2. Belén Escribano Valle
• Logopeda del Hospital Sant Maria Lleida. Servei de RHB.
• Logopeda de CSS Jaume Nadal Meroles Lleida.
• Logopeda centre Branemark Lleida.
• Postgrau de Rhb en dany cerebral Hospital Sant Pau.
• Postgrau en Rhb de la veu. Isep Bcn.
• Postgrau en Teràpia Miofuncional. Isep Bcn.
4. El logopeda és el professional que s’encarrega
del estudi del procés comunicatiu i de la
prevenció, el diagnòstic, el pronòstic i el
tractament de les alteracions de la veu,
l'audició, la parla i el llenguatge
6. A Lleida des de finals del
2005 d'acord amb el pla
estratègic de reordenació de
la rehabilitació a Catalunya,
l'empresa
pública
GSS
emprèn el projecte de la
Rehabilitació a la Regió
Sanitaria de Lleida i des
d’aleshores hi ha un equip de
logopedes atenent patologies
en grups de població tant
infantil com d’adults.
LA NOGUERA
URGELL
SEGRIA
LES
GARRIGUES
PLA
D’URGELL
12. Alteracions d’una o mes funcions orals de succió, respiració, deglució,
masticació i fonoarticulació.
Les maloclusions poden derivar alteracions en el desenvolupament de les
funcions orofacials.
La logopèdia té com a finalitat rehabilitar les funcions alterades i afavorir
l’estabilitat morfofuncional del sistema estomatognàtic.
13. Dislàlia
Trastorn en l'articulació dels fonemes per
alteracions funcionals dels òrgans perifèrics de
la parla ( llavis, llengua, vel del paladar).
Es tracta d’una incapacitat per a pronunciar o
formar correctament certs fonemes o grups de
fonemes.
15. Disglòssia
• És un trastorn d’origen no
neurològic central i causat per
lesions físiques o malformacions
dels
òrgans
articulatoris
perifèrics.
• També coneguda con dislàlia
orgànica.
• D’origen congènit o adquirit.
18. DEGLUCIÓ ATÍPICA
• La deglució atípica consisteix en la postura i ús
inadequat de la llengua en l’acte de deglució.
• Es defineix com "la pressió anterior o lateral de la
llengua contra les arcades dentàries“.(Zambrana i Dalva, 1998).
• La llengua es posiciona entre els incisius o es recolza
contra la seva cara posterior al acabar la fase de
masticació i realitza una pressió contra ells durant la
fase de deglució.
19. Característiques
del nen
amb deglució
atípica
Interposició lingual anterior / lateral.
Contracció de la musculatura perioral.
Buf en lloc de succió.
Moviments associats del cap.
Absència de contracció de masseters.
Impossibilitat de deglutir amb els llavis
entreoberts.
Sigmatisme anterior o lateral.
Acumulació de saliva als llavis.
Alteració en quant al punt d'articulació de
fonemes anteriors.
Ronquera i baveig nocturn.
Sarro.
20. Etiologia: Mals hàbits orals
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Succió digital i labial
Alimentació pastosa perllongada
Respirador bucal
Succió de xumet i biberó
Onicofàgia
Fàcies adenoidea
Llavi superior hipotonic curt i alt
Genives hipertròfiques
Mossegada creuada o oberta
21. Criteris d'inclusió
Post
cirurgia
maxil·lofacial
o
ortognàtica
(frenectomia lingual, fissura, classe III...).
Pre i post cirurgia de tumors de cara i coll.
Patologies neurològiques o neuromusculars que
afectin al desenvolupament del SE.
Malformacions facial i/o craniofacials congènites que
alterin les funcions orofacials.
TCE que presentin alteracions en les funcions
d'alimentació i comunicació.
Disfuncions orofacials i / o hàbits lesions que poden
afectar al procés de creixement i desenvolupament
de la dentició.
23. DISFÈMIA
Sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla,
conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència
inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o
moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla.
El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten
al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del
interlocutor, el tema de conversa, etc.).
24. TIPUS DE DISFÈMIA
Disfèmia evolutiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la
primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.
Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat
un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de
disfèmia pot estar associada a:
Disfèmia
tònica
Disfèmia
clònica
Disfèmia
tonico-clònica
26. FARFALLEIG
Alteració del ritme de la parla, que es
caracteritza per excessiva rapidesa de la
paraula, omissió de síl·labes o sons,
disritmia,
desorganització
i
imprecisa
del
Sovint
fonemes.
articulació
està
compromesa la intel·ligibilitat del discurs.
27. La logopèdia té com a finalitat
millorar la funció alterada , afavorint
la normalització del ritme de la parla
i aconseguint la intel·ligibilitat o bé
dotar al nen d'estratègies suficients
perquè es pugui comunicar.
28. Criteris d'inclusió
• Infants/nens
en
períodes
d’empitjorament
de
quequesa i/o farfalleig que els generi discapacitat
per al desenvolupament de la comunicació i que
pugui millorar amb tractament logopèdic.
• Infants en edat d'adquisició de la parla que
presenten algun trastorn de la fluència. La finalitat
de la intervenció es preventiva i que es basa a
donar pautes d'actuació a l’entorn familiar.
30. DISFONIA INFANTIL
La disfonia es una alteració de la
veu que afecta una o varies de les
seves característiques acústiques
bàsiques: altura, timbre o qualitat
vocal, o la seva intensitat.
32. DISFONIA INFANTIL
• Percepció de l’alteració de la
veu del nen (ronca, greu,
bufada,…)
• Congestió del coll, demarcació
del ganglis,..
• Personalitat del nen
• Refredats de repetició
• Disfonies lligades a “extres” :
excursions,…
33. Criteris d'inclusió
Infants i adolescents amb disfonia o afonia que
presentin una lesió susceptible de desaparèixer o
disminuir.
Que presentin lesions tributaries de cirurgia pre i post
quirúrgica i les seves conseqüències.
Que
presenti
alteració
discapacitat comunicativa.
funcional
que
generi
34. Com derivar al logopeda
Cdiap
0-6 anys
NO entra dins dels
criteris d'inclusió
del servei HSM
Creda
A partir dels 6 anys
c.privat
Nen/ a
SI entra dins dels
criteris si
d'inclusió
del servei de HSM
Unitat logopèdia
hospital Santa
Maria
