1. 3. LIBERALISME I
NACIONALISME
H.M.C. 1

2. Sumari
1. La Revolució Francesa (1789-1799)
2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
3. L’Europa de la Restauració
4. Les revolucions liberals (1820-1848)
5. La construcció dels estats nacionals
H.M.C. 2

3. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.1 Les causes de la Revolució
• La burguesia: necessitat de canvis de
reglamentacions econòmiques, accés al poder
polític, idees il.lustrades (canvis polítics)
• L’aristocràcia: aferrada a l’antic model feudal
• Una greu crisi econòmica: condicions vida
pagesia, males collites (dècada de 1780), crisi
industrial (obertura mercat francés dels
productes anglesos), a més de vagues, motins,
atur...
• Les finances reials: situació de bancarrota.
L’aristocràcia no pagava impostos, el tercer estat
pagava els tributs
H.M.C. 3

4. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
H.M.C. 4

5. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.2. La convocatòria d’Estats Generals
• Calonne
(ministre de
Lluis XVI):
proposta de que
la noblesa
també ha de
pagar impostos
• Rebel.lió
nobiliària
enfront d’això,
amb una greu
crisi política
• Només els
H.M.C. Estats Generals 5
podien aprovar

6. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.3. La ruptura del juliol del 1789
• Estats Generals (5 de maig) a Versalles:
reunions per estaments i únic vot per grup
• Assemblea Nacional (20 de juny) al Jeu de
Paume –petit pavelló de París-
• Estats Generals=Assemblea Nacional Constituent
(9 de juliol)
• Assalt a la Bastilla (14 de juliol): símbol de
l’absolutisme. Aparició de la Guàrdia Nacional
• Propagació arreu del camp francés: revolta
antisenyorial
H.M.C. 6

7. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791)
• Abolició jurídica del feudalisme
• Aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i
del Ciutadà
• S’establia la sobirania de la nació
• Constitució del 1791:
• monarquia constitucional, divisió de poders
• Sufragi censatari, dret de veto del rei
• Nova divisió territorial: abolir duanes
interiors i llibertat de comerç
• Tots els ciutadans iguals davant la fiscalitat
• Llibertat d’empresa
• Prohibició dels gremis i associacions
• Desamortització, Constitució Civil del Clero
H.M.C. 7

8. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la
monarquia (1791-1792)
• El procés revolucionari:
• Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformes
• Constitucionalistes: monàrquics liberals i burguesia
propietària: frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora,
les demandes més revolucionàries
• Un sector més radical de la burguesia reclamava
una organització més democràtica
• Varennes (juny, 1791): família reial intenta fugir
• Assemblea legislativa (octubre de 1791)
• Guerra a Aústria (abril, 1792): focus contrarevolucionari.
Amenaça sobre París; sans-culottes: defensa de la capital
• Assalt a les Tulleries (agost, 1792): arrest del rei i
convocatòria elecccions amb sufragi universal masculí
H.M.C. 8

9. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica
(1792-1795)
• La Convenció girondina
• Govern dels girondins: posicions moderades
• Enfrontats al muntanyencs (jacobins, cordeliers...)
• La Plana: diputats entre uns i altres
• Lluís XVI (gener, 1793): guillotinat
• Coalició europea antirevolucionària
• Insurreció pagesos de la Vendée
• La Convenció jacobina: el Terror
• Nova Constitució (1793): sobirania popular i sugrafi
universal masculí
• Govern revolucionari: etapa més radical (el Terror)
• Comité de Salvació Pública (Robespierre):
reformes socials. Juliol, 1794: executat.
9
H.M.C.

10. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
1.7. La república burguesa (1795-1799)
• Tercera etapa de la Convenció: desmentellament de la
legislació jacobina, presència d’una burguesia conservadora
• Nova Constitució (1795)
• Restablir el sufragi censatari
• Nou poder executiu: el Directori
• Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i
Consell dels Cinc-cents
• Directori: reprimir amb duresa revoltes esquerranes
• Conspiració dels iguals: Babeuf
• Reorganització del moviment reialista
• La política exterior: l’èxit més important.
• Segons la burguesia: l’exèrcit única possibilitat de mantenir
l’ordre social i principis revolucionaris
• Napoleó Bonaparte (novembre, 1799) cop d’Estat; el
Consolat 10
H.M.C.

11. 1. La Revolució Francesa (1789-1799)
11
H.M.C.

12. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
2.1. La França de Napoleó Bonaparte
• Al principi del Consolat, Triumvirat: Napoleó
comparteix poder amb 2 cònsols més
• 1802: es va declarar cònsul únic i vitalici
• Nova Constitució: amb executiu fort
• Fi a les protestes populars i el jacobinisme
• Integració dels reialistes
• 1804: es va fer proclamar emperador
• Noves institucions, i reformes per consolidar les
conquestes de 1791:
• Codi Civil, Codi de Comerç i Codi Penal
• Centralització administrativa (amb prefectes)
• Ensenyament públic i uniformització lingüística
12
H.M.C.

13. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
13
H.M.C.

14. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
2.2. El domini d’Europa
• L’acció exterior: l’altre gran component
• Política de conquestes: dominar Europa
• Pretenia crear un Imperi amb el centre a França
• Màxim apogeu: 1812
• Declivi de Napoleó (1813)
• El fracàs a Rússia
• Les dificultats a Espanya
• La formació d’una gran coalició europea
• Ocupació de París (1814)
• Destitució de Napoleó i restabliment dels Borbó
amb Lluís XVIII
• Confinat a l’illa d’Elba; retorn efímer
• Batalla de Waterloo (1815): derrota definitiva
14
H.M.C.

15. 2. Napoleó Bonaparte (1799-1814)
15
H.M.C.

16. 3. L’Europa de la Restauració
3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena
• Congrès de Viena (1814-1815): sota la direcció del
canceller austríac Metternich
• Objectiu principal: tornar a la situació anterior a
la Revolució Francesa i posar fi als principis de
sobirania nacional i de constitucionalisme
• Retorn a l’absolutisme (rebuig de la revolució)
• Legitimisme: reconèixer el dret dels monarques hereditaris a
recuperar el tron
• Resultats de la Restauració
• Carta atorgada: França (certes atribucions limitades)
• Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac,
Imperi Rus i Espanya
• Sistema parlamentari: Gran Bretanya
16
H.M.C.

17. 3. L’Europa de la Restauració
3.2. La reordenació del mapa europeu
• Congrés de Viena: remodelació de fronteres segons
vencedors, no tenint en compte les aspiracions
nacionals dels pobles
• Objectiu: equilibrar les forces de les grans
potències
• Grans beneficiaris: l’Imperi Rus i l’Austríac i el
regne de Prússia
• Gran Bretanya: hegemonia marítima
• França: fronteres anteriors al 1789
• Principis per regir la política internacional:
• Celebració de congressos: per arbitrar solucions
• El dret d’intervenció de la Santa Aliança
(França, Rússia i Àustria)
17
H.M.C.

18. 3. L’Europa de la Restauració
18
H.M.C.

19. 4. Les revolucions liberals (1820-1848)
4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830
• Durant la Restauració els liberals en societats
secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...)
• Objectiu: insurrecció contra l’absolutisme
• Primera onada revolucionària (1820-1824)
• Curt període liberal (Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont)
• Intervenció directa de la Santa Aliança
• Segona onada revolucionària (1829-1839)
• França, 1830: enderrocament dels Borbó, i
implantació d’una monarquia constitucional
• Independència de Bèlgica
• Finals de 1830: desaparició de l’absolutisme i
aparició d’un liberalisme moderat (gran burguesia
propietària i aristocràcia amb poder econòmic però sense privilegis)
19
H.M.C.

20. 4. Les revolucions liberals (1820-1848)
20
H.M.C.

21. 4. Les revolucions liberals (1820-1848)
4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848
• Fi definitiva al sistema de la Restauració
• A l’Europa oriental: abolició del feudalisme
• A l’Europa occidental: nous ideals democràtics
• Inici revolució (París, febrer 1848): proclamació de
la República, i programa de reformes polítiques i
socials
• Enfrontament entre burguesia i proletariat (juny,
1848)
• Napoleó III, proclamació del Segon Imperi
• La revolució s’estèn per Europa, es completa la
revolució burguesa, i inici del protagonisme de les
forces socials populars
21
H.M.C.

22. 5. La construcció dels estats nacionals
5.1. Nació i moviments nacionalistes
• La formació dels estats nació
• Creació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII
• La Revolució Industrial: mercats nacionals
• La revolució liberal: concepte de nació
• Les nacions es corresponien amb la frontera política
dels estats (Portugal, Dinamarca,...)
• El nou Estat Liberal incorporava diverses
nacionalitats politicoculturals (Espanya, França,
Gran Bretanya)
• El desajust entre fronteres polítiques i comunitats
nacionals era molt accentuat (Europa central i
oriental). Hi trobem moviments nacionalistes.
22
H.M.C.

23. 5. La construcció dels estats nacionals
5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830)
• Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3
imperis, i més de 30 comunitats sense Estat.
• Context per les revoltes nacionalistes: revolucions
liberals; i dret dels pobles davant del dret dels
monarques
• Abans de 1848
• Grècia: sotmesa a l’Imperi Turc
• Congrès d’Epidaure
• Ajuda de França, Gran Bretanya i Rússia
• Bèlgica: independitzar dels Països Baixos
• Guerra civil enfront dels holandesos
• Amb l’ajuda francesa; monarquia
constitucional
23
H.M.C.

24. 5. La construcció dels estats nacionals
24
H.M.C.

25. 5. La construcció dels estats nacionals
5.3. La “primavera dels pobles”
• La revolució de 1848, important contingut
nacionalista als països de l’Imperi austríac
(reivindicacions nacionalistes en paral.lel a l’agitació
liberal)
• Emergència de moviments nacionalistes a
Praga, Polònia, Croàcia
• Retirada dels austríacs a la Llombardia
• Proclamació de la República a Venècia
• Independència a Hongria
• 1867, monarquia dual, amb 2 estats (Aústria i
Hongria) i un cap: Francesc Josep. Estructura fins a
la Primera Guerra Mundial
25
H.M.C.

26. 5. La construcció dels estats nacionals
5.4. La unificació d’Itàlia
• Anys 1830, el Risorgimento; Giuseppe Mazzini:
Jove Itàlia (república democràtica, unitària i laica). Insurrecció
popular.
• Piemont: monarquia dels Savoia, Cavour. Estratègia
moderada.
• Víctor Manuel II de Savoia: unificació gràcies a les
2 estratègies:
• Cavour: derrota els austríacs, ajuda francesa,
annexió de la Llombardia, i estats centrals
• Giuseppe Garivaldi (republicà mazzinià):
conquesta del sud (regne de les Dues Sicílies)
• Unitat definitiva amb: annexió del Veneto, i els
Estats Pontificis.
• Nou estat, 3 problemes: hostilitat del Papa, diferència nord-sud
i incomplerta unitat (Ístria i Trento) 26
H.M.C.

27. 5. La construcció dels estats nacionals
5.5. La unificació d’Alemanya
• Nacionalisme alemany: des de finals del segle XVIII
amb el romanticisme
• La Confederació Germànica: 38 estats, amb 2 grans
potències: el regne de Prússia i l’Imperi Austríac. Zollverein o Unió
Duanera (1834): Prússia si, Àustria no.
• Revolució de 1848: parlament a Frankfurt.
• Unificació dirigida per Prússia: estratègia del
canceller Otto von Bismarck, supremacia política i militar
• Guerres contra: Dinamarca, Àustria i França
• Victòria militar, culminació amb la proclamació
del Segon Reich, Guillem I: emperador (1871)
• Nou Estat, problemes: dualitat religiosa nord-sud, i
la no integració dels alemanys d’Àustria.
27
H.M.C.

28. 5. La construcció dels estats nacionals
28
H.M.C.

29. 5. La construcció dels estats nacionals
29
H.M.C.

30. Comentari de textos
H.M.C. 30

31. 1.Presentació
(Determinar la natura del text, indicar el moment i el
context en què va ser escrit i identificar-ne l’autor)

32. 1. PRESENTACIÓ
La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
és un document jurídic que garanteix a tots els
francesos la condició d’homes lliures i igual davant
la llei. És redactada per l’Assemble Nacional
Constituent i s’aprova el 26 d’agost de 1789. Amb
aquesta Declaració la revolució s’institucionalitza.

33. 2. Síntesi
(Resumir les idees principals, després de realitzar-ne
una lectura acurada. S’han d’ordenar les idees d’una
manera clara i coherent).

34. 2. Síntesi
Art. 1: Tots els homes són iguals
Art. 2: Els drets de l’home són: llibertat, propietat,
seguretat i resistència a l’opressió
Art. 3: El principi de sobirania nacional
Art. 4: Els límits de la llibertat humana només els pot
establir la llei
Art. 6: La llei és l’expressió popular
Art. 7: Dret a la seguretat

35. 2. Síntesi
Art. 10: Dret a la llibertat d’opinió
Art. 11: Llibertat de pensament i d’opinió
Art. 13: La contribució econòmica dels ciutadans a
l’erari públic ve donada per la riquesa de cadascun.
Art. 16: La separació de poders és implícita a
l’existència d’una Constitució
Art. 17: Dret a la llibertat de propietat

36. 3. Anàlisi
(Analitzar les idees que s’hi exposen i la seva
argumentació i també considerar els elements que
s’aporten per justificar-les)

37. 3. Anàlisi
Agrupació dels articles per temàtiques:
Drets fonamentals i llibertats públiques:
1,2,3,4,10, 11, 16 i 17
Suspensió de drets i llibertats: 7
Sobre el poder judicial: 6
Sobre l’economia: 13
L’objectiu que persegueix la Declaració és
aconseguir la llibertat i igualtat dels francesos

38. 4. Inserció
(Inserir el contingut del document en el seu context
històric per realitzar-ne una interpretació
contextualitzada)

39. 4. Inserció
•La Declaració és redactada per l’Assemblea
Nacional Constituent el 26 d’agost de 1789. La presa
de la Bastilla va ser el 14 de juliol.
•La redacció i aprovació del document es produeix
en ple procés revolucionari i de realització d’un
període constituent.
•L’Assemblea nacional institucionalitza la revolució
en abolir el feudalisme i aprovar la Declaració dels
drets de l’Home i del Ciutadà.

40. 5. Conclusions
(Establir unes conclusions on es valori la importància i
l’interés del text, i en què expliquis la teva opinió
personal)

41. 5. Conclusions
•La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà és
el document base en el qual s’han fonamentat les
Constitucions posteriors.
•Aquest document és la referència de qualsevol marc
jurídic posterior relacionat amb les llibertats dels
ciutadans i la igualtat entre els homes
•Actualment en podem deduir la vigència en els
textos fonamentals que regeixen la nostra societat
(Declaració dels Drets Humans de l’ONU, …)