3. 1.CEP
El cep o buixó (Boletus
edulis, del llatí
boletus: bolet) és a la
majoria de països
europeus el bolet per
excel·lència. És molt
semblant al Boletus
aestivalis i al siureny
(Boletus aereus),
amb el que sovint se'l
confon.
4. 2.TÓFONA
Les tòfones són un grup
de fongs comestibles del
gènere Tuber. La tòfona
és un fong ascomicet
que presenta una relació
simbiòtica micoriza amb
arbres, particularment
del gènere Quercus com
les alzines, roures, o
altres vegetals com els
castanyers, i nogueres
5. 3.ROVELLÓ
El rovelló, esclata-
sang, pinenc, pinenca
o paratge (Lactarius
sanguifluus, del llatí
lactarius: que té llet;
sanguifluus: que raja
sang.), és un bolet de
la família de les
russulàcies, dels més
apreciats
gastronòmicament a
Catalunya
6. 4.LLENEGA
Llenega (gènere
Hygrophorus) és un tipus
de bolets de la família de
les higroforàcies, amb el
barret de color bru i
viscós, de 5 a 14 cm, de
làmines blanques,
espaiades i gruixudes,
sostingut per un peu
blanc gruixut, afinat cap
a la base, amb escames
de color avellana.[
7. 5.CARLET
El carlet o escarlet
(Hygrophorus
russula, del grec
higrós: humit, phorós:
portador; del llatí
russa: rosat) és un
bolet comestible de
l'ordre dels agaricals
8. 6.MOLLERIC
El molleric granellut
(Suillus granulatus, del
llatí suillus -mena de
bolet de baixa qualitat-,
derivat del llatí sus que
vol dir porc; i del llatí
granulatus -granulós-) té
unes granulacions a la
part alta del peu que són
característiques
d'aquesta espècie.
9. 7.LLORA
De la família de les
russulàcies, la llora
blanca o llora clapada
(Russula virescens,
del llatí virescens
-que es torna verda-)
és la més apreciada.