2. Història Revolució Industrial
La Revolució Industrial designa un conjunt de
canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es
van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle
XVIII. Els avenços tècnics sobretot la màquina de vapor, l'explosió
demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a
l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que
encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Què va fer aquesta revolució?
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà
els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines
accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les
bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es
fonamentà en la producció industrial.
3.
4. El procés d'industrialització britànic
La primera Revolució Industrial fou un procés gradual
que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya de
finals del segle XVIII. Aquesta revolució representà el
model clàssic de transformació d'una societat agrària en
una d'urbana i industrial.
5. La revolució
demogràfica
L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general, fou
espectacular: el 1750, el continent tenia 140 milions d'habitants, que
arribaren als 187 el 1800, i als 266 el 1850. El ritme de creixement fou
particularment sensible a la Gran Bretanya, on es començà a notar a partir
del decenni 1740-1750; entre aquesta dècada i l'any 1821 la població es
duplicà, i el 1861 ja s'havia triplicat.
Noves tècniques, nous sistemes
organitzatius i noves fonts d'energia
Un dels factors que més contribuí al desenvolupament de la Revolució
Industrial fou la iniciació d'un procés continu d'innovació tecnològica que
tingué una aplicació directa en el millorament del procés productiu.
6. La revolució agrícola
L'increment de la demanda de productes alimentaris provocà que els
propietaris de les terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la
producció. L'excessiva parcel·lació de la terra, la seva irregular distribució i
els drets comunitaris de camps oberts de l'antic sistema dificultaven la
producció.
La nova estructura de la propietat agrària permeté la introducció de
noves tècniques de producció, que, en essència, foren:
•
•
•
El conreu continuat en solcs.
Les noves rotacions de conreus.
El conreu de llegums i d'herbàcies feia possible que es pogués
disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern.
7. El naixement de la indústria
moderna: el tèxtil
En els seus inicis, una bona part de la producció tèxtil s'orientà a cobrir les
necessitats del mercat interior, assentant la base per una economia
d'intercanvis generalitzada i incentivant la millora del sistema de transport
interior. Tanmateix, ben aviat la vertadera font de recursos per al
creixement industrial fou el mercat exterior.
La siderúrgia
La demanda de ferro per la construcció de maquinària agrícola i industrial,
de material de guerra i de la xarxa ferroviària constituí l'estímul per fer
créixer aquesta indústria i propiciar-ne la millora tècnica. Dues innovacions
augmentaren la capacitat productiva de la indústria del ferro: el procediment
de pudelació.
8. La millora dels transports i les
societats financeres
La millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les
condicions adequades que permetessin una fàcil circulació dels productes
agrícoles i industrials. Calia crear i millorar la xarxa de carreteres,
incrementar la navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de
vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre.
9. Efectes socials
En termes d'estructura social, la Revolució Industrial representà el triomf
dels industrials i dels homes de negocis sobre la noblesa i l'aristocràcia. El sistema
fabril consolidà, doncs, un accelerat procés de mutacions en el sistema econòmic i
en l'estructura de la societat. Mentre el capitalisme, com sistema econòmic,
s'imposava, la societat es polaritzava en dues classes socials: la burgesia i el
proletariat.
Concentració urbana: El sistema de fabril fou, en gran part, responsable de les
modernes ciutats i de l'emigració a aquestes de nombroses famílies a la recerca de
feina industrial.
Condicions de vida: La nova classe social obrera es veié sotmesa a unes
condicions de treball que feien molt difícil la seva supervivència. A l'inici de la
industrialització els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou
que era fixat de manera unilateral i arbitrària pel patró.
