SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  34
Télécharger pour lire hors ligne
Que i Com derivar els nens
al Logopeda?
Belén Escribano Valle
• Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB.
• Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida.
• Logopeda centre Branemark Lleida.
• Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau.
• Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn.
• Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.
Qui és el
logopeda?
El logopeda és el professional que s’encarrega
del estudi del procés comunicatiu i de la
prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el
tractament de les alteracions de la veu,
l'audició, la parla i el llenguatge
Logopedia al HSM
A Lleida des de finals del
2005 d'acord amb el pla
estratègic de reordenació de
la rehabilitació a Catalunya,
l'empresa
pública
GSS
emprèn el projecte de la
Rehabilitació a la Regió
Sanitaria de Lleida i des
d’aleshores hi ha un equip de
logopedes atenent patologies
en grups de població tant
infantil com d’adults.

LA NOGUERA
URGELL

SEGRIA
LES
GARRIGUES

PLA
D’URGELL
Què atenem?
Anomalies
dentofacials

Afàsia
Disfàsia

Trastorns
de la
fluència

Disfagia

Alteracions
de la veu
Què NO atenem?
Dislàlies
funcionals

Retard del
llenguatge

Dislèxia

Hipoacusia
infantil

Retard de
la parla
ANOMALIES DENTOFACIALS
Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució,

masticació i fonoarticulació.
Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les

funcions orofacials.
La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir
l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.
Dislàlia
Trastorn en l'articulació dels fonemes per
alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de
la parla ( llavis, llengua, vel del paladar).
Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o
formar correctament certs fonemes o grups de
fonemes.
Classificació
•
•
•
•

Dislàlia evolutiva
Dislàlia audiogena
Dislàlia orgànica
Dislàlia funcional
Disglòssia
• És un trastorn d’origen no
neurològic central i causat per
lesions físiques o malformacions
dels
òrgans
articulatoris
perifèrics.
• També coneguda con dislàlia
orgànica.
• D’origen congènit o adquirit.
Causes
•
•
•
•
•

Malformacions congenites craneoencefàliques
Trastorns del creixement
Paràlisis perifèriques
Lesions orofacials
Extirpacions quirúrgiques
CLASSIFICACIÓ
Labials

Linguals

Dentals
Palatals
DEGLUCIÓ ATÍPICA
• La deglució atípica consisteix en la postura i ús
inadequat de la llengua en l’acte de deglució.
• Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la
llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998).
• La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza
contra la seva cara posterior al acabar la fase de
masticació i realitza una pressió contra ells durant la
fase de deglució.
Característiques
del nen
amb deglució
atípica

Interposició lingual anterior / lateral.
Contracció de la musculatura perioral.
Buf en lloc de succió.
Moviments associats del cap.
Absència de contracció de masseters.
Impossibilitat de deglutir amb els llavis
entreoberts.
Sigmatisme anterior o lateral.
Acumulació de saliva als llavis.
Alteració en quant al punt d'articulació de
fonemes anteriors.
Ronquera i baveig nocturn.
Sarro.
Etiologia: Mals hàbits orals
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Succió digital i labial
Alimentació pastosa perllongada
Respirador bucal
Succió de xumet i biberó
Onicofàgia
Fàcies adenoidea
Llavi superior hipotonic curt i alt
Genives hipertròfiques
Mossegada creuada o oberta
Criteris d'inclusió
Post

cirurgia

maxil·lofacial

o

ortognàtica

(frenectomia lingual, fissura, classe III...).
Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll.
Patologies neurològiques o neuromusculars que
afectin al desenvolupament del SE.
Malformacions facial i/o craniofacials congènites que
alterin les funcions orofacials.
TCE que presentin alteracions en les funcions
d'alimentació i comunicació.
Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden
afectar al procés de creixement i desenvolupament
de la dentició.
TRANSTORN DE LA
FLUÈNCIA
DISFÈMIA
Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla,
conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència
inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o
moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla.
El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten

al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del
interlocutor, el tema de conversa, etc.).
TIPUS DE DISFÈMIA
Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la
primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.

Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat
un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de
disfèmia pot estar associada a:

Disfèmia
tònica

Disfèmia
clònica

Disfèmia
tonico-clònica
Etiologia
•
•
•
•
•
•
•

Herència
Sexe
Trastorns de lateralització
Trastorns neurològics
Trastorns en l’estructuració temporo-espaial
Alteracions lingüístiques
Alteracions psicològiques
FARFALLEIG
Alteració del ritme de la parla, que es

caracteritza per excessiva rapidesa de la
paraula, omissió de síl·labes o sons,
disritmia,

desorganització

i

imprecisa

del

Sovint

fonemes.

articulació
està

compromesa la intel·ligibilitat del discurs.
La logopèdia té com a finalitat
millorar la funció alterada , afavorint
la normalització del ritme de la parla

i aconseguint la intel·ligibilitat o bé
dotar al nen d'estratègies suficients

perquè es pugui comunicar.
Criteris d'inclusió
• Infants/nens

en

períodes

d’empitjorament

de

quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat
per al desenvolupament de la comunicació i que

pugui millorar amb tractament logopèdic.

• Infants en edat d'adquisició de la parla que
presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat
de la intervenció es preventiva i que es basa a

donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.
DISFONIA INFANTIL
DISFONIA INFANTIL

La disfonia es una alteració de la
veu que afecta una o varies de les
seves característiques acústiques
bàsiques: altura, timbre o qualitat
vocal, o la seva intensitat.
DISFONIA INFANTIL
Disfonies funcionals
Disfonies orgàniques
* lesions adquirides
* lesions congènites
DISFONIA INFANTIL
• Percepció de l’alteració de la
veu del nen (ronca, greu,
bufada,…)
• Congestió del coll, demarcació
del ganglis,..
• Personalitat del nen
• Refredats de repetició
• Disfonies lligades a “extres” :
excursions,…
Criteris d'inclusió
Infants i adolescents amb disfonia o afonia que
presentin una lesió susceptible de desaparèixer o

disminuir.
Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post
quirúrgica i les seves conseqüències.

Que

presenti

alteració

discapacitat comunicativa.

funcional

que

generi
Com derivar al logopeda
Cdiap
0-6 anys
NO entra dins dels
criteris d'inclusió
del servei HSM

Creda
A partir dels 6 anys
c.privat

Nen/ a
SI entra dins dels
criteris si
d'inclusió
del servei de HSM

Unitat logopèdia
hospital Santa
Maria

Contenu connexe

Tendances (6)

Andres ricaurte guia preeclampsia
Andres ricaurte guia preeclampsiaAndres ricaurte guia preeclampsia
Andres ricaurte guia preeclampsia
 
Síndrome de transfusión feto fetal
Síndrome de transfusión feto fetalSíndrome de transfusión feto fetal
Síndrome de transfusión feto fetal
 
18.- Hidrops Fetal.pptx
18.- Hidrops Fetal.pptx18.- Hidrops Fetal.pptx
18.- Hidrops Fetal.pptx
 
Dhl smart sensor_rfid_flyer
Dhl smart sensor_rfid_flyerDhl smart sensor_rfid_flyer
Dhl smart sensor_rfid_flyer
 
Placenta previa
Placenta previaPlacenta previa
Placenta previa
 
Sifilis congenita
Sifilis congenitaSifilis congenita
Sifilis congenita
 

En vedette

Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
Pediatriadeponent
 
Hipoacúsia infantil 2a part
Hipoacúsia infantil  2a partHipoacúsia infantil  2a part
Hipoacúsia infantil 2a part
Pediatriadeponent
 
Hipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a partHipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a part
Pediatriadeponent
 
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Pediatriadeponent
 
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
Pediatriadeponent
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Pediatriadeponent
 

En vedette (20)

Metodo bobath
Metodo  bobathMetodo  bobath
Metodo bobath
 
Obesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canviObesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canvi
 
Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
 
Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
 
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
 
Hipoacúsia infantil 2a part
Hipoacúsia infantil  2a partHipoacúsia infantil  2a part
Hipoacúsia infantil 2a part
 
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatriaBiomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
 
Hipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a partHipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a part
 
Dol a Pediatria
Dol a PediatriaDol a Pediatria
Dol a Pediatria
 
Anticoncepció
AnticoncepcióAnticoncepció
Anticoncepció
 
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
Tractament del restrenyiment funcional 2014 (2)
 
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsCribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
 
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGAEl nen petit per edat gestacional PEG/SGA
El nen petit per edat gestacional PEG/SGA
 
Intolerància a sucres
Intolerància a sucresIntolerància a sucres
Intolerància a sucres
 
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
 
Enseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosEnseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niños
 
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
 

Similaire à Què i com derivar els nens al logopeda

Anquiloglòssia
AnquiloglòssiaAnquiloglòssia
Anquiloglòssia
evaacreus
 
Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]
annacornella
 
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativaLa sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
Lydia Jaramillo
 
Credav jordi perelló
Credav  jordi perellóCredav  jordi perelló
Credav jordi perelló
Laia Heras
 

Similaire à Què i com derivar els nens al logopeda (20)

Dislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fillDislèxia - què li passa al meu fill
Dislèxia - què li passa al meu fill
 
Comunicació i Llenguatge
Comunicació i LlenguatgeComunicació i Llenguatge
Comunicació i Llenguatge
 
Anquiloglòssia
AnquiloglòssiaAnquiloglòssia
Anquiloglòssia
 
Pcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de paresPcf power point reunio de pares
Pcf power point reunio de pares
 
Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]Xerrada mall logopedes[1]
Xerrada mall logopedes[1]
 
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
 
La degluccio atipica
La degluccio atipicaLa degluccio atipica
La degluccio atipica
 
Abans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraulesAbans de les primeres paraules
Abans de les primeres paraules
 
Comunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatgeComunicació i llenguatge
Comunicació i llenguatge
 
Disfonies i dislalies
Disfonies i dislaliesDisfonies i dislalies
Disfonies i dislalies
 
Discapacitad auditiva
Discapacitad auditivaDiscapacitad auditiva
Discapacitad auditiva
 
Tema 2 dificultades
Tema 2 dificultadesTema 2 dificultades
Tema 2 dificultades
 
La taquilàlia
La taquilàliaLa taquilàlia
La taquilàlia
 
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativaLa sordesa  concepte, variables, implicacions i resposta educativa
La sordesa concepte, variables, implicacions i resposta educativa
 
Disfonies infantils
Disfonies infantilsDisfonies infantils
Disfonies infantils
 
Les dislalies
Les dislaliesLes dislalies
Les dislalies
 
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
Desenvolupament del llenguatge oral, inici tardà del llenguatge i trastorns d...
 
PresentacióN Final
PresentacióN FinalPresentacióN Final
PresentacióN Final
 
Credav jordi perelló
Credav  jordi perellóCredav  jordi perelló
Credav jordi perelló
 
Practicum IV.ppt
Practicum IV.pptPracticum IV.ppt
Practicum IV.ppt
 

Plus de Pediatriadeponent

Plus de Pediatriadeponent (20)

Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 

Què i com derivar els nens al logopeda

  • 1. Que i Com derivar els nens al Logopeda?
  • 2. Belén Escribano Valle • Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB. • Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida. • Logopeda centre Branemark Lleida. • Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau. • Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn. • Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.
  • 4. El logopeda és el professional que s’encarrega del estudi del procés comunicatiu i de la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament de les alteracions de la veu, l'audició, la parla i el llenguatge
  • 6. A Lleida des de finals del 2005 d'acord amb el pla estratègic de reordenació de la rehabilitació a Catalunya, l'empresa pública GSS emprèn el projecte de la Rehabilitació a la Regió Sanitaria de Lleida i des d’aleshores hi ha un equip de logopedes atenent patologies en grups de població tant infantil com d’adults. LA NOGUERA URGELL SEGRIA LES GARRIGUES PLA D’URGELL
  • 12. Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució, masticació i fonoarticulació. Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les funcions orofacials. La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.
  • 13. Dislàlia Trastorn en l'articulació dels fonemes per alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de la parla ( llavis, llengua, vel del paladar). Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o formar correctament certs fonemes o grups de fonemes.
  • 15. Disglòssia • És un trastorn d’origen no neurològic central i causat per lesions físiques o malformacions dels òrgans articulatoris perifèrics. • També coneguda con dislàlia orgànica. • D’origen congènit o adquirit.
  • 16. Causes • • • • • Malformacions congenites craneoencefàliques Trastorns del creixement Paràlisis perifèriques Lesions orofacials Extirpacions quirúrgiques
  • 18. DEGLUCIÓ ATÍPICA • La deglució atípica consisteix en la postura i ús inadequat de la llengua en l’acte de deglució. • Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998). • La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza contra la seva cara posterior al acabar la fase de masticació i realitza una pressió contra ells durant la fase de deglució.
  • 19. Característiques del nen amb deglució atípica Interposició lingual anterior / lateral. Contracció de la musculatura perioral. Buf en lloc de succió. Moviments associats del cap. Absència de contracció de masseters. Impossibilitat de deglutir amb els llavis entreoberts. Sigmatisme anterior o lateral. Acumulació de saliva als llavis. Alteració en quant al punt d'articulació de fonemes anteriors. Ronquera i baveig nocturn. Sarro.
  • 20. Etiologia: Mals hàbits orals • • • • • • • • • Succió digital i labial Alimentació pastosa perllongada Respirador bucal Succió de xumet i biberó Onicofàgia Fàcies adenoidea Llavi superior hipotonic curt i alt Genives hipertròfiques Mossegada creuada o oberta
  • 21. Criteris d'inclusió Post cirurgia maxil·lofacial o ortognàtica (frenectomia lingual, fissura, classe III...). Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll. Patologies neurològiques o neuromusculars que afectin al desenvolupament del SE. Malformacions facial i/o craniofacials congènites que alterin les funcions orofacials. TCE que presentin alteracions en les funcions d'alimentació i comunicació. Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden afectar al procés de creixement i desenvolupament de la dentició.
  • 23. DISFÈMIA Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla, conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla. El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del interlocutor, el tema de conversa, etc.).
  • 24. TIPUS DE DISFÈMIA Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual. Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de disfèmia pot estar associada a: Disfèmia tònica Disfèmia clònica Disfèmia tonico-clònica
  • 25. Etiologia • • • • • • • Herència Sexe Trastorns de lateralització Trastorns neurològics Trastorns en l’estructuració temporo-espaial Alteracions lingüístiques Alteracions psicològiques
  • 26. FARFALLEIG Alteració del ritme de la parla, que es caracteritza per excessiva rapidesa de la paraula, omissió de síl·labes o sons, disritmia, desorganització i imprecisa del Sovint fonemes. articulació està compromesa la intel·ligibilitat del discurs.
  • 27. La logopèdia té com a finalitat millorar la funció alterada , afavorint la normalització del ritme de la parla i aconseguint la intel·ligibilitat o bé dotar al nen d'estratègies suficients perquè es pugui comunicar.
  • 28. Criteris d'inclusió • Infants/nens en períodes d’empitjorament de quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat per al desenvolupament de la comunicació i que pugui millorar amb tractament logopèdic. • Infants en edat d'adquisició de la parla que presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat de la intervenció es preventiva i que es basa a donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.
  • 30. DISFONIA INFANTIL La disfonia es una alteració de la veu que afecta una o varies de les seves característiques acústiques bàsiques: altura, timbre o qualitat vocal, o la seva intensitat.
  • 31. DISFONIA INFANTIL Disfonies funcionals Disfonies orgàniques * lesions adquirides * lesions congènites
  • 32. DISFONIA INFANTIL • Percepció de l’alteració de la veu del nen (ronca, greu, bufada,…) • Congestió del coll, demarcació del ganglis,.. • Personalitat del nen • Refredats de repetició • Disfonies lligades a “extres” : excursions,…
  • 33. Criteris d'inclusió Infants i adolescents amb disfonia o afonia que presentin una lesió susceptible de desaparèixer o disminuir. Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post quirúrgica i les seves conseqüències. Que presenti alteració discapacitat comunicativa. funcional que generi
  • 34. Com derivar al logopeda Cdiap 0-6 anys NO entra dins dels criteris d'inclusió del servei HSM Creda A partir dels 6 anys c.privat Nen/ a SI entra dins dels criteris si d'inclusió del servei de HSM Unitat logopèdia hospital Santa Maria