1. 25 anys d’emocions !!!
IMPRESSIONS
DES DEL QUART FARISTOL
la dan7a de beethoven Concert 9
Christian Lindberg, trombó. Orquestra Simfònica del Vallès. Rubén Gimeno, director
PROGRAMA
I II
Joan Vives (1953) Sintonia de Catalunya Música Leopold Mozart (1719 - 1787)
Christian Lindberg (1958). Mandrake in the corner Concert per a trombó i orquestra
per a trombó i orquestra
L. V. Beethoven (1770 - 1827)
Obres finalistes del Concurs de Fanfares Simfonia núm. 7, en La menor, op. 92
de l’Orquestra Simfònica del Vallès – 25è aniversari:
Aaron Kenny Call To Adventure
Vicent Pérez i Esteban, “Coleto IV”
Tres Cavallers de la Terra Blanca
Javier Martinez Campos Commemoració
Data i lloc del concert: 26 de maig de 2012 a les 19.00 hores, al Palau de la Música Catalana, a Barcelona

2. Breu comentari al programa: els autors i les obres
Joan Vives Sanfeliu (Barcelona, 1953). Compositor, arranjador i director. Pianista. Teatre mu-
sical català (Dagoll Dagom i La Cubana). Estil neosimfònic d’arrels jazz i rock aplicat al cinema
i a la publicitat. Sintonies de ràdio i televisió.
Sintonia de Catalunya Música (J. Vives Sanfeliu, 1987). Al maig del 1987, envoltada d’energia
i optimisme, neix Catalunya Música. Joan Vives —autor de la Sintonia de Catalunya Radio
(1984)— s’asseu amb els directius de la casa per parlar de la sintonia de la nova emissora.
Recorda: «D’allà en va sortir la idea de fer dues versions: la de matí (més dinàmica) i la de
vespre/nit (més pausada). En aquells moments es va considerar que les sis notes temàtiques
de Catalunya Ràdio havien de ser presents també en el tema de Catalunya Música per donar
a entendre que traslladàvem l’esperit dinàmic de l’emissora mare a l’àmbit de sonoritat clàssica
de la nova. Havia de reflectir un univers fresc i innovador, un “nou món”, i així es va pensar en
l’estil heroic i triomfant de Dvorák. També va sorgir la idea de fer una referència subtil a l’òpera,
i per això la sintonia de nit té sonoritats wagnerianes».
Christian Lindberg (Suècia,1958). Virtuós trombonista, autoritat mundial en aquest instrument
i responsable de la seva promoció com a solista. Director. Compositor de llenguatge personal.
Mandrake in the corner (“Mandràgora al racó”) per a trombó i orquestra (C. Lindberg, 1999/2000).
Un conte de bruixes? (mandràgora: l’herba amb poders màgics). No, desenganyeu-vos. Som en
una habitació d’una casa d’Estocolm, amb Lindberg assegut davant l’ordinador. S’ha iniciat fa poc
en la creació musical i en aquest moment només pretén aprendre a aplicar-hi la informàtica. El
va envoltant una densa atmosfera com de pel·lícula de suspens... Tot d’una, percep la presència
d’un heroi de la seva infantesa, el Mag Mandràgora, quiet en un racó, com un esperit protector.
De l’exercici en resulta el primer moviment d’un concert per a trombó.
Obres finalistes del Concurs de Fanfares de l’Orquestra Simfònica del Vallès – 25è aniversari:
“Call To Adventure” (Aaron Kenny), “Tres Cavallers de la Terra Blanca” (Vicent Pérez i Este-
ban, “Coleto IV”) i “Commemoració” (Javier Martínez Campos).
Leopold Mozart (Augsburg, 1719 – Salzburg, 1787). Compositor, violinista i director. Primer
classicisme. Mestre dels seus fills Maria Anna i Wolfgang Amadeus. Autor d’un mètode de violí.
Concert per a trombó alt i orquestra (L. Mozart, 1756). Entre 1756 i 1780 aquest instrument va
viure una època daurada gràcies al trombonista austríac Thomas Gschladt per a qui diversos
compositors van escriure obres d’un nivell de virtuosisme tan alt que durant un temps els estudi-
osos van dubtar de si en realitat no anaven dirigides a la trompa. Gschladt mantenia una càlida
amistat amb la família Mozart, i Leopold, el pare, va escriure per a ell tres preciosos moviments.
Interpretats junts, constitueixen un magnífic concert per a trombó alt i orquestra, segurament
el primer de la història. Llàstima que Gschladt es va allunyar poc després de la família Mozart...
Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 – Viena, 1827). Compositor i pianista. Evolució del clas-
sicisme al romanticisme. Napoleó. Simfonies, concerts per a piano, quartets de corda. Llibertat
i humanitat.
Simfonia núm. 7, en La menor, op. 92 (L. V. Beethoven, 1812). La presència constant del ritme
caracteritza aquesta simfonia, que, per la seva gran unitat estructural i economia de mitjans,
és considerada una de les obres més equilibrades i completes de l’autor. El mateix Beethoven
en va dirigir l’estrena en un concert benèfic i patriòtic a Viena. Va obtenir un triomf clamorós.
Elements destacables: el primer moviment arrenca amb una introducció, la més llarga escrita
fins llavors per Beethoven; el segon, un allegretto amb aire de marxa fúnebre, és una de les pà-
gines més apreciades del compositor; el tercer constitueix l’scherzo més extens de les seves nou
simfonies i inclou una melodia basada en un himne religiós dels pelegrins de la Baixa Àustria.
El quart, un allegro imperiós, és el centre de gravetat de la simfonia i es tanca amb una coda en
forma de fanfara, furiosa i orgiàstica.

3. Fanfares per a vint-i-cinc anys d’aventura
Itinerant, reinventant-se constantment, tan aviat simfòni- El caràcter excepcional de la vetllada estarà marcat pel
ca com cambrística, operística o didàctica, acompanyant desenllaç del Concurs de Fanfares de l’Orquestra Sim-
de concursos i d’intèrprets destacats, animadora de ce- fònica del Vallès – 25è Aniversari. Tancant la primera
lebracions culturals, cíviques o comercials, protagonista part s’interpretaran les tres obres finalistes, nominades
de concerts de Cap d’Any, de festivals d’estiu..., com una pel jurat constituït per Christian Lindberg (trombonis-
pintura col·lectiva on tots els artistes hi han anat afegint ta, compositor i director suec, artista resident de l’OSV
un toc de color, un detall —fins ara hi han passat cinc di- aquesta temporada), Benet Casablancas (destacat com-
rectors titulars i un centenar molt llarg de músics—, l’Or- positor sabadellenc, actual director acadèmic del Conser-
questra Simfònica del Vallès arriba al seu vint-i-cinquè vatori Superior de Música del Liceu de Barcelona) i, en
aniversari ben desenvolupada i consolidada, i mira el fu- representació de l’orquestra, Rubén Gimeno (director ti-
tur amb il·lusió. Queda lluny el moment expectant de la tular), Cisco Bertomeu (trompa solista) i Francisco Palasí
seva fundació, a iniciativa de Mirna Lacambra, en el si de (trombó assistent de solista). Durant el descans, el públic
l’associació dels Amics de l’Òpera de Sabadell. També del designarà l’obra guanyadora mitjançant una votació, i el
desencís de la seva posterior inviabilitat per part d’aques- resultat es coneixerà al cap d’uns dies.
ta associació i de la ferma decisió presa pels músics, amb
l’inestimable suport del mentre Albert Argudo, de seguir El gruix del programa l’integraran tres obres, remarcables
endavant i constituir una orquestra simfònica indepen- per motius diferents. Una pel seu caràcter actual i la seva
dent. originalitat, una altra per la seva singularitat, i la darrera,
per constituir un dels elements bàsics del repertori sim-
Volem compartir la nostra alegria amb tothom i per això, fònic.
literalment, ho estem pregonant als quatre vents amb tocs La primera d’elles, Mandrake in the cormer (“Mandràgora
de trompetes i tambors: en cada un dels concerts del cicle al racó”) per a trombó i orquestra, ocuparà el centre de la
simfònic d’aquesta temporada hem estrenat una fanfara. primera part. És una de les obres més valorades de Chris-
Són les obres que nou compositors amics ens han escrit tian Lindberg, l’eminent músic suec de qui ja hem parlat.
com a obsequi. Ell mateix assumirà la part de solista. La mandràgora és
una planta a la qual s’atribueixen propietats narcòtiques,
Però encarà volem fer més. Ara, ja a tocar del final de curs, sedants, afrodisíaques... Haurem d’estar molt atents a
amb aquest novè concert del cicle oferim una gran gala l’efecte que ens produeixi aquesta música.
per celebrar que hem assolit el quart de segle d’existència.
Ja que en aquesta efemèride coincidim amb l’emissora ra- Les altres dues ompliran la segona part: són el pioner
diofònica Catalunya Música, amb qui ens uneix afinitat i Concert per a trombó alt i orquestra, de Leopold Mozart, i
simpatia, ho festejarem plegats. La gala serà presentada la Setena simfonia de Ludwig van Beethoven (tercer lliu-
per un col·laborador de l’emissora i inclourà parlaments rament corresponent a un dels nostres projectes actuals,
del periodista Àlex Robles, en representació d’aquesta en- el Cicle Beethoven, consistent a fer les nou simfonies del
titat, i del nostre president, Jordi Cos. L’obrirem amb la mestre en tres tem­ orades). La Setena simfonia és una
p
interpretació de la Sintonia de Catalunya Música dirigida obra intensa i vital, plena de ritme. Richard Wagner la va
pel seu compositor, Joan Vives Sanfeliu (el mestre recorda qualificar d’“apoteosi de la dansa”. Ens ha semblat ideal
una anècdota que mostra la proximitat entre les dues enti- per tancar aquest acte de celebració amb la força i l’entusi-
tats: dels quaranta músics que l’any 1987 van intervenir en asme que tots desitgem.
l’enregistrament de la falca —la major part col·laboradors
seus habituals i integrants de l’orquestrina de l’espectacle Amb el llorer del guanyador del concurs, el pebre del pre-
Mikado que ell estava dirigint—, uns quants van estar, sentador i la mandràgora de l’obra per a trombó, estem
aquell mateix any, entre els fundadors de l’OSV).En la res- segurs que el programa resultarà d’allò més estimulant.
ta del programa, tal com pertoca en una ocasió tan asse- Feliç aniversari a tots!
nyalada, dirigirà l’orquestra l’actual mestre titular, Rubén
Gimeno. Entre els assistents a l’acte s’espera la presència
del molt honorable President de la Generalitat de Cata-
lunya, del conseller de cultura i d’autoritats del consistori
de Sabadell.

4. Experiències viscudes a «les cadires de “la Simfònica” »
Testimonis de persones que ens han escoltat assegudes a les cadires
situades entre els músics de l’orquestra.
Va ésser una experiència molt agradable escoltar la música situada enmig de l’orquestra, sobretot la primera
part, darrere dels violins i les violes, i davant de la magnífica flauta de la Isabel Moreno. Els diferents sons
m’envoltaven amb un gran equilibri.
Molt agradable també poder veure la cara del magnífic director Jaime Martín, tan expressiu i encomanant el
seu entusiasme als músics i al públic.
Moltes gràcies per haver-me facilitat aquesta experiència.
M. Carmen Monpel Gatell
Barcelona, 30 gener 2010. Concert 6 (temporada 2010/11)
Acabo d’arribar a casa i el primer desig és donar-vos les gràcies per la deliciosa experiència. És impressionant
trobar-se al costat dels tan venerats músics, tot cordes, per cert. A més, aquest concert ha estat diferent de tots.
Esperava molt, però no tant; ha superat les expectatives. Una veritable festa: tothom es divertia, fins i tot els
músics; amb concerts així, la joventut s’aproparia a la música clàssica.
Que divertit i “espitós” Gilles Apap! Una nova forma de comportar-se, una mica “desenfadada”, nova, amb
una interpretació i una capacitat d’improvisació fantàstiques.
María Gómez
Barcelona, 15 gener 2011. Concert 5 (temporada 2010/11)
Encara estic emocionat del concert que l’OSV va fer al Palau el dia 5 de febrer. Assegut entre els músics,
mentre les notes m’envoltaven. Prèviament, el regidor de l’OSV, en Micky, em va conduir per darrere l’escenari,
mentre els protagonistes anaven escalfant, va presentar-me els que estarien al meu entorn. Durant el concert,
per darrere em bufava el metall i la fusta, al davant gronxava la corda, enfront —conduint—, el director
invitat, l’elegant i emotiu mestre Víctor Pablo Pérez. Les ones sonores feien vibrar tot el meu cos.
Quina lleugeresa, agilitat i frescor amb la 6a simfonia “Le matin” de F. J. Haydn. Quina potència i plenitud
musical amb la 4a simfonia en Re menor de R. Schumann!
Un concert molt bo. Una experiència única. Moltes gràcies per aquesta immersió musical.
Joan Elias Camprubí
Barcelona, 5 febrer 2011. Concert 6 (temporada 2010/11)
Si tu també vols viure aquesta experiència,
truca’ns.
Informació: 93 727 03 00
Idea: equip gestor de l’OSV Textos: Xavier Riba, músic de l’OSV