1. Com s’ha de llegir la Bíblia? Respon un especialista
Entrevista Prof. Dr. Francisco Varo. Professor de la Sagrada Escriptura
Pregunta: És fàcil o difícil entendre la Bíblia?
Resposta: Llegir la Bíblia i gaudir-ne no és difícil. Tot i que tampoc no sempre és fàcil
entendre bé el que es llegeix i treure’n profit. De vegades, fins i tot, el lector pot quedar
sumit en la perplexitat o ple d’inquietud, per exemple, davant de determinats passatges
que li ha comentat algun membre d’una secta (no, per cert, perquè aquest la sàpiga lle-
gir bé, sinó perquè la consulta amb més freqüència que molts catòlics). En canvi, quan
es llegeix la Sagrada Escriptura amb una certa preparació, es pot entendre bé el seu
missatge i aleshores s’obre davant els ulls un panorama d’una bellesa enlluernadora i
de gran utilitat pràctica. Però s’ha de saber fer. I, per fer-ho bé, no es pot prescindir
d’uns punts de referència que serveixin d’orientació.
P. Quins són aquests punts de referència necessaris per entendre bé les Escriptures?
R. Sant Gregori Magne, adreçant-se al metge Teodor, li diu: «Què és l’Escriptura sinó
una carta de Déu adreçada a la seva criatura?». Així expressa d’una manera gràfica
què és la Sagrada Escriptura per a un cristià: una carta de Déu; un missatge que li en-
via Aquell que el coneix bé i l’estima; un text escrit que li permet comunicar-se en tot mo-
ment amb Déu, d’una manera anàloga a com una carta és un mitjà de comunicació en-
tre persones. Cada carta d’una persona estimada té un encant singular. No només, ni
potser principalment, per les notícies que transmet. La podem llegir i rellegir a poc a poc,
com si prolonguéssim al nostre gust la conversa. Per això, de vegades ens agrada més
rebre una carta que una trucada de telèfon. Les cartes tenen avantatges i inconvenients.
És possible que qui la rebi no entengui cap expressió i, en aquest cas, no pot preguntar
i obtenir una resposta immediata, com passa en una conversa.
També pot succeir que un lector accidental de la carta no capti la principal part del mis-
satge que conté. Expressions com «allò del teu germà ja està resolt», «no m’oblido de
la teva cunyada, pobra», o «aquest any guanyarem la Lliga!», poden significar moltes
coses. Qui ho escriu ja sap que la persona a qui adreça la carta, sense necessitat de
descendir a exposicions complexes, entén el sentit adequat d’aquestes frases. En canvi,
quan falta aquesta sintonia entre escriptor i lector, una carta pot semblar una successió
de frases fosques, entretallades i incoherents: quin problema tenia el seu germà?, quina
desgràcia ha patit la seva cunyada?, quin equip diu que guanyarà la Lliga? Si això suc-
ceeix amb la simple transmissió de notícies, resulta encara més complex el que passa
quan s’insinuen sentiments. La frase «ja saps que nit i dia no m’oblido del que vam par-
lar» pot ser una declaració d’amor actualitzada o la simple informació que no ha pogut
oblidar la preocupació que comparteixen. La persona que llegeixi ocasionalment aques-
tes paraules no podrà captar la plenitud de sentit que amaguen.
Francisco Varo és professor de Sagrada Escriptura, ha publicat un article a la revista Palabra, en el
qual el lector pot ampliar alguns punts del que aquí ens comenta (Palabra 1997; 387: 40-44).
2. La lectura de la Bíblia ofereix els mateixos avantatges i inconvenients que es poden plan-
tejar amb una carta ordinària: sempre és possible llegir-la, rellegir-la, assaborir-la i tro-
bar-hi coses noves; però també cal esquivar esculls per entendre-la. Déu va voler i vol
fer-se entendre. Per això va parlar d’una manera humana, a persones concretes, amb
una situació cultural determinada. Cal, per tant, conèixer la distància cultural, geogrà-
fica i temporal que hi ha entre el moment en què va ser escrita i els nostres dies, per po-
der entendre les paraules i frases amb les quals ha estat redactada. La major part de la
Bíblia va ser escrita originalment en hebreu o grec, i alguns passatges en arameu. Com
que aquestes llengües són desconegudes per a molts lectors actuals, en primer lloc cal
trobar una bona traducció de la Sagrada Escriptura.
P. Com podem saber que és bona, correcta, una traducció de la Bíblia?
R. Ha de reunir, com a mínim, aquests dos requisits: 1r, que expressi en la nova llen-
gua, amb la màxima fidelitat possible, no cada una de les seves paraules, sinó cadas-
cun dels elements que en configuren la forma i el missatge; 2n, que hagi estat feta en
sintonia amb la fe de l’Església. Precisament, les dificultats que presenta la intel·lecció
de la Bíblia, que és per a tot lloc i temps, permet comprendre que el Senyor hagi insti-
tuït una autoritat perfectament identificable, amb l’assistència garantida de l’Esperit Sant
(Esperit de Veritat), perquè tots puguem tenir la seguretat de si és correcta o no, o més
o menys segura, una determinada interpretació del text sagrat. És fàcil entendre que no
pot ser bona «qualsevol traducció». Un primer punt de referència per cerciorar-se de la
correcció d’una edició bíblica és l’aprovació de la Conferència Episcopal.
La Bíblia va ser escrita fa uns 2.000 anys: alguns llibres encara fa més temps, i d’altres,
una mica menys. La major part dels seus relats se situen a la terra d’Israel i altres, a Egip-
te o Mesopotàmia. Per això, tenir algunes orientacions sobre la geografia d’aquestes
zones, així com sobre la seva història i literatura antigues, és important per entendre bé
les narracions.
A més d’esquivar aquests esculls tècnics esmentats, es requereix també accedir a la se-
va lectura amb les degudes disposicions interiors, en sintonia amb l’autor principal: Déu
mateix (es tracta d’«una carta de Déu»). No en captarà el missatge qui el llegeixi com
un simple llibre d’història o de venerables tradicions religioses.
P. Com s’ha format el conjunt de llibres que anomenem «Bíblia»?
R. El procés de redacció ha estat llarg i complex. Hi han intervingut molts autors en di-
versos moments de la història del poble de Déu durant gairebé un mil·lenni, i les seves
aportacions a l’obra final són molt variades en extensió i contingut. També el procés de
recepció d’aquests escrits per part d’Israel, en primer lloc, i de l’Església, posteriorment,
ha estat llarg. A poc a poc es van anar completant els diversos llibres que, a la vegada,
s’anaven incloent en col·leccions més àmplies: Pentateuc, Llibres Profètics, Escrits, Evan-
gelis, Cartes apostòliques, etc.
Tots aquests llibres es poden veure com una espècie de biblioteca, amb molts volums.
Però amb més propietat cal dir que formen un sol llibre, dividit en dues grans parts —
Antic i Nou Testament—, a la vegada constituïdes per nombrosos elements. La fe catòli-
ca veu la Bíblia com una unitat en la qual ressonen diferents veus amb diversos accents
3. però que, en la varietat d’estils i d’interpretacions, manifesta la riquesa inesgotable d’un
missatge coherent i unitari, que només és possible apreciar amb tota la seva riquesa a
la llum del misteri pasqual —Encarnació, Mort i Resurrecció— de Jesucrist.
Descarregat de http://www.conocereisdeverdad.org/website/index.php?id=162
(Traduït al català)
