Valoració i orientació psicològica per afrontar l'obesitat a l'edat pediàtrica

1. ABORDATGE PSICOLÒGIC DE
L’OBESITAT INFANTIL
Annabel Vidal Cupons
Infermera ABS Pla d’Urgell
Psicòloga experta en coaching nutricional
Centre VICUS
14 d’abril de 2021

2. Presentació

3. Qui som VICUS?
Mar Vidal Annabel Vidal

4. OBESITAT INFANTIL
L’obesitat s’ha convertit en un problema
mundial difícil de resoldre, considerada com
una de les epidèmies del segle XXI, degut a
l’augment creixent durant els últims anys.
A la població infantil l’obesitat constitueix la
malaltia nutricional més transcendental, i la
seva importància durant l’etapa infantil i
adolescència està fonamentada en el seu
compromís bio psicosocial.

7. FACTORS I
• Intervenen factors genètics, culturals, psicològics i
socials, de tal forma que els factors genètics i
biològics en general, no poden per si sols, explicar
l’explosió de l’obesitat infantil que existeix al món.
• Ha passat a ser una malaltia complexa, multicausal i
difícil de tractar.

8. FACTORS II
• Tradicionalment, els pilars bàsics del tractament de
l’obesitat eren la dieta i l’exercici físic, basats en què els
factors que causen l’obesitat són la ingesta excessiva de
calories i els patrons de vida sedentària.
• És cert que davant del desenvolupament tecnològic (TV,
ordinador, tauletes, mòbils, videojocs...) es genera una
disminució progressiva de la despesa energètica i que
molts estudis han revelat una forta disminució
del joc lliure durant la infància.

9. • Però aquest és un enfocament excessivament
reduccionista, ja que quan parlem d’obesitat
hem de considerar d’altres variables que
influeixen tant en l’inici com en el seu
manteniment i cronicitat.

10. FACTORS III
• Evidentment, que no podem negar l’evidència de la necessitat
d’augmentar l’exercici físic i disminuir la ingesta, si el que
volem és perdre pes, però per tal de poder mantenir aquesta
reducció de pes en el temps, és necessari prestar atenció a
d’altres aspectes com són els psicològics i els sociofamiliars.

11. Ja fa uns anys...
• En la Conferència de “Consenso sobre Obesidad”
desenvolupada pels Instituts Nacionals de Salud
(1985), ja es posava de manifest les devastadores
conseqüències psicològiques de l’obesitat en la
nostra societat: "La obesidad supone una enorme
carga psicológica... en términos de sufrimiento, la
carga puede ser el mayor efecto adverso de la
obesidad".
• El nen obès es converteix sovint, entre els seus
iguals, en motiu d’insults, rebuig i discriminació.
Es bastant probable que aquestes vivències deixin
empremta en la personalitat del nen/a i dificultin
en major mesura la seva adaptació personal, social
i escolar respecte als seus iguals “no obesos”.

12. • A més de les complicacions mèdiques associades a
l’obesitat (asma, diabetis, apnea, alteracions
hepàtiques…), els nens i nenes obeses tendeixen a
patir importants problemes psicològics, com són la
baixa autoestima, depressió, aïllament social i
trastorns d'alimentació, que afectaran notablement
el seu desenvolupament psicosocial i a la seva
qualitat de vida.

13. Factors psicològics
(que afecten en el manteniment de l’obesitat infantil).
• L’abordatge psicològic exerceix un paper fonamental,
no només per l’actitud vers el seu estat físic i
tractament, sinó també per la repercussió que pugui
tenir en el procés de formació de la personalitat del
nen/a.
• Els factors psicosocials en l’obesitat, actuen tant com
a causa i com a efecte.

14. • El fet de viure en “la societat de l’abundància”, en la qual
coexisteixen una gran oferta de nutrients hipercalòrics, canvis
en els estils de vida (sedentarisme), mals hàbits alimentaris
(per desconeixement a vegades) i una ingesta d’aliments
basada fonamentalment en les seves característiques
organolèptiques (sabor, textura, olor, color) és l’eix sobre el
qual s’assenta el desenvolupament en un primer moment del
sobrepès i posteriorment de l’obesitat.

16. • L’aliment adquireix en la vida del nen/a
un valor simbòlic i emocional, superant
la mera funció nutricional i biològica. L’aliment es va
associant al llarg de la vida amb records bons o
dolents, a situacions, persones, reforçaments
positius o negatius, etapes de la vida… De fet, en
algunes ocasions s’ingereix sense tenir la sensació de
gana, amb una tendència addictiva i com a forma
d’afrontar emocions i situacions de conflicte, com a
mecanisme evasiu, entre d’altres.

17. • L’ésser humà aprèn a associar certs aliments amb el plaer o
amb sentiments de culpa. Poden simbolitzar força, benestar,
salut i èxit, plaer i gratificació, alliberació de situacions
d’estrès, així com ser l’element essencial en festes,
cerimònies, rituals i dies especials.
• Per tant, podem dir que en l’elecció dels aliments predominen
les preferències i el gust, és a dir, les qualitats sensorials,
psicosocials i culturals, més que l’aport nutricional
que ens puguin oferir.

18. Fem d’exploradors...

19. DX diferencial de la gana
ansietat
Davant dos estats diferents, estem donant la mateixa resposta
MENJAR!

20. Com diferenciar-ho?
• He de portar l’atenció curiosa i sense judici al
meu cos per a poder diferenciar si és gana
física o emocional.
FÍSICA EMOCIONAL
És gradual, apareix a poc a poc Apareix de repent
Accepta qualsevol tipus d’aliment Normalment és dirigida a un tipus
específic d’aliment
Se sent a l’estómac Se sent a la zona del coll
És pacient És urgent
Et sents bé quan acabes de
menjar
Et sents culpable, avergonyit o
insatisfet quan acabes de menjar

21. • Ha aparegut ràpid o lentament?
• Et menjaries un plat de verdura?
sí / no
• Identifica on sents la gana.
• És urgent o pacient.
Com és la meva gana?

22. Menjar emocional
• Consisteix en utilitzar el menjar per a distreure o
“anestesiar” estats emocionals intensos.
• Algunes persones escullen l’alcohol, el tabac, les
drogues o les compres compulsives buscant confort.
• De totes maneres el regulador emocional més
escollit, segueix essent
el menjar.

23. • L’ansietat és un estat d’alerta i una resposta
inapropiada a un estímul donat, amb una intensitat o
duració exagerada que altera la persona.
• Quan la persona no té estratègies d’afrontament
positiu per a l’ansietat, aquest estat es cronifica en
cercle viciós, generant desequilibris.

24. • El menjar ens distreu i produeix una sensació de
benestar breu i fugaç, un efecte passatger: passats
uns minuts ens sentim com abans (o pitjor).

25. • Quan reconeixem quina és la causa que ens genera
l’ansietat, possiblement no tindrem tantes ganes de
menjar.

27. Mindfulness eating
• Connectar-nos en profunditat amb l’experiència del
menjar i trencar amb l’automatisme.
• Al llarg de la nostra vida hem menjat per avorriment,
per ansietat o perquè simplement era l’hora de
menjar.
• Menjar davant la tele, l’ordinador, la tauleta o el
mòbil.

28. Aquesta desatenció ens porta
(entre d’altres coses) a menjar
més del que en realitat
necessitem.

29. Menjar amb atenció plena
*Utilitzar TOTS els sentits per escollir aliments
placentaris i nutritius.
*No som culpables de les
respostes que donem, però ens
hem de preguntar si podem fer
alguna cosa per canviar-ho.

30. A la consulta...

31. Com ha de ser el
tractament psicològic?
• El tractament ha d’iniciar-se al més aviat
possible i ha de ser multicomponent i dut
a terme per professionals amb formació
prèvia. Això significa que ha de basar-se
en diferents components com per
exemple, en les tècniques de modificació
de conducta, en la dieta i en l’activitat
física.
El tractament no té perquè centrar-
se en reduir el pes del nen o
adolescent sinó a generar estils de
vida i hàbits més saludables i a
anar-los instaurant de forma
progressiva, deixant la xifra del pes
a un costat.

32. • Un dels aspectes de major
importància que ha de ser
considerat a l’hora d’iniciar un
tractament d’obesitat en
població infanto juvenil és que els
membres de la família, tant pares
com germans, han d’estar també
implicats en el tractament. Gran
part del tractament ha de fer-se
dirigit a l’entrenament dels pares
proporcionant-los pautes a seguir
tant en relació a la conducta del
nen com d’hàbits saludables que
podrien adquirir.

33. Pauta nutricional
• A més de l’entrenament a pares,
el tractament també se centra en
la dieta del nen o adolescent.
Aquesta ha de centrar-se en
augmentar el consum d’aliments
saludables com els vegetals i en la
disminució del consum del
menjar processat o amb alts
nivells de sucres. No es requereix
la imposició d’una dieta estricta
amb restriccions a certs alements
sinó que amb certa flexibilitat
s’ha d’anar fent un canvi cap a
l’alimentació saludable.
Exercici físic
• També hem de tenir en compte la
pràctica d’exercici físic; els
experts recomanen reduir la
quantitat de temps que els nens o
adolescents passen asseguts
(activitats sedentàries com veure
la televisió) i augmentar les
activitats amb components més
actius (com per exemple anar a
passejar per la muntanya o per la
ciutat, practicar algun esport o
simplement sortir i caminar una
mica cada dia.

34. • Segons resultats de diferents revisions, el tractament conductual ha de
ser la primera línia d’intervenció per tractar l’obesitat infantil, degut a la
seva eficàcia i a l’absència d’efectes adversos en comparació amb altres
tractaments (farmacològic i quirúrgic).
• Respecte les intervencions conductuals, els experts assenyalen que
determinades intervencions conductuals poden millorar el pes, al menys a
curt termini en nens i nenes i adolescents entre 5 i 18 anys. A més, aquest
tipus d’intervencions poden millorar els símptomes de depressió, els
trastorns d’alimentació i la preocupació per la imatge corporal, sovint
associada a l’obesitat infantil.

35. • S’han identificat cinc components principals dels
programes de modificació de conducta que han
mostrat una eficàcia més gran per al tractament
de l’obesitat infantil:
1. Autocontrol / automonitoreig.
2. Control d’estímuls.
3. Establiment de metes i maneig de contingències.
4. Resolució de problemes.
5. Implicació de la família.

36. Autocontrol / automonitoreig
• Completar registres d’alimentació.
• Completar registres d’activitat física.
Esmorzar Dinar Berenar Sopar Comentaris
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
Autoregistre 24h

37.  El pacient manté un registre de la seva
conducta de menjar i de beure a diari.
 Es tracta d’un mètode d’avaluació però també té un
objectiu terapèutic.
 Ajuda el pacient a tenir una idea del seu patró
d’alimentació i comportament, necessària per a
treballar cap a l’autocontrol.
 Aquest diari d’aliments guiarà la fixació dels
objectius a través de tot el procés i es discutiran a
cada sessió.

38. *Consells nutricionals
• Educació nutricional per part de la dietista-
nutricionista del centre.
• Educació a tota la família.
• Pautes de com incorporar l’activitat física.
• Canvis en l’estil de vida (escales, tasques
domèstiques, passejar el gos, bicicleta...).
• En definitiva petits objectius que
s’aniran consolidant.

39. Control d’estímuls
• Reorganitzar l’ambient.
• Restringir els llocs habituals de menjar (cuina).
• Restringir els lloc d’emmagatzematge dels
aliments (armaris, calaixos...).
El valor memorial dels senyals s’extingirà
paulatinament i per tant serà més fàcil resistir-
s’hi.

40. Establiment de metes
i maneig de contingències
• Objectius realistes, clars i assolibles a curt termini.
• Sessions setmanals.
• A cada sessió es planteja un objectiu nou o es reformula el que ja estava escrit.
• S’avalua l’assoliment (o no) de l’objectiu plantejat a l’anterior sessió.
• Els reforçadors pels passos aconseguits, s’han d’incorporar com un mecanisme de
retroalimentació important.
• A cada sessió s’anima al pacient a formular un nou objectiu (pas), seguir amb el
diari d’autoregistre (observació personal), avaluar el progrés (autoavaluació) i
internalitzar la retroalimentació (auto reforçament).

41. Hola, sóc el
MONSTRE DE
LA GOLA!

42. El monstre de la gola...
Es fa petit quan... Es fa gran quan...

43. Resolució de problemes
• Aprendre a analitzar situacions difícils (a partir de 8
anys).
• Formular i dissenyar altres plans.
• Habilitats per resoldre problemes (targetes de
referència).
• Tractar pensaments disfuncionals sobre què (i què
no) menjar: “si em salto l’esmorzar m’aprimaré”).
• Pensaments disfuncionals sobre imatge corporal.

44. Visualització del dia en concret.
Formular un objectiu pel dia de la festa.
Targetes de referència.

45. Involucrar els pares i mares
• L’entorn familiar és el principal entorn
d’aprenentatge per a establir un estil de vida
saludable.
• L’objectiu és instal·lar un clima familiar de
recolzament en què tots els membres de la família
segueixin el nou estil de vida.
• Els pares s’hauran d’involucrar positivament amb els
seus fills però també hauran d’estar estructurats i
posar límits.

46. • Els pares i mares aprendran a observar els
seus fills i filles i aprendran com els hi poden
ensenyar a superar els problemes i obstacles
que vagin apareixent (festes d’aniversari,
sentir-se trist...).
• Noves habilitats de criança que requereixen
pràctica (i paciència).

47. Alguns errors...
• Moltes famílies no ho detecten com un problema (poca
consciència del problema?)
• Més grau de sobrepès a l’inici del tractament, s’associa a
un millor resultat.
• Conec nens que han anat a la consulta i no han perdut
pes ¿?
• Objectius no realistes.

48. De què dependrà l’èxit?
• Factors familiars
– Recolzament social
– Estratègies de criança (reforç positiu).
– Més participació dels pares durant el tractament.
*Els fills de pares i mares amb problemes de sobrepès tenen menys èxit en la
pèrdua de pes.
• Factors interpersonals (menys atenció)
• Pacients amb expectatives més realistes més
probabilitats d’èxit.

49. Un bon tractament comportarà un canvi de paradigma
• Modificació gradual de l’estil de vida.
• Tenir temps per a una bona comunicació professional-pacient.
• Desafiar les cognicions del pacient.
Pèrdua
de pes?
Canvi de
comportament!