Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer

ACTIVITATS PRÈVIES SETMANA CULTURAL 2010 abcdefghijkijk
abcdefghijkijk

PELLICER OLLÉS, V. Contalles Del Port. Col. El Tinter-14. Cossetània Edicions.

abcdefghijkijk

● A mesura que vagis llegint has d’omplir aquesta taula, ens servirà de guia per poder realitzar un mural sobre
l’Origen i formació dels Ports.

Cronologia
Era Períodes Canvis a l’estructura de la Terra Formació dels Ports
(Milions d’anys)

Precambrià

Cambrià

Ordovicià
Primària
Silurià
o
Paleozoica
Devonià

Carbonífer

Permià

Triàsic
Secundària
Juràssic
o Mesozoica
Cretàcic

Terciari

Terciària
o Cenozoica

Quaternari


abcdefghijkijk

(Cinc cèntims d’història natural del Port)

Aquest llibre tracta d’històries contades per homes del Port. Inventades o
viscudes, són històries que tenen un marc geogràfic El propi Port té una
geogràfic
ogràfic.
història. Una història tan llarga com la de la pròpia Terra, i, com aquesta, es pot
remuntar a uns 4.500 milions d’anys: la història geològica del Port. Aquesta
història es llegeix a les roques que configuren el paisatge, en la seva natura,
les formes i les cicatrius que presenten. Senyals i estructures que revelen la
seqüència en el temps dels esdeveniments geològics. Ocorre, però, que el què
no està a l’abast no ho podem llegir i és així que els esdeveniments anteriors a
ara fa uns 250 milions d’anys resten escrits en roques enterrades a quilòmetres
sota els nostres peus. L’únic reflex que resta dels temps més remots és el de
les cicatrius mal soldades, que ens mostren febleses que han permès fer jugar
blocs sencers de la crosta de la Terra ara elevant-se, enfonsant-se, estirant-se
o arronsant-se segons els avatars de la complexa dinàmica interna de la Terra.

1- Què és la Geologia? Marca la resposta correcta.
□ La ciència que estudia l’ésser humà.
□ La ciència que es dedica exclusivament a l’estudi dels Ports.
□ La ciència que estudia la Terra, la seua història i els processos que li
han donat forma.
□ La ciència que estudia la història.
Si tens dubtes clica a les següents adreces, trobaràs la solució.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Geologia#Geologia_hist.C3.B2rica

2- La història del Port és tan antiga com la història del planeta ......................
es pot remuntar a uns .......................................... d’anys. Era l’era
...................................

3- Digues si és Veritat (V) o Mentida (M):
__ La història de la terra es pot veure a les roques que configuren el
paisatge.
__ Podem estar segurs de tot el que ha passat en la història de
l’evolució de la Terra.
__ Enterrades a quilòmetres sota els nostres peus tenim roques
anteriors a fa uns 250 milions d’anys.

4- Creus què els volcans i els terratrèmols són manifestacions de la
dinàmica interna de la Terra? Justifica la resposta.


abcdefghijkijk

Abans del començament del triàsic, període de temps que
transcorre entre fa aproximadament 250 i 200 milions d'anys, un
gran continent agrupava totes les terres emergides.
Aproximadament al mig d'aquesta Pangea (Pan = tota, Gea = la
terra) hi podríem trobar les roques que subjauen sota el Port. El
clima era molt àrid i l’erosió allisava el relleu. Al triàsic les forces
internes de la Terra començaren a estirar, a aprimar l'escorça i a
trencar-la per la part de llevant. Es formà un escot que s’endinsava
en la Pangea: era la mar Tetis. L'acció dels rius que corrien cap
aquell mar deixaren terres, arenes i còdols que després es
transformarien en arenisques i conglomerats de color roig. Si els
volem veure ens haurem d'atansar a Benifallet perquè, al Port, les
barrancades, encara no les han descolgades, i és que les forces
de dins la Terra continuaren estirant i el mar envaí la zona, i s'hi
van dipositar sediments marins que es transformarien en calcàries.
Al triàsic se succeïren dues retirades i dos nous avenços del mar
Tetis, i s'acumularen alternativament terres argiloses de color roig i
noves calcàries. Aquests materials ja els podem trobar al Port, en
especial a les valls d'Alfara i de Paüls i al barranc de la Galera.
Tant d'estirament i d'aprimament de l'escorça féu possible que
tinguessin lloc processos volcànics i que en alguns temps del
triàsic alguns petits dinosaures de la regió poguessin contemplar
l'imponent perfil d'un volcà. Avui nosaltres només podem
contemplar-ne les restes en forma de roques negres i cendres
roginoses.


abcdefghijkijk

5- El període del Triàsic transcorre entre:
- Fa 4.600 fins ara.
- Entre 250 i 200 milions d’anys enrere.
- Al començament del segle XX.
- Al mig del continent anomentat Pangea.

6- Digues si és Veritat (V) o Mentida (M):
__ Totes les terres emergides estaven agrupades en un sol continent
durant el Triàsic.
__ Les roques que subjauen sota el Port les podríem trobar al mig del
gran continent anomenat Pangea.
__ Durant el Triàsic al Port haguéssim pogut trobar algun volcà.
__ Avui no podem trobar cap resta del període triàsic als Ports.

7- Completa:
Avui podem contemplar restes del Triàsic en forma de ....................
...................... i ......................... ........................... .

8- Terra emergida significa: (Marca amb una X la resposta correcta)
□Terra per sota del nivell del mar.
□Terra per damunt del nivell del mar.
□Terra a punt de sobresortir del mar.
9- Pangea significa: (Marca amb una X la resposta o respostes correctes)

□El nom de l’únic continent que agrupava totes les terres emergides de la
Terra.
□El nom del lloc on van sorgir els Ports.
□El nom de l’únic continent que havia al Triàsic i que agrupava totes les terres
submergides.
□ Agrupació de tots els continents en un de sol.


abcdefghijkijk
La majoria de les roques del Port es van
formar a partir de sediments marins
acumulats ja en plena era dels dinosaures, al
juràssic.
juràssic. En aquesta època el mar arribava a
la zona tant aviat per llevant com pel sud i
ponent, ja que les forces internes de la Terra
havien continuat estirant i esquinçant aquella
Pangea per obrir l’oceà Atlàntic. Amb tant de
mar no és d'estranyar que els sediments que
donarien lloc a calcàries fossin els que
dominen.
A l’iniciar-se el cretàcic ara fa uns 140
cretàcic,
milions d'anys, començava a obrir-se el golf
de Biscaia i el conjunt que correspondria
aproximadament a la Península girava al
revés de les agulles del rellotge. Aquesta
empenta permeté emergir, entre altres, la
regió que correspon al Port. Això comportà
que per un temps curt, d'uns quants milions
d'anys, hi creixessin boscos i s'hi
desenvolupessin rius. Les arenes d'aquests
rius les podem trobar al Montsagre i a la font
de la Llagosta. Part d'aquells boscos
donaren lloc al carbó que s'extreia de la mina
Maruja. Posteriorment el mar tornà a envair
la zona amb algunes interrupcions fins que al
final emergí totalment.

10- A quina era pertany el període Juràssic?
___________________________________________________

11- La majoria de les roques del Port es van formar a partir de

sediments _______________ acumulats en plena era dels

_______________ , al _______________ .

12- Completa:

A l’iniciar-se _____________ ara fa uns ______milions d'anys, començava a
______milions

obrir-se el golf de Biscaia i el conjunt que correspondria aproximadament a


abcdefghijkijk

la Península girava al revés de les agulles del rellotge. Aquesta empenta

permeté ____________, entre altres, la regió que correspon__________.

Això comportà que per un temps ________, d'uns quants milions d'anys, hi

creixessin ___________i s'hi desenvolupessin ___________. Aquells

boscos varen donar ____________ que s’extreia de la mina ____________ .

Finalment, el ____________ tornà a envair els Ports.


abcdefghijkijk

Des del començament del terciari (des de
fa uns 60 milions d'anys), el Port
sobreeixia, molt més extens que avui dia,
comprimit per forces que afectaven tota la
zona i que arronsaven les parts de l'escorça
que més s'havien estirat durant la major
part de l'era dels dinosaures. Al comprimir-
se s'anaren elevant els Pirineus, les
serralades costaneres catalanes i la
serralada Ibèrica. Quasi a la cruïlla
d'aquestes dues darreres, hi trobem el Port.
Les roques que el constitueixen, abans
predominantment disposades en capes
horitzontals, alhora que s'aixecaven es
doblegaren, s'esquerdaren i se
sobreposaren uns segments allargassats
sobre altres. Plecs i falles es disposen
majoritàriament en una orientació de sud-
est a nord-oest, la direcció de la serra de
l'Espina i de les valls de Paüls i d'Alfara.
Aquestes darreres ocuparen el lloc de plecs
de geometria inversa al relleu. i és que, al
corbar-se cap amunt, els gruixos de roca
calcària s'esquerdaren per la seva cresta i,
imparable, l'acció erosiva de l'aigua treballà
aprofundint les esquerdes i acabant per
esculpir una vall en el lloc del plec. Aquesta
mateixa imparable activitat erosiva anà
actuant sobre tot el Port, acumulant els
al—luvions en les conques deprimides del
seu voltant com era la mar que ocupava
l'actual depressió de l'Ebre. Els processos
geològics són impacients i no esperen que
acabi l'anterior; és per això que els
materials acumulats en forma de
conglomerats en alguns punts foren
empesos fins a posar-se gairebé verticals,
tal com els veiem a Sant Salvador d'Horta i
a Prat de Comte.


abcdefghijkijk

Després de la tempesta ve la calma, i després de la compressió va tenir lloc la
relaxació dels esforços, la qual cosa comportà que unes àrees tendissin a
anar-se enfonsant i unes altres no tant. Entre aquestes últimes tenim el Port,
la serra del Montsià i la serra del Boix; entre les altres, les que s'enfonsaren
més, la Fossa de Tortosa.
L’anterior història geològica ha conduït a les característiques del relleu, on es
desenvolupen les històries narrades en aquest llibre. Un relleu dur, feréstec i
complex. L'erosió ha pogut esculpir valls i barrancs al llarg de la direcció
estructural SE-NW, com les valls ja mencionades de Paüls i Alfara, però
també com les valls d'Uixó o la de Carlares, o els barrancs dels Cirers, de la
Carrasca, de Capatx, de la Vall Figuera o el de la Fou. L'erosió també ha
pogut dibuixar barrancs cap a la plana al—luvial del W- SW com els barrancs
de la Galera, de Cova del Garrofer, de Lloret, de Covalta, de la Vall del
Pastor, de Farrúbio, de la Vall Cervera o el barranc del Llop; tots ells, a
excepció del de la Fou, per tributar les seves aigües directament al riu Ebre.
Cap al NW, part de les vies de drenatge es mereixen la categoria de rius, com
el Matarranya, l'Ulldemó, l'Algars, de les Valls o el dels Estrets. La natura de
les roques del país, més propenses a fracturar-se que a doblegar-se, ha fet
que valls i barrancs voregin àrees elevades relativament planes: les moles i
moletes que s'escampen per tot el Port i n'omplen la toponímia. Quan les
vertents dibuixen vèrtexs més arrodonits, tenim les penyes i les tosses, i,
finalment, també podem trobar al Port puntes i pics, com la punta Serena i el
pic de l'Aigua.
La natura de la roca calcària, que predomina al Port, fa que deixi escolar
l'aigua per les esquerdes amb facilitat i que sorgeixi per les innombrables
fonts i ullals. Però la seva poca porositat fa que la retingui en poca quantitat i,
per tant, que les fonts i, especialment, els ullals siguin de cabal molt
inconstant. El Port podria ser fins i tot sec, donat que a la regió en què es
troba la pluviometria no és molt generosa. Tot i això, en estar aixecat a plom
sobre les planes que l'envolten, captura l'aigua que li ve dels escassos
temporals de llevant. El barranc de la Fou se'n beneficia especialment i
ostenta la màxima pluviositat. No obstant això, el Port potser obté l'aportació
més fidel i constant d'aigua del nord-oest, d'on vénen normalment els fronts i
d'on bufa majoritàriament el vent, gràcies precisament a la seva disposició
estructural SW-NE, a través d'aquella direcció. Aquells vents, quasi exhaurits
d'humitat, la condensen en veure's obligats a pujar a les altures més frescals
del Port per formar, si més no, boires que humitegen les parts més elevades,
a canvi, però, d'escalfar i eixugar la vessant de sotavent.


abcdefghijkijk

13-
13- Digues tres adjectius que descriuen el relleu dels Ports:

14-
14- Quin fenomen ha esculpit barrancs i valls?

15-
15- Enumera 3 barrancs i 3 rius dels Ports.

16-
16- Quina roca predomina al Port? Quina característica principal té?

17-
17- Com és que tot i la seua situació el Port no és un territori sec?
Raona la resposta.

SI VOLS SABER MÉS COSES sobre la formacio de la Terra:
http://docs.google.com/present/view?id=dhgdszng_887f254ntft


Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

En vedette

En vedette (6)

Similaire à Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer

Similaire à Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer (20)

Plus de Neus Cortiella

Plus de Neus Cortiella (20)

Dernier

Dernier (8)

Evoluciogeologicaportssegonsllibrepellicer