2. Noves tècniques de conreuInnovacions conreu
Augment de la producció
Augment de la poblacióAparició excedent agrícola
MERCAT
Burgesia
Ciutat
Capital
(diners)
Banca
Segle XI
Les transformacions del segle XILes transformacions del segle XI

4. El reneixement de la ciutat
El reneixement de la ciutat
Prosperitat
econòmica
s. XIII
L’Artesania
Els artesans
La casa-taller
El Gremi
Innovacions
tècniques i agrícoles
L’excedent agrícola
El Mercat
Increment demogràfic
La ciutat
Burgesia
Artesans
El reforç de
la Monarquia
La Monarquia
Autoritària
Conflictes
socials i polítics

5. Ciutats antigues
augmenten la seva població.
Noves ciutats al costat d’un castell,
d’un monestir o en rutes comercials
Roma
París
Barcelona
Milà
Sevilla
Londres
Gènova
Venècia
Pisa
Florència
Bruges
Gant
Burgos
Danzig
(Gdánsk)
Nüremberg
Hamburg

7. Mercadal
Vilanova del Mar
Burg de Sta. Mª del Pi
Els Arcs
Burg de St. Pere

8. Burg
Muralla
Catedral
Plaça
Ajuntament

11. Apareixen diferents tipus d’associacions, amb l’objectiu de
protegir-se:
Controlaven la competència i algunes rutes,
organitzaven fires i comptaven amb armada i
mílicies.
La més important va ser la Lliga Hanseàtica vers
el 1241.
GUILDES
Anglaterra
HANSES
Països del
Nord
LLIGUES
Itàlia
GERMANDATS
Espanya

14. Pobres i marginats
Jueus (calls)
Oficials i mestres artesanals,
petit comerciant (“Mà Mitjana”)
Rei
Petits artesans (“Mà Menor”)
(aprenents), botiguers
Nobles i eclesiàstics
Grans comerciants,
banquers, alta burgesia
(“Mà Major”, BIGA)

15. Nou grup social Baixa Edat Mitja
trenca l’equilibri social feudal
Orígens: camperols enriquits gràcies
a la venda de l’excedent agrícola.
La seva riquesa es basa en la
moneda
Objectiu: fer diners, enriquir-se.
nova mentalitat, matemàticanova mentalitat, matemàtica
Concessió de crèdit
BANCABANCA
(es dedica a )

16. Neixement de les primeres monedes europees: el Florí
florentí el Ducat venecià (s. XIII)
Volum, comercial a mitja i llarga distància
(genera)
nous mecanismes de transacció (Lletra de Canvi)
(ordre de pagament a temps futur)

17. Onorables senyors, nosaltres havem pres ací en Monsó,
C florins de camvi mossén Manuel d'Entença..., vos plàcia
complir e donar aquí en València, per ell al honrat En
Bernat de Codinachs, vista la present. Per la lletra que us
enviam, vos fem saber aquells havíem ops. Plàtia-us,
senyors, aquest cambi aja bon compliment.Lletra de canvi valenciana, 1371-1376
Estructura d’una Lletra de Canvi
1)Manament: ordre de pagament
2)Lliurador: qui emet l’ordre de pagament amb la quantitat
determinada
3)Lliurat: qui rep el pagament
4)Tenidor: el Banc que farà efectiu el pagament
Manament
Lliurador Lliurat
Tenidor

18. Creixement de les ciutats 
major demanda de productes
artesanals.
Els oficis artesans eren diversos:
teixidors, sabaters, cistallers,
fusters,...
Els artesans d’un mateix ofici
vivien al mateix carrer, que acabava
prenent el nom d’aquest ofici.
Elaboració a mà, amb poques
eines i materials naturals.
Tallers  situats a la casa del
propietari; on es produïa i venia el
producte (Casa-taller)

19. Mestre-Artesà (s’agrupa en el) GREMI
Oficial
Aprenent
Obra
mestra
Agrupació d’artesans d’un
mateix Ofici. Cada Gremi
té les seves pròpies
NORMES:
* vetlla per la qualitat
del producte
* evita la competència
* assisteix els mestres
artesans

21. Síntesi
Burgesia: nova classe
social
Desenvolupament Urbà
(segles XI-XV)
Oficis Banca
Mercats (fires i creixement
de població)
Gremis

22. Creixement econòmic ss. XI-XII
Necessitat enfortiment del poder reial
(comporta)
recaptació
d’impostos
creació d’exercits propis
Impartir Justícia
(a través de)
Cúria o
Consell
Reial
Restauració del dret romà
Concessió de cartes de
llibertat i privilegis a les
ciutats
CORTS(amb el
límit de)
Pacte amb burgesia en
contra de la noblesa

25. Segles XI-XIII Convocatòria corts o parlaments.
Composició
 Noblesa.
 Clergat.
 Govern de la
ciutat.
Objectiu
Debilitar el poder de
la noblesa.
Establir nous impostos
Aprovar despeses de
guerra.
Convocats pel rei

26. CORTS CASTELLANESCORTS CASTELLANES
Es limiten a aprovar les
peticions del Rei
Aproven els impostos que
demana el Rei
CORTS CONFEDERACIÓCORTS CONFEDERACIÓ
CATALANO-ARAGONESACATALANO-ARAGONESA
 Corts per Regne (tres:
Catalunya/ Mallorca; Aragó i
P. Valencià)
 El Rei demana impostos
 Les Corts presenten
demandes que el Rei ha
d’aprovar i complir
 Les Corts fan les Lleis
 ES BASA EN EL PACTE
PENÍNSULA IBÈRICA, SS. XII-XV
Dos grans Regnes

27. Internacionals
Guerra dels 100 anys
Croada francesa contra els càtars
Conquesta de l’Àl-Andalus
Batalla de Navas de Tolosa (1212)
Guerres Castella-Catalunya
Guerres contra Gènova (s. XIV)
Nacionals
Guerra civil castellana s. XIII i s. XIV
Guerra civil catalana (1462-1472)
guerres dels remences
conflicte Biba-Busca (Barcelona)

28. s. XIV
Crisi econòmica Crisi socialCrisi demogràfica
Males
collites
guerres
fam
Pesta
(1347-1350)
autoalliberament
camperols
Guerres socials
Guerres dels
Remences
(1462-1472/
1485-1486)
(per exemple)
Augment tributs
(“refeudalització”)

30. LA PESTA NEGRA DE 1347

35. Renaixement
de les ciutats
Desenvolupament
arquitectònic : el Gòtic
Noves ordres religioses
Primeres universitats