplaríem els reflexos de les coses abans que les coses mateixes ...”)
4ª fase:contemplació de la veritat L´ascensió dialèctica (el procés educatiu) culmina amb la sortida completa de la caverna i arriba a la plenitud amb la contemplació del Sol (SOL = IDEA DE BÉ = PRINCIPI ABSOLUT DE LES COSES) Una vegada s´ha educat l´ànima aquesta té l´ocasió d´entendre  què és el que domina i quina és el principi suprem del que depenen totes les coses: tant les del món intel·ligible com les del món visible. El filòsof arribat a la categoria de savi compara la nova situació amb la seva situació original: aquesta és la situació ideal de l´ésser humà, la d´un ésser autènticament lliure (alliberat totalment de les cadenes de la ignorància i de l´error) Bé
5ª fase:descens al fons de la caverna Al filòsof que té l´oportunitat d´arribar a aquest nivell li resulta inconcebible, en un principi, tornar al lloc d´on provenia: aquest és el lloc de la llibertat i de l´autèntica felicitat. Cal persuadir-lo que el procés dialèctic no s´ha acabat del tot: se l´ha de fer entendre per les bones o per la força, si és precís, que la seva obligació és tornar al fons de la caverna per tal de convèncer els cavernícoles que el seu estat no és el millor i que cal millorar-lo seguint les directrius del saber dels filòsofs. El camí de baixada, com el de pujada, tampoc és fàcil. Cal educar de nou l´ànima del filòsof per readaptar-la a la foscor, per poder vèncer l´escepticisme  i la força dels prejudicis dels captius. Tot podria ser que els revoltessin contra ell, fins al punt d´assassinar-lo. Bé
En el pensament platònic, l´ull és l´òrgan filosòfic per excel·lència, no en va, “theoria” significa en grec, visió, vista, espectacle. La mirada del filòsof és diferent de totes les altres perquè és  sinòptica  ( República , 536 c). Observa el món des d´una posició més elevada, superior, privilegiada ( República , 445c).  Però no tothom està disposat a accedir a aquesta posició, només aquells que mostren una tendència innata a fer un feixuc i llarg camí ascendent. Curiós tot plegat en un defensor de la raó per damunt dels sentits. En qualsevol cas, pren el model de l´esquema visual de coneixement per explicar com coneix la raó, l´ànima.  La dialèctica platònica
Qüestions més importants del Llibre VIIè de  La República: 1- Què és la dialèctica? 533c-534b, 534e-535e, 533b-c, 532a-c, 518b-d 2- Per què són importants les matemàtiques? 524d-525a 3- Educació de la classe política 520e-521b, 519e-520a 4- Descens al fons de la caverna 520a-b, 519c-520d 5- L´educació platònica 518 b-d Podeu trobar una selecció de textos en  https://sites.google.com/site/cavernicoles/caverna La dialèctica platònica

Contenu connexe

Tendances (20)

Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Plató resum
Plató resumPlató resum
Plató resum
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Mill Utilitarisme
Mill UtilitarismeMill Utilitarisme
Mill Utilitarisme
 
John Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietatJohn Locke: el dret a la propietat
John Locke: el dret a la propietat
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( L'imperatiu categòric)
 
7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política7_John Locke: teoria política
7_John Locke: teoria política
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.Plató. Teoria de la reminiscència.
Plató. Teoria de la reminiscència.
 

Plus de Manel Villar (Institut Poeta Maragall)

Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

Plus de Manel Villar (Institut Poeta Maragall) (20)

Atenció 1.
Atenció 1.Atenció 1.
Atenció 1.
 
La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.La indústria de l'atenció.
La indústria de l'atenció.
 
Crítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues moralsCrítica al kantisme i les dues morals
Crítica al kantisme i les dues morals
 
Filosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirusFilosofia i coronavirus
Filosofia i coronavirus
 
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poderNihilisme, ressentiment i voluntat de poder
Nihilisme, ressentiment i voluntat de poder
 
Etern retorn i superhome
Etern retorn i superhomeEtern retorn i superhome
Etern retorn i superhome
 
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de DéuCrítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
Crítica a l'utilitarisme i la mort de Déu
 
Conviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesaConviure amb la incertesa
Conviure amb la incertesa
 
Capitalismo y pandemia varios autores
Capitalismo y pandemia   varios autoresCapitalismo y pandemia   varios autores
Capitalismo y pandemia varios autores
 
Sopa de Wuhan
Sopa de WuhanSopa de Wuhan
Sopa de Wuhan
 
Els nostres i els altres
Els nostres i els altresEls nostres i els altres
Els nostres i els altres
 
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
Fonamentació de la Metafísica dels Costums ( El deure i la llei moral)
 
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
Fonamentació de la Metafísica del Costums (La bona voluntad i la felicitat)
 
Post-veritat
Post-veritatPost-veritat
Post-veritat
 
Aforismes 18
Aforismes 18Aforismes 18
Aforismes 18
 
Biaixos cognitius
Biaixos cognitiusBiaixos cognitius
Biaixos cognitius
 
Aforismes 17
Aforismes 17Aforismes 17
Aforismes 17
 
Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.Democràcia, una realitat amenaçada.
Democràcia, una realitat amenaçada.
 
Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.Democràcia, una ficció amenaçada.
Democràcia, una ficció amenaçada.
 
Política i modernitat.
Política i modernitat.Política i modernitat.
Política i modernitat.
 

República, Llibre VII

  • 1. La dialèctica i l´educació de l´ànima Llibre VII, República
  • 2.
  • 3.
  • 4. Àmbit del coneixement (epistemologia) Episteme (ciència) Doxa (opinió) S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària) Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent) La dialèctica platònica
  • 5. Àmbit del coneixement (epistemologia) Tot i que el coneixement del que existeix absolutament, les realitats necessàries, és l´únic que mereix autènticament el nom de coneixement, el nostre procés cognoscitiu no comença amb la contemplació de les realitats immòbils, estables, sinó sobre les coses sotmeses al canvi, captades a través dels sentits. ( República , 477b) Les realitats aparents són les coses intermèdies situades en una zona de penombra , entre la foscor de la ignorància més absoluta i la llum del saber total, allò que constitueix el món humà per excel·lència, el món descrit a l´interior d´una caverna. A aquest món d´existències intermèdies li correspon un coneixement intermedi, la doxa , entremig de la ignorància més absoluta i del saber absolut ( República , 478 e). La dialèctica platònica
  • 6. Àmbit del coneixement (epistemologia) Doxa (opinió) Es conforma amb allò que apareix (realitat aparent, realitat contingent) La doxa és més fosca que el coneixement però més lluminosa que la ignorància completa, perquè l´objecte sobre el que recau el seu interès és una barreja d´ésser i no ésser ( República , 478 c) El filodoxo es conforma amb les coses que semblen que són, opina de tot però no coneix allò sobre el que opina, capta la bellesa de les coses però desconeix què és la bellesa en si. imaginació creença La dialèctica platònica
  • 7. Àmbit del coneixement (epistemologia) Episteme (ciència) S´interessa per allò que existeix per si mateix (realitat metafísica, realitat necessària) És un saber del objectes estables, els més elevats i precisos (idees). El filòsof és qui busca el veritable saber, la veritable essència de cada cosa ( República , 480 a) pensament coneixement La dialèctica platònica
  • 8. Àmbit del coneixement (epistemologia) Dialèctica (coneixement) La filosofia es confon amb la dialèctica, entesa com el mètode (533 b) o el camí (532b) per arribar a la veritat. La dialèctica és l´educació de la “mirada” de l`anima (532 a). Aquesta “mirada” és una mirada el més allunyada de la mirada dels sentits, una mirada de la raó. La dialèctica no significa només el procés sinó també el grau més elevat de l´educació de la mirada de l´ànima/raó, la culminació de l´ascensió de l´ànima cap a la contemplació de la idea de les idees, la idea de Bé. La dialèctica platònica
  • 9.
  • 10. Àmbit de la realitat (ontologia) Realitat metafísica Realitat aparent Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària) Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingen) La dialèctica platònica
  • 11.
  • 12. Àmbit de la realitat (ontologia) Realitat metafísica Allò que sempre és i que fa possible altres realitats (realitat necessària) Allò que fa possible que una cosa sigui (la seva causa, el seu principi) Allò que és comú a tot allò que s´anomena de la mateixa forma. Allò que és universal en contraposició a allò que és particular o singular, les coses. LES IDEES ( República , 476a-477b) La dialèctica platònica
  • 13.
  • 14.
  • 15. Àmbit del coneixement (epistemologia) Coneixement: es produeix quan s´estableix una relació cognitiva entre un enteniment i un objecte. enteniment objecte Perquè la relació cognitiva sigui la més precisa cal que entre l´enteniment i l´objecte no hi hagi res que la interfereixi. La dialèctica platònica
  • 16. Àmbit del coneixement (epistemologia) A més llum, més claredat i més fàcil és conèixer l´objecte. enteniment objecte A menys llum, menys claredat i més difícil és conèixer l´objecte. La dialèctica platònica
  • 17. Àmbit del coneixement (epistemologia) enteniment objecte Bé La idea de Bé en el món intel·ligible fa el mateix paper que el Sol en el món visible; el Sol, amb la seva llum, permet la visió correcta de l´objecte per part dels sentits, mentre que la idea de Bé permet la contemplació correcta d´una idea per part de la raó. La dialèctica platònica
  • 18. Àmbit del coneixement (epistemologia) enteniment objecte Bé La conclusió que es desprèn d´aquesta analogia és que si el que pretenem és un coneixement el més adequat possible de la realitat, aquest no és possible si prescindim del coneixement previ de la idea de Bé, que il·lumina la raó perquè pugui contemplar el millor possible una idea. La dialèctica platònica
  • 19. imatges objectes imaginació creença objectes matemàtics pensament idees coneixement Món visible (generació) Món intel·ligible (essència) opinió intel·ligència Àmbit ontològic Àmbit epistemològic A República 533c-534b trobem una versió breu de la metàfora de la línia. Metàfora de la línia
  • 20. Retorn al fons de la caverna Mite de la caverna República Vll; 514a-517c i 518b-d
  • 21.
  • 22. 2ª fase: descobriment de l´engany Un dels presoners és deslligat i té l´oportunitat de contemplar que és el que hi havia darrera: un muntatge sofisticat i premeditat per generar engany. 1ª alternativa : la realitat més enllà del món aparent podria ser d´una altra manera, aquesta realitat depèn d´una altra més autèntica, superior que cal descobrir. ( Instint metafísic ) 2ª alternativa : la força del costum, la comoditat de l´engany generat pels altres, la ignorància feliç s´imposa al desig de descobrir la veritat. Millor seria tornar al fons de la caverna.
  • 23. 3ª fase:educació de l´ànima El descobriment de la veritat no pot ser immediat, cal una preparació perquè l´ànima acostumada a la foscor de mica en mica s´acostumi a la llum. ( LLUM = VERITAT ) L´educació es planteja com una lluita constant contra les tendències que forcen l´ànima a tornar al fons de la caverna (“és un camí pendent, abrupte, escarpat ...”) L´educació segueix un procés que comença en la instrucció en les coses més senzilles i que culmina en les coses més complicades i difícils (“primer sortiríem per la nit perquè la llum del sol no ens enlluerni, contemplaríem els reflexos de les coses abans que les coses mateixes ...”)
  • 24. 4ª fase:contemplació de la veritat L´ascensió dialèctica (el procés educatiu) culmina amb la sortida completa de la caverna i arriba a la plenitud amb la contemplació del Sol (SOL = IDEA DE BÉ = PRINCIPI ABSOLUT DE LES COSES) Una vegada s´ha educat l´ànima aquesta té l´ocasió d´entendre què és el que domina i quina és el principi suprem del que depenen totes les coses: tant les del món intel·ligible com les del món visible. El filòsof arribat a la categoria de savi compara la nova situació amb la seva situació original: aquesta és la situació ideal de l´ésser humà, la d´un ésser autènticament lliure (alliberat totalment de les cadenes de la ignorància i de l´error) Bé
  • 25. 5ª fase:descens al fons de la caverna Al filòsof que té l´oportunitat d´arribar a aquest nivell li resulta inconcebible, en un principi, tornar al lloc d´on provenia: aquest és el lloc de la llibertat i de l´autèntica felicitat. Cal persuadir-lo que el procés dialèctic no s´ha acabat del tot: se l´ha de fer entendre per les bones o per la força, si és precís, que la seva obligació és tornar al fons de la caverna per tal de convèncer els cavernícoles que el seu estat no és el millor i que cal millorar-lo seguint les directrius del saber dels filòsofs. El camí de baixada, com el de pujada, tampoc és fàcil. Cal educar de nou l´ànima del filòsof per readaptar-la a la foscor, per poder vèncer l´escepticisme i la força dels prejudicis dels captius. Tot podria ser que els revoltessin contra ell, fins al punt d´assassinar-lo. Bé
  • 26. En el pensament platònic, l´ull és l´òrgan filosòfic per excel·lència, no en va, “theoria” significa en grec, visió, vista, espectacle. La mirada del filòsof és diferent de totes les altres perquè és sinòptica ( República , 536 c). Observa el món des d´una posició més elevada, superior, privilegiada ( República , 445c). Però no tothom està disposat a accedir a aquesta posició, només aquells que mostren una tendència innata a fer un feixuc i llarg camí ascendent. Curiós tot plegat en un defensor de la raó per damunt dels sentits. En qualsevol cas, pren el model de l´esquema visual de coneixement per explicar com coneix la raó, l´ànima. La dialèctica platònica
  • 27. Qüestions més importants del Llibre VIIè de La República: 1- Què és la dialèctica? 533c-534b, 534e-535e, 533b-c, 532a-c, 518b-d 2- Per què són importants les matemàtiques? 524d-525a 3- Educació de la classe política 520e-521b, 519e-520a 4- Descens al fons de la caverna 520a-b, 519c-520d 5- L´educació platònica 518 b-d Podeu trobar una selecció de textos en https://sites.google.com/site/cavernicoles/caverna La dialèctica platònica