1. METODOLOGIA DIDÀCTICA DE LES ACTIVITATS FISICOESPORTIVES IES PERE ALSIUS 2009-2010

2. " Un principi de l'art de l'educació, en el que haurien de fixar-se els encarregats de dirigir-la, és el que no s'ha d'educar als nens conforme el present, sinó conforme a un estat superior, més perfecte, possible en el provenir de l'espècie humana". Kant

3. INFLUIR SOBRE UNA PERSONA ÉS TRANSMETRE-LI LA NOSTRA PRÒPIA ÀNIMA Oscar Wilde

4. Redactar correctament objectius generals i didàctics. Aplicar diferents estils d´ensenyament a l´activitat física. Identificar les parts d´una sessió pràctica. Diferenciar les diferents capacitats motrius. Diferenciar les habilitats motrius bàsiques i específiques. OBJECTIUS

5. Analitzar la complexitat de les tasques motores i seqüenciar-les per facilitar-ne el seu aprenentatge. Conèixer els elements i possibilitats d´organització d´una sessió. Aplicar el model de processament de la informació de Marteniuk a les diferents habilitats motrius. Aplicar correctament les tasques motrius de Famose. Dinamitzar activitats físico-recreatives adaptant-les al medi i ales necessitats dels participants (nens/es, tercera edat, poblacions especials, etc…). CAPACITAT DE PORTAR UN GRUP I TRANSMETRE… CONEIXEMENTS

6. El model de processament de l´informació de Marteniuk CONTINGUTS Les parts d’una sessió Els tipus d´objectius (generals, didàctics i operatius). Tipus de continguts ( conceptuals, procedimentals i actitudinals). Les tasques motores de Famose. Els estils d´ensenyament de reproducció. Estils d´ensenyament de producció .

8. PROPOSTA 1 Divendres, 20 de novembre de 2009 16:15 Recollida de la informació. 16:30 Seminaris pràctics. 18:30 Presentació institucional. 19:00 Conferència:..... a càrrec de Ricard Pradas. Professor de la UdG 20:00 Tancament de la sessió. Dissabte, 21 de novembre de 2009 09:00 Seminaris pràctics. 11:00 Pausa Cafè. 11:30 Ponències. 12:30 Conferència: El treball dels continguts d'Educació Física amb l'alumnat que presenta discapacitats motrius. Recursos humans. A càrrec de la Sra. Montserrat Cumelles. (Professora d’Educació Física. Doctorant INEFC de Barcelona). 13:30 Dinar. 15:00 Seminaris pràctics. 17:30 Taula rodona: El joc lliure i espontani al carrer. Possibilitat de recuperar-ho?. Per: Ramón Montané (President de l’AMPA CEIP Joana d'Empúries. Castelló d’Empúries). Sergi Polo (Professor d’Educació física. ZER Requesens). Jordi Rotllan Torrent (President de l'Associació Comerç Figueres). Moderador. 19:00 Conferència: El treball de les TIC a l’àrea d’Educació Física. A càrrec del Sr. Jordi Díaz Lucea (). 20:00 Tancament de les jornades.

10. Why esport?

11. AVALUACIÓ INICIAL OBSERVA EL VÍDEO I FES UN RECULL DE TOTS ELS COMPORTAMENTS QUE CONSIDERIS QUE NO S’AJUSTEN A LA DIDÀCTICA DE L’ACTIVITAT FÍSICA

12. DE QUÈ ESTEM PARLANT? EDUCACIÓ ETIMOLÒGICAMENT EDUCARE: Crear, nutrir, des de fora EDUCERE: Treure, conduir, de dintre cap a fora Formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat LECTURA ARTICLE

13. PEDAGOGIA DEL GREC PAIDAGOGIA: DERIVA DE NEN I CONDUIR/DIRIGIR Formar, desenvolupar i conduir al nen, i per extensió a la persona humana, a través del seu progressiu integral i harmònic, i cap a seva maduresa física, psíquica, moral, cívica i social. PEDAGOGIA EDUCACIÓ = CONJUNT DE CONEIXEMENTS FETS I PROCESSOS

14. DIDÀCTICA DEL GREC DIDASKEIN: ENSENYAR, INSTRUIR, EXPLICAR EN LLATÍ DISCERE: APRENDRE És l’estudi científic de la organització de les situacions d’aprenentatge que viu un educand per aconseguir un objectiu cognitiu, afectiu o motor OBJECTES DE LA DIDÀCTICA FUNCIÓ DOCENT FUNCIÓ DISCENT OBJECTIUS I CONTINGUTS RECURSOS

15. DIDAXOLOGIA S’esforça a través de la investigació empírica, a elaborar un sistema coherent de prescripcions verificables que fan referència a la optimització de l’acció didàctica. ACTE DIDÀCTIC Acció que posa en relació al que ensenya amb el que aprèn. METODOLOGIA Part de la pedagogia que tracta els mètodes d’ensenyament, és a dir, de la manera racional i sistemàtica d’ensenyar

16. COMPONENTS DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT L’ALUMNE No tan sols com a un jugador que aprèn tècnica i tàcticament, sinó com a un ser humà en evolució, amb totes les seves capacitats i limitacions, peculiaritats, impulsos, interessos i reaccions. EL PROFESSOR- MONITOR No tan sols com a expert de l’esport, sinó com a educador apte per a desenvolupar la complexa missió d’estimular,orientar i dirigir amb habilitat l’aprenentatge dels seus alumnes

19. ELS OBJECTIUS Són la raó de ser, les metes que perseguim ELS CONTINGUTS Han de ser seleccionats, programats i dosificats de tal forma que facilitin el seu aprenentatge ELS MÈTODE D’ENSENYAMENT Que fusiona intel·ligentment tots els recursos material i personals disponibles per tal d’assolir els objectius proposats ELS CONTEXT D’INTERACCIÓ Entorn social i d'instal·lacions on portarem a terme el procés

20. UNITAT 2: L'ACCIÓ MOTRIU MÉS CONCEPTES!!! HABILITAT MOTRIU Habilitat és la capacitat adquirida per l’aprenentatge de produir uns resultats previstos amb el màxim de certesa i freqüentment amb la mínima despesa de temps i energia (B.Knapp) TOTA HABILITAT ÉS APRESA I ÉS QUELCOM FÍSIC L’habilitat és igual per a tothom... La destresa és individual

21. TASCA MOTRIU Representa la unitat bàsica de les activitats, exercicis, situacions i problemes plantejats, i té com a objectiu oferir als alumnes l’oportunitat d’experimentar, de realitzar una sèrie d’exercicis amb les quals assolir les habilitats motrius (Florence) LA PROPOSTA DEL PROFESSOR PER TAL D’APRENDRE L’HABILITAT ACCIÓ MOTRIU És el moviment en sí, allò que es realitza realment. DESTRESA Capacitat de la qual gaudeix un individu per adquirir una habilitat .

22. ELS TIPUS DE MOVIMENTS MOVIMENTS REFLEXES Comportament motor involuntari i no conscient, caracteritzat per la seva elevada velocitat d’execució. Són innats a l’individu i, per tant, no hi ha aprenentatge previ. Ex: reflexa de succió dels nadons, reflexa plantar, reflexa ocular

24. Aprenentatge Motor És qüestió d’anatomia? FLASH INTRODCUTORI basat en Batalla, A. Fem un petit experiment...treballarem amb accions motrius que no hem portat a terme anteriorment... Alguns científics creuen que el sistema de control del moviment no pensa en músculs quan dóna les ordres al sistema motor Doncs en què pensa?

25. Potser pensa en el moviment? Seguiu aquestes trajectòries amb els dos braços alhora i d’esquerra a dreta Les dues primeres són més fàcils perquè descriuen trajectòries idèntiques alhora Les darrera és més difícil, doncs no s’assembla a cap forma coneguda

26. Mechsner et al. arriben a la conclusió que el control del moviment és de caràcter perceptiucognitiu Mana? És a dir, el control de moviment necessita tenir una idea clara i concreta d’allò que vol fer, i el sistema locomotor tradueix, de manera automàtica, aquests conceptes en moviments corporals Ens fem una imatge mental d’allò que volem fer

27. I saber això per a què carai ens servirà? Si el control de moviment no entén de músculs ni de moviments concrets...ens podem estalviar totes les informacions sobre músculs que intervenen i moviments específics Cal donar informacions que facilitin el desenvolupament de les representacions mentals ALTRES DEMOSTRACIONS (poques i a l’inici) INTERVENCIONS DIRECTES SOBRE ELS COS (ex: gimnàstica)

28. ENS AVANCEM UNA MICA... Què ens ajuda més a l’aprenentatge, la repetició o la variació? LES DUES COSES...la repetició afavoreix l’automatisme (i podem deixar lliure l’atenció conscient), i la variabilitat establim una base motriu amplia ATENCIÓ, L’OBLIT ENS AJUDA Si repetim diverses vegades la mateixa activitat ho acabem fent de manera mecànica...s’aprèn més ràpid, també s’obliden abans...Per tant, és millor plantejar situacions variades que ens obliguin a invertir més esforç.

29. Models teòrics de l'aprenentatge motor TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ Neixen com un intent de superar les limitacions més importants del conductisme (ambientalisme, associacionisme, antimentalisme). S’estructura a partir dels postulats propis de la psicologia cognitiva. L’aprenent té un element actiu, més enllà de respondre a determinades característiques de l’ambient. Models teòrics de l'aprenentatge motor

30. “ El dominio cognitivo es la diferencia fundamental entre el hombre y los animales inferiores y se hace difícil plantear las leyes del aprendizaje humano al margen de él” ADAMS,1971

31. TEORIA DEL BUCLE TANCAT ADAMS,1971 Es tracta del model bàsic del processament de la informació S’inicia amb l’arribada d’un o més estímuls (inputs) d’informació a un més òrgans sensorials, a partir d’aquí s’inicia el seu processament (caixa negra) que acaba amb l'emissió d’una resposta motora (output)

32. El processament de la informació no és observable Ex: dibuixa un arbre Es varen adonar que tot i que les entrades eren les mateixes les respostes no sempre eren iguals, ni desitjades. Calia detectar les fases d’aquest procés …

33. Per intentar donar respostes a aquests processos Materniuk presenta el següent model:

34. Presenta un model on desglossa l’execució motriu en tres mecanismes o etapes. La seva interrelació és tal que una errada en una d’elles provoca el fracàs en l’assoliment de l’objectiu. 1- MECANISME PERCEPTIU Identifica i integra dades sensorials provenen de l’entorn i també del propi subjecte. QUÈ PASSA?

35. Les informacions de l’entorn són enviades al mecanisme de decisió, però també es guarden a la memòria. Això ens permetrà identificar i interpretar estímuls. 2- MECANISME DE DECISIÓ Procés de decisió intern que té lloc abans d’executar qualsevol tasca motriu. Aquest procés no sempre és conscient. Intervenen les capacitats cognitives de l’individu . QUÈ FAIG?

36. El subjecte escull d’entre les respostes que té emmagatzemades la que més s’ajusta a la situació concreta . Moltes vegades anticipem. Coneixem els indicadors i es preveuen els estímuls que apareixen. 3- MECANISME D’EXECUCIÓ Encarregat de la realització del moviment. COM HO FAIG?

37. És el responsable de la organització motriu que coordinarà les diferents accions musculars implicades en la resposta programada prèviament. EXEMPLES: MECANISME PERCEPCIÓ X MECANISME DECISIÓ X MECANISME EXECUCIÓ X

38. EP ATENCIÓ! Segons l’exemple anterior la tasca proposada presenta unes exigències en l’aprenentatge que fan referència als tres mecanismes…. PERÒ? Existeixen tasques motrius diferents, i per tant requeriran un tractament didàctic diferent

39. WELFORD (1976) PROPOSA UN NOU MODEL: QUATRE CIRCUITS PRINCIPALS DE FEEDBACK!

40. 1- DECISIÓ I MEMÒRIA: Abans de donar la resposta motriu, l’individu recorre a les experiències passades o fins i tot a la pràctica imaginada. 2- CONTROL NEUROMUSCULAR: Control automàtic de les parts o components del moviment a realitzar. 3- CONEIXEMENT DE L’EXECUCIÓ: A partir dels òrgans sensorials de caràcter kinestésic 4- CONEIXEMENT DELS RESULTATS: El resultat extern percebut a través dels sentits perifèrics (vista, oída...)

42. EL DIA DEL GOL

43. LES SENSACIONS I LES PERCEPCIONS Aquells estímuls que som capaços de captar a través dels òrgans sensorials SENSACIONS PERCEPCIONS La interpretació de les sensacions, donant significat i organització Cada persona construeix d’una manera exclusiva i única les percepcions recollides per estímuls. Ex: un perfum que ens recorda...

44. SENSACIÓ Procés a través del qual es realitza el canvi d’energia externa per energia nerviosa, processable com a informació per part de l’organisme, la seva transmissió als nivells de memòria, i la seva organització primària per tal de ser identificada. Receptors sensorials Són els òrgans concrets que realitzen la funció de rebre l’energia externa i transformar-la en energia nerviosa.

45. Característiques dels receptors Especificitat : cada receptor tan sols respon a un tipus d’estímul partícula (ex: ull---llum, oïda...ones sonores) . Excitabilidad : nivell mínim d’estimulació necessari per provocar les reaccions químiques que mobilitzen l’impuls cap al cervell. Adaptació : en la mesura que l’estímul es manté constant l’excitabilitat va desapareixent i es produeix una adaptació (ex: olor permanent)

46. Classificació

47. Pel que fa al moviment: Els propioceptors són els receptors més específics pel que fa al comportament motor. Els interoceptors no tenen funcions directes relacionades amb el moviment. D’entre els exteroceptors la vista és el que té més importància per les conductes motores GUITART

48. ON SOM?

49. ELS RECEPTORS PROPIOCEPTIUS Informen sobre la posició de les parts del cos i el moviment. DUES CATEGORIES KINESTÈSICS LABERÍNTICS Existeix gran diversitat d’informacions rebudes pels receptors sensorials propioceptius...això a l’inici provoca... A l’aparell locomotor i pell A l’oïda

50. DESORIENTACIÓ INCERTESA Durant el procés d’aprenentatge integrem totes les fonts propioceptives, i també la visual, en unitats més grans.

51. PERCEPCIÓ Procés a traves del qual el subjecte determina, filtra i es posa condicions a l’estimulació externa. Nosaltres decidim quins dels estímuls que rebem seleccionem i organitzem en interacció amb els processos de memòria, atenció i programació.

52. El que en realitat fem és establir un esquema perceptiu (Piaget) Element comú a diferents objectes i situacions L’ús dels esquemes depèn dels aprenentatges previs El reconeixement d’aquests patrons mostra la relació entre tots els processos comportamentals.

54. MECANISME DE PERCEPCIÓ ANALITZADORS EXTERNS ANALITZADORS INTERNS Anàlisi Comparació MEMÒRIA Codi Perceptiu

55. LA COMPLEXITAT DELS ESPORTS COL·LECTIUS El jugador s’ha de fixar en: CATEGORIES D’INFORMACIÓ ADVERSARIS COMPANYS TEMPS ESPAI PILOTA REGLAMENT CAPACITATS PRÒPIES Directa, dels companys, i intencions Situacions i intencions De joc i de la competició Tècniques, físiques i tàctiques Camp i joc proper Del partit i de la acció concreta Ubicació i perillositat

56. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT PERCEPTIVA DE LES TASQUES MOTRIUS ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Segons condicions entorn Entorn estable Entorn canviant Segons tipus de control Feedback intern Feedback extern Segons estat inicial de l’individu i l’objecte Individu i objecte estàtic Individu i objecte en moviment

57. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Segons el propòsit de la tasca en relació a la mobilització d’objectes Llançament a distància Intercepció del mòbil buscant-nos Colpeig objecte estàtic Llançament en precisió Intercepció del mòbil evitant-nos Colpeig d’objectes en moviment Segons el tipus d’estimulació Petit nº d’estímuls Baixa velocitat i màxima durada de l’estímul Molta intensitat d’estímul Estímuls poc conflictius Gran nº d’estímuls Alta velocitat i poca durada de l’estímul Poca intensitat d’estímul Estímuls molt conflictius

58. ANTICIPACIÓ COM A PREDICCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ, FET QUE ENS PERMET GENERAR UNA RESPOSTA PREVIA A L’APARICIÓ DE L’ESTÍMUL Accions defensives (recuperació de pilota, ajudes...) i ofensives (desmarcatges de ruptura, furts de pilota...) APRENENTATGE EXPERIÈNCIA ATENCIÓ

59. MECANISME DE DECISIÓ LES MEVES CAPACITATS MEMÒRIA Codi Perceptiu Contrastació OBJECTIU DE LA ACCIÓ QUÈ? PROGRAMA D’ACCIÓ COM?

61. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT EN LA PRESA DE DECISIONS PER A LA REALITZACIÓ DE TASQUES MOTRIUS ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Nº de decisions Escàs nº decisions Gran nº decisions Nº propostes motrius alternatives en cada decisió Proposta motriu única Multiplicitat de propostes motrius Velocitat requerida en la decisió Molt temps per decidir Temps de decisió molt breu

62. ELEMENT D’ANÁLISI - COMPLEXITAT + COMPLEXITAT Nivell incertesa Els factors fixes Els factors variables Nivell de risc No hi ha risc físic Hi ha risc físic Ordre seqüencial de decisions Ordre fix (programa lineal) Ordre variable (programa ramificat) Nº d’elements que és necessari recordar Pocs elements a memoritzar Molts elements a memoritzar

63. MECANISME D’EXECUCIÓ SISTEMA NEUROMUSCULAR GEST

64. Característiques de la acció motriu Fluidesa : capacitat de no interrompre el moviment . Variabilitat : capacitat de modificar una acció que estic realitzant . Anticipació : mentre realitzes un gest, mentalment en penses un altre. Precisió : fer coincidir allò desitjat amb el que succeeix . Economia : utilitzar exclusivament els músculs necessaris per aquells moviments . Estètic : coincidència o no amb els estàndards.

65. VALORACIÓ DEL NIVELL DE DIFICULTAT DE LES TASQUES MOTRIUS RESPECTE AL MECANISME D’EXECUCIÓ I CONTROL FACTORS QUE INTERVENEN - DIFICULTAT + DIFICULTAT Coordinació neuro-muscular Pocs grups ms Estructura simple Poca velocitat execució Poca exigència precisió Molts grups ms Estructura complexa Alta velocitat execució Molta exigència precisió Condició física Poca exigència Molta exigència

66. Perspectiva dinàmica-ecològica

67. RECURSOS METODOLÒGICS LA MOTIVACIÓ Tot allò que ens impulsa a fer qualsevol tipus d’activitat (física i/o cognitiva) Sentiment d’inferioritat Rendiment Frustració Objectius reals Tasques significatives Interessos Empatia

68. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA Lligada a l’activitat i a la pròpia personalitat JOC Agonisme MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Lligada a la relació social i l’entorn Éxit Associació Estètica BÀSICA QUOTIDIANA

69. CRIDAR L’ATENCIÓ DEMOSTRACIÓ + EXPLICACIÓ REPETIR EL MÉS IMPORTANT FER QUE ELS ALUMNES S’EXPRESSIN ATENCIÓ PERSONALITZADA

70. ACONSEGUIR EL NIVELL D’ACTIVACIÓ ÒPTIM ESTRÈS MOTIVACIÓ VERBAL SANCIONAR ENTORN VERBAL JOC AMBIENT TREBALL

74. FASES DE L'ENSENYAMENT DEL FUTBOL 1- CONSTRUIR LA RELACIÓ DEL NEN AMB L’ENTORN: MOTRICITAT 2- CONSTRUIR LA RELACIÓ AMB LA PILOTA: INDIVIDUAL 3- CONSTRUIR EL JOC AMB ELS COMPANYS I ELS ADVERSARIS 4- DESENVOLUPAR LES NOCIONS D’ESPAI I TEMPS, RELACIONAT AMB EL JOC D’EQUIP

75. “ ...a mi me han educado desde los trece o catorce años para que conozca el futbol. Antes jugaba porque jugaba, y creía que las cosas sucedían porque sí. Pero me han hecho entender que suceden porque hay una lógica. Me educaron para descifrar el juego, y en cambio, a la mayoría de los jugadores nadie les ha dicho nada. A muchos entrenadores les interesa nada de lo que estamos hablando. Desde jóvenes a los jugadores les dicen que hay que luchar, que hay que ganar y esas cosas, y llegan a la primera división sin saber nada del juego. Esto es lo que pasa, y por eso es tan difícil que la gente hable realmente de fútbol.” J. Guardiola

76. MODEL INTEGRAT 1. DOMINI D’HABILITATS I DESTRESES BÀSIQUES 2. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÈCNICS 2. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE POCS ELEMENTS TÀCTICS 3. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÀCTICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÈCNICS 4. PRESENTACIÓ DE LA TÈCNICA ESPORTIVA AMB IMPLICACIÓ DE NOUS ELEMENTS TÀCTICS 5. PRESENTACIÓ DE SITUACIONS DE JOC SIMILARS A L’ESPORT DEFINITIU AMB APLICACIÓ D’ELEMENTS TÈCNICS I TÀCTICS APRESOS Castejón i López Ros,1997; López Ros i Castejón, 2005