Descripció del sistema polític, econòmic i social de l'Antic Règim així com els factors de la seva crisi. A més, estudiarem el moviment il·lustrat, l'oposició a l'absolutisme i per últim analitzarem de manera sintètica el procés d'independència dels Estats Units.

1. TEMA I
ENTRE LA REFORMA I LA REVOLUCIÓ
LA CRISIS DE L’ANTIC RÈGIM
INS BELLVITGE L’HOSPITALET DEL LLOBREGAT Prof: Jose M. Antón

2. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
Al feudalisme, la societat es dividia en estaments, grups tancats als
quals es pertanyia per naixement i que determinaven el estatus de ls
persones al llarg de la seva vida.
Aquesta divisió tenia el seu origen el els tres ordres medievals:
bellatores (guerrers), oratores (clergues) i laboratores (camperols).
Amb alguns canvis, aquesta estructuració social es va mantenir fins
l’esclat de les revolucions liberals.
Hi trobem dos grans grups: privilegiats i no privilegiats. Els primers,
format per la noblesa i el clergat, estava exempt de pagar impostos,
que requeien exclusivament en els no privilegiats.
Tanmateix, cap d’aquests grups era homogeni, hi havien diferències
substancials dins dels mateixos.

3. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- EL CLERGAT
- El clergat suposava menys de l’1% de la població europea. No
només estava exempt de pagar impostos, els rebia (càrregues
impositives de caire feudal com el delme anaven a engreixar la
riquesa de l’església). Els caps de l’església catòlica, n’eren sovint,
senyors feudals.
- Malgrat això, no conformava un grup homogeni. Podem dividir
aquest estament en:
- ALT CLERGAT: pertanyien a la jerarquia eclesiàstica, només
podien accedir els membres de les famílies nobles i vivien,
per norma general, com un noble més, envoltats de luxe.
- BAIX CLERGAT: d’origen popular, ocupaven els càrrecs més
baixos de l’església (sacerdots, monjos, rectors) i vivien de
forma modesta, sense luxes ni privilegis.
PRIVILEGIS DEL CLERGAT
- lleis pròpies i dret a administrar-se justícia, és a dir, tribunals propis, no son jutjats pels tribunals reals
- exempció tributària (no paguen cap impost), de manera voluntària lliuren al rei una quantitat simbòlica a l'any
- donat el seu accés a la formació, son lletrats i acaparen nombrosos càrrecs públics
- a través de donacions dels reis, els nobles i el poble pla conformaren un enorme patrimoni que no paga impostos (mans
mortes)
- s'encarreguen de l'ensenyament, reproduint la seva forma de veure la societat, una societat desigual

4. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- LA NOBLESA
- Suposava entre el 2% i el 3% de la població total, acaparant el 70% de les terres. A l’Edat Mitjana la seva funció era
exclusivament militar, però l’aparició dels exèrcits permanents i professionals al servei de la Corona, va relegar-los
progressivament d’aquesta funció, una gran part va deixar les seves funcions militars alhora que refinaven els seus gustos.
- A més de l'exempció d'impostos gaudeixen d'altres privilegis: dret a
portar espasa; a les seves terres, de vegades, administren justícia, en
alguns casos dicten penes de mort; ocupen càrrecs públics a la cort ...
- Malgrat que en un principi només existia la noblesa de naixement, el
desenvolupament de l’Estat Modern va crear nous mecanismes per
accedir a tal condició. Així doncs el rei podia ennoblir pels serveis
prestats a l’Estat.
- Hi trobem, llavors, tres tipus de noblesa:
- Noblesa cortesana, hi viu a la Cort a prop del Rei, molt rica i
poderosa.
- Noblesa de províncies (baixa noblesa), sovint empobrida però que
conserva el seu prestigi social.
- Noblesa de toga, fruit de les necessitats del monarca de
recompensar els serveis prestats.

5. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- EL TERCER ESTAT
- Aquest estament integrava la major part de la població, entre el 90% i el 95% del total i era, sense dubtes, el grup més
heterogeni.
- AL CAMP
Hi vivia el gruix de la població, en torn al 80%. Cal no oblidar
que el feudalisme es caracteritzava per tenir en el sector
primari la seva base productiva. Llavors era una societat
eminentment agrària.
Dins de la pagesia hi ha grans diferències, una minoria dels
pagesos son els propietaris de la terra que treballen; la gran
majoria són parcers, la propietat dels camps que treballen
pertany a la noblesa o el clergat, als quals lliuren la meitat de
la collita o una renda molt elevada, que en cas de males
collites, guerres, epidèmies... els deixa en un estat de
pobresa gairebé absoluta; també hi trobem jornalers, que
únicament posseeixen les seves mans hi treballen els camps
dels altres a canvi de subsistir.

6. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- EL TERCER ESTAT
- AL CAMP
A més, tots els pagesos havien de pagar els impostos directes
i indirectes de la Corona, l’església i els senyors feudals.
La situació és crítica quan hi ha males collites i no es poden
pagar els impostos, llavors l'Estat no recapta, entra en fallida
i, a més, als pagesos es moren de fam (com a França a partir
de 1760). Aquestes crisis reben el nom de crisis de
subsistència i son consubstancials al mode de producció
feudal, és a dir, n’eren cícliques i limitaven el sostre de
creixement econòmic i demogràfic de la societat.

7. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- EL TERCER ESTAT
- A LA CIUTAT
Les ciutats restaven, normalment, lliures del control
dels nobles, encara que igualment sotmeses al
feudalisme. Hi vivien grups força diferents.
- Per un costat la burgesia, el grup social més potent
des del punt de vista econòmic, es dediquen a les
finances, al comerç i són els amos de tallers i
manufactures. Dins de la burgesia podem distingir
entre l'alta, la mitjana i la baixa burgesia. L'alta estaria
formada pels grans banquers, rics comerciants...; la
mitjana pels professionals liberals (metges, advocats...);
i la baixa, principalment, pels propietaris de petits
negocis. Des del punt de vista econòmic tenen tot el
poder i aspiraran a aconseguir també el poder polític,
la qual cosa aconseguiran sota els principis del
liberalisme i amb el suport de les classes populars.
Tanmateix, abans d’aconseguir aquest poder, la seva
màxima aspiració era ennoblir-se.

8. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.1 UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
- EL TERCER ESTAT
- A LA CIUTAT
A banda dels burgesos, a les ciutats hi vivien les classes
populars, conformades pels artesans (oficials i
aprenents), el servei domèstic i els petits oficis.
Fora de les ciutats, la burgesia no tenia cap poder sota
l’Antic Règim

9. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- LA PROPIETAT DE LA TERRA
Com ja hem esmenat al punt anterior, l’agricultura era la base econòmica de l’Antic Règim (mode de producció feudal). La terra
no es podia comprar i vendre lliurement estava vinculada a un títol nobiliari o a l’església (senyoria territorial), a un municipi
(comunals) o a la Corona (terres de reialenc). El titular de la terra obtenia els beneficis generats i, sovint, exercia la seva
jurisdicció.
Els nobles es reservaven les millors terres (reserva senyorial) per a la seva
explotació directa. En aquesta reserva senyorial trobem també les
residències nobiliaris i tots aquells establiments pel quals el senyor hi
obtenia beneficis (forja, molí, forns...).
La resta de les seves possessions es dividia en mansos, amb les dimensions
mínims pel manteniment d’una família. Aquests masos eren treballats per
homes lliures, en usdefruit, o per serfs, a canvi de rendes.

10. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- LA PROPIETAT DE LA TERRA

11. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS DRETS SENYORIALS

12. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS PRODUCTIUS
• Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç.
• Tipus d’explotacions:
• Camps oberts o openfields: rotació triennal.
• Terres comunals.
L’ús del guaret és propi de les societats agràries endarrerides

13. - Insuficient producció ramadera.
- Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pà)
1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS PRODUCTIUS

14. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS PRODUCTIUS
- Món rural  Autoconsum
- Món urbà (producció artesanal)  Regulada pels GREMIS
- Organitzacions de caire feudal: estipulen els preus, la qualitat, la normativa..., impedeixen la lliure competència i el lliure
mercat, actuen també com a mecanismes de protecció dels seus associats.
- Fora d’aquesta reglamentació gremial trobem:
- DOMESTIC SYTEM: el treball a domicili, base del desenvolupament tèxtil
- MANOFACTURES REIALS

15. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS PRODUCTIUS
- Desenvolupament limitat del COMERÇ
- COMERÇ INTERIOR: Fires comarcals (abast local), fires anuals (major abast territorial)
- COMERÇ EXTERIOR: desenvolupat pel COMERÇ COLONIAL
• Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació
de capital, nous mercats i matèries primeres (comerç triangular).
• Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).
• El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular
metalls preciosos (basat en un model proteccionista de riquesa fixa).Jean Baptiste
COLBERT.

16. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS PRODUCTIUS

17. 1. L’ANTIC RÈGIM
1.2 UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
- ELS LÍMITS DEMOGRÀFICS
- El feudalisme, de base agrària de subsistència, correspon al cicle demogràfic antic. Aquest cicle està caracteritzat per:
- ALTA NATALITAT: en torn al 35‰-40‰, amb una taxa de fecunditat de 5 fills per dona.
- ALTA MORTALITAT: en torn al 30‰-40‰, especialment greu en el cas dels nadons.
- EL CREIXEMENT VEGETATIU: era, llavors, escàs i depenia de la conjuntura (guerra/pau, bones collites/males collites,
epidèmies...)

18. 2. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC
2.1 LA “GRÀCIA” DIVINA
- Els reis absolutistes, el sistema polític propi de l’Antic Règim, ho eren per la doctrina del dret diví, segons la qual l’autoritat
dels monarques provenia de Déu, en nom del qual actuaven.
- Els tres poders del l’Estat estaven reunits en la figura del rei, per això, el seu poder era absolut: elaborava i derogava les lleis,
nomenava i destituïa magistrats, administrava la justícia, dirigia la política exterior...
- Lluis XIV de Borbó, rei de França, és el model de rei absolut. Conegut com el “Rei Sol”, va deixar per a la posteritat aquesta
frase: “L’estat sóc jo”.

19. 2. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC
2.1 LA “GRÀCIA” DIVINA
- Institucions de suport a la Corona
- Consell d’Estat (designat pel rei)
- Secretaris d’Estat (designats també pel rei)
- Cos de funcionaris i buròcrates de l’Estat.
- Governadors provincials, càrrecs municipals
- Límits teòrics del poder reial
- La llei divina
- El dret natura i les lleis fonamentals (els furs)
- Les Corts o Parlaments (buidats de competències)

20. 2. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC
2.2 EL PARLAMENTARISME
- Alguns territoris, van decidir que allò de l’absolutisme ja no era graciós i començaren a desenvolupar altres formes de govern,
teòricament més democràtic: el parlamentarisme. Gran Bretanya i Holanda son els dos models paradigmàtic
- El model anglès:
• Revolució de 1649, enderroca i executa a Carles I, que havia intentat governar sense el Parlament. Proclamació de la
República (Oliver Cromwell, Lord Protector de la England Commonwealth)
• Restauració monàrquica de la dinastia Stuart (1660), Carles II reconeix l’Habeas Corpus (1679), malgrat això exerceix
un poder arbitrari.
• Segona Revolució 1689:
• Fi de la dinastia dels Stuart, proclamació com a rei de Guillem d’Orange.
• Delimitació dels poders del rei que ha de jurar la Bill of Rights
• Separació de poders: el rei manté el poder executiu, mentre que el Parlament té el legislatiu. El poder
judicial és independent de l’executi.
• Drets individuals reconeguts.

21. 2. L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC
2.2 EL PARLAMENTARISME
- Límits del parlamentarisme britànic:
- Només una minoria, en torn al 15% de la població, tenia dret a vot. Sufragi censatari lligat al nivell de renda.
- Els habitants de les colònies no estaven representats
- L’esclavitud continuava sent acceptada
- Malgrat aquests límits, aquest model va influenciar notablement a la resta d’Europa, especialment als pensadors de la
Il·lustració.

22. 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.1 LA IL·LUSTRACIÓ
- Ideologia al servei de la burgesia, atac a les forces de l’antic règim per accedir al poder politic.
- Precedents:
• Newton: mètode científic.
• Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.
- Racionalisme i fe absoluta en la Raó (atac al teocentrisme i la religió), la Ciència i l’Ensenyament (motor del progrés dels
pobles).

23. 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.1 LA IL·LUSTRACIÓ
- La tasca de divulgació realitzada pels il·lustrats seria decisiva per acabar amb l'Antic Règim, no per la seva tasca revolucionària
sinó per la difusió de les seves idees que van constituir un element fonamental en les revolucions de finals de segle.
IDEES IL·LUSTRADES
1. Importància de la NATURA per a la vida humana
2. La confiança en la RAÓ com a instrument que guia en l'aprenentatge. Crítica dels valors tradicionals i anticlericalisme.
3. Proclamació d'uns DRETS NATURALS en tots els éssers humans, iguals per a tothom sense distinció socioeconòmica. Tolerància
religiosa i política.
4. Defensa d'una RELIGIÓ NATURAL, o deisme, basada en la convicció que la Natura és obra d'un Creador, però allunyat de la
religió tradicional.
5. La NECESSITAT D'AMPLIAR L'EDUCACIÓ com a clau del progrés per al país

24. AUTORS DESTACATS DE LA IL·LUSTRACIÓ
3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.1 LA IL·LUSTRACIÓ
Charles Louis de Sedorat
Baró de Montesquieu
1689 - 1755
François Marie Arouet
Voltaire
1694 - 1778
Jean Jacques Russeau
1712 - 1778
Separació dels poders
Llibertat del poble
Tolerància religiosa
El contracte social

25. 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.2 NOVES IDEOLOGIES ECONÒMIQUES
- La fisiocràcia
- Oposada al mercantilisme
- Impulsada per Quesnay, s’oposava a qualsevol intervenció de l’Estat en els afers econòmics  laissez fairez, laissez passer
- La riquesa dels països es troba a l’agricultura i no en l’acumulació de metalls preciosos.
- Assenta les bases del liberalisme econòmic.

26. 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
3.3 TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE
- El despotisme il·lustrat
• “Tot per al poble, però sense el poble”.
• Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
• Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i
comerç).
• Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.

27. 4. EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
4.1 LES TRETZE COLÒNIES
- L'origen dels EUA es troba a les 13 colònies fundades pels emigrants
britànics a la costa Atlàntica d'Amèrica del Nord durant els segles XVII i
XVIII.
- Els primers colons van arribar fugint de les lluites religioses que
sacsejaven Europa.
- Després de dominar i expulsar les tribus indígenes van establir pròsperes
plantacions de tabac i cotó, entre altres, treballades pels esclaus negres
portats de l'Àfrica.

28. - Les colònies angleses a la costa atlàntica van desenvolupar un actiu comerç amb Europa i amb les colònies espanyoles, sorgint
una dinàmica burgesia que dirigia les colònies amb certa autonomia.
- Les Causes de la ruptura entre les colònies i la Corona Britànica es troben en els desitjos d'aquesta última d'imposar nous
impostos i obligar les colònies a comerciar en exclusiva amb Anglaterra, alhora que prohibia la fabricació de qualsevol
producte que pogués generar-competència.
- El detonant del conflicte va ser la decisió metropolitana d'atorgar el monopoli de la venda del te a una companyia anglesa. La
reacció del poble de Boston va ser la de llençar tones del te al mar i el rei anglès va enviar tropes per sufocar la revolta
4. EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
4.1 LES TRETZE COLÒNIES

29. - Les protestes dels colons van ser desoïdes i reprimides per la Corona, el que va provocar la celebració d'un congrés de
representants de les colònies, que va organitzar la resistència popular i va redactar una Declaració de Drets que culminaria
amb la Declaració d'Independència del 4 de juliol de 1776.
- La declaració d'independència va desencadenar una llarga guerra contra els britànics, finalitzada en 1783, on Gran Bretanya va
reconèixer en la Pau de Versalles, la independència de les seves colònies.
4. EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
4.2 LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA

30. 1. La sobirania del poble per governar-se
2. La igualtat de tots els ciutadans davant la llei
3. La possessió per cada individu d'uns drets inalienables i naturals: llibertat religiosa, d'expressió, dret a la propietat ...
4. La separació de poders i l'elecció de tots els càrrecs públics.
5. La separació entre Església i Estat, basada en una completa llibertat religiosa.
NOSALTRES, EL POBLE dels Estats Units, per tal de
formar una Unió més perfecta, establir Justícia,
afirmar la tranquil·litat interior, proveir la Defensa
comuna, promoure el benestar general i assegurar per
a nosaltres mateixos i per als nostres descendents els
beneficis de la Llibertat, ordenem i establim aquesta
Constitució per als Estats Units d'Amèrica.
4. EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
4.3 LA CONSTITUCIÓ DELS ESTATS UNITS D’AMÈRICA

31. George Washington
1r president dels EUA
Benjamin Franklin
Redactor de la declaració de
independència i ambaixador davant les
nacions rivals de Gran Bretanya
4. EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ: LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS
4.4 L’IMPACTE DE LA INDEPENDÈNCIA ESTADOUNIDENCA
- Es produeix, per primera vegada, una participació popular en la vida pública, a través de l'elecció directa de tots els
governants.
- Es redacta la primera Constitució moderna, que serà font d'inspiració per a altres moviments revolucionaris.
- Es realitza una rebel·lió popular contra la monarquia, de la qual s'independitzen, marcant un camí que serà seguit per les
colònies espanyoles a Amèrica.
- Es difonen a Europa i Amèrica els principis revolucionaris que acabaran definitivament amb l'Antic Règim.
- Es funda una República, basada en principis democràtics i instal·lada en un territori pràcticament verge, que atraurà a milions
d'emigrants europeus i asiàtics en els segles XIX i XX.