20. W. Christaller i la Teoria dels Llocs
Centrals
• Aquest geògraf i urbanista es va dedicar a estudiar les
ciutats no per la forma, carrers, grandària… sinò segons
el serveis que prestava als ciutadans. Christaller creia
que a través d’aquest factor es podia establir la
influència que tenia la ciutat sobre el territori i l’entorn.
Extret de:
http://vicentecamarasa.wordpress.com/
21. La idea era senzilla: cada servei té un determinat radi d’influència. Per exemple:
tots caminarem 5 o 10 minuts per anar a comprar el pa, però no agafaríem el cotxe
regularment i faríem una distància llarga per anar a comprar un pa de pagès
Per contra, el serveis més especialitzats( sanitat, educació superior, una botiga de
productes exclusius) tendeixen a tenir una major influència en l’espai; la gent que
els necessita està disposada a desplaçar-se per aconseguir-los
Font: http://geoperspectivas2bachiller.blogspot.com.es/2011/03/practico-lajerarquia-urbana-espanola.html
22. Mirat des de l’òptica contraria, els
interessos dels serveis, també
s’acompleix
la
teoria
de
Christaller. Un servei bàsic
necessitarà d’un menor nombre
de població per poder-se complir
la teoria, perquè gairebét tothom
el necessitarà- tothom compra pa
i va a la farmàcia o compra el
diari…)
Per contra, un servei especialitzat
necessita arribar a un nombre
major de població perquè no
tothom diàriament necessitarà
aquell servei especialitzat (un
advocat, una joieria, un metge
especialista…)
23. Per tot això, Christaller va arribar a la conclusió que les poblacions
estaven jerarquitzades segons els serveis que oferien. Hi hauria moltes
petites poblacions de serveis bàsics que estarien incloses en la zona
d’influència d’una altra població més gran que oferiria serveis més
especialitzats.
de http://www.juanjomorales.com/2011/02/tema-4-el-poblamiento.html
24. La Teoria dels Llocs Central de Christaller ens permet conèixer quines són
les ciutats que controlen el territori, quines zones creixeran més i tindran més
habitants. També permet planificar les vies de comunicació, la construcció
d’escoles, instituts…, la construcció de CAPs, Hospitals. Ens serveix també
per entrendre el preu del sòl en diferents llocs o per saber quin tipus
d’empresa hauríem de col·locar en un lloc determinat.
26. La distribució mundial de les mega-ciutats
amb més de 5 milions de habitants al 2000
Font per a les diapositives 23 a 28:
Biblio 3W - REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES - Universidad de Barcelona
28. En aquesta jerarquia s’ha tingut en compte que les ciutat fossins centres
financiers amb oficines centrals d’empresas transnacionals, amb
institucions internacionals, amb un rápid creixement del sector de serveis
al productor, com un important centre de producció, com un principal nus
de transport i tot sumat al criteri del nombre d’habitants
29. En aquest cas la
jerarquia s’estableix
en funció de les
ciutats productores
de serveis de
categoria alta i
respcte als seveis
de Banca, publicitat
i serveis jurídics
30. En aquestsa jerarquia
els criteris són la
conectivitat a nivell
mundial i ser centre
Bancari Intenacional; és
a dir, ser la seu de
bancs importants a
nivell mundial