Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
40 Any 5
15 de gener de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
Any de Mil·lenari, any d’eleccions
El 29 d’abril d’aquest any que acabem de començar, en farà mil que el comte Ramon Borrell i la
seva muller Ermessenda van escriure la frase aquella que ja tothom coneix i que parla del “locum
nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”, el primer esment escrit del paratge on ara vivim les
gairebé 65.000 persones que formem la ciutat de Viladecans. No està gens malament. Mil anys
d’història.
Fa mil anys, la poca gent que devia haver-hi per aquí, s’havien d’espavilar per sobreviure en
un espai més aviat insalubre i que, a més, depenia d’uns senyors que no tenien gaire interès a
assegurar-los una vida mínimament digna. Els senyors eren els amos, i els habitants del locum
nominatum Canis Vallis Sancti Clementis no podien fer gaire cosa més que treballar i obeir.
Per això té una especial gràcia que el mil·lenari del nom de Viladecans s’esdevingui ben pocs
dies abans (vint-i-tres, concretament) de les eleccions municipals. Quina diferència, i quin im-
mens progrés! Podrem dir el que vulguem sobre la qualitat de la nostra democràcia, i podrem
criticar-la tant com considerem oportú. Però certament que ara, en aquest 2011, les nostres pos-
sibilitats de gestionar el nostre futur no tenen punt de comparació amb les dels nostres mil-
lenaris avantpassats.
Però atenció. Dir això no és dir que ja està bé tot, que no cal fer res més. Dir això és tot el contrari.
És dir que hem d’avançar molt més en l’interès pel col·lectiu, en el fer possible que tothom pu-
gui viure feliç, en l’assegurar que la nostra ciutat sigui un espai amable on faci de bon estar-hi, i
sense cap exclusió. I és dir que tots, tant el conjunt de la ciutadania com aquells que són elegits
per dirigir la gestió de la cosa pública, hem de creure, ben fermament i ben sincerament, que to-
tes les veus han de parlar i han de ser escoltades, i totes les mans han de tenir ganes de treballar
i han de tenir els canals necessaris per fer-ho.
Viladecans té mil anys, i tots n’estem orgullosos. Però Viladecans cal continuar construint-lo, i
tots hi hem d’aportar el que som capaços d’aportar, i tots hem de poder fer-ho realment.
Sumari Equip de redacció
3 Un Viladecans cosmopolita. Luis Miguel Narbona Anna Besora
4 El gegantó del Mestre Pau Casals. AMPA Pau Casals M. Carmen Castellano
5 Una nit per recordar. Josep Ginjaume Maria Comas
Josep Ginjaume
6 Els colors de la música. José Luis Atienza Josep Lligadas
7 Viladecans, el repte de la llengua. Josep Lligadas Miguel de la Rubia
8 El canvi climàtic a Viladecans. Jordi Mazon Mercè Solé
9 Fires de Vila-de-cans. Vicenç Castelló
La distribució d’aquest butlletí es fa
10 Viladecans, ¿de derechas? Miguel de la Rubia per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
11 Escoltar per fer propostes. Bàrbara Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi-
12 Cantada nadalenca. Idoia Baixench em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
13 Tres reis i un mamut. El Mamut de Viladecans
Si voleu enviar articles per publicar,
14 La mirada aguda: La polla blava (Porphyrio Porphyrio). Eio tingueu en compte que han d’anar
Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
15 Les nostres entitats: El Centre Cultural Sant Joan. Jaume Lli- tenir abans del dia 8 de cada mes.
gadas
16 Històries viladecanenques: Home-nassos al bat : Fèlix Cano El nostre correu electrònic:
i Josep Porcar (1). Andreu Comellas puntviladecans@telefonica.net
18 Conèixer Viladecans: Els Consells Populars de Cultura Ca- El nostre bloc:
talana (1). Josep Mumany http://puntviladecans.blogspot.com

2. Dissabte
22 de gener
LA NIT
6,30 del vespre DEL
MAMUT
a la Plaça de la Vila
Festa Major
d’Hivern 2011
Hi pot haver una manera
millor de celebrar-la?
Cercavila
T’ho perdràs? amb torxes
i vi calent
Amb aquest recorregut:
Plaça de la Vila, Àngel
Guimerà, Sant Joan, Rambla Modolell,
Àngel Arañó,
Doctor Reig, Jaume Abril,
Plaça de la Vila
Vine amb el mocador
del Mamut!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 2

3. Un Viladecans cosmopolita
D
e 1989 a 1990 vaig gat, com Sant Vicenç dels Horts amb uns anys de retard i es tro-
estar recollint dades o Sant Boi, Viladecans va ser una ben en plena fase de reunificació
per realitzar la meva localitat pionera en l’assenta- familiar, creixent la migració es-
tesi de llicenciatura ment d’estrangers. Fa més de 35 trangera molt més ràpidament.
“Marroquins a Viladecans”. No anys que les primeres famílies de Precisament per haver encunyat
suposava que 21 anys després marroquins es van instal·lar a la una primerenca identificació
continuaria recollint dades a la nostra ciutat. amb un perfil de migració mar-
ciutat i analitzant el seu procés Els veïns d’origen estranger su- roquina, la major part dels veïns
migratori. Moltes coses han can- posen el 9,33% de la població pot estar pensant bàsicament en
viat des de llavors, la ciutat ha total; xifra significativament més immigrants procedents del Mar-
passat de 48.298 a 65.045 habi- baixa que la mitjana a Catalunya roc, però el cert és que Vilade-
tants en una dinàmica de creixe- i del nostre entorn: cans s’ha convertit en una ciutat
ment que ha convertit les ciutats plenament
del Baix Llobregat en receptores cosmopolita
de tot un moviment migratori de % estrangers sobre la població total. 2009
Fons: Idescat 1/1/09, Padró Viladecans 30/11/09 on conviuen
persones que han sortit de Barce- veïns proce-
18,90%
lona i l’Hospitalet buscant millor 20,00% dents de 78
16,60%
qualitat de vida i preus més asse- 18,00%
16,00%
15,40%
països dels
quibles a l’habitatge. Viladecans, 14,00% 12,40% cinc conti-
igual que durant tot el segle XX, 12,00% 9,33% nents.
10,00%
continua sent un lloc d’immigra- 8,00%
De tots els
ció. Si alguna cosa caracteritza la 6,00%
4,00% estrangers
nostra població de forma evident 2,00% residents,
és el creixement demogràfic a 0,00%
únicament
partir de constants arribades de Viladecans Baix llobregat Barcelonés Àmbit Catalunya
Metropolità
el 37,2% són
veïns forans. Vam iniciar el se- (demarcació)
d’origen afri-
gle XX amb 1.119 viladecanencs;
cà, el 23% són
de 1900 a 1936 la població es va
La diferència amb l’entorn i la europeus, 7,6% asiàtics o 33,7%
triplicar, del 1936 al 1960 es du-
resta de Catalunya s’explica per americans. Gairebé tothom pen-
plica, de 1960 al 1965, en tan sols
la característica de Viladecans sa en la immigració irregular
cinc anys, gairebé va tornar a du-
de ser pionera en immigració com un element bàsic de l’aug-
plicar-se, per passar a triplicar-se
estrangera. Inicialment teníem ment de la immigració, quan les
en els següents 10 anys, aconse-
migració estrangera quan en la reunificacions familiars de forma
guint els 36.270 habitants el 1975.
resta de Catalunya no era signi- totalment regular (matrimonis
Des de llavors, el creixement, en-
ficativa i aquí es va encunyar la que s’ajunten després d’anys de
cara que important, s’ha alentit.
imatge d’un fet diferencial de la separació i fills que s’uneixen als
Aquest creixement demogràfic, nostra ciutat. Quan el fenomen seus pares) han suposat una part
constant des de mitjans dels 80, es va anar estenent a altres zones considerable d’aquest augment.
ha permès anar “cosint” urbanís- de Catalunya aquí començava a Finalment assenyalar que la crisi
ticament els diferents barris, his- estabilitzar-se, produint-se el fe- que arrosseguem al país des de
tòricament separats, i configurant nomen de la reunificació famili- fa dos anys comença a revelar els
un perfil més cohesionat després ar i augmentant dràsticament el seus efectes en la migració estran-
del creixement urbanístic espe- nombre d’immigrants, el que ens gera. L’arribada de nous ciuta-
culatiu i sense planificació de cap va fer ressaltar respecte a altres dans d’origen estranger s’ha anat
tipus dels anys 60 i 70. zones. Una vegada consolidades alentit de forma progressiva i, a
Simultàniament al creixement les famílies, la reunificació fami- Viladecans, per primera vegada
demogràfic general s’ha produït liar decreix dràsticament i la po- el nombre de residents d’origen
des dels anys 70 del segle passat blació estrangera creix de forma estranger s’ha reduït en l’últim
una gradual arribada d’immigra- més continguda. Mentrestant, any en 40 persones.
ció estrangera. Juntament amb altres zones de Catalunya viuen
altres municipis del Baix Llobre- el mateix procés de reunificació Luis Miguel Narbona
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 3

4. El gegantó del Mestre Pau Casals
A
questa iniciativa va timbalers, uneix els CEIP Àngela
sorgir a la nostra es- Roca, Pau Casals i Doctor Trueta,
cola, l’escola pública a l’IES Sales i als Diables de Vila-
Pau Casals, amb mol- decans.
ta il·lusió l’any 2008. La nostra Les finalitats d’aquest progra-
idea era crear un moviment que ma, al qual l’Ajuntament apor-
integrés l‘escola dins del marc ta 3.643,75 euros, és fomentar
multicultural del barri de Sales la cohesió social, en un entorn
on estem ubicats. Aquest és un multicultural, mitjançant la dina-
barri de moltes i diverses cultu- mització de la cultura tradicional
res que de mica en mica, i molt lí- catalana, i organitzar activitats
citament, estan establint els seus educoculturals en xarxa, entre
costums i noves arrels al nostre l’entitat dels Diables, els centres
entorn. educatius organitzadors i les res-
Nosaltres no podíem deixar pas- pectives AMPA.
sar una oportunitat com la que En aquests moments, ens trobem
se’ns oferia, de crear un projecte en una nova situació de continu-
a través de l’escola oberta al bar- ïtat en aquesta línia, la de crear i
ri, per donar a conèixer els nos- potenciar les nostres tradicions, d’un futur Esbart Dansaire de Vi-
tres costums i les tradicions de presentant fa pocs dies a l’Ajun- ladecans.
la cultura catalana. Quin millor tament un nou projecte que porta
projecte que la realització d’un Des de la nostra escola, continu-
per nom Danses Populars Catala-
gegantó del mestre Pau Casals, arem treballant en aquesta línia
nes, en el qual estan implicades
músic català de qui la nostra es- per fomentar els nostres costums
novament, l’Entitat del Mamut
cola porta el seu nom orgullosa- com a poble català, respectant
de Viladecans i la nostra AMPA
ment. Aquest projecte relacionat sempre les diferents i diverses
de l’escola Pau Casals. Encara
amb la cultura popular catala- cultures que conviuen al nostre
està en estudi, però seria una bo-
na, aquest cop amb els gegants i entorn.
níssima ocasió per a la creació
AMPA Pau Casals
Vols ajudar alguns nens i nenes
a fer els deures?
Càritas està preparant un nou projecte per fer REFORÇ
ESCOLAR a Viladecans.
Es farà als locals de la parròquia de Santa Magdalena ,
al Grup Sant Jordi , els dilluns i els dimecres a la tarda ,
de les 17’15 a les 18’45h
Es tracta de donar un cop de mà a l’hora de fer els deu-
res a molts nens i nenes que tenen dificultats a escola . Es
farà amb l’assessorament de professionals. Però fan falta
voluntaris.
Per què no hi col·labores?
Truca a Càritas (93.652.57.70) i pregunta per l’agnès.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 4

5. Una nit per recordar
H
o explicàvem fa un gar eficàcia, imaginació
parell de números. i multiplicitat de recur-
L’Àtrium Viladecans sos dramàtics i estètics.
va ser el passat 17 Ell mateix va demostrar
de desembre escenari de la 60a en la roda de premsa de
Nit de Santa Llúcia, una de les presentació de l’acte una
vetllades literàries més impor- grata sorpresa pel nivell
tants de l’any, organitzada per i la implicació dels inte-
Òmnium Cultural. La cita va ai- grants del Mossèn Cinto,
xecar expectatives i les va com- entitat de llarga tradició
plir amb escreix. L’engranatge al nostre poble i símbol
i la infraestructura inherent a de la tradició teatral que
una entitat com la convocant es impregna Viladecans des
van manifestar amb tota la seva de fa dècades.
forma i contundència convertint Menció especial van me-
per unes hores la nostra ciutat en rèixer també els actes
capital de la cultura catalana. previs organitzats a Can
Una nodrida representació d’ex- Xic amb la col·laboració
ponents de la literatura, del món de diverses entitats lo-
creatiu, cultural i periodístic ca- cals i persones a títol in-
talà hi va prendre part a través de dividual. En destacaria
les diverses categories i premiats el concert de Manu Guix
(Novel·la, Poesia, Contes, Narra- el dissabte 11 a la nit: el
tiva juvenil...) demostrant un cop professor de l’acadèmia El pintor Joan Pere Viladecans (casualitat o no)
més que la nostra cultura és mo- d’Operación Triunfo (Tele va ser l’autor del cartell de la 60a edició, on
podem veure una espelma que desprèn les lle-
derna, atractiva, dinàmica, diver- 5) va presentar amb sol- tres que il·luminen la Nit de Santa Llúcia.
sa, competitiva i d’una qualitat, vència i bona acollida el
com a mínim, comparable a la seu últim disc on versi-
de qualsevol altre país del nostre ona onze clàssics de Lluís Llach. ria com són l’Àtrium i Can Xic; i
entorn. Això malgrat no disposar També van ser concorreguts el sobretot les gràcies i el reconeixe-
dels mecanismes d’un Estat que contacontes a càrrec de la nostra ment per la col·laboració altruista
la vetlli i la promogui en igualtat veïna Annabel Ballester, una tau- i compromesa als molts conciuta-
de condicions. la rodona sobre la importància de dans que van participar i viure la
La Nit de Santa Llúcia va ser, la cultura amb Txe Arana i Bien- 60a Nit de Santa Llúcia com una
doncs, una nova ocasió de rei- ve Moya o la xocolatada i les acti- experiència enriquidora que de
vindicació nacional dels Països vitats lúdiques per als més petits ben segur ens quedarà a tots per
Catalans, de prendre conscièn- de l’endemà diumenge. al record.
cia i recordar que la llengua i la En definitiva, la catalanitat es va Josep Ginjaume
cultura catalana van més enllà expressar amb tota la seva esplen-
de les fronteres o demarcacions dor a mitjans d’aquest desembre
legalment establertes. Va ser mo- i és motiu d’orgull i celebració,
ment per valorar i encarar amb perquè això no passa gaire sovint
optimisme el futur. I va ser tam- a la nostra ciutat (pensem només,
bé, a escala local, un abans i un per exemple, en la poca transcen-
després per a l’Agrupació Cultu- dència de la diada de Sant Jordi Més informació i premiats:
ral Mossèn Cinto, que va exercir en comparació amb altres loca- http://nitdesantallucia.om-
de fil conductor de la gala amb litats). L’agraïment a Òmnium nium.cat
gran solvència sota la batuta del Cultural, especialment a la seva Gala retransmesa per TV3:
director de la companyia Come- secció comarcal del Baix Llobre- http://www.tv3.cat/
diants, Joan Font. Un expert en gat; a l’Ajuntament, per cedir dos videos/3273770
la matèria que va saber conju- equipaments de màxima catego-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 5

6. Estampes del segle XX/ 10
Els colors de la música
A
penes quatre mesos
després que el Tribunal
Suprem declarés il·legal
Comissions Obreres, el
mateix juny de 1967 que va sortir
el Sargent Pepper dels Beatles, els
Black Boots van fer la primera ac-
tuació de la seva història al Coco-
drilo Llorón. Van començar sense
cantant. El Jaume Puig i el Joan
Pugés s’alternaven en les veus
solistes, i el Jaume Cabistany i el
Vicenç Domènech ajudaven en
els cors. El grup va acollir una
curta temporada un eivissenc
massa aficionat a les nits boges
i accidentades, finalment substi- Els Black Boots al casino de Gavà per Sant Joan de 1968
tuït pel Sebastià Oriol, propietari
d’una veu amb textura de can- Anar a ballar llavors era anar a de pescadors, en pendent cap al
tant negre. Era el millor moment, escoltar música en viu, a l’aire passeig del mar, també portaven
arribava el soul que trencava la lliure a l’estiu, sota teulada la res- al carrer del pecat, un pecat més
discriminació racial de la música ta de l’any, en les mateixes sales de pensament que d’obra. Anar
i anticipava la imatge dels jocs del de ball on havien ballat els joves amb els Black Boots a Sitges no
68 amb els atletes negres pujant dels quaranta i dels cinquanta. assegurava menjar-se un rosco,
al pòdium amb el puny en alt per Eren sales on no faltava la llum, però alguns van menjar la prime-
expressar l’ orgull rebel pel seu ja que el ball era lloc de trobada ra hamburguesa de la seva vida,
color de pell. i contacte entre els dos sexes i les primeres patates fregides amb
aquella situació compromesa exi- maionesa i paperina, o l’últim
La música popular també va can-
gia llums i taquígrafs. crit de la gastronomia de baix
viar el color de pell i una part del
Els Black Boots arrossegaven pressupost: un quart de pollastre
repertori dels Black Boots era tan
grups d’amics i alguna amiga a l’ast.
negre com el color de les botes del
seu nom. Versionaven cançons –fins i tot per anar a ballar les do- Van actuar a tot Catalunya, a la
en anglès dels èxits del moment nes tenien mobilitat limitada– i ràdio al carrer Casp i guanyar
com I’m Believer dels Monkees i Sitges era el desplaçament pre- algun concurs de grups –la tele-
sobretot Con su blanca palidez dels ferit de l’estiu, a qualsevol de les visió era un horitzó gairebé in-
Procol Harum, però també l’I feel dues pistes enjardinades de noms abastable, fins i tot per a grups
good de James Brown, la Terra de tan suggeridors com El Retiro o com Pic-nic que llavors triomfa-
les mil danses del Wilson Pickett o El Prado. ven amb Cállate niña– però el seu
les balades d’Otis Redding. Anar a Sitges per a un jove de Vi- hàbitat natural era Viladecans i
ladecans era com anar a un altre Gavà. A Gavà actuaven al Casi-
El grup era més que un grup. Hi
món. Quan passaven l’estació de no, que tenia sala d’hivern tanca-
havia els dos chispas, el Salva-
Vallcarca, que era com una postal da, però també un espai darrere
dor Bel i el Joan Domènech, que
de la contaminació, grisa i pol- a l’aire lliure per les tardes dels
es barallaven amb aparells i mi-
segosa per la fàbrica de ciment, diumenges d’estiu. A Viladecans
cros amb irrefrenable tendència
i després dels túnels apareixia tocaven a Can Batllori i a un lloc
a acoblar-se enmig d’una cançó,
Sitges, era el més proper a viat- inversemblant: el Nido de los Re-
i un mànager, el Fernando Prat,
jar barat a un paradís assequi- tales. (continuarà)
que s’ocupava de trobar-li actua-
cions al grup. ble. Els carrers blancs del poble José Luis Atienza
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 6

7. Viladecans, el repte
de la llengua
L
a llengua catalana, a Vi- mís diguem-ne sagrat per part
ladecans, necessita ser de les nostres administracions
potenciada. Ho necessita públiques. Perquè els sectors
a tot Catalunya, sobretot on menys ha penetrat el cata-
ara que patim els bombardeigs là és on més imprescindible és
del PP i companyia, secundats fer-lo visible.
2.
pel Tribunal Constitucional i el Una cosa semblant s’hau-
Tribunal Suprem, que sembla rien de proposar les en-
que parlin d’una Constitució di- titats amb alguna incidència
ferent de la que vam votar l’any pública: associacions, partits,
1978. En aquella Constitució, us o el que sigui. Encara que l’ac-
ho juro, la llengua catalana hi tivitat que convoquin sigui en
tenia bona cabuda i bon recorre- castellà, caldria que en la con-
gut. Però ara aquella Constitució vocatòria el català hi fos pre-
sembla que ens l’hagin segresta- sent d’alguna manera o altra
da. Jo espero que el Parlament i sempre.
el Govern de Catalunya faran la
feina que els toca fer en aquest
camp tan determinant.
3. Després d’aquestes dues
primeres coses elementals,
la tercera seria ja de més volada.
seriós com per saber posar-se
d’acord.
Però bé, parlem de Viladecans, i
amb la mirada posada en els qui
elegirem per governar la ciutat el
Jo proposo, i demano, que des-
prés de les eleccions municipals, 4. I el quart potser sonarà més
estrany, però com que a un
servidor li sembla també molt
i independentment de com que-
proper 22 de maig. A Viladecans di el govern, els partits que va- important, doncs el dic, i sense
hi ha feina a fer, i a molts nivells, loren la llengua catalana i creuen circumloquis. I és que caldria evi-
perquè aquí el català està en evi- que mereix ser potenciada (és a tar al màxim associar la defensa
dent situació minoritària. Es fan dir, dels de l’actual consistori, de la llengua catalana a la reivin-
coses, i bones coses, però se’n po- el PSC, CiU, ICV-EUiA i ERC), dicació independentista. Quan
drien fer més, i se n’haurien de s’asseguin en una taula i pactin s’insisteix, com a vegades es fa,
fer més, si volem que la llengua unes quantes mesures i iniciati- que l’única manera de defensar
catalana tingui la difusió que me- ves per afavorir la seva difusió. la llengua catalana és treballar
reix tenir. Jo assenyalaria quatre Actualment, a Viladecans tenim per la independència de Cata-
camps d’actuació: ja unes quantes bones coses: des lunya, s’està aconseguint que
1. Que, mai, cap de les comu- de la Xarxa Parlar per Conviure molta gent, que no considera la
nicacions que emeti l’admi- a les parelles lingüístiques i al- independència cap cosa desitja-
nistració pública en el nivell que tres iniciatives de diversos tipus. ble, es vegi abocada a pensar que
sigui, estigui només en castellà. Doncs es tractaria de veure com això de la defensa de la llengua
Perquè, encara que sembli men- es potencia més això, i què més no va amb ell, i perdi les ganes
tida, hi ha organismes depenents es pot fer. Ja sé que cada partit té de treballar pel tema. La defen-
de l’administració pública que programes màxims sobre aquest sa i la potenciació de la llengua
a Viladecans (i, atenció, que no tema que són inassumibles pels catalana ha de ser cosa de tots,
m’estic referint a cap organis- altres. Però si hi ha ganes de fer i tothom s’hi ha de poder sentir
me municipal) envien cartes a la feina ben feta, cal ser capaç de còmode. Si no, mal anirem…
gent només en castellà, o fan car- posar-se d’acord amb un mínim Josep Lligadas
tells anunciadors només en cas- comú denominador, i deixar clar
tellà. Això no hauria de passar a la ciutadania que això és prou
mai, hauria de ser un compro-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 7

8. El canvi climàtic a Viladecans
E
l físic Michio Kaku, cate- de nosaltres hauria d’anar enca- Moltes són les reflexions que po-
dràtic de física de la Uni- minada a minimitzar les emissi- den sorgir d’aquests resultats, so-
versitat de Nova York, ons dels gasos d’efecte hivernacle bretot per als qui ens governen, i
defineix quatre tipus de i fer de les nostres accions siguin que deixo per a un altre Punt de
civilització a l’Univers, suposant sostenibles de veritat, és a nivell Trobada. Potser només apuntar que
que n’existissin a més a més de polític que s’han de prendre les donada la magnitud del problema,
la nostra en el Cosmos, en funció decisions més importants, les que la creació d’una comissió cívica de
de la manera que obtenen l’ener- ens han de conduir cap a una ci- canvi climàtic local, i fins i tot, ara
gia per a subsistir. La civilització vilització tipus I. I en això tenen a que s’acosten eleccions locals, la
tipus 0 és aquella que obté la seva dir molt les polítiques locals, tant de la creació d’una regidoria dedi-
font d’energia de plantes i ani- si són d’esquerres com de dretes. cada exclusivament a aquest afer
mals morts. Aquesta és la nostra. Com serà el clima a Viladecans a hauria d’estar en l’ordre del dia
Obtenim energia cremant plan- finals del segle XXI si els nostres dels programes electorals dels di-
tes i animals fossilitzats. En un governants no es prenen seriosa- ferents partits polítics locals, tant
any els 7.000 milions d’habitants ment el problema del canvi cli- de dreta com d’esquerra.
del planeta consumim el que a la màtic, i no ens encarrilen cap a
Terra li ha costat un milió d’anys Jordi Mazon
una societat tipus I? El projecte
generar com a dipòsit geològic. PRUDENCE de la Unió Europea
La civilització tipus I és aquella permet fer simulacions a esca-
que extreu l’energia del propi la regional mitjançant el model
planeta: el vent, les marees, la ca- numèric PROMES, i que l’autor
lor interna, etc... La tipus II, obté d’aquest article ha aplicat al cas
l’energia de les estrelles (energia de Viladecans. Les figures 1 i 2
solar), i la tipus III, de la galàxia. adjuntes permeten comparar la
Tot i que alguns països comencen temperatura mitjana mensual i la
a despuntar cap a societat tipus precipitació de cada mes per a dos
I, encara som tipus 0, i això és períodes: 1960-1990 (dades reals) i Figura 2. Les barres negres (o la
la causa de l’escalfament global. 2070-2100 (segons el model PRO- línia negra que les ressegueix)
Ningú no nega ja que el clima ha MES). indiquen la precipitació mitjana
canviat, està canviant, i que els del període 1960-1990, i les gro-
propers anys aquest canvi es farà gues la mitjana que s’espera per
més evident. I pràcticament hi ha al període 2070-2100. En general
un consens a nivell científic en hi ha un descens de la precipita-
atribuir aquest canvi a l’activitat ció, excepte a la tardor on s’incre-
antròpica, amb l’emissió massiva menta, molt probablement per la
des del 1850 de gasos d’efecte hi- gran quantitat de vapor d’aigua
vernacle, principalment el diòxid que hi haurà a l’atmosfera del
de carboni alliberat en la combus- Delta, amb unes temperatures
tió dels combustibles fòssils. Des molt elevades i un mar molt més
Figura 1. En color vermell la calent. Això pot indicar un incre-
dels anys 90 del segle XX aques- temperatura mitjana mensual ment de les pluges torrencials. Si
tes emissions s’han incrementat per al període 2070-2100, i en la mitjana anual entre el 1960 i
exponencialment. blau la que hi va haver entre el 1990 fou de 650 mm, per al darrer
El canvi climàtic és el problema 1960-1990. Cal destacar dues co- trentenni del segle XXI s’esperen
ambiental, social i econòmic més ses. Primerament, que si en el mitjanes de 570 mm. Cal desta-
important al qual s’enfronta la període 1960-1990 la tempera- car però unes primaveres més
tura mitjana fou de 16ºC, per al seques, i uns estius amb molt
humanitat en el seu conjunt. Tots i
període 2070-2100 s’espera una poca pluja. Si tenim en compte
totes en som responsables, els més
temperatura mitjana anual de que la temperatura estival serà
de 7.000 milions d’habitants del 19,2ºC. Per altra banda, els me-
planeta, ja que d’una forma o una molt més alta, el panorama pels
sos d’estiu es fregaran els 30ºC a nostres boscos i ecosistemes és
altra, en major o menor mesura, finals del segle XXI, mentre que realment preocupant, així com
som consumidors de productes entre el 60 i el 90 del passat segle per a la salut dels nostres vilade-
que han emès aquests gasos. Tot i XX no se superaven els 25ºC de canencs del futur.
que l’acció individual de cadascú temperatura mitjana estival.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 8

9. Fites de Vila-de-cans
N
o hem tingut sort, algú més ha trobat les fites de VILA-DE-CANS i
n’ha fet un mal ús.
La separació dels termes de Viladecans i Sant Climent, està marcada
amb una sèrie de fites de notable antiguitat. Algunes d’aquestes fites
ja estan relacionades al llistat del precatàleg de patrimoni –malauradament, pel
que sembla, el catàleg definitiu encara és lluny de ser enllestit– i comentades en
aquesta mateixa revista. La gent del Grup Tres Torres ens hem dedicat a buscar
totes aquelles fites que encara continuen a la vista, així com de les barraques de
vinya que hi ha al nostre terme per tal de reconstruir-les, si més no alguna, si el
propietari hi té interès. Ja portem onze fites localitzades (més endavant farem un
article relacionant totes les fites trobades i fins i tot es podria fer una excursió pel
perímetre del nostre poble), però ens ha entristit que una de les fites, situada al
peu de la muntanya de Sant Ramon, ha estat esmicolada.
És incomprensible que algú pugui sentir plaer trencant i desfent el nostre pa-
trimoni, un patrimoni que per tenir-lo han hagut de passar molts anys i que ha
fet que Viladecans sigui com és i que és com ens agradaria que se’l trobessin els
que vénen darrera. Semblaré tonto, però cada vegada que trobem una nova fita
salto d’alegria i estic esperant el dia que pugui explicar als meus conciutadans el
que hem trobat i resulta que, abans d’acabar la feina, ens trobem que una d’elles
ha estat destrossada. No sé si paga la pena seguir ja que et fa pensar si algú no
acabarà destrossant-les totes, quan sàpiga on són.
M’agradaria saber què hauríem de fer per aconseguir que tothom respectéssim
les persones, les idees i els béns materials encara que aquests no siguin els que
més ens agraden.
Salut i que tots tinguem un bon any.
Vicenç Castelló Solina
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 9

10. Viladecans , ¿de derechas?
S
e nos fue el 2010 y se nos presenta un 2011
con no menos incertidumbre, pues nos ha-
blan de paro, de recortes sociales, de subi-
das de precios por encima del IPC y una
más concreta, la subida exagerada de la luz. En
este 2011 también nos encontraremos por el cami-
no con unas elecciones, esta vez municipales.
Las pasadas autonómicas dejaron un mal sabor de
boca a todos aquellos que nos consideramos de iz-
quierdas. La izquierda plural fue excluida del Go-
vern de Catalunya, y según creo yo, no por que no
hicieran una gestión de lo más progresista y avan-
zado de Europa. El poder económico y mediático
en manos de la derecha catalana fueron determi-
nantes para poner en jaque repetidamente al “Go-
vern d’Entesa”, resaltar los errores cometidos y es- lejos de querer la mejora de la mayoría apuestan
conder los aciertos. Pero no sólo se pueden achacar por la mejora de unos pocos o pretenden dividir la
los resultados a estos factores, pues la crisis, el es- sociedad en función de la lengua que hablan o del
pañol-populismo y el factor migratorio por un lado origen que tienen y otras fuerzas que pueden go-
y por otro los problemas y actuaciones políticas en bernar para favorecer un Viladecans de la mayoría,
el seno de los partidos del Govern, han sido otros en un sentido progresista y de salida de la crisis,
de los factores que han influido de manera decisiva donde se favorezca a las clases populares.
en el recuento final. Y es que aunque algunos se empeñen en negarlo,
En Viladecans, los resultados no han ido en senti- todavía hay diferencias entre la izquierda y la de-
do contrario. Viladecans, una población en la que recha, y sobre todo entre políticas de derecha enca-
la diferencia izquierda-derecha en lo que respecta minadas a favorecer a banqueros y grandes empre-
a apoyo electoral, era sin duda claramente favora- sarios, frente a políticas de izquierdas que sitúan
ble a las fuerzas de izquierda desde los comienzos como eje fundamental las políticas sociales en be-
del periodo democrático, en esta ocasión la suma neficio de la mayoría de los ciudadanos.
de las opciones populistas o de derechas ha sido Como siempre los trabajadores, en las elecciones,
superior a la de las fuerzas de izquierda. Un mal nos jugamos mucho y ni por un momento me pue-
sabor de boca también aquí en Viladecans. Pero ese do imaginar que por la abstención de trabajadoras
mal sabor de boca se ha visto acrecentado con la in- y trabajadores, se posibilite que haya en Viladecans
corporación de la derecha fascista al mapa electoral un gobierno de derechas en el que además pueda
de Viladecans con un resultado nada despreciable. ser figura decisoria un componente de la extrema
En poco, nos veremos de nuevo en la tesitura de derecha.
decidir y tendremos que hacerlo esta vez en clave
municipal, entre unas fuerzas políticas que muy Miguel de la Rubia
Coordinadora d’Entitats
“El Mamut de Viladecans”
mamutviladecans@gmail.com
Vols ser de la colla del Mamut?
http://elmamutdeviladecans.blogspot.com
Per acompanyar-lo a les cercaviles...
El Mamut vol companyia. Per donar més vida a les nostres Festes Majors...
El Mamut et necessita.
Per “mamullar”, quan calgui.... I per tot allò que se’ns acudeixi...
Si tens entre 12 i 100 anys, i vols formar part de la Colla del Mamut,
posa’t en contacte amb nosaltres:
elmamutdeviladecans@gmail.com.
A Can Xic, hi trobaràs també fitxes d’inscripció
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 10

11. Escoltar per fer propostes
F
a unes quantes setma- com per arreglar Can
nes em vaig reunir amb Palmer no compta-
les dones de l’Associa- ven amb tota la gent
ció Cultural Gitana de que hi ha a l’atur al
Viladecans, on vaig anar bàsica- propi barri. Crec que
ment a escoltar-les. Quan vaig aquesta idea és del
arribar els vaig donar diverses tot sensata. ¿No tro-
publicacions que hem fet des de beu que tindria sentit
la Fundació Josep Irla vincula- que l’ajuntament no-
des amb el tema del gènere com més concedís obres
El feminisme i Feminitzar el poder, o serveis a empreses
apoderament femení i estructures que estiguessin dis-
organitzatives (les podeu trobar posades a contractar em va dur a pensar en una altra
a la xarxa: http://irla.cat/pu- un percentatge de viladecanencs proposta. El jovent gitano de Vi-
blicacions/). Al parlar de gènere i viladecanenques aturades a la ladecans sovint queda reclòs en
es van pensar que jo havia anat seva plantilla? el seu gueto. Ells són conscients
a alliçonar-les sobre el maltrac- A més a més, això permetria evitar que s’han d’integrar, però la gent
tament o quelcom per l’estil. possibles conflictes socials, ja que també els ha de deixar que ho pu-
Suposo que estan esgotades de un racisme latent es notava entre guin fer. Un primer pas seria que
batallar contra prejudicis. Un les meves contertulianes causat aquests joves impartissin cursos
cop arreglat aquest malentès van pel fet que els treballadors que de “cajón flamenco” a Can Xic,
començar a explicar-me les seves estan arreglant el seu barri són per exemple.
casuístiques, que van resumir d’origen magrebí. Tothom té dret Com veieu, una tarda escoltant
amb un concret “tenim el matei- a treballar, però la pedagogia i la em van dur a pensar en dues
xos problemes que tothom, però cohesió social es fan més difícils propostes. Dues propostes basa-
agreujat pel fet de ser gitanes”. quan hi ha elevades taxes d’atur des en necessitats reals, les quals
Una de les grans crítiques que i no es fa prou per reduir-les. només es poden conèixer trepit-
feien a la gestió municipal és que Després de trobar-me amb elles jant el carrer i conversant amb la
se senten abandonades, exem- vaig estar parlant amb José San- ciutadania.
plificant-ho amb les obres que tos, president de l’associació i de
estan fent amb el Pla de Ponent. Gràcies per tot i fins aviat!
la Federació d’Associacions Gita-
Elles em deien que no entenien nes de Catalunya, conversa que Bàrbara Lligadas
Ballades de sardanes a Viladecans el 2011
16 gener 12 matí Plaça de la Vila Cobla Ciutat de Cornellà
23 gener 6 tarda Ateneu Can Batllori Cobla Ciutat de Cornellà
20 febrer 12 matí Plaça de la Vila Cobla Rambles
27 març 12 matí Plaça de l’Albarrosa Cobla Baix Llobregat
10 abril 12 matí Plaça de la Sardana Cobla Baix Llobregat
5 juny 12 matí Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat
9 juliol 10 nit Rambla Modolell Cobla Rambles
8 setembre 7 tarda Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat
11 setembre 8 tarda Plaça de la Vila Cobla Ciutat de Cornellà
2 octubre 12 matí Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat
6 novembre 12 matí Ateneu Can Batllori Cobla Rambles
4 desembre 12 matí Plaça de la Vila Cobla Rambles
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 11

12. Cantada nadalenca
E
l passat vespre del 22 de de-
sembre, l’Agrupament Coral
La Lira va oferir el seu reper-
tori nadalenc a una residèn-
cia geriàtrica i a la zona comercial de
Viladecans. Després d’una setmana
carregada de concerts de caràcter més
formal, com van ser la participació en
el Premi de les Lletres Catalanes i con-
certs a Castelldefels i Àtrium, aquesta
vetllada va servir per gaudir d’una
manera distesa del que més ens agra-
da, cantar, i alhora portar els millors
desitjos de manera desinteresada a
aquells que no sempre poden gaudir
de la seva ciutat. Tot i la pluja no vam
defallir, i en tres punts comercials vam
amenitzar la tarda als ciutadans i co-
merciants. Fins i tot un grup de joves
va afegir-se a cantar amb nosaltres.
Per un altre any repetirem, tot espe-
rant que la pluja ens respecti i puguem
tenir més públic.
Idoia Baixench
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 12

13. Tres reis i un mamut
Ha estat la primera vegada que he
pres part a la cavalcada de Reis. Em
feia mitja por: sóc un mamut de senti-
ments més aviat republicans, m’agra-
den més les mamullades que sortir
“de secà” i una cosa tan solemne
m’espantava una mica.
Però em va encantar: vaig anar acom-
panyat de tres majestuosos patges,
que no em van deixar sol i que em van
guiar. També d’en Juan, la Desi i la
Isabel, que s’estrenaven com a colla
del Mamut.
De fet tampoc no els va costar gaire
perquè el camí venia assenyalat per
un estel lluminós que s’obria pas a
cop de pedalada (com són aquests
ecologistes!).
Vaig recollir unes quantes cartes que
després vaig lliurar personalment a
ses majestats. I vaig descobrir que,
entre les moltes utilitats de la meva
panxa-dipòsit hi ha la de fer de bústia
ocasional. Em vaig sentir orgullós que
alguns nens confiessin més en mi que
no pas en els reis, que per senzillets
que vulguin passar no deixen de ser
una de les monarquies més antigues
del món.
Vaig descobrir el poder dels caramels.
Em sentia tot un capitalista, per una
tarda, repartint aquí i allà. Vaig cons-
tatar que la voracitat d’alguns “ten-
dres infants” i de les seves iaies feia
que en un cert moment ells tinguessin
més caramels que no pas jo mateix...
En fi, el millor, sens cap mena de
dubte, els ulls, el somriure i la il·lusió
dels milers de nens i nenes que veien
passar la comitiva. Confio que els reis
s’haguessin portat bé amb ells, per-
què no dubto pas que s’ho mereixen
del tot.
I per acabar només demanaria a l’al-
calde a veure si un dia em deixava
aquesta clau màgica de Viladecans
que obre totes les llars... Guai, no?
El mamut
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 13

14. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
La polla blava (Porphyrio porphyrio)
Viladecans 5-01-2011
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·
lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues. Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud
de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria. Actualment és escàs a l’Albufera de
València i molt rar a la resta dels Països Catalans.
Font: Enciclopèdia catalana.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 14

15. les nostres entitats
El Centre Cultural Sant Joan
E
l Centre Cultural Sant Joan de Viladecans
té la seu al carrer Pare Artigas número 2.
Són unes dependències i una sala de tea-
tre que, tot i ser propietat de la parròquia,
les administra de manera autònoma una junta re-
presentativa dels socis.
El Centre Cultural d’avui és, de fet, la continuació de
l’antic “Centre Parroquial Catequístic”, que encara
més enrere era anomenat “Centre Catòlic”. L’inici
del Centre Catòlic, situat en les dependències de la
parròquia, va ser a principis de 1930. I era hereu de
l’antic Centre que, amb el nom de “Patronat Obrer”,
s’havia fundat el 1912 a les dependències de la Tor-
re Modolell, per voluntat de Magdalena Modolell i
a instàncies del rector Andreu Samaranch.
El Centre Catòlic fou destruït durant la guerra ci-
vil espanyola junt amb l’església, rectoria i casa del
campaner. Tot el conjunt va quedar convertit en un
gran solar. Anys després, un cop construïda l’es-
glésia i amb l’esforç de tot el poble de Viladecans,
el dia 5 de novembre de l’any 1950 tingué lloc la
inauguració de la sala nova del teatre del que des
d’aleshores es va anomenar Centre Parroquial Ca-
tequístic. Va ser amb l’obra “Batalla de reines”, de
Pitarra.
La vida artística del Centre, como tota entitat cul-
tural, ha tingut els seus alts i baixos. L’època més
esplendorosa fou de 1950 a 1960, en què s’hi feia
teatre i cinema. Mentre que a partir de 1966 es va
entrar en una època de decadència. El Centre es tro-
bava gairebé tancat, tota vegada que les represen- La primera gran transformació que es fa al Centre
tacions teatrals eren molt poques, i les sessions de Cultural Sant Joan és l’obra d’ampliació de l’espai
cinema s’havien acabat. edificat, amb les sales a la part superior annexa al
teatre, els nous sanitaris i l’enrajolat del pati. També
A principis dels anys 70 neix el grup de teatre L’Es-
es va modificar l’escenari.
carbat i s’inicien una colla d’activitats teatrals (la
primera, “Pigmalió”, el setembre de 1972) i d’altres Posteriorment s’han dut a terme la remodelació de
tipus als locals del Centre, que duren un cert temps. la sala i escenari del teatre.
Però la consolidació arriba quan a meitat de l’any L’any 2000 es va celebrar el cinquantè aniversari de
1974 es forma l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto la inauguració.
Verdaguer. Aquest grup va ser convidat pel rector S’ha de destacar l’extraordinari servei que les instal-
mossèn Salvador Jordi a utilitzar l’espai del Cen- lacions del Centre han donat a la ciutat de Vilade-
tre, i així va tornar a arrencar l’activitat en aquest cans. Sense cap mena de dubte la sala de teatre del
espai. Centre Cultural Sant Joan és el local més emblemà-
Durant tots aquests anys s’hi han fet una sèrie de tic de la part antiga de la nostra població.
millores, sobretot des dels anys 80 fins a l’actuali-
Jaume Lligadas Bassolas
tat.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 15

16. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Home-nassos al bat :
Fèlix Cano i Josep Porcar (1)
F
ins el 1992, que vàrem
ser sub-seu olímpica, la
gent de Barcelona ens
acostumava a ubicar en-
tre Gavà i Castelldefels, no pas
al peu de la muntanya de Sant
Ramon. El beisbol ajudà a posar
Viladecans en els mapes. Fora de
Catalunya només algunes perso-
nes de Calaceit, de Tauste, d’Al-
cossebre, de Matalascañas o de
Benalúa de Guadix sabien, grà-
cies a la migració de familiars i
amics, que hi havia un poble que
Félix Cano, d’esquena, amb el bat
es deia Viladecans uns kilòme-
tres al sud de la capital. Fins i tot
els turistes dels campings “Toro” La raó de ser sub-seu olímpica Porcar Escrichs. En Fèlix acabà
i “Ballena” creien estar estiuejant va ser la conjunció d’aquests tres essent l’únic jugador present de
a Sitges. Exagero, és cert. ingredients: tenir l’espai necessa- manera activa a tots els triomfs.
Per altra banda i sense proposar- ri (el camp), la tradició més que En Josep, com a jugador dei-
s’ho, el beisbol contribuí a fer- suficient (fundació de l’any 1945) xà de jugar, quan tenia prop de
nos més dignes i mereixedors de i el Club Beisbol Viladecans (con- quaranta anys, les dues últimes
millors serveis dels que fins lla- tinuadament victoriós). Aquest copes del Rei. Però aquest pa-
vors se’ns atorgaven. Sovint ens havia estat el just guanyador de rell d’homenassos no solament
volien menysprear dient-nos que totes les lligues nacionals i totes guanyaven a base de les millors
érem de Vila-de-gossos i… qua- les copes del Rei els deu anys batacades, patacades i enguan-
si bé callàvem. Exagero, d’acord. previs. De semblant raó, Bada- tades, sinó que, portadors del
Però fins aquell 1992, quan agafà- lona va ser sub-seu del bàsquet, seny i la rauxa necessaris, eren
vem la Mohn, més que sovint ens Banyoles del rem, Terrassa del capaços de fer encaixar una dot-
tocava anar drets a Barcelona. hoquei i Granollers de l’handbol. zena d’individualitats tendents a
Si sortíem a la carretera sempre Amb posteritat al 92, el club tor- qualsevol dissonància i dur-los
estàvem embotellats, tant si anà- nà a guanyar en set ocasions la mitjançant una paraula, un gest,
vem pel Camí Ral com pel “Gato lliga i en nou ocasions la copa. una mirada o una acció precisa,
Negro”... De no tenir, ni cinema Ara, l’exagerat ja no sóc jo, sinó a la concordància imprescindible
teníem. Per veure una pel·lícula, que ho comença a ser el bagatge perquè l’equip perdés el mínim
el cinema més proper era el Ma- victoriós. Molt probablement, no de partits.
ragall de Gavà. Per ni-ni, ni es- ha nascut, i dificilment ho farà, Encara eren bordegassos (16 anys)
tació de tren. L’estació ens la va cap club que pugui acaparar quan ajudaren en les primeres vic-
portar l’Olimpiada i us asseguro semblant tresor de manera con- tòries nacionals als veterans Al-
que ja no exagero gens. Com que secutiva. fons Barrué, Josep Pallàs, Jaume
no quedava bé que una sub-seu Els responsables principals i en Castañé, Vicenç Santacana, Joan
estigués tan mal comunicada, primer pla d’aquesta gesta, dei- Domènech, a l’avui president
ens van plantificar un baixador xeu-m’ho dir ras i curt, varen ser doctor Julio Cano germà d’en Fè-
enmig d’enciams i bledes. en Fèlix Cano Ridruejo i en Josep lix, a l’ex president Jordi Amat,
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 16

17. a en Jaume Puig, a en Fernando Els nostres herois i amics Fèlix
Carmona, als germans Muñoz, Cano i Josep Porcar, estadística-
a en Paco Cereceda i a l’Enrique ment, durant anys batejaren per
Cortés. Amb el company i amic sobre el 300x1000 de promig (el
de la mateixa fornada Josep Se- fet de colpejar bé la bola amb el
gura que els feia de catxer de ma- bat, en els intents corresponents,
nera més que intel·ligent, en Fèlix arribant com a mínim a primera
i en Josep aviat es van convertir base sense que l’equip contrari
en el pal de paller d’aquell equip pugui evitar-ho). En Fèlix, algu-
que durant els anys vuitanta anà nes temporades feu hit al voltant
injectant a tothom d’aquí bones dels 400. Per altra part, tenint la
dosi d’autoestima. possibilitat de jugar en qualsevol
Deixeu-me que també us recordi posició defensiva, tots dos desta-
i faci reconeixement dels qui fo- caren també com a pitxers durant
ren els companys protagonistes molts anys. En Fèlix per la seva
dels anys noranta: el catxer Juan- precisió i potència, amb llança-
ma Salmerón, en Xavi Benito, en ments al voltant del 140 km/h,
Gabi Espín, els germans Jordi i i en Josep per la seva varietat de
Raul Pérez, en David Porcar, en corbes i enganys sobre el bateja-
Marcos Berenguer, l’Enric Fer- dor rival.
nández, en Miguel Catalán, i al- Josep Porcar, amb ulleres D’aquests dos referents del beis-
guns més que rucament dec estar conquerir alguna heroïna veïna bol, només en Fèlix jugà l’Olim-
oblidant. Tots ells continuaren del barri. I domini també d’al- píada de Barcelona. A en Josep
enfilant-se a la torre que tenia per tres ja no tant xavals, que aban- me’l deixaren fòra de la pre-se-
base en Fèlix i en Josep acceptant donant tot joc, lluita i esperança, lecció, anys abans, els estaments
de bon grat el seu lideratge. Tam- es picaven directament a la vena burocràtics de la Federació. Re-
bé hi vam tenir forasters delito- una altra mena d’heroïna, a risc ivindicava amb tota raó, però
sos de fer pinya contribuint a la de deixar aquest barri, sense cap potser massa sonorament per a
consecució del seguit de victòri- compliment, amb bromera a la les fines oïdes de qui manava,
es. Foren benvinguts en tant que boca. compensacions a les pèrdues i
no posaven en perill el bon rotllo Afortunadament per als més jo- disfuncions que en la seva feina
amistós, la identitat i la raó de ser ves, el Club Beisbol Viladecans, provocava la dedicació intensiva
del Club Beisbol Viladecans. foragitat del camp que compartia a la selecció. Per altra part, abans
La cosa de guanyar a l’engròs va des de l’any 1945 amb els xutadors de l’Olimpíada aquest equip na-
començar l’any 1982. La crisi eco- de calçotets curts, jugava llavors a cional desgraciadament responia
nòmica persistent arreu del país i aquells mateixos descampats del més a criteris de quota de clubs
a Viladecans en particular, no ens Poblat Roca a tocar del Col·legi que a criteris de vàlua personal.
permetia gaires alegries. Els pro- Mestres. Força pares i mares de En Fèlix en canvi, amb l’equip
cessos de reconversió i l’atur que l’entorn, amb més angoixa que il- d’Espanya tingué ocassió de ju-
se’n derivava posaven la pell de lusió i fent-ne en molts casos un gar a dotzenes de camps d’arreu
gallina. L’ajuntament, que amb seguiment de regnes curtes, dei- del món i esdevingué figura en
prou feines arrencava després de xaren derivar els seus fills cap a els Jocs on també ho varen ser els
les primeres eleccions democràti- aquella pràctica insertada al bell americans, futurs”Hall of fame”,
ques i es recuperava de l’ensurt mig de Viladecans, considerada Jason Varitek, Nomar Garciapar-
del 23-F, acabava d’ocupar-se de més inòcua que la de trencar fa- ra i Jason Bianchi. Per a la història
la meravellosa herència prede- nals a pedrades i més divertida del beisbol, el nostre paisà queda-
mocràtica d’asfaltar l’Albarrosa, i formativa que la de injectar-se rà com el primer batedor olímpic
ampliar el cementiri i alguna al- estupefaents a la vena. Així, en que aconseguí un gran eslam (ho-
tra coseta, sense tenir un duro. l’exercici de la seva responsabi- merun amb bases plenes). Fou en
Els descampats del Poblat Roca, litat, alguns d’aquests pares s’hi el partit que Espanya guanyà a
de Can Batllori i del torrent Ba- quedaren enganxats i, juntament Puerto Rico al nostre camp muni-
llester, que uns pocs anys enrere amb fills i filles, contribuïren en cipal. (Al proper número acabarem
havien estat els camps de batalla bona mesura a fer que el club la història...)
de la vaga de la Roca, ara eren anés més enllà del que sempre Andreu Comellas
domini de xavals que jugaven havia estat, un simple lloc de tro-
a tirar-se pedres perquè sí o per bada amical per jugar.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 17

18. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
Els Consells Populars
de Cultura Catalana (1)
E
ls Consells Populars de Cultura Catalana,
que mai no es van reconèixer com a enti-
tat, es van crear amb l’objectiu de recupe-
rar les festes populars arreu de Catalunya.
A Viladecans va ser-ne l’impulsor en Jordi Vicen-
te, un noi que havia arribat de Begues amb la seva
motoreta, i buscava obrir una llibreria entre Gavà i
Viladecans. L’atzar o la casualitat, va fer que ales-
hores a Gavà s’obrís una llibreria similar a la que
ell volia muntar, i això el va fer decidir d’obrir-la
a Viladecans. Com no coneixia gaire gent, el Jordi
Soler, un amic comú de Gavà, li va presentar en
Jaume Lligadas Vendrell, perquè li ensenyés el bar-
ri i li parlés de Viladecans.
En Jaume i en Jordi van quedar a la rambla, i d’allà
Alguns dels membres dels Consells, en l’actualitat.
van fer un tomb per el barri antic. Així en Jordi
va conèixer què era la Torre Modolell, la Torre del sorgir del Congrés de Cultura Catalana que nasqué
Baró, l’edifici del Bofill, els jardins de Can Modo- d’una iniciativa aprovada, el gener de 1975, per la
lell, l’església de Sant Joan... Edificis i llocs que per junta de govern del Col·legi d’Advocats de Barce-
a nosaltres són habituals, però que són singulars i lona.
carregats d’històries. La convocatòria rebé immediatament l’adhesió
Aquella trobada va ser productiva, ja que en Jordi de diverses entitats i personalitats, de resultes de
va trobar un local que li anava bé per muntar el seu les quals fou constituït un secretariat provisional,
negoci, al costat del local de CCOO i davant de l’edi- fins que l’octubre d’aquell mateix any fou creada
fici d’en Bofill, al carrer del Sol. La llibreria “Els nou la comissió permanent integrada per un total de
Rals” anomenada així perquè nou rals era, segons vuitanta-cinc entitats de tots els Països Catalans.
el llibre Episodis de la història de Rafael Dalmases, Jordi Rubió i Balaguer fou nomenat president d’ho-
el que es pagava de lloguer de terres de pastura al nor del Congrés, amb quatre vicepresidents d’ho-
segle XIX, tal com marcava el plet de termes i pastu- nor: Joan Miró per Catalunya, Joan Fuster pel País
res del Baix Llobregat. La llibreria es va inaugurar Valencià, Francesc de B. Moll per les Illes Balears,
el setembre de 1979, i de seguida es va convertir en Pere Ponsich per la Catalunya del Nord i Joan Mar-
un punt de reunió de la cultureta local. tí i Alanis per Andorra. El Congrés fou presentat a
València el 6 d’abril de 1976, a Perpinyà el 12 de
A poc a poc, gràcies al seu negoci, en Jordi va co-
juny, a Palma el 27 del mateix mes, a Andorra la
mençar a conèixer, i a relacionar-se amb gent de
Vella el 10 de novembre i, finalment, a Barcelona el
Viladecans i, de mica en mica, amb el seu caràcter
8 de desembre. Foren organitzades cinc campanyes
extrovertit, va començar a engrescar amics i cone-
de mobilització popular a l’entorn de la defensa
guts, en projectes culturals per a la població. Un
del patrimoni natural, la identificació del territori,
d’aquests projectes va ser la constitució dels Con-
l’ús oficial del català, la revitalització dels valors
sells Populars de Cultura Catalana a Viladecans.
populars i del folklore i de les institucions. Pel no-
Però, què eren els Consells? No he trobat una de- vembre de 1976 els coordinadors dels àmbits dels
claració d’intencions, ni un any de creació, però cal Països Catalans, aplegats a Barcelona, redactaren
suposar que la idea d’instaurar, o crear, Consells la ponència de continguts culturals del Congrés, la
a nombroses poblacions dels Països Catalans va qual constitueix una proposta de marc institucional
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 18

19. dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble
als ciutadans dels Països Catalans. El Congrés rebé
l’adhesió d’unes quinze mil persones i de més de
mil cinc-centes entitats i s’hi inscrigueren 12.400
congressistes. La tasca primordial fou l’elaboració
i redacció de les resolucions dels diferents àmbits
en què es dividia el Congrés, que constituïren un
balanç de l’estat cultural dels Països Catalans del
1936 fins a la celebració del Congrés, amb l’apor-
tació dels projectes de futur a curt i mitjà termini.
Tots aquests treballs foren editats en tres volums.
El 15 d’abril del 1977 foren iniciats a Perpinyà els
actes de cloenda dels àmbits, que culminaren el 20
de novembre a Manresa. El 8 de desembre de 1977
tingué lloc al Palau de Congressos de Barcelona
l’acte solemne de la clausura. Amb posterioritat al
Congrés, el 1979 fou constituïda la Fundació Con-
grés de Cultura Catalana, amb seu a Barcelona, al
Col·legi d’Advocats, amb l’objecte de dur a terme
moltes de les iniciatives proposades en les conclusi-
ons congressuals dels diferents àmbits. Podeu veu-
re més informació a http://www.fundccc.cat/
Però tornem als Consells. Tot i que els indicis em
fan suposar que la idea dels Consells va sorgir del
Congrés de Cultura Catalana, a la pàgina web de la
fundació no en fa cap esment, cosa que em fa pen-
sar que la idea va sorgir de manera espontània, pre-
nent l’esperit del Congrés, però en cap cas liderat o
controlat per les mateixes persones que l’havien im-
pulsat. A Viladecans, si més no, els Consells Popu-
lars de Cultura Catalana es van constituir el gener
de 1980 de manera assembleària. Alguns del seus
membres que van estar en actiu en diferents etapes
de ideòloga franquista i, en alguns casos, fins i tot,
de la vida de l’associació van ser en Jordi Vicente, el
van rebre amenaces i agressions que posaven en pe-
Jaume Lligadas, el Pere Riol, l’Anna Besora, el Joan
rill la integritat física i la pròpia vida.
Bau, la Teresa Bubí, el Josep Pérez, el Jordi Dolz, el
Carles Soler, la Teresa Montmany, l’Albert Coll, el El Consells també eren vistos des del consistori lo-
Miquel Segura, i perdoneu-me, però segur que em cal amb cert recel, per tractar-se d’un moviment as-
deixo algú, gent amb ganes de mobilitzar cultural- sociatiu amb caràcter propi i poc “controlable”. Tot
ment la població, recuperar les festes i les tradicions i així, són moltes les relacions entre els Consells i
que la dictadura ens volia fer oblidar, i integrar, mit- l’Ajuntament, i eren respectuoses. Malgrat els entre-
jançant la festa popular, als nous catalans arribats bancs, els Consells es van posar a treballar. El local
d’arreu d’Espanya als anys 60, i que, per diverses on van fer les primeres reunions era el de l’Agru-
raons, no se’ls havia deixat descobrir qui i què eren pament Escolta i Guia Sant Joan, que era al carrer
els Països Catalans i per què ens estimàvem la nos- Sant Josep. Aleshores n’eren caps d’agrupament la
tra terra. Aquest últim objectiu no era fàcil, però era Irene Esteban, en Jaume Lligadas i el Joan Bassolas.
molt important. Cal pensar que les entitats creades Des d’allà van començar organitzant tot un seguit
en època franquista per albergar i alliçonar aquests d’activitats, que anaven des de cursos de balls de
nousvinguts, continuaven funcionant amb l’objec- saló, tallers de danses d’arreu del món, xerrades,
tiu de mostrar una falsa identitat espanyolista que etcètera, fins a la recuperació de les festes populars.
subtilment i fàcilment era reconvertida en posicio- Una de les fites importants va ser, la recuperació del
naments anticatalanistes. No en va els membres del Carnaval.
grup van ser diverses vegades increpats per grups En el proper número parlarem d’aquesta recupera-
ció i de les altres activitats que es van promoure.
Josep Mumamy
Viladecans, punt de trobada - Núm. 40 - Gener 2011 19