1. SECCIÓ XXXXX
L’AJUDA QUE
VA CAURE DEL CEL
Mussolini, en una imatge
dels anys trenta. Al fons,
un avió SM81 italià llança
les bombes protegit
per un esquadró de
caces Fiat CR32.
INVESTIGA C I Ó SÀ P I E N S
MUSSOLINI
TENIA UN PREU
DESVELEM COM LA ITÀLIA DEMOCRÀTICA VA COBRAR-SE EL DEUTE FRANQUISTA
IMATGE DE FONS: CORDON PRESS
FOTO DE MUSSOLINI: GETTY
Mussolini no ho va dubtar ni un moment: havia d’ajudar Franco. L’aportació bèl·lica de la Itàlia
feixista va decidir la victòria franquista. Però tot tenia un preu: concretament 5.000 milions de
lires. ‘Sàpiens’ publica, per primer cop, uns documents reveladors localitzats per l’historiador
Andrea Tappi que demostren que, un cop caigut el Duce, la Itàlia democràtica va reclamar
el pagament del deute fins als anys seixanta. PER SÍLVIA MARIMON, AMB L’ASSESSORAMENT DE JOAN VILLARROYA
24

2. GUERRA CIVIL
L
a matinada del 29 de juliol del 1936, pocs dies
després que una part important de l’Exèrcit
s’alcés contra la República, a l’aeroport ita- ELS MOTIUS DE MUSSOLINI
EL SOMNI DEL ‘DUCE’
lià de Sardenya, els pilots de dotze bombar-
ders Savoia-Marchetti S 81 esperaven les or-
A LES BALEARS
dres per enlairar-se. Els Savoia no eren uns
avions qualsevol. A la dècada dels trenta del segle passat
Q
eren considerats els bombarders més eficients i veloços.
Res indicava, però, que els aparells pertanyessin a la Ità- uè va impulsar Mussolini a aliar-se amb
lia de Mussolini. Els havien repintat per amagar qualse- Franco? Com l’Alemanya nazi, el Govern
vol identificació. El general Giuseppe Valle va explicar rà- feixista italià ambicionava tenir el control de
pidament als pilots, tots ells voluntaris, quina era la seva les mines i el mercat espanyol. En alguna
missió. Havien de dur els moderns trimotors que podien ocasió i de manera esporàdica, Mussolini havia al·legat
allotjar 2.000 quilos de bombes fins al Marroc, on els es- motius polítics i ideològics. Però en realitat el que més
perava un impacient Francisco Franco. temptava el Duce era dominar el Mediterrani. El seu
El viatge, però, no va resultar gens fàcil. Els forts vents somni era establir bases navals a les illes Balears i
van allargar-lo més del que els comandaments militars controlar l’accés britànic al mar.
havien calculat. En ple vol, els pilots van començar a an-
goixar-se. S’estaven quedant sense gasolina i ni LA TEMUDA AMENAÇA ROJA
tan sols havien albirat la costa marroquina. També el preocupava “l’amenaça comunista”. Quan va
Nou dels dotze avions van aconseguir arribar explicar a la seva muller per què havia decidit ajudar
amb el dipòsit pràcticament buit. Els altres no Franco, va argumentar: “Si els bolxevics controlen
van tenir tanta sort. Un va caure al mar i els Espanya, això vol dir que acabaran controlant França i
altres dos es van estavellar al Marroc fran- Itàlia, i el perill bolxevic s’haurà estès per tot Europa”.
cès, prop de la frontera. Ràpidament, L’octubre del 1937, durant una cerimònia en la qual es
malgrat la precipitada operació de guardonava els soldats italians ferits a Espanya, li van
camuflatge, els dos Savoia van ser preguntar al comte Galeazzo Ciano si la pèrdua de
identificats. tantes vides es podia justificar. Ell va respondre: “La
resposta és sí. A Màlaga, a Guadalajara,
PÉREZ DE ROZAS/AFB
UNA AJUDA PROVIDENCIAL a Santander, estem lluitant per
L’endemà els diaris de tot el món defensar la nostra civilització
publicaven a la primera pàgina i la nostra Revolució”.
que Itàlia donava suport als revol-
tats espanyols. La decisió d’un eufòric
Mussolini, que ambicionava repartir- Ciano va escoltar la petició d’ajuda del polític espanyol. són italians i alemanys. L’Armada espanyola té una gran AMB NOCTURNITAT… l’aire. El comandant de les Forces
se el nord d’Àfrica amb Espanya —el No tenien gaire temps i Goiecoechea li va assegurar que els ajuda d’aquestes dues nacions. És indispensable que els Cases destruïdes Aèries espanyoles, Alfredo Kinde-
Marroc havia de ser per a Franco, i revoltats tan sols volien avions i potser algunes armes per intents d’infiltració bolxevic al Mediterrani siguin tallats. arran del primer lán, va ser força explícit: “La unió
Tunísia i Algèria, per a Itàlia—, s’havia poder controlar la situació. El polític tenia uns pronòstics El drama espanyol fàcilment pot ser percebut com un bombardeig entre les forces aèries d’Itàlia i Espanya
pres precipitadament. Però va resultar molt optimistes que no es van complir: podrien ocupar episodi insignificant comparat amb la guerra militar entre nocturn fet sobre ha fet del mar Mediterrani un llac que no pot
clau. Sense l’ajuda militar de la Itàlia Madrid ràpidament, en qüestió de dies o a tot estirar de els italians, els alemanys i els marxistes”. Barcelona el 29 ser creuat per l’enemic”. Els pilots italians van ser vitals per
feixista i de l’A lemanya nazi, que hi setmanes. Ciano li va respondre que fins aquell moment A la darreria d’agost el Govern de la Itàlia feixista havia de maig del 1937. a la victòria de Franco. No tan sols a l’hora de combatre,
van aportar la tecnologia militar més havien optat per la prudència, perquè no tenien una infor- incrementat força l’ajuda. Ja no solament enviava material Les bombes, les sinó també en la formació dels militars revoltats.
moderna del moment, Franco molt mació prou clara sobre què era el que succeïa. El gendre bèl·lic (canons, morters, tancs i avions bombarders), sinó van llançar quatre Els més de 800 avions de guerra enviats per Itàlia i els
probablement no hauria guanyat la de Mussolini va interrogar Goicoechea sobre qui liderava que també va començar a enviar soldats. Franco va poder avions trimotors de gairebé 700 que va facilitar Hitler aviat es van fer famo-
Guerra Civil Espanyola. la revolta i si aquesta tenia el suport popular. Al final, li disposar al llarg de la guerra d’uns 73.000 soldats de l’Exèr- l’aviació italiana. sos entre la població, que, en alguns casos, no va perdre
Les forces rebels havien trobat més va prometre que els enviarien els dotze Savoies. Ciano va cit de Terra italians, uns 5.700 de l’Aire i tota la flota naval el sentit de l’humor i els va batejar amb noms com tío
resistència de l’esperada en els primers demanar que l’ajuda es pagués al comptat abans de donar- italiana. Amb el suport bèl·lic del Duce, el Generalísimo va de los moyetes, la burra de la leche, pajarito o pavas. Els
dies de la contesa. Els revoltats van la. El preu acordat va ser d’un milió de lliures esterlines. arribar a dominar el Mediterrani. Els submarins italians bombarders Savoia-Marchetti S81 i S79 italians van resul-
EFE
tenir moltes pèrdues i Emilio Mola, Goicoechea no va tenir cap problema per obtenir aquesta van torpedinar una part de l’ajuda que arribava per mar tar extremadament mortífers. Els nous avions tenien la
el general organitzador de l’Alzamien- suma de diners de mans del banquer Joan March. El 27 de de la Unió Soviètica, i van dificultar moltíssin el transport capacitat de bombardejar qualsevol objectiu. En principi,
to, va haver d’admetre el seu fracàs juliol el pagament s’havia efectuat. i les comunicacions entre Catalunya i la resta de l’Estat. els bombarders tenien com a blanc estratègic els ports, les
en no obtenir la implicació de les Però res va ser comparable a l’ajuda que va arribar des de vies de comunicació, les fàbriques de material de guerra,
ENTRE GENDRES forces navals. Tot i que estava convençut que si França HORROR! BOLXEVICS A LA MEDITERRÀNIA les centrals hidroelèctriques i els llocs de comandament.
Trobada entre no ajudava la República Espanyola, acabarien guanyant, Entre l’agost i el novembre del 1936 la preocupació italiana Després, tota la Península es va convertir en un banc de
Ramon Serrano
Suñer, gendre de
va tenir la visió d’enviar emissaris a Roma i Berlín. Així
doncs, el 25 de juliol, un polític espanyol que havia donat
va anar augmentant. Hi havia el temor que els comunistes
agafessin el control de la situació. L’ajuda russa va desfermar
Per primer cop en la història, qualsevol proves per a la nova tecnologia militar.
Per primera vegada en una guerra, qualsevol ciutat o
Franco, i el comte suport als revoltats des d’un bon començament, Antonio els temors del Govern de Mussolini. El secretari personal ciutat de la rereguarda s’havia convertit en poble de la rereguarda podia convertir-se en un objec-
Ciano, gendre de
Mussolini, a Livorno
Goicoechea, es reunia amb el comte Galeazzo Ciano, el
gendre de Mussolini i ministre d’Afers Estrangers italià,
de Ciano, Filippo Anfuso, enviava aquest informe: “Franco
m’ha dit que tots els comandaments, a Madrid, són rus-
un objectiu militar. Els bombarders italians tiu militar. En el transcurs dels mesos, el nivell tècnic
i la capacitat de destrucció dels avions van augmentar
(Itàlia), el 1942. per primera vegada. sos. Els elements més importants a l’Exèrcit franquista van ser extremadament mortífers considerablement. Les escoles, els [segueix a la pàg. 30] ➔
26 27

3. 2
GUERRA CIVIL
ELS DOCUMENTS CLAU
L’historiador italià resident a Barcelona, Andrea Tappi, 1
de l’Associació AltraItalia —entitat que es dedica
a recuperar la memòria històrica italiana a l’Estat
espanyol— ha localitzat als arxius del Banc d’Itàlia i
del Ministeri d’Afers Exteriors italià uns documents
de gran importància per reconstruir el pagament del
deute franquista amb la Itàlia democràtica.
1
Acord signat el 8 de maig del 1940 entre
l’ambaixador italià a Madrid, Gastone Gambara,
i el ministre d’Afers Exteriors franquista, Juan
Beigbeder. Després d’una llarga negociació, la factura
inicial de vuit mil milions de lires que l’Espanya franquista
havia de pagar a Itàlia va quedar reduïda a cinc mil milions.
2
Pla d’amortització del deute de Franco amb Itàlia.
L’acord del 8 de maig del 1940 preveia el pagament
de 50 semestralitats des del 31 de desembre del
1942 fins al 30 de juny del 1967 i fixava una taxa d’interès
sobre el capital molt baixa.
3
Informe dirigit al governador de la Banca d’Itàlia
datat el 9 de novembre del 1954 i que demostra,
per primera vegada, que durant la Itàlia republicana
postfeixista, aquest país continuava cobrant a Franco el
crèdit contret per Mussolini. 3
PARLA L’EXPERT ANDREA TAPPI, HISTORIADOR I MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ ALTRAITALIA demostrar que al final del 1954 la la relació entre ambdós països mercaderies espanyoles. La xifra
Itàlia ja democràtica encara exigia a per damunt del color polític dels representava un quart del total.
“En reivindicar el deute, Itàlia va
Franco el pagament de les quotes governs respectius. Tot i aquestes A més, durant la Segona Guerra
semestrals dels famosos 5.000 justificacions, reivindicar el Mundial, Alemanya va poder
milions de lires. pagament del deute quan Espanya disposar del suport d’una part
atorgar legitimitat al franquisme” Com va justificar la Itàlia
democràtica la reivindicació del
pagament del deute davant la
estava exclosa de l’ONU portava
implícit reconèixer Franco com a
legítim cap d’Estat.
dels homes més propers a Franco:
des del ministre d’Afers Exteriors,
Serrano Suñer, fins al ministre
població italiana i davant de les Com es va saldar el deute d’Indústria, Demetrio Carceller, que
Hi ha documents en què es valora de la inflació el pagament del finalitzà amb un fracàs, si es té en Quina és la importància de Nacions Unides? Dels diferents alemany? Quines diferències l’any 1944 concedí als alemanys un
l’ajuda militar italiana en 8.300 deute. No és que Mussolini fos un compte l’escassa eficàcia de les la documentació que ha trobat documents que he trobat, va haver-hi amb l’italià? crèdit de 425 milions de pessetes
milions de lires, però al final només generós compulsiu, sinó que des iniciatives encaminades a vincular als arxius del Banc d’Itàlia a se’n desprèn la idea que la línia Alemanya, en major mesura per a l’adquisició de tungstè.
se’n pactaren 5.000. Com es va d’un primer moment va vincular la penetració econòmica italiana a Roma? Tant per part d’Itàlia com d’actuació del Govern italià se que Itàlia, obtingué més Creu que els acords adquirits
negociar la xifra final de l’acord? la seva intervenció militar a una Espanya amb la intervenció militar d’Espanya existeixen algunes sustentava en tres pilars: primer, beneficis dels crèdits ja per Franco amb Itàlia i el Tercer
Les negociacions entre Mussolini presència industrial italiana més feixista. Exactament. No solament investigacions, basades en la les condicions econòmiques durant la Segona Guerra Reich van asfixiar encara més
i Franco per liquidar el deute es gran a Espanya en el futur. En la xifra pactada el 1940 resultà molt documentació conservada als extremadament complicades Mundial. Des dels primers una població ja empobrida per
remunten, com a mínim, a l’inici del aquest context, el comportament inferior al valor del material i de les arxius dels ministeris d’afers de la societat italiana en l’inici mesos del conflicte la postguerra? Resulta difícil
1939. Hi ha dos factors que van del president de la FIAT, Vittorio despeses generades per les tropes exteriors corresponents, que fan de la postguerra; segon, els es van establir una determinar en quina mesura el
pesar molt en les negociacions: Valletta, va ser molt similar. El 1943 italianes, sinó que la de Mussolini referència a l’economia relacionada diners destinats a la intervenció sèrie d’organismes pagament dels deutes de Franco
d’una banda, hi havia la consciència va anteposar la necessitat d’arribar fou una victòria pírrica, sobretot si amb la guerra civil i en particular al militar a Espanya havien estat predisposats a la gestió amb Alemanya i Itàlia va significar
que la situació de l’economia a un acord amb l’Institut Nacional es té en compte el cost alternatiu conveni del 8 de maig del 1940. Els fruit dels estalvis guanyats a de les exportacions de un pes important en l’economia
espanyola era deficitària, i de d’Indústria per a la constitució de que van representar els homes informes de l’arxiu del Banc d’Itàlia base de sang, suor i llàgrimes matèries primeres com a espanyola. Ara bé, sembla evident
l’altra, el feixisme va deixar clara la SEAT, malgrat no obtenir cap i els mitjans militars que Itàlia va a Roma ens ofereixen un quadre dels contribuents italians alternativa o en combinació que la despesa, tant en diners
la seva voluntat de signar un benefici a curt termini. deixar o va perdre a Espanya, en molt més complet de l’evolució de esgotats, i tercer, encara amb els pagaments en efectiu, com en matèries primeres, no va
INA
D
CO
acord amb Franco. Un exemple O sigui, que des d’un punt de lloc de tenir-los a la seva disposició les relacions entre tots dos països que el deute espanyol no es fins al punt que durant el període ajudar al fet que Espanya ressorgís
NI
DA
d’això és la gestió de l’anomenada vista econòmic i comercial, la en el moment d’entrar a la Segona pel que fa al pagament del material pogués considerar un deute 1939-1944 Alemanya esdevingué del que es coneix com la nit de la
clàusula d’or, que hauria protegit participació italiana a la guerra civil Guerra Mundial, el juny del 1940. bèl·lic italià i, sobretot, permeten de Franco, afectava directament el primer país receptor de industrialització espanyola.
28 29

4. GUERRA CIVIL
a peu i en ple hivern, cap a França. Els avions italians van Itàlia aspirava a cobrar-se els 3.300 milions de governs democràtics a retirar els seus am-
Quan els governs democràtics, també ser un cop mortal a la força moral de la gent i una aliança
extremadament beneficiosa per a Franco. Els feixistes van
lires restants —i molts més— amb inversions
directes i a gran escala en la indústria es-
baixadors de Madrid. Tots els països van
acatar-ho, fins i tot Itàlia, però això no
d’Itàlia, van retirar els seus ambaixadors intentar diferents estratègies des de l’aire: en comptes de panyola. De fet, Mussolini no amagava la va impedir que continuessin les relaci-
de Madrid, ningú no va criticar que Roma concentrar tots els avions i de llançar totes les bombes
possibles en un moment determinat, es van organitzar
seva intenció d’intervenir decisivament
en la reconstrucció d’Espanya.
ons diplomàtiques amb Espanya. Cap
de les potències aliades que havien
mantingués vigents els acords amb Franco atacs en cadena ininterromputs per tal de desarticular els Però després de la Segona Guerra vençut els feixistes durant la Segona
sistemes d’alarma. També es va experimentar barrejant Mundial, el deute no el Guerra Mundial va protestar davant
bombes explosives i bombes incendiàries. cobraria el Govern de els acords comercials de l’Espanya
hospitals, les esglésies, les biblioteques, les fàbriques, els Els aliats italians —i alemanys— van decidir el final de Mussolini. Seria la Itàlia franquista i la Itàlia republicana.
mercats, els autocars, fins i tot les cues per comprar el pa molts episodis de la guerra civil, entre els quals hi ha una republicana i demòcrati- L’únic que va alçar la veu en contra
van esdevenir blancs. La població es va acostumar a sentir de les batalles més sagnants de tot el conflicte bèl·lic: la ca, constituïda el 2 de juny del va ser el president del Govern repu-
el brogit dels motors anunciant l’arribada de les bombes. batalla de l’Ebre. Els guanyadors, però, acabarien pagant 1946, la que reclamaria insistentment el blicà a l’exili, José Giral. El ministre
No hi havia temps per pensar què fer. Primer se sentien a una Itàlia democràtica el deute adquirit pel dictador. I pagament del deute al general Franco. d’A fers Estrangers italià, però, es va
els espetecs; després, la llum encegant-t’ho tot, la pols, i, és que tot té un preu. L’historiador Andrea Tappi, de l’Asso- justificar amb aquestes paraules: “El re-
finalment, els xiscles i crits. ciació AltraItalia, dedicada a la recuperació torn d’aquest deute s’ha de col·locar per
Els eficients bombarders italians i alemanys van deixar CINC MIL MILIONS RODONS de la memòria antifeixista, ha trobat als arxius sobre de qualsevol ideologia, perquè respon
un reguitzell de morts: els escolars que van sobreviure del Després de tres anys de guerra, l’ajuda militar italiana del Banc d’Itàlia a Roma un informe oficial adreçat als interessos del poble italià i espanyol, i oblidar-
ACORD COMERCIAL? Liceu Escolar de Lleida el 2 de novembre del 1937 encara ascendia a més de 8.300 milions de lires italianes, però al al governador d’aquest banc molt revelador. La data P HO
TOA
ISA ho seria una negligència. Els actuals acords entre
És el que van dir els recorden la visió dels seus companys sepultats per la runa. final d’unes llargues i àrdues negociacions es va arribar és del 9 de novembre del 1954 i en aquest document, que els polítics espanyols i italians no tenen a veure amb la
mitjans de l’època Als usuaris de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus a una quantitat rodona: Espanya havia de tornar 5.000 Sàpiens publica per primera vegada, hi consta que el Govern UN DEUTE ÉS UN política. Crec que malgrat les diferències, s’ha de mantenir
que havien signat el la mortífera càrrega els va arribar mentre llegien un 17 de milions de lires entre el 31 de desembre del 1942 i el 30 de de Franco havia pagat el 30 de juny d’aquell any un terç DEUTE. El ministre el contacte, sobretot el contacte econòmic”.
ministre espanyol desembre del 1937. Els nens que s’havien amagat a l’església juny del 1967. del deute (la quantitat ascendia a 1.750 milions de lires), d’Afers Estrangers Segons Alcide De Gasperi, els deutes no tenien res
d’Afers Exteriors i de Sant Felip de Barcelona no van poder salvar la pell un L’acord el van signar el maig del 1940 el ministre d’Afers tal com preveia el pla d’amortització. Alcide De Gasperi a veure amb les qüestions ideològiques i polítiques. En
l’ambaixador italià 30 de gener del 1938, tampoc no ho van poder fer els qui Exteriors espanyol, Juan Luis Beigbeder, i l’ambaixador L’acord pactat entre Beigbeder i Gambara va ser reivin- (foto) va justificar la defnitiva, que un deute era un deute.
en la seva reunió el van pujar a un autobús que circulava per la ronda de Sant d’Itàlia a Madrid, Gastone Gambara. Gambara va destacar dicat pels italians demòcrates de la dècada dels cinquanta postura d’Itàlia dient
maig del 1940 (foto). Pau de Barcelona un matí del 17 de març del 1938. com a general tant en la intervenció italiana a favor de i seixanta, i tot indica que es van pagar totes les quotes. Tal que “els deutes SÍLVIA MARIMON ÉS PERIODISTA.
El que s’acordà, però, Les bombes també van perseguir els milers de dones i de Franco durant la Guerra Civil Espanyola, com posterior- com ha pogut comprovar Tappi als arxius del Ministeri estan per sobre de JOAN VILLARROYA ÉS CATEDRÀTIC D’HISTÒRIA
era l’import final del nens que al final de gener i el principi de febrer del 1939, amb ment en la Segona Guerra Mundial, sobretot en la cruel d’A fers Estrangers italià, les qüestions polítiques poc o les ideologies”. CONTEMPORÀNIA A LA UB.
suport bèl·lic. la guerra ja decidida, fugien per les carreteres i muntanyes, repressió sobre partisans i civils en la Iugoslàvia ocupada. res tenien a veure amb les econòmiques, en opinió dels
dirigents italians. De fet, des del final de la Segona Guerra PER SABER-NE MÉS
Mundial, l’ambaixador italià a Madrid, Gallarati Scotti, va :: , . Guerra, dinero, dictadura. Ayuda fascista
maldar per mantenir les relacions econòmiques amb Espa- y autarquía en la España de Franco. Barcelona: Crítica, 1984.
nya i continuar cobrant el deute adquirit per Franco. :: , . Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra
Civil, 1936-1939. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1999.
:: Tota la informació sobre AltraItalia, una associació nascuda a Barcelona
LA LEGITIMITZACIÓ DEL PODER DE FRANCO el 2009: www.altraitaliabcn.org i www.altramemoria.org
Aquesta situació, en un moment en què Espanya estava
exclosa de l’ONU, comportava reconèixer Franco com a
legítim cap de l’Estat. Igualment significatives foren les
justificacions adoptades pel Govern italià pel que fa a la seva L’AJUDA ALEMANYA
L’ALTRE DEUTE… AMB HITLER
ferma decisió de reivindicar el pagament del deute. L’agost
del 1945, el ministre d’Afers Estrangers italià, Alcide De Gas-
E
peri, informava a Scotti sobre el contingut d’un comunicat
oficial enviat als ambaixadors dels Estats Units i Anglaterra: l deute italià no va ser l’únic aliments per un import de 94 milions
“El Govern italià continuarà les negociacions amb Madrid que va haver de tornar la de pessetes-or, l’any 1942 aquesta
amb l’objectiu de definir la qüestió del deute espanyol, ja població espanyola, que quantitat es movia al voltant dels 84
que és un assumpte de gran interès nacional”. maldava per sobreviure en un milions i , finalment, la xifra es va disparar
La persistència de Scotti va tenir la seva recompensa. país destruït per la guerra civil. Durant definitivament l’any 1943, quan va
El gener del 1946, De Gasperi, informava a l’ambaixador la Segona Guerra Mundial, el general arribar als 129 milions.
italià a Moscou, Pietro Quaroni, sobre l’acord amb Espanya: Franco va haver de tornar també part del
“Hem firmat un acord comercial amb Espanya pel retorn deute que havia contret amb l’Alemanya CENT MILIONS PENDENTS
dels cinc mil milions de lires. Per favor, expliqui al Govern del Tercer Reich. A la darreria del mes de maig de
soviètic aquest acord que està destinat únicament a tornar La quantia a retornar s’elevava fins a 1944, Franco encara devia a Hitler
al poble italià uns diners que es van donar en temps del 560 milions de marcs, una suma força 100 milions de marcs. El govern
règim feixista. Hem de mobilitzar tots els nostres crèdits inferior a la factura italiana. Amb tot, els espanyol, però, va considerar que amb
per tal de compensar les necessitats greus i urgents del nazis van ser força més inflexibles que l’intercanvi comercial, que resultava
nostre país. Però qualsevol interpretació que vagi més els italians a l’hora de negociar el retorn força desfavorable per a l’economia
enllà d’aquesta necessitat seria arbitrària i falsa”. del préstec. L’any 1941, per exemple, espanyola, ja s’havia saldat amb escreix
Un any després de la victòria aliada a la Segona Guerra es van subministrar al Tercer Reich el deute amb l’Alemanya nazi.
Mundial, les Nacions Unides havien exhortat els diferents
EFE
30 31