Marc conceptual del diagnòstic del pla estratègic de serveis socials de catalunya.acció scss
•Télécharger en tant que PPT, PDF•
1 j'aime•1,039 vues
Presentació del Marc conceptual que serveix de base per a l'elaboració del diagnòstic del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya. Categorització de les necessitats socials i dels dispositius de la Cartera de Serveis Socials
Recommandé
Recommandé
Contenu connexe
Plus de Núria Fustier Garcia
Plus de Núria Fustier Garcia (10)
Marc conceptual del diagnòstic del pla estratègic de serveis socials de catalunya.acció scss
- 1. Marc conceptual del Diagnòstic del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya Núria Fustier Coordinadora del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya Juny 2009
- 2. Índex • El diagnòstic en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya • Enfocament del diagnòstic • L’acció del Sistema de Serveis Socials: - Els dispositius - La mesura de l’acció: els indicadors
- 3. El diagnòstic en el marc del Pla Estratègic de Serveis Socials • Mandat legal: la llei de serveis socials estableix que el pla ha d’incloure un document que avaluï el punt de partida de l’oferta de serveis i la demanda real i potencial. • Metodològicament - Diagnosticar és conèixer la situació del punt de partida tant intern (organització) com extern (entorn) - Planificar és determinar objectius que volem assolir i mecanismes que usarem per arribar-hi
- 4. L’enfocament del diagnòstic Marc RECONEIXEMENT legal UNIVERSALITZACIÓ DE DRETS Les persones al centre del Sistema SITUACIONS DE NECESSITAT
- 5. L’actuació del Sistema de Serveis Socials • Centrat en la persona: necessitats socials - Manca d’autonomia - Necessitats de l’àmbit relacional - Necessitats materials i instrumentals • Necessitats subjectives - La percepció de les necessitats - Les condicions particulars davant una situació de necessitat - El dret a escollir el tractament o mesura en funció dels propis interessos o preferències
- 6. Els dispositius del Sistema de Serveis Socials • Conjunt de prestacions que tenen en comú el tipus de resposta a les necessitats socials i personals. • Objectius: - Prevenir les situacions de necessitat i/o el seu deteriorament quan han aparegut - Atendre i donar servei a les persones en situació de necessitat - Reconèixer l’efectivitat dels drets a les persones quan així està previst a les lleis - Donar suport a les persones en el procés de superar la seva situació de necessitat - Capacitar les persones per fomentar la seva autonomia personal.
- 7. La classificació dels dispositius
- 8. Els dispositius: definicions (1) • Informació, orientació, acompanyament i valoració de les necessitats: prestacions de servei que desenvolupen funcions d’informació, d’orientació, de diagnòstic i valoració de les situacions socials de les persones; s’inclouen funcions d’atenció i acompanyament mitjançant la intervenció i el tractament social. • Atenció i suport en el domicili: prestacions de servei, econòmiques finalistes i tecnològiques adreçades a atendre i compensar els dèficits per permetre que les persones puguin seguir vivint en el seu entorn habitual.
- 9. Els dispositius: definicions (2) • Atenció diürna: prestacions que ofereixen a les persones una atenció de caràcter no residencial que suposa una atenció diària durant vàries hores en un espai específic i que dóna resposta especialitzada a les necessitats de cada persona. • Prestacions econòmiques: prestacions de caràcter dinerari que no tinguin un destí finalista per a la compra d'un servei inclòs en qualsevol dels altres dispositius. • Atenció residencial: prestacions que ofereixen una alternativa a residir en el domicili. • Protecció jurídica: prestacions que donen resposta a situacions de desemparament quan les persones no tenen capacitat de decisió autònoma; es garanteix la protecció mitjançant la tutela.
- 10. Sistema Català de Serveis Socials
- 11. Els Equips bàsics d’atenció social: porta d’entrada al sistema • “Conjunt organitzat i coordinat d’accions professionals, integrat pels respectius equips tècnics que tenen per objecte promoure els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir en persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situació de risc social o d’exclusió” (Cartera de Serveis Socials) • Formen part dels Serveis Socials Bàsics: - Base territorial - Caràcter polivalent, comunitari i preventiu • Funcions principals: - Informar, orientar i assessorar - Valorar i fer diagnòstics socials, socioeducatius i sociolaborals - Proposar, establir i revisar el programa individual d’atenció a la dependència - Prevenir, tractar i intervenir (social i socioeducativament) - Orientar a serveis especialitzats - Gestionar i tramitar prestacions
- 13. Necessitats relacionals familiars i socials: dispositius
- 14. Necessitats materials i instrumentals: dispositius
- 15. Distribució de les prestacions de la Cartera de Serveis 2008 - 2009 Prestacions de la Cartera per dispositius Atenció Diürna Atenció i suport al 16% Atenció • Informació, domicili 12% Residencial 29% orientació i valoració: 21% • Atenció en l’entorn de la persona: 47% Informació, • Atenció intensiva: orientació i valoració Prestacions Protecció jurídica 3% 32% 21% econòmiques 19%
- 16. Les prestacions de la cartera classificades per situacions de necessitat Prestacions per situacions de necessitat Comu Nece ssitats 1% relacionals Manca 27% d'autonomia 32% Necessitats mate rials i instrumentals 40% Despesa en prestacions econòmiques per Distribució de places d'atenció residencial situacions de necessitat Beneficiaris de prestacions econòmiques per Necessitats materials i situació de necessitat Manca d'autonomia instrumentals 84% 53% Necessitats materials i instrumentals 85,5% Necessitats materials i Manca instrumentals 11% Necessitats d'autonomia Manca relacionals Necessitats 47% d'autonomia 5% Necessitats 14,3% relacionals relacionals 0,4% 0,2%
- 17. La mesura de l’acció del Sistema de Serveis Socials
- 18. Avaluació del Sistema Català de Serveis Socials
- 19. Moltes gràcies http://www.gencat.cat/dasc/pessc
Notes de l'éditeur
- Bon tarda a tothom, Com ja hem dit al començament, l’objectiu de la primera part de la sessió d’avui és presentar-los els treballs en curs per elaborar el Pla Estratègic i més en concret el primer document: el diagnòstic del sistema català de serveis socials. En la segona part de la jornada es tractarà que vostès puguin fer aquelles aportacions fruit de la seva experiència i de la visió que tots vostès tenen per la seva posició privilegiada en el sector de serveis socials. I dic privilegiada perquè representen a entitats, a administracions i a organitzacions que estan en primera línia i que tenen una llarga experiència.
- En la meva presentació els explicaré com estem fent el diagnòstic. Estem treballant amb una visió nova, que ens ve donada per la nova llei de serveis socials i també per la llei d’autonomia personal i atenció a la dependència. Dues normes clau per enfocar el futur. Per tant, el diagnòstic ens ha de permetre revisar el passat en clau de futur. En la ponència anterior, la Dra. Sànchez ja ens ha avançat un nou esquema per a abordar les necessitats socials des de la perspectiva dels serveis socials. Jo els presentaré la continuació: com apliquem aquest esquema a l’anàlisi de l’acció dels serveis socials. En primer lloc els explicaré que hem ordenat les diferents prestacions del sistema en 6 dispositius. Aquesta classificació ens facilita enormement l’anàlisi de les 104 prestacions de la Cartera de serveis actual. I després veuran que l’avaluació de l’acció dels serveis socials la farem en base a una sèrie d’indicadors que ens permetran comparar i treure algunes conclusions. Però que aquests indicadors quantitatius els hem de complementar amb estudis qualitatius que hem realitzat en els últims anys i amb les aportacions que obtindrem en aquest procés participatiu . Anem doncs a començar amb la primera part.
- El Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya ha de disposar, per mandat legal, d’un diagnòstic de la situació del sistema . La Llei, en el seu article 37.5 inclou l’obligatorietat de disposar d’un document que avaluï el punt de partida dels serveis socials en el moment d’elaborar el Pla Estratègic, l’oferta dels serveis i la demanda real i potencial de serveis socials que hi ha a Catalunya. Però, més enllà del mandat legal, que sens dubte és molt important, metodològicament partim de la base que diagnosticar es conèixer la situació del punt de partida, tant des de la perspectiva de la pròpia organització (visió interna) com de l’entorn que envolta el sistema català de serveis socials (el punt de vista extern). Aquest coneixement és la base per a la planificació, entesa com l’activitat per la que es fixen objectius que es volen assolir i es dissenyen els mecanismes i les accions que permetran assolir-los. Així doncs, en resum, el diagnòstic té un paper fonamental en el Pla Estratègic de Serveis Socials de Catalunya perquè ha de dotar-nos del coneixement sistemàtic de la realitat que permetrà la fase de la planificació .
- Per a l’elaboració del diagnòstic havíem de partir d’un marc que recollís el nou model establert a la Llei de Serveis Socials de 2007. Vam destacar aquelles novetats que la llei ens oferia i que tenen relació directa amb el model de prestació dels serveis socials: la universalització i el reconeixement de drets. Aquests dos elements impliquen un canvi en el paradigma del sistema de serveis socials: situar les persones en el centre del sistema i identificar les seves necessitats per poder oferir respostes. Així doncs, vam iniciar el diagnòstic amb la identificació de situacions de necessitat que tot just acabem de presentar .
- Partim doncs, de la identificació de les situacions de necessitat, que són necessitats socials de les persones i que hem classificat en tres grans grups , com ja s’ha explicat: Manca d’autonomia Necessitats en l’àmbit de les relacions familiars i socials Necessitats de caràcter material i instrumental Però, per poder valorar l’actuació del sistema caldrà tenir en compte també les necessitats subjectives de les persones , que estan condicionades: per la percepció que cadascú té o pot tenir de la seva pròpia situació de necessitat, per les condicions particulars que es donen en una situació de necessitat i, finalment, pel dret, reconegut a la llei, que tenen totes les persones a escollir un tractament o una mesura que s’adapti al seu interès o a les seves preferències. És a dir, que malgrat que haguem identificat necessitats socials comunes, les particularitats ens donaran com a resultat l’existència de múltiples respostes, que són les que haurem d’analitzar.
- Aquesta diversitat de respostes del Sistema es fa palesa en la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009; per poder treballar en l’anàlisi de l’acció del Sistema necessitàvem una sistematització de la informació que ens permetés agrupar les prestacions Així es van definir els dispositius , entesos com el conjunt de prestacions (de servei, econòmiques i tecnològiques) la funció principal de les quals és similar respecte a les necessitats socials i personals. Els objectius dels dispositius del Sistema són: La prevenció de l’aparició de situacions de necessitat i evitar el deteriorament quan aquestes existeixen L’atenció i el servei a les persones en situació de necessitat El reconeixement efectiu dels drets de les persones : és a dir, tant el reconeixement públic, mitjançant els medis oficials corresponents, com per l’accés efectiu a les prestacions. Oferir suport a persones durant el període en que es plantegi una situació de necessitat i en el procés d’evolució d’aquesta Ajudar a les persones a millorar les seves capacitats per afrontar les situacions de necessitat d’una manera autònoma
- La categorització en dispositius s’ha fet seguint un procés lògic a partir de les necessitats de les persones. El procés : S’inicia en el punt d’accés al sistema i el reconeixement de drets , que inclou el dispositiu d’informació, orientació, valoració i acompanyament , format alhora per diferents prestacions com veurem a continuació, Continua amb els dispositius que estan disponibles en l’entorn més proper a la persona; en aquest grup tenim tres dispositius: l’atenció i suport en el domicili, l’atenció diürna i les prestacions econòmiques – Finalment, trobem les prestacions que suposen un nivell d’atenció i de protecció més intensiu – la protecció jurídica i l’atenció residencial. Com es pot veure en el gràfic, la porta d’entrada al sistema serà sempre mitjançant el dispositiu d’informació, orientació i valoració i, a partir d’aquí, les interrelacions i l’accés entre els diferents dispositius és molt flexible.
- Bé, hem parlat molt dels dispositius i hem vist com s’organitzen però ara és important que ens centrem en les definicions: què entenem per cadascun d’aquests dispositius? El primer de tots, com hem dit, és el dispositiu d’informació, orientació, acompanyament i valoració de necessitats : aquest dispositiu està format per prestacions de servei, desenvolupades per equips professionals , que desenvolupen funcions d’informació, orientació (com el nom indica) i també de diagnòstic i valoració, entesa aquesta com el procés de resolució pel qual es reconeix una determinada situació que dóna accés a unes determinades prestacions (per exemple, el reconeixement de discapacitat). En aquest dispositiu també inclourem les prestacions que desenvolupin funcions de prevenció i acompanyament mitjançant la intervenció i el tractament social . El segon dispositiu és l’atenció i suport en el domicili : aquest està conformat per prestacions de servei, econòmiques i tecnològiques, sempre que tinguin un caràcter finalista que coincideixi amb la funció assignada al dispositiu, que no és altre que atendre i compensar els dèficits per tal de permetre que les persones en situacions de necessitat puguin continuar vivint en el seu entorn habitual.
- Els dispositius d’ atenció diürna són aquelles prestacions de servei i econòmiques que ofereixen a les persones la possibilitat de mantenir-se en el seu entorn habitual tot ajudant tant a la seva atenció com a la seva recuperació mitjançant l’existència d’espais on s’ofereix una atenció continuada i específica durant una part del dia. Les prestacions econòmiques són aquelles de caràcter dinerari que no tenen un destí finalista per a l’adquisició d’un dels serveis que està inclòs en els altres dispositius; bàsicament s’adrecen a l’atenció de les necessitats de subsistència . Els dispositius d’ atenció residencial són aquells que ofereixen a la persona un lloc per viure alternatiu a un domicili particular . Finalment, els dispositius de protecció jurídica són prestacions de servei que atenen situacions de desemparament , tant en les persones que han perdut la capacitat de decisió autònoma (per incapacitació legal ), com en el cas dels menors d’edat quan no existeixen les figures parentals que puguin assumir l’atenció adequada.
- En aquest gràfic es mostra de manera sintètica els components principals del Sistema Català de Serveis Socials : En el quadrat de línies discontínues trobem les situacions de necessitat (columna a l’esquerra de la pantalla) que, al creuar-se amb els factors socials (a la part superior), ens permeten identificar les diferents situacions de necessitat de les persones, com ja s’ha explicat en la ponència anterior. En aquest cas, al gràfic li afegim l’acció del Sistema mitjançant els dispositius que acabem de presentar (fletxa a la banda dreta de la pantalla). A continuació farem un breu repàs de les prestacions, ordenades per dispositius, que donen resposta a les necessitats socials. I amb aquesta visió de les properes 4 diapositives es podran fer una idea de l’índex del diagnòstic. Començarem per la porta d’accés al sistema: els Equips bàsics d’atenció social.
- D’acord amb la definició de la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009 , els equips bàsics d’atenció social són un conjunt d’accions professionals desenvolupats per equips tècnics, en el marc dels serveis socials bàsics de competència local, i que tenen les funcions principals de conèixer, prevenir i intervenir en situacions de necessitat social, tant individuals com grupals. En resum, estem davant una prestació dissenyada per ser la porta d’accés principal del sistema i que, com diu el preàmbul de la llei de serveis socials, els equips bàsics d’atenció social són“un dispositiu potent que és l’eix vertebrador de la xarxa de serveis”.
- En la pantalla tenen els dispositius que el sistema té actualment per fer front a les situacions de manca d’autonomia. Entre els dispositius d’informació, orientació i valoració trobem tant els serveis de valoració de la discapacitat i de la dependència ( els CAD i el SEVAD ) com els serveis d’orientació a les persones amb discapacitat. Entre els dispositius d’atenció i suport al domicili trobem: l’ajuda a domicili, les teleassistències ; el servei d’assessorament per a l’autonomia, les prestacions de servei i econòmiques vinculades amb els serveis d’assistència personal i també les prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència per a la compra de serveis d’aquest dispositiu. Els dispositius d’atenció diürna són fonamentalment els coneguts centre de dia, tant per a la gent gran com per a persones amb discapacitat . Les prestacions econòmiques són aquelles de caràcter genèric però vinculades a situacions de manca d’autonomia: pensions assistencials per invalidesa o associades a la LISMI L’atenció residencial inclou totes les prestacions que suposen una atenció intensiva de les persones residents: residències assistides, llars amb suport extens o generalitzat i també les prestacions econòmiques per comprar aquests serveis . Finalment, en la protecció jurídica trobem el servei de tutela de persones que han estat incapacitades judicialment .
- Ara tenen a la pantalla els dispositius per fer front a les situacions de necessitat vinculades a les relacions familiars i socials. Entre els dispositius d’informació, orientació i valoració trobem serveis com l’atenció telefònica per a dones i per a infants, també serveis preventius com els punts de trobada. El dispositiu d’atenció al domicili bàsicament és el SAD per a famílies en risc social que presten els ens locals. Entre els dispositius d’atenció diürna tenim els centres socioeducatius i els centres o clubs destinats al lleure i les relacions socials per a col·lectius específics. Entre les prestacions econòmiques previstes tenim les relacionades amb l’acolliment d’infants tutelats per la Generalitat. Pel que fa a l’atenció residencial s’inclouen els serveis d’acolliment d’urgència, temporal, de suport per a dones en situació de violència i els seus fills/es i també els d’acció educativa adreçats als infants; també els serveis d’acolliment familiar i els pisos per a joves entre 16 i 18 anys tutelats. Finalment, en la protecció jurídica trobem el servei de tutela per als infants desemparats.
- Finament trobem els dispositius per fer front a les situacions de necessitat materials i instrumentals. Entre els dispositius d’informació, orientació i valoració trobem serveis de suport a la integració laboral de persones amb discapacitat i també per a joves tutelats i ex-tutelats. El dispositiu d’atenció al domicili bàsicament és el SAD per a situacions de risc social que presten els ens locals Els dispositius d’atenció diürna trobem els centres oberts, els menjadors socials, els centres de dia per a persones amb drogodependències i diferents serveis adreçats als processos d’inserció ocupacional: teràpia, prelaboral, inserció.. Les prestacions econòmiques són les de caràcter generalista que s’adrecen a cobrir necessitats bàsiques, com les pensions no contributives per jubilació i les complementàries, la renda mínima d’inserció, la prestació per a joves ex-tutelats, les prestacions previstes a la Llei 13/2006, les relacionades amb els infants (per part, adopció o acolliment i per infant a càrrec) i també les d’urgència social. Pel que fa a l’atenció residencial s’inclouen els serveis temporals d’acolliment per a situacions d’urgència, els pisos per a joves majors de 18 anys, els habitatges amb serveis per a diferents col·lectius i les llars residència amb suport de baixa intensitat.
- Com hem vist, totes les prestacions que actualment hi ha a la Cartera de Serveis Socials 2008 – 2009 estan incloses en les categories de dispositius ; podem ara fer una anàlisi de les prestacions en funció de dos criteris: per una banda, les prestacions per dispositius i per l’altra, les prestacions per situacions de necessitat. Si ens fixem en les prestacions distribuïdes per dispositiu podem observar que: El dispositiu d’atenció residencial és el que compta amb més prestacions diferents, mentre que el dispositiu de protecció jurídica és el que compta amb menys prestacions. Així el conjunt de dispositius d’atenció intensiva suposa aproximadament un terç de les prestacions de la Cartera. El dispositiu d’informació, orientació, valoració i acompanyament compta amb una cinquena part de les prestacions de la Cartera I, finalment, els dispositius d’atenció en l’entorn de la persona (atenció i suport en el domicili, atenció diürna i prestacions econòmiques) suposen quasi la meitat de les prestacions de la Cartera i en aquest grup és el dispositiu de prestacions econòmiques és el més nombrós, seguit pel dispositiu d’atenció diürna i finalment per d’atenció i suport en el domicili.
- Si analitzem la cartera des d’una altra perspectiva, des de les situacions de necessitat què atenen, veurem que: Les prestacions que al gràfic apareixen sota el nom de comú són els equips bàsics d’atenció social, als que ja ens hem referit La situació que disposa de més prestacions és la de necessitats materials i instrumentals , amb un 40% del total, Seguida per les adreçades a l’atenció de situacions de manca d’autonomia , amb pràcticament un terç del total i, finalment, Les necessitats relacionals , familiars i socials, que representen poc més d’una quarta part del total de les prestacions. Podem veure dades d’alguns dels dispositius en funció de la situació de necessitats . En primer lloc veurem la distribució de places del dispositiu d’ atenció residencial en la que es pot veure que una àmplia majoria de l’oferta (el 84%) s’adreça a les situacions de manca d’autonomia, les necessitats materials i instrumentals representen un 11% de les places i les necessitats relacionals es queden en un 5%. Un altre exemple d’aquesta distribució el podem veure amb el dispositiu de prestacions econòmiques en el que podem analitzar des de dues perspectives: la despesa i el nombre de beneficiaris. Si analitzem la despesa , com es pot veure al gràfic, veurem que aquesta es reparteix, pràcticament en dues meitats entre les situacions de necessitat materials i instrumentals (un 53%), que inclouen les pensions no contributives per jubilació i la RMI entre altres, i la manca d’autonomia (un 47%), que inclouen les pensions no contributives per invalidesa, les prestacions LISMI, les de la llei de la dependència...; quedant un petit 0,4% per a les necessitats relacionals. En canvi, en el nou gràfic de l’esquerra es pot veure quin és l’impacte d’aquesta despesa en nombre de beneficiaris : així, les situacions de necessitat materials i instrumentals suposen el 85,5% del total dels beneficiaris front al 14,3% dels beneficiaris per manca d’autonomia, quedant un petit 0,2% de beneficiaris per situacions de necessitat relacional. En resum, mitjançant aquesta classificació podem tenir una idea general de quina és l’acció del Sistema Català de Serveis Socials, quins són els seus punts forts i quins els febles .
- La mesura de l’acció del sistema es fa mitjançant indicadors que ens ofereixin informació sobre alguns aspectes centrals, que hem anomenat dimensions. En aquesta imatge poden veure les 5 dimensions definides i exemples d’indicadors que anirem comentant tot seguit. La primera dimensió és: La cobertura poblacional : busquem indicadors que ens donin informació sobre la capacitat del sistema per donar resposta a la població potencial ; és a dir, a la població que presenta objectivament una determinada situació de necessitat, independentment que hagi manifestar aquesta necessitat o no. A la part dreta de la pantalla hem inclòs alguns exemples d’indicadors per a cada dimensió . En aquest cas, per exemple, tenim l’indicador de Cobertura de les prestacions sobre la població diana que és el nombre de persones usuàries d’una prestació en relació a la població diana. La població diana varia en funció de la prestació i la seva identificació depèn directament de la informació que hem recollit en la part del diagnòstic de “Necessitats socials prioritàries”. Un altre indicador és l’evolució en el temps del nombre de persones usuàries en relació a l’evolució en el mateix període de la població que forma el grup diana. La cobertura de la demanda incorpora la mesura de la capacitat del sistema per donar resposta a la població que ha fet una demanda explícita . Entre els exemples que hem seleccionat tenim: la relació entre sol·licituds presentades i resolucions que mostra la capacitat de resposta; la cobertura de l’oferta respecte a la població diana que mesura l’oferta de places o serveis per cada 1000 habitants de la població diana; o la relació entre les resolucions positives i negatives En la dimensió d’estructura volem mesurar i descriure l’oferta del sistema i l’ús que se’n fa ; així, per exemple, tenim indicadors com la Ràtio d’habitants del grup diana per professional o equip professional , que és la relació entre la població que pot ser atesa i els mitjans que té el sistema; l’índex d’ocupació que mostra l’eficàcia del sistema mitjançant la relació entre les places ocupades i les places disponibles; o la utilització de les prestacions en el temps d’estada que mostra el temps mig d’estada en un servei o de percepció d’una prestació. En la dimensió de qualitat es mesuren factors que incideixen en la percepció de la qualitat que té la població i les persones usuàries, per exemple el temps d’espera per accedir a una prestació ; la capacitat d’ús de les places, és a dir, el nombre de persones usuàries anuals per plaça; o la pressió assistencial sobre els professionals que mesura la càrrega d’atenció en persones usuàries per professional. Finalment, la dimensió d’economia mesura l’esforç dels diferents agents en la provisió de serveis, com per exemple: la despesa per habitant (sempre referit a la població diana) o l’estructura del finançament, és a dir, l’aportació econòmica de cadascun dels agents (sector públic, sector privat, ciutadania ...).
- Ara, per acabar, aquest gràfic ens dóna una visió completa del diagnòstic que inclou: La identificació de les situacions de necessitat a partir de situacions generals i de factors socials, La identificació dels dispositius del sistema català de serveis socials a partir d’una classificació de les prestacions segons la seva funció principal i Els indicadors que mesuren l’acció dels dispositius, ordenats en funció de les dimensions que s’analitzaran. Com hem dit al principi, el diagnòstic està en fase d’elaboració i, per tant, no disposem de resultats definitius respecte d’aquests indicadors. El que els hem presentat és l’arquitectura que ens permetrà avaluar el sistema català de serveis socials. Volem que tots vostès el puguin conèixer i debatre, però sobretot volem que tinguin ben clar on encaixar les seves visions, les seves aportacions en els tallers.
- Vostès tenen en les seves carpetes aquesta presentació així com una presentació dels tallers. També els hem lliurat el document que hem elaborat sobre el diagnòstic, específicament per a la primera fase del procés participatiu. Esperem que els sigui d’utilitat per al treball en tallers i que trobin la manera de fer-nos arribar els seus punts de vista ja sigui en els tallers o a través del web del DASC. A continuació els deixo amb la persona responsable de la dinamització dels tallers que els explicarà el seu funcionament. Bon dia i bona feina