SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  4
Télécharger pour lire hors ligne
SECCIÓ XXXXX
        L’AJUDA QUE
     VA CAURE DEL CEL
  Mussolini, en una imatge
  dels anys trenta. Al fons,
  un avió SM81 italià llança
    les bombes protegit
     per un esquadró de
      caces Fiat CR32.




  INVESTIGA C I Ó SÀ P I E N S



MUSSOLINI
TENIA UN PREU
DESVELEM COM LA ITÀLIA DEMOCRÀTICA VA COBRAR-SE EL DEUTE FRANQUISTA
                                                                                                           IMATGE DE FONS: CORDON PRESS
                                                                                                           FOTO DE MUSSOLINI: GETTY




Mussolini no ho va dubtar ni un moment: havia d’ajudar Franco. L’aportació bèl·lica de la Itàlia
feixista va decidir la victòria franquista. Però tot tenia un preu: concretament 5.000 milions de
lires. ‘Sàpiens’ publica, per primer cop, uns documents reveladors localitzats per l’historiador
Andrea Tappi que demostren que, un cop caigut el Duce, la Itàlia democràtica va reclamar
el pagament del deute fins als anys seixanta. PER SÍLVIA MARIMON, AMB L’ASSESSORAMENT DE JOAN VILLARROYA
   24
GUERRA CIVIL




                         L
                                       a matinada del 29 de juliol del 1936, pocs dies
                                       després que una part important de l’Exèrcit
                                       s’alcés contra la República, a l’aeroport ita-                                                                                                                                                                                         ELS MOTIUS DE MUSSOLINI

                                                                                                                                                                                                                                                                              EL SOMNI DEL ‘DUCE’
                                       lià de Sardenya, els pilots de dotze bombar-
                                       ders Savoia-Marchetti S 81 esperaven les or-

                                                                                                                                                                                                                                                                              A LES BALEARS
                                       dres per enlairar-se. Els Savoia no eren uns
                         avions qualsevol. A la dècada dels trenta del segle passat




                                                                                                                                                                                                                                                                             Q
                         eren considerats els bombarders més eficients i veloços.
                         Res indicava, però, que els aparells pertanyessin a la Ità-                                                                                                                                                                                                       uè va impulsar Mussolini a aliar-se amb
                         lia de Mussolini. Els havien repintat per amagar qualse-                                                                                                                                                                                                          Franco? Com l’Alemanya nazi, el Govern
                         vol identificació. El general Giuseppe Valle va explicar rà-                                                                                                                                                                                                      feixista italià ambicionava tenir el control de
                         pidament als pilots, tots ells voluntaris, quina era la seva                                                                                                                                                                                                      les mines i el mercat espanyol. En alguna
                         missió. Havien de dur els moderns trimotors que podien                                                                                                                                                                                               ocasió i de manera esporàdica, Mussolini havia al·legat
                         allotjar 2.000 quilos de bombes fins al Marroc, on els es-                                                                                                                                                                                           motius polítics i ideològics. Però en realitat el que més
                         perava un impacient Francisco Franco.                                                                                                                                                                                                                temptava el Duce era dominar el Mediterrani. El seu
                             El viatge, però, no va resultar gens fàcil. Els forts vents                                                                                                                                                                                      somni era establir bases navals a les illes Balears i
                         van allargar-lo més del que els comandaments militars                                                                                                                                                                                                controlar l’accés britànic al mar.
                         havien calculat. En ple vol, els pilots van començar a an-
                                  goixar-se. S’estaven quedant sense gasolina i ni                                                                                                                                                                                            LA TEMUDA AMENAÇA ROJA
                                     tan sols havien albirat la costa marroquina.                                                                                                                                                                                             També el preocupava “l’amenaça comunista”. Quan va
                                       Nou dels dotze avions van aconseguir arribar                                                                                                                                                                                           explicar a la seva muller per què havia decidit ajudar
                                       amb el dipòsit pràcticament buit. Els altres no                                                                                                                                                                                        Franco, va argumentar: “Si els bolxevics controlen
                                      van tenir tanta sort. Un va caure al mar i els                                                                                                                                                                                          Espanya, això vol dir que acabaran controlant França i
                                            altres dos es van estavellar al Marroc fran-                                                                                                                                                                                      Itàlia, i el perill bolxevic s’haurà estès per tot Europa”.
                                               cès, prop de la frontera. Ràpidament,                                                                                                                                                                                          L’octubre del 1937, durant una cerimònia en la qual es
                                                malgrat la precipitada operació de                                                                                                                                                                                            guardonava els soldats italians ferits a Espanya, li van
                                                 camuflatge, els dos Savoia van ser                                                                                                                                                                                           preguntar al comte Galeazzo Ciano si la pèrdua de
                                                  identificats.                                                                                                                                                                                                               tantes vides es podia justificar. Ell va respondre: “La
                                                                                                                                                                                                                                                                              resposta és sí. A Màlaga, a Guadalajara,




                                                                                                                                                                                                                                                      PÉREZ DE ROZAS/AFB
                                                  UNA AJUDA PROVIDENCIAL                                                                                                                                                                                                      a Santander, estem lluitant per
                                                     L’endemà els diaris de tot el món                                                                                                                                                                                        defensar la nostra civilització
                                                   publicaven a la primera pàgina                                                                                                                                                                                             i la nostra Revolució”.
                                                 que Itàlia donava suport als revol-
                                               tats espanyols. La decisió d’un eufòric
                                              Mussolini, que ambicionava repartir-             Ciano va escoltar la petició d’ajuda del polític espanyol.    són italians i alemanys. L’Armada espanyola té una gran            AMB NOCTURNITAT…                           l’aire. El comandant de les Forces
                                              se el nord d’Àfrica amb Espanya —el          No tenien gaire temps i Goiecoechea li va assegurar que els       ajuda d’aquestes dues nacions. És indispensable que els            Cases destruïdes                           Aèries espanyoles, Alfredo Kinde-
                                              Marroc havia de ser per a Franco, i          revoltats tan sols volien avions i potser algunes armes per       intents d’infiltració bolxevic al Mediterrani siguin tallats.      arran del primer                           lán, va ser força explícit: “La unió
                                               Tunísia i Algèria, per a Itàlia—, s’havia   poder controlar la situació. El polític tenia uns pronòstics      El drama espanyol fàcilment pot ser percebut com un                bombardeig                                 entre les forces aèries d’Itàlia i Espanya
                                                pres precipitadament. Però va resultar     molt optimistes que no es van complir: podrien ocupar             episodi insignificant comparat amb la guerra militar entre         nocturn fet sobre                          ha fet del mar Mediterrani un llac que no pot
                                               clau. Sense l’ajuda militar de la Itàlia    Madrid ràpidament, en qüestió de dies o a tot estirar de          els italians, els alemanys i els marxistes”.                       Barcelona el 29                            ser creuat per l’enemic”. Els pilots italians van ser vitals per
                                               feixista i de l’A lemanya nazi, que hi      setmanes. Ciano li va respondre que fins aquell moment                A la darreria d’agost el Govern de la Itàlia feixista havia    de maig del 1937.                          a la victòria de Franco. No tan sols a l’hora de combatre,
                                             van aportar la tecnologia militar més         havien optat per la prudència, perquè no tenien una infor-        incrementat força l’ajuda. Ja no solament enviava material         Les bombes, les                            sinó també en la formació dels militars revoltats.
                                              moderna del moment, Franco molt              mació prou clara sobre què era el que succeïa. El gendre          bèl·lic (canons, morters, tancs i avions bombarders), sinó         van llançar quatre                             Els més de 800 avions de guerra enviats per Itàlia i els
                                               probablement no hauria guanyat la           de Mussolini va interrogar Goicoechea sobre qui liderava          que també va començar a enviar soldats. Franco va poder            avions trimotors de                        gairebé 700 que va facilitar Hitler aviat es van fer famo-
                                               Guerra Civil Espanyola.                     la revolta i si aquesta tenia el suport popular. Al final, li     disposar al llarg de la guerra d’uns 73.000 soldats de l’Exèr-     l’aviació italiana.                        sos entre la població, que, en alguns casos, no va perdre
                                                    Les forces rebels havien trobat més    va prometre que els enviarien els dotze Savoies. Ciano va         cit de Terra italians, uns 5.700 de l’Aire i tota la flota naval                                              el sentit de l’humor i els va batejar amb noms com tío
                                                resistència de l’esperada en els primers   demanar que l’ajuda es pagués al comptat abans de donar-          italiana. Amb el suport bèl·lic del Duce, el Generalísimo va                                                  de los moyetes, la burra de la leche, pajarito o pavas. Els
                                                dies de la contesa. Els revoltats van      la. El preu acordat va ser d’un milió de lliures esterlines.      arribar a dominar el Mediterrani. Els submarins italians                                                      bombarders Savoia-Marchetti S81 i S79 italians van resul-
             EFE




                                               tenir moltes pèrdues i Emilio Mola,         Goicoechea no va tenir cap problema per obtenir aquesta           van torpedinar una part de l’ajuda que arribava per mar                                                       tar extremadament mortífers. Els nous avions tenien la
                                                 el general organitzador de l’Alzamien-    suma de diners de mans del banquer Joan March. El 27 de           de la Unió Soviètica, i van dificultar moltíssin el transport                                                 capacitat de bombardejar qualsevol objectiu. En principi,
                                                  to, va haver d’admetre el seu fracàs     juliol el pagament s’havia efectuat.                              i les comunicacions entre Catalunya i la resta de l’Estat.                                                    els bombarders tenien com a blanc estratègic els ports, les
                                                  en no obtenir la implicació de les                                                                         Però res va ser comparable a l’ajuda que va arribar des de                                                    vies de comunicació, les fàbriques de material de guerra,
     ENTRE GENDRES       forces navals. Tot i que estava convençut que si França           HORROR! BOLXEVICS A LA MEDITERRÀNIA                                                                                                                                             les centrals hidroelèctriques i els llocs de comandament.
      Trobada entre      no ajudava la República Espanyola, acabarien guanyant,            Entre l’agost i el novembre del 1936 la preocupació italiana                                                                                                                    Després, tota la Península es va convertir en un banc de
    Ramon Serrano
  Suñer, gendre de
                         va tenir la visió d’enviar emissaris a Roma i Berlín. Així
                         doncs, el 25 de juliol, un polític espanyol que havia donat
                                                                                           va anar augmentant. Hi havia el temor que els comunistes
                                                                                           agafessin el control de la situació. L’ajuda russa va desfermar
                                                                                                                                                             Per primer cop en la història, qualsevol                                                                      proves per a la nova tecnologia militar.
                                                                                                                                                                                                                                                                               Per primera vegada en una guerra, qualsevol ciutat o
  Franco, i el comte     suport als revoltats des d’un bon començament, Antonio            els temors del Govern de Mussolini. El secretari personal         ciutat de la rereguarda s’havia convertit en                                                                  poble de la rereguarda podia convertir-se en un objec-
  Ciano, gendre de
Mussolini, a Livorno
                         Goicoechea, es reunia amb el comte Galeazzo Ciano, el
                         gendre de Mussolini i ministre d’Afers Estrangers italià,
                                                                                           de Ciano, Filippo Anfuso, enviava aquest informe: “Franco
                                                                                           m’ha dit que tots els comandaments, a Madrid, són rus-
                                                                                                                                                             un objectiu militar. Els bombarders italians                                                                  tiu militar. En el transcurs dels mesos, el nivell tècnic
                                                                                                                                                                                                                                                                           i la capacitat de destrucció dels avions van augmentar
    (Itàlia), el 1942.   per primera vegada.                                               sos. Els elements més importants a l’Exèrcit franquista           van ser extremadament mortífers                                                                               considerablement. Les escoles, els [segueix a la pàg. 30] ➔


26                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                           27
2
                                                                                                                                                                                                                                                                                 GUERRA CIVIL


ELS DOCUMENTS CLAU
L’historiador italià resident a Barcelona, Andrea Tappi,                                                                         1
de l’Associació AltraItalia —entitat que es dedica
a recuperar la memòria històrica italiana a l’Estat
espanyol— ha localitzat als arxius del Banc d’Itàlia i
del Ministeri d’Afers Exteriors italià uns documents
de gran importància per reconstruir el pagament del
deute franquista amb la Itàlia democràtica.




1
       Acord signat el 8 de maig del 1940 entre
       l’ambaixador italià a Madrid, Gastone Gambara,
       i el ministre d’Afers Exteriors franquista, Juan
Beigbeder. Després d’una llarga negociació, la factura
inicial de vuit mil milions de lires que l’Espanya franquista
havia de pagar a Itàlia va quedar reduïda a cinc mil milions.




2
       Pla d’amortització del deute de Franco amb Itàlia.
       L’acord del 8 de maig del 1940 preveia el pagament
       de 50 semestralitats des del 31 de desembre del
1942 fins al 30 de juny del 1967 i fixava una taxa d’interès
sobre el capital molt baixa.




3
        Informe dirigit al governador de la Banca d’Itàlia
        datat el 9 de novembre del 1954 i que demostra,
        per primera vegada, que durant la Itàlia republicana
postfeixista, aquest país continuava cobrant a Franco el
crèdit contret per Mussolini.                                                                                                                                                                                                                                                                        3




PARLA L’EXPERT ANDREA TAPPI, HISTORIADOR I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ ALTRAITALIA                                                                                          demostrar que al final del 1954 la                     la relació entre ambdós països       mercaderies espanyoles. La xifra
                                                                                                                                                                       Itàlia ja democràtica encara exigia a                 per damunt del color polític dels    representava un quart del total.


“En reivindicar el deute, Itàlia va
                                                                                                                                                                       Franco el pagament de les quotes                      governs respectius. Tot i aquestes   A més, durant la Segona Guerra
                                                                                                                                                                       semestrals dels famosos 5.000                         justificacions, reivindicar el        Mundial, Alemanya va poder
                                                                                                                                                                       milions de lires.                                     pagament del deute quan Espanya      disposar del suport d’una part


atorgar legitimitat al franquisme”                                                                                                                                          Com va justificar la Itàlia
                                                                                                                                                                       democràtica la reivindicació del
                                                                                                                                                                       pagament del deute davant la
                                                                                                                                                                                                                             estava exclosa de l’ONU portava
                                                                                                                                                                                                                             implícit reconèixer Franco com a
                                                                                                                                                                                                                             legítim cap d’Estat.
                                                                                                                                                                                                                                                                  dels homes més propers a Franco:
                                                                                                                                                                                                                                                                  des del ministre d’Afers Exteriors,
                                                                                                                                                                                                                                                                  Serrano Suñer, fins al ministre
                                                                                                                                                                       població italiana i davant de les                            Com es va saldar el deute     d’Indústria, Demetrio Carceller, que
Hi ha documents en què es valora          de la inflació el pagament del             finalitzà amb un fracàs, si es té en           Quina és la importància de           Nacions Unides? Dels diferents                            alemany? Quines diferències      l’any 1944 concedí als alemanys un
l’ajuda militar italiana en 8.300         deute. No és que Mussolini fos un         compte l’escassa eficàcia de les           la documentació que ha trobat            documents que he trobat,                                   va haver-hi amb l’italià?       crèdit de 425 milions de pessetes
milions de lires, però al final només      generós compulsiu, sinó que des           iniciatives encaminades a vincular        als arxius del Banc d’Itàlia a           se’n desprèn la idea que la línia                          Alemanya, en major mesura       per a l’adquisició de tungstè.
se’n pactaren 5.000. Com es va            d’un primer moment va vincular            la penetració econòmica italiana a        Roma? Tant per part d’Itàlia com         d’actuació del Govern italià se                             que Itàlia, obtingué més           Creu que els acords adquirits
negociar la xifra final de l’acord?        la seva intervenció militar a una         Espanya amb la intervenció militar        d’Espanya existeixen algunes             sustentava en tres pilars: primer,                           beneficis dels crèdits ja      per Franco amb Itàlia i el Tercer
Les negociacions entre Mussolini          presència industrial italiana més         feixista. Exactament. No solament         investigacions, basades en la            les condicions econòmiques                                    durant la Segona Guerra      Reich van asfixiar encara més
i Franco per liquidar el deute es         gran a Espanya en el futur. En            la xifra pactada el 1940 resultà molt     documentació conservada als              extremadament complicades                                     Mundial. Des dels primers    una població ja empobrida per
remunten, com a mínim, a l’inici del      aquest context, el comportament           inferior al valor del material i de les   arxius dels ministeris d’afers           de la societat italiana en l’inici                             mesos del conflicte          la postguerra? Resulta difícil
1939. Hi ha dos factors que van           del president de la FIAT, Vittorio        despeses generades per les tropes         exteriors corresponents, que fan         de la postguerra; segon, els                                    es van establir una        determinar en quina mesura el
pesar molt en les negociacions:           Valletta, va ser molt similar. El 1943    italianes, sinó que la de Mussolini       referència a l’economia relacionada      diners destinats a la intervenció                               sèrie d’organismes         pagament dels deutes de Franco
d’una banda, hi havia la consciència      va anteposar la necessitat d’arribar      fou una victòria pírrica, sobretot si     amb la guerra civil i en particular al   militar a Espanya havien estat                                  predisposats a la gestió   amb Alemanya i Itàlia va significar
que la situació de l’economia             a un acord amb l’Institut Nacional        es té en compte el cost alternatiu        conveni del 8 de maig del 1940. Els      fruit dels estalvis guanyats a                                 de les exportacions de      un pes important en l’economia
espanyola era deficitària, i de            d’Indústria per a la constitució de       que van representar els homes             informes de l’arxiu del Banc d’Itàlia    base de sang, suor i llàgrimes                              matèries primeres com a        espanyola. Ara bé, sembla evident
l’altra, el feixisme va deixar clara      la SEAT, malgrat no obtenir cap           i els mitjans militars que Itàlia va      a Roma ens ofereixen un quadre           dels contribuents italians                                 alternativa o en combinació     que la despesa, tant en diners
la seva voluntat de signar un             benefici a curt termini.                   deixar o va perdre a Espanya, en          molt més complet de l’evolució de        esgotats, i tercer, encara                                amb els pagaments en efectiu,    com en matèries primeres, no va




                                                                                                                                                                                                                       INA
                                                                                                                                                                                                                        D
                                                                                                                                                                                                                     CO
acord amb Franco. Un exemple                  O sigui, que des d’un punt de         lloc de tenir-los a la seva disposició    les relacions entre tots dos països      que el deute espanyol no es                           fins al punt que durant el període    ajudar al fet que Espanya ressorgís




                                                                                                                                                                                                                     NI
                                                                                                                                                                                                                   DA
d’això és la gestió de l’anomenada        vista econòmic i comercial, la            en el moment d’entrar a la Segona         pel que fa al pagament del material      pogués considerar un deute                            1939-1944 Alemanya esdevingué        del que es coneix com la nit de la
clàusula d’or, que hauria protegit        participació italiana a la guerra civil   Guerra Mundial, el juny del 1940.         bèl·lic italià i, sobretot, permeten     de Franco, afectava directament                       el primer país receptor de           industrialització espanyola.


28                                                                                                                                                                                                                                                                                                 29
GUERRA CIVIL


                                                                                              a peu i en ple hivern, cap a França. Els avions italians van           Itàlia aspirava a cobrar-se els 3.300 milions de                                                             governs democràtics a retirar els seus am-
Quan els governs democràtics, també                                                           ser un cop mortal a la força moral de la gent i una aliança
                                                                                              extremadament beneficiosa per a Franco. Els feixistes van
                                                                                                                                                                     lires restants —i molts més— amb inversions
                                                                                                                                                                     directes i a gran escala en la indústria es-
                                                                                                                                                                                                                                                                                      baixadors de Madrid. Tots els països van
                                                                                                                                                                                                                                                                                        acatar-ho, fins i tot Itàlia, però això no
d’Itàlia, van retirar els seus ambaixadors                                                    intentar diferents estratègies des de l’aire: en comptes de            panyola. De fet, Mussolini no amagava la                                                                             va impedir que continuessin les relaci-
de Madrid, ningú no va criticar que Roma                                                      concentrar tots els avions i de llançar totes les bombes
                                                                                              possibles en un moment determinat, es van organitzar
                                                                                                                                                                     seva intenció d’intervenir decisivament
                                                                                                                                                                     en la reconstrucció d’Espanya.
                                                                                                                                                                                                                                                                                           ons diplomàtiques amb Espanya. Cap
                                                                                                                                                                                                                                                                                            de les potències aliades que havien
mantingués vigents els acords amb Franco                                                      atacs en cadena ininterromputs per tal de desarticular els                 Però després de la Segona Guerra                                                                                    vençut els feixistes durant la Segona
                                                                                              sistemes d’alarma. També es va experimentar barrejant                  Mundial, el deute no el                                                                                                  Guerra Mundial va protestar davant
                                                                                              bombes explosives i bombes incendiàries.                               cobraria el Govern de                                                                                                    els acords comercials de l’Espanya
                           hospitals, les esglésies, les biblioteques, les fàbriques, els        Els aliats italians —i alemanys— van decidir el final de            Mussolini. Seria la Itàlia                                                                                               franquista i la Itàlia republicana.
                           mercats, els autocars, fins i tot les cues per comprar el pa       molts episodis de la guerra civil, entre els quals hi ha una           republicana i demòcrati-                                                                                                    L’únic que va alçar la veu en contra
                           van esdevenir blancs. La població es va acostumar a sentir         de les batalles més sagnants de tot el conflicte bèl·lic: la           ca, constituïda el 2 de juny del                                                                                        va ser el president del Govern repu-
                           el brogit dels motors anunciant l’arribada de les bombes.          batalla de l’Ebre. Els guanyadors, però, acabarien pagant              1946, la que reclamaria insistentment el                                                                               blicà a l’exili, José Giral. El ministre
                           No hi havia temps per pensar què fer. Primer se sentien            a una Itàlia democràtica el deute adquirit pel dictador. I             pagament del deute al general Franco.                                                                                 d’A fers Estrangers italià, però, es va
                           els espetecs; després, la llum encegant-t’ho tot, la pols, i,      és que tot té un preu.                                                     L’historiador Andrea Tappi, de l’Asso-                                                                          justificar amb aquestes paraules: “El re-
                           finalment, els xiscles i crits.                                                                                                           ciació AltraItalia, dedicada a la recuperació                                                                     torn d’aquest deute s’ha de col·locar per
                               Els eficients bombarders italians i alemanys van deixar        CINC MIL MILIONS RODONS                                                de la memòria antifeixista, ha trobat als arxius                                                               sobre de qualsevol ideologia, perquè respon
                           un reguitzell de morts: els escolars que van sobreviure del        Després de tres anys de guerra, l’ajuda militar italiana               del Banc d’Itàlia a Roma un informe oficial adreçat                                                        als interessos del poble italià i espanyol, i oblidar-
ACORD COMERCIAL?           Liceu Escolar de Lleida el 2 de novembre del 1937 encara           ascendia a més de 8.300 milions de lires italianes, però al            al governador d’aquest banc molt revelador. La data                                    P HO
                                                                                                                                                                                                                                                                TOA
                                                                                                                                                                                                                                                                   ISA     ho seria una negligència. Els actuals acords entre
 És el que van dir els     recorden la visió dels seus companys sepultats per la runa.        final d’unes llargues i àrdues negociacions es va arribar              és del 9 de novembre del 1954 i en aquest document, que                                         els polítics espanyols i italians no tenen a veure amb la
    mitjans de l’època     Als usuaris de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus         a una quantitat rodona: Espanya havia de tornar 5.000                  Sàpiens publica per primera vegada, hi consta que el Govern       UN DEUTE ÉS UN                política. Crec que malgrat les diferències, s’ha de mantenir
 que havien signat el      la mortífera càrrega els va arribar mentre llegien un 17 de        milions de lires entre el 31 de desembre del 1942 i el 30 de           de Franco havia pagat el 30 de juny d’aquell any un terç          DEUTE. El ministre            el contacte, sobretot el contacte econòmic”.
    ministre espanyol      desembre del 1937. Els nens que s’havien amagat a l’església       juny del 1967.                                                         del deute (la quantitat ascendia a 1.750 milions de lires),       d’Afers Estrangers                Segons Alcide De Gasperi, els deutes no tenien res
    d’Afers Exteriors i    de Sant Felip de Barcelona no van poder salvar la pell un              L’acord el van signar el maig del 1940 el ministre d’Afers         tal com preveia el pla d’amortització.                            Alcide De Gasperi             a veure amb les qüestions ideològiques i polítiques. En
   l’ambaixador italià     30 de gener del 1938, tampoc no ho van poder fer els qui           Exteriors espanyol, Juan Luis Beigbeder, i l’ambaixador                    L’acord pactat entre Beigbeder i Gambara va ser reivin-       (foto) va justificar la        defnitiva, que un deute era un deute.
   en la seva reunió el    van pujar a un autobús que circulava per la ronda de Sant          d’Itàlia a Madrid, Gastone Gambara. Gambara va destacar                dicat pels italians demòcrates de la dècada dels cinquanta        postura d’Itàlia dient
maig del 1940 (foto).      Pau de Barcelona un matí del 17 de març del 1938.                  com a general tant en la intervenció italiana a favor de               i seixanta, i tot indica que es van pagar totes les quotes. Tal   que “els deutes                                   SÍLVIA MARIMON ÉS PERIODISTA.
El que s’acordà, però,         Les bombes també van perseguir els milers de dones i de        Franco durant la Guerra Civil Espanyola, com posterior-                com ha pogut comprovar Tappi als arxius del Ministeri             estan per sobre de                                JOAN VILLARROYA ÉS CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA
 era l’import final del     nens que al final de gener i el principi de febrer del 1939, amb   ment en la Segona Guerra Mundial, sobretot en la cruel                 d’A fers Estrangers italià, les qüestions polítiques poc o        les ideologies”.                                  CONTEMPORÀNIA A LA UB.

         suport bèl·lic.   la guerra ja decidida, fugien per les carreteres i muntanyes,      repressió sobre partisans i civils en la Iugoslàvia ocupada.           res tenien a veure amb les econòmiques, en opinió dels
                                                                                                                                                                     dirigents italians. De fet, des del final de la Segona Guerra                                  PER SABER-NE MÉS
                                                                                                                                                                     Mundial, l’ambaixador italià a Madrid, Gallarati Scotti, va                                   :: , . Guerra, dinero, dictadura. Ayuda fascista
                                                                                                                                                                     maldar per mantenir les relacions econòmiques amb Espa-                                       y autarquía en la España de Franco. Barcelona: Crítica, 1984.
                                                                                                                                                                     nya i continuar cobrant el deute adquirit per Franco.                                         :: , . Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra
                                                                                                                                                                                                                                                                   Civil, 1936-1939. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999.
                                                                                                                                                                                                                                                                   :: Tota la informació sobre AltraItalia, una associació nascuda a Barcelona
                                                                                                                                                                     LA LEGITIMITZACIÓ DEL PODER DE FRANCO                                                         el 2009: www.altraitaliabcn.org i www.altramemoria.org
                                                                                                                                                                     Aquesta situació, en un moment en què Espanya estava
                                                                                                                                                                     exclosa de l’ONU, comportava reconèixer Franco com a
                                                                                                                                                                     legítim cap de l’Estat. Igualment significatives foren les
                                                                                                                                                                     justificacions adoptades pel Govern italià pel que fa a la seva      L’AJUDA ALEMANYA

                                                                                                                                                                                                                                          L’ALTRE DEUTE… AMB HITLER
                                                                                                                                                                     ferma decisió de reivindicar el pagament del deute. L’agost
                                                                                                                                                                     del 1945, el ministre d’Afers Estrangers italià, Alcide De Gas-




                                                                                                                                                                                                                                          E
                                                                                                                                                                     peri, informava a Scotti sobre el contingut d’un comunicat
                                                                                                                                                                     oficial enviat als ambaixadors dels Estats Units i Anglaterra:                    l deute italià no va ser l’únic      aliments per un import de 94 milions
                                                                                                                                                                     “El Govern italià continuarà les negociacions amb Madrid                          que va haver de tornar la            de pessetes-or, l’any 1942 aquesta
                                                                                                                                                                     amb l’objectiu de definir la qüestió del deute espanyol, ja                       població espanyola, que              quantitat es movia al voltant dels 84
                                                                                                                                                                     que és un assumpte de gran interès nacional”.                                     maldava per sobreviure en un         milions i , finalment, la xifra es va disparar
                                                                                                                                                                         La persistència de Scotti va tenir la seva recompensa.           país destruït per la guerra civil. Durant         definitivament l’any 1943, quan va
                                                                                                                                                                     El gener del 1946, De Gasperi, informava a l’ambaixador              la Segona Guerra Mundial, el general              arribar als 129 milions.
                                                                                                                                                                     italià a Moscou, Pietro Quaroni, sobre l’acord amb Espanya:          Franco va haver de tornar també part del
                                                                                                                                                                     “Hem firmat un acord comercial amb Espanya pel retorn                deute que havia contret amb l’Alemanya            CENT MILIONS PENDENTS
                                                                                                                                                                     dels cinc mil milions de lires. Per favor, expliqui al Govern        del Tercer Reich.                                 A la darreria del mes de maig de
                                                                                                                                                                     soviètic aquest acord que està destinat únicament a tornar              La quantia a retornar s’elevava fins a          1944, Franco encara devia a Hitler
                                                                                                                                                                     al poble italià uns diners que es van donar en temps del             560 milions de marcs, una suma força              100 milions de marcs. El govern
                                                                                                                                                                     règim feixista. Hem de mobilitzar tots els nostres crèdits           inferior a la factura italiana. Amb tot, els      espanyol, però, va considerar que amb
                                                                                                                                                                     per tal de compensar les necessitats greus i urgents del             nazis van ser força més inflexibles que            l’intercanvi comercial, que resultava
                                                                                                                                                                     nostre país. Però qualsevol interpretació que vagi més               els italians a l’hora de negociar el retorn       força desfavorable per a l’economia
                                                                                                                                                                     enllà d’aquesta necessitat seria arbitrària i falsa”.                del préstec. L’any 1941, per exemple,             espanyola, ja s’havia saldat amb escreix
                                                                                                                                                                         Un any després de la victòria aliada a la Segona Guerra          es van subministrar al Tercer Reich               el deute amb l’Alemanya nazi.
                                                                                                                                                                     Mundial, les Nacions Unides havien exhortat els diferents
                                                                                                                                                               EFE




30                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         31

Contenu connexe

Plus de pankh

Jeune Afrique - Tunisia
Jeune Afrique - TunisiaJeune Afrique - Tunisia
Jeune Afrique - Tunisia
pankh
 
Courrier International - France
 Courrier International - France Courrier International - France
Courrier International - France
pankh
 
Internazionale - Italia
Internazionale -  ItaliaInternazionale -  Italia
Internazionale - Italia
pankh
 
comissiodeladignitat-cat
comissiodeladignitat-catcomissiodeladignitat-cat
comissiodeladignitat-cat
pankh
 
avui-cat
avui-catavui-cat
avui-cat
pankh
 
Anordest corrieredelveneto-corriere-it
Anordest corrieredelveneto-corriere-itAnordest corrieredelveneto-corriere-it
Anordest corrieredelveneto-corriere-it
pankh
 
Publico
PublicoPublico
Publico
pankh
 
El pais
El paisEl pais
El pais
pankh
 
Publico
PublicoPublico
Publico
pankh
 
Querella italianos
Querella italianosQuerella italianos
Querella italianos
pankh
 
Jacinto alas
Jacinto alasJacinto alas
Jacinto alas
pankh
 
Altraitalia público 2-maggio-2010
Altraitalia público 2-maggio-2010Altraitalia público 2-maggio-2010
Altraitalia público 2-maggio-2010
pankh
 
Público denuncia
Público denunciaPúblico denuncia
Público denuncia
pankh
 
Resoluciò al parlament catalá
Resoluciò al parlament cataláResoluciò al parlament catalá
Resoluciò al parlament catalá
pankh
 
Memoria storica gen 2010
Memoria storica gen 2010Memoria storica gen 2010
Memoria storica gen 2010
pankh
 
Informe 1937
Informe 1937Informe 1937
Informe 1937
pankh
 
Fatti storici
Fatti storiciFatti storici
Fatti storici
pankh
 
Fatti storici
Fatti storiciFatti storici
Fatti storici
pankh
 
Bouzid
BouzidBouzid
Bouzid
pankh
 
Diario2
Diario2Diario2
Diario2
pankh
 

Plus de pankh (20)

Jeune Afrique - Tunisia
Jeune Afrique - TunisiaJeune Afrique - Tunisia
Jeune Afrique - Tunisia
 
Courrier International - France
 Courrier International - France Courrier International - France
Courrier International - France
 
Internazionale - Italia
Internazionale -  ItaliaInternazionale -  Italia
Internazionale - Italia
 
comissiodeladignitat-cat
comissiodeladignitat-catcomissiodeladignitat-cat
comissiodeladignitat-cat
 
avui-cat
avui-catavui-cat
avui-cat
 
Anordest corrieredelveneto-corriere-it
Anordest corrieredelveneto-corriere-itAnordest corrieredelveneto-corriere-it
Anordest corrieredelveneto-corriere-it
 
Publico
PublicoPublico
Publico
 
El pais
El paisEl pais
El pais
 
Publico
PublicoPublico
Publico
 
Querella italianos
Querella italianosQuerella italianos
Querella italianos
 
Jacinto alas
Jacinto alasJacinto alas
Jacinto alas
 
Altraitalia público 2-maggio-2010
Altraitalia público 2-maggio-2010Altraitalia público 2-maggio-2010
Altraitalia público 2-maggio-2010
 
Público denuncia
Público denunciaPúblico denuncia
Público denuncia
 
Resoluciò al parlament catalá
Resoluciò al parlament cataláResoluciò al parlament catalá
Resoluciò al parlament catalá
 
Memoria storica gen 2010
Memoria storica gen 2010Memoria storica gen 2010
Memoria storica gen 2010
 
Informe 1937
Informe 1937Informe 1937
Informe 1937
 
Fatti storici
Fatti storiciFatti storici
Fatti storici
 
Fatti storici
Fatti storiciFatti storici
Fatti storici
 
Bouzid
BouzidBouzid
Bouzid
 
Diario2
Diario2Diario2
Diario2
 

Sàpiens - Mussolini tenia un preu

  • 1. SECCIÓ XXXXX L’AJUDA QUE VA CAURE DEL CEL Mussolini, en una imatge dels anys trenta. Al fons, un avió SM81 italià llança les bombes protegit per un esquadró de caces Fiat CR32. INVESTIGA C I Ó SÀ P I E N S MUSSOLINI TENIA UN PREU DESVELEM COM LA ITÀLIA DEMOCRÀTICA VA COBRAR-SE EL DEUTE FRANQUISTA IMATGE DE FONS: CORDON PRESS FOTO DE MUSSOLINI: GETTY Mussolini no ho va dubtar ni un moment: havia d’ajudar Franco. L’aportació bèl·lica de la Itàlia feixista va decidir la victòria franquista. Però tot tenia un preu: concretament 5.000 milions de lires. ‘Sàpiens’ publica, per primer cop, uns documents reveladors localitzats per l’historiador Andrea Tappi que demostren que, un cop caigut el Duce, la Itàlia democràtica va reclamar el pagament del deute fins als anys seixanta. PER SÍLVIA MARIMON, AMB L’ASSESSORAMENT DE JOAN VILLARROYA 24
  • 2. GUERRA CIVIL L a matinada del 29 de juliol del 1936, pocs dies després que una part important de l’Exèrcit s’alcés contra la República, a l’aeroport ita- ELS MOTIUS DE MUSSOLINI EL SOMNI DEL ‘DUCE’ lià de Sardenya, els pilots de dotze bombar- ders Savoia-Marchetti S 81 esperaven les or- A LES BALEARS dres per enlairar-se. Els Savoia no eren uns avions qualsevol. A la dècada dels trenta del segle passat Q eren considerats els bombarders més eficients i veloços. Res indicava, però, que els aparells pertanyessin a la Ità- uè va impulsar Mussolini a aliar-se amb lia de Mussolini. Els havien repintat per amagar qualse- Franco? Com l’Alemanya nazi, el Govern vol identificació. El general Giuseppe Valle va explicar rà- feixista italià ambicionava tenir el control de pidament als pilots, tots ells voluntaris, quina era la seva les mines i el mercat espanyol. En alguna missió. Havien de dur els moderns trimotors que podien ocasió i de manera esporàdica, Mussolini havia al·legat allotjar 2.000 quilos de bombes fins al Marroc, on els es- motius polítics i ideològics. Però en realitat el que més perava un impacient Francisco Franco. temptava el Duce era dominar el Mediterrani. El seu El viatge, però, no va resultar gens fàcil. Els forts vents somni era establir bases navals a les illes Balears i van allargar-lo més del que els comandaments militars controlar l’accés britànic al mar. havien calculat. En ple vol, els pilots van començar a an- goixar-se. S’estaven quedant sense gasolina i ni LA TEMUDA AMENAÇA ROJA tan sols havien albirat la costa marroquina. També el preocupava “l’amenaça comunista”. Quan va Nou dels dotze avions van aconseguir arribar explicar a la seva muller per què havia decidit ajudar amb el dipòsit pràcticament buit. Els altres no Franco, va argumentar: “Si els bolxevics controlen van tenir tanta sort. Un va caure al mar i els Espanya, això vol dir que acabaran controlant França i altres dos es van estavellar al Marroc fran- Itàlia, i el perill bolxevic s’haurà estès per tot Europa”. cès, prop de la frontera. Ràpidament, L’octubre del 1937, durant una cerimònia en la qual es malgrat la precipitada operació de guardonava els soldats italians ferits a Espanya, li van camuflatge, els dos Savoia van ser preguntar al comte Galeazzo Ciano si la pèrdua de identificats. tantes vides es podia justificar. Ell va respondre: “La resposta és sí. A Màlaga, a Guadalajara, PÉREZ DE ROZAS/AFB UNA AJUDA PROVIDENCIAL a Santander, estem lluitant per L’endemà els diaris de tot el món defensar la nostra civilització publicaven a la primera pàgina i la nostra Revolució”. que Itàlia donava suport als revol- tats espanyols. La decisió d’un eufòric Mussolini, que ambicionava repartir- Ciano va escoltar la petició d’ajuda del polític espanyol. són italians i alemanys. L’Armada espanyola té una gran AMB NOCTURNITAT… l’aire. El comandant de les Forces se el nord d’Àfrica amb Espanya —el No tenien gaire temps i Goiecoechea li va assegurar que els ajuda d’aquestes dues nacions. És indispensable que els Cases destruïdes Aèries espanyoles, Alfredo Kinde- Marroc havia de ser per a Franco, i revoltats tan sols volien avions i potser algunes armes per intents d’infiltració bolxevic al Mediterrani siguin tallats. arran del primer lán, va ser força explícit: “La unió Tunísia i Algèria, per a Itàlia—, s’havia poder controlar la situació. El polític tenia uns pronòstics El drama espanyol fàcilment pot ser percebut com un bombardeig entre les forces aèries d’Itàlia i Espanya pres precipitadament. Però va resultar molt optimistes que no es van complir: podrien ocupar episodi insignificant comparat amb la guerra militar entre nocturn fet sobre ha fet del mar Mediterrani un llac que no pot clau. Sense l’ajuda militar de la Itàlia Madrid ràpidament, en qüestió de dies o a tot estirar de els italians, els alemanys i els marxistes”. Barcelona el 29 ser creuat per l’enemic”. Els pilots italians van ser vitals per feixista i de l’A lemanya nazi, que hi setmanes. Ciano li va respondre que fins aquell moment A la darreria d’agost el Govern de la Itàlia feixista havia de maig del 1937. a la victòria de Franco. No tan sols a l’hora de combatre, van aportar la tecnologia militar més havien optat per la prudència, perquè no tenien una infor- incrementat força l’ajuda. Ja no solament enviava material Les bombes, les sinó també en la formació dels militars revoltats. moderna del moment, Franco molt mació prou clara sobre què era el que succeïa. El gendre bèl·lic (canons, morters, tancs i avions bombarders), sinó van llançar quatre Els més de 800 avions de guerra enviats per Itàlia i els probablement no hauria guanyat la de Mussolini va interrogar Goicoechea sobre qui liderava que també va començar a enviar soldats. Franco va poder avions trimotors de gairebé 700 que va facilitar Hitler aviat es van fer famo- Guerra Civil Espanyola. la revolta i si aquesta tenia el suport popular. Al final, li disposar al llarg de la guerra d’uns 73.000 soldats de l’Exèr- l’aviació italiana. sos entre la població, que, en alguns casos, no va perdre Les forces rebels havien trobat més va prometre que els enviarien els dotze Savoies. Ciano va cit de Terra italians, uns 5.700 de l’Aire i tota la flota naval el sentit de l’humor i els va batejar amb noms com tío resistència de l’esperada en els primers demanar que l’ajuda es pagués al comptat abans de donar- italiana. Amb el suport bèl·lic del Duce, el Generalísimo va de los moyetes, la burra de la leche, pajarito o pavas. Els dies de la contesa. Els revoltats van la. El preu acordat va ser d’un milió de lliures esterlines. arribar a dominar el Mediterrani. Els submarins italians bombarders Savoia-Marchetti S81 i S79 italians van resul- EFE tenir moltes pèrdues i Emilio Mola, Goicoechea no va tenir cap problema per obtenir aquesta van torpedinar una part de l’ajuda que arribava per mar tar extremadament mortífers. Els nous avions tenien la el general organitzador de l’Alzamien- suma de diners de mans del banquer Joan March. El 27 de de la Unió Soviètica, i van dificultar moltíssin el transport capacitat de bombardejar qualsevol objectiu. En principi, to, va haver d’admetre el seu fracàs juliol el pagament s’havia efectuat. i les comunicacions entre Catalunya i la resta de l’Estat. els bombarders tenien com a blanc estratègic els ports, les en no obtenir la implicació de les Però res va ser comparable a l’ajuda que va arribar des de vies de comunicació, les fàbriques de material de guerra, ENTRE GENDRES forces navals. Tot i que estava convençut que si França HORROR! BOLXEVICS A LA MEDITERRÀNIA les centrals hidroelèctriques i els llocs de comandament. Trobada entre no ajudava la República Espanyola, acabarien guanyant, Entre l’agost i el novembre del 1936 la preocupació italiana Després, tota la Península es va convertir en un banc de Ramon Serrano Suñer, gendre de va tenir la visió d’enviar emissaris a Roma i Berlín. Així doncs, el 25 de juliol, un polític espanyol que havia donat va anar augmentant. Hi havia el temor que els comunistes agafessin el control de la situació. L’ajuda russa va desfermar Per primer cop en la història, qualsevol proves per a la nova tecnologia militar. Per primera vegada en una guerra, qualsevol ciutat o Franco, i el comte suport als revoltats des d’un bon començament, Antonio els temors del Govern de Mussolini. El secretari personal ciutat de la rereguarda s’havia convertit en poble de la rereguarda podia convertir-se en un objec- Ciano, gendre de Mussolini, a Livorno Goicoechea, es reunia amb el comte Galeazzo Ciano, el gendre de Mussolini i ministre d’Afers Estrangers italià, de Ciano, Filippo Anfuso, enviava aquest informe: “Franco m’ha dit que tots els comandaments, a Madrid, són rus- un objectiu militar. Els bombarders italians tiu militar. En el transcurs dels mesos, el nivell tècnic i la capacitat de destrucció dels avions van augmentar (Itàlia), el 1942. per primera vegada. sos. Els elements més importants a l’Exèrcit franquista van ser extremadament mortífers considerablement. Les escoles, els [segueix a la pàg. 30] ➔ 26 27
  • 3. 2 GUERRA CIVIL ELS DOCUMENTS CLAU L’historiador italià resident a Barcelona, Andrea Tappi, 1 de l’Associació AltraItalia —entitat que es dedica a recuperar la memòria històrica italiana a l’Estat espanyol— ha localitzat als arxius del Banc d’Itàlia i del Ministeri d’Afers Exteriors italià uns documents de gran importància per reconstruir el pagament del deute franquista amb la Itàlia democràtica. 1 Acord signat el 8 de maig del 1940 entre l’ambaixador italià a Madrid, Gastone Gambara, i el ministre d’Afers Exteriors franquista, Juan Beigbeder. Després d’una llarga negociació, la factura inicial de vuit mil milions de lires que l’Espanya franquista havia de pagar a Itàlia va quedar reduïda a cinc mil milions. 2 Pla d’amortització del deute de Franco amb Itàlia. L’acord del 8 de maig del 1940 preveia el pagament de 50 semestralitats des del 31 de desembre del 1942 fins al 30 de juny del 1967 i fixava una taxa d’interès sobre el capital molt baixa. 3 Informe dirigit al governador de la Banca d’Itàlia datat el 9 de novembre del 1954 i que demostra, per primera vegada, que durant la Itàlia republicana postfeixista, aquest país continuava cobrant a Franco el crèdit contret per Mussolini. 3 PARLA L’EXPERT ANDREA TAPPI, HISTORIADOR I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ ALTRAITALIA demostrar que al final del 1954 la la relació entre ambdós països mercaderies espanyoles. La xifra Itàlia ja democràtica encara exigia a per damunt del color polític dels representava un quart del total. “En reivindicar el deute, Itàlia va Franco el pagament de les quotes governs respectius. Tot i aquestes A més, durant la Segona Guerra semestrals dels famosos 5.000 justificacions, reivindicar el Mundial, Alemanya va poder milions de lires. pagament del deute quan Espanya disposar del suport d’una part atorgar legitimitat al franquisme” Com va justificar la Itàlia democràtica la reivindicació del pagament del deute davant la estava exclosa de l’ONU portava implícit reconèixer Franco com a legítim cap d’Estat. dels homes més propers a Franco: des del ministre d’Afers Exteriors, Serrano Suñer, fins al ministre població italiana i davant de les Com es va saldar el deute d’Indústria, Demetrio Carceller, que Hi ha documents en què es valora de la inflació el pagament del finalitzà amb un fracàs, si es té en Quina és la importància de Nacions Unides? Dels diferents alemany? Quines diferències l’any 1944 concedí als alemanys un l’ajuda militar italiana en 8.300 deute. No és que Mussolini fos un compte l’escassa eficàcia de les la documentació que ha trobat documents que he trobat, va haver-hi amb l’italià? crèdit de 425 milions de pessetes milions de lires, però al final només generós compulsiu, sinó que des iniciatives encaminades a vincular als arxius del Banc d’Itàlia a se’n desprèn la idea que la línia Alemanya, en major mesura per a l’adquisició de tungstè. se’n pactaren 5.000. Com es va d’un primer moment va vincular la penetració econòmica italiana a Roma? Tant per part d’Itàlia com d’actuació del Govern italià se que Itàlia, obtingué més Creu que els acords adquirits negociar la xifra final de l’acord? la seva intervenció militar a una Espanya amb la intervenció militar d’Espanya existeixen algunes sustentava en tres pilars: primer, beneficis dels crèdits ja per Franco amb Itàlia i el Tercer Les negociacions entre Mussolini presència industrial italiana més feixista. Exactament. No solament investigacions, basades en la les condicions econòmiques durant la Segona Guerra Reich van asfixiar encara més i Franco per liquidar el deute es gran a Espanya en el futur. En la xifra pactada el 1940 resultà molt documentació conservada als extremadament complicades Mundial. Des dels primers una població ja empobrida per remunten, com a mínim, a l’inici del aquest context, el comportament inferior al valor del material i de les arxius dels ministeris d’afers de la societat italiana en l’inici mesos del conflicte la postguerra? Resulta difícil 1939. Hi ha dos factors que van del president de la FIAT, Vittorio despeses generades per les tropes exteriors corresponents, que fan de la postguerra; segon, els es van establir una determinar en quina mesura el pesar molt en les negociacions: Valletta, va ser molt similar. El 1943 italianes, sinó que la de Mussolini referència a l’economia relacionada diners destinats a la intervenció sèrie d’organismes pagament dels deutes de Franco d’una banda, hi havia la consciència va anteposar la necessitat d’arribar fou una victòria pírrica, sobretot si amb la guerra civil i en particular al militar a Espanya havien estat predisposats a la gestió amb Alemanya i Itàlia va significar que la situació de l’economia a un acord amb l’Institut Nacional es té en compte el cost alternatiu conveni del 8 de maig del 1940. Els fruit dels estalvis guanyats a de les exportacions de un pes important en l’economia espanyola era deficitària, i de d’Indústria per a la constitució de que van representar els homes informes de l’arxiu del Banc d’Itàlia base de sang, suor i llàgrimes matèries primeres com a espanyola. Ara bé, sembla evident l’altra, el feixisme va deixar clara la SEAT, malgrat no obtenir cap i els mitjans militars que Itàlia va a Roma ens ofereixen un quadre dels contribuents italians alternativa o en combinació que la despesa, tant en diners la seva voluntat de signar un benefici a curt termini. deixar o va perdre a Espanya, en molt més complet de l’evolució de esgotats, i tercer, encara amb els pagaments en efectiu, com en matèries primeres, no va INA D CO acord amb Franco. Un exemple O sigui, que des d’un punt de lloc de tenir-los a la seva disposició les relacions entre tots dos països que el deute espanyol no es fins al punt que durant el període ajudar al fet que Espanya ressorgís NI DA d’això és la gestió de l’anomenada vista econòmic i comercial, la en el moment d’entrar a la Segona pel que fa al pagament del material pogués considerar un deute 1939-1944 Alemanya esdevingué del que es coneix com la nit de la clàusula d’or, que hauria protegit participació italiana a la guerra civil Guerra Mundial, el juny del 1940. bèl·lic italià i, sobretot, permeten de Franco, afectava directament el primer país receptor de industrialització espanyola. 28 29
  • 4. GUERRA CIVIL a peu i en ple hivern, cap a França. Els avions italians van Itàlia aspirava a cobrar-se els 3.300 milions de governs democràtics a retirar els seus am- Quan els governs democràtics, també ser un cop mortal a la força moral de la gent i una aliança extremadament beneficiosa per a Franco. Els feixistes van lires restants —i molts més— amb inversions directes i a gran escala en la indústria es- baixadors de Madrid. Tots els països van acatar-ho, fins i tot Itàlia, però això no d’Itàlia, van retirar els seus ambaixadors intentar diferents estratègies des de l’aire: en comptes de panyola. De fet, Mussolini no amagava la va impedir que continuessin les relaci- de Madrid, ningú no va criticar que Roma concentrar tots els avions i de llançar totes les bombes possibles en un moment determinat, es van organitzar seva intenció d’intervenir decisivament en la reconstrucció d’Espanya. ons diplomàtiques amb Espanya. Cap de les potències aliades que havien mantingués vigents els acords amb Franco atacs en cadena ininterromputs per tal de desarticular els Però després de la Segona Guerra vençut els feixistes durant la Segona sistemes d’alarma. També es va experimentar barrejant Mundial, el deute no el Guerra Mundial va protestar davant bombes explosives i bombes incendiàries. cobraria el Govern de els acords comercials de l’Espanya hospitals, les esglésies, les biblioteques, les fàbriques, els Els aliats italians —i alemanys— van decidir el final de Mussolini. Seria la Itàlia franquista i la Itàlia republicana. mercats, els autocars, fins i tot les cues per comprar el pa molts episodis de la guerra civil, entre els quals hi ha una republicana i demòcrati- L’únic que va alçar la veu en contra van esdevenir blancs. La població es va acostumar a sentir de les batalles més sagnants de tot el conflicte bèl·lic: la ca, constituïda el 2 de juny del va ser el president del Govern repu- el brogit dels motors anunciant l’arribada de les bombes. batalla de l’Ebre. Els guanyadors, però, acabarien pagant 1946, la que reclamaria insistentment el blicà a l’exili, José Giral. El ministre No hi havia temps per pensar què fer. Primer se sentien a una Itàlia democràtica el deute adquirit pel dictador. I pagament del deute al general Franco. d’A fers Estrangers italià, però, es va els espetecs; després, la llum encegant-t’ho tot, la pols, i, és que tot té un preu. L’historiador Andrea Tappi, de l’Asso- justificar amb aquestes paraules: “El re- finalment, els xiscles i crits. ciació AltraItalia, dedicada a la recuperació torn d’aquest deute s’ha de col·locar per Els eficients bombarders italians i alemanys van deixar CINC MIL MILIONS RODONS de la memòria antifeixista, ha trobat als arxius sobre de qualsevol ideologia, perquè respon un reguitzell de morts: els escolars que van sobreviure del Després de tres anys de guerra, l’ajuda militar italiana del Banc d’Itàlia a Roma un informe oficial adreçat als interessos del poble italià i espanyol, i oblidar- ACORD COMERCIAL? Liceu Escolar de Lleida el 2 de novembre del 1937 encara ascendia a més de 8.300 milions de lires italianes, però al al governador d’aquest banc molt revelador. La data P HO TOA ISA ho seria una negligència. Els actuals acords entre És el que van dir els recorden la visió dels seus companys sepultats per la runa. final d’unes llargues i àrdues negociacions es va arribar és del 9 de novembre del 1954 i en aquest document, que els polítics espanyols i italians no tenen a veure amb la mitjans de l’època Als usuaris de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus a una quantitat rodona: Espanya havia de tornar 5.000 Sàpiens publica per primera vegada, hi consta que el Govern UN DEUTE ÉS UN política. Crec que malgrat les diferències, s’ha de mantenir que havien signat el la mortífera càrrega els va arribar mentre llegien un 17 de milions de lires entre el 31 de desembre del 1942 i el 30 de de Franco havia pagat el 30 de juny d’aquell any un terç DEUTE. El ministre el contacte, sobretot el contacte econòmic”. ministre espanyol desembre del 1937. Els nens que s’havien amagat a l’església juny del 1967. del deute (la quantitat ascendia a 1.750 milions de lires), d’Afers Estrangers Segons Alcide De Gasperi, els deutes no tenien res d’Afers Exteriors i de Sant Felip de Barcelona no van poder salvar la pell un L’acord el van signar el maig del 1940 el ministre d’Afers tal com preveia el pla d’amortització. Alcide De Gasperi a veure amb les qüestions ideològiques i polítiques. En l’ambaixador italià 30 de gener del 1938, tampoc no ho van poder fer els qui Exteriors espanyol, Juan Luis Beigbeder, i l’ambaixador L’acord pactat entre Beigbeder i Gambara va ser reivin- (foto) va justificar la defnitiva, que un deute era un deute. en la seva reunió el van pujar a un autobús que circulava per la ronda de Sant d’Itàlia a Madrid, Gastone Gambara. Gambara va destacar dicat pels italians demòcrates de la dècada dels cinquanta postura d’Itàlia dient maig del 1940 (foto). Pau de Barcelona un matí del 17 de març del 1938. com a general tant en la intervenció italiana a favor de i seixanta, i tot indica que es van pagar totes les quotes. Tal que “els deutes SÍLVIA MARIMON ÉS PERIODISTA. El que s’acordà, però, Les bombes també van perseguir els milers de dones i de Franco durant la Guerra Civil Espanyola, com posterior- com ha pogut comprovar Tappi als arxius del Ministeri estan per sobre de JOAN VILLARROYA ÉS CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA era l’import final del nens que al final de gener i el principi de febrer del 1939, amb ment en la Segona Guerra Mundial, sobretot en la cruel d’A fers Estrangers italià, les qüestions polítiques poc o les ideologies”. CONTEMPORÀNIA A LA UB. suport bèl·lic. la guerra ja decidida, fugien per les carreteres i muntanyes, repressió sobre partisans i civils en la Iugoslàvia ocupada. res tenien a veure amb les econòmiques, en opinió dels dirigents italians. De fet, des del final de la Segona Guerra PER SABER-NE MÉS Mundial, l’ambaixador italià a Madrid, Gallarati Scotti, va :: , . Guerra, dinero, dictadura. Ayuda fascista maldar per mantenir les relacions econòmiques amb Espa- y autarquía en la España de Franco. Barcelona: Crítica, 1984. nya i continuar cobrant el deute adquirit per Franco. :: , . Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, 1936-1939. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999. :: Tota la informació sobre AltraItalia, una associació nascuda a Barcelona LA LEGITIMITZACIÓ DEL PODER DE FRANCO el 2009: www.altraitaliabcn.org i www.altramemoria.org Aquesta situació, en un moment en què Espanya estava exclosa de l’ONU, comportava reconèixer Franco com a legítim cap de l’Estat. Igualment significatives foren les justificacions adoptades pel Govern italià pel que fa a la seva L’AJUDA ALEMANYA L’ALTRE DEUTE… AMB HITLER ferma decisió de reivindicar el pagament del deute. L’agost del 1945, el ministre d’Afers Estrangers italià, Alcide De Gas- E peri, informava a Scotti sobre el contingut d’un comunicat oficial enviat als ambaixadors dels Estats Units i Anglaterra: l deute italià no va ser l’únic aliments per un import de 94 milions “El Govern italià continuarà les negociacions amb Madrid que va haver de tornar la de pessetes-or, l’any 1942 aquesta amb l’objectiu de definir la qüestió del deute espanyol, ja població espanyola, que quantitat es movia al voltant dels 84 que és un assumpte de gran interès nacional”. maldava per sobreviure en un milions i , finalment, la xifra es va disparar La persistència de Scotti va tenir la seva recompensa. país destruït per la guerra civil. Durant definitivament l’any 1943, quan va El gener del 1946, De Gasperi, informava a l’ambaixador la Segona Guerra Mundial, el general arribar als 129 milions. italià a Moscou, Pietro Quaroni, sobre l’acord amb Espanya: Franco va haver de tornar també part del “Hem firmat un acord comercial amb Espanya pel retorn deute que havia contret amb l’Alemanya CENT MILIONS PENDENTS dels cinc mil milions de lires. Per favor, expliqui al Govern del Tercer Reich. A la darreria del mes de maig de soviètic aquest acord que està destinat únicament a tornar La quantia a retornar s’elevava fins a 1944, Franco encara devia a Hitler al poble italià uns diners que es van donar en temps del 560 milions de marcs, una suma força 100 milions de marcs. El govern règim feixista. Hem de mobilitzar tots els nostres crèdits inferior a la factura italiana. Amb tot, els espanyol, però, va considerar que amb per tal de compensar les necessitats greus i urgents del nazis van ser força més inflexibles que l’intercanvi comercial, que resultava nostre país. Però qualsevol interpretació que vagi més els italians a l’hora de negociar el retorn força desfavorable per a l’economia enllà d’aquesta necessitat seria arbitrària i falsa”. del préstec. L’any 1941, per exemple, espanyola, ja s’havia saldat amb escreix Un any després de la victòria aliada a la Segona Guerra es van subministrar al Tercer Reich el deute amb l’Alemanya nazi. Mundial, les Nacions Unides havien exhortat els diferents EFE 30 31