Article sobre Empresa 2.0 publicat al Regió 7 del dia 18-2-2012

1. Regió7 | DIUMENGE, 19 DE FEBRER DEL 2012
ECONOMIA 29
EMPRESA 2.0, EL REPTE PER LA PRODUCTIVITAT
«Si fa un quant temps parlàvem de la ‘fractura digital’ actualment assistim en les nostres organitzacions a la ‘fractura
,
digital 2.0’ i com a directius i empresaris no podem permetre’ns el luxe que això passi a la nostra companyia»
,
pectes com la cerca d’informació, l’ús d’en- emple per a la gestió del coneixement (per confiança, i, en última instància, reduir la
llaços per organitzar la informació, l’autoria registrar referències, articles, notes tècni- fricció i accelerar els processos de negoci
per a la creació de continguts, l’etiquetatge ques...), facilitant la creació ràpida i fàcil de en què la gent està compromesa.
TRIBUNA dels continguts pels criteris personals, el co- continguts, el seu etiquetatge i posar-los a l’a- Accedir a coneixements i experiència
UNIVERSITÀRIA neixement en xarxa i l’ús de la tecnologia bast de la resta de l’organització de mane- que es poden utilitzar per formular un pla
RSS. Les tecnologies i aplicacions . tenen, ra simple, amb sindicació RSS. I trobaríem d’acció quan les decisions s’han de
Ramon Costa també, un valor molt important per ser moltíssims altres exemples i aplicacions prendre.
PROFESSOR DE GESTIÓ DE LES TIC DELS ESTUDIS utilitzades internament com a eines de co- per a la majoria de departaments i proces- Aprofitar els contactes professionals per
D’EMPRESA DE LA FUB
municació, col·laboració, treball en equip, sos empresarials. obtenir assessorament, consell,
accés a informació… En grans empreses podem trobar apli- referències...
egurament tots estaríem d’a- Per exemple, els blocs tenen una aplica- cació pràctica, també, per localitzar ex- Poder rebre alertes relacionades amb
S cord que un dels més impor-
tants fenòmens esdevinguts en
els primers anys d’aquest segle
ció pràctica i immediata en la gestió de pro-
jectes com aplicacions per tenir-ne un re-
gistre/diari, amb la informació ordenada,
perts –qui sap de què–, posar en contacte
equips distribuïts, identificar les persones re-
llevants quant a coneixements o nodes de re-
nous continguts i activitats a l’entorn del
treball corporatiu.
És fàcil adonar-se dels molts beneficis i
XXI ha estat la irrupció i extensió, massiva, classificada i arxivada cronològicament, lacions professionals, per exemple. La ma- avantatges que poden aportar aquestes ei-
de la web . i l’ús intensiu de les seves apli- amb l’opció de poder incloure comentaris joria d’aquestes eines i funcionalitats for- nes a les nostres empreses:
cacions (blocs, wikis…) i, especialment, de per part de l’equip i accessible, via RSS, pels marien part i/o es podrien integrar amb les Treball efectiu en equip
les xarxes socials i els microblocs, amb Fa- diferents stakeholders, de manera auto- nostres intranets i entorns col·laboratius em- Gestió de coneixement intern
cebook i Twitter, com a principals refe- màtica. O, per exemple, podem utilitzar les presarials, el que anomenaríem xarxes so- Millor comunicació interna i externa
rents, entre d’altres. wikis per a l’elaboració col·laborativa dels di- cials corporatives. Llavors, la qüestió és «per què no ho es-
A poc a poc les empreses han descobert ferents documents del projecte (actes, Si fem una anàlisi d’aquestes plataformes tem aplicant a la nostra organització?» I la
el valor que pot tenir per a elles ser presents guies, informes, manuals...). empresarials (xarxes socials corporatives) resposta, com és habitual, es pot trobar en
en aquestes xarxes a l’hora d’establir con- Però també podem aplicar les wikis a l’ho- trobarem que totes aporten una sèrie de be- el desconeixement de les eines, en la por del
tactes, converses i arribar a una bona part del ra d’elaborar i mantenir informació asso- neficis a les companyies: canvi organitzatiu, en una visió equivocada
seu públic potencial o bé, per exemple, per ciada als nostres processos de gestió de qua- Compartir la informació de l’equip i la de moltes d’aquestes aplicacions (són per a
posar en marxa nous canals de comunica- litat, per preparar materials de formació o de coordinació de les activitats relacionades frikies) i, sobretot, en la desconfiança, per
ció amb la seva comunitat (clients, usuaris…) producte per a la nostra xarxa comercial o amb el projecte afegint-hi permanència i part de la direcció i dels comandaments in-
o per definir grups de treball o comunitats per elaborar els documents de recull de pre- estructura de les comunicacions ad hoc. termedis a l’hora de posar en marxa noves
de pràctiques externes a la companyia. O, guntes freqüents dels clients (FAQs). O, per Delegar poder (empowerment) a les aplicacions. I, sobretot, pel canvi de cultu-
fins i tot, per poder gestionar processos de exemple, per crear i mantenir el manual de comunitats d’experts i grups de treball ra necessari en la manera de treballar i de di-
compravenda electrònica (BB) a través de benvinguda dels nous empleats o per pre- (amb espais per a interessos específics, rigir.
xarxes socials empresarials i sectorials. parar els continguts i detalls d’un esdeve- captura de millors pràctiques, difusió Si fa un quant temps parlàvem de la
Ara bé, el repte de les organitzacions ha niment o per fer les convocatòries i actes de d’innovació i proporcionar una xarxa de fractura digital, actualment estem assistint
estat i serà, durant els proper anys, com es- reunions. També podem considerar els suport informal). en les nostres organitzacions a la fractura di-
devenir una empresa ., concepte que ja es blocs i microblocs com a canals de comu- Facilitar la interacció social per ajudar gital ., i com a directius i empresaris no po-
va definir fa uns quants anys, el , per part nicació interna entre departaments o a ni- els professionals a establir i enfortir les dem permetre’ns el luxe que això passi a la
d’Andrew McAffee, i que es basava en as- vell corporatiu, i la seva aplicació, per ex- relacions personals i desenvolupar la nostra companyia.
CREIXEMENT ECONÒMIC I DÈFICIT
«Les reformes estructurals, totes, són obligades i doloroses. Si de moment s’aconsegueix aturar el creixement de l’atur,
s’haurà guanyat una batalla, no la guerra. Aquesta es guanyarà en altres fronts. Fins arribar al creixement»
ÁNGEL DÍAZ/EFE
Ara estan pujant a la superfície tots els
cadàvers de les bombolles d’una economia
mal estructurada, i no només de la im-
mobiliària. El govern anterior, després de
LLETRES DE CANVI negar el - la crisi, va tenir l’o-
currència d’intentar salvar els esculls amb
Celdoni Sala una política pseudokeynesiana d’aug-
SECRETARI DE LA FEDERACIÓ EMPRESARIAL
DE LA CATALUNYA CENTRAL
mentar el dèficit públic fins a uns límits
mai assolits fins aleshores. El límit de
l’, del PIB no s’havia donat mai des
a situació del país és gairebé que hi ha dades fiables. Ara, com que tot
L d’emergència perquè hi ha
pocs –per no dir-ne cap– as-
pectes dels que incideixen po-
el que erròniament es va fer es va finançar
amb deute públic, d’inversors forans i
propis obligats, s’ha de tornar, i mentres- Ruiz Gallardón, Sáenz de Santamaría i Rajoy, aquesta setmana al Congrés dels Diputats
sitivament en el benestar que no presen- tant reduir el percentatge si volem que es
tin estats de dèficit de qualsevol tipus. Però torni a trobar finançament a preus «nor- Epíleg: In Memoriam a Fraga menys rancúnia, però sense aprofundir ni
s’ha de distingir entre els dèficits estruc- mals». Al llarg de la vida he tingut la sort i l’o- estalviar allò del «llançament al mort». I en
turals, que són enquistats i tendeixen a la Per això les reformes estructurals, totes, portunitat, per circumstàncies diverses, de darrer lloc, els qui s’atribueixen fites que
permanència, i els dèficits cíclics, que són obligades i doloroses. Si de moment conèixer molta gent important i de viure no van, ni de lluny, viure, quan d’altres hi
són transitoris. Per recuperar el camí del s’aconsegueix aturar el creixement de l’a- de prop i de primera mà moments trans- érem i podem donar fe de les mentides. Ho
benestar i l’estabilitat econòmica en ge- tur, s’haurà guanyat una batalla, no la cendentals de la nostra història recent. explico amb la llibertat de no haver tingut
neral s’han de combatre tots, però sobre- guerra. Aquesta es guanyarà en altres Mai no he aspirat a res, políticament par- mai cap càrrec polític ni haver estat afiliat
tot els estructurals. I això sembla que és la fronts. Fins arribar al creixement, perquè lant, però gaudia i gaudeixo de l’amistat en- a cap de les operacions polítiques de Don
trajectòria que ha emprès el govern, i en- s’ha de parlar clar: o hi ha creixement eco- riquidora de moltes persones. Algunes Manuel (AP, CD, PP). Però després d’ha-
cara que les mesures trepitgen «ulls de nòmic o no hi ha competitivitat que valgui d’extraordinàries com Don Manuel Fraga. ver treballat com d’altres, fa anys, en una
poll» d’entrada, s’ha d’esperar què en re- i resolgui els dèficits que tenim: finança- Per això m’ha deixat mal gust de boca lle- tasca de reforma democràtica, fonamen-
sulta de la totalitat de les reformes sense ment, Seguretat Social i pensions, admi- gir certes coses arran de la seva mort. Co- tal i històrica, per estar on som avui. Jo per
desqualificacions prèvies i s’aconsegueix nistració pública general sobredimensio- ses i conclusions, de vegades elucubra- Fraga he estat un «Querido amigo....». Ni
tancar la tendència i remuntar els dèficits nada, estalvi, balances comercial i de pa- cions miserables i roïnes, per part de gent més ni tampoc menys. El veredicte sobre
cíclics i els estructurals. gaments... que no l’havien tractat mai. D’altres, amb ell el donarà la Història. Descansi en pau.