4. democrà
Models de democràcia
Democràcia liberal
Democrà Marxisme
D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista
D. elitista competitiva T. unidimensional
Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat
Dem. legal
ND)
(ND) Neopluralisme
Dem. participativa
T. final de la història (NE)
T. Estat sobrecarregat D. deliberativa
Republicanisme
5. democrà
Models de democràcia
Democrà
Democràcia protectora (J. Bentham, J. Mill, J. Madison)
Protecció
Protecció davant governants i conciutadans.
Sobirania conferida als representants mitjançant eleccions
regulars, vot secret i competència entre faccions.
Divisió de poders i separació d’estat i societat civil: restricció
del poder estatal per al desenvolupament de les iniciatives
privades.
Economia de mercat; propietat privada; família patriarcal.
Estat-nació extens.
Igualtat política formal ► Igualtat de drets
(es genera una distribució equitativa del poder?)
6. democrà
Models de democràcia
(J. Bentham, J. Mill, J. Madison)
Les democràcies pures generen desordre i conflictes
incompatibles amb la seguretat personal i el dret de propietat.
La formació de faccions deriva de la naturalesa humana, cal
moderar els seus efectes: checks & balances.
Participació per a protegir els propis interessos a través de
representants que ‘poleixen’ les opinions públiques.
Metes subsidiàries: protecció dels treballadors, creació de
riquesa, foment de la igualtat i preservació béns individuals.
Democràcia com a suport desenvolupament societat industrial.
7. democrà
Models de democràcia
Democrà
Democràcia desenvolupista (J. S. Mill)
Participació
Participació per a expansió de les capacitats individuals.
expansió
Sobirania conferida als representants amb sufragi universal.
Divisió de poders i separació d’estat i societat civil; distinció
entre electes i buròcrates.
Participació en les branques del govern amb el vot; implicació
en el govern local, debats públics i assistència judicial.
Economia de mercat; propietat privada i formes cooperatives;
emancipació política de les dones.
Igualtat política formal ►Igualtat de drets
(es genera una distribució equitativa del poder?)
8. democrà
Models de democràcia
(J. S. Mill)
Evoluciona fins a constatar que les desigualtats extremes
impedeixen el desenvolupament de la majoria.
Assigna el lideratge als més ben dotats intel—lectualment
(prima en el sistema electoral); la prosperitat a la llarga
afavoreix tothom.
Neutralitat de l’estat davant els estils de vida particulars.
Adopta actitud d’empar envers les minories i les dones i
promou mesures reformistes de protecció als treballadors.
Precursor de l’intervencionisme estatal: socialdemocràcia.
9. democrà
Models de democràcia
democrà
Marxisme: democràcia directa (Marx, Engels, Lenin)
El capitalisme i la democràcia igualitària són incompatibles.
democrà igualità só
- Classes com a evolució artificial: estat controlat per classes dominants..
- Inestabilitat inherent al sistema; asimetria en el poder de cada classe.
L’eliminació de les divisions de classe eliminarà el caràcter
repressiu de l’estat; la revolució acabarà amb l’escassedat.
Socialisme: estructura piramidal amb eleccions freqüents,
mandat de les comunes, funcionaris assimilats a treballadors.
Comunisme: autorregulació, consens assolit col—lectivament,
administració per rotació i elecció.
Eliminació del mercat; la societat i l’estat s’integren.
Igualtat ► Llibertat
10. democrà
Models de democràcia
Democràcia liberal
Democrà Marxisme
D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista
D. elitista competitiva T. unidimensional
Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat
Dem. legal
ND)
(ND) Neopluralisme
Dem. participativa
T. final de la història (NE)
T. Estat sobrecarregat D. deliberativa
Republicanisme
11. democrà
Models de democràcia
Elitisme competitiu (M. Weber, Schumpeter)
Selecció
Selecció d’elits qualificades.
Govern parlamentari amb preeminència de l’executiu.
Competència entre elits i partits rivals; domini dels partits.
Lideratge polític com a element central.
Burocràcia independent i ben formada (estat i partits).
Economia industrial i competència internacional; conflictes
fragmentats; electorat pobrament format i emotiu; estrats de
gerents i experts qualificats.
Apatia per la participació ► Llibertat individual
(privar la ciutadania de mitjans de participació és un preu just?)
12. democrà
Models de democràcia
(M. Weber, Schumpeter)
Marge exigu per a participació política en la societat industrial:
domini de grans organitzacions, inexistència d’identitat de
classe. Desaparició de “creences harmonitzadores.
L’estat manté l’ordre i conformitat (monopoli de la violència),
sotmès a l’imperi de la llei i acceptat tàcitament. Maquinària
burocràtica.
La política és un “afer d’interessats”; divisió de la ciutadania en
elements actius i passius. Partits professionals i burocràtics
(“centres de lleialtat”). Democràcia cesarista.
Caracterització de l’electorat: dèbil, influenciable, impulsiu,
emocional i irresponsable (“manipulació de masses”).
13. democrà
Models de democràcia
Teories neomarxistes (R. Miliband, Poulantzas, Offe)
l’ l’
La classe dominant controla l’aparell de l’estat.
Controla els mitjans de producció.
Nodreix les elits burocràtiques.
Influència en les organitzacions polítiques i socials, exèrcit,
universitats i mitjans de comunicació.
Es cohesiona a través del control de l’estat i perpetua el seu
poder.
14. democrà
Models de democràcia
(R. Miliband, Poulantzas, Offe)
La intervenció estatal en l’economia és inevitable:
a) L’estat no participa del procés d’acumulació.
b) Ordena l’acumulació privada de capital.
c) Depèn de l’acumulació privada de capital.
d) Nega i oculta a), b) i c).
Si no compleix amb el punt d) es qüestiona la creença liberal que
el bé col—lectiu consisteix en l’assoliment dels fins privats dels
individus amb la mínima interferència d’un estat “imparcial”.
15. democrà
Models de democràcia
Pluralisme (i neopluralisme)
neopluralisme) (R. Dahl, Truman)
Coalició
Coalició temporal d’interessos minoritaris.
d’
Drets de ciutadania i sufragi universal.
Checks & balances; sistema electoral competitiu.
Dispersió de grups d’interès (biaix grans corporacions); govern
com a mitjancer (amb interessos interns propis); poder
compartit per grups diversos (atacat des de grups diversos).
Economia industrial oberta; recursos participatius repartits
(desigualment); equilibri entre ciutadania activa i passiva
(asimetria en l’accés al govern).
Interferència de grups d’interès ► Llibertat
(cal preveure mitjans addicionals per preservar la democràcia?)
16. democrà
Models de democràcia
(R. Dahl, Truman)
Adopta el consens polític de la postguerra com a estàndard.
Evoluciona fins a constatar que el capitalisme corporatiu
tendeix a produir desigualtats que distorsionen la democràcia.
Es desplaça el poder a entitats funcionals de representació
(meses patronal-sindicats, per ex.).
La democràcia està immersa en un sistema que garanteix
privilegis per als grans interessos econòmics; per assolir drets
reals cal reduir el poder de les corporacions i primar el dret a
l’autogovern sobre el dret a la propietat.
Nous patrons de protesta dels marginats i exclosos.
17. democrà
Models de democràcia
Democràcia liberal
Democrà Marxisme
D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista
D. elitista competitiva T. unidimensional
Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat
Dem. legal
ND)
(ND) Neopluralisme
Dem. participativa
T. final de la història (NE)
T. Estat sobrecarregat D. deliberativa
Republicanisme
18. Teoria del final de la història
- Amb la caiguda del mur s’acaben els conflictes clàssics
entre capitalisme i socialisme: victòria definitiva del
liberalisme.
Teoria de l’estat sobrecarregat
l’
- Expectatives per a proveir serveis.
- Satisfacció a curt termini per interessos electorals.
- Expectatives creixents.
- Sobrecàrrega d’òrgans estatals de provisió.
- Ineficàcia de la gestió estatal.
- Destrucció de la capacitat privada de creació de
riquesa.
19. Teoria de la crisi de legitimitat
- Crisis periòdiques derivades de la inestabilitat del sistema.
- Intent de regulació de l’economia conservant el suport de
grups clau.
- Assumpció de costos creixents de suport a la producció i
assistència social: crisi fiscal.
- Ineficàcia de la gestió estatal: crisi de racionalitat.
- Destrucció de la confiança: crisi de legitimitat i motivació.
- Repressió i deriva autoritària.
- Impuls revolucionari creixent.
20. democrà
Models de democràcia
Democrà
Democràcia legal (Hayek)
mí interferè mí
Estat mínim, interferència mínima: neoliberalisme.
Postul—lats de la Nova Dreta
El govern de la majoria se sotmet a l’imperi de la llei.
Estat constitucional de tradició anglosaxona.
Lliure mercat tan difós com sigui possible.
Reducció de la burocràcia.
Reducció dels grups de pressió.
Eradicació del col—lectivisme.
21. democrà
Models de democràcia
Democrà
Democràcia participativa (Macpherson, Pateman)
La democràcia i la igualtat progressaran en una societat
democrà
col— sà
dedicada als problemes col—lectius, sàvia i interessada en el
govern.
Postul—lats de la Nova Esquerra
Participació directa a la regulació de les institucions clau.
Obertura del sistema de partits.
Sistema institucional obert –prova de noves expressions
polítiques–.
Millora distribució dels recursos; eradicació del poder
burocràtic no responsable; sistema obert d’informació.
22. democrà
Models de democràcia
(Macpherson, Pateman)
Es difon la noció d’implicació informada en tots els àmbits.
Es destaca la importància de l’aprenentatge en qüestions clau:
assignació i control de recursos.
Es compatibilitza el desenvolupament de la participació amb la
democràcia representativa.
23. democrà
Models de democràcia
Democrà
Democràcia deliberativa (Elster, Habermas, Young)
Exercici de la política mitjançant el consentiment actiu, lliure i
polí mitjanç
informat que cerca la “justificació mútua” i la imparcialitat
justificació tua”
Enquestes deliberatives, dies de deliberació, jurats ciutadans.
Deliberació sistemàtica a tots els nivell de govern.
Incorporació de nous àmbits de deliberació (e-democràcia)
Pluralisme de valors; educació cívica intensiva;
desenvolupament de preferències matisades; suport als
organismes deliberatius.
24. democrà
Models de democràcia
(Elster, Habermas, Young)
Es promou el raonament públic competent i imparcial,
“substituint el llenguatge d’interès pel de la raó”.
Es capacita per a distingir els arguments lliures dels
coaccionats.
Alternativa crítica: foment inclusió heterogenia, promoció
marginats, adopció de múltiples perspectives, dret de veto a
col—lectius especialment afectats (estructuralment alienats).
25. Annex
participació Arnstein,
Escala de la participació (Arnstein, 1971)
Informació
1) Informació
Comunicació
2) Comunicació
3) Consulta
Deliberació
4) Deliberació
Participació
5) Participació en decisions i eleccions
27. democrà
Amenaces a la democràcia
Enlloc no és escrit que el futur hagi de ser millor i més lliure.
Crisis de la democràcia:
- L’ensulsiada de la República de Weimar: el nazisme.
- L’establiment de la dictadura del proletariat.
Falles de la democràcia contemporània: corrupció i desafecció
Condicions subjacents al col—lapse de la democràcia.
Foment de les emocions negatives: por i odi / L’atac a la raó (Al Gore)
raó Gore)
Condicions psicològiques del col—lapse de la democràcia.
30. Republicanisme
Democràcia liberal
Democrà Marxisme
D. protectora D. desenvolupista T. neomarxista
D. elitista competitiva T. unidimensional
Pluralisme clàssic T. crisi legitimitat
Dem. legal
ND)
(ND) Neopluralisme
Dem. participativa
T. final de la història (NE)
T. Estat sobrecarregat D. deliberativa
Republicanisme
31. El republicanisme com
a factor d’identitat
d’
carà republicà
Es pot parlar de caràcter republicà?
Posicionaments i reaccions comunes
pervivè
Pautes de comportament electoral, pervivència de formes
associatives, etc.
32. El republicanisme com
a factor d’identitat
d’
carà republicà
Es pot parlar de caràcter republicà?
Posicionaments i reaccions comunes
pervivè
Pautes de comportament electoral, pervivència de formes
associatives, etc.
som com som..!
33. Quin és el tret fonamental
carà republicà
del caràcter republicà?
Llibertat
Llibertat en l’accepció republicana:
l’accepció
interferè dominació
no interferència vs. no dominació
vs.
Lluitem per eradicar situacions que vulnerin o amenacin la
llibertat actual i futura.
34. só
Quins són els valors
republicans?
cí
Virtuts cíviques
Interè
Interès per la política
polí
Assumpció
Assumpció de les regles democràtiques
democrà
Consideració
Consideració de la política com activitat digna
polí
Participació
Participació en la presa de decissions
Compromí
Compromís amb el bé comú
bé comú
Convivè
Convivència, respecte, tolerància, honestedat
tolerà
35. só
Quins són els valors
republicans?
El republicanisme considera que els éssers humans tendim
de forma natural a la convivència cívica i tracta de fomentar
convivè cí
aquesta inclinació del caràcter humà.
inclinació carà humà
36. Quin és el concepte
republicà
republicà de democràcia?
democrà
Democrà
Democràcia forta: radicalitat
democrà
democràtica
Millora de la democràcia representativa
democrà
Implantació
Implantació de mecanismes participatius
37. Quin és el concepte
republicà
republicà de democràcia?
democrà
Participació
Participació
Participació
Participació en els processos de presa de
decissions
Captació
Captació del coneixement col—lectiu
col—
38. El patriotisme cívic
cí
cí l’à
’àmbit
Les virtuts cíviques tenen sentit en l’àmbit de
la comunitat:
“El cor del republicanisme és la caritat laica, és a dir, aquella
passió l’opressió violè
passió que ens fa percebre l’opressió, la violència, la
injustí discriminació
injustícia i la discriminació perpetrades contra els altres com
a actes que ens ofenen com si en fóssim les víctimes.”
fó víctimes.”
Maurizio Viroli, Republicanisme
expressió
El patriotisme és expressió de republicanisme
