1. 4. El moviment
obrer (1789-1914)
H.M.C. 1

2. Sumari
1. El moviment obrer: inici fins 1848
2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-
1914)
5. La II Internacional
H.M.C. 2

3. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.1 D’artesans a proletaris
• A Gran Bretanya la llibertat de producció va
permetre produir al marge del gremi.
• Els propietaris de les fàbriques fixaven les
condicions de la producció i la contractació.
• Aquests treballadors solien ser pagesos
emigrants.
• Així es va proletaritzar la producció.
• Depenien només de la seva força de treball
• Intercanvien treball per salari
• El taller va deixar lloc a la fàbrica
• Condicions de treball duríssimes
• Això va alimentar el sentiment d’explotació i de
lluita proletària.
H.M.C. 3

4. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.2 Els primers conflictes i el luddisme
• Van aparèixer les primeres associacions de
treballadors. Les primeres agrupacions foren
locals i per oficis
• Les autoritats governamentals van actuar
reprimint aquestes manifestacions i prohibint-les
(Llei de Le Chapelier, Combination Acts,...)
• També van créixer moviments més radicals que
pretenien canvis socials més profunds, no només
millores laborals.
• Revolta de Nottingham (1811) protagonitzada
pel capità Ned Ludd (“luddisme”)
• Destruint màquines pretenien forçar negociació.
• S’exten per tota Europa
H.M.C. 4

5. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
H.M.C. 5

6. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.3 El socialisme utópic
• El socialisme utòpic (primera meitat del segle
XIX) recull les teories que plantegen crítiques a
la societat emergent d’aleshores.
• Babeuf i Blanqui defensaven la via violenta per
aconseguir la igualtat social a partir d’una
revolució.
• Fourier va defensar la creació de falansteris
(Comunes de propietat col·lectiva on tothom
compartia les feines)
• Cabet, a Amèrica intenta crear Icària com una
ciutat igualitària
• Owen va crear cooperatives a Escòcia i després
als EUA
H.M.C. 6

7. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
H.M.C. 7

8. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.4 El naixement del sindicalisme
• A partir del socialisme utòpic, els treballadors
veuen la necessitat de crear associacions
independents.
• Els primers sindicats foren les societats de socors
(ajudaven als treballadors en cas de malalties i
atur, i organitzaven vagues). Van aconseguir
abolir la Combination Acts.
• Això deriva en la necessitat de crear
organitzacions que les coordinin (Associació
Nacional per la Protecció del Treball 1830).
Lluitaven també per drets polítics.
H.M.C. 8

9. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.4 El naixement del sindicalisme
• Al 1834 es crea la Great Trade Union, amb
l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar
accions reivindicatives i crear cooperatives.
• De nou la pressió dels governs i sindicats van
acabar amb aquesta associació.
• A la dècada dels 30 es creen a França (Unión
Obrera) i Espanya ( Associació de Treballadors de
Barcelona) els primers sindicats.
H.M.C. 9

10. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.5 El cartisme
• A GB el moviment obrer va dissenyar també un
projecte polític: el cartisme
• La repressió governamental va animar als liders
obrers a entrar en la política.
• Al 1838 elaboren la Carta del Poble.
• Objectius del cartisme:
• Sufragi universal masculí i secret
• Sou pel diputats
• Els cartistes van fer manifestacions i vagues per
fer-se sentir
• Malgrat van fracassar van aconseguir reduir la
jornada laboral i conscienciar als treballadors.
H.M.C. 10

11. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
H.M.C. 11

12. 1. El moviment obrer: inici fins 1848
1.6 L’experiència revolucionària de 1848
• Al 1848 l’experiència associacionista de GB es
trasllada a França, aprofitant la revolta de París
• Els treballadors van donar suport a França a la
Segona República
• Però la burgesia, davant la radicalitat de la
revolució, va frenar les intencions dels obrers.
• Aquest fre burgès va fer plantejar als obrers
alternatives polítiques més radicals.
H.M.C. 12

13. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.1 El marxisme
• Marx i Engels més enllà de les propostes del
socialisme utòpic, plantegen ja un pla d’acció: el
socialisme científic.
• El “Manifest comunista” del 1848 és el recull
d’aquestes propostes
• La teoria marxista es recolza en 3 eixos:
• Anàlisi del passat explicat per la lluita de
classes
• Crítica del present: Teoria de la plusvàlua.
Exposat a “El capital”
• Projecte de futur a partir de la dictadura del
proletariat.
H.M.C. 13

14. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
H.M.C. 14

15. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.2 L’anarquisme
• L’anarquisme presenta una crítica al capitalisme i
es fonamenta en l’absència de qualsevol
autoritat.
• Proudhon: La propietat és un robatori. Aposta
pel mutualisme i cooperativisme. No cal cap
organització política. Parteix de la lliura
associació.
H.M.C. 15

16. 2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme
2.2 L’anarquisme
• Bakunin: Tots els sectors socials (pagesos,
artesans, obrers industrials, ...) es revoltaran
contra l’explotació. Objectiu: Destrucció de
l’Estat. Influent a Suïssa, Itàlia, Bèlgica i
Espanya.
• Pels anarquistes el fonamental es la llibertat
individual, la solidaritat social, la crítica a la
propietat privada, la defensa de la propietat
col·lectiva i l’oposició a qualsevol jerarquia.
H.M.C. 16

17. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• L’AIT es crea a Londres al 1864
• Intentava integrar totes les forces involucrades
en la lluita social.
• Es va establir un Consell General dirigit per Marx
• Principis bàsics:
• Emancipació de la classe obrera
• Conquesta del poder polític
• Implantar el socialisme
• A partir de 1866 es fan els primers congressos a
Suïssa i Bèlgica. Es plantejaven sobretot millores
laborals (jornada, treball infantil, treball femení,
dret a la vaga, ...)
H.M.C. 17

18. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
H.M.C. 18

19. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• Al 1869 comença un enfrontament entre Marx i
Bakunin.
• Marx controlava el Consell General i tenia el
suport dels estats més industrials (GB, Al)
• Bakunin criticava el lideratge de Marx i rebutjava
qualsevol autoritat. Tenia el suport dels estats
més agrícoles (Espanya, França i Itàlia).
H.M.C. 19

20. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.2 La Comuna de Paris
• Al 1870 esclata la guerra entre França i
Alemanya
• França és derrotada a la batalla de Sedan i els
alemanys arriben a París i cau l’imperi de
Napoleó III.
• Es forma un govern conservador encapçalat per
Thiers però la insurrecció popular provoca que el
govern hagi de marxar de Paris i refugiar-se a
Versalles.
• Al 1871 es constitueix la Comuna de París, com
una proposta de república democràtica i social
H.M.C. 20

21. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
H.M.C. 21

22. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.2 La Comuna de Paris
• La Comuna va impulsar algunes accions:
• Nacionalització dels béns del clergat
• Reforma de la justícia
• Substitució de l’exèrcit per milícies populars
• Abolició de la policia
• Lliurament d’empreses abandonades a
cooperatives obreres
• Ensenyament laic i gratuit
• Aquestes propostes foren un referent pel
moviment obrer i democràtic
• Al maig de 1871 les tropes de Versalles i els
prussians van bombardejar Paris i es va sofocar
la revolta.
H.M.C. 22

23. 3. L’època de la I Internacional (1864-1881)
3.3 Crisi i disolució de la Internacional
• L’enfrontament Marx-Bakunin, la guera franco-
alemanya i la derrota de la Comuna van
precipitar la crisi de l’AIT.
• Al Congrés obrer de La Haia de 1872 es va
formalitzar la ruptura entre marxistes i
anarquistes. Els anarquistes foren expulsats de
la AIT
• L’AIT es va traslladar, molt afeblica a New York, i
va desaparèixer al 1876.
• Els anarquistes van crear la Internacional
Antiautoritària, però també al 1881 va
desaparèixer.
H.M.C. 23

24. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.1 Els avenços del sindicalisme
• L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va
provocar un creixement del proletariat urbà.
• La difusió del socialisme afavoreix el sindicalisme
• Es va anar imposant la negociació col·lectiva
• També els sindicats van reclamar la intervenció
dels governs per evitar els abusos patronals
• Va aparèixer legislació en 3 sentits:
• Treball infantil i femení: Edat mínima de
treball passa de 8 a 12 anys; prohibició de
treball nocturn femení i descans després del
part.
H.M.C. 24

25. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.1 Els avenços del sindicalisme
• Va aparèixer legislació en 3 sentits:
• Assegurances obligatòries: Alemanya imposa
assegurances obligatòries per malaltia,
accidents, invalidesa i vellesa. Al 1980
Anglaterra establir el primer subsidi d’atur.
• Jornada laboral: Jornada de 10 hores als
tallers i 8 a les mines.
H.M.C. 25

26. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.2 Partits i sindicats socialistes
• A més a més de sindicats van anar apareixent
partits polítics obrers.
• El primer fou el SPD (Partit Socialdemòcrata
alemany) al 1875.
• Volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció
parlamentària.
• Accions prioritàries:
• Sufragi universal (també femení)
• Representació proporcional
• Igualtat de drets
• Tributació directa
• Sanitat i educació públiques
H.M.C. 26

27. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.2 Partits i sindicats socialistes
• A més a més mantenien la lluita sindical
aconseguint millores pels obrers.
• El SPD va afavorir la creació de sindicats
nacionals i va imposar la negociació col·lectiva i
el reconeixement de dret de vaga
• El 1892 neix a Alemanya la Unió General de
Sindicats Alemanys i a Espanya la UGT al 1888.
• A Anglaterra neix el Partit Laborista al 1905
vinculat al cercle sindical. Després del 1918 va
optar per una orientació cap al socialisme.
H.M.C. 27

28. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.3 Els camins del socialisme
• El SPD evoluciona cap a l’acció parlamentària
més que cap a l’acció revolucionària.
• A més a més el progrés econòmic semblava que
allunyava la revolució socialista.
• Bernstein para revisar les tesis marxistes:
• La riquesa no queda en poques mans.
• La pressió obrera havia permès moltes
millores socials i democràtiques.
• Apostava per la via parlamentària.
• Aquestes tesis van tenir poc suport.
H.M.C. 28

29. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.3 Els camins del socialisme
• Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa
Luxemburg i Lenin, apostaven per continuar amb
la via revolucionària.
• A França Guesde (revolucionari) i Jaures
(combinació revolució i parlament) s’enfrontaren
ideològicament. Al final les dues tendències
s’unifiquen a la Secció Francesa de la
Internacional Obrera.
• A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista
dificultà la implantació del socialisme. El PSOE es
crea al 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892.
H.M.C. 29

30. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
H.M.C. 30

31. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.4 Les pràctiques de l’anarquisme
• L’anarquisme arrela sobretot a Espanya, Itàlia i
França.
• Al Congrés de Londres de 1881 s’aprovà l’ús de
la violència individual per divulgar la ideologia.
• Hi hagueren atemptats contra representats
polítics, eclesiàstics, empresarials, militars, ...
• Kropotkin i Malatesta foren representant de
l’anarcocomunisme. És el corrent més radical.
S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la
propietat col·lectiva. Criticaven el darwinisme
social. Defensaven l’educació i l’anticlericalisme.
També defensaven els ideals internacionalistes.
H.M.C. 31

32. 4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)
4.4 Les pràctiques de l’anarquisme
• En canvi, l’anarcosindicalisme defensava l’acció a
partir dels sindicats. Eren contraris al terrorisme.
Buscaven l’enfrontament directa amb els
patrons, però sense violència.
• La Carta d’Amiens (1906) a França establia el
sindicalisme revolucionari i autònom dels partits.
• Establia la vaga con a instrument revolucionari.
• Es la Base de la Confederació General del Treball
(CGT) a França i la Confederació Nacional del
Treball (CNT) a Espanya.
H.M.C. 32

33. 5. La II Internacional
5.1 Fundació i objectius
• Es crea a París durant el centenari de la revolució
francesa al 1889.
• Només va incorporar partits socialistes
• No van establir cap Consell General que
centralitzés l’acció.
• Però al 1900 es va crear un Buró Socialista
Internacional a Brusel·les que garantís l’acció
entre congressos.
• Pretenien:
• Extensió de la democràcia
• Evolució pacífica cap a la presa del poder
• Regulació del mercat de treball
• Fi de qualsevol discriminació
H.M.C. 33

34. 5. La II Internacional
5.1 Fundació i objectius
• Van crear alguns símbols del moviment obrer: 1r
de maig, Internacional.
• Van aparèixer organismes dependents de la
Internacional com ara la Conferència
Internacional de Dones Socialistes al 1907, o la
Federació Internacional de Joventut Socialista.
H.M.C. 34

35. 5. La II Internacional
5.2 Els grans debats
• Es va condemnar el revisionisme de Bernstein.
• Es reafirmà en la lluita de classes
• Va continuar la discussió entre la via reformista o
més rupturista
• També el colonialisme va suscitar debat.
S’enfrontaren posicions radicalment contràries a
posicions d’una certa tolerància pel progrés que
comportava en zones colonitzades.
• També el bel·licisme previ a la 1a. GM va portar
controvèrsia. Inicialment tots eren contraris al
conflicte, però finalment el nacionalisme va pesar
més que el socialisme.
H.M.C. 35

36. 5. La II Internacional
5.3 Crisi i divisió del moviment socialista
• Totes aquestes discussions van acabar creant dos
corrents: el revolucionari i el reformista.
• La 1a. GM va accentuar la divisió e 3 grups:
• Patriotes: Defensa de l’interés nacional
• Pacifistes moderats: contraris a la guerra i
partidaris de la neutralitat
• Revolucionaris: Pretenien que la guerra es
convertís en revolució proletària (Luxenburg,
Lenin, Gramsci)
• La revolució soviètica va matar la Internacional
al crear una nova organització: el Komintern
H.M.C. 36

37. 5. La II Internacional
H.M.C. 37

38. 5. La II Internacional
H.M.C. 38

39. 5. La II Internacional
H.M.C. 39

40. 5. La II Internacional
H.M.C. 40

41. 5. La II Internacional
H.M.C. 41

42. 5. La II Internacional
H.M.C. 42

43. 5. La II Internacional
H.M.C. 43