2. ÍNDEX
Text introductori breu i clar.
Mapa conceptual.
Usos primaris del sòl.
-Ús agrícola
-Ús ramader
Gràfic
-Ús forestal
Causes de la diversitat dels paisatges agraris.
-Factors físics
-Factors humans
Glossari.
Activitats PAU.
3. Quan ens referim al sector primari, estem parlant
sobre la agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la
pesca.
En el nostre treball ens anem a centrar en
l’agricultura, es a dir, en quins són els usos primaris
del sòl (ús ramader, ús agrícola i ús forestal) i quines
són les causes de la diversitat dels paisatges agraris
(factors físics i humans).
7. USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)
Tipus de cultiu
Reducció de la
superfície cultivada
Abandó
Causa
Falta
rendibilitat
explotacions,
PAC,
urbanització….
Cultius de secà
Augment de la
superfície de regadiu
8. USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)
Blat
Cultius de secà
herbaics
Principal
productor
mundial
Vinyers
Oliverals
14. USOS PRIMARIS DEL SÒL (II)
DISTRIBUCIÓ DEL ESPAIS FORESTALS
Comunitats autònomes més
boscoses
Nord: País Bac i Catalunya
Comunitats autònomes
meyns boscoses
Centre, sud i sud-oest
15. USOS PRIMARIS DEL SÒL (II)
Les més
importants
Fusta
Suro
Fauna cinegètica
16. CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS
PAISATGES AGRARIS
Interacció
• Factors físics
• Factors humans
Factors físics
-El medi natural
-El clima
-El relleu i els sòls
Factors humans
-La població
-El poblament
-La propietat i la grandària de les parcel·les i de
les explotacions
17.
18. GLOSSARI
Cultius de secà: Aquells que solament reben aigua de la pluja.
Cultius de regadiu: Aquells que reben aigua mediant obra humana, independentment de la
duració o quantitat .
PAC: Conjunt de normes que regula la producció agrícola i ramaderia de la Unió Europea.
Ramaderia extensiva: Es la ramaderia que es practica, sobretot, en grans extensions de sòl i
on predomina una economia de subsistència. Aquest tipus de ramaderia necessita menys
capital per inversions, mà d’obra i alimentació que la ramaderia intensiva.
Ramaderia intensiva: També denominada industrial. Es la ramaderia que es practica en
explotacions especialitzades a las que es destina molt capital i mà d’obra, instal·lacions i
aliments per al ramat.
Productivitat: relació entre la producció i el número de hores de treball per obtindre-la.
Explotació agrària: es la unitat tècnica-económica, de la que s’obtenen productes agraris
baix la responsabilitat d’un titulat; pot estar formada per una o varies parcel·les, a pesar de
que no siguen continues.
Parcel·la: extensió de terra cultivable amb un sol límit.
Minifundi: finca rústica, que per la seua reduïda extensió, es difícilment rentable.
Latifundi: finca rústica de gran extensió amb baixos rendiments agrícoles.
Rendiment agrícola: productes obtinguts en una explotació, es calcula mediant la relació
entre producció i superfície cultivada.
19. ACTIVITATS PAU
1.Delimiteu en el perfil annex l’“Espanya
humida” i caracteritzeu el seu paisatge i
estructura agrària.
Perfil annex
3.000 m.
2.000 m.
1.000 m.
100
200
300
Font/Fuente: Web del Instituto Geográfico Nacional. Página (2010)
400
500
600
700 KM
20. RESPOSTA
L’Espanya més humida es troba a les comunitats de Galícia i País Basc, és a dir, al
nord i nord-oest de la península. La gran humitat d’aquesta zona es deu en gran part a les
abundants precipitacions procedents de les borrasques atlàntiques; i les seues
temperatures són suaus al litoral i altes a l’interior.
Per tots aquestos factors, en aquest tipus de territori abunden els boscos i els prats, la
qual cosa fa que les explotacions minifundis familiars predominen, les quals se basaven
anteriorment en el cultiu de secà però que, actualment, se centren en l’activitat més
important del sector primari (pastos per alimentar al bestiar boví).
També caldria afegir que la baixa productivitat de les granges de llet i les imposicions de la
PAC afecten negativament a aquesta zona.
Per una part, el cultiu especialitzat es basa en hortalisses i en forratjes per a
l’autoconsum i la venda en mercats urbans. I, per altra banda, la zona gallega es centra
en la producció vinícola.
Finalment, em de mencionar l’ús forestal, el qual ha incrementat notablement en els
últims anys degut a la repoblació de diferents tipus de vegetals que han aprofitat per a la
indústria.
21. ACTIVITATS PAU
2. Amb l’ajuda del gràfic del Document 1, i dels
vostres coneixements, caracteritzeu el cultiu
de l’olivera a Espanya considerant les seues
produccions, localitzacions i comercialització.
Evolució de la superfície i la producció del cultiu d’oliva a Espanya (1990-2007).
Evolución de la superficie y la producción del cultivo de aceituna en España (1990-2007).
2400000
5000000
2300000
4000000
2200000
3000000
2100000
2000000
2000000
1000000
1900000
0
1800000
1990
1992
1995
1997
PRODUCCIÓN TM
2000
2002
2005
SUPERFICIE HAS.
Font/Fuente: Anuario Estadístico (2009). Ministerio de Medio Ambiente y medio rural y marino.
2007
Superficie (ha)
2500000
6000000
Producción (Tm)
7000000
22. RESPOSTA
Com podem observar en el gràfic anterior, el cultiu d’olivera a
augmentat als últims anys; tot açò es deu a que Espanya és el
primer productor mundial d’oli d’oliva i suposa el 12% de la seua
superfície conreada (2.500.000 de hectàrees aprox.).
La major part de cultius d’olivera els trobem principalment al sud
de la península i especialment a les comunitats autònomes
properes al mediterrani (Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya)
i a l’interior d’Andalusia i Castilla-La Manxa.
Al acabar la crisi de rentabilitat de 1960, la introducció en la UE
va suposar l’impuls necessari per a l’expansió d’aquest sector
gracies a les ajudes proporcionades per la PAC. Encara que
aquestes subvencions poden provocar una sobreproducció i la
ruptura de l’equilibri econòmic.