Breu explicació d'en Josep Mª Puig sobre L'APRENENTATGE - SERVEI

1. QUÈ ÉS L’APRENENTATGE SERVEI?
Josep M. Puig Rovira
Professor titular de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Resum
Què és l’Aprenentatge Servei? L’ApS és una proposta educativa que combina
processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en
el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb
l’objectiu de millorar-lo. I aquest article vol fer de manera breu una introducció
panoràmica a l’ApS.

2. Encara que trobem matisos diferents en funció de la perspectiva i la realitat des de la
qual treballem, a l’hora de definir el que és essencial de l’aprenentatge-servei (l’aps) hi
ha unanimitat en considerar-lo una activitat complexa d’ensenyament i d’aprenentatge,
que integra el servei a la comunitat amb l’estudi acadèmic. Es tracta d’una proposta
innovadora, però alhora també d’una proposta que parteix d’elements prou coneguts:
el servei voluntari a la comunitat i, sens dubte, el treball d’adquisició de coneixements,
d’habilitats i de valors que fan l’escola i les institucions educatives no formals. La
novetat està a vincular estretament servei i aprenentatge en una sola activitat
educativa ben articulada i coherent.1
L’aprenentatge-servei combina els objectius de servei amb els objectius
d’aprenentatge, amb la intenció que l’activitat que en resulti sigui positiva per a tots els
implicats, tant per a qui rep l’ajuda com per als qui presten el servei. Si un grup classe
decideix netejar els descampats propers a l’escola i condicionar-los per jugar, estan
duent a terme una tasca de voluntariat de valor indiscutible per a la col·lectivitat. Si a la
vegada que netegen els solars, estudien el tipus de deixalles que s’hi troben, el lloc on
s’haurien d’abocar, la quantitat de residus que produeix el barri, les maneres de
reciclatge possibles i, com a conseqüència, es posen en contacte amb l’ajuntament per
demanar millores i fan una campanya de sensibilització ciutadana, podem dir que ens
trobem davant d’un exemple d’aps. S’ha fet un servei a la comunitat, i alhora s’ha
treballat el coneixement de l’ecologia, del medi social, de la llengua i s’han
desenvolupat actituds i destreses cíviques.
L’aps no és una activitat pedagògica exclusivament de voluntariat i d’acció social,
perquè també està íntimament vinculada a l’adquisició de coneixements, però tampoc
és exclusivament una activitat intel·lectual de recerca, sensibilització i crítica perquè
vol anar més enllà i participar en la realització de serveis cívics necessaris per a la
col·lectivitat. L’aps millora l’aprenentatge i impulsa la participació ciutadana.
Per què impulsar l’aprenentatge-servei?
Darrere de l’aps hi ha una manera d’entendre la ciutadania, una concepció de
l’aprenentatge i una aproximació a l’educació civicomoral.
1
KAYE, C. B. The complete guide to service learning. Minneapolis, Free spirit, 2004, pàg.. 6-15;
TAPIA, M. N. La solidaridad como pedagogía. El aprendizaje-servicio en la escuela. Buenos
Aires, Ciudad Nueva, 2001, pàg. 13-39.

3. L’aps es fonamenta en una manera d’entendre la ciutadania que, a més dels
reconeixement dels drets individuals i de l’acord sobre un mínim de normes comunes,
creu que la ciutadania, en una societat democràtica, s’ha d’entendre com la
participació informada, responsable, activa i en col·laboració amb altres ciutadans, per
tal d’executar projectes que no busquen exclusivament el benefici privat, sinó el bé del
conjunt de la societat2.
L’aps també es fonamenta en una concepció de l’aprenentatge que se separa de la
memorització per acostar-se a la recerca, que es distancia de l’èxit individual per trobar
formes de cooperació i que s’allunya de l’academicisme per buscar la significació i el
relleu social d’allò que s’aprèn. El nucli de l’aprenentatge el trobem en la recerca feta
en col·laboració i aplicada a temes de relleu3.
Finalment, l’aps es fonamenta en una manera d’entendre l’educació moral que compta
amb valors, que prepara els joves per prendre decisions personals i que els forma per
a la deliberació, però que de manera prioritària tracta de construir un conjunt d’hàbits
oberts de valor. És a dir, un conjunt de pautes d’acció complexes que inclouen
pensaments, comportaments i sentiments, i que predisposen els joves a actuar d’acord
amb uns valors. No es tracta de formar robots morals, sinó persones autònomes i
virtuoses4.
Característiques de l’aprenentatge-servei
Com totes les pràctiques pedagògiques complexes, l’aps compta amb un ampli ventall
de característiques que el configuren, a més del tret central que el defineix: la
vinculació entre les activitats de servei i les d’aprenentatge. Un conjunt d’aspectes
sense els quals no acabaríem de tenir una imatge prou clara del que és l’aps, i que a
continuació detallarem. Aquests trets que ajuden a definir l’aps, i a causa, precisament,
del caràcter obert i flexible d’aquesta pràctica, no sempre es manifesten de la mateixa
manera ni amb el mateix èmfasi. Es tracta, doncs, d’un conjunt de notes desitjables,
però que no sempre assoleixen totes les experiències d’aps, ni tansols les bones
2
BARBER, B. R. Un lugar para todos. Barcelona, Paidós, 2000; DEWEY, J. La opinión pública y
sus problemas. Madrid, Morata, 2004.
3
DEWEY, J. Experiencia y educación. Buenos Aires, Losada, 1967.
4
PUIG, J. Prácticas morales. Barcelona, Paidós, 2003.

4. experiències d’aps. Amb l’ànim de sintetitzar tot el que és representatiu en un nombre
no excessiu de trets, hem establert les característiques següents: 5
• L’aps ha de detectar i actuar sobre necessitats reals de la comunitat. Els joves han
de reconèixer quines són les necessitats reals de la comunitat a la qual tenen
accés. És a dir, han de detectar aquells aspectes que no funcionen prou bé i que
representen limitacions manifestes. Mancances que poden generar responsabilitat i
convertir-se en objecte de recerca, estudi i intervenció.
• L’aps obre i projecta les institucons educatives a l’entorn social. La mateixa
naturalesa de l’aps el converteix en un potent instrument de vinculació de les
institucions educatives formals i no formals amb el seu entorn. L’aps és una
activitat educativa pensada per preparar els joves per tal que siguin capaços de
millorar la seva comunitat i alhora formar-se. És una educació per a la vida i des de
la vida: anant a la realitat per conèixer-la i millorar-la. Per tant, l’aps no veu el
coneixement i l’educació com a realitats asèptiques i neutrals, ni com a fenòmens
que afecten només els individus particulars. El coneixement, tard o d’hora, ha de
servir per millorar la vida i l’educació ha de transmetre coneixements útils perquè
cada persona participi juntament amb altres en la millora de la vida.
• L’aps es basa en la coordinació entre institucions educatives, organitzacions
socials i instàncies de l’entorn. Per tal de desenvolupar de la manera més correcte
l’aps, la institució que l’impulsa —una escola de primària, secundària, la universitat
o una entitat educativa no formal— busca la coordinació amb una organització
social —una ONG, una entitat de voluntariat, un centre de lleure, etc.—, o amb una
instància de l’entorn —una associació de veïns, una institució sanitària, o qualsevol
persona, col·lectiu o institució que pugui ser receptora d’ajuda— amb la intenció de
5
La redacció d’aquest apartat es basa, principalment, en les obres següents: W.
BRYNELSON, «El aprendizaje-servicio en el sistema educativo: el caso del estado de
California». A: AAVV, La solidaridad como aprendizaje, Buenos Aires, Ministerio de Educación
de la Nación, 1998, pàg. 24-46. CROCE, A. «Elementos para un diagnóstico operativo y
planeamiento de proyectos de intervención comunitaria desde la escuela». A: AAVV. La
solidaridad como aprendizaje, Buenos Aires, Ministerio de Educación de la Nación, 1998, pàg..
47-56.; EYLER, J.; GILERS, D. E. Where’s the learning in service-leraning? San Francisco,
Jossey-Bass, 1999.; FURCO A.; BILLING S. H. (editors), Servicer-learning. The essence of the
pedagogy. Greenwich, IAP, 2002; JACOBY, B. Building partnerships for service-learning, San
Francisco, Jossey-Bass, 2003; KENDALL, J. C. et alt. Combinng service and learning, 2 vols.,
Raleigh, National Society for Internship and Experiencial Education, 1990; TAPIA, M. N. «El
valor pedagógico de las experiencias solidarias». A: AAVV. La propuesta pedagógica del
aprendizaje-servicio. Buenos Aires, Ministerio de Educación de la Nación, 2001, pàg. 10-34.

5. buscar punts de col·laboració per tal d’assolir un òptim desenvolupament, tant de
les accions de servei com de les d’aprenentatge.
• L’aps posa en joc continguts curriculars i s’integra en espais pautats pel currículum.
Es tracta doncs d’un doble camí de relació de l’aps amb el currículum: la via dels
coneixements i la via de l’espai curricular en què s’ubica. La relació de l’aps amb
els coneixements suposa que els projectes que es duguin a terme han de permetre
treballar els continguts escolars bàsics ja establerts, o han d’obrir-se a nous
coneixements necessaris per desenvolupar correctament els projectes. Es a dir, el
servei no ha de quedar al marge del saber i del que l’escola ha de transmetre.
D’altra banda, la relació de l’aps amb l’espai i el temps curriculat implica que ha de
situar-se en un moment escolar ben determinat: una matèria, un grup de matèries
globalitzades, el temps del treball per projectes, la tutoria, els crèdits de síntesi, els
treballs de recerca, o un temps que se li pot destinar de manera específica.
• L’aps s’inspira en una pedagogia basada en l’experiència, la participació activa, la
interdisciplinarietat, el treball en equip i el paper essencial de la reflexió. L’aps ha
de basar-se en l’experiència dels alumnes, en el que han viscut o poden observar
directament i, sobretot, en el que els resulta significatiu. Aquesta és la primera
condició d’una participació realment activa dels joves en cada una de les tasques
que composen l’aps. Des de la determinació del tema sobre què treballaran, la
planificació de la feina i, per suposat, la intervenció en la realitat, els joves han de
ser protagonistes de cada un dels passos que donen. D’altra banda, en la mesura
que l’aps s’enfronta a problemes reals permet, i sovint obliga, a un tractament
interdisciplinar: els problemes reals no són patrimoni d’una matèria escolar, sinó
que exigeixen el concurs de diverses disciplines per ser tractats correctament. Des
d’una altra perspectiva, l’aps sol plantejar situacions que demanen un intens treball
col·lectiu i, en qualsevol cas, ens sembla que el treball en equip és un dels actius
pedagògics de més valor d’aquesta mena d’activitats. Finalment, cal establir
moments per a la reflexió i estendre la reflexió a tot el procés de l’aps.
• L’aps és una pràctica educativa que incideix en l’aprenentatge de continguts, en
l’educació en valors i en la transformació de l’entorn social i de la pròpia institució
educativa que l’impulsa. Estem davant d’una activitat educativa complexa que
pretén influir, a la vegada, en diferents vessants: a nivell personal amb els
aprenentatges de coneixements i de valors, i a nivell del medi amb l’impacte sobre

6. els problemes de la comunitat i del centre educatiu. Per tant, l’aps actua sobre els
individus, sobre l’entorn i sobre la institució educativa que el desenvolupa.
Per acabar
Voldríem acabar destacant un aspecte referit a la implantació de l’aps, que mereix un
moment d’atenció. Hi ha propostes educatives que poden prosperar amb poca ajuda
externa als centres. En canvi, hi ha altres propostes que no aconsegueixen implantar-
se si no és amb una potent ajuda externa. Creiem que l’aps és un exemple d’aquest
segon tipus de pràctica pedagògica. Recordant la conveniència de coordinar-se amb
altres entitats socials, la necessitat d’incidir en l’entorn immediat, o de destinar temps a
desenvolupar el projecte, es pot veure amb claredat que no estem davant d’una
pràctica pedagògica que pugui tirar endavant només amb la bona voluntat dels
educadors que la vulguin impulsar. La correcta implantació de l’aps en la trama
educativa demana la implicació multidimensional de l’administració, la col·laboració de
diferents entitats socials i l’impuls d’instàncies que facilitin la difusió d’idees, la
presentació de les propostes reeixides i l’ajuda a la coordinació entre institucions.
L’èxit en la implantació i el desenvolupament de l’aps sembla inseparable del treball en
equip de diferents institucions.