Ssp05

UT5 – PROGRAMEM FÀCIL I EN XICOTET
1
Sistemes Seqüencials Programables
Automatització i Robòtica Industrial
IES Cotes Baixes
UT5- Programem fàcil i en xicotet! Professor: Raül Solbes i Monzó

2UT5- Programem fàcil i en xicotet! Professor: Raül Solbes i Monzó
OBJECTIUS:
Conèixer el funcionament general de diversos relés programables.
Saber connectar sensors i actuadors a diversos relés programables
Saber realitzar programes seqüencials mitjançant diversos relés
programables.
Aprendre a verificar i posar en marxa un SSP.
Saber documentar una automatització amb PLC.
PRECONEIXEMENT:
L'alumnat haurà de conèixer els conceptes estudiants en les unitats de treball
anteriors, i molt especialment els estudiats a la UT4 (electrònica digital i
llenguatges de programació).

3
5.1
• Característiques tècniques del relés programables.
5.2
• Entorn de treball. Programari.
5.3
• Programació amb diagrama de contactes i portes lògiques.
5.4
• Funcions de retenció.
5.5
• Els temporitzadors.
5.6
• Personalització de la pantalla LCD dels relés programables.
5.7
• Del GRAFCET al programa.
5.8
• Verificació i posta en marxa. Avaries
ÍNDEX:

4
INTRODUCCIÓ:
Diferència PLC – Relé programable.
En Unitats de Treball anteriors varem definir un PLC com un controlador lògic
programable, creat per controlar processos automàtics seqüencials en la
industria, en temps real i el més ràpid possible.
Aquesta definició també és aplicable a un relé programable, però cal tindre en
compte que els relés programables són aparells més limitats.
Les limitacions més habituals són les següents:
• Menor capacitat de memòria (menys instruccions de programa).
• Menor número de funcions (menys temporitzadors, menys comptadors, absència
de funcions especials,...)
• Menor número d’entrades/eixides (digitals i analògiques).
• Impossibilitat d’acoblar determinats mòduls especials (per exemple, mòduls de
control de temperatura).
• ...
Aplicacions.
Per tant, les aplicacions d’un relé programable són més limitades. Exemples:
• Aplicacions industrials discretes i senzilles: control d’un depòsit d’aigua, control d’accés
a un garatge, control d’una embotelladora,...
• Aplicacions domòtiques: control d’iluminació, control de temperatura,...
• ...
En el mercat existeixen diversos fabricants de relés programables.
A continuació analitzarem les característiques tècniques d’alguns d’ells.
5.2 Entorn de treball.
5.3 Diagrama contactes
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
5.7 GRAFCET-Programa.
5.8 Verificació, posta en
marxa. Avaries
5.1 Característiques
tècniques.

5
OMRON. “ZEN”
http://industrial.omron.es/es/products/catalogue/control_components/programmable_relays/default.html
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

6
OMRON. “ZEN”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

7
OMRON. “ZEN”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

8
OMRON. “ZEN”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

9
SIEMENS. “LOGO”
https://www.swe.siemens.com/spain/web/es/industry/automatizacion/simatic/controladores/logo/Pages/LOGO!.aspx
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.
Característiques LOGO 7

10
SIEMENS. “LOGO”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

11
SIEMENS. “LOGO”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

12
SIEMENS. “LOGO”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

13
SIEMENS. “LOGO”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.
LOGO 7

14
MOELLER. “EASY”
http://www.moeller.es/productos_soluciones/productos/control-y-visualizacion/easy-rele.html
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

15
SCHNEIDER. “ZELIO”
http://www.schneider-electric.com/products/es/es/3900-pac-plc-y-otros-controladores/3920-
controladores--plc--para-maquinas-comerciales/531-zelio-logic/
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

16
INTRODUCCIÓ
• Malgrat existir una norma que regula la programació dels PLCs, cada
fabricant utilitza un mapa de memòria, un entorn de programació, i altres
peculiaritats que són diferents entre si.
• En aquest apartat estudiarem els entorns de programació corresponents als
relés programables que utilitzarem a classe.
Entorns de treball:
Actualment tots el fabricants utilitzen un entorn de treball semblant, basat
en Windows.
A continuació s’indiquen conceptes bàsics i generals:
• Barra de menús: conté els diferents comandaments per editar i gestionar els
programes, incloent també ajustos predeterminats i funcions per transferir el
programa.
• Barra d’eines: icones d’accés directe a les principals funcions.
• Interfase de programació: és la zona on caldrà realitzar el programa d’usuari.
• Finestra d’informació: on es visualitzen indicacions i informació general en funció de
cada fabricant.
• Finestra d’estat: es proporciona informació sobre l'eina activa, l'estat del programa, …
• Funcions bàsiques: icones d’accés directe a les principals funcions d’aplicació.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

17
ENTORN DE TREBALL “ZEN”
1
2
5
4
3
6
LLEGENDA:
1. Barra de menús
2. Barra d’eines estàndard.
3. Interfase de programació.
4. Finestra d’informació.
5. Barra d’estat.
6. Funcions bàsiques.

18
ENTORN DE TREBALL “LOGO”
1
2
5
4
3
6
7
LLEGENDA:
1. Barra de menús
5. Barra d’estat.
7. Barra d’eines LOGO.

19
ENTORN DE TREBALL “EASY”
1
2
5
4
3
6
7
LLEGENDA:
1. Barra de menús
5. Barra d’estat.
7. Botons de visualització:
Projecte-Esq. contactes-
Simulació.

20
ENTORN DE TREBALL “ZELIO”
1
2
5
4
3
6
7
LLEGENDA:
1. Barra de menús
3. Botons d’elecció de mode
d’edició.
6. Barra d’estat.

21
GENERALITATS RESPETE DE LA PROGRAMACIÓ
• La programació d’un PLC és una acció que no es realitza freqüentment, sols
durant la posta en marxa i per a qualsevol possible modificació posterior.
• Actualment es realitza amb un PC i un programari adequat.
• La comunicació entre PC i PLC es realitza mitjançant un cable adequat i el
port RS232, USB o Ethernet. També és possible realitzar la programació i
modificacions de programa a través d’altres mitjans de comunicació.
Modes d’operació:
• RUN: mode d’execució del programa guardat per l’usuari.
• STOP: mode en què es deté el procés d’execució.
• PROGRAM: mode que permet la programació.
Observacions:
 La majoria d’autòmats utilitzen indicadors que permeten visualitzar el mode
d’operació en què treballen.
 Cal anar amb compte alhora de canviar el mode d’operació, doncs l’autòmat
por començar automàticament un procés que pot posar en perill tant a la
maquinaria com a les persones.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

22
EXEMPLE 1 DE PROGRAMACIÓ. Diagrama de contactes
Plantejament del problema:
Existeix un depòsit d’aigua amb dos
detectors de nivell. Aquestos controlen
una electrovàlvula que permet l’entrada
de líquid al depòsit. Cal automatitzar
aquest procés mitjançant un relé
programable.
Solució:
• Detector nivell màxim: SQmax. →
entrada 1 (I 0.1)
• Detector nivell mínim: SQmin. →
entrada 2 (I 0.2)
• Control electrovàlvula: YV1 → eixida 1
(Q 0.1)
Exemple1Pdc
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

23
EXEMPLE 1 DE PROGRAMACIÓ. Portes lògiques
Existeix un depòsit d’aigua amb dos
detectors de nivell. Aquestos controlen
una electrovàlvula que permet l’entrada
de líquid al depòsit. Cal automatitzar
aquest procés mitjançant un relé
programable.
Solució:
• Detector nivell màxim: SQmax. →
entrada 1 (I 0.1)
• Detector nivell mínim: SQmin. →
entrada 2 (I 0.2)
• Control electrovàlvula: YV1 → eixida 1
(Q 0.1)
Observació:
• El programa de la figura
està realitzat amb el
LOGO (Siemens), i
aquest programari
utilitza per defecte
simbologia europea.
ExemplePpl
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

24
EXEMPLE 2 DE PROGRAMACIÓ. Procés de programació pas a pas.
Una màquina bobinadora es mou amb un
motor trifàsic (M1) accionat per un contactor
(Km1). La maniobra de marxa es realitza amb
un polsador (Sb1) i la parada amb altre
polsador normalment tancat (Sb0). A més, es
pretén instal·lar un dispositiu que pare el
motor en cas d’una ruptura de fil (final de
carrera SQ1).
Cal realitzar el programa:
1. Amb diagrama de contactes mitjançant
el programari “ZEN Support Software”
2. Amb portes lògiques mitjançant “LOGO
Comfort”
el programari “easySoft”
el programari “Zelio soft2”
M
Procés de resolució:
1. Realitzar una taula d’entrades i eixides.
2. Escollir el tipus de relé programable a utilitzar (fabricant i model).
3. Dissenyar el programa.
4. Simular el funcionament.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

25
EXEMPLE 2. Programació pas a pas mitjançant ZEN.
Símbol Identificació ZEN Descripció
Entrades
SB0 I0 Polsador de parada (NC)
SB1 I1 Polsador de marxa (NO)
SQ1 I2 Final de carrera. Detecció fil trencat
Eixides
KM1 Q1 Contactor activació M1
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar (fabricant i model).
Com que cal utilitzar el Programari del ZEN, el fabricant serà OMRON.
Per exemple podem escollir el ZEN-10C2AR-A.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

26
3. Dissenyar el programa (I).
1. Obrir el programari i crear un nou
programa.
2. Escollir el tipus d’unitat, el
model de relé programable, i
indicar nom i comentari del
projecte.
Si l’aplicació requerira
d’unitats expansores, caldria
indicar-ho també en aquesta
finestra
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

27
3. Dissenyar el programa (II).
Cal utilitzar les icones d’accés directe i introduir les entrades i eixides segons la taula
“entrades-eixides”.
Exemple: Introducció
entrada I0 (SB0)
Tipus de contacte (NO)
Núm. Entrada (I0)
Comentari (SB0)
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

28
Cal activar la simulació i configurar els contactes d’entrada (polsador, interruptor, NC, NO)
Una vegada confirmada la simulació,
apareix una finestra que simula la CPU del
relé programable, les entrades i eixides
programades.
Ara tan sols caldrà polsar amb el botó dret
sobre el contactes per configurar-los tal i
com toca.
• I0 caldrà configurar-lo com “Contacto
cerrado momentáneo”.
• I1 el deixarem per defecte “Contacto
abierto momentáneo”.
• I2 caldrà configurar-lo com “Contacto
abierto alterno”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

29
Una vegada configurades
les entrades i les eixides,
caldrà posar la simulació
en mode RUN, i provar que
el programa funciona tal i
com toca.
Observacions:
• I0 (SB0) s’ha programat com
a contacte NO i després, en
la simulació, s’ha configurat
com a contacte NC.
• I2 (SQ1) s’ha programat
com a contacte NO i
després en la simulació es
configura com a contacte
altern obert, i per a la
simulació es tanca, de
forma que simula presència
de fil.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

30
EXEMPLE 2. Programació pas a pas mitjançant LOGO.
Símbol Identificació LOGO Descripció
Entrades
Eixides
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar (fabricant i model).
Com que cal utilitzar el Programari del LOGO
Soft, el fabricant serà SIEMENS.
Per exemple podem escollir el LOGO 230RC
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

31
Com que el programa es realitzarà amb llenguatge “Funcions Lògiques”, cal escollir aquesta
opció, i també indicar les dades generals del programari.
Una vegada escollit el llenguatge de programació i indicades les dades generals del
projecte, cal utilitzar les icones d’accés directe i introduir les entrades i eixides segons la
taula “entrades-eixides”, a continuació s’introduiran les funcions lògiques corresponents i
per últim, s’enllaçaran per crear el circuit que definirà el funcionament.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

32
Exemple: Edició
entrada I0 (SB0)
Núm. Entrada (I0)
Comentari (SB0)
Configuració per a la simulació
Observació:
Per indicar un contacte negat,
caldrà utilitzar la funció NOT.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

33
Cal activar la simulació i configurar els contactes d’entrada (polsador, interruptor, NC, NO)
Una vegada confirmada la
simulació, tan sols caldrà
polsar amb el boto dret
sobre el contactes per
configurar-los tal i com toca.
• I1 caldrà configurar-lo
com “Pulsador (NC)”.
• I1 el deixarem per
defecte “Pulsador (NO)”.
com “Interruptor”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

34
Per defecte, en el LOGO,
quan s’activa la simulació,
es queda en mode RUN
Observacions:
com a contacte NC.
com a contacte NO i
de fil.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

35
Observació.
A diferencia del ZEN, el LOGO permet programar en dos llenguatges de programació
(diagrama de contactes i portes lògiques), i també passar d’un llenguatge a altre de forma
directa.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

36
EXEMPLE 2. Programació pas a pas mitjançant EASY.
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar [fabricant i model] (I).
Símbol Identificació EASY Descripció
Entrades
Eixides
Com que cal utilitzar el Programari del easySoft, el fabricant serà MOELLER.
Per exemple podem escollir el EASY 512-AC-R.
Arrastrarem el relè escollit al interfase de programació.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

37
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar [fabricant i model] (II).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

38
1.Obrir el programari i anar a
arxiu -> informació del projecte,
per omplir les dades en el
quadre.
Guardar el projecte en:
Arxiu -> Guardar, ja que el
programa per defecte no ho
sol·licita.
2. Escollir el tipus d’unitat, el
model de relé programable, i
arrastrar-lo a la interfase de
programació.
Si l’aplicació requerira d’unitats
expansores o de comunicació,
caldria escollir-les i arrastrar-les
a esta finestra.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

39
Fem click en el botó Esquema de
contactes, en la part inferior esquerre.
Per a pasar al mode de disseny.
Cal utilitzar les icones de l’àrea de funcions bàsiques e introduir les entrades i eixides
segons la taula “entrades-eixides”, arrastrant-les.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

40
3. Dissenyar el programa (III).
Exemple: Introducció
de l’eixida Q01 (KM1)
Tipus de contacte
(NO)
Núm. d’eixida (Q01)
Comentari (KM1)
En funció de si introduïm l’eixida
a la dreta o més cap a l’esquerre
s’insertarà com a contacte o
bobina.
L’Easy te 3 modes de visualització de l’esquema:
1-Específic de l’aparell (semblant al display del relé).
2-DIN IEC (diagrama de relés).
3-ANSI/CSA (diagrama de contactes).
Els podem canviar al MENU -> VER o amb les icones de la barra d’eines.
1 2 3
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

41
4. Simular el funcionament (I).
Cal activar la simulació (botó inferior esquerre o menú -> ver -> simulació) i configurar els
contactes d’entrada (polsadors, interruptor NC-NO), en el botó mode de funcionament.
Una vegada polsat el boto
Mode de funcionament I/R , a
continuació seleccionarem el
tipus de contacte I/P NA-NC.
com “Pulsador (NC)”.
• I2 el deixarem per
defecte “Pulsador (NO)”.
com “Interruptor”
Tot seguit fem click al botó
Entradas I, per tal d’accionar
les entrades necesaries.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

42
4. Simular el funcionament (II).
Una vegada configurades
les entrades i les eixides,
caldrà posar la simulació
en mode RUN, i provar que
el programa funciona tal i
com toca.
Observacions:
com a contacte NC.
com a contacte NO i
de fil.
Abans de simular i
comunicar debem de
verificar la plausabilidad
(compilació).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

43
4. Observacions.
En el mode de simulació no es poden vore les
entrades i eixides a l’hora. En la pestanya
Pantalla escollirem:
-Entrades I per a visualitzar les entrades
actives.
-Eixides Q per a visualitzar la activació de les
eixides.
A l’hora de configurar les entrades del relé, ens trobem, en modo de funcionamiento I/R,
Entrades I -> son les entrades que té el relé.
Entrades R -> s’utilitza per a configurar les entrades corresponents a mòduls d’ampliació
del relé (per això el botó Entrades R està desactivat).
Easy sols permet programar en un únic llenguatge de programació, diagrama de contactes.
Però té 3 modes de visualtzació.
1
2
3
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

44
EXEMPLE 2. Programació pas a pas mitjançant ZELIO.
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar [fabricant i model] (I).
Símbol Identificació ZELIO Descripció
Entrades
Eixides
Com que cal utilitzar el Programari del ZelioSoft, el fabricant serà SCHNEIDER ELECTRIC.
Per exemple podem escollir el ZELIO SR2A101FU.
Seleccionem el relè escollit dins del llistat i fem clic en següent . Automàticament s’obrirà el
interfase de programació.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

45
2. Escollir un tipus de relé programable a utilitzar [fabricant i model] (II).
S’ha emprat la següent taula, en funció de les necessitats del projecte.
SR2A101FU
Tipo E/S:
1 : Salida relé
2 : Salida transistor
Alimentación/entradas:
BD : 24 VDC
JD : 12 VDC
FU : 100 - 240 VAC
B : 24 VAC
Número de E/S:
10 : 10 E/S
12 : 12 E/S
20 : 20 E/S
26 : 26 E/S
Tipo de producto:
A : Con pantalla, sin reloj
B : Con pantalla y reloj
D : Ni pantalla, ni reloj
E : Sin pantalla, con reloj
XT : Módulo de extensión
Familia:
2 : Compacto
3 : Modular
Rele programable
(Smart relay)
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

46
1.Obrir el programari i fer clic
en -> crear un nou programa o
bé clic en arxiu -> nou.
2. Seleccionem la categoria del
mòdul (en funció de E/S,
Pantalla i Extensions).
En el desplegable inferior
seleccionem el tipus de mòdul
a programar.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

47
Si el mòdul inserit permet
extensions (ex. SR3B101FU), al
fer clic en següent s’obrirà una
finestra on podrem escollir les
extensions compatibles que
necessitem.
Fem clic sobre la extensió i cliquem
afegir, quedant seleccionada, en el
llistat inferior.
Fem clic en següent.
NOTA:
-Les E d’extensió seràn – IH, IJ,...
- Les S d’extensió seràn – QB, QC,...
Seleccionem si programar en diagrama
de contactes (kop) o de funcions (fup).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

Si fem clic amb el botó dret
sobre el contacte, s’obri el
menú flotant que ens permet
canviar de contacte NA a NC.
48
3. Dissenyar el programa (III).
Passarem
al mode
de
disseny.
Cal utilitzar les icones de l’àrea de funcions bàsiques e introduir les entrades i eixides
segons la taula “entrades-eixides”, arrastrant-les a l’àrea de disseny.
Fent clic a la icona propietats,
introduirem les dades del programa.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

49
4. Simular el funcionament (I).
Cal activar la simulació (botó superior dret o menú -> mode -> simulació). Podem
configurar les entrades amb el botó dret, forçant-les a estat ON/OFF.
NOTA: ZELIO NO permet configurar l’element
connectat a l’entrada (es a dir Int./polsador o NA/NC).
caldrà posar la simulació en
mode RUN, i provar que el
programa funciona tal i com
toca.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

50
4. Simular el funcionament (II).
Com a curiositat ZELIO
permet simular com
afectaria al programa
un tall d’alimentació
Observacions:
• I1 (SB0) s’ha programat com a
contacte NO i després, en la
simulació, s’ha configurat com
a contacte NC.
• I3 (SQ1) s’ha programat com a
contacte NO i després en la
simulació es configura com a
contacte NO, i per a la
simulació es tanca, de forma
que simula presència de fil.
Fent clic en estos
2 botons podem
mostrar/amagar
les E/S.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

51
5. Observacions.
Si en la pantalla d’elecció dels mòduls externs, seleccionem BDF podrem
programar en diagrama de funcions.
ZELIO permet en
programa BDF (kop),
introduir un grafcet.
En la finestra d’informació, es mostra la referència ZELIO del mòdul seleccionat (cantó
inferior dret).
1
2
3
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

52
Les funcions de retenció són aquelles que mantenen el valor una vegada
s’han activat, de forma que per a tornar a zero, caldrà desactivar-les
expressament. És a dir, són biestables (tenen memòria).
SET i RESET:
Tant en els relés programables com en els PLC es possible utilitzar les
funcions SET i RESET.
• SET: posa a 1 un bit.
• RESET: posa a 0 un bit.
Per cada funció SET cal una RESET, doncs és l’única forma de posar de
nou el bit a zero.
1
2
El programa 1 és un
programa convencional
sense utilitzar funcions de
retenció, de forma que cal
realitzar realimentació en
cas d’utilitzar contactes
instantanis.
El programa 2 utilitza SET i
RESET. Es tracta d’un
programa més senzill i no
requereix cap
realimentació. A l’activar I2
(SET) s’activarà Q1, i per
desactivar aquesta eixida
caldrà polsar I1 (RESET)
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

53
SET i RESET:
En funció del fabricant i del tipus d’autòmat poden existir diverses versions de SETs i
RESETs.
• Activació d’un únic bit.
• Activació de diversos bits.
• Activació i desactivació diverses vegades de forma automàtica.
• ...
Per seguretat, el RESET sempre tindrà prioritat sobre el SET.
En la programació d’autòmats és molt comú utilitzar funcions de retenció, doncs evites
realimentacions i es possible tindre un control més senzill de les accions.
Tots els fabricants incorporen en
els seus programaris funcions de
retenció. Hi ha alguns que
permeten SET i RESET de forma
independent, altres en els que cal
utilitzar una funció biestable i
altres que permeten les dues
opcions.
LOGOSoft – Biestable (“Relé autoenclavador”)
ZEN Support Software– Biestable (“Relé autoenclavador”)
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

54
INTRODUCCIÓ
• Són funcions especials que ens permeten activar o desactivar bits en funció del temps
transcorregut.
• Existeixen diversos tipus:
• Retard a la connexió.
• Retard a la desconnexió.
• Retard a la connexió i desconnexió.
• Retard a la connexió amb memòria.
• Rellotge.
• ...
El LOGO permet utilitzar els
temporitzadors següents:
El ZEN permet utilitzar els temporitzadors
següents:
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

55
ELS TEMPORITZADORS DEL ZEN
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

56
ELS TEMPORITZADORS DEL ZEN
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

57
ELS TEMPORITZADORS DEL LOGO
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

58
ELS TEMPORITZADORS DEL LOGO
Per analitzar el funcionament de la resta de temporitzadors consultar el
Manual o el menú d’ajuda.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

59
ELS TEMPORITZADORS DEL EASY
Modos de funcionamiento de un temporizador EASY:
-Modo temporizador de trabajo y de trabajo aleatoria.
-Modo temporización de reposo y de reposo aleatoria.
-Modo temporización trabajo/reposo y trabajo/reposo aleatorio.
-Pulso.
-Oscilador.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

60
ELS TEMPORITZADORS DEL EASY
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

61
ELS TEMPORITZADORS DEL ZELIO
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

62
CRONOGRAMAS
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

63
CRONOGRAMAS
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

64
CRONOGRAMAS
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

65
CRONOGRAMAS
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

66
EXEMPLE 1 D’UN PROGRAMA AMB TEMPORITZADOR. ZEN
Procés seqüencial: (Temporitzador amb retard a la connexió)
El motor M1 es mourà 3 segons després d’activar el polsador de marxa, i es
pararà immediatament a l’activar el polsador de parada (NC)
Programa
Edició del
temporitzador
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

67
EXEMPLE 2 D’UN PROGRAMA AMB TEMPORITZADOR. LOGO
Procés seqüencial: (Temporitzador amb retard a la desconnexió)
El motor M1 es mourà immediatament a l’activar el polsador de marxa (NO), i
es pararà 5 segons després d’activar el polsador de parada (NC).
Programa KOP Programa FUP
Edició del
temporitzador
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

68
EXEMPLE 3 D’UN PROGRAMA AMB TEMPORITZADOR. EASY
Procés seqüencial: (Temporitzador amb retard a la connexió)
El motor M1 es mourà 3 segons després d’activar el polsador de marxa, i es
pararà immediatament a l’activar el polsador de parada (NC)
Programa
Edició del
temporitzador
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

69
EXEMPLE 4 D’UN PROGRAMA AMB TEMPORITZADOR (I). ZELIO
Procés seqüencial: (Temporitzador A/C: combinació de treball (A) i repòs (C)).
El motor M1 es mourà immediatament al activar el polsador de marxa (NO), i 8 segons
després s’activarà un ventilador de refrigeració. Quan polsem la parada (NC)
immediatament es detindrà M1 i als 15 segons es detindrà el ventilador (per a refrigerar-lo).
Programa
Edició del
temporitzador
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

70
EXEMPLE 4 D’UN PROGRAMA AMB TEMPORITZADOR (II). ZELIO
Procés seqüencial: (Temporitzador L: luz intermitente, función mantenida, asíncrono (L)).
La làmpara H1 (Q1) s’activarà al polsar l’interruptor SA1 (I1) i estarà activa 1s i apagada 0,4
s. S’apagarà en polsar de nou l’interruptor.
Programa
Edició del
temporitzador
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

71
GENERALITATS
• Alguns models de relés programables porten incorporada una menuda
pantalla LCD en la seua CPU.
• La utilització d’aquestos models de relés programables aporten diversos
avantatges:
• Possibilitat de crear i/o modificar el programa d’usuari sense ús de PC.
• Possibilitat de modificar el valor de temporitzadors i comptadors.
• Possibilitat de visualitzar valors del temporitzadors i comptadors, així
com missatges d’alarma i altres informacions diverses.
• Possibilitat d’utilitzar polsadors addicionals incorporats sobre la
mateixa CPU.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

72
Pantalla LCD. ZEN
Els models amb LCD permeten utilitzar fins a 16 visualitzacions diferents.
Per fer açò cal utilitzar les bobines tipus “D”:
Activar (D) o desactivar
visualització (C)
Núm. De visualització
Posició de la
visualització
Ítem a visualitzar
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

73
Pantalla LCD. ZEN
Exemple:
Mitjançant dos polsadors (marxa i parada) podrà activar-se i desactivar-se un motor.
Per altra banda, el motor estarà protegit mitjançant un Guardamotor, de forma que si
es produeix una sobreintensitat, es pararà el seu funcionament i apareixerà un
missatge d’alarma en la pantalla LCD.
Per fer desaparèixer el missatge, caldrà rearmar el Guardamotor i activar el polsador de
Reset.
Programa ZEN:
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

74
Pantalla LCD. ZEN
Exemple (continuació):
Edició del Bit D0 (D)
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

75
Pantalla LCD. ZEN
Visualització en
funcionament
normal.
Visualització
després de saltar el
Guardamotor (I2).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

76
Pantalla LCD. LOGO
El LOGO
permet
utilitzar la
funció
“Texto de
aviso”
per
visualitzar
fins a 50
textos
diferents.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

77
Pantalla LCD. LOGO
Exemple:
Mitjançant dos polsadors (marxa i parada) podrà activar-se i desactivar-se un motor.
El motor s’activarà 10 segons després de polsar marxa i es pararà immediatament
després de polsar parada.
La pantalla LCD mostrarà l’hora i la data actual en tot moment, excepte quan el
temporitzador estiga funcionant. En aquest cas, la pantalla mostrarà el temps restant
del temporitzador.
Programa LOGO:
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

78
Exemple
(continuació):
Pantalla LCD. LOGO
Edició “Texto
aviso” d’hora i
data actual.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

79
Exemple
(continuació):
Pantalla LCD. LOGO
Edició “Texto
aviso” del temps
restant.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

80
Pantalla LCD. LOGO
Visualització si el
temporitzador està
comptant.
Visualització en
funcionament
normal.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

81
Pantalla LCD. EASY
Per fer açò cal utilitzar les bobines tipus “D” (Pantalla de text):
El primer que hem de fer és inserir “Pantalla de text” en paral·lel a l’eixida que volem
que l’active.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

82
Pantalla LCD. EASY
Exemple:
VISUALITZACIÓ I CANVI DEL RETARD D’ACTIVACIÓ D’UNA EIXIDA.
Mitjançant un polsador SB1 (NO) activarem un temporitzador, per a activar-lo
s’utilitzarà un telerruptor. La pantalla LCD mostrarà:
-El temps ajustable (es pot introduir des del botó del relé)
-El temps real del temporitzador.
A més apareixerà en la pantalla un “text fixe” explicatiu de què és cada valor.
El temporitzador serà resetejat des d’un polsador SB0 (NO).
Diagrama
de
contactes.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

83
Pantalla LCD. EASY
En fer clic sobre
D01, podrem
visualitzar en la
part inferior, la
finestra
d’informació.
Fem clic en
“parámetro”.
Estes son les opcions de la pestanya “Parámetro”.
En cada pantalla podem
visualitzar fins a 4 files de
text de 12 caràcters
cadascuna.
En entrada de texto
editarem la 1ª i 4ª files
amb text fixe.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

84
Pantalla LCD. EASY
Introduïm en la
línea 1 i 4 els
textos
corresponents.
Easy ens permet visualitzar en les línies 2 i 3 les
següents operacions: Relés de comtatge (C),
Visualitzar l’hora (DH), Visualitzar la data (DD),
comptador de temps de servei (O) i Relé
temporitzador (T), el qual utilitzarem en este
exemple.
Núm. De pantalla.
Núm. De temporitzador
(T1).
Podem escollir entre que mostre el
valor teòric (prefixat) o el real (en
cada instant).
Podrem escollir si es pot
introduir per la pantalla
o no: L2 – “Editable”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

85
Pantalla LCD. EASY
Així com en mode simulació es poden visualitzar les entrades,
eixides, temporitzadors,... També podem visualitzar l’activació
de les eixides. Fent clic en “Pantalla de Texto”.
VISUALITZACIÓ I SIMULACIÓ.
Com es pot apreciar la pantalla de text
s’activa alhora que el temporitzador.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

86
Pantalla LCD. EASY
Per visualitzar
la PANTALLA i
les TECLES en
la part
inferior,
polsarem:
Després
d’activar el
temporitzador
amb SB1,
incrementarà el
temporitzador
real fins a
05.00.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

87
Pantalla LCD. EASY
Cliquem ALT -> Aceptar i ens desplacem en el
cursor > a la xifra que volem canviar, després
introduïrem el valor i polsem Aceptar -> ALT.
Ara modificarem
el valor inicial de
temporització
des del teclat del
relé a 8,2s en
compte de 5s.
Arribant el
temporitzador
fins a 8,2 s.
Nota: amb el
temporitzador
desactivat la Pantalla
presenta este estat
(dia, hora i mode).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

88
Pantalla LCD. ZELIO
Per fer açò cal utilitzar els blocs de text “TX1” (Pantalla de text):5.2 Entorn de treball.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

89
Pantalla LCD. ZELIO
Exemple
pantalla LCD.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

90
Pantalla LCD. ZELIO
Exemple:
PROGRAMACIÓ SETMANAL I VISUALITZACIÓ PER PANTALLA DE LA SEUA ACTIVACIÓ.
Es pretén activar una eixida sols de 06:00 a 08:00 i de 21:00 a 00:00h de dilluns a
divendres, els dissabtes i diumenges de 10:00 a 23:00. Visualitzant per la pantalla del
relé, quan està activa l’eixida + l’hora i data actual. Quan l’eixida estiga desactivada es
visualitzarà l’hora i data actual i es permetrà modificar-les.
Diagrama de contactes.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

91
Pantalla LCD. ZELIO
Fem clic en la icona
TEXTO i arrastrem TX1
per estar en paral·lel
amb Q1.
TX2 serà activat per un
contacte NC de Q1.
Per a configurar la pantalla
farem clic amb el botó dret
sobre TX1 i s’obri la finestra
d’edició. Fem clic en la
pestanya “Parámetros”.
Les RX serviran per a
desactivar (deixar de
visualitzar la pantalla
corresponent).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

92
Pantalla LCD. ZELIO
Per a configurar la pantalla
de text cal arrastrar la
funció a visualitzar sobre la
línia de text escollida (4
línies).
En les línies 3 i 4
introduírem RADIADOR i ON
respectivament.
Com que tenim un contacte
de rellotge al nostre
diagrama de contactes, ens
apareixen estes funcions (si
tinguerem temporitzadors,
comptadors, ... ens
apareixerien més).
Si marquem esta casella
podríem modificar els valors
d’hora i data.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

93
Pantalla LCD. ZELIO
La pantalla 2 (TX2) es
visualitzarà quan l’eixida
Q1 estiga desactivada.
Inserim la funció hora en
les línies 1 i 3 i la funció
data a les línies 2 i 4.
En les línies 3 i 4
marcarem la casella de
modificació permesa.
ZELIO permet inserir text
fixe, en les línies on hem
inserit funcions, fins
esgotar el nombre màxim
de caràcters.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

94
Pantalla LCD. ZELIO
Així com en mode simulació es poden visualitzar les entrades,
eixides, temporitzadors,... També podem visualitzar l’activació
de les pantalles. Fent clic en “Ventana -> Panel frontal”
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

95
Pantalla LCD. ZELIO
Quan el rellotge active
Q1 visualitzarem la
Pantalla TX1.
Quan el rellotge desactive
Q1 visualitzarem la
Pantalla TX2.
Fent clic en
esta icona
controlarem
l’accelerador
de simulació.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

96
Pantalla LCD. ZELIO
CONDICIONS IMPORTANTS DE LES PANTALLES DE TEXT:
1. Si activem 2 pantalles a l’hora, es visualitza la del nombre major (es visualitza TX2
abans que TX1).
2. L’activació d’una nova pantalla de text desactiva l’anterior, si esta última no està amb
tensió.
3. Si desactivem la pantalla ( segons el diagrama de contactes, que no li arribe tensió),
esta es queda visible. Per deixar de visualitzar esta pantalla hem d’activar RX(1-16).
4. Si activem TX i RX a la vegada no es visualitzarà el text.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

97
PROCÉS PER PASSAR D’UN GRAFCET A UN PROGRAMA DE PLC
• Existeixen autòmats que permeten la programació directament en GRAFCET,
però hi ha altres (com per exemple la majoria de relés programables), que
no permeten la seua utilització directa.
• Com s’ha analitzat en Unitats de Treball anteriors, el GRAFCET és una
ferramenta que permet organitzar i estructurar qualsevol procés seqüencial.
• Passar del GRAFCET al programa és un procés relativament senzill!!!!!
Procés:
1. Associar a cada etapa del GRAFCET un bit intern de l’autòmat.
2. Inicialitzar el programa a l’etapa 0.
3. Realitzar el programa de seqüència d’etapes, mitjançant la utilització
de biestables.
4. Associar a cada etapa l’acció desitjada (posar en marxa un
temporitzador, activar una eixida,...)
ESTRUCTURA DEL PROGRAMA
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

98
EXEMPLE: Del GRAFCET al programa (diagrama de contactes)
1. Associar a cada etapa un bit intern:
Els bits intern són posicions de memòria que
permeten al programador realitzar maniobres
de control auxiliars (representen el símil a un
relé auxiliar en lògica cablejada). L’activació
d’aquestos relés interns no suposa cap acció
directa sobre les eixides de l’autòmat.
Etapa0 = bit intern 0
2. Inicialitzar l’etapa 0:
Un GRAFCET sempre parteix de l’etapa 0, i açò
és necessari programar-ho a l’autòmat.
Si l’autòmat compta amb un bit especial que
s’activa durant el 1er cicle d’scan, utilitzarem
aquest bit.
1er cicle d’scan = set Etapa0
En cas contrari, caldrà programar una
condició que indique que si no està en la resta
d’etapes, doncs que s’active l’etapa 0.
No (Etapa1) * No (Etapa2) = set (Etapa0)
Nosaltres utilitzarem l’opció 1 per programar PLC, i l’opció 2 per als relés programables.
1
2
1
2
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

99
3. Programa de seqüència d’etapes.
Per a seqüenciar les etapes utilitzarem funcions de retenció (biestables) i també les
regles d’evolució dels GRAFCET.
Recordatori de les regles d’evolució del GRAFCET:
2. Evolució de les transicions:
Una transició està validada quan totes les etapes immediatament anteriors a ella estan actives.
Una transició és franquejable quan està validada i la seva receptivitat associada és certa.
3. Evolució de les etapes actives:
En franquejar una transició s'han d'activar totes les etapes immediatament posteriors (SET) i
desactivar simultàniament totes les immediatament anteriors (RESET).
(Etapa2) * SB0 = set (Etapa0)
(Etapa0) = reset (Etapa2)
1
Cal tindre en compte la condició d’inicialització de l’etapa inicial (Etapa0)!!!!
(Etapa2) * SB0 = set (Etapa0) + reset (Etapa2)
2
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

100
EXEMPLE: Del GRAFCET al
programa (diagrama de
contactes)
3. Programa de
seqüència d’etapes.
Inicialització
1
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

101
EXEMPLE: Del GRAFCET al
programa (diagrama de
contactes)
3. Programa de
seqüència d’etapes.
Inicialització
2
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

102
4. Associar les etapes a les accions corresponents.
L’ultima secció del programa correspondrà a l’associació d’accions.
Una acció pot ser: activar un temporitzador, donar un pols a un comptador, activar una
eixida,...
(Etapa1) = Km1
(Etapa2) = Km 2
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

103
EXEMPLE:
Del GRAFCET al programa
(diagrama de contactes).
Programa complet
Observació:
La utilització del GRAFCET és
recomana en processos seqüencials
que suposen diversos estats
(diverses etapes). Per tant, si es
pretén realitzar el programa d’una
aplicació senzilla o molt concreta es
recomanable programar
directament sense fer servir
GRAFCET.
GRAFCETpc0
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

104
PUNTS CRÍTICS
Punt crític en la seqüenciació d’etapes.
Cal anar amb compte amb els estats estables dels RESET alhora de realitzar
l’activació i desactivació de les etapes.
Exemple:
El PLC realitza una lectura d’esquerre a dreta
i de dalt a baix, de forma que executa les
ordres de programa tal i com les llegeix.
Per tant, l’odre de lectura d’aquest programa
serà: 1-2-3-4-5 --- 1-2-3-4-5 --- 1-2-3-4-5 ...
Tal i com està aquest programa, en cap
moment s’activarà Km1, doncs en la línea de
programa 5, el Bit1 estarà a zero i per tant,
no s’activarà Km1.
2
1
3
4
5
GRAFCETpc1
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

105
PUNTS CRÍTICS
Punt crític en la seqüenciació d’etapes. Exemple (continuació):
2
1
3
4
5
Línea
programa
Estat del
Bit0
Estat del
Bit1
Estat de
Km1
1 1 0 0
2 1 0 0
3 1 1 0
4 1 0 0
5 1 0 0
Inicialment, en posició de repòs, estarà
activa l’etapa 0 (Bit0=1), doncs Bit1=0 i els
polsadors estaran oberts (SB0=SB1=0)
Si s’activa SB1 (SB1=1), aleshores:
(anàlisi del programa línea a línea)
El Bit1 s’activa a la línea 3, però es desactiva
a la línea 4 (doncs el Bit0 encarà està a 1) i
per tant, en la línea 5 (on s’activa Km1) el
Bit1 està de nou a 0.
Aquest problema a vegades es possible solucionar-lo canviant l’ordre de les seqüències, però altres vegades
amb açò no hi ha suficient i es necessari canviar la forma d’activar els RESET.
La solució més senzilla i eficient és utilitzar ordres NO estables per fer els RESET .
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

106
PUNTS CRÍTICS
Punt crític en la seqüenciació d’etapes. Exemple: Solució 1 (canvi d’ordre)
2
1
3
4
5
Línea
programa
Estat del
Bit0
Estat del
Bit1
Estat de
Km1
1 1 0 0
2 1 0 0
3 1 1 0
4 0 1 0
5 0 1 1
Si ara s’activa SB0 (SB0=1 i SB1=0), aleshores:
Si s’activa SB1 (SB0=0 i SB1=1), aleshores:
Línea
programa
Estat del
Bit0
Estat del
Bit1
Estat de
Km1
1 1 1 1
2 1 0 1
3 1 0 1
4 1 0 1
5 1 0 0
En aquesta solució s’ha canviat l’ordre d’execució
del programa. De forma que la línea 2 inicial ha
passat a ser la línea 4 i la línea 4 ha passat a ser la 2.
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

107
PUNTS CRÍTICS
Punt crític en la seqüenciació d’etapes. Exemple: Solució 2 (RESET no estable)
1
2
3
Línea
programa
Estat del
Bit0
Estat del
Bit1
Estat de
Km1
1 1 0 0
2 0 1 0
3 0 1 1
Si ara s’activa SB0 (SB0=1 i SB1=0), aleshores:
Si s’activa SB1 (SB0=0 i SB1=1), aleshores:
Línea
programa
Estat del
Bit0
Estat del
Bit1
Estat de
Km1
1 1 0 1
2 1 0 1
3 1 0 0
En aquesta solució s’ha mantingut la mateixa estructura d’execució del programa inicial, però
les ordres de RESET NO són estables (són polsadors).
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

108
PUNTS CRÍTICS
Punt crític en l’activació de les eixides.
Els autòmats permeten utilitzar diversos contactes per realitzar seqüències
de control, però tan sols una bobina d’eixida en cada programa.
Exemple:
INCORRECTE
CORRECTE
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

109
Verificació del programa
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.
Verificar:
• Demostrar o comprovar que és vertadera una cosa.
• Comprovar que un aparell funciona bé.
• Complir-se alguna cosa anunciat o pronosticat.
La verificació d’un programa de PLC s’ha de realitzar en les pitjors condicions
possibles, sempre i quan aquestes condicions puguen ocórrer.
Les proves de verificació han d’incloure totes les possibles operacions que
puga realitzar l’automatisme.
Es recomanable facilitar al client un informe on es detallen les proves de
verificació realitzades, de forma que quede registrat el correcte
funcionament del sistema seqüencial programable.

110
Avaries i errades de programa
Avaria / Errada Causa Solució
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.

111
i portes lògiques
5.4 Funcions de
retenció.
5.5 Temporitzadors.
5.6 Pantalla LCD.
marxa. Avaries
tècniques.
Punts susceptibles d’avaria
Punt susceptible Forma de previndre’l

Ssp05

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Similaire à Ssp05

Similaire à Ssp05 (20)

Plus de Raül Solbes i Monzó

Plus de Raül Solbes i Monzó (20)

Dernier

Dernier (9)

Ssp05