Descripció de les accions dutes a terme fruit del conveni entre el Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
La experiencia de Cataluña en la gestión de residuos. Recogida de la materia ...
La cooperació l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència de Residus de Catalunya amb Bolívia
1. LA COOPERACIÓ ACCD-ARC AMB BOLÍVIA
Estado Plurinacional de Bolivia
Elisenda Realp. erealp@gencat.cat
Agencia de Residus de Catalunya
2. 2
1.098.580 Km2 d’Altiplà, Valls i Selva amazònica.
9 Departaments.
9 milions d’habitants, 60% indígena (36 grups).
Procés de canvi
3. CONVENI ACCD-ACA-ARC-MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y
AGUA BOLÍVIA
• 2007 – 2015
OBJECTIUS DE PARTIDA
• Programa de cooperació Departamental
• Cooperació Directa govern a govern. Institucions públiques
• Enfortiment institucional /Polítiques públiques/ generació de capacitats/ projectes multiplicables
LINIES D’ACCIÓ
GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS:
a) Enfortiment Operadors d’aigua (2007-2010)
b) Gestió integral de la conca del Katari (2007-2015)
GESTIÓ DE RESIDUS (2007-2015):
a) Enfortiment institucional/polítiques Públiques
b) Projectes municipals
c) Formació
PRESSUPOST EXECUTAT
RESIDUS (2007-2015): ARC-ACCD –545.000 euros Diputació BCN (Complementació)- 159.500 euros
AIGUA: ACCD-ACA (2007-2015) - 330.300 euros
4. ACTORS
A CATALUNYA
1) CONVENI MINISTERI MEDI AMBIENT I AIGUA DE
BOLÍVIA. (2007-2015)
• Agència Catalana de l’Aigua. (fins 2010)
• Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
(ACCD).
• Agència de Residus de Catalunya (ARC).
Els actors es distribueixen, segons les seves
capacitats i necessitats, les aportacions al
programa, essent aquestes tant financeres, com
d’assistència tècnica i de transferència de
coneixements.
A BOLÍVIA
• Ministerio de Medio Ambiente y Agua de Bolivia
(MMAyA).
• Universidad Pública- UMSA, carrera de Ingeniería
Química.
• Mancomunidad de municipios del Valle Alto.
• Municipio de El Alto.
• Municipio de Tiquipaya.
• Municipio de Vinto.
• Municipio de Sucre.
MAJOR IMPACTE DE LES ACTUACIONS
2) COMPLEMENTACIÓ PROJECTES MUNICIPIS
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2013-2014)
• Associació de Municipis Porta a Porta.
• Diputació de Barcelona
• Fundació ENT.
• Mancomunitat La Plana.
• TGA enginyeria.
• Spora. S.L.
• ARC
3) PROJECTES MUNICIPIS. FONS CATALÀ DE
COOPERACIÓ (2014-2015)
• Ajuntament de Sant Cugat
3) UNIVERSITAT / ALTRES ACTORS (en curs)
5. 1. Enfortiment Operadors Públics d’Aigua
2. Pla Director de la “Cuenca Katari “ ( Conca llac
titcaca, 12 municipis)
• 3 àrees de treball:
o Component Gestió de conca
o Component Hidrogeològic
o Component Hidrològic
• Estratègica per:
o Integrada dins l’estratègia de recuperació del llac
Titicaca.
o Abastament a La Paz i El Alto (2Milions de
persones)
o Font d’aigua vinculada a glaciars (retrocés glaciars
/canvi climàtic )
• Resultats més importants:
o Planificació des del coneixement tècnic
o Creació d’un equip de treball
o Model metodològic replicables
o Model de gestió de la conca participatiu
o Estrategia integral de recuperació de la conca
o Coordinació amb línea gestió de residus
o Apalancament de recursos d’altres finançadors
LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RECURSOS HÍDRICS 2007 – 2015
ESTRATEGIA
6. PLATAFORMA INTERINSTITUCIONAL
Directorio de la
Cuenca
MMAyA,GADLP,
GAM'S
Consejo Técnico
Instituciones
públicas, ONG's,
Fundaciones,
Coop.
Internacional,
otros.
Unidad Ejecutora
Plan Director
Cuenca Katari
Foro
Participativo
Social
Organizaciones
Sociales
HA ESDEVINGUT PROJECTE ESTRATÈGIC A NIVELL PAÍS:
ESTRATEGIA DE LA CONCA KATARI I LA RECUPERACIÓ DEL LLAC
TITICACA
7. D’AQUÍ
AQUÍ
RESIDU
RECURS
• Intercanvi Tècnic per Contribuir al Desenvolupament / Mobilitat de coneixements
• Importància als processos / al Context
• Estratègia a llarg plaç que generi impacte
• Sostenibilitat a llarg plaç: Empoderament / participació
• Generar sinèrgies
• Acció Exterior. Relacions internacionals/ bilaterals amb països tercers. Obertura d’horitzons
LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015
ESTRATEGIA
8. 8
PERQUÈ COOPERACIÓ EN MATÈRIA DE
GESTIÓ DE RESIDUS?
Una correcta gestió de residus permet
Treballar per l’assoliment de drets bàsics i altres temes
prioritaris per al desenvolupament
• DRET AL MEDI AMBIENT SALUDABLE / DRET DE LA
“MADRE TIERRA”: Prevenció de la contaminació del
sòl, aigua, aire
• DRET A L’AIGUA
•DRET A LA SALUT
•SOBIRANIA ALIMENTARIA
•GESTIÓ DE RISC
• CANVI CLIMÀTIC
•INCLUSIÓ SOCIAL, TREBALL DIGNE,EMPRENEDORIA
•EDUCACIÓ
•GOVERNABILITAT
•ECONOMÍA
La gestió de residus té components ambientals, econòmics i socials !!
11. ENFORTIMENT INSTITUCIONAL
GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS
REPLICABLES
FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ
NIVELLNACIONAL
NIVELLMUNICIPAL
LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015
ENFORTIMENT INSTITUCIONAL I POLÍTIQUES PÚBLIQUES
12. NIVELNACIONAL
POLÍTIQUES PÚBLIQUES I ENFORTIMENT INSTITUCIONAL
Creació Direcció Gesneral de
Residus (2008)
Elaboració Diagnòstico
Nacional i Departamentals
(2009-2010)
Elaboració Programa
Plurinacional de residus
2011-2015
Elaboració Guíes Técniques,
cartilles i materiales educatius
(2011-2015)
Elaboració , socialització i
aprovació de la Ley de
residuos sólidos (2011-2015)
Estudi infraestructures
Estudi Residus Industrials (
en curs 2015)
13. PROGRAMAS para INVERSIÓN EN RESIDUOS gestionados con
financiadores
PROGRAMA DE
GESTION INTEGRAL
DE RESIDUOS
SÓLIDOS BO-L1074
PROGRAMA DE
AGUA,
ALCANTARILLADO,
DRENAJE Y
RESIUDOS SÓLIDOS
PROGRAMA DE
DESARROLLO DEL
LAGO TITICACA
PROGRAMA DE
CUENCA DEL
POOPÓfinanciado
PROGRAMA DE
FORTALECIMIENTO
AL SECTOR DE
RESIDUOS SÓLIDOS
PROGRAMA DE
EDUCACIÓN
AMBIENTAL - DESCOM
Fruit de la Planificació s’han aconseguit sinèrgies per canalitzar fons per
Programes d’inversió per implementar les polítiques en gestió de residus
14. ENFORTIMENT INSTITUCIONAL
GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS
REPLICABLES
FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ
NIVELLNACIONAL
NIVELLMUNICIPAL
LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015
FORMACIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ
15. LA FORMACIÓ i CAPACITACIÓ
TALLERS i DIFUSIÓ DIPLOMAT DE GESTIÓ DE
RESIDUS (UMSA- ARC-
MINISTERIO MEDIO AMBIENTE
FORMACIÓ
16. ENFORTIMENT INSTITUCIONAL
GESTIÓ OPERATIVA I EXPERIÈNCIES MUNICIPALS
REPLICABLES
FORMACIÓ, COMUNICACIÓ, PARTICIPACIÓ
NIVELLNACIONAL
NIVELLMUNICIPAL
LÍNEA D’ACCIÓ: GESTIÓ DE RESIDUS 2007 – 2015
PROJECTES MUNICIPALS EN GESTIÓ DE RESIDUS PER A SER
REPLICATS
17. NIVELMUNICIPAL
PROJECTES REPLICABLES
RECOLLIDA SELECTIVA I COMPOSTATGE.
MUNICIPI DE TIQUIPAYA
• Recol.lecció selectiva a 5
barris del municipi
• Campanya Comunicació /
Participació
• Educació / contenidors
selectiva a escoles
• Espai educatiu
• Compostatge domiciliari i
comunitari
• Compostatge plantes baix
cost de ventilació forçada
• Equips: trituradora, mesa
cribadora…
• Intercanvis i formació a
Catalunya
22. NIVELMUNICIPAL
PROJECTES REPLICABLES
RECOL.LECCIÓ SELECTIVA I COMPOSTATGE
MUNICIPI VINTO
• Recol.lecció selectiva a 3
barris del municipi
• Campanya de comunicació
• Educació / contenidors
sel.lectiva en escoles
• Espai educatiu
• Plantes compostatge baix
cost
• Compostatge domiciliari
• Equips : chata
conformadora de piles,
trommel, trituradora…
• Intercanvis d’autoritats a
Catalunya
24. NIVELMUNICIPAL
•Recol.lecció selectiva
residus orgànics mercat
•Compostatge (mètode
aireació forçada)
•Equips ; cinta,
homogenitzador, trómmel
•Lombricultura a gran
escala
•Viver per reforestació
màrges del riu degradats
•Educació ambiental / espai
educatiu
PROJECTES REPLICABLES
RECOL.LECCIÓ SELECTIVA Y COMPOSTATGE
MUNICIPI DE EL ALTO
26. 26
Clausura de l’antic abocador de El Alto
Sistemas auxiliares
Captación y planta de
lixiviados
Captación de biogás
Monitoreo de aguas
subterráneas
Cobertura final
27. NIVELMUNICIPAL
Programa inclusió social i
generació treball digne:
• Organització de 2
asociacions de 25
recol.lectores
• Recol.lecció porta a porta
• Equips per centre d’acopi:
motocargo, balança, mesa
separadora, enfardadora
• Campanya de
comunicación /educació
PROJECTES REPLICABLES
MILLORES ABOCADOR, COMPOSTATGE, INCLUSIÓ SOCIAL
MUNICIPI DE SUCRE
Millores a l’abocador:
• Lixiviats
• Biogàs
• Estudis ambientals
Compostatge:
• Recol.lecció mercats
• Planta compostatge
d’aireaciò forçada
29. NIVELMUNICIPAL
PROJECTES REPLICABLES
PROGRAMA GESTIÓ DE RESIDUS MANCOMUNAT
MANCOMUNIDAD DE MUNICIPIOS DEL VALLE ALTO DE
COCHABAMBA
• Elaboració del Programa
Mancomunat de GIRS
• Tallers de socialización i de
capacitació en compostatge
• Curs a Catalunya
• Seminari internacional a
Bolivia
• Elaboració material
educatiu i comunicatiu
• Implementació de tres
centres pilot de
compostatge
• Assistència tècnica
30. • Bolívia compta amb polítiques públiques en gestió de residus, normativa i una institucionalitat
consolidada i capacitada per dur a terme aquestes les polítiques
• Bolívia compta amb polítiques públiques en gestió de residus apropiades al seu context i en línia amb
les polítiques internacionals de l’economia circular (residu és recurs). Aquestes polítiques permeten
un desenvolupament des d’una perspectiva de drets ambientals, socials i econòmics
• Bolívia compta amb programes de formació que garanteixen el recurs humà que ha d’implementar les
polítiques públiques al país.
• Bolívia compta amb projectes municipals modèlics i exitosos que ja comencen a ser replicats
• Al respecte dels projectes municipals implementats, cadascú aporta algun valor afegit. En global:
implementen per primer cop a Bolívia la recollida selectiva i el compostatge de forma efectiva i
sostenible, integren aspectes d’inclusió social especialment a les dones i aspectes d’educació,
impliquen a la comunitat i aconsegueixen tancar el cicle incorporant el compost a l’agricultura
orgànica.
• La cooperació catalana s’ha situat a Bolívia com una cooperació que treballa de forma horitzontal i no
condicionada
• Catalunya és referent a Bolívia en matèria de residus
• La cooperació catalana ha aconseguit generar sinèrgies (o estan en construcció) entorn a un sector
prioritari i on Catalunya té expertesa.
• Mitjançant l’acompanyament en la planificació s’ha posat la llavor per a que el sector disposi de
finançament per a la implementació per part del propi govern local i altres donants internacionals
RESULTATS
31. BONES PRÀCTIQUES / APRENENTATGES
• Aportació que inclou: Finançament, Assistència Tècnica, Infraestructures, Formació, presència a terreny
• Estratègia a llarg termini
• Cooperació bilateral estratègica per contribuir a polítiques públiques partint de l’expertesa de Catalunya
• Cooperació tècnica de doble via. Intercanvi tècnic, mobilitat de coneixements.
• Cooperació amb enfocament de drets
• Cooperació horitzontal
• Cooperació govern a govern. Incidència en l’actor titular d’obligacions, responsable de drets.
• Cooperació a demanda dels socis locals
• Sostenibilitat vinculada a l’apropiació de les contraparts locals
• Apropiació al context
• Amb recursos relativament limitats posa llavor i aconsegueix contribució d’altres donants
• Projectes exemplificadors que aporten al desenvolupament en aspectes ambientals, econòmics i socials
• Capacitat incidència en acció exterior
Dificultats: Debilitat institucional del país receptor, molta energia posada en la gestió / empènyer / estar
present
32. ELEMENTS DE COMUNICACIÓ
• Llibret de bones pràctiques
• Videos
o Compostaje en Bolivia. Tiquipaya y Vinto, dos experiencias de
éxito.
• http://www.youtube.com/watch?v=2PUHs51NDs0
o La Cooperació Catalana a Bolívia (en curs)