HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
17 Aqüeductes
1. 17. Aqüeductes romans La romana és la primera gran civilització occidental que desenvolupa una enginyeria hidràulica.
2. Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria, destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.
3. Tubs de fang Canonada d'aigua de plom Túnel Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC, descriu tres tipus de aqüeductes: els conductes de pedra, les canonades de plom o bronze i les d'argila, de pitjor qualitat. Les canonades de bronze i plom eren massa cares de fabricar i mantenir, això va fer que només fossin utilitzades puntualment per a la construcció de sifons. A diferència d'aquestes, les conduccions de pedra van ser les més esteses. Conducció de pedra
4. Aqua Appia Aqua Vetus Aqua Marcia Aqua Tepula Aqua Iulia Aqua Virgo Aqua Alsietina Anio Novus Aqua Claudia Aqua Traiana Aqua Alexandrina La ciutat de Roma, amb una població de més d’un milió d’habitants, amb 11 aqüeductes, satisfeia la necessita de precisar d’uns 1.324.000.000 litres d’aigua diaris, que els seus habitants utilitzaven per a fins sanitaris, industrials i també per exhibició pública.
5. Opus quadratum Aparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes .. El nucli dels pilars d'alçada estava fet de formigó ( opus caementicium ) i es reforçaven de diverses maneres amb fins estètics: O pus quadratum Òpus latericium o opus testaceum Opus mixtum Opus atericium opus testaceum Aparell format per maons. Pilars Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic ";
6.
7.
8. Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu més subjecció fa la tenalla.
9. Per la construcció s'utilitzà "opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats sense argamassa. Difícil de datar, es creu que possiblement data el mandat de l’emperador August (63 aC a 14 dC). Aqüeducte de les Ferreres a Tàrraco