Memòria corresponent a la primera edició d'OH EST ART! organitzat per LA CERVERINA D'ART, amb el suport de la PAERIA DE CERVERA, DIPUTACIÓ DE LLEIDA i el GREMI DE GALERISTES D'ART DE CATALUNYA - Tardor Art 2013. Durant el mes d'octubre de 2013 s'organitza LA MIRADA de PICASSO, una exposició col·lectiva amb noms com José Luis AGUILÓ, Jordi ALIGUÉ, Frederic ANGUERA, Philip STANTON, José García RAMOS, Rafael ROMERO, Víctor RAMÍREZ, Queralt Antú SERRANO, José Luis PASCUAL, Carles GUITART, Ramon PUIGPELAT i Oriol MÓRA. En paral·lel a l'exposició s'organitzen un seguit d'activitats com una conferència a càrrec de Joan GIL i GREGORIO; i una taula rodona amb les ponències d'Elias GASTON, President del Centre Picasso d'Horta de Sant Joan; Alain Moreau, especialitza en art i teòric; i Xago Serrano, antropòleg i galerista de La Cerverina d'Art. Aquestes dues activitats, més de contingut, de fons, va compartir protagonisme amb les actuacions de Ballet ENFEMENINO, quartet de flamenc que va relatar la vida de Picasso mitjançant la dansa flamenca i Roger CÒNSUL que, a tall de cloenda, va relatar contes d'inspiració picassiana, que va fascinar al públic assistent.

1. LA MIRADA
DE PICASSO
Memòria

2. COMI
SSIÓ
ORGA
NITZA
DORA

3. NOM DE LA GALERIA
TELÈFON
EMAIL
PERSONA DE CONTACTE
TÍTOL DEL PROJECTE
AGENTS IMPLICATS
La Cerverina d’Art.
973 530 612 / 666 753 435 / 678 718 312
info@lacerverinadart.com
Oriol Luis Serrano
La mirada de Picasso.
Pilar Porredon / Oriol Luis Serrano

4. MEM
ÒRIA
VAL
ORA
CIÓ

5. La Cerverina d’Art és una galeria d’art, situada al bell mig de La Segarra. Fa
divuit anys, obríem les portes per primera vegada i a les seves parets hi han exposat
noms com els d’Antoni Tàpies, Bigas Luna, Marcel·lí Antúnez o Jordi Mollà. La
proposta de Tardor Art 2013 és percebuda com a una oportunitat per a diversificar la seva oferta i, d’aquesta manera, atreure públic diferent. Alhora, el renom del
paraigües de Tardor Art, ha permès que la galeria aparegui en diversos mitjans de
comunicació. Els mitjans que s’han fet ressò de les activitats de La mirada de
Picasso, són Televisió de Catalunya, Catalunya Informació, NexTv, els diaris
Segre, La Mañana i La Veu de la Segarra, entre d’altres.
En el sumatori de les diferents activitats s’assoleix una assistència a l’entorn de
400 persones, destacant l’afluència de més de 150 persones a l’acte de dansa flamenca a càrrec de Ballet En Femenino. A les activitats amb contingut de fons,
com la conferència del comissari Joan Gil i la taula rodona amb Elias Gaston
(president del Centre Picasso d’Horta de St. Joan), Alain Moreau (crític i
especialista en art) i l’antropòleg i galerista Santiago Serrano reben un centenar
de persones de públic. L’activitat de cloenda – després de patir un canvi de darrera
hora, l’actuació va a càrrec de Roger Cònsul, membre del grup Sköpun – rep
l’assistència d’unes 50 persones, entre els que es compten nombrosos infants que
riuen i s’ho passen d’allò més bé amb els contes picassians que els hi són explicats.
L’exposició, fil conductor de totes les activitats, rep una afluència de públic molt
major que l’habitual a la resta de la temporada. Això es prova en el fet que
s’esgotéssin els diferents materials promocionals que es realitzaren per als actes i
l’exposició (1500 postals i 400 tríptics). Cinc grups d’alumnes visiten l’exposició
i se’ls hi explica aspectes biogràfics o tècnics de l’obra i la vida del geni malagueny.
Els professors, tant d’història de l’art com de Ciències Socials, de l’IES Antoni
Torroja inclouen Pablo Picasso i la seva influència; tema de l’exposició presentada; en el temari de classe.
Per tot plegat, pel ressò mediàtic, pel bon feedback rebut, pel refrescant públic que
ha assistit a una u altra activitat, pel suport de la Paeria (Ajuntament) de Cervera, el balanç que fem des de La Cerverina d’Art és molt positiu i il·lusionant.

6. MEM
ÒRIA
IMA
TG
ES

7. ACTE INAUGURAL
5 d’octubre de 2013.
La Cerverina d’Art.
L’acte compta amb l’assistència d’unes
200 persones, entre els qui es compta
una important representació d’artistes
participants.
L’acte és presentat per Oriol Luis Serrano
i compta amb una introducció a càrrec
de la historiadora de l’art Teresa Salat
i s’amenitza amb la música del Grup
Arezzo i un vernissatge amb inspiració
picassiana: receptes andaluses, olives,
formatge i vi ecològic de la comarca.

8. ACTE INAUGURAL
Maria Teresa Salat introdueix la figura
de Picasso, el seu impacte en la pintura
i la percepció del món en l’actualitat.
ACTE INAUGURAL
Artistes assistents a l’acte.
D’esquerra a dreta: Frederic Anguera,
Jordi Aligué, Rafael Romero, Carles
Guitart, José Luis Aguiló, Oriol Móra i
Queralt Antú.

9. ACTE INAUGURAL
Ester Trilla, violoncel del Grup Arezzo.

10. CONFERÈNCIA “PICASSO ETERN”
JOAN GIL I GREGORIO
12 d’octubre de 2013.
Antiga Biblioteca de la Universitat.
Unes 75 persones assisteixen a la
conferència que imparteix el comissari
d’exposicions, especialista en la vida i
l’obra de Pablo Picasso, Joan Gil.
El ponent fa un repàs del pas de Picasso
per Catalunya, fent especial esmena a la
vida de l’artista a Barcelona i la primera
visita a París.

11. TAULA RODONA
“LA MIRADA DE PICASSO. DIVERSOS
PUNTS DE VISTA. DIVERSES EXPERIÈNCIES”
ELIAS GASTON / ALAIN MOREAU /
SANTIAGO SERRANO
19 d’octubre de 2013.
Antiga Biblioteca de la Universitat.
Aproximadament 75 persones fan acte
de presència a la taula rodona. Acte on,
en primera instància, Santiago Serrano
– antropòleg i galerista – fa un repàs de
la infància de l’artista on planteja que
no va tenir adol·lescència. Acte seguit,
Elias Gaston, repassa les visites que
realitza a Horta de Sant Joan, on es
diu que comença a visualitzar el Cubisme. Finalment, es dóna veu a Alain
Moreau, qui posa en dubte l’originalitat
del Cubisme com a concepció artística
innovadora doncs, segons Moreau, Picasso s’inspira en l’art primitiu africà, els
rostres romànics o un art “underground”
que es desenvolupava al centre d’Europa
a principis del s.XX.
Així s’obre un intens debat sobre la
influència de Picasso i la seva capacitat
de síntesi o de creativitat.
Paral·lelament a les ponències s’ofereix
al públic assistent un tast d’una beguda
molt picassiana: l’Absenta.

12. BALLET FLAMENCO ENFEMENINO
“LAS MUJERES Y PICASSO”
25 d’octubre de 2013.
Paranimf de la Universitat de Cervera.
Més de 150 persones gaudeixen d’un
acte únic i singular: la confluència de
l’univers Picasso: la seva vida i la seva
obra, repassades mitjançant la dansa
flamenca i el cant.
Les quatre integrants de Ballet EnFemenino sorprenen als assistents amb un
espectacle ple de sentiment i força.

14. ROGER CÒNSUL INTERPRETA
“CONTES PICASSIANS”.
27 d’octubre de 2013.
Església romànica de St. Joan Degollat.
Com a acte de cloenda de les jornades
de La mirada de Picasso, Roger Cònsul
explica contes per a totes les edats amb
temàtiques picassianes: el Minotaure, el
Colom de la Pau, Guernika, …
La cinquantena de persones que assisteixen, especialment els infants, riuen i
s’emocionen al ritme que els determina
l’orador i les projeccions sobre el retaule
romànic de l’església.

16. L’EX
PO
SI
CI
Ó

17. NOTES SOBRE
ELS PARTICIPANTS
A L’EXPOSICIÓ
COL·LECTIVA
(Per ordre alfabètic)
JOSÉ LUIS
AGUILÓ
Exposicions individuals
2006 Auditori Municipal, Montcada i Reixac, Barcelona.
2002 Galeria Antonio de Barnola, Barcelona.
2001 Galeria Trama, Barcelona.
Galeria Nova 3, Sabadell.
1998 Pretexto Galeria d ‘Art, Barcelona.
1995 Art Library, Osaka, Japó.
1994 Centre Cívic d’Avinyó, Bages.
Galeria Antonio de Barnola, Barcelona.
1991 Galeria Antonio de Barnola, Barcelona.
1990 Galeria 4 Gats, Palma.
1989 Galeria Yerba, Barcelona.
1981 Tres Nombres Nuevos, Galería Trece, Barcelona.
Exposicions Col·lectives
2006 XXXVIII Salón de Otoño de Pintura de Plasencia.
2006 Virgen de las Viñas V Certamen.
2006 Premio de Pintura, Honda, La Garriga. Accésit.
2005 Virgen de las Viñas, IV Certamen Cultural,
Tomelloso, Adquisición.
2005 LXIVI Exposición Intl de Artes Plásticas, Valdepeñas.
2005 Finalista Premio Pintura Juan Ramón Masoliver, Montcada.
2004 Premio de Pintura, Juan Ramón Masoliver, Montcada
2003 ARCO 2003. Galería Antonio de Barnola, Madrid.
XIV Exposición Internacional de Artes Plásticas,
Valdepeñas.
2002 LXIII Exposición Internacional de Artes Plásticas,
Valdepeñas.
Premio Ciudad de la Pintura.
Sala Fundación Caja Vital, Kutxa, Vitoria.
2000 New Art. Stand Galería Antonio de Barnola, BCN
Premio Galería Aitor Urdangarín, Vitoria.
1999 New Art. Galería Antonio de Barnola,Barcelona.
Mini divertimentos Taller Barra de Ferro,Barcelona
1997 Homenaje a García Lorca. Galería BAT-Alberto
Cornejo, Madrid.
1996 Homenaje a García Lorca . Galería BAT-Alberto
Cornejo, Madrid.
1995 Col·lecció Testimoni 94-95, Fundació La Caixa, Palma.
Un món en pau, un art en llibertat. Casa Elizalde, Bcn.
Galería Meza, Coral Gables, Miami, Florida, EUA
1993 ARCO 93. Galeria Antonio de Barnola, Madrid.
L‘art diu No al terrorisme. Sala Arcs, Fundació La Caixa, Bcn.
1991 ARCO 91. Galería Ferrán Cano-4 Cats, Madrid.
1990 ARCO 90. Galería Ferrán Carto-4Gats, Madrid.

18. JORDI
ALIGUÉ
Neix el 10 de gener de 1953 al barri del Clot de Barcelona. Actualment viu i treballa a Cardedeu, Barcelona. Artista interdisciplinari i investigador. Autodidacta.
Professor de dibuix, pintura i gravat. Durant la seva
llarga trajectòria ha mostrat la seva obra a Catalunya,
Espanya, França, Itàlia, Japó i Suècia. Ha participat a
fires d’art com: Arco, Bari, Basilea, Barcelona, Bolonya i
Londres. Ha format part del col·lectiu “Esclat Gris-80”
i de la direcció i coordinació de l’espai d’art “Artual” de
Barcelona.
Jordi Aligué ha publicat tres llibres de poesia: Constructora de somnis, La mà a l’ombra i El Sot de l’Om. Editor
de la col·lecció d’obra gràfica Petjades d’Art. Ha format
part de la direcció de l’associació cultural “Besllum”.
Codirector del projecte “Cardedeu amb l’Art Vigent
2004-2008” i actualment director artístic de Vallgrassa,
Centre Experimental de les Arts al parc del Garraf.

19. FREDERIC
ANGUERA
Estudis d’art
Escola d’arts i oficis de Barcelona
Cercle artístic de Sant Lluc
Reial cercle artístic de Barcelona (beca)
Escola Massana, pintura
Exposicions
2011 Espai d’art, Terrassa (col·lectiva)
2010 Galería Isabel Pradillo, Madrid
2009 Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí
Capella de Sant Antoni, Torroella de Montgrí
Escultura . El secret del cava congrés d’art i paisatge.
Museu Vilafranca del Penedès.
Escultura Totèmica, Fundacio A.M. Sitges
2008 Gal·leria Ernest Fleck, Barcelona
Vallgrassa Centre Experimental de les Arts
Galeria Botó de Roda, Torroella de Montgrí
Capella de les Arts, Fundació A.M., Sitges
Art International Zurich, Suïssa
Galeria Isabel Pradillo, Madrid
2007 Vallgrassa Centre Experimental de les Arts
Galeria Botó de Roda, Torroella de Montgrí
Fundació A.M., Palau de Mar, Sitges
Galeria Isabel Pradillo, Madrid
Art International Zurich, Suïssa
2006 Galeria Isabel Pradillo, Madrid
Galeria Ismes, Vilanova i la Geltrú (col·lectiva)
Galeria Ernest Fleck, Barcelona
Galeria Antoni Botey, Granollers
Fundació A.M. : Sitges
2005 El Retiro, Sitges (col·lectiva)
Galeria Antoni Botey, Granollers
Feria internacional de Arte de Marbella.
2004 Galeria Ismes, Vilanova de Geltrú
Galeria Ernest Fleck (col·lectiva)
2003 Galeria Ernest Fleck, Barcelona

20. CARLES
GUITART
L’artista, nascut a Barcelona i amb vincles professionals
amb el món del disseny i la creació multimèdia, desenvolupa una obra amb tendència a l’abstracció jugant,
però, amb la figuració emmotllant-la al seu interès. Ha
desenvolupat exposicions arreu de Catalunya i diversos
punts d’Europa. Carles Guitart es presenta com un artista madur i introspectiu.
Estudis
1979-84 Taller d’arts plàstiques Leonardo Da Vinci. Bcn.
1989 Curs d’il·lustració a Escola Recreo. Barcelona
1990 Màster en disseny gràfic a IDEP. Barcelona
1999 Estudis Graduat Multimèdia a la UOC.
Premis
1987
1990
2004
2006
2008
2009
2012
Finalista a la I Biennal de Pintura J.Guasch. Bcn.
Finalista al premi internacional
Les Etoiles de la Peinture, París.
Guanyador del IX Premi de pintura
Gaspar Camps, Igualada.
Guanyador del XI Premi de pintura
Gaspar Camps, Igualada.
Resident a Cat’Art, Centre d’Art Contemporani,
Ste. Colombe sur L’Hers, France.
Subvencionat per l’Institut Ramon Llull,
Barcelona.
Subvencionat per l’Institut Ramon Llull,
Barcelona.
Subvencionat per l’Institut Ramon Llull.
Barcelona.
Algunes exposicions individuals
2012
2011
2009
2007
2006
2002
2001
2000
1998
1997
1995
1994
1993
1991
1989
1987
1986
La Cerverina d’Art. Cervera.
Reial Cercle Artístic. Barcelona.
Galeria Ernest Fleck. Barcelona.
La Sala. Igualada
Centre Cultural Vallgrassa, Parc del Garraf, Begues.
Galeria Artfactum. Barcelona.
Espai Jordi Aligué. Cardedeu.
Galeria Espai d’Art. Mataró.
Galeria La Polèmica. Palafrugell.
Galeria Beida. Barcelona.
Sala Otto Zutz Club. Barcelona.
Galeria AB. Granollers.
Galeria Canals. Sant Cugat del Vallès.
Donet Gallery. Estocolm
Galeria Era Bauró. Andorra la Vella.
Sala Manel Girona, Fundació Caixa de Barcelona.
Bar Boira. Barcelona.
Bar Blu. Granollers.
Centre Matas i Ramis. Barcelona

21. ORIOL
MÓRA
www.oriolmora.com
Cobrir per des-cobrir
La pintura com una opció expressiva per si mateixa, basada
en el color i les relacions entre les diverses zones cromàtiques. Un treball en què les decisions de composició es resolen, meditades, i en capes superposades. Normalment el
quadre es treballa per llargs períodes de temps (de forma no
continuada) fins que s’arriba a aquella forma que d’alguna
manera resumeix les anteriors (a sota). La rutina d’un treball metòdic, provocant l’estat final del descobriment. La
textura de la superfície és un testimoni bastant fidel de tot
el procés.
Biografia
Es forma inicialment en el treball acadèmic (arts i oficis) i
va penetrant en les possibilitats expressives del color. En acabar Belles arts, fa una estada d’ampliació d’estudis intensiva
a l’Art Institute of Chicago. Seguidor de les avantguardes
i els pensadors de la història de l’art, dels aspectes formals
propers a l’esperit contemporani, en consonància amb una
idea de sinceritat. Per ell és central la relació d’enriquiment
amb les altres arts, com la música i la literatura. Ha treballat també disciplines paral·leles com el disseny gràfic, la
instal·lació i l’audiovisual. Treballa també en docència, a
l’escola d’Art i disseny de Sant Cugat del Vallès.
Darreres exposicions individuals
2013 MNespai. Barcelona
2011 Sala Portal del Pardo. El Vendrell (Tarragona)
LaGaleria, c. Consell de Cent 279. Barcelona
Casa de Les Punxes. Barcelona
2010 MNespai. Barcelona
2009 Saltburn Gallery. Cleveland, UK
2008 Wandergalerie Bcn-Berlin
Darreres exposicions col·lectives
2012 Gallery Brocken, Tòquio, Japó
2010 Big Draw Festival. Museu Picasso, Barcelona
2009 En Passant Gallery. Berlin, Alemanya
Fréderic Moisan Gallery. París, França
2008 Moulin du compte. Marcillac-Vallon, França
Darreres fires d’art
2011 Top-twentyfive. Casablanca, Marroc
FACIES. Isle-sur-la-Sorgue, França

22. JOSÉ LUIS
PASCUAL
21 de abril de 1947. Barcelona
Jose Luis Pascual es titula en arquitectura a l’Escola
Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1970.
S’inicia en l’aprenentatge del dibuix i la pintura de manera autodidàctica cap a 1965. Al llarg de la seva carrera
ha residit en diferents indrets que han influït en la seva
trajectòria artística. Fins a l’any 1980 treballa a Barcelona,
després passa sis anys a Eivissa, l’any 1986 s’instal·la a Centelles (Osona), on resideix fins a 1994. A partir d’aquesta
data es trasllada a l’Empordà, primer a Ventalló i, des de
1999, a Sant Mori. A l’Empordà treballa al seu estudi ubicat a Camallera i, des de l’any 1998, a l’actual de Saus.
Si haguéssim d’escollir dues dates clau en la projecció de
l’obra de Pascual, serien les de 1977, quan s’inicia amb
l’estreta col·laboració amb el galerista René Metras, quan
la seva labor relacionant el món del còmic i el de la pintura
transcendeix amb la participació a les Biennals de Venècia
i de São Paulo i la de 1997, quan comença a dirigir la galeria Treze de Ventalló. A partir de 2004 dirigeix l’“Espai
d’Art KM7” situat al seu estudi de Saus-Camallera.
Algunes de les seves exposicions
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2001
2001
2001
1996
1992
1992
1989
1982
1980
1965
Oli sobre cartró Espai d’Art Espelt. Vilajüiga, Girona
Escultures. Espai d’Art KM7. Saus, Girona
Galeria Alba Cabrera. Valencia
A diari. Espai d’Art Espelt. Vilajüiga, Girona
Dèjà vu, mais pas oublié. Galeria Art al Set. Andorra
JLP. Arc en Ciel. Toulouse. França
Oli sobre tela. Espai d’Art KM7. Saus. Girona
Esculturas y aguadas. Galeria Tres Punts. Barcelona
Lo que no sabe mi mano izquierda. Alba Cabrera. Valencia
Dibuixos a la xafuguina d´agost. Galeria Fecit.
St Feliu de Guixols
Once Upon a Time. Espai Vollart.
Fundació Privada Vila-Casas. Barcelona
Artista de l’any. Fundación Privada Vilacasas.
Torroella de Montgrí
Galeria Claudia. Houston. Texas. EUA
Galerie Fabrice Galvani. Toulouse. França
Galerie Au Virage. Seprais. Suïssa
Galeria AB. Granollers
Sala Gaspar. Barcelona
Centro de Cultura de Sa Nostra. Palma
Sala Montcada de la Fundació La Caixa. Barcelona
XVI Bienal de São Paulo, Brasil
Pavelló Espanyol. XXXIX Biennal de Venècia, Itàlia
Galeria de Arte Griffé y Escoda, Barcelona (1a).

23. RAMON
PUIGPELAT
(Article publicat a Revista de Regió7, 15 setembre de 2012).
Dels animals domèstics als pinzells, els tubs de pintura, les
teles i una peça sorprenent. El taller on treballa Ramon
Puigpelat ha mutat el seu antic ús domèstic, i des del carrer Raval de Manresa, de Calaf, expressa el seu alè íntim i,
alhora, dedica unes hores a l’ensenyament dels joves. Però
res sobta tant allà dins com la premsa que va comprar l’any
1991 de segona mà a Barcelona i que utilitza per a la serialitat xilogràfica. Una còpia d’un instrument similar construït a Suïssa que eixampla els horitzons d’un artista que se
sent calafí perquè, malgrat néixer a la localitat aragonesa
de Casp, el seu pare era de la vila anoienca i ell hi va anar a
viure als sis anys.
Moure’s pel taller de Puigpelat demana una certa perícia.
Sembla que hi faltin uns quants metres quadrats per respirar. Però res és el que sembla. Rere una porta, s’obre una
altra estança al mig de la qual s’imposa la presència fèrria
de la premsa. En una altra paret, una altra porta condueix
al magatzem on acumula tants quadres que «podria muntar
una exposició demà mateix». Un altre forat serveix de pas
cap al taller de l’amic Gustavo Barba. «No treballo mai de
nit», assegura, però per la resta «vaig molt a la meva». Ramon Puigpelat va viure deu anys a Barcelona, on va fer el
COU i, després, va provar fortuna en escoles com la Massana, la Llotja i a Arts del Llibre. Al final de l’aprenentatge va
tornar a Calaf, on cada dia compleix el ritual de fer un cafè
amb llet per esmorzar i inaugurar la jornada i de prendre’s
una cervesa al bar cap a les 7 o les 8 per rematar-la. De
l’apogeu expressionista dels anys 80 al retorn de la pintura
del segle XXI, Puigpelat ha estat un observador perspicaç de
la realitat artística, tot i que la llunyania amb el centre neuràlgic del país el fa guardar una prudent distància respecte
de les modes i les frivolitats. «Mai no m’he tingut per un
pintor d’estils gaire marcats», adverteix, i deixa constància
d’una paradoxa: «tota la vida m’he considerat un figuratiu,
però moltes crítiques parlen de la meva pintura com una
abstracció. Potser és perquè hi veuen textures i icones que
insinuen això». Malgrat tot, es reconeix admirador de Pollock i del grup avantguardista espanyol El Paso, tant com
de Hockney, Luis Gordillo i el pop-art.
La conversa de Ramon Puigpelat és pausada. La mort recent d’una germana el va sumir en un estadi de meditació
que va prendre la forma tant poètica com emocional d’uns
retrats d’una força visceral. Però si alguna cosa preocupa
Puigpelat per sobre de les altres quan exerceix d’artista és la
composició: cada cosa té un lloc, ja sigui sobre la tela o en un
gravat. L’ordre subjacent de la raó, la intuïció espacial del
subconscient. Mentre espera però no desespera que el mercat torni a ser benèvol, Ramon Puigpelat ensenya les seves
creacions amb l’orgull de qui no deu res a ningú. Quan li cal
baixa al carrer del Consell de Cent de Barcelona per entrar
a Rigol Belles Arts i proveir-se de material per continuarse explicant a si mateix des de la pintura. Vendrà algunes
obres a gent que el visita al taller, d’altres s’exposaran i moltes restaran hivernades però vives. Sense presses. I si el van
a veure, deixin que els convidi a fer un glop. Entre rialles
a’ora la complicitat d’un artista d’una sola peça.

24. VÍCTOR
RAMÍREZ
Pintor i escultor que ha participat en projectes a Bèlgica,
Mèxic, Alemanya, Holanda, Espanya i Xile.
Neix a Chillán Viejo, Xile, el 25 de setembre de 1950.
Ingressa a l’Escuela de Bellas Artes de la Universidad de
Chile l’any 1969 on estudia pintura i gravat. Realitza cursos d’especialització a la Universidad de Concepción, Xile,
fins al 1975, any que emigra i s’estableix a Barcelona.
L’obra de Víctor Ramírez explora les infinites possibilitats expressives del dibuix i el color, creant ponts entre la
paraula, l’espai públic i la pintura. Destaquen els seus darrers projectes internacionals, com l’espai escultòric per
a la poesia “Vaso Roto”, al Parque Fundidora de Monterrey, el projecte Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, la
instal·lació en espai públic Verbindingsdok-Westkaai, a
Antwerpen (Anvers) i una retrospectiva de la seva obra
per al 2010 a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Xile.
Estratègia Visual
Als seus inicis a Espanya, va treballar com a pintor i artista gràfic i, així, va començar a interessar-se per treballs artístics no tradicionals com les instal·lacions i l’art
públic.
La seva trajectòria artística deixa palesa una permanent
recerca a través del dibuix i la pintura, dels principis de
força que regeixen els processos de la ment, com les idees
i emocions.
A les seves pintures abstractes combina els elements
de la pintura, línia, color, llum i formes per a posar-les
al servei d’una expressió individual i oberta on prima
l’harmonia i el ritme de traços i colors que, alhora, destaquen estats anímics i denoten la fusió de la cultura americana i europea.
Les seves obres sovint tenen inserits grafismes i dibuixos
semi-figuratius que fan referència a éssers mitològics i
símbols de cultures originàries i en algunes sèries, ha
deixat entreveure la seva afinitat amb la música, la creació literària i l’obra de grans mestres com Da Vinci i
Goya.
Les seves instal·lacions i intervencions són producte de
la seva exploració del concepte de l’espai multi dimensional que permet que la seva pintura i gravat, no només
ocupi la tela sinó també suports no tradicionals i volums
geomètrics.

25. JOSÉ G.
RAMOS
Nascut a Fuenteodra, Burgos, és graduat en Arts Aplicades (muralisme) per l’Escola d’Arts Aplicades, Llotja, de
Barcelona. Estudia un Postgrau en arts Plàstiques per a
l’Ensenyament Primari per la Universitat Autònoma de
Barcelona. Cursa diversos cursos: un curs de gravat impartit pel pintor gravador Enrique Brinkmann i realitzat al
taller de la Casa Museu de Goya a Fuendetodos, Saragossa; un altre Curs de gravat impartit per Rosa Siré, pintora
gravadora, realitzat a l’Escola Municipal de Belles Arts de
Lleida; i el Taller de gravat realitzat a l’estudi del pintor
gravador Sandoval, a Lleida. Tanmateix assisteix a diversos
cursos de gravat impartits per Blanca Muñoz, Juan Martínez Moro, Fernando Bellver, realitzats en el Taller “Antonio
Saura” a Fuendetodos (Saragossa) i un curs d’introducció a
l’estampació digital impartit per Enrique Maté, realizat en
el Taller “Antonio Saura” a Fuendetodos (Saragossa).
Algunes exposicions individuals
2012 Mirant enrere, C.cult. La Marineta. Mollet del Vallès.
Foc, Sala Periferiart. Lleida.
2011 Terra, Sala Periferiart, Lleida.
2010 Allà a on és trenca l’horitzó, CIRD Joana Barcala. Mollet.
Veo el paisaje. Museu Mpal de Pintura. Villadiego, Burgos
2009 ... del color, Cartó, Barcelona.
El paper de l’Art, exposició conjunta amb el gravador
Antoni P Vidal, Cal Talaveró Centre d’Art, Verdú.
2008 La caiguda, Espai Ignasi Puente, Alpicat, Lleida
2007 La caiguda, els colors del negre, Galeria ART4, Balaguer.
2002 En el camí, Cal Talaveró Galeria d’Art, Verdú.
2000 Galeria Art-72, Lleida.
1998 Entre la distancia y el sueño, Gal. Anagma, València.
Reposteria fina, La Cerverina d’Art, Cervera.
La edad dorada, Museu Municipal d’Orense.
Reposteria fina..., Galeria Art 72, Lleida.
1997 Des del capvespre al paisatge romànic, Espai d’Art de
Can Oliver, Cerdanyola del Vallès.
Vam iniciar un viatge, Cal Talaveró, Verdú.
1996 Petjades, Xoc, Barcelona.
1995 Paisatge: límits i horitzons, Gal. Armengol Menen, Lleida.
1994 Estudis sobre el paisatge i altres paisatges, La cotxera, Bcn.
1993 ...ara fa 25 anys, Centre Cívic Matas i Ramis, Bcn.
1992 Galeria d’Art Traç, Sant Joan de les Abadesses.
1974 Retrospectiva 1968-73, Gal. d’Art Mont Negre, Pineda de Mar.
1971 Exposició monogràfica de “Pintura Menor”,
Sala d’Exposicions de La Caixa, La Seu d’Urgell.
1970 Sala Maria Vilaltella, Cercle de Belles Arts , Lleida.
1968 1a. Exposició de Pintures Conceptualistes,
Can Tarragona, Balaguer.

26. RAFAEL
ROMERO
Rafael Romero (Badalona, 1967) és Artista Plàstic, Professor del Laboratori de Procediments Pictòrics de la Facultat
de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Doctor “Cum
Laude” en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. És
artista de les Galeries Jordi Barnadas (Barcelona), Joan
Planellas (Tossa de Mar, Girona), Maes (Madrid), In der
Mühle (Schorndorf, Alemanya).
Algunes exposicions individuals
2013 Galeria de Arte María Nieves Martín. Villafranca de
los Barros
Museo Cortijo Miraflores. Marbella (Málaga)
La Fàbrica Celrà. Celrà (Girona).
2012 Torre de Abizanda (Huesca).
Renovarte 2012. Gobierno Comarcal de Sobrarbe
Gran Hotel Rey Don Jaime. Party Summer. Pro Fundación
Amyco. Castelldefels.
Salas Expositivas, H. Mas Monzón, Monzón
(Huesca)
2011 “Paradís”. Banys Àrabs de Girona
2010 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona
2009 Gallery In der Muhle, Schorndorf (Alemanya)
Galeria Maes (Madrid)
2008 Casa de Cultura de Salt. Girona
Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona
2007 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona
2006 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
2005 Arts Connections. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
2004 Arts Connections. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
2003 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
2002 Arts Connections. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
Thitz Atelier. Schornbach (Alemanya)
2001 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
2000 Galeria Manifiesto. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
1998 Museu d’Art Modern de Tarragona. Tarragona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
Palacio Provincial. Diputación de Jaén.
1997 Casa de Cultura. Sant Cugat Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
1996 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
1995 Gallery Schuster. Gelnhausen (Alemanya)
Gallery Schuster. Offenbach (Alemanya)
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
1994 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
Galeria Sant Lluc. Olot
Gallery In der Mühle. Schorndorf
1992 Galeria Arcs&Cracs. Barcelona
Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya)
1991 Galeria Ad-Hoc. Vigo
Galeria Norai. Pollença
1990 Galeria Arcs&Cracs. Barcelona
1988 Galeria Trade Art. Barcelona

27. QUERALT ANTÚ
SERRANO
Directora General i Creativa d’ OVNI MEDIALAB.
Estudia Filosofia a la Universitat de Barcelona, Disseny
Gràfic a l’Escola Eina i té el títol de Màster de cinema pel
Royal College of Art de Londres.
Com a Realitzadora ha rodat diversos spots per a marques
multinacionals, videoclips, curtmetratges i un llargmetratge documental, Bilderberg’$ Club. Les seves feines han rebut premis i s’han projectat en diferents i destacats festivals com Cannes, Sundance, Visions du Réel, l’Alternativa
Barcelona Film Festival, el Sapporo Film Festival, l’Instituto
Cervantes de Tokyo i de Tel Aviv o a la Biennale du Cinéma
Espagnol d’Annecy.
Com a Directora Artística al cinema ha col·laborat a les
següents filmacions: Volavérunt de Bigas Luna; Los otros
d’Alejandro Amenábar; la trilogía Tulse Luper Suitcases
(Les maletes de Tulse Luper) de Peter Greenaway; i Das
Parfum - Die Geschichte eines Mörders (El perfum - Història d’un assassí) de Tom Tykwer.
Actua com a protagonista a la pel·lícula Mouche d’amour de
Bigas Luna.
Enguany, entre altres projectes, presenta projeccions en el
Cicle de Prop de La Pedrera, creant una sinergia surrealista
amb la música de Nico Roig i la seva banda.
Sobre l’obra que presenta a La mirada de Picasso, Queralt
Antú Serrano comenta:
La meva peça és una instal·lació interactiva on l’espectador
pot convertir-se i endur-se un retrat cubista.
Una recreació contemporània i tecnològica de l’obra cubista
d’en Picasso.

28. PHILIP
STANTON
www.philipstanton.com
En Philip Stanton és un artista i autor dels Estats Units,
director del grup de disseny Stanton Studio. Des de Barcelona crea projectes visuals en diverses disciplines. Com a
il·lustrador, dissenyador o pintor, la seva obra inclou projectes urbans de gran format, llibres infantils, escenografies o
campanyes publicitàries.
Nascut a Columbus, Ohio (EUA), als quatre anys es va traslladar amb la seva família a la costa est de Florida, prop
del Cap Kennedy. El 1985, Stanton va obtenir el Bachelor
of Fine Arts Degree (BFA) de la Rollins College, a Winter
Park, Florida. El mateix any, es va presentar al Master of
Fine Arts Program (MFA) de la School of Visual Arts de
Nova York. Dos anys després es va graduar en aquest programa amb Honors.
El 1988, s’instal·la a Barcelona, on forma l’estudi de disseny Stanton Studio. Des de llavors ha participat en més
de 40 exposicions individuals i col·lectives, a la vegada que
col·labora amb revistes, diaris i nombroses empreses nacionals i internacionals. Des del 1995 és professor d’il·lustració
i coordinador del curs de post-grau d’Il·lustració Creativa
d’EINA, Escola de Disseny i Art de Barcelona.

29. La mirada de Picasso és la primera edició d’Oh Est Art!, jornades organitzades per La Cerverina d’Art, que giren entorn a un tema i que ténen una
exposició com a eix conductor. Al llarg de les jornades s’estableixen activitats
durant tot un mes, el mes d’octubre, que van des de les taules rodones, conferències,
teatre i dansa. D’aquesta manera s’apropa l’art a la ciutadania i es fà palès que
ni l’art és quelcom snob allunyat de la realitat, ni és un coneixement intangible, ni
és inassumible – doncs l’exposició, com les activitats, són gratuïtes –.
Es tractava de dur a terme l’experiència i, per a tal fet, La Cerverina d’Art compta
amb el suport de la Paeria de Cervera, la Diputació de Lleida i el Gremi de Galeristes d’Art de Catalunya, ja que inclou les jornades dins de la
programació de Tardor Art 2013.
Gràcies al suport i la companyonia d’aquestes institucions es busca l’estratègia
per a establir un impacte important a la ciutadania a fí d’atreure més públic de
l’habitual i obrir-se a aquell públic que no s’ha vist atret a la idea distant de
l’exposició, plantejant-li nous formats. D’aquesta manera, una roda de premsa
convocada per la Paeria de Cervera, permet que la notícia fos emesa per mitjans
radiofònics, com Catalunya Informació, i publicada a diaris, com el diari
Segre. Alhora, després de notable insistència, s’aconsegueix que mitjans televisius
assisteixin a la galeria, fent-ne reportatges al 324 i al TN Comarques (Lleida i
Barcelona) de TVC i a NexTV, televisió online de temàtica local.
D’altres mitjans clau emprats per a la difusió de les activitats són les xarxes
socials: facebook, twitter i youtube. La difusió es fà des de dos punts: la pàgina de
La Cerverina d’Art i una nova pàgina a Facebook específica d’Oh Est Art! (Oh!)
Gràcies a les eines SEO de les mateixes, veiem que s’ha assolit un impacte diari
de gairebé 300 persones a la pàgina “Oh!” i un impacte en un moment concret,
coïncidint amb els dos darrers actes, l’us del flyer i del codi Qr, de més de 2600
visites. A youtube es compten 250 visualitzacions complertes (quantificades, doncs
les parcials no es comptabilitzen) dels quatre materials videogràfics que es generen.
Alhora, es genera un trànsit diari constant de comentaris, comparticions i retuits
tant al perfil de facebook com al twitter, entre els usuaris actius es compten Turisme La Segarra (perfil de Turisme del Consell Comarcal), La Segarra (pàgina de
l’Associació de Turisme Rural de La Segarra), Ara Lleida, el Centre d’Arts Santa
Mònica, la Fundació Tàpies, el Centro Picasso de Màlaga, Museu Picasso de
Barcelona, el CCCB i el Museu d’art contemporani de Barcelona, Macba.
Fora de les xarxes socials l’impacte també es produeix a nivell de carrer. Es
distribueixen 200 cartells commemoratius (una cinquantena són demanats com a
record per assitents), 400 tríptics (200 color, 200 b/n), 500 postals i 420 flyers
informatius d’activitats específiques.
Per tot plegat, estem parlant d’un impacte important, tenint en compte que al ser la
seva primera edició, no es podia assolir un èxit extraordinari. Ara bé, l’impacte és
notori i plausible, sobretot avaluant tant l’opinió dels participants - que plantegen
noves iniciatives - com dels assistents, que encara ens recorden els dies actius.