Número 14

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
14 Any 2
15 de setembre 2008
Publicació independent d’informació i opinió

Les nostres festes majors
El darrer Ple Municipal del curs, el passat mes de juliol, va aprovar la supressió de la
festa local del 20 de gener, dia de Sant Sebastià i festa major d’hivern, per substituir-la
pel dilluns de la segona Pasqua, com a Barcelona. Es mantindrà la festa major d’hivern
a mig gener, però el 20 no serà festiu. El motiu és que aquest dia no té una gran rellevàn-
cia ciutadana i en canvi crea problemes a molta gent que no treballa a la ciutat i es troba
que, per exemple, aquest dia no sap què fer amb els fills que no tenen escola.
La decisió no va ser unànime, sinó que va tenir un nombre notable de vots negatius i
d’abstencions, cosa que indica que, si bé els motius de la supressió són reals, també és
molt real el fet que no sembla un gran encert anar eliminant les nostres senyes d’iden-
titat ciutadana. I això és un pas més en aquest procés d’eliminació.
De fet, si el 20 de gener com a festa major d’hivern no té gaire rellevància ciutadana,
és, entre altres coses, perquè no s’ha fet cap esforç perquè la tingués. La festa major
d’hivern consisteix en uns quants actes festius, més o menys interessants, però sense
que n’hi hagi cap que sigui aglutinant i creï addicció. I una cosa semblant podríem dir
de la festa major d’estiu que acabem de celebrar. La festa major d’estiu té molta més
rellevància i crea molt més ambient, perquè hi ha molts més actes que arriben a molta
gent. Però s’hi troben a faltar moments significatius que siguin aglutinants de la ciutat i
creïn tradició cívica, així com també algun moment festiu que pugui esdevenir específic
i representatiu del que és Viladecans.
I no és tan difícil. Cal només voler que aquests moments hi siguin, estimular la creativi-
tat col.lectiva convocant-hi la gent que hi estigui interessada, no tenir por... En definiti-
va, es tracta de creure en les possibilitats de Viladecans i de la seva gent.

Equip de redacció
Sumari Anna Besora
M. Carmen Castellano
Maria Comas
2 El nostre primer acte públic Encarnació Garcia
Josep Ginjaume
3 Colonias de niños saharauis 2008. Rosa Mercader Josep Lligadas
Víctor J. Martínez
4 Viladecans i l’Eurocopter. Ricard Caba Asunción Polaina
5 Roca, de empresa familiar a multinacional. Miguel de la Miguel de la Rubia
Mercè Solé
Rubia
7 Caminant per les Filipines. Mercè Solé La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
8 Per crear relació. Maria Comas geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
8 La missa de festa major al programa. Josep Lligadas em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
9 Quan el mil·lenari agafa volada. Vicenç Castelló i Mª Victò-
Si voleu enviar articles per publi-
ria Herrero
car, tingueu en compte que han
10 Els nous trens de la Renfe. Mercè Solé d’anar signats i no sobrepassar
les 40 ratlles o les 600 paraules.
11 Les nostres entitats: Club de Pensionistas y Jubilados
de Albarrosa El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
12 Conèixer viladecans: M’agraden els meus veïns. (Sant
El nostre bloc:
Boi. Part I). Víctor J. Martínez http://puntviladecans.blogspot.com
13 El personatge: Belinda Siles. Josep Ginjaume

El nostre primer acte públic

E
l passat 10 de setembre, en el
marc de la Festa Major, vam fer
una presentació pública de l’enti-
tat que edita aquesta revista, Vila-
decans Punt de Trobada.
De fet, hem esperat a convertir-nos formal-
ment en una entitat a haver consolidat aquest
publicació que teniu a les mans (o potser a
l’ordinador). La nostra intenció és anar més
enllà de la revista i organitzar actes de caire
cultural i de debat social i polític.
El primer d’aquests actes, doncs, va tenir
lloc dimecres passat, amb la col·laboració
de la llibreria “Els Nou Rals”. La primera
part va girar a l’entorn del perquè d’aquesta
revista. Van parlar Maria Comas, secretària
del Punt de Trobada i Mercè Solé, membre
de la redacció. La segona va consistir en la
presentació del llibre La política dels cristians,
de Josep Lligadas, membre de la redacció
del Punt de Trobada i guanyador del Premi
Joan Maragall a la passada nit de Santa Llú-
cia. Hi van intervenir Salvador Milà, dipu-
tat al Parlament de Catalunya i ex-Conseller
de Medi Ambient i Habitatge, i l’autor del
llibre.
Va ser un plaer poder saludar les moltes
persones (en vam comptar més de setanta)
que van venir, a les quals agraïm moltíssim
la seva presència. Per part nostra, més oca-
sions hi haurà...

Viladecans, punt de trobada - Núm. 14 - Setembre 2008 2

Colonias de niños saharauis 2008

O
tro año más los niños saharauis han
estado en Viladecans. Nuestra aso-
ciación, que está funcionando desde
1999, empezó con 12 niños, y este año
2008 lamentablemente solamente han podido pa-
sar unas vacaciones con nosotros 4 niños.
Pasan aquí dos meses, julio y agosto, saliendo de
los campamentos saharauis donde se suele llegar
a 50 grados a la sombra con poca agua y con pocos
alimentos, tan necesarios para su desarrollo.
A estos cuatro niños se les ha hecho una analítica,
tres de ellos han pasado la revisión favorablemen-
te, y sólo uno se queda para hacerle una revisión
más completa pues tiene problemas de movilidad.
Llegó el día de regreso a los campamentos el 3 de
septiembre. Este suele ser un día de preparativos y
al mismo tiempo un día triste para todos. La sensa-
ción que tenemos las familias referente a los niños
es de que quieren regresar para ver a su familia y
volver el año siguiente con su familia española, que
tanto han hecho por ellos, sobre todo darles mucho
cariño y nosotros aquí, a esperar el año siguiente
que vuelva nuestro niño o niña.
Rosa Mercader

bre
s1 9 de setem
Divendre spre
de 7 a 9 del ve orre del Baró
s de la T
xposicion
e
s
res Tolrlre
a la sala d’
el Grup T Modo e l
adadambt, present i fult.lerndaeriCdae Viladecans
n
Trob parlar el passa ió del mi
u
er P reparac
Per en gegar la p e Lligada
s
erre ro i Jaum i bevent cava
Victòria H menjant coca
ran Maria
Parla na amable
mpartire m una esto
I co


Viladecans i l’Eurocopter,
l’helicòpter de combat

E
n el llibre El meu camí cap a qüència. Els d’ICV-EUiA, cap proble-
la Utopia d’Arcadi Oliveres, ma: òbviament, ja s’havien pronunciat
d’Angle Editorial, hi ha un en contra. Els socialistes els van rebre
curiós capítol que parla de molt malament, va ser l’únic partit que
Viladecans i la indústria aeronàutica no els van oferir ni tan sols una cadira,
a Catalunya. els van rebre a peu dret un dia que hi
Arcadi Oiiveres, professor d’economia havia plenari al Parlament, no hi van
aplicada de la UAB i president de Justí- perdre ni cinc minuts, tot dient que
cia i Pau, entre moltes altres coses, ens ells eren un partit de govern i van ar-
relata com, a iniciativa de Pascual Ma- gumentar que el seu deure era facilitar
ragall sent president de la Generalitat, el benestar dels ciutadans. Per a ells,
es va voler impulsar la indústria ae- benestar volia dir, entre altres coses,
ronàutica a Catalunya, i així va sorgir feina, i els helicòpters de combat eren
la possibilitat que Airbus, una fàbrica feina. El cas mes paradoxal va ser el
europea molt important que es dedica de Convergència: van dir que des del
a la fabricació d’avions civils i militars, punt de vista ideològic, del benestar
portés una de les seves filials a Catalu- de Catalunya i de la indústria, CiU
nya. Es tractava de l’Eurocopter, una veia de bon ull que es fes aquesta fà-
fàbrica d’helicòpters de combat. brica; ara bé, des de el punt de vista
estratègic, podrien erosionar el govern
La Generalitat els volia oferir uns ter-
tripartit i, per tant, ells no tindrien cap
renys a Viladecans, a la zona de Can
inconvenient a votar-hi en contra.
Alemany; com que l’equip de govern
municipal era socialista no hi havia El problema es va acabar, no perquè
d’haver cap problema. El Parlament s’hagués fet res de res, sinó perquè el
de Catalunya havia votat en una co- ministre de Defensa, que és qui tenia
missió parlamentària si oferia o no els l’última paraula sobre el tema, es deia
terrenys. Hi va haver tres vots favora- José Bono. Ell és d’Albacete i va dir:
bles: el del socialistes, que eren els que “La fábrica a Albacete, que es mi pueblo”.
ho proposaven, el del Partit Popular i Arcadi Oliveres acaba el capítol dient
el de Convergència. ERC es va abste- que, de vegades, els moviments de la
nir i ICV-EUiA hi va votar en contra. política son fruits inesperats.
Justicia i Pau batalla, des de fa molts A Viladecans, estan començant a urba-
anys, contra la indústria i el comerç nitzar el que serà un gran parc aeros-
d’armes. El fet que una fàbrica de pacial i de la mobilitat d’iniciativa pú-
l’Eurocopter es traslladés a Catalunya blica, sense concretar quines empreses
els va alarmar i mobilitzar. La comis- s’hi instal·laran, i sense haver-se apro-
sió parlamentaria havia ja votat, però vat cap document que fixi un codi de
calia que el Parlament es pronunciés, bones intencions que vetlli perquè no
així que, conjuntament amb la Funda- s’instal·li la indústria militar a Vilade-
ció per la Pau, van anar a veure els di- cans, document totalment necessari,
ferents diputats i diputades. perquè no sigui el cas que es torni a
produir l’estrambòtic moviment polí-
Als del PP no els van visitar perquè era
tic com el que va passar amb l’Euro-
un cas bastant perdut. Els d’ERC se’ls
copter, ara que la ministra de Defensa,
van excusar dient que, en el moment
Carme Chacon, és catalana.
de votar s’havien abstingut, però que
ara s’adonaven que havien d’haver Ricard Caba i Calbet
votat que no, i que actuarien en conse-


Roca, de empresa familiar
a multinacional

R
oca, desde hace años ya plantilla de trabajadores. Ahora
no es aquella empresa a esos trabajadores que han par-
familiar que Gavà vio ticipado con su esfuerzo y traba-
nacer, en 1917, en ter- jo a hacer grande a esta empresa
renos cercanos a la estación de se les ve como un estorbo, en el
ferrocarril. afán de la obtención del máximo
Aquella Roca de marcado carác- beneficio empresarial, ya que los
ter paternalista y democristiano, costes laborales en otros países
permitiría determinados benefi- del tercer mundo son inferiores a
cios para sus trabajadores. Aque- los nuestros.
llos primeros Roca, que sin du- En esa carrera desenfrenada, en
dar explotaban a los trabajadores los pasados días de julio saltaba
de su empresa, también se puede en la prensa una noticia que
decir que hicieron un hospital, no hacía otra cosa
zonas de ocio y deporte y hasta que confirmar
viviendas para sus trabajadores y lo anuncia-
que subvencionaron la construc- do. Se plan-
ción de escuelas en Gavà y en teaba un
nuestro municipio. Expediente
La actual multinacional Roca de Regula-
Corporación Empresarial, hoy, ción de Em-
navega por los mares del neoli- pleo de 398
beralismo y no sólo ha ido aban- puestos
donando por el camino a dife- de trabajo
rentes áreas de producción de su que afectaría a
empresa, como la de aire acondi- las factorías de Gavà, Alcalá de
cionado y calefacción (la sección Henares y Alcalá de Guadaira,
que le dio origen), sino también así como a personal de oficinas
a trabajadores que han dedicado de Barcelona. Un Expediente de
muchos años de su vida a la em- Regulación de Empleo justifica-
presa. do con la excusa de una caída de
ventas por la crisis en el sector
Hoy en día, dedicado en exclusi-
de la construcción, aún habien-
vidad al cuarto de baño, es una
do obtenido en 2007 un beneficio
empresa multinacional que se ha
neto de 103,45 millones de euros.
expandido, desde 1999, de forma
clara por todo el mundo. Esta im- Una vez más, se demuestra que
plantación de sus fábricas fuera la mayoría de empresas sólo se
de nuestras fronteras está tenien- acuerdan de hacer participar a
do en la factoría de Gavà una los trabajadores de las épocas de
grave consecuencia: la deslocali- “vacas flacas”.
zación de parte de la producción Miguel de la Rubia
y la reducción progresiva de la


E
l Correllengua és una iniciativa a favor al País Valencià i a partir del 1997 la CAL agafa el
de la nostra llengua i cultura sorgida de compromís de portar-lo a la resta dels territoris de
la societat civil catalana. És una proposta parla catalana.
per la defensa i promoció de la llengua El Correllengua és la iniciativa per la llengua que
catalana, transversal, oberta, participativa i po- anualment mou més persones arreu del país; prova
pular, que té com a objectius fomentar l’ús soci- d’això ho és l’èxit de participació de l’any passat,
al de la llengua en tots els àmbits. També és una que va mobilitzar més de 300.000 persones, amb la
eina per donar a conèixer la nostra llengua i cul- celebració més de mig miler d’actes arreu del país.
tura a les persones que, nouvingudes o no, encara
Des de fa set anys la cloenda del Correllengua es fa
no la coneixen, i una manera festiva i oberta de
a Perpinyà, coincidint amb la signatura del Tractat
celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desa-
dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, pel qual
complexada i en positiu.
s’imposava a Catalunya una greu divisió i fractura
Sorgeix l’any 1993 a l’illa de Mallorca, inspirada en territorial. Aquesta cita –ineludible en el calendari
la Korrika del País Basc. El 1995 es comença a fer nacional– creix cada any en participació i mobilitza-
ció i esdevé un clam per la recuperació dels lligams
històrics entre el nord i el sud de la nostra nació.
Programa del Correllengua Dins dels actes d’aquest dia hi ha la manifestació i
el Festival Rellamp!.
a Viladecans
Diumenge 14 de setembre 2008 OBJECTIUS DEL CORRELLENGUA 2008
Rambla Modolell Objectius generals:
10:00 h. Concurs de dibuix i pintura infantil • Reclamar un major ús social de la llengua en
tots els àmbits que li són propis, tot incidint en
Divendres 19 de setembre 2008
la presa de consciència de la gent en relació a
Torre del Baró aquest fet.
19:00 h. Trobada amb el Grup tres Torres
• La defensa de la unitat i l’oficialitat de la llen-
Dissabte 20 de setembre gua catalana en tot el seu territori, de Salses a
Guardamar i de Fraga a Maó.
Plaça de la Constitució
16:30 Trobada i benvinguda Objectius de la comissió del CORRELLENGUA
17:00 Cercavila 2008 a Viladecans:
18:00 Arribada Cercavila al • Consolidar el CORRELLENGUA com una cele-
Jardí Municipal bració assenyalada a Viladecans.
18:10 Lectura del Manifest i presentació • Potenciar la participació del màxim d’entitats i
18:30 Presentació llibres: Isabel-Clara Simó ciutadans de Viladecans possibles en els actes
18:30 Rocòdrom, Jocs i Tallers... del CORRELLENGUA.
18:30 Bitlles Catalanes
19:30 Recital de poesia
20:30 Jordina Biosca: “Rondalles de la nostra terra”
21:30 Concert: Riviera Paradise ENTITATS QUE HI COL·LABOREN:
22:30 Concert: A CONFIRMAR CAL, DIABLES DE VILADECANS, GEGANTS
DE VILADECANS, GRUP TRES TORRES, CLUB
Diumenge 21 de setembre DE BITLLES, FUNDACION ESPEJO, A.E.i G.
SANT JOAN, A.E.i G. GARBI, AMICS DE LA
Plaça de la Vila SARDANA DE VILADECANS, AGILITY BAIX
10:00 Trobada i lectura del manifest LLOBREGAT, CLUB ALPÍ BAIX LLOBREGAT,
10:10 Exhibició de gossos AA.VV. CASC ANTIC, LLIBRERIA NOUS RALS,
12:00 Ballada de Sardanes ASSOCIACIÓ D’ARTS I OFICIS DE VILADE-
CANS, AJUNTAMENT DE VILADECANS.
14:00 Aperitiu i comiat


Caminant per les Filipines

P
lena de bona fe, i en- potser no es planteja fer el camí
tusiasmada pels fulle- de punta a punta, sinó fer-ne un
tons que l’ajuntament tros i girar cua. I hi vol anar a lle-
va distribuir sobre els gir una estona, o a xerrar... Ara
nous accessos a les platges, em hi ha un mobiliari urbà on em va
vaig disposar a fer a peu l’ano- costar reconèixer els bancs –si és
menat “Camí del Mar”, que que ho són– i uns arbres que, un
passa pel Camí de les Filipines. cop crescuts, faran bona ombra.
De fet, és una molt bona cosa, En aquesta línia penso que també
disposar d’un camí agradable per estaria bé que l’autobús que va a
passejar-hi a peu o en bicicleta, i la platja tingués parades al mig
que arriba fins a mar. El cert és del camí. Per a la gent que no és
que el que és pròpiament el camí gaire caminadora o que senzilla-
està molt bé. Ara bé, de fet, és un ment es planteja prendre la fres-
camí amb un bon cos, però sense ca una estona. No crec que posar
cap ni peus. I m’explico. un parell de parades segurament
poc freqüentades interfereixi gai-
re el bus. Un autobús que, per
El cap cert, podria funcionar fins una
D’una banda, per arribar al seu mica més tard, al pic de l’estiu. Ja
inici –la rotonda del Camí Ral– sé que una majoria de gent va a
t’hi has de jugar la vida. Si agafes la platja a les hores de sol, però a
la Carretera de la Vila enllà, vas molts ens agrada passejar-hi o fer
passant envoltada d’una densís- al camí quan el sol no apreta.
sima circulació –encara que sigui Tampoc no hi sobraria una mica
una tarda d’agost– amb voreres de literatura: sobre la història del
o vorals a voltes inexistents. Són delta, la pagesia, el nom dels in-
un parell de quilòmetres peno- drets, o la fauna i flora...
sos, que acaben a una rotonda,
on, per cert, per no haver-hi no hi
ha ni passos zebra.
Els peus
Em deien alguns amics amb qui El camí s’acaba en una rotonda
hem comentat això, que s’hi pot que enllaça amb un camí que des-
anar per altres bandes, i que l’ar- mereix l’anterior, o sigui a mig fer,
ranjament d’aquest fragment de amb tanques metàl·liques banda
camí, que seria, si em permeteu, i banda, pel mig del que havia
l’entrada “natural” al Camí del estat un càmping, força brut el
Mar, no depèn de l’Ajuntament dia que hi vaig anar jo. L’accés
sinó d’altres administracions pú- a la platja es tanca a les vuit del
bliques. Si és així, però, farien bé vespre, cosa que no té cap sentit.
de fer constar que l’itinerari no I a la rotonda hi ha paradetes de
està completat i de senyalitzar sexe. De fet, quan estava a punt
camins alternatius i no perillosos de dir a aquelles noies lleugeretes
fins a l’inici del camí. de roba –com va molta gent a la
platja, per cert– que la parada del
bus era en una altra banda, vaig
El cos veure que qui estava equivocada
El camí em va semblar una delí- era jo.
cia, però potser està pensat només Una bona cosa, el Camí, i unes
per a esportistes i no per al públic quantes propostes de millora.
en general. No hi farien cap nosa
bancs amb respatller, que són més Mercè Solé
còmodes per a molta gent que


La missa
E
n el número d’abril d’aquesta re-
vista, hi publicàvem una nota que
deia que seria una acció de govern

de festa fàcil i barata de fer la d’incloure
la missa de festa major en el programa de
les festes. Com tantes altres festes majors,
major al també la nostra, la del 8 de setembre, neix
arran d’una advocació religiosa, la de la

programa
Mare de Déu de Sales. De manera que la
missa de festa major podem dir que és a
l’origen de totes les celebracions que es fan
aquests dies. Semblaria raonable, doncs,
que, com es fa pràcticament a tot arreu,
aquest acte fos recollit pel programa.
Finalment, aquest any s’hi ha inclòs. O sigui
que felicitats als qui ho han decidit, perquè
això denota respecte i valoració del nostre
patrimoni històric i cultural, més enllà de les
posicions que cadascú pugui tenir davant el
fet religiós. La missa de la Mare de Déu de
Sales que se celebra el 8 de setembre, a més
d’un acte religiós, és un esdeveniment que
forma part de la història i la cultura vilade-
canenca. I aquest és el valor que, a l’hora de
pensar el programa de festa major, val la
pena tenir en compte. I si es pogués fer un
pas més, i en algun lloc pogués aparèixer el
nom específic de la Mare de Déu de Sales,
doncs molt millor...
Josep Lligadas Vendrell

Per crear relació
Després de les vacances d’estiu, els voluntaris i voluntàries de la xarxa Parlar per Conviure ja es-
tem a punt per continuar fomentant la convivència entre persones a través de les tertúlies en català o
d’activitats d’alfabetització, obertes a totes i tots els ciutadans de Vilade-
cans.
Però penso que caldria plantejar-ho d’una altra manera, que pogués
arribar a moltes més persones. Perquè crec que és una manera excel·lent
per fer bona convivència entre ciutadans de Viladecans.
Totes les entitats de la ciutat, que n’hi ha moltes, haurien de crear un
grup de relació amb les persones que vulguin aprendre català o altres
coses. La qüestió és que es relacionin entre ells, que es coneguin, i es
trenquin estereotips, principalment amb les persones que han vingut de
fora a buscar-se una vida millor que la que tenien al seu país d’origen.
A ningú no li agrada deixar la seva terra. Si ho fan és per força. Per això cal que els donem eines perquè
se sentin acollits a la nostra ciutat, i una de les maneres és aquesta de fomentar les relacions i poder
conversar, que a més fa que també nosaltres ens enriquim culturalment coneixent altres costums.
Nosaltres anem posant granets de sorra perquè sigui així, i amb la il.lusió que algun dia tots ens en-
tendrem.
Maria Comas Oriol


Quan el mil·lenari agafa volada

E
l Grup Tres Torres editem un cans serà mil·lenària. Des del nostre
butlletí de periodicitat tri- grup pensem que aquesta és una data
mestral amb el nom de Canis prou significativa i creiem que difon-
Vallis 2011. Tant el nom del dre aquest esdeveniment i aprofitar-lo
butlletí com l’article de portada del per apropar a la ciutadania la nostra
nostre primer número, “El mil·lenari història pot contribuir a augmentar
de Viladecans”, van ser curosament el sentiment d’estima per la nostra
i intencionadament escollits. Vila- ciutat. Per això, quan amb motiu de
decans és una població que durant la inauguració a la Torre del Baró de
molt de temps s’ha vist a si mateixa l’exposició “Anem a estudi! Escoles,
amb un cert complex d’insignifican- mestres i escolars a Viladecans” que va
ça davant d’altres poblacions del seu tenir lloc el passat dia 5 d’aquest mes,
entorn. Potser aquesta baixa autoes- el nostre batlle es va fer ressò d’aquest
tima no és sinó fruit del desconeixe- esdeveniment, al nostre grup ens en
ment que gran part de la ciutadania vam alegrar molt. Sens dubte la di-
tenim de la nostra pròpia història i vulgació i difusió que l’administració
del nostre no gens menyspreable pa- local pot donar a aquest fet ultrapassa
trimoni. L’arxiu històric de la ciutat, en molt les possibilitats de la nostra
ciutadans particulars i també grups associació. Si l’ajuntament s’hi involu-
com el nostre, intentem aportar, ca- cra amb actes i celebracions, la volada
dascú des del seu àmbit i amb els i la repercussió que pot tenir poden
seus mitjans, tota la informació al ser molt interessants. Celebrem que la
nostre abast per que els viladeca- iniciativa del nostre grup de fer conèi-
nencs i viladecanenques coneguem xer aquesta data històrica hagi estat
cada dia una mica més què som i què acollida per l’administració i esperem
hem estat amb la il·lusió que cada que la referència feta en el discurs del
dia ens sentim més orgullosos de la senyor alcalde sigui mostra de l’inte-
comunitat que entre tots hem anat rès de l’ajuntament per commemorar i
edificant al llarg del temps. dur a terme activitats que engresquin
Per què doncs Canis Vallis 2011? Doncs, tota la ciutadania en aquesta fita tant
perquè el 2011 farà 1.000 anys que per especial.
primer cop apareix documentat el to-
pònim “Canis Vallis”, que més enda- Vicenç Castelló Solina
vant esdevindrà “Viladecans”. Amb Mª Victòria Herrero Garcia
d’altres paraules, l’any 2011 Vilade-

1000
1000
1000
1000
1000
1000

Els nous trens de la Renfe

P
orten ben bé la marca de la nostra ben- aneu molt carregats, la tasca es converteix en una
volguda, estimada i mai prou apreciada proesa d’alt risc. Perquè la porta central, dedicada
Magdalena Álvarez. Els havia agafat al- als minusvàlids i, per tant, suposadament a peu pla,
guna vegada ocasionalment i em sembla- queda com a dos pams de terra. No sé què deu fer
ven moderns, amb el seu “look” tipus AVE i les la gent que va en cadira de rodes. De tota manera
seves pantalles informàtiques… M’agradaven. a Passeig de Gràcia tampoc no hi ha cap possibi-
Ara, però, he tingut ocasió de fer un tastet de les litat d’ascensor per a cadira de rodes. O sigui que
seves qualitats, perquè molts circulen ja per la línia tot plegat resulta una mica cínic. Adjunto fotografia
de Vilanova. I he canviat d’opinió. Aquestes “quali- perquè comproveu la mida “normal”.
tats” són múltiples: Si entreu per la porta dels minusvàlids, us trobareu
Tenen menys seients i, per tant, en aquells trajectes i davant de la cabina dels vàters. Ho veureu, però
hores que anaves assegut, ara no sempre hi vas. sobretot ho olorareu. Realment aquests vagons fan
pudor. Una barreja de vàter i de cosa nova, però for-
Com que tenen menys seients, han desaparegut les
ça molesta.
possibilitats d’agafar-se a una mida raonable per a
la gent que fem metre i mig d’alçada com jo. També I encara una cosa ben curiosa, que diu molt de la
han desaparegut les barres verticals per agafar-se. lògica de la Renfe: els martells per trencar els vidres
Si el tren va ple sovint només pots agafar-te a les en cas d’emergència, estan protegits per un vidre.
barres horitzontals del sostre. Jo no hi arribo. És Per tant, per trencar vidres amb martell, primer has
clar que sempre queda la possibilitat d’arrambar-te de trencar un vidre amb la mà. Genial!
a algú interessant o d’asseure’t damunt d’un altre En fi. La millora del transport públic, anhelada i
passatger… però en la meva edat i condició lligar necessària per a la sostenibilitat ambiental i l’eco-
al tren no és la meva prioritat. nomia general, passa per fer-lo més ràpid, còmode
Els trens estan adaptats en teoria per a minusvàlids. i accessible i no per opcions de mal disseny. M’hi
El problema és que el que no està adaptat són les jugo el que vulgueu que els o les qui han dissenyat i
andanes. Si feu l’intent de pujar-hi des de Passeig triat aquests trens no es desplacen en transport pú-
de Gràcia (m’han dit que passa el mateix a Gavà), blic al seu lloc de treball.
veureu que si sou baixets, grassonets, poc àgils, o
Mercè Solé

?


les nostres entitats

Club de Pensionistas y Jubilados
de Albarrosa

H
ace más de 28 años unos
cuantos amigos decidimos
alquilar un local en la calle
Pensamientos y formar una
asociación de pensionistas y jubilados.
Se lo propusimos al señor Jaume Mon-
fort, entonces alcalde, y le pareció muy
buena idea. Nos dijo que contáramos
con él siempre y cuando trabajáramos
duro, ¡y de verdad que lo consegui-
mos!
Empezamos a hacer gimnasia, charlas,
labores, marchas, baile, juegos y campeo-
natos de petanca, ajedrez, parchís y do-
minó, ganando varias copas y sobre todo
ganamos el premio de trabajos intergene-
racionales enseñando en tres colegios los
oficios antiguos a los niños y niñas, los
cuales lo acogieron con muchísimo inte-
rés. También se hizo en el Pablo Picasso
un desfile de modelos con las prendas
elaboradas por nosotras mismas en las
labores del club. A los tres años se regis-
tró en el Ayuntamiento y en la Generali-
tat con el nombre de Club de Pensionis-
tas y Jubilados de Albarrosa.
Para conseguir que se construyera el Ca-
sal que ahora tenemos en la calle Tulipa
se tuvo que tomar la plaza por los socios
del Club y demás personas para que ce-
dieran los terrenos para su construcción.
Este año se ha celebrado el 25 aniversario
del Club con la colaboración del Ayunta-
miento, celebrando una gran fiesta en el
albergue de Can Batllori con todos nues-
tros socios y la asistencia de las autori-
dades.


conèixer viladecans
M’agraden els meus veïns
(Sant Boi. Part I)

D
e petit, jo, nen d’esplai, odiava un dels
jocs més típics de cada dissabte a la
tarda. L’anomenaven el joc de “t’agra-
den els teus veïns?” i tenia un plante-
jament ben senzill. Tots asseguts en rotllana i un
company al centre. Aquest havia de preguntar a
qualsevol per quines persones del grup canviaria
els seus veïns de dreta i esquerra. Els esmentats
havien de córrer a ocupar aquests llocs abans que
el del centre hi arribés. Al mateix temps que els
nois a qui el seleccionat no volia com a veïns cor-
rien cap als llocs buits.
Bé, doncs jo odiava aquest joc, i explicaré el perquè.
Mai no vaig ser un dels nois populars, ni a l’esco-
la ni a la plaça i ni molt menys a l’esplai. Per això
aquella estona la podia passar mirant el cel o les
totxanes del pati de l’esplai, ja que sabia que ningú
no em cridaria. Per a ningú jo no era un bon veí. I
cada setmana al mateix grup érem els mateixos els moments canvià el seu nom per Alcalà i fou un dels
que no participàvem. últims punts de resistència àrab davant la recon-
El veritable motiu no era pas altre que el fet que questa cristiana.
ningú dels xicots guais s’havia molestat a intentar Un cop en mans dels cristians la vil·la va concen-
conèixer aquells nois que no jugàvem bé a pilota, trar la seva població en l’actual nucli antic, tot i que
no portàvem roba de marca o no disfrutaven fent la començaren a construir-se nombroses masies pels
guitza al més desgraciadet de la colla. voltants que ajudaren a fer que a poc a poc creixès
Per això he decidit durant unes setmanes dedicar la població fins a arribar als 10.000 habitants l’any
els meus articles als nostres veïns de Sant Boi, Gavà 1936, any d’inici de la Guerra Civil. Durant aquells
i Sant Climent. tres anys de conflicte Sant Boi va estar sempre do-
minada pels republicans que cambiaren el seu nom
per Vilaboi.
Durant el franquisme recuperà el nom de Sant Boi,
* * * però castellanitzat (San Baudilio) i també va ser
aquesta l’època de major creixement, gràcies a l’ar-
Sant Boi de Llobregat, fou fundat cap el segle VI ribada de molts inmigrants de la resta d’Espanya.
a.C per una comunitat ibera i actualment té uns L’escut de Sant Boi està format per una campana
81.000 habitants (dels quals, no tots de petits juga- situada al centre sota una corona de baronia.
ven a bàsquet amb el Pau Gasol i eren millor que Les festes més destacades son: els tres tombs a fe-
ell, com solen dir molts). Ja va ser una vil·la pròs- brer, la carxofada a l’abril, la festa major celebrada
pera durant l’època romana, ja que aleshores el mar el 20 de maig (que és el dia del patró, Sant Baldiri),
arribava fins on avui es troba el poble. D’aquesta la diada de Catalunya, l’Altaveu a setembre, i per
època s’han conservat les termes romanes, visita que últim la Fira de la Puríssima el 8 de desembre.
des d’aquí vull recomanar.
I en el proper número més.
Els santboians van viure una segona etapa destaca-
ble durant l’època de domini musulmà. En aquells Víctor J. Martínez


El personatge
Belinda Siles: fomentant el gust
per la lectura entre els més petits
– D’on va sorgir la idea de promou-
re tertúlies literàries entre els alum-
nes?
Fa uns set o vuit anys vàrem co-
nèixer un projecte d’innovacions
educatives anomenat “Comuni-
tats d’Aprenentatge” on s’incloï-
en tertúlies literàries amb l’alum-
nat. Com que sempre he sigut
una persona molt inquieta amb la
comprensió lectora, els nens, l’es-
cola i l’educació, ens vàrem po-
sar en contacte amb gent del País
Basc que ja estaven fent tertúlies
a l’ESO. En un primer moment
A Viladecans també tenim persones vàrem començar amb els nens de
que estan al capdavant de projectes sisè de primària, més tard en con-
professionals innovadors, recone- tacte amb la Universitat i amb la
gent del País Basc vàrem pensar quart, cinquè i sisè de primària.
gudes arreu i que busquen donar
com aplicar-ho als cursos inferi- L’experiència va ser tan positiva,
resposta a alguns dels reptes que
ors. Al col·legi va haver-hi una als nens els va agradar tant, que
tenim com a societat.
trajectòria simpàtica perquè và- vàrem ampliar-la a primer i se-
Una d’aquestes persones és la Belin- rem començar muntant les tertú- gon durant tot una hora. També
da Siles, mestra i cap d’estudis del lies literàries dels adults amb els a educació infantil en fem mitja
col·legi Doctor Fleming. La majoria familiars i gent del barri, al cap hora a la setmana des de fa tres
la coneixem com la Belinda de La d’un any vàrem veure que era cursos. Els resultats crec que són
Píccola, ja que en les seves hores una experiència molt maca i que molt positius i tenim uns objectius
lliures regenta també aquesta cone- valia la pena continuar-la i am- molt clars: el gust per la lectura,
guda pizzeria del centre del poble. pliar-la. Ens vàrem plantejar de l’estimulació de la comprensió
Però al Punt de Trobada ens hem fer-la en horari extraescolar amb lectora i el sentit de la lectura.
volgut centrar en la seva tasca alumnes de tercer, quart, cinquè i - I com organitzeu aquestes sessions
docent (deixem per un altre dia la sisè de primària i així va ser, amb amb nens i nenes tan menuts, amb
vessant gastronòmica): la Belinda és un grup de nanos voluntaris que edats tan diferents?
la impulsora de les tertúlies literà- venien de cinc a sis de la tarda. Al La mateixa història no la podem
ries a classes d’infantil i primària, cap d’un any vàrem comprovar fer a sisè i a infantil, hem d’anar
una experiència pionera a l’Estat com la idea havia agradat molt i adaptant. A educació infantil tre-
que ha permès obtenir resultats molt que havia estat molt ben rebuda, ballem sobretot els contes tradi-
positius en comprensió lectora i per això a l’any següent la vàrem cionals, sempre els presenta una
foment del gust per la lectura entre col·locar dins de l’horari lectiu. titella que es diu Pep: és un mitjó
els més petits. – La vàreu instituir com una assig- que arriba a la classe, es presen-
Tot això en un context social natura més? ta, els nens canten una cançó... és
diguem-ne que poc senzill i en un Una de les assignatures que ja com un ritual. En Pep sempre por-
moment en què el model escolar està fèiem era la de biblioteca i la và- ta els llibres perquè és l’amic dels
en crisi i pateix un important fracàs rem transformar en mitja hora de llibres, pot ser un conte tradicio-
escolar. tertúlia en horari lectiu a tercer, nal, un altre tipus de conte, però


repetim sovint perquè al nen li – A mesura que els alumnes són més arribat, va explicar que quan va
agrada bastant la repetició. Sem- grans aneu introduint més complexi- arribar aquí no coneixia la llen-
pre condueix la tertúlia la matei- tat... gua ni res i que se sentia molt sol,
xa persona, això també és impor- Sí, a tercer, quart, cinquè i sisè molt malament. I va ser a partir
tant perquè els nens l’agafen com fem tota la teoria i el muntatge de d’aquí que els mateixos nens van
a referent. Hi portem molt de su- la tertúlia dialògica pròpia dels arribar a la conclusió que cada ve-
port visual i això ens ajuda per- adults, escullen ells mateixos gada que arribés un nou alumne
què tots els nens nouvinguts que el llibre dins d’una selecció, en haurien de posar-li un company
no dominen la llengua catalana principi han de llegir-s’ho a casa i que l’acollís d’alguna manera
tinguin una referència molt forta. comentar-ho a classe, però nosal- perquè no se sentís tan sol.
Pot ser el llibre en si, sempre amb tres fem la lectura a classe perquè - La vostra escola està ubicada en
moltes il·lustracions, poden ser ho vàrem provar i no funcionava una zona que s’ha de remodelar i
fotocòpies en color dels perso- tan bé. Escollim un tros petit de transformar bastant gràcies a la Llei
natges o un dibuix a la pissarra. lectura, així ho veuen com un pla- de barris de la Generalitat. Què n’es-
Quan acabem el llibre, en Pep es er, en el sentit de poder gaudir de pereu d’aquesta millora?
dirigeix a la mainada i comença la lectura. Intentem sempre que Nosaltres hem col·laborat amb
a fer preguntes sobre el llibre, el nen trobi sentit i ho visqui en els responsables del Pla de Millo-
però no de comprensió sobre el la seva pròpia pell, perquè a les ra Integral de Ponent, tenen molt
llibre, sinó de sentiments cap al tertúlies surten molt experiències bones idees i l’escola també està
llibre. Aprofitem per intentar que personals i actituds. Fan la lectu- entremig. De fet, preveuen treure
cada nen expressi un sentiment, ra en silenci, intentem que cadas- l’escola de la seva ubicació actual
la paraula clau és si t’ha agradat i cú arribi i edificar-la en un altre
per què t’ha agradat. Tota la gent a un pa- espai no massa llu-
adulta que hi participem també ràgraf, el nyà.
hi diem la nostra perquè actuem llegeix en
com a referents. Moltes vegades - Com veieu el futur
veu alta i
convidem a nens grans a la tertú- del col·legi? Heu expe-
argumenta
lia perquè també hi diguin la seva rimentat progressos en
perquè l’ha
i així tenen més referents. I arriba els darrers anys?
sobtat, si li
un moment que ells mateixos són ha agradat Hi ha una gran
capaços de fer la seva reflexió. i argu- quantitat
- I a primària? men- d’impedi-
ta el ments i
A primer i segon de primària tri-
per- d’obstacles
em un llibre, el tria el professor,
què. a superar, però són set
amb il·lustracions però també
A partir anys treballant amb
amb molta lletra. Es presenta el
d’aquí un altre tarannà i
llibre, les hipòtesis, es fa molta
s e m - pre surt l’escola, a part
argumentació perquè el nen ja
un valor a debatre o que disposa d’uns re-
tingui interès per començar la
actituds. També surt cons- cursos materials que no té
lectura, fem una lectura a la clas-
tantment la necessitat d’ampliar cap altra escola de Viladecans i
se i cada nen ha d’escollir una pa-
coneixements, per exemple si té bastants recursos humans, ha
raula, una frase, un paràgraf o un
apareix una història d’un ratolí experimentat una progressió. És
dibuix, depenent de la capacitat
que fa pa sorgeix la necessitat de molt difícil veure-ho en el dia a
lectora de cadascú. La tertúlia co-
saber quins ingredients duu el dia, perquè caus en l’“això no
mença quan cada nen explica la
pa. Aquesta necessitat de buscar funciona”, però quan vaig a ex-
paraula, la frase, el paràgraf o el
més informació és permanent. plicar la nostra experiència a al-
dibuix que ha escollit i justifica el
També hi ha una part important tres llocs és quan m’adono de
per què, hi ha unes normes a se-
semblant a una tutoria, es gene- tota la bona feina que hem fet i
guir, s’ha de respectar el torn de
ren converses arran d’alguna ex- estem fem. De vegades cal atu-
paraula, s’ha d’escoltar a l’altre.
periència que explica un nen, que rar-se i fer una visió general amb
Les argumentacions s’interposen
potser l’ha fet sentir malament i perspectiva per adonar-nos dels
i es crea una mena de petit debat,
s’intenta buscar una solució. Una nostres progressos.
intentem convidar a tothom que
pugui venir perquè també faci de vegada estàvem llegint un llibre Josep Ginjaume
referent i la mestra també hi diu sobre l’holocaust jueu i un nen de
la seva. sisè, que feia dos anys que havia


Número 14

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (14)

En vedette

En vedette (20)

Similaire à Número 14

Similaire à Número 14 (20)

Plus de puntviladecans

Plus de puntviladecans (19)

Número 14