SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  5
Télécharger pour lire hors ligne
QASC < 93
< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Comusitària va néixer com una
ruta de recerca i participació en
diversos escenaris singulars de
Gran Bretanya dedicats a la com-
munity music. La nostra intenció
com a impulsores d’aquesta plata-
forma era conèixer els usos socials i
els beneficis de la música, l’entra-
mat que estructura aquestes pràcti-
ques, els mètodes i recursos per
afrontar-les, així com l’impacte que
té la participació activa en activitats
sociomusicals. De retorn a Cata-
lunya, el nostre projecte ha esde-
vingut un element articulador de
les pràctiques de Desenvolupament
Cultural Comunitari (DCC) al nos-
tre país, prenent diverses formes:
assessorament, formació, recerca,
difusió, gestió i producció de l’ac-
ció artisticosocial.
Comusitària, una eina de
suport al desenvolupament
cultural comunitari
La plataforma per a l’acció artisticosocial va ser creada per dues joves
catalanes a través de l’estudi i la recerca sobre les pràctiques musicals
comunitàries de la Gran Bretanya
Per Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària
L’art comunitari procura educar més enllà de l’instrument.
<
93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 93
QASC < 94
ENTORNS <
De la community music
a la música comunitària
Comusitària ha begut de l’expe-
riència britànica a partir d’una ruta
de recerca que volia recollir tota la
informació d’un àmbit amb una llar-
ga trajectòria en països anglosaxons
per poder repercutir el que s’ha
après en el nostre context. La ruta
de recerca va començar a New -
castle-Gateshead, va continuar a Bir-
mingham i va finalitzar a Londres.
En els deu mesos de viatge, Comu-
sitària es va endinsar, també, en les
realitats d’Escòcia i Morecambe.
En aquest trajecte vam conèixer
nombroses institucions i iniciatives
dedicades a l’art comunitari de les
quals vam fer un estudi basat en qua-
tre grans dimensions: la filosofia dels
projectes, en la qual s’analitzaven els
fonaments ideològics de cada pro-
grama així com la correspondència
de la base teòrica amb la realitat de
les iniciatives; el desenvolupament
comunitari, per conèixer de quina
manera es capacita la comunitat per-
què esdevingui autònoma, saber qui-
nes són i com es donen les transfor-
macions individuals i col·lectives i
l’impacte humà i social que s’esdevé
d’aquestes pràctiques; la gestió, per
descobrir el funcionament intern
tant de les institucions com dels pro-
jectes i el perfil dels professionals
que els lideren; i finalment vam
estudiar la metodologia, les dinàmi-
ques de treball, les estratègies peda-
gògiques i artístiques així com els
processos comunicatius i educatius
dels projectes.
Aquesta anàlisi ens va permetre
entendre de quina manera s’accedeix
a les iniciatives d’art comunitari,com
es dóna l’aprenentatge, de quina
manera s’hi participa, quines interac-
cions i beneficis té i com es visualit-
zen aquestes iniciatives. Així es va
desenvolupar la reflexió que es plas-
ma en l’estudi De community music
a música comunitària. Un document
que explora la música comunitària i
que presenta el model britànic que ha
inspirat el naixement de la proposta
que Comusitària defensa.
El desenvolupament de
competències socials com a objectiu
L’àmbit d’acció de l’art comunita-
ri va més enllà de la pròpia disciplina
artística i procura educar no només
des d’un punt de vista tècnic instru-
mental o del llenguatge artístic sinó
que a més engloba el desenvolupa-
ment de competències socials, co-
municatives i relacionals.Vol, també,
proporcionar experiències estètiques
a partir de la participació activa i
creativa així com vetllar per la for-
mació global de la persona: crear cri-
teris, fer-la partícip de la vida políti-
L’àmbit d’acció de l’art comunitari va més enllà de la
pròpia disciplina artística i procura educar no només des
d’un punt de vista tècnic instrumental o del llenguatge
artístic sinó que a més engloba el desenvolupament de
competències socials, comunicatives i relacionals.
Infants i adults participant en un festival musical britànic.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 94
QASC < 95
< ENTORNS
ca i cultural del seu entorn i, en defi-
nitiva, acompanyar-la en el creixe-
ment personal. Entenent, per tant,
que la finalitat dels projectes de des-
envolupament cultural comunitari és
la de desenvolupar les potencialitats
individuals de la persona en un
marc social, comprenem que les
comunitats, els grups o els col·lec-
tius on es pot actuar amb aquestes
pràctiques són il·limitats. No obs-
tant això, es dóna prioritat a aque-
lles comunitats amb risc d’exclusió
social i als col·lectius amb proble-
màtiques específiques.
Comusitària té la voluntat de
prendre la informació com a eina
d’anàlisi i generadora de processos
de millora vers el compromís social
de l’artista per així afrontar els pro-
jectes sociomusicals, obtenint pro-
cessos i resultats amb alts estàndards
de qualitat. Una de les vies de desen-
volupament que ha pres el Regne
Unit els ha permès posar en comú les
pràctiques de DCC i fer créixer les
activitats, tenint en compte la recer-
ca en aquest àmbit i fent conèixer la
importància de la música comunità-
ria. S’han creat plataformes que
aglutinen aquestes línies de treball de
manera que han nascut centres de
recursos que elaboren, implementen
i avaluen projectes, que promouen la
investigació i que fomenten la forma-
ció alhora que donen suport i asses-
sorament als professionals d’aquest
àmbit. I és en aquest sentit que Co -
musitària actua.
Actua des de la perspectiva de la
responsabilitat que els artistes tenim
en un entorn canviant i inestable i
que demana noves respostes. Tenim
el llenguatge, les capacitats i els
recursos necessaris per construir Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
Trajectòria d’assessorament de l’acció sociomusical
Comusitària ha fet conferències i cursos de formació a centres superiors
d’educació artística, a tècnics de diferents regidories per a la Diputació de
Barcelona iTrànsit Projectes i per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música
i Dansa. Des del passat mes de juny formem part del Mapa de persones
expertes i experiències d’èxit en l’àmbit social del Departament d’Acció
Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Hem assessorat en dife-
rents projectes de l’àmbit de l’acció sociomusical i som membres de la
Comissió de les Arts de l’ACEM.
A escala individual som al capdavant de projectes de música i comunitat, en
alguns casos gestionant-los, i en d’altres coordinant-los i duent-los a terme.
En aquest sentit hem implementat projectes des de tres punts de partida; per
una banda hem actuat en centres educatius, per l’altra, hem participat en ini-
ciatives promogudes per organitzacions artístiques i hem format part dels pri-
mers diàlegs amb institucions culturals catalanes.
Properament s’editarà un monogràfic de DCC que Comusitària ha coeditat
i iniciarem un projecte de música i comunitat en col·laboració amb l’orques-
tra de música contemporània Barcelona 216 amb qui començarem un treball
pioner en aquest àmbit. Hem estat invitades a participar a Interacció 2010
que es farà el proper mes d’octubre a Barcelona.
93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 95
noves dinàmiques que s’assentin en
estructures existents i que construei-
xin noves accions que procurin cana-
litzar els objectius socials a partir de
la pràctica artística. És en aquest sen-
tit que creiem necessària la implica-
ció dels centres educatius de grau
superior per a la formació d’aquest
nou perfil professional i de les insti-
tucions culturals i artístiques per
donar valor afegit al procés creatiu.
Necessitem una participació crítica,
constructiva i transformadora dels
agents implicats en el desenvolupa-
ment cultural comunitari.
La música comunitària, doncs, pot
jugar el paper articulador de diferèn-
cies, creador de codis deontològics i
generador de bones pràctiques artísti-
ques i socials.
Plataforma de difusió
Comusitària ha volgut situar el
món de la música comunitària en el
mapa digital en català.Així, s’ha creat
el blog Comusitària [http://comusi-
taria.wordpress.com], dissenyat com
un instrument de difusió i divulga-
ció de les activitats educatives, cul-
turals i artístiques que tenen una
incidència en l’àmbit social tant del
nostre país com més enllà de les
nostres fronteres. Es comporta així
com un producte altaveu de tots
aquells aspectes relacionats en
aquest camp partint de literatura
especialitzada, actuant també com
un banc de recursos per a professio-
nals i gestors del món de la cultura
i del tercer sector, compartint
materials de referència i de suport
per a la comprensió i realització
d’aquest tipus de projectes artisti-
cosocials, cedint un espai a les
novetats vinculades a aquesta disci-
plina, mostrant visualment propos-
tes que poden considerar-se exem-
ples de bones pràctiques i finalment
autodefinint-se com una eina de
comunicació per tal que artistes,
gestors, educadors i institucions
interessades trobin una plataforma
d’intercanvi que es materialitzi en
una xarxa de col·laboració i coope-
ració professional.
Els continguts publicats al blog
acostumen a presentar-se de forma
objectiva i sota el criteri de
Comusitària; potser per aquest motiu
no es trobin representades totes les
expressions de DCC possibles, per
més que la pàgina es focalitza en el
llenguatge de la música. En tot cas, es
pretén recollir i fer públic tot allò que
concerneix la música comunitària.
ENTORNS <
QASC < 96
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<
La community music està molt arrelada als països anglosaxons.
La finalitat dels projectes de desenvolupament cultu-
ral comunitari és la de desenvolupar les potencialitats
individuals de la persona en un marc social, comprenem
que les comunitats, els grups o els col·lectius on es pot
actuar amb aquestes pràctiques són il·limitats.
93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 96
QASC < 97
Al llarg de la recerca pel Regne
Unit, Comusitària va recopilar molta
de la informació que aportava una
perspectiva interessant o bé necessà-
ria en el conjunt del desenvolupament
cultural comunitari que s’ha fet
extensible a totes les persones que
indirectament o directa tenen alguna
motivació per aquesta temàtica. És
quasi imperatiu de retornar l’expe-
riència que hem viscut i la nostra tasca
habitual de recerca i formació al con-
junt de la societat,ja sigui a mode d’a-
plicació en el context o bé per mitjà
de les noves tecnologies
< ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<
Un grup de dones participant en una activitat musical comunitària.
Noemí Rubio i Laia Serra són titulades superiors en pedagogia de l’instrument per l’Escola Superior
de Música e Catalunya (ESMUC) i postgraduades en Desenvolupament Cultural Comunitari per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment Noemí Rubio és professora de l’EMCA de
l’Hospitalet de Llobregat i Laia Serra és coordinadora de l’àrea de Música i Comunitat de l’Escola
Municipal de Música de Mataró i cursa el Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona.
Les dues són les creadores i impulsores de la plataforma de difusió Comusitària (http://comusita-
ria.wordpress.com).
Q
93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 97

Contenu connexe

Similaire à Comusitària quaderns10 asc

Escoles municipals de música, un estudi
Escoles municipals de música, un estudiEscoles municipals de música, un estudi
Escoles municipals de música, un estudi
emmsantboi
 
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègiaLa Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
UmésDos
 
Pla de treball
Pla de treballPla de treball
Pla de treball
mcasas52
 

Similaire à Comusitària quaderns10 asc (20)

Escoles municipals de música, un estudi
Escoles municipals de música, un estudiEscoles municipals de música, un estudi
Escoles municipals de música, un estudi
 
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...
 
Estirant-del-fil
Estirant-del-filEstirant-del-fil
Estirant-del-fil
 
Projecte pedagògic, 2013
Projecte pedagògic, 2013Projecte pedagògic, 2013
Projecte pedagògic, 2013
 
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
Objectius i eixos de treball de tarragona 2012
 
GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS
GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTSGUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS
GUIA DIDÀCTICA EL PREGÓ DELS INFANTS
 
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
CULTURA ALS BARRIS I ACCIÓ COMUNITÀRIA. DRET A LES PRÀCTIQUES CULTURALS I NOV...
 
Debat 4: Ernest Valls | 6è Congrés del Tercer Sector
Debat 4: Ernest Valls | 6è Congrés del Tercer SectorDebat 4: Ernest Valls | 6è Congrés del Tercer Sector
Debat 4: Ernest Valls | 6è Congrés del Tercer Sector
 
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
Pla director de Biblioteques de Barcelona 2030
 
Capital cultural de Sabadell Open Think Tank
Capital cultural de Sabadell Open Think TankCapital cultural de Sabadell Open Think Tank
Capital cultural de Sabadell Open Think Tank
 
Impacte del moviment festiu a Barcelona
Impacte del moviment festiu a BarcelonaImpacte del moviment festiu a Barcelona
Impacte del moviment festiu a Barcelona
 
PRESENTACIÓ SEMINARI
PRESENTACIÓ SEMINARIPRESENTACIÓ SEMINARI
PRESENTACIÓ SEMINARI
 
Art en contextos sanitaris. Pràctiques col·laboratives.
Art en contextos sanitaris. Pràctiques col·laboratives.Art en contextos sanitaris. Pràctiques col·laboratives.
Art en contextos sanitaris. Pràctiques col·laboratives.
 
Barris Creatius 1213
Barris Creatius 1213Barris Creatius 1213
Barris Creatius 1213
 
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
Projecte pedagògic donar veu a la memòria. 2015
 
Fescamp dossier de premsa
Fescamp dossier de premsaFescamp dossier de premsa
Fescamp dossier de premsa
 
XVI. Jornades de Museus i Educació de l'MMB. 2013
XVI. Jornades de Museus i Educació de l'MMB. 2013XVI. Jornades de Museus i Educació de l'MMB. 2013
XVI. Jornades de Museus i Educació de l'MMB. 2013
 
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de BarcelonaInforme del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
 
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègiaLa Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
La Vocació d’UmésDos: Creativitat, entorn, canvi i estratègia
 
Pla de treball
Pla de treballPla de treball
Pla de treball
 

Plus de Comusitària (13)

Difusio setmana poble gitano
Difusio setmana poble gitanoDifusio setmana poble gitano
Difusio setmana poble gitano
 
Presentació articula't 2012
Presentació articula't 2012 Presentació articula't 2012
Presentació articula't 2012
 
Ivanow transit guerrilla
Ivanow transit guerrillaIvanow transit guerrilla
Ivanow transit guerrilla
 
3 f comusitària
3 f comusitària3 f comusitària
3 f comusitària
 
Presentació idec 20110520
Presentació idec 20110520Presentació idec 20110520
Presentació idec 20110520
 
Presentación pamplona marzo 2011
Presentación pamplona marzo 2011 Presentación pamplona marzo 2011
Presentación pamplona marzo 2011
 
Bonesfestes comusitaria
Bonesfestes comusitariaBonesfestes comusitaria
Bonesfestes comusitaria
 
Flyer216 participa
Flyer216 participaFlyer216 participa
Flyer216 participa
 
Presentació bdn
Presentació bdnPresentació bdn
Presentació bdn
 
Presentació interacció 2010
Presentació interacció 2010Presentació interacció 2010
Presentació interacció 2010
 
Presentació esmuc 28092010
Presentació esmuc 28092010Presentació esmuc 28092010
Presentació esmuc 28092010
 
Presentación Pamplona
Presentación PamplonaPresentación Pamplona
Presentación Pamplona
 
Presentació Acem
Presentació AcemPresentació Acem
Presentació Acem
 

Comusitària quaderns10 asc

  • 1. QASC < 93 < ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< Comusitària va néixer com una ruta de recerca i participació en diversos escenaris singulars de Gran Bretanya dedicats a la com- munity music. La nostra intenció com a impulsores d’aquesta plata- forma era conèixer els usos socials i els beneficis de la música, l’entra- mat que estructura aquestes pràcti- ques, els mètodes i recursos per afrontar-les, així com l’impacte que té la participació activa en activitats sociomusicals. De retorn a Cata- lunya, el nostre projecte ha esde- vingut un element articulador de les pràctiques de Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC) al nos- tre país, prenent diverses formes: assessorament, formació, recerca, difusió, gestió i producció de l’ac- ció artisticosocial. Comusitària, una eina de suport al desenvolupament cultural comunitari La plataforma per a l’acció artisticosocial va ser creada per dues joves catalanes a través de l’estudi i la recerca sobre les pràctiques musicals comunitàries de la Gran Bretanya Per Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària L’art comunitari procura educar més enllà de l’instrument. < 93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 93
  • 2. QASC < 94 ENTORNS < De la community music a la música comunitària Comusitària ha begut de l’expe- riència britànica a partir d’una ruta de recerca que volia recollir tota la informació d’un àmbit amb una llar- ga trajectòria en països anglosaxons per poder repercutir el que s’ha après en el nostre context. La ruta de recerca va començar a New - castle-Gateshead, va continuar a Bir- mingham i va finalitzar a Londres. En els deu mesos de viatge, Comu- sitària es va endinsar, també, en les realitats d’Escòcia i Morecambe. En aquest trajecte vam conèixer nombroses institucions i iniciatives dedicades a l’art comunitari de les quals vam fer un estudi basat en qua- tre grans dimensions: la filosofia dels projectes, en la qual s’analitzaven els fonaments ideològics de cada pro- grama així com la correspondència de la base teòrica amb la realitat de les iniciatives; el desenvolupament comunitari, per conèixer de quina manera es capacita la comunitat per- què esdevingui autònoma, saber qui- nes són i com es donen les transfor- macions individuals i col·lectives i l’impacte humà i social que s’esdevé d’aquestes pràctiques; la gestió, per descobrir el funcionament intern tant de les institucions com dels pro- jectes i el perfil dels professionals que els lideren; i finalment vam estudiar la metodologia, les dinàmi- ques de treball, les estratègies peda- gògiques i artístiques així com els processos comunicatius i educatius dels projectes. Aquesta anàlisi ens va permetre entendre de quina manera s’accedeix a les iniciatives d’art comunitari,com es dóna l’aprenentatge, de quina manera s’hi participa, quines interac- cions i beneficis té i com es visualit- zen aquestes iniciatives. Així es va desenvolupar la reflexió que es plas- ma en l’estudi De community music a música comunitària. Un document que explora la música comunitària i que presenta el model britànic que ha inspirat el naixement de la proposta que Comusitària defensa. El desenvolupament de competències socials com a objectiu L’àmbit d’acció de l’art comunita- ri va més enllà de la pròpia disciplina artística i procura educar no només des d’un punt de vista tècnic instru- mental o del llenguatge artístic sinó que a més engloba el desenvolupa- ment de competències socials, co- municatives i relacionals.Vol, també, proporcionar experiències estètiques a partir de la participació activa i creativa així com vetllar per la for- mació global de la persona: crear cri- teris, fer-la partícip de la vida políti- L’àmbit d’acció de l’art comunitari va més enllà de la pròpia disciplina artística i procura educar no només des d’un punt de vista tècnic instrumental o del llenguatge artístic sinó que a més engloba el desenvolupament de competències socials, comunicatives i relacionals. Infants i adults participant en un festival musical britànic. <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< 93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 94
  • 3. QASC < 95 < ENTORNS ca i cultural del seu entorn i, en defi- nitiva, acompanyar-la en el creixe- ment personal. Entenent, per tant, que la finalitat dels projectes de des- envolupament cultural comunitari és la de desenvolupar les potencialitats individuals de la persona en un marc social, comprenem que les comunitats, els grups o els col·lec- tius on es pot actuar amb aquestes pràctiques són il·limitats. No obs- tant això, es dóna prioritat a aque- lles comunitats amb risc d’exclusió social i als col·lectius amb proble- màtiques específiques. Comusitària té la voluntat de prendre la informació com a eina d’anàlisi i generadora de processos de millora vers el compromís social de l’artista per així afrontar els pro- jectes sociomusicals, obtenint pro- cessos i resultats amb alts estàndards de qualitat. Una de les vies de desen- volupament que ha pres el Regne Unit els ha permès posar en comú les pràctiques de DCC i fer créixer les activitats, tenint en compte la recer- ca en aquest àmbit i fent conèixer la importància de la música comunità- ria. S’han creat plataformes que aglutinen aquestes línies de treball de manera que han nascut centres de recursos que elaboren, implementen i avaluen projectes, que promouen la investigació i que fomenten la forma- ció alhora que donen suport i asses- sorament als professionals d’aquest àmbit. I és en aquest sentit que Co - musitària actua. Actua des de la perspectiva de la responsabilitat que els artistes tenim en un entorn canviant i inestable i que demana noves respostes. Tenim el llenguatge, les capacitats i els recursos necessaris per construir Laia Serra i Noemí Rubio, creadores de Comusitària. <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< Trajectòria d’assessorament de l’acció sociomusical Comusitària ha fet conferències i cursos de formació a centres superiors d’educació artística, a tècnics de diferents regidories per a la Diputació de Barcelona iTrànsit Projectes i per a l’Associació Catalana d’Escoles de Música i Dansa. Des del passat mes de juny formem part del Mapa de persones expertes i experiències d’èxit en l’àmbit social del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Hem assessorat en dife- rents projectes de l’àmbit de l’acció sociomusical i som membres de la Comissió de les Arts de l’ACEM. A escala individual som al capdavant de projectes de música i comunitat, en alguns casos gestionant-los, i en d’altres coordinant-los i duent-los a terme. En aquest sentit hem implementat projectes des de tres punts de partida; per una banda hem actuat en centres educatius, per l’altra, hem participat en ini- ciatives promogudes per organitzacions artístiques i hem format part dels pri- mers diàlegs amb institucions culturals catalanes. Properament s’editarà un monogràfic de DCC que Comusitària ha coeditat i iniciarem un projecte de música i comunitat en col·laboració amb l’orques- tra de música contemporània Barcelona 216 amb qui començarem un treball pioner en aquest àmbit. Hem estat invitades a participar a Interacció 2010 que es farà el proper mes d’octubre a Barcelona. 93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 95
  • 4. noves dinàmiques que s’assentin en estructures existents i que construei- xin noves accions que procurin cana- litzar els objectius socials a partir de la pràctica artística. És en aquest sen- tit que creiem necessària la implica- ció dels centres educatius de grau superior per a la formació d’aquest nou perfil professional i de les insti- tucions culturals i artístiques per donar valor afegit al procés creatiu. Necessitem una participació crítica, constructiva i transformadora dels agents implicats en el desenvolupa- ment cultural comunitari. La música comunitària, doncs, pot jugar el paper articulador de diferèn- cies, creador de codis deontològics i generador de bones pràctiques artísti- ques i socials. Plataforma de difusió Comusitària ha volgut situar el món de la música comunitària en el mapa digital en català.Així, s’ha creat el blog Comusitària [http://comusi- taria.wordpress.com], dissenyat com un instrument de difusió i divulga- ció de les activitats educatives, cul- turals i artístiques que tenen una incidència en l’àmbit social tant del nostre país com més enllà de les nostres fronteres. Es comporta així com un producte altaveu de tots aquells aspectes relacionats en aquest camp partint de literatura especialitzada, actuant també com un banc de recursos per a professio- nals i gestors del món de la cultura i del tercer sector, compartint materials de referència i de suport per a la comprensió i realització d’aquest tipus de projectes artisti- cosocials, cedint un espai a les novetats vinculades a aquesta disci- plina, mostrant visualment propos- tes que poden considerar-se exem- ples de bones pràctiques i finalment autodefinint-se com una eina de comunicació per tal que artistes, gestors, educadors i institucions interessades trobin una plataforma d’intercanvi que es materialitzi en una xarxa de col·laboració i coope- ració professional. Els continguts publicats al blog acostumen a presentar-se de forma objectiva i sota el criteri de Comusitària; potser per aquest motiu no es trobin representades totes les expressions de DCC possibles, per més que la pàgina es focalitza en el llenguatge de la música. En tot cas, es pretén recollir i fer públic tot allò que concerneix la música comunitària. ENTORNS < QASC < 96 <<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<< La community music està molt arrelada als països anglosaxons. La finalitat dels projectes de desenvolupament cultu- ral comunitari és la de desenvolupar les potencialitats individuals de la persona en un marc social, comprenem que les comunitats, els grups o els col·lectius on es pot actuar amb aquestes pràctiques són il·limitats. 93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 96
  • 5. QASC < 97 Al llarg de la recerca pel Regne Unit, Comusitària va recopilar molta de la informació que aportava una perspectiva interessant o bé necessà- ria en el conjunt del desenvolupament cultural comunitari que s’ha fet extensible a totes les persones que indirectament o directa tenen alguna motivació per aquesta temàtica. És quasi imperatiu de retornar l’expe- riència que hem viscut i la nostra tasca habitual de recerca i formació al con- junt de la societat,ja sigui a mode d’a- plicació en el context o bé per mitjà de les noves tecnologies < ENTORNS<<<<<<<<<<<<<<<<< Un grup de dones participant en una activitat musical comunitària. Noemí Rubio i Laia Serra són titulades superiors en pedagogia de l’instrument per l’Escola Superior de Música e Catalunya (ESMUC) i postgraduades en Desenvolupament Cultural Comunitari per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment Noemí Rubio és professora de l’EMCA de l’Hospitalet de Llobregat i Laia Serra és coordinadora de l’àrea de Música i Comunitat de l’Escola Municipal de Música de Mataró i cursa el Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. Les dues són les creadores i impulsores de la plataforma de difusió Comusitària (http://comusita- ria.wordpress.com). Q 93-97:MaquetaciÛn 1 22/09/10 16:59 Página 97