1. L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del
conjunt arqueològic de Tàrraco.
Aqüeducte de les Farreres
Tàrraco. Tarragona.
Finals del segle I aC. probablement el 24- 22 aC. durant l’estada d’August a Tarraco
Probablement època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia
2. La romana és la primera gran civilització occidental que
desenvolupa una enginyeria hidràulica.
Aqüeductes
Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria hidràulica,
destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot
quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar
necessàriament a la topografia del terreny.
Àtic
Arc
Pilar
Marc VITRIVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius
Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà
del segle I aC comenta que aquest canal
(specus) havia de quedar sempre " cobert,
per protegir l'aigua del sol i dificultar
l'enverinament de les aigües per l'enemic.
"opus quadratum", carreus rectangulars
lleugerament encoixinats col·locats sense
argamassa.
1. Clau
2. Dovelles
3. Extradós
4. Imposta
5. Intradós
6. Llum
Tenalles que
servien per
aixecar els
carreus. Quant
més pesava el
carreu més
subjecció fa la
tenalla.
Specus
Túnel, canonada d'aigua de plom o tubs de fang
Origen
Pous d’inspecció
Canal obert
Canalització
soterrada
Pou de
sediments
Cisterna
d'emmagatzemament
Ciutat
Pous
d’inspecció
3. Opus quadratum
Aparell format per pedres regulars,
paral·lelepipèdiques, disposades en
filades uniformes.
El nucli dels pilars d'alçada estava fet de morter
(opus caementicium) i es reforçaven de
diverses maneres amb fins estètics:
Opus quadratum
Òpus latericium o opus testaceum
Opus mixtum
Opus latericium / opus testaceum
Aparell format per maons.
Pilars
Vitruvi comenta que aquest
canal havia de quedar sempre
" cobert, per protegir l'aigua
del sol i dificultar
l'enverinament de les aigües
per l'enemic ";
4. Aqua Claudia
Aqua Appia
Aqua Vetus
Aqua Marcia
Aqua Tepula
Aqua Iulia
Aqua Virgo
Aqua Alsietina
Anio Novus
Aqua Traiana
Aqua Alexandrina
La ciutat de Roma, posseïa una aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són
aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les
aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un problema seriós a inicis del segle IV aC. quan es manà
construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del SIII dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que
portaven uns 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una
població de més d’un milió d’habitants.
5. Tàrraco fou obra dels germans
Escipions (Gneu Escipió i Publi
Corneli Escipió), sorgeix arran de
l'arribada dels exèrcits romans a la
Península Ibèrica el 218 aC, en el
marc de la Segona Guerra Púnica.
Després de vèncer en un primer
combat els cartaginesos, van deixar
una petita guarnició que poc temps
després es va transformar en la
principal base militar romana a
Hispània i posteriorment amb la ciutat
de Tàrraco.
Tàrraco va créixer de forma
accelerada durant els segles II aC i
durant el segle I aC la ciutat es va
consolidar. L’any 45 aC li va ser
concedit l’estatus de colònia romana i
durant els anys 26 i 25 aC Tàrraco va
adquirir una rellevància notable en
convertir-se en la capital del món
romà. August hi va residir i hi va dirigir
les seves campanyes militars.
Tàrraco es va consolidar com a
capital de la Hispània Citerior,
moment en que s’inicià un procés
d'urbanització.
Tàrraco
6. Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien
d’aigua la ciutat:
• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40
km. subministrava la part més alta de la ciutat, on es
bastiren els principals espais de representació́ (Circ,
Fòrum Provincial, temple del Diví́ August).
• L’altre, de 18 km. procedia del riu Francolí, “Aqúeducte
de les Ferreres”. Nodria d’aigua la part central de la
població, que inclou el Fòrum Local.
• La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte que
subministrava aigua a unes grans termes públiques.
7. llargada de 217 m.
alçada màxima de 27 m.
25 arcs de mig punt
a la filera superior
11 arcs de mig
a la filera inferior.
Specus
de 80 cm.
presenta un pendent
molt suau, d’un 0,4%, pràcticament idèntic al
que té la totalitat de l'aqüeducte.
Specus impermeabilitzat
mitjançant un morter
(opus signinum) a base
de calç i ceràmica.
Per la construcció
s'utilitzà amb pedra
calcària local i "opus
quadratum", carreus
rectangulars lleugerament
encoixinats col·locats en
sec, sense argamassa.
Els pilars de l’aqüeducte
tenen una estructura
graonada, i cada filera de
carreus presenta un
retrocés de mig peu romà
(15 cm).
Rep el nom de les “Ferreres”.
per la morfologia dels seus
arcs, semblants a una
ferradura.
Pel que fa al malnom de “Pont
del Diable”, el seu origen és
medieval, quan s’atribuïa
l’obra al dimoni.
Salva la vall
d’un petit
barranc.
Dues fileres d’arcs de
mig punt.
8. Probablement realitzat per
Agripa, gendre d’August, en
el segle I dC..
El pont del Gard formava part
d'un aqüeducte de prop de
50 km de longitud, que
portava aigua) a la ciutat
romana de Nemausus,
Nimes.
Aqüeducte
Pont du Gard
França
9. Construït probablement entre la segona meitat
del s. I i principis del II dC, en temps dels
emperadors Vepasiià i Trajà.
Aqüeducte de Segòvia
11. «En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un
aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i
quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes
enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el
dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li
digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta
durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia
l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser
construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada.
Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el
primer habitant que va beure d'aquella aigua.»
