SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  35
Blauet
Petit  ocell de colors vius; pel dors és blau verdós brillant, té una taca blanca a la gorja i als costats  del coll i la part inferior de color marronós ataronjat. Fa uns 16 cm de llarg. Te el  bec fosc, llarg i afilat. Les potes són vermelles. Descripcio
El blauet pon ous dos vegades cada any la incuvació dura uns 20 dies. El blauet pon 6/7 ous aproximadament Els ous són de color blanc REPRODUCCIÓ
El blauet és un ocell petit de colors vius. Menja peixos petits invertebrats  larves etc... Fa uns 16 cm d'allargada. Te el bec vastant fosc. Costums
puput
MARELLENGA
TALLAROL DE CASQUET
pardal
Pinsá comu
Pit roig
Verdum
La seua mida és de 14-16 cm. Els mascles són de color verd groguenc, amb cridaneres taques negres a les ales i cua, les femelles són d'un color menys intens amb tonalitats marrons a la part posterior, sent les seues taques a les ales i cua de color groc pàl·lid DESCRIPCIÓ
Les seues postes solen tenir de 3 a 8 ous.  REPRODUCCIÓ
S'alimenten principalment de llavors i insectes ALIMENTACIÓ
El seu cant és molt apreciat. COSTUMS
EEL PIT ROIG  El  pit  roig  és  un  ocell  petit  i  arrodonit  . E´s  de  color  marronós  per  sobre  i  gris  per  blanquinos  per  sota ,  amb  una  gran  taca  vermellosa  ataronjada  que  li  omple la  cara.El  mascle  i  la  femella  tenen  la  mateixa  coloracioó  pero  els  joves  son  mes  marronosos  i  pigats  sense  la  taca.  DESCRIPSIÒ
Els  números  de  posta  es  Dues  vegades  cada  any La  èpuca  de  lany  ponen  els  ous  entre  l'abril  i  l'agost El  temp  que  ponen  els  ous es  de  13 a14  dies  ho  fa  la  femella  . Nombre  d'ous  a  cada  posta  es  de  5a6  ous  . El  color  del  ous  son  blancs  amb  taques  brunes  . Dimencioó  apruximada  dels  ous  15  milimetres REPRODUCCIÓ
GRUP  VERTEBRETS CLASSE  AUS ORDRE  PASSERIFORMES FAMILIA  MUSCICAPIDE GENERE ERITHACUS ESPECIE  E.  RUBECULA MODE  DE  VOL  ENERGIC MIDA  DE  ALES  AMB  LES  DUES  A LES  OBERTES  FA  21  CM MIDA  BEC  1  CM  PES  16  A  22  GRAMS LONGEVITAT  13  ANY El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori. Costums
Té una doble franja alar i les Rectrius externes blanques, el mascle té el front negre, El clatell blau pissarra, les galtes , la gola i el pit rosats, El carpó verdenc , les parts superiors castanyes i el ventre blanquinos. Descripció
Ponen ous 2 cops a l´any Ponen els ous a l ´abril – juliol De3 a 5 ous Els ous son de color  blanc brut  amb taques marrons  d'uns 20 mm i pesen 20 gr Reproducció
hhhhhhhhhhhh kkjvsuhduifuh Durant la primavera i l´estiu menja sobretot invertebrats durant la resta de l´any cerquen llavors de terra alimentació
A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d' Europa . A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del  Pirineu  a les planes. De fet, hi ha un  refrany  que diu  si veieu un pinsà, fred farà . La migració de  tardor  va des de la darrera setmana de setembre fins a les acaballes d'octubre. ,[object Object],costums
El pardal fa uns 14,5 cm de llarg.  Presenta  diforisme sexual. El mascle es de un color terrós,jaspiat en el dors,les ales i la cua. El pili és de color , el bec fosc . La nuca de color castany, el bentre i les galtes De color blan.Les sevas  plomas son de  color negre , blanc  i marró .Les femelles són grisenques sense marques distintives. DESCRIPCIÓ
Els ous de el pardal son de color blanc i marró , Nius i ous del pardal
Coven els ous de 12 a 14 dies . Coven de 3 a 5 ous. La dimensió aproximada dels  Ous es 15,5.El pes aproximat de els ous es 28 g .Els ous son de color blanc i marró REPRODUCCIO
El pardal sol menjar: insectes,pa,fruites altres vegetals.Visita sovint els abocadors. Les cries de el pardal solen menjar insectes com: mosques , mosquits algun cuc etc... ALIMENTACIÓ
El tallarol de casquet es un moixó de colors discrets beix i marró clar que es troba al bosc, a les bardisses i als parcs  El  mascle  presenta la part superior del  cap , fins als  ulls , de color  negre  i la resta de color cendrós. La  femella  presenta un casquet vermellós. DESCRIPCIÓ
Entre  arbusts , la  femella  fa un  niu  no molt sòlid emprant  herbes  seques i folrant-lo amb  pèl  i  arrels . A l' abril - juny  hi diposita 4 o 5  ous  que, amb l'ajut del  mascle , cova durant 12 dies ,  La dimensió de l' ou de el tallarol de casquet es 19,4 per 14,6 mm REPRODUCCIÓ
Al tallarol de casquet li agrada viure en zones arbradas i amb sotabosc costums
La  mallerenga  es  un  ocell que  madeix  11,5cm DESCRIPCIÓ
La  mallerenga  pon  ous  una  vegada  a  l,any  Hi  els  fa  al  abril i  el  maig. Tarda  uns  19  dies  ha  pondre  els  ous. Els ous són de color blanc amb puntets negres. REPRODUCCIÓ
La mallerenga  menja  molts  tipos  de  menjar com  pipes i gra Hi ha moltes classes De mallarenga ALIMENTACIÓ
El puput fa uns 25 cm de llargáda. Es de color marró rosat  amb  les ales i la cua ratllades de blanc i negre.la part inferiór és de color groc terros amb taques negres al ventre  El  bec  és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de  plomes  erèctis o cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida.  descripció
Els ous de el puput grisos i el seu niu esta fet de palla Fa el  niu  en forats d' arbres  vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. [4]  La femella pon entre 5-7  ous  i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes Reproducció
El puput es un ocell. És molt pudent.  Viu en zones obertes,  horts  i  boscos . Defuig l' alta muntanya   Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i se'n va cap a l' Àfrica , retornant al febrer següent Costums

Contenu connexe

Similaire à Ocells3 (20)

Les aus expe
Les aus expeLes aus expe
Les aus expe
 
Amfibis expe
Amfibis expe Amfibis expe
Amfibis expe
 
Els ocells de la sureda i l’entorn mediterrani. Diari d’un naturalista
Els ocells de la sureda i l’entorn mediterrani. Diari d’un naturalistaEls ocells de la sureda i l’entorn mediterrani. Diari d’un naturalista
Els ocells de la sureda i l’entorn mediterrani. Diari d’un naturalista
 
Aus de les Illes Balears
Aus de les Illes BalearsAus de les Illes Balears
Aus de les Illes Balears
 
Treball de experimentals
Treball de experimentalsTreball de experimentals
Treball de experimentals
 
Recull fauna
Recull faunaRecull fauna
Recull fauna
 
Animals dels pirineus the end-
Animals dels pirineus  the end-Animals dels pirineus  the end-
Animals dels pirineus the end-
 
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
Treball: fongs i bolets. Curs:2010 2011
 
Cervol
CervolCervol
Cervol
 
webquest de 4t.
webquest de 4t. webquest de 4t.
webquest de 4t.
 
Els nostres ecosistemes
Els nostres ecosistemesEls nostres ecosistemes
Els nostres ecosistemes
 
Plantes
Plantes Plantes
Plantes
 
Fauna
Fauna Fauna
Fauna
 
Descripció d’animals
Descripció d’animalsDescripció d’animals
Descripció d’animals
 
ELS BOLETS
ELS BOLETSELS BOLETS
ELS BOLETS
 
Gat fer
Gat ferGat fer
Gat fer
 
Esquirols
EsquirolsEsquirols
Esquirols
 
Esquirols
EsquirolsEsquirols
Esquirols
 
Els Ocells
Els OcellsEls Ocells
Els Ocells
 
Els Ocells
Els OcellsEls Ocells
Els Ocells
 

Plus de Pere Viñas Vilarrasa (11)

El xai
El xaiEl xai
El xai
 
Els nens i nenes de p3 ja hem(1)
Els nens i nenes de p3 ja hem(1)Els nens i nenes de p3 ja hem(1)
Els nens i nenes de p3 ja hem(1)
 
L'abidal, jugador del barça.
L'abidal, jugador del barça.L'abidal, jugador del barça.
L'abidal, jugador del barça.
 
L'abidal, jugador del barça.
L'abidal, jugador del barça.L'abidal, jugador del barça.
L'abidal, jugador del barça.
 
Hoquey
HoqueyHoquey
Hoquey
 
Handbol
HandbolHandbol
Handbol
 
Futbol
FutbolFutbol
Futbol
 
Basquet
BasquetBasquet
Basquet
 
Voleibol 2
Voleibol 2Voleibol 2
Voleibol 2
 
Beisbol
BeisbolBeisbol
Beisbol
 
La ForçA Dels Elements
La ForçA Dels ElementsLa ForçA Dels Elements
La ForçA Dels Elements
 

Dernier

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Dernier (8)

itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 

Ocells3

  • 2. Petit ocell de colors vius; pel dors és blau verdós brillant, té una taca blanca a la gorja i als costats del coll i la part inferior de color marronós ataronjat. Fa uns 16 cm de llarg. Te el bec fosc, llarg i afilat. Les potes són vermelles. Descripcio
  • 3. El blauet pon ous dos vegades cada any la incuvació dura uns 20 dies. El blauet pon 6/7 ous aproximadament Els ous són de color blanc REPRODUCCIÓ
  • 4. El blauet és un ocell petit de colors vius. Menja peixos petits invertebrats larves etc... Fa uns 16 cm d'allargada. Te el bec vastant fosc. Costums
  • 12. La seua mida és de 14-16 cm. Els mascles són de color verd groguenc, amb cridaneres taques negres a les ales i cua, les femelles són d'un color menys intens amb tonalitats marrons a la part posterior, sent les seues taques a les ales i cua de color groc pàl·lid DESCRIPCIÓ
  • 13. Les seues postes solen tenir de 3 a 8 ous. REPRODUCCIÓ
  • 14. S'alimenten principalment de llavors i insectes ALIMENTACIÓ
  • 15. El seu cant és molt apreciat. COSTUMS
  • 16. EEL PIT ROIG El pit roig és un ocell petit i arrodonit . E´s de color marronós per sobre i gris per blanquinos per sota , amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la cara.El mascle i la femella tenen la mateixa coloracioó pero els joves son mes marronosos i pigats sense la taca. DESCRIPSIÒ
  • 17. Els números de posta es Dues vegades cada any La èpuca de lany ponen els ous entre l'abril i l'agost El temp que ponen els ous es de 13 a14 dies ho fa la femella . Nombre d'ous a cada posta es de 5a6 ous . El color del ous son blancs amb taques brunes . Dimencioó apruximada dels ous 15 milimetres REPRODUCCIÓ
  • 18. GRUP VERTEBRETS CLASSE AUS ORDRE PASSERIFORMES FAMILIA MUSCICAPIDE GENERE ERITHACUS ESPECIE E. RUBECULA MODE DE VOL ENERGIC MIDA DE ALES AMB LES DUES A LES OBERTES FA 21 CM MIDA BEC 1 CM PES 16 A 22 GRAMS LONGEVITAT 13 ANY El seu cant melodiós i allargat li serveix per defensar els seus territoris des de la tardor a la primavera. A l'estiu no canta. A l'hivern, la parella defensa cada un la seva part del territori. Costums
  • 19. Té una doble franja alar i les Rectrius externes blanques, el mascle té el front negre, El clatell blau pissarra, les galtes , la gola i el pit rosats, El carpó verdenc , les parts superiors castanyes i el ventre blanquinos. Descripció
  • 20. Ponen ous 2 cops a l´any Ponen els ous a l ´abril – juliol De3 a 5 ous Els ous son de color blanc brut amb taques marrons d'uns 20 mm i pesen 20 gr Reproducció
  • 21. hhhhhhhhhhhh kkjvsuhduifuh Durant la primavera i l´estiu menja sobretot invertebrats durant la resta de l´any cerquen llavors de terra alimentació
  • 22.
  • 23. El pardal fa uns 14,5 cm de llarg. Presenta diforisme sexual. El mascle es de un color terrós,jaspiat en el dors,les ales i la cua. El pili és de color , el bec fosc . La nuca de color castany, el bentre i les galtes De color blan.Les sevas plomas son de color negre , blanc i marró .Les femelles són grisenques sense marques distintives. DESCRIPCIÓ
  • 24. Els ous de el pardal son de color blanc i marró , Nius i ous del pardal
  • 25. Coven els ous de 12 a 14 dies . Coven de 3 a 5 ous. La dimensió aproximada dels Ous es 15,5.El pes aproximat de els ous es 28 g .Els ous son de color blanc i marró REPRODUCCIO
  • 26. El pardal sol menjar: insectes,pa,fruites altres vegetals.Visita sovint els abocadors. Les cries de el pardal solen menjar insectes com: mosques , mosquits algun cuc etc... ALIMENTACIÓ
  • 27. El tallarol de casquet es un moixó de colors discrets beix i marró clar que es troba al bosc, a les bardisses i als parcs El mascle presenta la part superior del cap , fins als ulls , de color negre i la resta de color cendrós. La femella presenta un casquet vermellós. DESCRIPCIÓ
  • 28. Entre arbusts , la femella fa un niu no molt sòlid emprant herbes seques i folrant-lo amb pèl i arrels . A l' abril - juny hi diposita 4 o 5 ous que, amb l'ajut del mascle , cova durant 12 dies , La dimensió de l' ou de el tallarol de casquet es 19,4 per 14,6 mm REPRODUCCIÓ
  • 29. Al tallarol de casquet li agrada viure en zones arbradas i amb sotabosc costums
  • 30. La mallerenga es un ocell que madeix 11,5cm DESCRIPCIÓ
  • 31. La mallerenga pon ous una vegada a l,any Hi els fa al abril i el maig. Tarda uns 19 dies ha pondre els ous. Els ous són de color blanc amb puntets negres. REPRODUCCIÓ
  • 32. La mallerenga menja molts tipos de menjar com pipes i gra Hi ha moltes classes De mallarenga ALIMENTACIÓ
  • 33. El puput fa uns 25 cm de llargáda. Es de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre.la part inferiór és de color groc terros amb taques negres al ventre El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctis o cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres. Sovint després d'aterrar l'obre i la torna a tancar de seguida. descripció
  • 34. Els ous de el puput grisos i el seu niu esta fet de palla Fa el niu en forats d' arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. [4] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els pollets comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes Reproducció
  • 35. El puput es un ocell. És molt pudent. Viu en zones obertes, horts i boscos . Defuig l' alta muntanya Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor emigra i se'n va cap a l' Àfrica , retornant al febrer següent Costums