1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
52 Any 6
15 de febrer de 2012
Publicació independent d’informació i opinió
La Torre Modolell, cosa de tots
La Torre Modolell és la seu de l’Ajuntament de Viladecans. Però és molt més que això. És,
sobretot, un monument de notable valor arquitectònic i que s’ha convertit en símbol de la
nostra ciutat. És una de les imatges que més ens identifica.
Per això, el fet que anem veient, i sabent, que cada cop està en més mal estat, ens omple
de tristesa. Actualment, la façana està molt deteriorada, per una colla d’actuacions incí-
viques, i també per algunes intervencions de restauració desencertades. A l’interior, el
segon pis del palau està tancat per perill d’esfondrament, i tota l’ala esquerra està inutilit-
zable per les filtracions d’aigua de la teulada que agreugen la humitat que l’edifici ja té de
per si. I al jardí, les escales que duen a la terrasa estan en estat lamentable i tot el conjunt
fa una gran sensació de deixadesa.
Aquesta situació no pot continuar així, perquè si hi continua, ens quedarem sense aquest
magnífic palau. Per això, el fet de rehabilitar-lo no és, com algú irreflexivament podria
pensar, un luxe innecessari que només serviria perquè els membres de l’Ajuntament es-
tiguin més bé, sinó que és un bé per a tots els ciutadans i ciutadanes de Viladecans. Tenir
un edifici com aquest és un orgull i un motiu de satisfacció per a tots els qui vivim a Vila-
decans. I per això l’hem de cuidar i tenir-lo en les millors condicions.
Per aquest motiu, doncs, des del Punt de Trobada ens adherim a la campanya perquè es
duguin a terme les actuacions imprescindibles per evitar que l’edifici es degradi més, en
espera que sigui possible, quan sortim de la crisi, rehabilitar-lo plenament.
Sumari
2 Per celebrar els cinquanta
3 La nit del Mamut, la nit de tots. El Mamut de Viladecans Equip de redacció
4 El càncer, transforma la mirada? Pepi Venegas Anna Besora
5 Campaña contra el sindicalismo de clase. Daniel Gutiérrez M. Carmen Castellano
Maria Comas
6 En defensa de la comunicació local. Maria-Josep Hernàndez
Josep Ginjaume
7 Serà qüestió de fer un esforç? Laia Lligadas Josep Lligadas
8 Adéu al Consell de la Convivència. Mercè Solé Miguel de la Rubia
Mercè Solé
9 Comença una nova coral infantil a Viladecans. Idoia Baixench
(els quals, tot sigui dit, no compartim
10 Mirar la Torre del Baró, per dins. Josep Lligadas necessàriament les opinions que en
11 Més enllà del Bicibox. Marta Pombo
aquest butlletí es puguin expressar).
12 Qüestió de protocol. Mercè Solé La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
13 Obras son amores. David Rebollo geu rebre’l només cal que ens ho
13 Replantada a Can Preses. Maria Comas
comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
14 Himne del mil·lenari de la Ciutat de Viladecans. Noemí Trujillo nos arribar la seva adreça. Gràcies.
15 Les pintures de Santa Maria de Sales. Manuel Luengo Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
16 Ments a la sorra. Rosa Mercader signats i no sobrepassar les 40 ratlles
17 La mirada aguda: Grua. Eio Ramon o les 600 paraules. Els hauríem de
tenir abans del dia 8 de cada mes.
18 Les nostres entitats: Associació de Veïns de Can Preciós.
Eduard Tobaruela El nostre correu electrònic:
19 Recerca històrica: Els milicians de Viladecans (2). Manuel Luengo
puntviladecans@telefonica.net
El nostre bloc:
21 Històries de Viladecans: Celestino Bravo, el barris de http://puntviladecans.blogspot.com
Ponent i el seu temple (1ª part). Andreu Comellas Segueix-nos al Facebook
23 Conèixer Viladecans; L’esmolet. Jaume Lligadas
2. Per celebrar els cinquanta
E
l passat 18 de gener, marcar la vida col·lectiva, tant en sos xenòfobs, de les institucions
dintre els actes de la el nivell de fer conèixer el que es (fins i tot de les que es declaren
Festa Major d’Hivern, fa a Viladecans, el que hi passa, democràtiques); dels partits po-
vam celebrar els cin- la riquesa d’activitat que hi ha, lítics, per tant… i de tota mena
quanta. Aquesta revista, nascu- com també en el nivell d’incidir d’esglésies”.
da el juny de 2007, ha arribat als en la gestió de la ciutat, amb pro- I, a partir d’aquí, va remarcar que
cinquanta números. Déu n’hi do. postes, opinions, reivindicaci- la incomunicació “ha fet metàsta-
I per celebrar-ho, ens vam trobar ons. I que, encara que no estava si”: tant per absència de comu-
a l’ateneu Pau Picasso en un acte previst, amb el temps a aquests nicació, com per excés. I aquesta
que volia, d’una manera especi- dos objectius se n’hi ha afegit un incomunicació té una concreció,
al, reivindicar la importància de tercer, que és el de la recuperació que ell va anomenat la “desver-
crear canals de comunicació, per de la història i de la memòria col- balització”, és a dir, la incapacitat
evitar que només ens assaben- lectiva, per fer més present que de conjugar temps de verb: ens
tem d’allò que volen els que te- Viladecans és un lloc amb arrels, limiten a dir i a sentir eslògans, i
nen el poder. Per això el títol de amb solidesa humana, amb vida no som capaços d’expressar ma-
l’acte era ben explícit: “Que ens acumulada. tisos.
volen deixar incomunicats? Re- I després d’aquestes dues intro- I de tot plegat, en surt una cri-
inventem la comunicació!”. duccions, va iniciar la seva xerra- da: la importància de dir coses,
L’acte el va obrir el tinent d’alcal- da Ignasi Riera, escriptor, polític, de comunicar coses, de conver-
de i regidor de Cultura José Luis periodista, i home arrelat profun- sar, de compartir idees i plan-
Atienza, el qual va ressaltar la dament al Baix Llobregat i conei- tejaments, per tots els mitjans a
importància d’un mitjà com és el xedor de la nostra realitat, encara l’abast. I això Ignasi Riera ho va
Punt de Trobada, com a lloc per fer que ara visqui a Madrid. acabar significant a través d’una
que circulin les informacions i es Ignasi Riera va fer una encesa de- paraula catalana molt especial,
creï un Viladecans més viu i més fensa de la necessitat de prendre que significa parlar però que vol
actiu, més horitzontal, on no tot la paraula, i va ressaltar com pre- dir molt sobre la manera com es
vingui de dalt, i va agrair la feina cisament tots els règims totalitaris parla: és la paraula “enraonar”,
dels seus promotors. han temut i han odiat la llibertat que en definitiva vol dir exposar
Després va parlar un dels promo- d’expressió. Però, va afegir, “sim- i intercanviar raons.
tors de la revista, Josep Lligadas plificaríem massa el diagnòstic si L’acte el va tancar la presidenta
Vendrell, el qual va assenyalar ens crèiem que només els poders de l’Associació Viladecans Punt
que aquesta publicació havia polítics antidemocràtics neguen de Trobada, Maria Comas, que
nascut just el mes després de les el dret a la llibertat d’expressió. va agrair a tots, començant pel
penúltimes eleccions municipals, La paraula, que deslliura els ig- ponent i pel regidor de Cultura,
i que, de fet, igual com les elec- norants, fa mal i molt mal als po- la seva participació en l’acte, i va
cions marquen la vida de la ciu- derosos: del poder econòmic, del animar a continuar endavant en
tat, també aquesta revista volia poder dels mercats, dels podero- aquesta bona tasca.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 2
3. La nit del
Mamut,
la nit de tots
Festa Major d’Hivern 2012
Va ser una festassa. Per primer cop
en molts anys, la Torre Modolell
m’esperava engalanada de Festa
Major, amb domassos i torxes.
La meva colla va venir ben tapa-
da, i arrossegant cinquanta litres
de vi i cinquanta de xocolata ca-
lentíssims (el vi i la xocolata, no
malpenseu!). No hi faltava nin-
gú: el Ca de foc, els diables, els
gegants, la colla dels grallers (de
Viladecans i de Sant Joan Despí), i
encara la coral La Lira i Raíces de
Andalucía. Anàvem caminant a
les fosques, il·luminats per les tor-
xes, i ens deturàvem per cantar, i
per assaltar el vi i la xocolata.
A mi em va agradar molt. Hi ha
algunes coses a polir, bàsicament
de ritme, perquè coordinar-nos
tots plegats costa, però em sembla
que tothom qui va venir s’ho va
passar d’allò més bé.Vam acabar
ballant el patatuf i unes quantes
danses tradicionals, de la mà d’un
grup sensacional, a què ens va
convidar Òmnium: Sants & Fot.
El mamut
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 3
4. El càncer, transforma la mirada de
l’altre sobre qui el pateix?
E
ls malalts de càncer de- No és fàcil per ningú, cada cas és
sitgem que la vostra un món i cada cos una illa en què
mirada continuï sent la les expectatives de curació poden
mateixa, no volem que ser infinites i dispars. Però mirar
us preocupeu pel nostre pati- endavant, endavant!, amb afany
ment més del neces- de superació ens ajuda a sal-
sari perquè viure és var-nos de la destrucció. No po-
el nostre objectiu i dem oblidar sentiments com ara
us necessitem en la la por, l’angoixa, la ràbia, la pre-
nostra vida amb les ocupació, el dolor… perquè sem-
coses quotidianes. pre són presents. Són sentiments
Encara ens resulta que no es poden amagar ni su-
difícil acceptar que perar amb un optimisme forçat,
algú que estimem perquè no tothom té la gran sort
o nosaltres matei- de poder encarar aquesta lluita
xos tenim un càncer. amb un somriure a la cara i una
És difícil no pensar gran força al cor.
en un possible mal Ara fa un any que van trobar-me
final en lloc d’una un tumor i em van diagnosticar
possible curació. com a malalta de càncer i, durant
Durant molt de tot aquest temps, he afrontat la
temps ha estat una meva malaltia amb la força i sere-
malaltia “maleïda”, nitat que m’ha donat la confiança
que ens fa portar en el meu tractament, els metges
marca als que la patim. Però la i la meva pròpia força i ganes de
realitat d’avui dia ens ha d’aju- viure. Potser que la mirada d’al-
dar a combatre l’estigmatització gun de vosaltres cap a mi s’hagi
d’aquesta malaltia que, encara, transformat en el moment que
moltes vegades s’amaga, i a la vau saber de la meva malaltia,
qual moltes vegades ni se li diu però no ho he notat gaire! i, sim-
pel seu nom. plement, us he sentit propers.
La meva opció va ser enfron- Penso que molt de nosaltres és
tar-me al càncer sense anar a el que volem, volem continuar
mitges, sense amagar res. Tot i formant part de la normalitat,
ser conscient de la gravetat, no d’aquest dia a dia que ens fa ser
donant a aquest mal més valor un més, necessitem continuar
ni excepcionalitat que la que cor- sent un més. Els malalts de càn-
respon. Viure una situació com cer no tenim un estigma, tenim
aquesta et fa prendre conscien- una malaltia per la qual, avui dia,
cia de la nostra fragilitat i de que hi ha més mitjans per combatre i,
això és una loteria en la qual t’ha aixì, en molts casos, poder tenir
tocat el número, no té més mis- una segona oportunitat de viure.
teri! Jo en sóc un exemple!
Pepi Venegas
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 4
5. Campaña contra
el sindicalismo de clase
L
o que en un principio parecía ser solo una 1ª mentira: Los sindica-
crisis financiera por la irresponsabilidad tos tienen cada vez menos
de las grandes corporaciones y el mirar apoyos. Sin embargo la
para otro lado de la mayoría de los go- realidad es que desde 1980
biernos, se ha convertido al final en una de las cri- la afiliación a los sindicatos
sis más profundas que se han producido después se ha multiplicado por seis,
de la gran crisis de 1929. Esta crisis ya no es solo pasando de 500.000 a tres
financiera: es también económica, alimentaria, in- millones de afiliados que
mobiliaria, etc. para sí los quisieran los
Es también una crisis de valores, de principios, de partidos políticos.
ideas, etc., y sobre todo es una crisis donde se ha 2ª mentira: Los sindicatos
puesto de manifiesto que la lucha de clases aparece no nos representan. Bien, si
con más fuerza y está más vigente que nunca. la representatividad se mide por los apoyos que se
Con la crisis como excusa, el capitalismo intenta no obtienen en los procesos electorales, veremos que
solo recortar derechos a los más débiles para que en los últimos procesos en las últimas municipales
sean estos los que paguen sus desmanes, sino que la participación fue del 65% en las generales del
lo que se está llevando a cabo es un cambio de siste- 75% y en las europeas del 46%, mientras que en los
ma cuyo principal objetivo es acabar con el estado procesos de elección de representantes de los tra-
de bienestar. bajadores la participación es del 90%. Por tanto los
sindicatos tendrían más representatividad que los
Desde hace varios años, las patronales de sectores
diputados o los alcaldes.
como la sanidad o la enseñanza, sueñan con hacer
negocios con aquellos servicios que hoy presta el 3ª mentira: Los sindicatos viven de las subvencio-
estado de forma gratuita i universal. Para ello es nes del gobierno. La realidad demuestra que la
necesario cargarse lo público y pasar estos servicios principal fuente de financiación de los sindicatos es
al sector privado de manera que el que necesite un la cuota que pagan sus afiliados y los servicios que
médico que lo pague. Y lo mismo con la educación presta a traves de la acción sindical y sus servicios
y toda una parte importante del sector público. jurídicos. Del estado se percibe un porcentaje mi-
núsculo como lo perciben también las patronales,
La situación en estos momentos es: por un lado la
en cambio los partidos políticos, la casa del Rey o la
lucha de la ciudadanía por mantener el estado de
iglesia, que reciben subvenciones millonarias, se ve
bienestar, y por otro el capitalismo salvaje repre-
normal por la derecha capitalista.
sentado por las grandes corporaciones financieras,
gobiernos de derechas y las patronales, intentando Podría poner un sinfín de ejemplos que demostra-
cargárselo y sacar tajada de la crisis modificando ría que toda la campaña de descrédito hacia los sin-
todos los sistemas de protección, pasando al sector dicatos es totalmente falsa e interesada, pero dudo
privado todos los servicios que presta el estado. que este artículo pueda dar para tanto, pero sí quie-
ro advertir que si consiguieran lo que se proponen,
Y es en esta lucha de clases de los más desprote-
que la mayoría de los trabajadores y trabajadoras
gidos contra los más poderosos, donde la política
y la ciudadanía en general dejara de creer en el
hace ya bastante tiempo perdió credibilidad al po-
movimiento sindical y los sindicatos no tuvieran
nerse bajo la tutela de los mercados, donde surge
la fuerza necesaria para enfrentarse al capitalismo
una feroz campaña contra el movimiento sindical
salvaje que las clases dominantes intentan imponer,
como si fuera el ultimo dique que le queda al capi-
los derechos para millones de ciudadanos retroce-
talismo por derribar para poder campar a sus an-
derían radicalmente, sobre todo aquellos derechos
chas ante una ciudadanía sin defensas.
que más nos afectan como el derecho a una sanidad
Por ello están llevando a cabo una campaña de des- y una educación pública, o los derechos de los tra-
prestigio contra los sindicatos de clase basada en un bajadores en las empresas, etc. Volveríamos a vivir
montón de mentiras, haciendo bueno aquello que en una sociedad sin derechos y quién sabe si más
decía Goebbels (ministro de propaganda nazi), que tarde sin libertades.
una mentira dicha mil veces la conviertes en una
verdad. Daniel Gutiérrez Salgado
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 5
6. En defensa de la comunicació local
Reproduïm aquí, pel seu interès i actualitat, un article publicat per Maria-Josep Hernàndez, periodista
de Ràdio Pineda, a la revista “L’Agulla”, aquest mateix mes de febrer.
S
i fa mig any es parlava dels latori més que en un gran hospital,
mitjans de comunicació lo- o professors que prefereixen una
cal que hi havia en perill a escola rural a un gran centre educa-
Catalunya, la confecció dels tiu, o capellans que mai canviarien
pressupostos municipals del 2012 la parròquia de barri per una gran
n’ha enterrat ja uns quants. La llista catedral, molts periodistes hem re-
és llarga i afecta mitjans de totes les ivindicat la validesa i la professio-
comarques catalanes: ràdios, tele- nalitat dels mitjans locals. Si neva,
visions i revistes. I a molts mitjans qui informa del que passa més a
que es mantenen hi ha retallades prop? Si estem pendents de la cons-
dràstiques de plantilla, amb la mei- trucció de l’edifici de l’institut, què
tat del personal al carrer, o retalla- diuen els professors i alumnes? Si
des dràstiques de sous, en un con- hi ha una epidèmia de grip o canvis
text de salaris que en la majoria dels a l’ambulatori, què explica la direc-
casos no arriben a ser mileuristes. tius de la comunicació allà on estan tora del nostre CAP? Si hi ha una
Crec que els periodistes que subsis- implantats. Són necessaris per a la iniciativa solidària, com es trans-
tim en mitjans locals municipals, ho pluralitat informativa i el servei pú- met als que viuen al mateix poble
hem d’agrair a dues circumstàncies blic a la ciutadania, i els seus con- perquè hi donin suport? Si una àvia
que, necessàriament, s’han hagut tinguts no es podrien oferir mai des fa 100 anys, quantes coses pot expli-
de donar alhora. La primera és ha- de cap gran empresa de comunica- car a tot el poble a través de la rà-
ver aconseguit ser necessaris i creï- ció. I aquesta visió de servei públic, dio? Si hi ha un debat ciutadà, quin
bles com un autèntic mitjà de pro- d’actiu per la cultura i la cohesió so- altaveu tindrà? Qui entrevistarà
ximitat per al conjunt de la societat, cial, és una realitat arreu de Catalu- el gran golejador de l’equip local?
donant veu a les forces polítiques nya, com per exemple han expres- Qui donarà veu als nens i joves per-
locals i, en la mateixa mesura, do- sat en un manifest de defensa dels què descobreixin la ràdio i diguin
nant veu a tota la xarxa de realitats mitjans locals de Manlleu (Osona): les seves opinions? I naturalment,
que conviuen en un poble o ciutat, “És desolador que es vulgui veure qui emetrà en directe el ple muni-
aconseguint que els ciutadans i en- el periodisme, exclusivament, des cipal (on es prenen les decisions
titats socials comptin amb el mitjà d’una òptica empresarial. D’aques- que ens afecten més de prop) i qui
i el mitjà compti amb ells. La sego- ta manera, es resta importància entrevistarà tots els portaveus po-
na circumstància, inseparable de la al seu paper social, cultural i inte- lítics? Són exemples, no rebuscats,
primera, és que els treballadors ens grador. Moltes decisions polítiques sinó d’aquesta mateixa setmana, en
haguem implicat plenament, i que estan canviant les redaccions perio- una ràdio municipal, on treballem
els responsables polítics i tècnics ha- dístiques per gabinets de premsa.” sis persones contractades i en un
gin actuat amb prudència, evitant O aquesta reflexió al Diari d’Anoia, municipi de 26.000 habitants. Ens
creixements excessius dels mitjans que comparteixo plenament: “En considerem ben valorats professio-
que després els han fet econòmica- l’era de la globalització correm el nalment i humanament per la ciu-
ment insostenibles quan les arques risc d’estar informats al minut del tadania i pel consistori, els oients
municipals s’han buidat. Val a dir, que passa a les primàries republi- participen a la programació de for-
però, que també hi ha mitjans locals canes dels Estats Units i no tenir ni ma activa i el comerç local compta
on totes dues circumstàncies s’han idea del que passa al poble del cos- amb l’emissora per anunciar-se. Es-
donat i ara també es veuen abocats tat o al nostre propi barri.” perem poder seguir fent camí, amb
al tancament, arrossegats per les la resta d’emissores i mitjans locals
Val a dir també que en alguns ca-
immenses dificultats econòmiques per ajudar a construir una societat
sos, s’han vist els mitjans locals com
de molts ajuntaments. més informada i més cohesionada,
una simple escola de formació. Jo
on allò que passa a prop tingui tant
Tal i com recorda el Col·legi de Peri- sempre he defensat els molts perio-
o més valor informatiu que el que
odistes de Catalunya, aquests mit- distes que, formats a la universitat,
passa a l’altra banda del planeta.
jans de comunicació locals i de pro- hem apostat professionalment per
ximitat, molts d’ells nascuts amb la comunicació local perquè hi cre- Maria-Josep Hernàndez
l’arribada dels ajuntaments demo- iem. A l’igual que hi ha metges que
cràtics, són un dels principals ac- aposten per treballar en un ambu-
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 6
7. Serà qüestió de fer un esforç?
B
envolguts i benvolgudes lectors i lecto-
res, no voldria pas fer-vos perdre a tots i
a totes el fil d’aquesta lectura fent ús del
llenguatge no sexista. Així doncs, i pre-
sumptament traint els meus principis igualitaris,
empraré la forma femenina (que actualment s’està
posant tan de moda entre molts grups feministes).
No sé si alguna de vosaltres us heu aturat mai a
pensar en l’estreta relació que mantenen el Llen-
guatge i la Societat: el Llenguatge és un reflex de la
Societat, i la Societat influencia al Llenguatge amb
les seves manies. La nostra societat patriarcal, de la
qual, per cert, en podem començar estar orgulloses
per la progressiva recessió que està experimentant,
ens ha (mal)acostumat a fer ús de la forma mas-
culina per a referir-nos a ambdós gèneres. Ja fa un
temps, però, des de diversos organismes i grups so-
cials s’està fomentant l’ús de l’anomenat llenguatge
no sexista, que consisteix en tenir presents la forma
femenina i la masculina en el llenguatge oral i, molt
especialment, en l’escrit. Per anticipar-se a l’efecte vi massa exigent en el qual s’hi hauria d’involucrar
de cansament i desorientació, tant per a l’emissor tota la comunitat de parlants. Massa complicat, oi?
com per al receptor, que pot produir aquesta pràc- Utilitzar la forma masculina i la femenina a profes-
tica, s’empra un vocabulari més planer en qüesti- sors/es; utilitzar una paraula que englobi els dos gè-
ons de gènere com ara professorat, electorat o joventut neres com professorat; i fins i tot emprar només la
(podeu consultar-ne més a http://www20.gencat. forma femenina professores per contrarestar l’ús de
cat/Autoservei/pdf/marcar.pdf). Però, evident- la masculina (aquest darrer cas no seria considerat
ment, aquestes màgiques paraules no estan dispo- llenguatge no sexista), en comptes de professors, pot
nibles per a tots els casos que hem de bifurcar; és resultar per a algunes de vosaltres innecessari. Al-
per això que aquest esgotament no es dissipa i mol- gunes estareu pensant “Jo utilitzo només la forma
tes acabem tirant la tovallola i tornant a les antigues masculina i no tinc intenció de discriminar a ningú”
pràctiques del llenguatge sexista. o “Jo no em sento discriminada quan algú utilitza
Una vegada vaig sentir a “une conferenciante” in- únicament la forma masculina”. L’ús del llenguat-
tersexual que proposava per a la llengua castella- ge no sexista s’ha de concebre com una mesura so-
na el morfema -e per a designar tots dos gèneres cial per a avançar cap a la igualtat de gènere; pot-
alhora, bienvenides todes repetia. La intersexualitat ser iniciar un discurs amb benvolguts i benvolgudes, i
és una condició per la qual una persona presenta posteriorment fer ús només de la forma masculina
alhora característiques físiques del sexe masculí i ja és una bona manera per començar a prendre’n
del femení. Aquesta persona se sentia home i dona consciència i sensibilitzar a aquelles que ens estan
al mateix temps, així que exigia un morfema de gè- escoltant. Així doncs, en el context de la igualtat de
nere per a “elle” i, ja de pas, emprar-lo també per gènere també hauríem de tenir presents les sàvies
englobar homes i dones. Tot i això, per a realitzar paraules del Capità Enciam: Els petits canvis són
aquesta adaptació del llenguatge caldria fer un can- poderosos.
Laia Lligadas
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 7
8. Adéu al Consell de la Convivència
N
o fa gaire vaig rebre una carta sorprenent. Venia signada pel Sr. José Luis
Nicolás, Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia, el qual em comunicava que el
Consell de la Convivència, del qual jo formava part, ha passat a millor vida,
agraïa els serveis prestats i em comunicava les noves formes de participació
ciutadana de l’Ajuntament. Val a dir que em va semblar tot un detall i no ho dic pas amb
ironia. Al llarg dels anys he anat passant per diferents organismes de participació i, en
acabar, mai ningú no s’ha molestat a fer una carta d’aquesta mena.
Una altra cosa és que m’agradi que el Consell de la Convivència desaparegui, tot i re-
conèixer que tot té un principi i un final. I que les formes de participació han d’anar
canviant. De fet, a mi em sembla que el consell funcionava prou bé. Reconec que no sóc
gens objectiva, perquè en vaig formar part des dels inicis (aleshores treballava a l’ajunta-
ment) i sempre l’he sentit molt meu. Hi he continuat, perquè per a mi no va ser mai una
obligació professional, sinó una inquietud ciutadana. Sempre ha tingut un to realment
participatiu, les seves propostes han tirat endavant per voluntat de les dues regidores
que se n’han ocupat, amb el suport de molt bons tècnics, però sobretot per la implicació
real dels seus membres. Perquè tot el que fa referència a la convivència no es pot fer per
decret, cal un treball des de la base.
Crec que el Consell de la Convivència ha tingut molts
efectes positius col·laterals. A part de les festes de
l’Entrellaça!, de la coordinadora del Parlar per Conviu-
re, de la formació sobre el fet de la immigració, i de
moltes altres coses que han estat l’objecte de la seva
feina, el Consell de la Convivència ha permès que
una colla de gent ens acostuméssim a treballar junts,
i ens coneguéssim millor, i ens féssim força amics, tot
i la nostra diversitat.
D’aquí va sortir l’embrió del Punt de Trobada. I, de la
inquietud del Punt de Trobada per la Festa Major, va
acabar prenent forma (amb molta altra gent), el Ma-
mut de Viladecans. I espera’t, que la vida és llarga, i encara en poden sortir moltes més
coses.
Vull dir que quan la participació ho és de debò, els resultats poden anar molt més enllà
del que s’esperava en un inici.
El Consell de la Convivència es va caracteritzar per moltes coses que dubto que es repe-
teixin en el format que ara es proposa: mai no va tenir un caràcter formalment encarcarat;
a diferència de molts altres consells, no només s’hi informava, sinó que es recollien les
aportacions de la gent i es feia el possible per tirar-les endavant; les coses es revisaven
conjuntament. I, per sort, el reglament de participació (que he de dir que em semblava fet
més per frenar la participació que no pas per promoure-la) no es va arribar a aplicar mai
al peu de la lletra. En fi, que més enllà de reglaments, representativitats i quotes políti-
ques, el que dóna sentit als consells és la voluntat real de participació que hi ha al darrere.
I en aquest sentit dubto molt que abans de prendre una decisió de renovar tot el tema
participatiu, el govern de la ciutat hagi fet una bona avaluació de per què funcionava o
no cadascun dels consells existents, alguns dels quals ni tan sols es reunien quan calia,
sense que l’oposició, per cert, no en digués res. Sospito que la participació s’entén en la
majoria de govern com una “maria” decorativa que més aviat fa nosa. En fi. Ja veurem.
En qualsevol cas, agraeixo haver pogut formar part d’aquesta experiència apassionant
del Consell de la Convivència.
Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 8
9. Nens i música
1. Comença una nova coral infantil a Viladecans
U
s escric unes breus paraules per
anunciar-vos que neix una nova
Coral Infantil a Viladecans. És un
projecte que l’Agrupament Co-
ral La Lira engega amb moltes ganes i molta
il.lusió. Tenim l’objectiu d’iniciar els nens i ne-
nes d’entre 5 i 10 anys a la música a través del
cant, perquè a tots els nens els agrada cantar i
què millor que fer-ho junts. I, per què no dir-
ho, una coral infantil, pot ser la cantera de les
corals adultes que hi ha a la ciutat. La proposta
sorgeix del nostre director i professor de mú-
sica, Josep Maria Fradera, qui ens ha animat a
iniciar el projecte i a dirigir-lo.
Estarem tots els dimecres de 19.30 a 20.15h a
Can Batllori a partir del 8 de febrer. Així que:
mares i pares, animeu-vos! Segur que la vostra
canalla s’ho passarà d’allò més bé.
Idoia Baixench Rodríguez
2. I si, posats a fer, enviàvem algun
nen viladecanenc a
l’Escolania de Montserrat?
Si coneixeu algun nen de fins a 8 anys a qui agradi cantar, està convidat,
junt amb pares i germans, a visitar l’Escolania de Montserrat, l’escola de
música en actiu més antiga d’Europa. Això serà el 3 de març, de les 10 a les
13 h. del matí. Els visitants seran rebuts amb una xocolatada i un escolà els
farà una visita guiada per l’Escolania. Hi haurà activitat musical per als in-
fants i reunió amb els responsables de l’Escolania per part dels adults. Cal
inscriure’s prèviament trucant al 93.877.77.67 o bé omplint un formulari
que hi ha a la plana web (www.escolania.cat).
Pot ser una bona ocasió de conèixer de prop una escola excel·lent, no no-
més des del punt de vista artístic, i de rebre orientació sobre la formació
musical que es demana per a l’accés. L’Escolania és oberta a tothom, sigui
quina sigui la seva creença religiosa i procedència. I se’n pot formar part
en règim d’internat i en règim extern. La selecció dels nois es fa tenint en
compte la veu i el llenguatge musical, el rendiment escolar i l’adaptació i
sociabilitat. Doncs au, si ara encara no hi ha cap candidat, confiem que la
petita Lira en farà agafar ganes a molts nens!
Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 9
10. Mirar Viladecans / 3
Mirar la Torre del Baró, per dins
A
vui farem la segona part de la mirada a la
Torre del Baró. Mirarem la part de dins.
O sigui que entrem, per la porta d’atenció
al públic. Just en entrar, a terra, ens tro-
bem amb les pedres que indiquen l’existència d’una
antiga sitja, probablement per guardar-hi blat. I a la
dreta, al fons, un magnífic arc apuntat (també ano-
menat ogival).
Ens dirigim cap al pati, i ens situem a la porta princi-
pal, la que dóna al carrer del Doctor Ros. Som en un
petit vestíbul, al davant tenim la portalada que dóna
al pati i, a banda i banda, sengles obertures que per-
meten veure els amplis arcs apuntats que sostenien
aquest espai inicial, sota les dues torres. I si avancem
una mica i ens posem just sota la portalada que dóna
al pati, podrem veure, mirant cap amunt, a cada cos- La sala d’exposicions de la Torre del Baró
tat, les dues pollegueres, és a dir, les dues peces de
ferro on anaven encaixades les portes: d’aquí vénen I ara entrem al que actualment és la sala d’exposici-
les expressions “sortir de polleguera” o “treure de ons. És un espai llarg, que agafa tota la part est de
polleguera”... l’edifici, i que té dos eixamplament paral·lels a cada
Ja dins el pati, ens fixem en la diversitat de nivells i de banda, als quals s’accedeix per sota dos grans arcs
formes de construcció: és evident que aquest edifici apuntats. Tota aquesta zona feia funcions diverses:
es va fer en diversos moments i reaprofitant les cons- producció de vi i oli, estable, magatzem... Ens po-
truccions anteriors, i això li dóna un encant especial. dem fixar en les parets, construïdes en diferents eta-
A l’esquerra, hi tenim una llotja a nivell del primer pes i amb diferents materials. Llàstima que el sostre
pis, que recolza en un ampli arc que ofereix una gran de tota aquesta part no s’hagi pogut conservar. I aquí
sensació de solidesa i està sostingut a banda i banda s’acaba la visita, perquè a dalt poca cosa queda de
per dos pilars de carreus de notables dimensions; i l’antic edifici, ocupat actualment com a sales i ofici-
sota l’arc, en contrast, una paret al fons construïda nes municipals.
amb tot tipus de materials barrejats. També en con- I ara, fem una mica d’història. Ja hem dit que a la pa-
trast, veiem la paret del davant que sosté l’escala, ret de llevant del pati hi ha un tros d’edificació que es
feta amb carrers ben tallats i amb l’arc del sotaescala podria datar a l’entorn de l’any 1000. Però el moment
ben arrodonit, igual com el portal d’arc rodó de la en què la construcció va agafar la forma més defini-
porta de la dreta que duu a la sala d’exposicions. Al tiva i semblant a l’actual, va ser durant el segle XIV.
començament de l’escala, al costat de la porta de vi- En aquella època, la Torre del Baró era propietat de
dre que comunica amb la zona d’atenció al públic, la família Burgès, senyors de Viladecans. Després, a
hi trobem, mig enfonsat, el dintell ben marcat d’una partir del segle XVI, va anar canviant de propietaris:
antiga porta. I, en el sotaescala, hi podem veure la fi- els Agullana, els Fiveller, els Torrelles, els marquesos
nestreta que dóna al pou que fornia d’aigua l’edifici. de la Manresana...
A la paret de la dreta, a una alçada més o menys Quan a la primera meitat del segle XIX, el final de
d’un metre i mig, si ens hi fixem, veurem unes fileres l’Antic Règim senyorial va fer que la Torre del Baró i
horitzontals de pedres posades en forma d’espiga els seus propietaris deixessin d’exercir el poder sobre
o espina de peix: són les restes d’un mur que devia la vila, l’edifici va passar a ser, simplement, un palau
pertànyer a l’edifici més antic que hi hagué en aquest privat. A mitjan segle XIX passà a propietat dels Via-
lloc, de cap allà l’any 1000. Aquesta forma de cons- la, i la Torre va ser coneguda com la Torre d’en Viala.
trucció, anomenada opus spicatum (“obra espigada”), Cap al 1920, la família de Cal Banato la va comprar
era, en efecte, comuna en aquells anys. i la va compartimentar per fer-hi habitatges, i va ser
I per acabar la mirada al pati, ens girem enrere, i veu- coneguda com la Torre de Cal Banato. I finalment, el
rem que la paret és tan desigual com les altres, amb 1970, va ser adquirida per l’Ajuntament.
una barreja de tota mena d’elements.
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 10
11. Més enllà del Bicibox
F
er servir la bicicleta com qualsevol municipi és un fet ja de fàcil accés per a l’usuari. No
a vehicle d’ús diari ens imparable que anirà sent cada obstant, l’ús del Bicibox és enca-
pot ajudar moltíssim a vegada més significatiu. ra escàs. Caldria estudiar-ne les
estalviar en aquests mo- Un dels grans obstacles que frena causes i buscar maneres per pro-
ments de crisi econòmica tan for- un ús més normalitzat de la bici- moure aquest sistema d’aparca-
ta. Afortunadament la majoria cleta és la manca de seguretat per ment.
de municipis de l’àrea metropo- aparcar aquest vehicle. Hi hauria Moltes persones desconeixen
litana de Barcelona, i també de la persones que el farien servir més encara el Bicibox i un potencial
resta de Catalunya, han fet esfor- si hi hagués més garanties que d’usuaris important no s’anima
ços importants per a millorar la no els el robaran. Alguns es com- a provar-lo. La causa principal
seguretat per circular amb bici- prarien una bicicleta elèctrica, podria ser la limitació de temps
cleta: carrils-bici, zones 30, pas- que els sortiria més econòmica de 12h., el màxim que la bicicle-
sos zebra elevats que obliguen que un cotxe i, fins i tot, que una ta pot quedar aparcada en una
els conductors de vehicles moto- moto, tant a curt com a llarg ter- estació. En cas de sobrepassar
ritzats a circular més lentament, mini. Amb el mecanisme elèctric l’horari establert s’haurà de pa-
etc. Tot i així, l’entorn per on cir- d’assistència per pedalar, la gent gar un recàrrec. Per tant, una
cula la bicicleta ha de ser encara arribaria als seus llocs de destina- proposta que donaria realment
més segur. La prova és que últi- ció sense estar cansada ni regali- l’oportunitat a les persones per a
mament hi ha hagut alguns acci- mant suor per tot el cos. Les pu- conéixer i provar el sistema, seria
dents mortals, poquíssims, però, jades deixarien de ser obstacles fer-lo obert, traient tota limitació
si els comparem proporcional- impossibles. Però per aconseguir de temps. A mesura que les pla-
ment amb els accidents de cot- tot això calen aparcaments se- ces s’anessin omplint, es podrien
xes, motos i vianants que cada gurs. En aquest sentit, el Bicibox anar establint restriccions i dife-
any s’emporten moltes vides hu- sorgeix com una bona alternativa rents modalitats d’ús.
manes. No obstant, cal seguir-hi per a totes aquelles persones que
treballant perquè veure circular Marta Pombo Sallés
no poden deixar la seva bicicle-
bicicletes de manera habitual en ta en un lloc segur però també
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 11
12. Qüestió de protocol
D
iuen que de previst. Després, però,
bones inten- i d’acord amb el ma-
cions, l’in- teix regidor de Cultura,
fern n’és ple. vam organitzar la cosa
I es veu que a cal Pere de la manera que a tots
Botero hi ha calderes plegats ens va semblar
especialitzades per sec- més raonable.
tors professionals. Tots Jo em pregunto per
sabem allò de “advocats quin motiu els convi-
i procuradors, a l’infern dats a un acte organit-
de dos en dos”. Doncs zat per una associació
jo sospito que també els a la qual no pertanyen,
especialistes en protocol han de presidir-lo, so-
deuen tenir el seu petit bretot si, a més a més,
espai reservat. la seva presència és testimonial.
i hi vam convidar, en funció del
I és que recentment m’ha tocat Entenc que si convides algú que
seu càrrec, el president de la Fun-
organitzar alguns actes en què té una representativitat pública li
dació Caviga, que alhora és alcal-
hi han intervingut polítics i, junt donis un lloc preferent, l’oportu-
de de Gavà i president del Con-
amb ells, els tècnics de protocol. nitat d’expressar-se i li agraeixis
sell Comarcal del Baix Llobregat.
Val a dir que en tots els casos s’ha públicament la seva col·laboració
Va fer l’esforç de venir, tot just
tractat de gent respectuosa i molt i presència. Però voleu dir que té
per saludar i marxar. Doncs bé,
competent. Però més enllà dels sentit que presideixi l’acte?
segons la persona responsable de
protagonistes he de confessar protocol, havia de presidir l’acte i Ser tècnic de protocol, a més, deu
que el protocol en si mateix m’ha era aquesta mateixa responsable ser una experiència una mica
semblat molt fora de lloc. Ells qui marcava qui de la junta l’ha- frustrant, perquè després els po-
l’apliquen amb l’eficàcia que els via d’acompanyar i on havia de lítics es mouen amb flexibilitat,
pertoca, i jo en valoro molt el seu seure. De fet no li vam fer gaire perquè s’adonen perfectament
assessorament, però el que a mi cas, el vam deixar presidir, però que aquesta forma d’enfocar la
no m’agrada no són pas els tèc- nosaltres ens vam organitzar tal i seva presència sovint és viscuda
nics, sinó el protocol en si mateix. com teníem previst. De fet el Sr. com una imposició per les enti-
Jo pensava que el protocol servia, Balsera, pobre, no es va quedar ni tats. No sé d’on ha sortit aquesta
com la bona educació, per facili- tan sols a la presentació de la jor- normativa, però jo crec que cal-
tar les coses: per fer que tothom nada. Vist i no vist, va durar més dria revisar-la. Perquè cada dia
sigui respectat i valorat, i trobi el la negociació del protocol que la més aquesta mena d’actuacions
seu espai. Des d’aquest punt de seva presència. són rebudes com a signe d’una
vista serviria per aproximar els sobrevaloració de la classe polí-
I no fa gaire, com ja sabeu i s’ex-
ciutadans i les autoritats compe- tica. I no és precisament el que
plica en aquest mateix número,
tents. Però tal i com sovint s’apli- avui, que ens trobem en una mo-
el Punt de Trobada organitzava
ca el protocol sembla que marca ment en el qual ens fa molta falta
una xerrada amb l’Ignasi Riera, a
distàncies i pot generar una sen- retornar a l’autenticitat de la de-
la qual vam convidar el regidor
sació d’arrogància molt notable, mocràcia, ens convé.
de Cultura, el qual, com també
sovint allunyada de l’esperit que sabeu, és un bon col·laborador El millor protocol, em diu un
els mateixos polítics volen provo- d’aquesta publicació. També aquí amic que hi entèn, com la bona
car. el protocol marcava que ell pre- organització, és aquell que no es
I us poso un parell d’exemples. sidís l’acte, l’ordre d’intervenció, fa notar perquè tot flueix com si
No fa gaire a l’Associació de Fa- el lloc on seure, i fins i tot qui, fos natural. Doncs això.
miliars del C.O. Caviga vam or- com i quan calia lliurar al ponent Mercè Solé
ganitzar una jornada de treball l’obsequi que nosaltres havíem
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 12
13. Replantada
a Can Preses
E
l passat 22 de gener es va fer una plantada d’arbres i arbustos a la zona de Can Preses, que és
l’antiga masia que dóna nom a la font que hi ha allà, i que també és coneguda com a “Fuente
del Laurel”. Es van plantar catorze ametllers, tres roures, una alzina, un lledoner, i quaranta
arbustos de clima mediterrani.
Va ser una festa molt bonica, en la qual hi van participar
molts veïns i autoritats. La replantada va ser apadrina-
da per l’Associació de Veïns de l’Alba-rosa. D’alguna
manera els veïns ens sentim obligats que aquesta zona
estigui cuidada, perquè tota la gent de Viladecans la
pugui visitar i disfrutar. El que jo demanaria és que tots
els qui la visitin la cuidin, és a dir, que se la sentin com
a responsabilitat pròpia.
Maria Comas Oriol
Obras son amores
C
arles Ruiz, trabaja en el ayuntamiento des-
de 1987 de la mano del anterior alcalde
Jaume Montfort. Por lo que debería tener
una visión del boom urbanístico que pade-
cemos todos, incluido el estado económico actual. Parece no querer tener conciencia sobre los proble-
mas de transporte, tránsito y aparcamiento en nuestra ciudad desviando la atención o restándole la
importancia que tiene.
Tras expresarlo en varias ocasiones, sin éxito, recurro al Sindic de Greuges, preocupado por el deterioro
cívico provocado por la situación y la apatía tanto en la búsqueda de soluciones válidas, como en la
muy, muy contenida actuación de la policía urbana. La respuesta del Sindic es que el ayuntamiento
argumenta que los incidentes no son superiores a las de otras poblaciones, por lo que no es necesario
tomar medidas adicionales.
Si los incidentes no son mayores, ¿puede ser porque no se tomen la molestia de registrarlos? También
es posible que los ciudadanos se hayan acostumbrado a que las cosas estén mal por defecto y dejen de
quejarse, porque hacerlo, como ven, no sirve de mucho.
Pagamos más de 115.000 € en repintar pasos de peatones y zonas de no aparcar para nada, ya que no se
hacen respetar. Se aparca sobre las aceras porque tenemos problemas que no se resuelven.
Restar importancia a los que se quejan, no son buenas razones.
David Rebollo
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 13
15. Les pintures de Santa Maria de Sales
L
a nova fase de restauració i
consolidació de l’ermita de
Santa Maria de Sales, que s’es-
tà portant a terme entre 2011
i 2012, pel servei de Patrimoni Arqui-
tectònic Local de la Diputació de Bar-
celona (SPAL-DIBA), en conveni amb
l’Ajuntament de Viladecans i aquest
amb el bisbat de Sant Feliu de Llobre-
gat, ha posat al descobert la magnitud
Estat actual de les pintures murals gòtiques, de principis del segle XIV, en
d’unes pintures gòtiques i renaixentis- el mur nord de l’ermita de Santa Maria de Sales.
tes, ja intuïdes en anteriors etapes de Fotografia del servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de
restauració. Barcelona
El lloc de Sales forma part d’un con- gollament d’un sant; en el mur sud s’hi representava
junt arqueològic i arquitectònic singular que ha estat l’imatge de l’Anunciació i, finalment, també al llarg
objecte de diversos treballs de recerca històrica, ar- dels murs, hi ha havia pintures simulant carreus.
queològica i arquitectònica des de la dècada de 1980
L’actual fase d’obra, en la qual encara hi som, ens
fins a l’actualitat. Des de les primeres intervencions
permetrà consolidar, estructuralment, l’ermita així
arqueològiques en l’ermita que van determinar que
com ens ha permés recuperar tots els fragments de
l’edifici romànic s’assentava sobre una antiga vil·la
pintura mural existents. Prèviament a l’entrada dels
romana, del segle II-I a.C., i el descobriment de la
paletes ha estat la feina dels restauradors. Aquests,
figura de l’Orant –escultura de terracota del segle
han descobert tots els llocs on hi havia rastres de
XVI–, fins a les diverses actuacions de reformes i
pintures; en el cas de trobar les més antigues, aques-
consolidacions, aquestes darreres, fonamentalment,
tes han estat les recuperades; s’ha procedit a la seva
a partir de 1997, mitjançant el SPAL-DIBA.
consolidació i finalment s’han protegit a l’espera de
Santa Maria de Sales és una petita església romànica la restauració definitiva. Paral·lel a aquest procés de
del segle XII –situada a tocar del Cementiri Munici- restauració s’ha fet un treball de documentació de les
pal–, amb nau coberta amb volta de canó capçada pintures, en el qual a partir de fotografies preses amb
per un absis poligonal amb volta de creuaria, d’estil llum ultraviolades ha possibilitat la detecció de més
gòtic i porxada del segle XVII, que en el seu interi- figures i escenes de les que fins al moment hi conei-
or alberga tot un seguit de pintures murals que fan xíem. Així, i fins a l’espera de l’estudi final, que estan
d’ella un element excepcional i rellevant no només realitzant els especialistes del SPAL, a Santa Maria
per la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya. de Sales hi tenim tres tipologies de pintures murals:
De l’existència de les pintures ja en teníem noticies a les primeres, gòtiques, datades cap a primers del
partir de les primeres actuacions sobre l’edifici com segle XIV, en les quals es representen diverses esce-
així ho testimonien, entre d’altres, els articles signats nes de la Passió de Crist; unes altres, renaixentistes,
per Montserrat Pagès dins de la Catalunya romànica de primers del segle XVI, corresponents a l’escena
(1992) o els de Raquel Lacuesta, Immaculada Lorés de l’Anunciació amb l’arcàngel sant Gabriel, i final-
i Frederic-Pau Verrié en Viladecans, terra de pagesos i ment, tot un seguit de pintures simulant carreus de
senyors. Els temps medievals (2002). Pagès, en aquelles finals del segle XVII.
dates, s’aventurava a afirmar que eren pintures ro- D’aquesta manera, l’ermita romànica de Santa Maria
màniques del segle XII; mentre que Lacuesta, Lorés i de Sales s’ha convertir en una petita joia del gòtic ca-
Verrié, una vegada feta una primera intervenció, en talà pel que fa a les pintures murals; al fet de ser un
la qual van aparèixer més traces de pintures en di- dels edificis, dempeus, més antics de la ciutat, junta-
versos espais de l’ermita, dataven mes concretament ment amb la Torre del Baró, s’hi ha d’afegir el plus
les pintures entre els segle XIV i XVI. Quines pin- que donen les pintures murals gòtiques i renaixen-
tures coneixíem en aquesta fase? Bàsicament, frag- tistes i que de ben segur, en un futur, posaran Vilade-
ments aïllats en els murs nord i sud, on es superpo- cans en el mapa de l’art gòtic a Catalunya.
saven diverses capes pictòriques: referències a sants
i a guerrers; alguns fragments feien pensar en el de- Manuel Luengo Carrasco
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 15
16. Ments a la
sorra
L
a Fundación Privada NEPP
en sede en la calle Equador,
75 bajos de Barcelona, nos pro-
puso a Viladecans pel Sàhara,
trabajar conjuntamente para conseguir
fondos para un hospital psiquiátrico en
los campos de refugiados saharauis, a
demanda del propio Ministerio de Sa-
nidad y Cooperación de la RASD, para
poder atender adecuadamente a los en-
fermos mentales con descompensación
severa y ofrecerles una atención y tra-
tamiento en condiciones.
Les aconsejamos que presentasen al
Ayuntamiento de Viladecans el proyec-
to, con el fin de poder ser elegidos entre
todos los proyectos presentados a Vi-
ladecans Solidària, la contestación fue
positiva, eso sí con pocos meses para
poder alcanzar el objetivo.
La construcción está ubicada en los
Campamentos de Refugiados del
RASD al Sàhara Argelino, concreta-
mente el hospital se construirá en un
terreno situado a 8 km. de la Wilaya de
Rabouni. El nuevo hospital dispondrá
de un pozo de agua y de red eléctrica.
El proyecto también atiende a la necesi-
dad de formación de personal local y de
abastecimiento de fármacos y de otros
elementos para el buen funcionamien-
to, por ejemplo de la adquisición de un
coche para desplazamientos de los en-
fermos y otras urgencias. La duración
del proyecto es de 12 meses.
Se han hecho varias actividades, han
participado bastantes entidades, haci-
endo una paella, bailes de salón, bailes
rítmicos, huevada y un largo etcètera.
Ya sólo queda la cena solidaria que se
hace en el Cúbic el día 3 de marzo. El
precio es de 15 euros, y todo es ínte-
gro para el Hospital psiquiátrico. El que
esté interesado puede llamar al móvil:
663488839.
Rosa Mercader
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 16
17. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Grua (Grus Grus)
Remolar-Filipines 31/12/2011
Ocasionalment ens va visitar una grua aquest Cap d’Any. La grua és una au que
mesura entre 114 i 127 cm, assoleix els 4-7 kg de pes i la seva envergadura alar
és compresa entre els 200 i els 230 cm. És camallarga i esvelta. D’hàbits terrestres,
camina pausadament i manté una actitud esquerpa. S’alimenta d’insectes, llavors,
tubercles i petits vertebrats. A la llacuna de Gallocanta (Aragó) es pot observar
bona part de les més de 50.000 grues migrants (pràcticament la totalitat de la
població nord-europea) que trien la Península ibèrica per passar l’hivern.
Font: Viquipèdia.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 17
18. les nostres entitats
Associació de Veïns de Can Preciós
L
’Associació de Veïns de Can Preciós
es va constituir al febrer del 2011.
Els veïns del barri hem creat una
entitat oberta on tots i totes podem
participar, reinvindicar, fer propostes. Resu-
mint: fer barri.
La gran majoria dels veïns van venir a viure a
les urbanitzacions a finals dels anys noranta,
i la AVCP ha trigat molt a néixer tot i que un
grup de veïns fa uns anys van fer un intent.
El nostre barri està molt viu. Cada tarda la
riera i els carrers s´omplen de vida. Els caps
de setmana els veïns aprofiten per sortir amb
la bici, passejar, fer esport, caminar, gaudint
d´un entorn natural que ho permet.
Però no tot són flors i violes: el carril bici no està
en condicions, hi ha moltes pintades, grafitis,
actituds incíviques, sensació d´inseguretat
a les nits, cotxes abandonats sine die, i al-
tres problemes que l´associació denuncia a
l´ajuntament. Abans els veïns ho feien indi-
vidualment, ara l´associació canalitza moltes
queixes.
Però la principal reinvidicació que l´associació
li fa a l´ajuntament és un local social per po- barri de Sales, Torre Roja, Alba-rosa o Mont-
der realitzar les nostres reunions i planificar serratina, per citar-ne algunes.
activitats per als veïns i veïnes. El dissabte 25 de febrer farem una assemblea
Viladecans és un municipi amb un teixit asso- al Casal d´Entitats Pau Picasso a les 18.00 h.
ciatiu veïnal molt important, i encara avui dia És una oportunitat de passar una estona par-
molt viu. Ho hem vist recentment en les ma- lant tots i totes. Fer una associació forta depèn
nifestacións contra el tancament de l’hospital. de la participació i implicació de tot el veinat
Nosaltres hem d´aprendre molt de totes les del barri. Us esperem.
associacions de veïns de la ciutat, que han as- Fem barri!
solit nivells de partipació i d´organització al-
Eduard Tobaruela
tissims, com per exemple les associacions del
Facebook: https://www.facebook.com/pages/Avv-Can-Preci%C3%B3s-VILADECANS/193044360736339
Twitter: @avcpviladecans
Portal d’entitats Viladecans: http://www.avcanprecios.entitatsviladecans.org/Home/_
H4QS29qxa71AhzWV8-5wIAVU1P7r_1jrDBD24YivLlo6k2CP_KiZoA
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 18
19. Recerca històrica
Els milicians de Viladecans al front en
els primers mesos de la Guerra Civil (2)
E
ls milicians de Vilade- columna Ascaso, entre d’altres govern republicà de l’Exèrcit
cans es van enquadrar vehicles, estava equipat amb tres Popular les columnes milicia-
fonamentalment en les o quatre camions blindats “en ta- nes s’anirien integrant dins de
diverses columnes anar- llers metal·lúrgics de Gavà”. les divisions regulars de la nova
quistes –Ascaso (3 milicians), La columna Macià-Companys, estructura militar. Les columnes
capità Bayo (2 milicians que van formada per militants o simpatit- del PSUC-UGT formarien part
participar en el fracassat desem- zants d’ERC –partit majoritari a de la 27a Divisió, les anarquistes
barcament a Mallorca), capità Catalunya fins aquells moments– de la 28a Divisió i les del POUM
Navarro (1), Espartac (1), Hila- era vista per les columnes obre- la 29a Divisió. Aquesta darrera
rio-Zamora (2), Mòbil Llibertat res com una columna antirevolu- quedaria dissolta arran dels fets
(2), Solidaritat Obrera (1)–, però cionària, per la qual cosa tindrà de maig de 1937.
majoritàriament en la Roja y Ne- molts problemes al llarg de la A continuació per ressaltar l’es-
gra (30 milicians) i en la columna guerra per abastir-se d’arma- forç de guerra que va fer la ciu-
Macià-Companys d’ERC (28 mi- ment; el seu lloc de comanda- tadania de Viladecans en la seva
licians). ment era Alcanyís (Terol), però lluitat contra el feixisme i en fa-
Totes aquestes columnes van es- va ser ubicada a la regió de Mon- vor de la República, publiquem
tar destinades al front de l’Ara- talbán amb la finalitat de prote- la llista dels milicians viladeca-
gó, en diverses localitats d’Osca, gir les mines de carbó d’Utrillas nencs que van participar en les
Saragossa i Terol. Algunes de les (Terol). primeres accions armades, d’un
poblacions com Azaila (Terol) i La resta de columnes a les quals conflicte bèl·lic que, malaurada-
Sástago (Saragossa) van ser cap es van inscriure els milicians de ment, s’allargaria tres anys i que
de sectors de la columna Ortiz, Viladecans van ser la del Barrio acabaria amb la derrota del rè-
una vegada estabilitzat el front (1) i Zapatero (1) del PSUC-UGT, gim democràtic republicà i la ins-
de l’Aragó. A mes d’aquesta par- conegudes posteriorment com a tauració d’una dictadura militar,
ticipació efectiva de milicians de Karl Marx, i la columna Maurín- sota el comandament del general
la nostra població –i de ben segur Lenin (1) del POUM. Franco.
de les poblacions veïnes– cal as-
A partir del mes d’octubre de Manuel Luengo Carrasco
senyalar que el parc mòbil de la
1936 amb la creació per part del
Sortida Organització
Núm. Nom Front / Lloc Columna Allistament
front política
1 Aguilella Solé, Juan Mòbil Llibertat 2-11-1936 CNT 1-11-1936
2 Algemí Vallès, Francisco Mòbil Llibertat 2-11-1936 CNT 1-11-1936
3 Alonso López, Pedro Osca Roja y negra 27-11-1936 CNT
4 Artero Rubio, Luis Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT 19-11-1936
5 Balbuena Raurich, Pedro Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT 19-11-1936
6 Ballester Gómez, Vicente Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
7 Blas Vallès, Manuel Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936
8 Cabrero Monclús, Marià Banastars - Osca Espartaco 6-9-1936 CNT 4-9-1936
9 Carbó Clavé, Carles Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 28-10-1936
10 Carbó Clavé, Sebastià Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936
11 Carrique Collado, Juan Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
12 Cartagena Martínez, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
13 Casé Pitarque, José Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936
14 Casé Pitarque, Andres Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936
15 Castellví Vilà, Francesc Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
16 Cazorla Jodar, José Maria Osca Ascaso CNT
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 19
20. Sortida Organització
Núm. Nom Front / Lloc Columna Allistament
front política
17 Cervantes Martínez, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
18 Chumillas Gómez, Antonio Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936
19 Codina Escoda, Pedro Alcanyís Macià-Companys 31-10-1936 ERC 2-9-1936
20 Cubells (Lisboa), Angel Mallorca Capità Bayo 3-8-1936 CNT
21 Devés Sánchez, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
22 Domènech Pérez, Angel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
23 Elias Pla, Eusebio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
24 Esteve Enrique, Miguel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
25 Ferrer Rosell, Josep Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 2-9-1936
26 Galindo Coello, Manuel Alcanyís Macià-Companys 14-11-1936 ERC 12-11-1936
27 García Martínez, José Osca Roja y negra 21-11-1936 CNT
28 García Masó, Ferran Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936
29 García Tomás, Pedro Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
30 Giménez Tapias, Miguel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
31 Gómez Cánovas, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
32 González Contel, Antonio Osca Ascaso 5-11-1936 CNT 4-11-1936
33 González Contel, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
34 Guerrero Barón, Blas Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
35 Guijarro (Yesca), Modesto Azaila/Terol Capitán Navarro 19-9-1936 CNT 16-9-1936
36 Illán Aparicio, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
37 Illán Aparicio, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
38 Meseguer Calzada, Joaquín Osca Ascaso 5-11-1936 CNT 4-11-1936
39 Monclús Dols, Antoni Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
40 Monclús Riol, Marià Alcanyís Macià - Companys 19-9-1936 ERC 16-9-1936
41 Mondragón Gómez, Miguel Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936
42 Mora Gómez, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
43 Mora Gómez, Manuel Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
44 Muñoz Martínez, Miguel Tardienta - Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
45 Murcia Vicente, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
46 Navalón Rodríguez, Antoni Tardienta/Alcanyís Del Barrio 19-9-1936 UGT 21-8-1936
47 Ollé Tugas, Pau Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
48 Pérez Martí, Anton Alcanyís Macià - Companys 14-9-1936 ERC 2-9-1936
49 Piles Climent, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
50 Piñero Guerrero, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
51 Piñero Ureña, Alfonso Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936
52 Posadas (Visó/Vivó) Juan Alcanyís Macià - Companys 31-11-1936 ERC 30-11-1936
53 Puchol Sorribas, Valentí Sástago Hilario Zamora 28-8-1936 CNT 20-8-1936
54 Puente Puente, Víctor Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
55 Rauric Nicolau, José Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
56 Roda Rodríguez, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
57 Romaguera Romero, Francesc Osca Zapatero 18-9-1936 UGT 2-9-1936
58 Romaguera Romero, Salvador Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
59 Sabaté Mora, Francesc Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
60 Sánchez Sánchez, Manuel Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936
61 Sanchiz Álvaro, Eduard Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
62 Segura Gasulla, Manuel Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
63 Segura Valero, Francisco Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
64 Serna Martínez, Andreu Barbastre Roja y negra 17-9-1936 CNT 2-9-1936
65 Suñer Trias, Jacint Alcanyís Macià - Companys 8-9-1936 ERC 2-9-1936
66 Taberné Albiach, Emilio 3-8-1936 CNT 2-8-1936
67 Tarragó Blas, Juan Sietemo Maurín 29-10-1936 27-10-1936
68 Tolosana Gregorio, Julio Mallorca Capità Bayo 5-8-1936 CNT 2-8-1936
69 Torras Vendrell, Llorenç Alcanyís Macià - Companys 31-10-1936 ERC 30-10-1936
70 Trius Diví, Josep Sástago 2ª de Zamora 27-8-1936 CNT 20-8-1936
71 Valero González, Francisco Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
72 Ventura Peris, José Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
73 Vidal Reverté, Silvio Solidaritat Obrera 14-10-1936 CNT 12-10-1936
74 Yáñez Cervantes, Antonio Osca Roja y negra 19-9-1936 CNT 16-9-1936
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 52 - Febrer 2012 20
