1. ELS REGNES CRISTIANS

2. LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT MITJANA
Ocupació musulmana de la península des del 711 Nuclis cristians al nord
Superioritat d’al-Àndalus fins a l’any 1000 Futurs regnes cristians
Augment de la població RECONQUISTA
Organització política i militar
Necessitat de augmentar les Procés d’avanç dels
factors
terres de conreu i pastures cristians cap al sud
(segles VIII-XV)
La idea de croada i la
creença en el dret a
recuperar el regne visigot

3. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS
REGNE ASTUR
Fomat a la serralada Cantàbrica
Derrotaren els musulmans a Covadonga (722)
El primer rei va ser Alfons I (739-757)
Alfons III estén el regne fins al Duero (segle X)
REGNE DE LLEÓ
CASTELLA
Part del regne de Lleó
El comte Ferran González n’aconseguí la independència de Lleó al segle X
Es convertí en regne al segle XI (Ferran I)
És va unir amb Lleó definitivament el 1230 (Ferran III)
Al segle XII, Portugal s’havia convertit en regne independent de Castella

4. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS
NAVARRA
Independència de Carlemany: regne de Pamplona (segle IX: família Aritza)
Va passar a dir-se Regne de Navarra
Segle XI: Sanç Garcés amplia els dominis, que arriben a incloure Castella
ARAGÓ
Comtat pertanyent a navarra fins al segle XI
S’independitza i esdevé regne el 1035 (Ramir I)
Segle XII: Corona d’Aragó (incorpora el comtat de Barcelona entre els segles XI i XIII))

5. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Expansió

6. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Expansió
La Reconquista es va veure afavorida per la divisió del califat de Còrdova en
regnes de taifes (segle XI)
Intents de resistència musulmana: almoràvits (1085) i almohades (1145)
Batalla de Las Navas de Tolosa (1212):
fort avanç de la Reconquista per l’actual
Andalusia (Ferran III i Alfons X el Savi)
El regne nassarita de Granada
resistí fins al 1492, en què el seu
rei, Boabdil, es va rendir als Reis
Catòlics

7. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Repoblació
REPOBLACIÓ Ocupació, per part de la població cristiana, de les terres conquerides als musulmans
MODELS
Els reis distribueixen les
cases i les terres dels ANDALUSIA, VALÈNCIA,
repartiment musulmans entre els ILLES BALEARS, MÚRCIA
participants en la
reconquesta de la zona
atorgament de Els reis proporcionen terres als CENTRE
terres, furs i repobladors (perquè les PENINSULAR,
cartes de conreen) i fur i cartes de INCLOSOS
poblament poblament per a l’organització EXTREMADURA I SUD
de les poblacions DEL DUERO
Acords entre el rei i la població VALÈNCIA, PART DE
capitulacions musulmana i jueva de la zona: CATALUNYA I ZONES
poden conservar les seues DEL CENTRE
terres a canvi d’impostos PENINSULAR
especials

8. L’EVOLUCIÓ DELS REGNES CRISTIANS. Organització política
Caràcter feudal
Ajuda de funcionaris per a governar
MONARQUIA A Castella i Lleó i a Portugal té més poder que a Aragó i Navarra
S’imposa a poc a poc a noblesa i clero
A partir del segle Més limitació del
XIII: donen vistiplau poder reial i
a nous impostos i capacitat de decisió
CONVOCA aproven lleis i altres a Aragó i Navarra
normes
ADMINISTRACIÓ
Castella i Lleó: chancillería real CORTS
Justícia Aragó: justícia major (defensor
també dels furs)
Inicialment era un òrgan consultiu de
persones pròximes al rei
Hisenda Recaptació de tributs
després
Merino (Castella i Lleó)
Delegats territorials,
tambe amb funcions Noblesa
judicials Clero
Veguer (Aragó) Burgesia de ciutats i viles

9. ELS REGNES CRISTIANS. Economia
Caràcter rural
Artesania i comerç a les ciutats
vinya,olivera i productes d’horta
A l’interior
ramaderia transhumant
Corona d’Aragó
Barcelona i València, ports
importants de la Mediterrània
Catalunya
Comerç exterior: tèxtil i
construcció naval

10. ELS REGNES CRISTIANS. Economia
Portugal
Expedicions per l’Atlàntic Comerç exterior
Reis Flota poderosa
Burgesia comercial Factories a la costa africana
Castella i Lleó
Expansió del cereal Importància de la ramaderia: ovelles merines
defensa front a l’agricultura
Honrado Concejo de la Mesta (segle XIII)
Exportació als Països Desenvolupament de fires
Baixos per Bilbao i Comerç de la llana i mercats (Medina del
Santander Campo, Valladolid)

11. ELS REGNES CRISTIANS. Societat
Irmandiños Conflictes Remences
a Galícia socials a Catalunya
Clero
Nobles
Bisbes Abats
Alta noblesa: Baixa noblesa: Mestres dels
ducs, comtes i infançons ordes militars
marquesos
Burgesia Camperols
Propietaris Colons

12. ELS REGNES CRISTIANS. Les tres cultures
CRISTIANS TOLEDO
poder econòmic
càrrecs administratius
préstec de diners
conviuen pacíficament durant
JUEUS gran part de l’edat mitjana MUDÈJARS
des del segle XIV
envejats
per
atacs a jueries i
acusacions de CRISTIANS atacs
provocar la crisi
intents de forçar la conversió de mudèjars i jueus per part dels reis

13. ELS REGNES CRISTIANS. Les ciutats
-Governades pel consell, controlat per famílies de la baixa noblesa i l’alta burgesia.
-Generalment petites, amb gran activitat comercial i emmurallades.
-Carrers estrets i poc il·luminats.
-Escassa higiene per la convivència amb els animals.
-Hortets per a l’autoconsum.
-Diferències entre els barris modestos i els de l’alta burgesia.
-Existència de calls o jueries (jueus) i moreries (mudèjars).

14. EL REGNE DE VALÈNCIA. La Reconquesta (segles XIII i XIV)
-Es va haver d’imposar a la noblesa i al clero de la
Corona d’Aragó.
-La conquesta era un projecte que també interessava a
aragonesos i catalans per a agumentar les seues
possessions.
-Ocupà valèncie el 1238, i després continuà cap al sud.
-El Tractat d’Almirra (1244) amb Alfons de Castellà
impedia l’expansió aragonesa cap al sud.
-Divisió de les terres conquistades:
Citra Xucarum (més ençà del riu Xúquer)
Ultra Xucarum (més enllà del riu Xúquer)
(governades per procuradors amb grans poders)
Jaume I (1214-1276)

15. EL REGNE DE VALÈNCIA. La Reconquesta (segles XIII i XIV)
-Mitjançant diversos acords,
incorporà les poblacions
d’Alacant, Elx i Oriola, la qual
cosa suposava trencar el
Tractat d’Almirra
Jaume II (1291-1327)

16. EL REGNE DE VALÈNCIA. La repoblació
Terres del nord: importància Creu de l’orde de Santa
Maria de Montesa, orde
dels ordes militars, que hereu del béns dels
ajudaren els reis durant la templers al Regne de
València
conquesta i la repoblació.
Comarques de l’interior : Comarques costaneres:
s’hi apliquen els furs s’hi apliquen els costums
d’Aragó. dictats per jaume I, que
més tard seran per a tot el
regne amb el nom de Furs
de València.

17. EL REGNE DE VALÈNCIA. L’organització política
Sense lloc fix de reunió.
Formades per representants de la
noblesa, l’església i les ciutats.
Encarregat de la hisenda i Vigilava el compliment
el patrimoni del rei. de les decisions i els
Controlava la resta de impostos de les Corts.
funcionaris de la cort.
Administraven les ciutats,
assessorats per un consell.
Dirigia l’exèrcit, actuava
com a jutge suprem i
representava el rei.
Solia ocupar aquest càrrec
l’hereu de la corona Exercia com a jutge local i
tenia competències en
assumptes econòmics,
polítics i administratius.

18. ELS REGNES CRISTIANS. Cultura
-Escola de Traductors de Toledo: la
cultura grega i llatina és coneguda
gràcies a les traduccions de musulmans
i jueus.
-Sorgiment dels primers textos en les
llengües romanç (potenciades pels
diversos regnes com a senyal d’identitat
dels seus regnes).
-Textos literaris: Cantar de Mío Cid
(segle XII).
-Primers escriptors en castellà: Gonzalo de
Berceo, Juan manuel (segle XIII), Arcipreste de
Hita i Pedro López de Ayala (segle XIV).
-Creació d’universitats: Palència, Salamanca,
Valladolid i Sevilla.

19. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art asturià
-Planta basilical, murs gruixuts i finestres
menudes.
-Ús de pilars, columnes, arc de mig punt
peraltats, contraforts exteriors i volta de
canó
Santa Maria del Naranco
(palau, després església)
Segle IX)

20. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art asturià
San Miguel de Lillo
(església)
Segle IX
Recreació de com era inicialment
El que es conserva actualment
San Salvador de
Valdediós
(església)

21. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art mossàrab
-Creat pels cristians procedents d’al-Àndalus.
-Edificis petits de murs gruixuts i plantes
diverses.
-Ús de l’arc de ferradura emmarcat per un
arrabà, i voltes d’estil variat.
Santiago de Peñalba (Lleó)
(església, segle X)
San Cebrián de Mazote (Valladolid)
(església, segle X)

22. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art mossàrab
Santa Maria de Lebeña (Cantàbria)
(església, segle X)
San Miguel
de la Escalada
(Lleó)
(església del monestir, segle X)
Santa Maria del Melque (Toledo)
(església, segle X)

23. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art mossàrab
Manuscrits decorats amb miniatures de colors, còpies
Beats del manuscrit fet pel Beat de Liébana, monjo que va
viure al nord peninsular cap a finals del segle VIII

24. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art romànic: arquitectura
-Impulsada pel camí de Sant Jaume, la trobem en diversos llocs del trajecte que
duia a Santiago.
San Martín de Frómista Catedral de Jaca San Isidoro
(Palència) (Osca) (Lleó)
tribuna Església de pelegrinatge
creuer ampli
Catedral de Santiago de
Compostel·la
girola

25. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art romànic: escultura
Pòrtic de la Glòria
Catedral de Santiago
Relleus de la façana del
monestir de Ripoll (Girona)
Relleus del claustre del monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos)

26. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art romànic: pintura
Panteó de San Isidoro (Lleó) Fragment del calendari de faenes agrícoles

27. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art gòtic: arquitectura Segle XIII
Catedral de Toledo
Catedral de Burgos Catedral de Lleó

28. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art gòtic: arquitectura
Llotja de València Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)

29. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art gòtic: escultura
Crist pantocràtor de la catedral de Burgos
Mare de Déu Blanca de la
catedral de Lleó
Escenes bíbliques de la catedral de Toledo

30. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art gòtic: pintura
Escultura funerària
Miniatures de les Cantigas de Santa Sepulcre de Joan d’Aragó, a la catedral de Tarragona
María, d’Alfons X
Retaule del monestir de Santa Maria de
Sixena (Osca)

31. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Art mudèjar
-Conreat pels musulmans que vivien als regnes cristians entre els segles XII i
XV.
-Materials i elements característics islàmics: rajola i algelps, arcs de ferradura i
lobulats, arcuacions cegues (a l’exterior) i sostres teginats.
Església de San Tirso de Sahagún (Lleó) Església de Santa Maria de Tobed (Saragossa)
Romànic mudèjar Gòtic mudèjar

32. ELS REGNES CRISTIANS. Art
Església-fortalesa de Sant Bertomeu de
Xàbia
(segles XIV-XVI)