Presentació al 'Congrés d’Energia de Catalunya' (Girona, 28 de novembre de 2013), organitzat per l'Associació Congrés d’Energia de Catalunya. Presentación en el 'Congreso de Energía de Cataluña' (Girona, 28 de noviembre de 2013), organitzado por la Associació Congrés d’Energia de Catalunya. Presentation at 'Congrés d’Energia de Catalunya' (Girona, 28 November 2013), organized by Associació Congrés d’Energia de Catalunya.

1. Paisatge
i
infraestructures
energètiques.
Orientacions
per
a
una
adequada
implantació
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
Pere
Sala
i
Martí.
Coordinador
de
l’Observatori
del
Paisatge
de
Catalunya
Girona,
28
de
novembre
de
2013

2. Paisatge
i
infraestructures
energètiques
Partim
del
concepte
de
paisatge
que
emana
del
Conveni
europeu
del
paisatge.
Algunes
de
les
infraestructures
energètiques
impliquen
l’aparició
de
nous
elements
molt
visibles,
sovint
ubicats
en
espais
amb
una
major
exposició
visual
i/o
una
major
càrrega
simbòlica.
Més
enllà
de
l’inevitable
efecte
visual,
algunes
infraestructures
tenen
també
una
incidència
en
el
caràcter
paisatgístic
del
lloc,
que
té
a
veure
amb
dimensions
de
caire
identitari,
cultural
i
fins
i
tot
afectiu
que
expliquen
per
què
la
gent
se
sent
part
d’un
indret,
i
no
d’un
altre.

3. S’ha
produït
un
cert
distanciament
entre
les
comunitats
locals
i
les
polítiques
energètiques,
per
una
manca
d’estratègies
d’informació
i
comunicació
a
la
població,
així
com
d’implicació
de
la
ciutadania
en
els
processos
de
planificació
i
execució
dels
projectes.
El
desplegament
contemporani
de
l’energia
renovable
a
Catalunya
viu
en
una
constant
paradoxa
entre
la
seva
acceptació
pels
efectes
a
escala
global
i
el
seu
rebuig,
en
nombroses
ocasions,
per
la
seva
incidència
paisatgística
a
l’escala
local.
Precisament
aquesta
transició
energètica
en
la
que
estem
immersos
actualment
representa
una
oportunitat
per
aprendre
i
aplicar
noves
formes
de
relacionar-­‐se
amb
els
paisatges
contemporanis.
Paisatge
i
infraestructures
energètiques

4. Cada
cop
són
més
visibles
infraestructures,
antigues
centrals,
que
configuren
territoris
industrials
desolats
i
esgotats,
a
vegades
marginals.
Algunes
d’aquestes
instal·∙lacions
no
només
són
capaces
d’influir
de
manera
positiva
en
els
entorns
banals
i
desordenats,
sinó
que
també
comencen
a
tenir
un
significat
per
a
la
població
i
a
ser
valorades,
per
exemple,
com
un
element
d’identitat
a
escala
local,
o
per
a
un
territori
més
ampli.
Paisatge
i
infraestructures
energètiques

5. Paisatge
i
energia
eòlica
Catalunya
es
troba
de
ple
en
un
escenari
de
transició
energètica.
I
és
en
aquest
procés
de
transició
que
les
energies
renovables
–on
s’inclou
l’eòlica-­‐
està
configurant
nous
paisatges
energètics
fins
ara
inèdits.
En
els
últims
anys
la
implantació
eòlica
ha
creat
polèmica:
-
Abast,
intensitat
i
concentració
-
Disponibilitat
de
metodologies
-
Falta
d’informació

6. Paisatge
i
energia
eòlica
Les
infraestructures
relacionades
amb
l’energia
eòlica
tenen
una
forta
entitat
que,
tot
i
la
seva
imatge
tecnològica
d'avantguarda,
innovadora,
sostenible
(pel
valor
de
la
producció
d’energia
alternativa
i
de
l’aprofitament
de
recursos
renovables),
i
la
seva
identitat
declaradament
contemporània,
pot
llegir-­‐se
sovint
en
contrast
amb
la
del
territori
on
s’implanta.

8. www.catpaisatge.net
El
canvi
climàtic
en
un
nou
full
de
ruta
per
al
paisatge

9. Context
de
partida
Catàlegs
de
paisatge
de
Catalunya
Catalunya
disposa,
per
primer
cop,
del
mapa
de
135
paisatges,
que
representen
135
caràcters
paisatgístics
diferents,
tots
ells
delimitats
i
descrits
pels
catàlegs
de
paisatge
de
Catalunya.
Mapa
dels
paisatges
de
Catalunya

10. Context
de
partida
Catàlegs
de
paisatge
de
Catalunya

11. Gran
oportunitat
per
aprofitar
els
coneixements,
l’experiència
i
tecnologies
de
tota
mena
per
ajudar-­‐nos
a
encabir
adequadament
els
aerogeneradors
en
el
paisatge
Mapa
dels
paisatges
de
Catalunya
Context
de
partida
Catàlegs
de
paisatge
de
Catalunya

12. Tenim
una
gran
oportunitat
per
aprofitar
els
enormes
coneixements,
l’experiència
i
les
tecnologies
de
tota
mena
per
ajudar-­‐nos
a
encabir
adequadament
els
aerogeneradors
en
el
paisatge
Mapa
dels
paisatges
de
Catalunya
Una
nova
mirada
als
paisatges
eòlics

13. Una
nova
mirada
als
paisatges
eòlics
Els
aerogeneradors,
independentment
de
les
seves
dimensions,
conformen
un
conjunt
d’infraestructures
necessàriament
visibles,
i
la
seva
incidència
en
el
paisatge
depèn
de
la
relació
entre
el
seu
disseny
i
la
seva
disposició
amb
el
caràcter
paisatgístic
de
cada
lloc.
Els
aerogeneradors
no
han
de
ser
necessàriament
incompatibles
amb
els
valors
i
les
qualitats
del
paisatge.
La
implantació
eòlica
s’ha
de
veure
com
una
estratègia
per
sumar
valor
al
territori
i
per
apropar-­‐nos
a
nous
valors
i
a
nous
significats,
vinculats
a
la
contemporaneïtat.

14. Una
nova
mirada
als
paisatges
eòlics
L’energia
eòlica
i
el
paisatge
generen
–o
han
de
generar-­‐
una
nova
relació,
en
la
que
els
aerogeneradors
poden
convertir-­‐se
en
un
nou
referent
en
el
paisatge
i
en
un
nou
element
d’identitat.
Ben
dimensionats
i
emplaçats,
els
aerogeneradors
tenen
un
gran
potencial
per
capgirar
la
percepció
que
sovint
té
la
població
d’espais
amb
poc
interès
o
llocs
on
costa
reconèixer-­‐hi
una
coherència
o
uns
valors
paisatgístics.

15. Disposar
d’orientacions
precises
i
clares
que
ajudin
per
a
la
localització
i
el
disseny
adequat
dels
aerogeneradors
en
el
paisatge,
adaptats
a
la
diversitat
de
paisatges
del
país.
Objectius
Situar
els
aerogeneradors
en
la
quotidianitat
del
paisatge.
Esdevenir
una
eina
per
al
disseny,
l’avaluació
i
la
planificació
eòlica
a
Catalunya,
útil
per
a
tècnics,
professionals
i
promotors
de
nous
projectes
eòlics,
des
dels
parcs
eòlics
fins
als
microeòlics.

16. Estructura
i
continguts
PART
1.
CAP
A
UN
NOU
DESENVOLUPAMENT
DE
L’ENERGIA
EÒLICA
A
CATALUNYA
I
LA
SEVA
RELACIÓ
AMB
EL
PAISATGE
1.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
2.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Europa
3.
Estratègies
de
governança,
participació
i
comunicació
en
la
implantació
eòlica
PART
2.
ORIENTACIONS
PER
A
LA
IMPLANTACIÓ
D’AEROGENERADORS
EN
EL
PAISATGE
A
CATALUNYA
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges
6.
Escenaris
i
supòsits
ANNEX
1.
Orientacions
per
a
instal·∙lacions
complementàries

17. Algunes
dades…
Segons
el
marc
normatiu…

18. 43
parcs
eòlics,
amb
una
potència
elèctrica
instal·∙lada
de
1.272,32
MW
i
812
aerogeneradors,
repartits
entre
43
municipis
i
11
comarques.
9,6
%
de
la
potència
elèctrica
instal·∙lada
a
Catalunya
(el
32
%
del
conjunt
de
les
energies
renovables).
Durant
l’any
2012,
els
parcs
eòlics
van
produir
2.647
GWh,
que
representa
un
6
%
de
l’electricitat
produïda
a
Catalunya
(un
38,1
%
de
les
renovables).
Algunes
dades…
Estat
actual
(2013)

19. Cinc
plans
per
al
desplegament
de
l’energia
eòlica
des
de
1991
Algunes
dades…

20. Concentració
territorial
Algunes
dades…

21. Article
2.4.
Fites
visuals
i
fons
escènics.
Atès
que
les
instal·∙lacions
eòliques
afecten,
per
dimensió
i/o
ubicació,
els
fons
escènics
del
paisatge,
cal
laconsideració
de
criteris
paisatgístics
en
el
projecte
d’implantació.
En
principi,
es
considera
un
bon
criteri
buscar
una
geometrització
perceptible
de
la
implantació
dels
molins,
mitjançant
l’establiment
de
pautes
relatives
a
les
alçades,
distàncies,
alineacions
i
altres
elements
significatius,
que
són
pròpies
de
la
necessària
ordenació
dels
elements
artificials
repetitius.
Aricle
3.11.
1.
Ev
itar
la
proliferació
d’instal·∙lacions
eòliques
en
fites
i
fons
escènics
amb
valor
simbòlic
assenyalats
a
OQP10.
3.
Els
nous
projectes
eòlics
han
de
fer
una
especial
atenció
a
la
visibilitat
de
les
instal·∙lacions
eòliques
a
i
des
de
les
àrees
paisatgístiques
amb
valor
simbòlic
reconegudes
en
el
mapa
de
valors
simbòlics
del
Catàleg,
com
també
als
paisatges
agraris
assenyalats
a
OQP14.
7.
Adaptar
el
disseny
de
les
edificacions
lligades
a
les
instal·∙lacions
eòliques
i
solars
a
les
directrius
OQP5
sobre
edificacions
aïllades,
i
el
disseny
dels
vials
d’accés
a
les
directrius
OQP6,
que
persegueixen
unes
infraestructures
lineals
de
comunicació
de
qualitat.
En
aquest
cas,
hauran
d’adaptar-­‐se
al
parcel·∙lari
existent,
minimitzar
l’amplada
necessària,
evitar,
sempre
que
sigui
possible,
la
pavimentació
i,
en
els
casos
que
sigui
necessari,
revegetar
les
vores
de
la
xarxa
de
camins
amb
vegetació
autòctona.
Tractament
del
paisatge
en
el
planejament
eòlic
Algunes
dades…

22. Algunes
dades…
Tractament
del
paisatge
en
el
planejament
eòlic

23. Algunes
dades…
Tractament
del
paisatge
en
el
planejament
eòlic

24. Països
analitzats
Alemanya
Dinamarca
França
Escòcia
Irlanda
Itàlia
Regne
Unit

25. Països
analitzats
Les
iniciatives
europees
d’implantació
eòlica
que
han
tingut
més
èxit
són
les
que
han
donat
més
protagonisme
a
les
comunitats
i
institucions
locals:
-­‐ Participació
en
la
recerca
dels
emplaçaments
idonis
(els
aerogeneradors
participen
d’una
nova
identitat
del
lloc
construïda
per
la
població,
sense
que
es
percebi
com
una
pèrdua
de
la
qualitat
del
paisatge).
-­‐ Participació
dels
beneficis.
La
integració
de
la
implantació
en
el
paisatge
apareix
esdevé
un
element
clau
per
a
l’acceptació
social,
especialment
des
del
punt
de
vista
perceptiu.

26. Tres
consideracions
prèvies...
Característiques
tècniques
dels
aerogeneradors

27. Tres
consideracions
prèvies...
Nivells
de
visibilitat
Punts
d’observació
-­‐
Poblacions
-­‐
Vies
de
comunicació
-­‐
Punts
d’afluència
Els
aerogeneradors
influeixen
de
manera
mínima
en
la
percepció
visual
del
paisatge
Els
aerogeneradors
ocupen
bona
part
del
camp
visual,
que
condicionen
totalment
la
percepció
Els
aerogeneradors
són
visibles
però
no
impedeixen
una
percepció
del
conjunt
de
l’escena
paisatgística

28. Estructura
i
continguts
PART
1.
CAP
A
UN
NOU
DESENVOLUPAMENT
DE
L’ENERGIA
EÒLICA
A
CATALUNYA
I
LA
SEVA
RELACIÓ
AMB
EL
PAISATGE
1.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
2.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Europa
3.
Estratègies
de
governança,
participació
i
comunicació
en
la
implantació
eòlica
PART
2.
ORIENTACIONS
PER
A
LA
IMPLANTACIÓ
D’AEROGENERADORS
EN
EL
PAISATGE
A
CATALUNYA
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges
6.
Escenaris
i
supòsits
ANNEX
1.
Orientacions
per
a
instal·∙lacions
complementàries

29. Concepte
Simulació
Pictograma
+
codi
de
referència
[cercle
ple:
situació
aconsellable]
Criteri
/
Consideració
Pictograma
+
codi
de
referència
[cercle
buit:
situació
menys
aconsellable]
Capítol
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors

30. Capítol
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
Criteris
que
no
depenen
d’un
paisatge
en
concret

31. Capítol
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
Criteris
que
no
depenen
d’un
paisatge
en
concret

32. Capítol
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors

33. Estructura
i
continguts
PART
1.
CAP
A
UN
NOU
DESENVOLUPAMENT
DE
L’ENERGIA
EÒLICA
A
CATALUNYA
I
LA
SEVA
RELACIÓ
AMB
EL
PAISATGE
1.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
2.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Europa
3.
Estratègies
de
governança,
participació
i
comunicació
en
la
implantació
eòlica
PART
2.
ORIENTACIONS
PER
A
LA
IMPLANTACIÓ
D’AEROGENERADORS
EN
EL
PAISATGE
A
CATALUNYA
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges
6.
Escenaris
i
supòsits
ANNEX
1.
Orientacions
per
a
instal·∙lacions
complementàries

34. Simulació
fotogràfica
Pictograma
+
codi
de
referència
[quadrat
ple:
situació
aconsellable]
Pictograma
+
codi
de
referència
[quadrat
buit:
situació
menys
aconsellable]
Criteri
/
Consideració
SITUACIÓ
1
SITUACIÓ
2
SITUACIÓ
3
Capítol
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges

35. Relleus
/
formes
Paisatges
agraris
i
forestals
Paisatges
construïts
Fites
paisatgístiques
Efecte
acumulatiu

36. Relleus
/
formes
Paisatges
agraris
i
forestals
Paisatges
construïts
Fites
paisatgístiques
Efecte
acumulatiu

37. Relleus
/
formes
Paisatges
agraris
i
forestals
Paisatges
construïts
Fites
paisatgístiques
Efecte
acumulatiu

38. Estructura
i
continguts
PART
1.
CAP
A
UN
NOU
DESENVOLUPAMENT
DE
L’ENERGIA
EÒLICA
A
CATALUNYA
I
LA
SEVA
RELACIÓ
AMB
EL
PAISATGE
1.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
2.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Europa
3.
Estratègies
de
governança,
participació
i
comunicació
en
la
implantació
eòlica
PART
2.
ORIENTACIONS
PER
A
LA
IMPLANTACIÓ
D’AEROGENERADORS
EN
EL
PAISATGE
A
CATALUNYA
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges
6.
Escenaris
i
supòsits
ANNEX
1.
Orientacions
per
a
instal·∙lacions
complementàries

40. Escenaris
generals
Escenaris
vinculats
a
espais
quotidians
a
petita
escala
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits

41. Escenari
Fotografia
Caràcter
del
paisatge
Lectures
d’elements
del
paisatge
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
generals

42. Codis
de
referència
/
criteris
d’implantació
Simulació
fotogràfica
Vista
general
Supòsits
X.1
Parteixen
de
la
base
que
hi
ha
projectes
eòlics
que
estan
en
diverses
fases
de
tramitació,
i
plantegen
solucions
paisatgístiques
per
tal
de
millorar-­‐ne
la
seva
integració
Supòsits
X.2
Procuren
que
els
projectes
eòlics
que
segueixen
el
model
vigent
s’integrin
com
més
millor
en
els
paisatges
Supòsits
X.3
Plantegen
un
nou
model
de
desplegament
de
l’energia
eòlica,
caracteritzat
per
petites
instal·∙lacions
que
s’integrin
en
els
paisatges
quotidians,
i
que
no
requereixin
la
construcció
de
grans
infraestructures
auxiliars
(línies
alta
tensió,
camins
d’accés,..)
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
generals

43. Codis
de
referència
/
criteris
d’implantació
Simulació
fotogràfica
Vista
general
Supòsits
X.1
Parteixen
de
la
base
que
hi
ha
projectes
eòlics
que
estan
en
diverses
fases
de
tramitació,
i
plantegen
solucions
paisatgístiques
per
tal
de
millorar-­‐ne
la
seva
integració
Supòsits
X.2
Procuren
que
els
projectes
eòlics
que
segueixen
el
model
vigent
s’integrin
com
més
millor
en
els
paisatges
Supòsits
X.3
Plantegen
un
nou
model
de
desplegament
de
l’energia
eòlica,
caracteritzat
per
petites
instal·∙lacions
que
s’integrin
en
els
paisatges
quotidians,
i
que
no
requereixin
la
construcció
de
grans
infraestructures
auxiliars
(línies
alta
tensió,
camins
d’accés,..)
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
generals

44. Terrasses
fluvials
Mosaic
agroforestal
amb
relleu
ondulat
Mosaic
agroforestal
en
plana
Plana
agrícola
Serres
litorals
Nucli
singular
en
entorn
agrícola
Mosaic
agroforestal
ondulat
amb
urbanitzacions
Terraces
cerealístiques
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
generals

45. Escenari
Codis
de
referència
/
criteris
d’implantació
Simulació
fotogràfica
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
vinculats
a
espais
quotidians
a
petita
escala

47. Polígon
comercial-­‐logístic-­‐industrial
Periurbà
residencial
Infraestructures
lineals
Periurbà
rural
Infraestructures
portuàries
Polígon
químic-­‐energètic
Capítol
6.
Escenaris
i
supòsits
Escenaris
vinculats
a
espais
quotidians
a
petita
escala

48. Estructura
i
continguts
PART
1.
CAP
A
UN
NOU
DESENVOLUPAMENT
DE
L’ENERGIA
EÒLICA
A
CATALUNYA
I
LA
SEVA
RELACIÓ
AMB
EL
PAISATGE
1.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Catalunya
2.
El
desenvolupament
de
l’energia
eòlica
a
Europa
3.
Estratègies
de
governança,
participació
i
comunicació
en
la
implantació
eòlica
PART
2.
ORIENTACIONS
PER
A
LA
IMPLANTACIÓ
D’AEROGENERADORS
EN
EL
PAISATGE
A
CATALUNYA
4.
Criteris
generals
de
percepció
dels
aerogeneradors
5.
Orientacions
per
a
la
implantació
dels
aerogeneradors
en
funció
de
la
diversitat
de
paisatges
6.
Escenaris
i
supòsits
ANNEX
1.
Orientacions
per
a
instal·∙lacions
complementàries

49. Subestació
transformadora
i
edifici
de
control
Tanques
Connexió
elèctrica
interna
i
externa
Plataformes
Altres
complements
Camins
d’accés
ANNEX
1.
Orientacions
per
instal·∙lacions
complementàries

50. www.catpaisatge.net
www.twitter.com/catpaisatge
www.facebook.com/catpaisatge