1. FASE 3: LA METODOLOGIA Part de la pedagogia que tracta els mètodes d’ensenyament, és a dir, la manera racional i sistemàtica d’ensenyar. Fusiona intel·ligentment tots els recursos materials i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposats Es tindran en compte aspectes com la formació de grups, les condicions instrumentals (material, instal·lacions), el control de la organització... i l’estil d’ensenyament.

2. FORMACIÓ DE GRUPS 1.1- CONCEPTES CLAUS… que marcaran el desenvolupament de les sessions COHESIÓ El grau en què els membres d’un grup el troben atractiu. Es basa en una semblança percebuda entre les persones. Els grups que tenen poca cohesió han de mantenir-se mitjançant alguna pressió externa...ex: club de futbol, centre escolar...a diferència de la família, amistats...

3. MORAL La barreja del sentiment de confiança i optimisme de cadascun dels membres del grup...i depèn, en gran part, de la cohesió Qualsevol frustració o problema influirà sobre la moral del grup CLIMA SOCIAL Ve determinat per “l’atmosfera emocional” que preval en un determinat grup. Pot ser cordial, fred, amigable, hostil, tranquil, tibat...

5. TIPUS DE GRUPS PRIMARIS Les relacions interpersonals es porten a terme directament i amb freqüència (família, amics, equips...). SECUNDARIS Les relacions són més de caràcter impersonal, més abstractes, i més distants social i geogràficament (partits polítics, associacions professionals...) Satisfan les necessitats socials més importants, com l’atenció d’amor i d’atenció.

6. CRITERIS EN LA CONFECCIÓ DE GRUPS a) L'EFECTIU DEL GRUP El grup classe Tots treballen alhora, amb una actuació massiva. Cal cercar una organització racional, efectiva i segura Grups La classe es divideix en grups de treball durant un temps més o menys perllongat. Companys Individual Grups de dos o tres alumnes

7. L'ELECCIÓ DELS MEMBRES DEL GRUP 3 OPCIONS Entrenador i esportistes L’entrenador escull Els esportistes escullen Petits o dif. integració Óptim per posar en marxa la formació de grups Bàsic en el rendiment esportiu Normalment inconvenients Cal molt bona cohesió Bot de confiança.... PERÒ...

8. CRITERIS PER A LA FORMACIÓ DELS GRUPS A L’ATZAR No hi ha motiu específic És el recurs més utilitzat en la vessant lúdica, o davant el desconeixement del grup QUINES OPCIONS CONEIXEU? QUINS AVENTATGES I INCOVENIENTS HI TROBEU? Ordre llista, colors samarreta, 1-2 (trampa)...(pràctica), en funció de la distribució del grup Ràpid i funcional, desigualtat

9. EMOCIONALS Elecció segons afinitat per amistat, concepte de si mateixos (bons o dolents), relació familiar... Sol ser més habitual en les primeres edats...tot i que aquesta afinitat emocional sempre perdura. ATENCIÓ...POSSIBLE FONT DE CONFLICTES

10. FUNCIONALS Segons criteris d’igualtat o desigualtat. Es pot utilitzar per evitar desequilibris en les formes jugades, o bé per atendre la diversitat Es poden formar en funció de: l’edat, el sexe, la talla, el pes, la força, l’actitud, l’aptitud... HOMOGENIS HETEROGENIS

11. FORMACIÓ DE GRUPS SEGONS ACTIVITAT ACTIVITAT LLIURE El professor/entrenador controla la durada de l’activitat, organitza la ocupació de les instal·lacions i la utilització del material. ACTIVITAT PARAL·LELA Tots els grups treballen amb el mateix material i fan les tasques iguals o semblants. ACTIVITAT ALTERNADA Per estacions. ACTIVITAT COMPETITIVA On la formació de grups pren més rellevància.

12. LA DURADA DELS GRUPS PERMANENTS ESPONTANIS Formació d’equips Entrenament esportiu Els que utilitzem durant la sessió

13. EL SOCIOGRAMA Representació gràfica del conjunt d'àtoms socials d'un grup.

14. QUINA ÉS LA RECEPTA? HE D’ACONSEGUIR: Crear cohesió, moral i clima social (dinàmica de grups) Determinar els líders...qui controla el grup Fer grups de forma ràpida, funcional, útils...i sense que ningú s’enfadi

16. Característiques de les instal·lacions a) SITUACIÓ Facilitat d’accés Ha d’existir una interrelació entre les instal·lacions i els vestuaris

17. b) Superfície i alçada Interessant respectar les mesures convencionals c) El terra Ideal: econòmic, elàstic i antilliscant, llarga durada, facilitat de neteja i manteniment, i aspecte agradable. En el cas del futbol ens podem trobar amb camps de gespa natural, de terra, o de gespa artificial. d) Les parets Dura, llisa, sense arestes ni sortints (màxima superfície per utilitzar) (rocòdroms?)

18. e) La il·luminació Evitar els reflexes. La llum, tant natural com artificial, és millor que vingui del sostre f) Els sostres Aïllants, evitant fresses i condensacions g) Calefacció i ventilació Temperatura adequada al voltant de 13º. Cal disposar ventilació per extractors.

19. h) Magatzems Suficients i amplis, que permetin guardar i moure amb facilitat el material gran. i) Senyalització Línies per al màxim nombre d’esports.

20. j) Ancoratges Que no suposin risc per a la pràctica (en un mateix pla, tapes protectores...) k) Protectors Tant protectors de cistelles, pals, tanques...com del terra, xarxes..

24. PER NOSALTRES... QUÈ ÉS EL MÉS IMPORTANT?

25. Un niño muere asfixiado por accidente en un colegio de Barcelona La víctima, de siete años, estaba jugando con una cuerda en el gimnasio J ESÚS GARCÍA - Barcelona - 04/06/2009 Muere el niño que resultó herido al caerle una portería de fútbol en Girona El menor, de 12 años y de origen marroquí, estaba ingresado desde el pasado viernes, cuando sufrió el accidente AGENCIAS - Barcelona - 23/10/2003 ACCIDENTE MORTAL EN SANLUCAR DE BARRAMEDA Muere un niño al caerle encima una portería de fútbol en Cádiz La estructura se mantenía en pie con una débil sujección al suelo El Ayuntamiento asegura no tener constancia del mal estado del parque 24/03/2004 EFE

26. EL ACCIDENTE MORTAL OCURRIÓ ESTE JUEVES EN ALCORCÓN Un chaval de 15 años fallece al caerle encima una portería Un adolescente de 15 años murió hoy en Alcorcón (Madrid) al caerle encima una portería de fútbol sala, informó la Policía Municipal. La portería que le cayó encima anoche en el Polideportivo de Chiva (Valencia) a un niño de 13 años causándole la muerte no estaba fijada, según manifestaron a Europa Press fuentes del Polideportivo. Un niño, herido grave tras caerle encima un banquillo móvil en un campo de Las Rozas El chaval, de los alevines del Atlético, estaba jugando con otros compañeros

27. SUCESOS | En Sabadell Un niño de nueve años fallece tras caerle encima un banquillo de fútbol Peligro de accidente en una instalación deportiva municipal CONRADO CRESPO 7 de octubre de 2008.- En la instalación deportiva del ayuntamiento en la Avenida de Brasil se han instalado unas porterías caseras realizadas a partir de tuberías de hierro y que representan un peligro real para los usuarios de la misma.

28. EL MATERIAL LA SEVA IMPORTÀNCIA RAU EN: FACILITA L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS FACILITA LA MOTIVACIÓ FACILITA L’ORGANITZACIÓ I EL CONTROL DE LA SESSIÓ (¿?) FACILITA EL PROCÉS SOCIAL DE L’ALUMNE

29. Classificació del material a) Segons el seu tamany - FIX: de grans dimensions i ancorat. (porteries, cistelles, espatlleres...) - MÒBIL: per les seves característiques de pes, tamany i forma, pot ser utilitzat individualment o en grup, en situacions estàtiques i dinàmiques. - MIXTE: el seu trasllat requereix la col·laboració de diversos alumnes (matalassos, bancs, plinton...)

30. b) Pel seu ús - Específic: dissenyat per a una pràctica concreta. - Adequat: utilitzat per substituir el material específic (simuladors). - Polivalent: permet varietat de tasques i l’assoliment de diversos objectius.

31. c) Pel seva adquisició - COMERCIALITZAT: el trobem a les botigues especialitzades - ENCARREGAT: fet de forma artesana. Ex: tanques, piques, taules... - CONSTRUïT // RECICLAT: construït pels propis alumnes i/o professor.

32. Característiques i consideracions Qualitat- Preu Durada Perillositat Polivalent Adquisició Inicieu una activitat poliesportiva i us deixen llibertat per adquirir nou material. Què compraríeu?

33. L'utilizació del material Organització Tenir previst el material que utilitzarem. (Preparació) Organitzar el transport, muntatge i recollida del material (col·laboració dels participants... Cal tenir-ho previst abans) Cal tenir en compte les mesures de seguretat (lesions per mal ús... xuts incontrolats, entrebancades...) Facilitat de circulació. El material no pot dificultar el desplaçament dels participants.

34. Emmagatzematge Si disposem de sala de material: cal que sigui pròxima al lloc de l’activitat, amb sortida amplia, i espai suficient per a la bona distribució. Cal ordenar el material per especialitat. Es recomanable guardar-lo en carros enreixats (facilitat de transport i observació del deteriorament) Si som responsables del material cal realitzar un inventari (i tenir-lo al dia).

35. ELS FACTORS AMBIENTALS Climatologia de la sessió Prenen rellevància quan no disposem d’una instal·lació coberta. Així hem de tenir en compte situacions com: - PLUJA: cal tenir recursos com la utilització dels mitjans audiovisuals o el treball dels valors (nens) - FRED: màxim dinamisme, evitant els temps d’espera - VENT: no es pot treballar amb material lleuger (ex. Pilotes...) - HUMITAT: incrementa el risc de caigudes SEMPRE CAL TENIR UN PLA B

36. L’hora del dia Cal tenir presents els ritmes circadians, també anomenat rellotge biològic. Consisteix en el ritme biològic d’aproximadament 24 hores. Aquest ritme proporciona la sincronització de la nostra conducta i dels nostres estats corporals.

37. LA DURADA DE LA SESSIÓ Hem d’aconseguir el màxim temps de pràctica possible. Factors que al condicionaran: Organització i control de les normes . (Desplaçaments, canviar-se, compliment d’horaris, ordre...) El desenvolupament de la sessió (massa informació, masses correccions tècniques, transport i muntatge del material...)

38. EL CONTROL DE L'ENTRENAMENT QUÈ CAL CONTROLAR I QUAN FER-HO ABANS DE LA SESSIÓ - Aspectes formals: desplaçaments, vestuaris, puntualitat, equipació. - Aspectes tècnics-pedagògics: previsió del que es vol fer i com fer-ho. Objectius, continguts i tasques. Previsió de les estratègies pedagògiques. Atenció preferent als criteris d’organització (formació de grups, preparació de les instal·lacions i el material, distribució del temps...) DURANT LA SESSIÓ Adaptacions de que estava previst a les situacions reals (disposició dels alumnes, factors ambientals, situacions imprevistes...)

39. QUI CONTROLA? - L’ENTRENADOR: li corresponen totes les qüestions bàsiques. No necessàriament ha de ser l’únic actor protagonista - L’ ESPORTISTA: responsabilitat personal - EL GRUP: pot ser un bon mitjà de control i organització - LA SITUACIÓ DE PRÀCTICA: l’organització dels grups, la distribució del material, l’ocupació de l’espai, la pràctica de tasques - LA MOTIVACIÓ: elimina els problemes

40. COM CONTROLAR? Accions de control: Directa El professor les pren en situacions de desordre col·lectiu o individual. No és adient utilitzar l’amenaça. Cal dirigir-se amb correcció i pel nom. El control de tots els alumnes és responsabilitat nostre.

41. Indirecta Moltes vegades el descontrol és degut a una informació insuficient, l’organització complicada de la tasca, mala distribució espacial... Podem actuar modificant: L’espai, les tasques (exercicis, jocs, formes jugades...), i la disposició del material. Immediates Lligades amb les directes, es prenen just quan sorgeix el problema Retardades En fred, després de l’anàlisi i la reflexió de la situació

42. EL CÀSTIG És la pràctica d’imposar quelcom desagradable a una persona que ha fet algun acte no convenient ¿? MAI CASTIGAR FÍSICAMENTE MAI AGREDIR VERBALMENT

43. PENSAMENTS... Temps útil de participació motriu Progressió de la implicació motriu i cognitiva Preveure el principi de la individualització (tasques complexes) Tenir en compte l’aprenentatge significatiu Preparar el material i recursos especials Coherència general en tota la planificació