2. Filippo Tomasso Marinetti Poeta italià, fundador i ànima del futurisme El 20-II-1909, Marinetti publica en el diari "Le Figaro" el "Primer manifest del futurisme" El Futurisme va ser un moviment fonamentalment italià
3. 13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables. Entre moltes coses Marinetti proposa: Trencar amb el passat i la tradició i reivindicar la modernització de la cultura italiana Destruir els museus, les biblioteques, i les acadèmies i també proposa ser antimoralista i antifeminista 10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària. Ser temerari i viure perillosament. 1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
4. Entre moltes coses Marinetti proposa: L’exaltació de guerra, la lluita i la violència. El menyspreu a la dona. 9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona. Exaltar la velocitat i el dinamisme 4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
5. Entre moltes coses Marinetti proposa: Apostar per la ciutat moderna: exalten la vida trepidant de la ciutat, les grans multituds de gent deshumanitzada Apostar pels avenços tecnològics: els gratacels, la màquina, l’electricitat, els avions... 11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta.
6. Formes úniques de continuïtat en l’espai (1913) Umberto Boccioni Boccioni no volia trobar la construcció d’un cos sinó la construcció de l'acció d’un cos Realitzada en bronze molt polit reflecteix molta llum (símbol del progrés) per tots els costats aconseguint una major sensació dinamisme. La seva descomposició cubista ens aporten, un cop més, aquestes sensacions de moviment en forma tridimensional. Màxima exaltació de la velocitat i el dinamisme Pertany a les col·leccions del MOMA de Nova York. Contorns desdibuixats, com a prolongació del cos, expressen el moviment en l'espai d'una figura.
7. Elasticitat (1912) Umberto Boccioni Per aconseguir sensació dinàmica utilitzen com a forma dominant la línia corba. Utilitzen la línea recta per aconseguir contrast.
8. La càrrega dels llancers (1915) Umberto Boccioni Quadre de temàtica bèl·lica amb el qual Boccioni aconsegueix una sensació de gran dinamisme . La seva factura ens recorda al cubisme analític .
11. Dinamisme d’un gos amb una corda (1912) Giacomo Balla Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simultaneïtat
12. Manifest intervencionista (1914) Carlo Carrà Els futuristes propugnaren la participació italiana en la Primera Guerra Mundial ("única higiene del món", segons Marinetti) Pintat just a l'inici de la Guerra. En aquest collage Carra, inclou nombroses inscripcions patriòtiques i bel·licistes, i lloances militars. Les lletres, la pintura i els elements enganxats conformen una composició dinàmica que parteix del centre i adopta una forma cíclica sembla l'explosió d'una bomba.
13. Tren blindat en marxa (1915) Gino Severini En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso. L'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del moviment cubista.
14. La glorificació de la guerra, com a única higiene del món, el militarisme i l’exaltació del nacionalisme, foren aprofitats per Benito Mussolini per fer del Futurisme un dels seus aliats. Malgrat que alguns iniciadors del moviment estaven més a prop de l’anarquisme, malauradament molts artistes futuristes van adherir-se al moviment feixista .
15. MANIFEST DEL FUTURISME . Filippo Tommaso Marinetti 1. Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat. 2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia. 3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny. 4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia. 5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, l'asta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita. 6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials. 7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha de ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant l'home. 8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent. 9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona. 10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària. 11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta. 12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris. 13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables. "Le Figaro", 20 de febrer de 1909
