Definició de podologia pediàtrica.
Patrons de normalitat. Patrons d'alarma. Criteris de derivació. Onicocriptosi. Berrugues plantars. Nevus. Peus plans, peus buits, talàlgia de Sever, Köheler, Perthes, dolors de creixement.
Tractaments amb suport plantar.
Anar descalç, calçat adient.
Porteig del bebé? Caminadors?
2. Àmbits d’actuació del podòleg
La podologia pediàtrica
Criteris de derivació
Alteracions podològiques a l’Atenció Primària
3. El Podòleg és el facultatiu especialista (a
l’empar del R.D. 414/1996 de 1 de març, que
considera al podòleg “a todos los efectos
como Facultativo Especialista”),que
diagnostica i tracta les diferents afeccions,
deformacions i malalties dels peus, a traves
de tractaments pal·liatius, ortopèdics, físics,
farmacològics i quirúrgics, propis de la seva
especialitat
Ley 44/2003 de 21 de noviembre de ordenación de las profesiones
sanitarias, articulo 7.2. d)
4. Al BOE de 26 de març de 2009, el Podòleg ha
de conèixer i aplicar les tècniques de cirurgia
ungueal, de parts toves i de cirurgia
osteoarticular, és a dir, cirurgia de consultori,
menor ambulatòria i major ambulatòria.
5. Pel que fa els tractaments farmacològics, la
Llei de Garantia i Us Racional dels
Medicaments i Productes Sanitaris, habilita
legalment al Podòleg, juntament amb Metges
i Odontòlegs com a únics professionals
sanitaris per la realització i prescripció
farmacològica, naturalment dintre dels seus
àmbits d’actuació professional.
Ley del medicamento de 30 de diciembre de 2009: proposición de
ley de modificación de la ley 29/2006 de 26 de julio, de garantías y
uso racional de los medicamentos y productos sanitarios.
6. • És l’àrea de la podologia encarregada dels
problemes músculo-esquelètics dels nens i
adolescents.
• La DETECCIÓ PRECOÇ de qualsevol deformitat
o anomalia és de vital importància.
• Quan abans es tractin als nens, abans es
podran corregir o disminuir els problemes.
7. Ajudar als nens a desenvolupar-se amb normalitat
mitjançant tècniques i tractaments específics.
Plantilles
Ortesis digitals
Altres tractaments
8. • És fonamental la realització d’una acurada anamnesi i
una exploració. Un cop valorat, i en el cas de ser
necessari, es realitzaran els tractaments específics.
• Les estructures valorades seran:
PEU
GENOLL
MALUC
COLUMNA
9.
10. MESOS DESENVOLUPAMENT
2 mesos Marxa automàtica
7 mesos Reptació o arrosegament
8 mesos Es manté dempeus amb ajuda
10 mesos Gateig
13-15 mesos Marxa independent
18 mesos Corre
5-7 anys Marxa molt semblant a l’adulta
7-9 anys Marxa adulta
11. ¿PER QUÈ ÉS IMPORTANT EL GATEIG?
– Ajuda a connectar i madurar els hemisferis cerebrals
– Tonifica els músculs que desprès ajudaran al nen a ficar-se dret
– Desenvolupa l’equilibri i la orientació en l’espai
– Ajuda a la convergència visual i permet l’enfocament dels ulls
– Facilita la coordinació de l’ull-mà amb el cap erecte
– Potencia habilitats motores i d'intel·ligència
Recordar que NO TOTS ELS NENS HAN DE GATEJAR
obligatòriament, però se’ls pot incentivar.
12. A. GATEIG TÍPIC
B. GATEIG D’OS
C. BARREJA PAS-GATEIG
D. ARROSEGAMENT
E. GATEIG SENTAT/CUL
F. GATEIG DE REM
13. • Forma del peu triangular
• Alguns ossos no estan formats
• No presenten l’arc plantar (peu pla)
• L’arc comença a intuir-se als 2-3 anys
• Comencen a caminar als 12-18 meses
ES CONTRAPRODUENT LA
DEAMBULACIÓ PRECOÇ
14. Els eixos de les cames varien segons la edat:
– Varo de genolls (en parèntesis) fins als 2 anys.
– A partir de la deambulació passem paulatinament al valg de genolls
(en X).
– Als 3-4 anys arribem a moment màxim de valg.
– Posteriorment la situació s’anirà normalitzant. Però dependrà en gran
mesura de la herència dels pares.
VARO VALGO
15. • Els nens neixen amb una torsió femoral interna
augmentada, i algunes postures poden impedir
la correcció fisiològica
• NO son postures RECOMANABLES perquè
poden alterar músculs, tendons i articulacions.
16. Eixos de la cama:
• Quan la deformitat es manté més enllà de la evolució fisiològica.
• Quan el nen no vol caminar. Si la deformitat és posterior a un
traumatisme o fractura.
• Quan la deformitat dels eixos no és simètrica.
17. MARXA EN ADDUCCIÓ, PUNTES DELS PEUS
CAP ENDINS (IN TOE)
• Fisiològica fins als 3-4 anys.
• Pot presentar component femoral, tibial o podal que, a la
vegada, pot se únic o múltiple.
• Representa aproximadament el 70% de les alteracions de
la marxa a la consulta.
• No acostuma a haver-hi diferència entre sexes.
18. MARXA EN ABDUCCIÓ, PUNTES DELS PEUS
CAP A FORA (OUT TOE)
• Hi ha un augment del angle de progressió de la marxa.
• La incidència a les consulta es del 15-20%.
• No acostuma a haver-hi diferència entre sexes.
MARXA EN
ABDUCCIÓ
19. MARXA EN PUNTETES amb més de 3 anys
– Alguns nens aprenen a caminar de puntetes i és
normal fins als 2 anys.
– Als 3-6 mesos de començar a caminar, hauria de
desaparèixer.
• L’origen pot ser:
- Muscular (retraccions)
- Estructural (problemes ossis)
- Neurològic
- Idiopàtic (mals hàbits posturals)
20. • Desalineació del taló en relació amb la cama:
• Turmell varo
• Turmell valg
PLANTILLA
21. • Diferent longitud de les cames.
• Coixesa.
• No formació de la volta plantar passats els 3 anys.
22.
23.
24.
25. Causades per una manipulació incorrecta o
per un traumatisme.
No donar ATB si no es retira primer la
espícula!!!!
Tractament:
◦ Retira espícula
◦ Cura granuloma
◦ Tape
26. Causat pel virus del papiloma humà (VPH)
Afectació dermis i epidermis
Dx diferencial amb HQ o Helomes
Tractament:
◦ Cremades químiques
◦ Cremades tèrmiques
◦ Substàncies vesicants
◦ Cirurgia
◦ Biorregulació
27. Desviament dels dits
Tractament:
◦ Tape o embenats
◦ Silicones (>3 anys)
28. Control als canvis (color, gruix, bores,
asimetria).
Informar als pares per al control.
Signe de Hutchinson.
29.
30. ANAMNESI
◦ Evolució motora
◦ Història familiar
◦ Diagnòstics i tractaments previs
MANIOBRES
◦ Test de Jack
https://www.youtube.com/watch?v=CyJxNDahgKU
◦ Heel Rise test
https://www.youtube.com/watch?v=fL8DR2ubqk0
◦ Maniobres Russell, PRCA, TMT, AL... per estratificar
grau.
31. RESULTAT MANIOBRES
◦ Si les dos negatives > FLEXIBLE (PPF)
◦ Si les dos positives > RÍGID (PPR)
◦ Si una de cada > SEMIFLEXIBLE (PPSF)
32. PROVES COMPLEMENTÀRIES
◦ Anàlisis de la marxa
◦ Petjada ( en menors de 8 anys no serveix de res)
◦ Rx si:
Simptomàtic
PP Rígid
PP Flexible amb dos anys de tractament i sense millora
33. Si PPR, sigui o no simptomàtic > SI
Si PPSF, sigui o no simptomàtic > SI
Si PPF
◦ Simptomàtic > SI
◦ Asimptomàtic
Amb Factors de Progressió > SI
Sense Factors de Progressió > NO
(únic peu en menors de 8 anys que es normalitzarà,
suposa un 56% del total)
35. Valorar història familiar.
ALI anormalment alt.
Descartar alteracions neuromusculars
associades a espasticitat o debilitat segons
característiques i evolució.
Afectació unilateral > associada a alteracions
a nivell espinal lumbosacre.
Aparició sobtada: descartar tumoració a
columna.
37. Apofisitis del calcani que cursa amb dolor al
taló.
Causat per la inflamació del cartílag de
creixement degut a la tensió muscular del
tendó d’Aquiles i de la fàscia plantar.
Més en nens de 7 a 12 anys que fan esports.
Inici del dolor a la reincorporació a l’activitat
esportiva.
Valorar efecte biomecànic.
38. Teràpia antiinflamatòria:
◦ Fred local
◦ Massatges
◦ AINES
Descàrrega del dolor:
◦ Taloneres (màx 15 dies)
◦ Valorar Suports Plantars si causa biomecànica
associada.
39. Necrosis avascular de l’escafoides.
Etiologia desconeguda.
Normalment nens de 3 a 5 anys.
Unilateral.
Cursa amb dolor, inflamació i
hipersensibilitat a l’arc.
El dolor empitjora si carrega pes o camina.
Alteració de la marxa (antiàlgica).
Imprescindible RX.
40. Repòs relatiu.
Antiinflamatoris:
◦ Fred local
◦ AINES
Suports plantar: evitar esfondrament de l’arc i
millorar de la evolució i el pronòstic.
41. Necrosis avascular del cap femoral. Hi ha 4
fases:
◦ Fase inicial: el nen ja té dolor.
◦ Fase fragmentació
◦ Fase reosificació
◦ Fase de curació
Etiologia desconeguda.
Duració de vàries setmanes.
Recordar dolor diferit a genoll
Valorar ABD/ ADD de maluc.
42. Compensar deformitats angulars i
dissimetries.
Control de pes.
No fer esport de competició, si lleu per
reforçar musculatura.
Fer controls als adults per possibles artrosis.
43. CRITERIS D’INCLUSIÓ
◦ Dolor intermitent i autolimitat.
◦ Bilateral encara que alternant.
◦ Durada de 30 min a 2 hores.
◦ Dies lliures de dolor.
◦ Dolor muscular localitzat a cames i genolls.
◦ Dolor al final del dia o nocturns.
◦ Proves complementàries negatives i examen físic
normal.
44. CRITERIS D’EXCLUSIÓ
◦ Persistents durant el matí..
◦ Unilaterals.
◦ Dolor articular.
◦ Edema o eritema.
◦ Limitació articular o coixesa.
◦ Alteració en la exploració física o proves
complementàries.
47. Si s’espera que un suport plantar modifiqui la
estructura d’un peu, probablement la resposta
serà que la eficàcia és mínima.
Si s’espera que un suport plantar millori la
funcionalitat del peu o disminueixi el dolor, la
eficàcia d’aquest tractament és molt elevada.
48. Per a garantir la seva efectivitat, el tractament
ha de ser individualitzat, confeccionat a mida
sobre el peu directament o sobre un motlle
(normalment de guix) del peu del pacient en
posició neutra.
Els suports plantars haurien de ser
confeccionats amb materials semirígids o de
duresa intermitja per a permetre la distensió
dels teixits tous durant la deambulació.
49. El calçat adient per a la utilització de suports
plantars ha de tenir capacitat suficient per a
encabir al peu i a la plantilla, permetent la
mobilitat digital, però al mateix temps ha de
subjectar bé el peu per a aconseguir la
màxima estabilitat durant la deambulació.
50. Rowley DI. Use of orthoses in the child’s foot. The Foot.
1998;8:46-50.
Ferber R, McClay I, Williams D. Effect of foot orthotics on
rearfoot and tibia joint coupling patterns and variability. J
Biomechanics. 2005;38:477-83.
Prats B, Vergés C, Alcorisa O, Lluch J. Valoración de los
cambios de presión en el antepié con la aplicación de
tratamientos ortopodológicos. REP.2009;20:64-8.
Landorf KB, Keenan AM. Efficacy of foot orthoses. What does
the literature tell us?J Am Podiat Med Assoc. 2000;90:149-58.
Stacoff A, Kramers-de Quervain I, Dettwyler M, Wolf P, List R,
Ukelo T, et al.Biomechanical effects of foot orthoses during
walking. The Foot. 2007;17:143-53.
51.
52. • Al néixer els nens tenen més sensibilitat als peus que a les
mans i és per on reben la informació del seu voltant.
• Es recomana que els nounats vagin descalços tot el dia.
• Quan comencen a caminar, és bo fer-los caminar per
superfícies irregulars.
• Si és hivern o fa fred, s’ha de ficar mitjons o peücs.
53. No calçar fins que comencen a caminar....
Anar descalços afavoreix el desenvolupament
sensorial.
Podem utilitzar mitjons o peücs en èpoques de
fred.
El mitjó ha de protegir i respectar la sensibilitat i
mobilitat del peu del nen
Si gategen:
◦ Mitjons amb protectors....
◦ Attipas, Bannanas, Collegien, Sterntaler..
54. “El calçat ideal per als
nens, hauria de permetre’ls
el desenvolupament del
peu de forma similar al que
hi hauria si no utilitzés
calçat”
55. Sola dura, flexible a la zona dels
metatarsians, d’uns 3 mm i igual de gruix per
davant que per darrera (no drop)
Sistema de regulació: velcro
Plantilla extraïble i sense elements anatòmics
Contrafort inexistent
Forma quadrada i recta (toe box)
Calçat flexible
56. El peu ha d’anar subjecte
Sola de fins a 8mm
Sola flexible per la zona dels metatarsians
Plantilla extraïble
Contrafort no rígid
Forma quadrada i recta (toe box)
Sistema de regulació: velcro o cordons
57. Sabata similar a la dels adults
Sola flexible
Sistema de regulació: cordons o velcro de
doble passada
Contrafort no rígid
Vigilar amb les modes!!!!
Calçat específic per a esports
58. Revisió cada 15 dies
Talla correcta
No fer anar sabates ja utilitzades
59. - S’ha de portar al nen a l’alçada del pit.
- S’ha de respectar la posició de granota natural del bebè.
- El porta bebès ha de portat subjeccions per al cap si el bebè va en posició
vertical i si es menors de 6 mesos.
- El porta bebès ha de ser ergonòmic i estar homologat.
M
C
60. BENEFICIS
- Evita la plagiocefàlia.
- Prevé la displàsia i luxació congènita de maluc.
- Enforteix el vincle amb els pares.
- Afavoreix el desenvolupament psicomotor.
- Els nens ploren menys.
- Afavoreix la lactància.
- Els nens dormen millor.
- Sempre s’han de portar mirant als pares.
61. DESACONSELLATS per diferents motius::
– Els nens han d’aprendre a seure, després a reptar i finalment a
caminar.
– El bebè força músculs i articulacions que el seu cos encara no té
preparats.
– Pot provocar malformacions de las extremitats inferiors.
– És important que el nen aprengui a caminar per si sol i que el
seu sistema nerviós integri la informació de l’espai que l’envolta
per poder iniciar la futura marxa.
– Són causa d’accidents domèstics (fractures, caigudes per les
escales, cops..)