2. • Els senyor manaven construir un castell
als pagesos de les seves terres, la direcció
de l’ obra la portaria un mestre d’ obres
experts.
• Quan es modificava el castell o s’hi feien
ampliacions o una reparació el noble que
vivia al castell feia conduir als seus
pagesos a l’obra, acompanyats per el
administratiu
•
3. • El material principal que es treballava en el mediterrani
es la pedra
• Aquesta pedra podia estar més o menys tallada o en
brut. Entre les pedres es podia fer servir morter de calç i
sorra, fang o res
• Hi ha una gran diferència entre les construccions
populars i les senyorials o religioses. Les populars
solen estar fetes amb una amplada d’uns vuitanta
centímetres de pedra i la resta sovint amb parets de fang
o amb pedres sense desbastar i amb escassa o nul•la
presència de calç entre els diferents blocs de pedra. Les
esglésies i els castells acostumen a estar fets amb
pedres ben tallades, de tamanys regulars i amb un
4. • Per pujar els murs dels castells es feien dues parets que
definien l'amplada del gruix del mur i entremig es
reomplia amb pedres sense tallar barrejades amb el
morter de calç i sorra. Les cobertes solien ser de
llosa, tot i que a partir del segle XIII es generalitzarà l'ús
de la teula àrab -la que coneixem en l'actualitat- la qual
farà més lleugeres les cobertes. Algunes arcades i voltes
s'encofraven per donar-los més solidesa
5.
6. • al castell hi havien dues latrines al pati i
l’alcova, eren instal•lacions higièniques
que servien per als habitants del castell
perquè poguessin evacuar excrements ,
orins i aigua bruta sense sortir del castell.
Les dues latrines desaiguaven sobre el
cingle.
7.
8. • És molt important que l'abastiment mínim
d'aigua es pugui fer a base de cisternes o
aljubs que recullen i emmagatzemen
l'aigua de la pluja. També dins el recinte
murat hi ha algun pou o al peu del castell
una font o un riu que cobreix les
necessitats abundants d'aigua, però
sempre dins del castell hi ha les cisternes
per poder disposar d'aigua en cas de
setge