1. BLOC II LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT IES PERE VIVES I VICH

2. EL SECTOR TERCIARI CONCEPTE DE SECTOR TERCIARI Conjunt d’actividades orientades a prestar serveis per satisfer les necessitats de la societat · Activitats comercials · Els transports i les comuniacions · Activitats culturals i d’oci  turisme · Administració Pública · Serveis educatius · Serveis sanitaris · Serveis financers · Gestió i assessoria · Neteja i manteniment · Assistència social · Sector terciari alt o quaternari  activitats qualificades, tecnificades i gestió. Direcció, plannificació i cntrol de la política, economia i societat · Terciari clàssic: la resta d’activitats CARACTERÍSTIQUES · Activitats intangibles i inmaterials · Impossibles d’enmagatzemar · Diversificat

4. DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR TERCIARI A ESPANYA

7. IMPORTÀNCIA DELS INTERCANVIS EN L’ECONOMIA D’UN PAÍS COEFICIENT DE DEPENDÈNCIA: mesura la proporció de les importacions en relació al PIB anual COEFICIENT D’OBERTURA EXTERNA: proporció de les exportacions en relació al PIB anual TAXA DE COBERTURA: relació entre la importació i l’exportació

10. LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS Materials Mercaderies Productes energètics i minerals

11. Productes agrícoles

12. Productes manufacturats

13. Fluxos migratoris actuals

17. LES DESIGUALTATS EN ELS INTERCANVIS ACTUALS

19. EL COMERÇ JUST

24. Exterior ·Genera el moviment més important de mercaderies ·Les balances comercials espanyola i catalana presenten un dèficit constant. ·Principals Importacions: - Energètics i combustibles (petroli, derivats i gas) - Matèries primeres (minerals i agrícoles) - Equips de telecomunicacions - Productes tèxtils - Automòbils, màquines i materials elèctric ·Principals Exportacions: - Alimentació, productes químics i material de transport EXPORTACIÓ IMPORTACIÓ BALANÇA COMERCIAL 169.842.824 - 216.760.151 = -46.917.327 dades en milers d’euros Font: ICEX N E G A T I V A

27. 0,4% Otras mercancías 1,9% Materias primas 2,7% Materias primas 2,1% Bienes de consumo duradero 3,1% Bienes de consumo duradero 2,73% Otras mercancías 6,9% Semimanufacturas no químicas 4,5% Productos energéticos 10,9% Manufacturas de consumo 9,3% Manufacturas de consumo 11,1% Alimentos 11,3% Semimanufacturas no químicas 12,5% Sector automóvil 14,6% Productos químicos 15,6% Productos químicos 15,6% Alimentos 16,2% Productos energéticos 17,6% Sector automóvil 20,6% Bienes de equipo 20,4% Bienes de equipo IMPORTACIONES EXPORTACIONES

28. Exportacions catalanes i espanyoles, nov 2010

29. Importacions - introduccions. Catalunya. Novembre 2010 Per destinació econòmica dels béns Importacions - introduccions. Catalunya. Novembre 2010 Per destinació econòmica dels béns Importacions Catalanes INDESCAT Font: Idescat a partir de dades de l'Agencia Estatal de Administración Tributaria. Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales. Unitats: Milers d'euros. Font: Idescat a partir de dades de l'Agencia Estatal de Administración Tributaria. Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales. Unitats: Milers d'euros. 13,9 100,0 61.352.467,9 14,7 100,0 6.078.392,7 Total .. 0,0 0,0 .. 0,0 0,0 No classificats 26,8 61,5 37.708.965,7 20,3 59,1 3.593.022,1 prod. energètics i industrials 8,5 3,1 1.880.117,4 19,3 3,8 229.952,4 prod. agricultura, silvicultura i pesca 25,8 64,5 39.589.083,0 20,2 62,9 3.822.974,5 Béns intermedis 11,9 2,0 1.197.807,4 6,6 2,0 123.346,6 material de transport i altres béns de capital 0,5 5,1 3.127.433,9 9,5 6,5 395.197,5 maquinària i altres béns d'equipament 3,4 7,0 4.325.241,4 8,8 8,5 518.544,1 Béns de capital -5,1 22,7 13.957.394,5 11,0 23,7 1.442.220,8 altres béns de consum -0,8 5,7 3.480.748,9 -14,0 4,8 294.653,4 aliments, begudes i tabac -4,3 28,4 17.438.143,4 5,8 28,6 1.736.874,2 Béns de consum % var. interanual % s. total valor % var. interanual % s. total valor Gener-Novembre Novembre

30. EL SECTOR FINANCER Format pel conjunt d’instruments que canalitzen l’estalvi i formen un circuit a través del qual capten, mobilitzen i assignen recursos a les unitats econòmiques que fan possible la producció, la distribució i el consum dels béns. Economies avançades: sistema financer complex i regulat. Genera riquesa. Sector financer espanyol · Transformació per globalització i adopció de l’€ · Procés de concentració bancari i empresarial · Grups més importants: · Santander Central Hispano · Bilbao Bizcaya Argentaria · Importància de les caixes d’estalvis (La Caixa, Caja Madrid i Caixa Catalunya), processos de fusió arran la crisis. · Modèstia de la banca espanyola en el conjunt internacional · Borsa: mercat on es porten a terme les operacions financeres. Les més importants són les de Madrid i Barcelona. Les principals empreses espanyoles s’agrupen al IBEX 35.

32. LES XARXES DE TRANSPORT Conjunt d’infraestructures per on circulen els vehícles Formades per: · Eixos: o línies que uneixen dos o més punts connectats els uns amb els altres en forma de malla o xarxa · Nusos de transport: llocs centrals dels eixos que habitualment coincideixen amb grans ciutats Eix aïllat Eix connectat Nussos interconnectats

34. TIPUS DE TRANSPORT Terrestre ·Carretera : més utilitzat per les mercaderies i persones per distàncies reduïdes. Avantatges  Mobilitat, xarxes estructurades i denses. Inconvenients  Contaminació, sinistralitat, saturació i ampliació ·Ferrocarril : importància en mitjanes i llargues distàncies. Avantatges  Ràpid, segur i econòmic. Gran capacitat. Inconvenients  rigidesa del traçat. Marítim · Adequat pel transport a grans distàncies de mercaderies pesants i/o perilloses pel seu baix preu (productes a doll, sòlids a granel i mercaderia general) Avantatges  barat i segur; gran capacitat; els ports han esdevingut en centres dinamitzadors de l’economia Inconvenients  Lentitud, risc per l’ecosistema marí Aeri · Adequat pel desplaçament de persones a grans distàncies i mercaderies lleugeres i de valor. Avantatges  rapidesa i seguretat; aeroports centres dinamitzadors de l’economia per instal·lació de empreses industrials i comercials Inconvenients  car, necessitat de terrenys per la construcció i ampliació dels aeroports

36. TRANSPORT TERRESTRE A ESPANYA I CATALUNYA Xarxa de carreteres Espanyola · Més estès: 80% mercaderies, 90% de persones · Traçat radial, centre a Madrid. La xarxa viària ha estat la que més renovacions i millores ha tingut amb l’objectiu de connectar les zones de més activitat econòmica i major població. · Importància de la xarxa d’alta capacitat que connecta els fluxos de trànsit interregionals, els ports, els aeroports més importants i les capitals de província.

40. Xarxa de ferrocarrils espanyola · Traçat no radial. · Infraestructures malmeses per la guerra civil, es va crear la RENFE (1941) però no tornà a estar al nivell dels països més avançats (ni en freqüències, ni extensió, ni freqüència). · RENFE ja no és un monopoli i s’ha començat la liberalització del servei. El 90% de la xarxa pertany a ADIF i està explotada per RENFE Operadora. · Creació d’empreses autonòmiques com FGC, FGV,Eusko Trenbideak... · Inversió en infraestructures és una gran aposta pels propers anys, especialment la inversió en LAV que comuniquen diverses zones de l’estat i en un futur amb França i Portugal. · Importància per les mercaderies per les facilitats del sistema de ruptura de càrrega (carregar i descarregar un contenidor per distribuir-ne o emmagatzenar-ne el contingut). · Deficiències  Amplària de via, trams de via única, mal estat d’infraestructures i absències de passatgers en algunes línies, portar l’AVE a zones òn no podrà ser rentable per qüestions polítiques..

44. Xarxa de ferrorrils de Catalunya · Modernització de la xarxa: millora de vials i promoció de LAV  Euromed (1997 Barcelona – Alacant); AVE (2008 Barcelona – Madrid), futura unió amb els TGV de França i projecció de l’eix mediterrani (unió AVE amb València).

45. TRANSPORT MARÍTIM I AERI A ESPANYA I CATALUNYA Transport marítim a Espanya · Paper destacat pel comerç exterior de mitja i llarga distància. ·Mercaderies: ports d’Algecires, Cartagena, Bilbao i Tarragona (especialment mercaderies perilloses i pesants). Infraestructures i inversions per afavorir la intermodalitat en el transport de mercaderies en contenidors. Construcció de ZAL entorn dels ports. · Tràfic de passatgers: unió de la Península amb les Illes Balears, Ceuta i Melilla, amb Canàries en menor mesura. Importància creixent dels creuers: Barcelona  primer port d’Europa. · Els principals ports estan gestionats per entitats autònomes de caire públic […] Cerca del 50% de las exportaciones españolas y del 85% de las importaciones se realizan por vía marítima, así como el 15% del flujo comercial interno. En total, el año pasado, según datos aportados por el ente público Puertos del Estado "cerca de 461 millones de toneladas de mercancías han pasado por los puertos españoles. A ello hay que añadir los más de 24 millones de personas que han salido o entrado de España por vía marítima". Los diez principales puertos españoles en tráfico de mercancía son: Algeciras, Barcelona, Valencia, Bilbao, Tarragona, Cartagena, Las Palmas, Huelva, Gijón y Santa Cruz de Tenerife. En tráfico de pasajeros, en líneas regulares, destacan los puertos que conectan la península con las islas, con Ceuta y con Melilla, es decir: Bahía de Algeciras, Baleares, Santa Cruz de Tenerife y Ceuta. En pasajeros de cruceros, un turismo en alza, destacan los puertos de Barcelona y Baleares. http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/servicios-y-hogar/2007/04/16/161723.php?page=3

47. Transport marítim a Catalunya · Principals ports: - Barcelona: transport de contenidors i passatgers - Tarragona: petroli i derivats, proximitat amb les indústries petroquímiques - Aquests ports estan gestionats per les respectives Autoritat Portuària - Altres ports importants són: Palamós, Vilanova – i – La Geltrú, Sant Carles de la Ràpita, dedicats a activitats pesqueres. Depenen de la GenCat · En 2007 es va aprovar el Pla de Ports de Catalunya 2006 – 2015, per potenciar l’activitat portuària, millorar la seva eficiència i la sostenibilitat ambiental.

48. Transport aeri a Espanya · Transporta passatgers a llargues distàncies · Comerç de mercaderies creixent  hangars per emgatzemar i distribuir la càrrega. · Desenvolupament  millora i ampliació dels aeroports, gran inversió. · Madrid Barajas  més important de l’estat, actua com a hub entre els vols nacionals, europeus i transoceànics. · Importància dels aeroports de les zones turístiques: Canàries, Balears, Màlaga, Alacant... · AENA, una entitat pública (de moment) gestiona els principals aeroports espanyols Transport aeri a Catalunya · Gran creixement als darrers anys, tan per nombre de passatgers com de mercaderies. · Barcelona – El Prat és el segon aeroport en importància de l’Estat. Ha triplicat el seu trànsit de passatgers i ha esdevingut en escala europea amb la nova terminal T-1. · Altres aeroports comercials: Girona, Reus i Lleida-Alguaire. Especialitzats en vols low-cost. · Aeròdroms a: Sabadell (formació de pilots d’avió i helicòpters, Lleida, Igualada – Òdena, La Cerdanya, Empuria Brava, Calaf-Sallavinera, Manresa – Sant Fruitòs del Bages i Alfés. Previstos de nous.

53. La Xarxa Elèctrica · Xarxes d’alta tensió  condueixen l’electricitat des de les centrals fins a les subestacions. Els cables van suspesos de torres, conduint 110, 220 o 400 kw. · Xarxes de distribució local  porten l’electricitat des de les subestacions fins als transformadors locals, reduint la tensió a les necessitats de l’usuari.