SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  8
• Els senyor manaven construir un castell
als pagesos de les seves terres, la direcció
de l’ obra la portaria un mestre d’ obres
experts.
• Quan es modificava el castell o s’hi feien
ampliacions o una reparació el noble que
vivia al castell feia conduir als seus
pagesos a l’obra, acompanyats per el
administratiu
•
• El material principal que es treballava en el mediterrani
es la pedra
• Aquesta pedra podia estar més o menys tallada o en
brut. Entre les pedres es podia fer servir morter de calç i
sorra, fang o res
• Hi ha una gran diferència entre les construccions
populars i les senyorials o religioses. Les populars
solen estar fetes amb una amplada d’uns vuitanta
centímetres de pedra i la resta sovint amb parets de fang
o amb pedres sense desbastar i amb escassa o nul•la
presència de calç entre els diferents blocs de pedra. Les
esglésies i els castells acostumen a estar fets amb
pedres ben tallades, de tamanys regulars i amb un
• Per pujar els murs dels castells es feien dues parets que
definien l'amplada del gruix del mur i entremig es
reomplia amb pedres sense tallar barrejades amb el
morter de calç i sorra. Les cobertes solien ser de
llosa, tot i que a partir del segle XIII es generalitzarà l'ús
de la teula àrab -la que coneixem en l'actualitat- la qual
farà més lleugeres les cobertes. Algunes arcades i voltes
s'encofraven per donar-los més solidesa
• al castell hi havien dues latrines al pati i
l’alcova, eren instal•lacions higièniques
que servien per als habitants del castell
perquè poguessin evacuar excrements ,
orins i aigua bruta sense sortir del castell.
Les dues latrines desaiguaven sobre el
cingle.
• És molt important que l'abastiment mínim
d'aigua es pugui fer a base de cisternes o
aljubs que recullen i emmagatzemen
l'aigua de la pluja. També dins el recinte
murat hi ha algun pou o al peu del castell
una font o un riu que cobreix les
necessitats abundants d'aigua, però
sempre dins del castell hi ha les cisternes
per poder disposar d'aigua en cas de
setge

Contenu connexe

Similaire à Socials Presentació

Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatia27
 
La vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaLa vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaKracoPlay
 
Estudi del molí fariner calldetenes
Estudi del molí fariner calldetenesEstudi del molí fariner calldetenes
Estudi del molí fariner calldetenesAntoni Aixalà
 
Els castells medievals
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievalscgrasset
 
Muralla Xina
Muralla XinaMuralla Xina
Muralla Xinaamirand9
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrerablauet1
 
Ruta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeRuta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeMbici
 
L'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjanaL'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjanaVeronica Perez Pasan
 
Els pous de glaç Maria i Judith.M
Els pous de glaç Maria i Judith.MEls pous de glaç Maria i Judith.M
Els pous de glaç Maria i Judith.Melsv1ny4ls
 

Similaire à Socials Presentació (15)

Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
 
La vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterràneaLa vida al voltant de la mediterrànea
La vida al voltant de la mediterrànea
 
Estudi del molí fariner calldetenes
Estudi del molí fariner calldetenesEstudi del molí fariner calldetenes
Estudi del molí fariner calldetenes
 
Els castells medievals
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
 
Partenó
PartenóPartenó
Partenó
 
On vivien
On vivienOn vivien
On vivien
 
Muralla Xina
Muralla XinaMuralla Xina
Muralla Xina
 
La pedrera
La pedreraLa pedrera
La pedrera
 
El proveïment d’aigua
El proveïment d’aiguaEl proveïment d’aigua
El proveïment d’aigua
 
Aqüeductes
AqüeductesAqüeductes
Aqüeductes
 
Aqüeductes Romans
Aqüeductes RomansAqüeductes Romans
Aqüeductes Romans
 
Ruta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernismeRuta: Natura i modernisme
Ruta: Natura i modernisme
 
Pedra seca a tous
Pedra seca a tousPedra seca a tous
Pedra seca a tous
 
L'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjanaL'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjana
 
Els pous de glaç Maria i Judith.M
Els pous de glaç Maria i Judith.MEls pous de glaç Maria i Judith.M
Els pous de glaç Maria i Judith.M
 

Socials Presentació

  • 1.
  • 2. • Els senyor manaven construir un castell als pagesos de les seves terres, la direcció de l’ obra la portaria un mestre d’ obres experts. • Quan es modificava el castell o s’hi feien ampliacions o una reparació el noble que vivia al castell feia conduir als seus pagesos a l’obra, acompanyats per el administratiu •
  • 3. • El material principal que es treballava en el mediterrani es la pedra • Aquesta pedra podia estar més o menys tallada o en brut. Entre les pedres es podia fer servir morter de calç i sorra, fang o res • Hi ha una gran diferència entre les construccions populars i les senyorials o religioses. Les populars solen estar fetes amb una amplada d’uns vuitanta centímetres de pedra i la resta sovint amb parets de fang o amb pedres sense desbastar i amb escassa o nul•la presència de calç entre els diferents blocs de pedra. Les esglésies i els castells acostumen a estar fets amb pedres ben tallades, de tamanys regulars i amb un
  • 4. • Per pujar els murs dels castells es feien dues parets que definien l'amplada del gruix del mur i entremig es reomplia amb pedres sense tallar barrejades amb el morter de calç i sorra. Les cobertes solien ser de llosa, tot i que a partir del segle XIII es generalitzarà l'ús de la teula àrab -la que coneixem en l'actualitat- la qual farà més lleugeres les cobertes. Algunes arcades i voltes s'encofraven per donar-los més solidesa
  • 5.
  • 6. • al castell hi havien dues latrines al pati i l’alcova, eren instal•lacions higièniques que servien per als habitants del castell perquè poguessin evacuar excrements , orins i aigua bruta sense sortir del castell. Les dues latrines desaiguaven sobre el cingle.
  • 7.
  • 8. • És molt important que l'abastiment mínim d'aigua es pugui fer a base de cisternes o aljubs que recullen i emmagatzemen l'aigua de la pluja. També dins el recinte murat hi ha algun pou o al peu del castell una font o un riu que cobreix les necessitats abundants d'aigua, però sempre dins del castell hi ha les cisternes per poder disposar d'aigua en cas de setge