2. La seva biografia Herman Hollerith va inventar la màquina tabuladora. Es considerat com el primer informàtic. I també va ser el primer que va aconseguir el tractament automàtic de l’informació. Va néixer en el 1860 i els seus pares eren alemanys. En 1875 es va matricular en City College. Va ser l’home que va demostrar a gran escala el que pot fer un ordinado r, a l’any 1880 .
3. Que va fer Hollerith? -Va aplicar les targetes perforadores al procediment electromagnètic de les dates. - En 1879 es va graduar en la Columbia University School of Mines -Va aconseguir treball en la US National Census Office (Oficina Nacional de Empadronamiento). -Holletith va ser un investigador molt creatiu i desprès de a seva experiència en la Oficina Empadronamiento, va començar a definir una idea per accelerar els processos de les dades.
5. El seu funcionament: En 1890 Herman va porta a terme un sistema de targetes perforades elèctriques.aplicant-ho a la màquina tabuladora . La m à quina de Hollerith es va utilitzar per tabular el cens d’aquell any en Estats Units.
6. Les targetes perforades... Tenia un fil ferro que passava a traves dels forats d’una copa de mercuri per sota de les targetes, y tancat en per un circuit elèctric. Aquest procés disparava uns comptadors mecànics y ordenava els recipients de les targetes, tabulant així en forma apropiada la’ informació. La maquina de Hollerith era elèctrica y processava els orificis en les targetes basades en la lògica de Boole.
8. Quan va aconseguir treball en US National Census Office (Oficina Nacional de Empadronamiento) . Hollerith va col·labora en el procediment del cens del any 1880, i que va deixar observar com tot el treball es va realitzar de forma manual y el excessiu temps que això va implicar. Després de Columbia University School of Mines ...
9. L’idea per accelerar els processos de les dades: El seu primer intent va consistir en codificar les dades en una cinta de paper, que dividia en espais o camps marcats amb tinta. En cada un d'aquests camps, es va codificaren una sola dada. En cada uno de estos campos, se codificaba un dato realizando o no un orificio. Esta tira de papel podía ser leída después por un dispositivo electromecánico, con lo que se aceleraba el proceso de los datos.