Aquesta no es la nostra crisi perquè hem de pagar-la

1. AQUESTA NO ÉS LA NOSTRA CRISI!
PER QUÈ HEM DE PAGAR-LA?
E
ls ciutadans i ciutada- Clar que això no és pura car vagues de solidaritat de
nes del carrer, els i les casualitat sinó que portem tren- treballadors d'una empresa o
que treballem i fem ta anys de suposada democrà- sector amb els d'altres empre-
moure l'economia amb cia en la qual lluny d'avançar i ses, ni es puguin fer vagues
el consum diari, som també els consolidar les condicions de alternes entre centres o sec-
que aportem la immensa majo- vida aconseguides amb anys cions d'una mateixa empresa.
ria dels fons de l'Estat, a través de lluites i sofriment contra la
dels nostres impostos, que se dictadura, el que hem aconse- Per altra banda, la col·labo-
suposa que són per a millorar el guit és anar perdent-les a poc a ració de les mútues i Tribunals
benestar de qui els paguem, poc fruit de la col·laboració dels Mèdics de la Seguretat Social
mantenint i creant béns i ser- polítics d'esquerres i dretes i (CRAM) amb el beneplàcit dels
veis públics. els sindicalistes corretges de sindicats “representatius” en el
transmissió dels mateixos, als que anomenen lluita contra
No obstant això veiem que quals van atorgar el diploma de l'absentisme, que suposen
això no és així, perquè la gran representatius perquè signes- donar l'alta a persones en
majoria dels mateixos va desti- sin tot el que es determinava situació de ILT sense estar
nada a engreixar les arques des de les instàncies dels curades i sense que existeixi
dels que més tenen: especula- poders polític i financer. un control de les causes d'a-
dors, banquers, empresaris, quest absentisme com són els
mafiosos i corruptes; és a dir, Així hem vist com de tenir elevats ritmes de treball, la
les arques dels que ens esta- una estabilitat laboral, s'ha pressió dels comandaments
fen i exploten diàriament, els passat en aquests anys a gai- (MOBBING) per a obtenir
quals, no conformes amb això, rebé un acomiadament lliure i majors rendiments i per a acon-
quan es trenca el sac de la a unes lleis que afavoreixen seguir la submissió sense con-
seva avarícia, ens demanen els l'abús d'autoritat patronal, el dicions als seus dictats. Això
nostres diners per a seguir xantatge permanent i el unit al brutal encariment de
engreixant, i els polítics triats menyspreu pels drets dels tre- l'habitatge i de les hipoteques
perquè administrin aquests balladors i la salut laboral, a per efectes de l'encariment
diners els hi lliuren sense més d'importants retallades dels diners, a més de la majoria
objecció. És una cosa així com salarials via rebaixes en els d'articles de primera necessi-
l'estafa de la estampeta, però convenis d'empresa o sector i tat, està contribuint a empitjorar
legal, perquè l'hi lliuren els nos- d'una retallada del dret de greument les condicions de
tres representants legals a la vaga que el fan gairebé inútil, vida de les classes treballado-
vista de tots. com el que no es pugui convo- res.

2. Amb tot això, la il·lusió per una amb enfrontaments per xorrades creient a aquests polítics que sumir encara que sigui en res salarials i millors condicions
democràcia real com la que com la unitat d'Espanya i altres tantes vegades ens han coses poc útils, tenim millor de vida, per recuperar els drets
somiàvem, s'ha esfumat, i els per l'estil, com si això fos allò que enganyat i a aquests sindica- nivell de vida, i, per a això, que comentavem anteriorment.
nostres polítics, per a no afrontar hauria de solucionar els nostres listes que tantes vegades ens seguim pensant que fent més També seguim acceptant com a
la realitat del que prometen en les problemes. han traït i ens segueixen hores extres podem viure normal que empresaris i usu-
eleccions ni les solucions que el El dolent és que després de traint, i seguim pensant que millor perquè és més còmode rers es vulguin enriquir ràpida-
poble exigim, ens entretenen trenta anys àdhuc seguim tenint més possibilitat de con- fer-lo així que lluitar per millo- ment grà cies a nosaltres.
A veure si la crisi ens serveix a nosaltres d'alguna cosa. Almenys per a veure clara la teranyina de mentides en les quals ens han tingut embolicats tots
aquests anys. Naturalment, quan deixem a les èlits del poder que decideixin sobre el nostre futur ho fan en el seu propi benefici i en el nostre perjudici.
P
er tant, si aconseguim
que amb la nostra pro-
testa, amb la nostra
acció i mobilització,
s'implanti el sentit comú, la
transparència, la responsabilitat
i la participació directa, aprofun-
dint en una democràcia real,
farem que les coses canviïn i
que l'evolució vagi en sentit
contrari del que ha anat tots
aquests anys.
Per tant, com contribució a
aquesta dinàmica mobilitzado-
ra i al debat social, que des de
CGT entenem que s'hauria
d'estar donant per a superar la
crisi actual, que no és òbvia-
ment tasca senzilla, però que
ajudaria a prendre mesures
que suposin un canvi real,
proposem tres principis i set
mesures urgents per a supe-
rar la crisi i avançar cap a un
món nou.
• Quan advertíem, als economistes i als polítics, que era una bogeria establir en el projecte de Tractat de Constitució per a Europa límits al dèficit públic i al
deute públic.
• Quan assenyalàvem que desregular els mercats financers era òbviament preparar el desastre econòmic.
• Quan dèiem que privatitzar (i diem, el projecte de privatitzar segueix a plena màquina, amb el projecte europeu de Bolonya quant a universitats, o el recent pro-
jecte de la Llei sobre l'ensenyament de Catalunya, o les fundacions i externalitzacions en el tema sanitari, i naturalment, a nivell general, amb les directives de
serveis de la UE, i a nivells globals amb el AGCS i l'OMC) els serveis públics, o introduir elements de “mercantilització” en els mateixos, és abocar-se a privar a
la ciutadania dels seus drets essencials.
• Quan vam advertir que la independència dels bancs centrals era crear un poder opac, que no trigaria a introduir greus riscos, de connivència amb el poder finan-
cer, del com constituiria una espècie de consell general.
• Partíem d'una anàlisi exhaustiva i reflexiva dels problemes que se'ns plantejaven. No se'ns va escoltar, clar. Naturalment, no interessava als financiadors d'es-
tudis. Els mateixos genis que assenyalen ara que tot era imprevisible. O porten la seva desvergonya a sostenir els errors i no donar-hi solucions, malgrat els
excessos que han provocat els seus consells, els seus mentors i financiadors. La recent reunió del G-20 insisteix a promoure el comerç mundial a través de l'OMC!
L
es polítiques (i els con- cients per a cobrir els 675 de dòlars) i previstos (2,5 York, la Jornada, Mèxic, 25 de és l'economia per degoteig (o
sells) d'aquests genis bilions de dòlars del total de bilions més) equivalen al total novembre de 2008). trickle down) que havia de fer
han produït efectes for- derivats generats, segons el de les despeses combinades arribar la prosperitat a tots, als
midables. Per exemple, Banc de Pagaments del Pla Marshall, la compra de I tot això en una situació de pobres en últim lloc, clar. D'altra
el PIB (la suma de totes les Internacional de Basilea, o la Louisiana, la guerra de gravíssims forats en el deute banda, aquest és el resultat del
transaccions) durant 50 anys en Banc central dels bancs cen- Corea, la guerra de Vietnam i el acumulat ja per l'economia vudú període de menor intervenció de
els EUA (i 420 anys del PIB trals, en aquest embolat. pressupost total des dels seus (reducció d'impostos i multiplica- l'Estat, (en benefici de la ciuta-
d'Espanya i 20 anys del PIB Segons ABC-News la suma de inicis de la NASA (David ció de les subvencions a les dania, s'entén) en l'economia de
mundial) tot just serien sufi- rescats realitzats (uns 5 bilions Brooks, corresponsal a Nova grans empreses i als rics). Això la història.
PRINCIPI DE TRANSPARÈNCIA
E
ls càrrecs casos, els que exerceixen i completa. Al que han d'afe- produeïx els seus grans
públics i totes poder es plantegen, en la gir-se mecanismes que per- desastres) exerceixi la seva
les funcions pràctica, sinó d'un element metin, a qui ho desitgi, indivi- influència, greument perjudi-
en que s'a- veritablement substantiu. I, dual i col·lectivament, estar cial sobre les persones i la
dopten, o poden adop- per descomptat, la transpa- informats adequadament, i societat. Per això, ha de regu-
tar-se, decisions amb rència no té a veure amb exercir un control públic i efec- lar-se la "lliure" circulació de
transcendència col·lec- empreses privades encarre- tiu, mitjançant mecanismes de capitals i restaurar-se el delic-
tiva, han de constituir gades de controlar, en algun rendició de comptes (accoun- te de fugida de capitals, quan
no una forma de poder, aspecte, com auditores, ting), podent reclamar davant planteja riscos potencialment
sinó una mera funció bancs industrials o de qualifi- el poder judicial i les instàncies catastròfics, així com restau-
social. Per tant, la cació de riscos. Model que ha de control administratiu. rar els controls de canvis, com
transparència ha de fracassat miserablement, tal mecanismes públics d'acció
fer-los realment res- com va revelar l'explosió de la Al mateix temps, es tracta contra la delinqüència organit-
ponsables davant la bombolla de les empreses d'evitar que el poder dels zada i, al mateix temps, per al
societat. punt.com i acaba de demos- diners (un poder privat i, per control de les finances i la
trar la bombolla immobiliària. tant, irresponsable i arbitrari, superació de les crisis i del
No es tracta d'una que a través de l'anonimat, cicle dels negocis.
simple formalitat, com Es tracta de donar una per exemple, dels paradisos
en el millor dels informació pública, permanent fiscals i del secret bancari,

3. PRINCIPI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DIRECTA I APROFUNDIMENT DEMOCRÀTIC
A
questa crisi, com poder econòmic, o una suma
totes les derivades d'interessos públics-privats,
del cicle dels nego- que fa cecs als controladors a
cis, ha posat en qualsevol cosa que no sigui el
relleu que qui produeixen els major benefici de les empre-
grans desastres són els ses privades, o més encara,
màxims dirigents de les orga- dels cleptòcrates que les diri-
nitzacions més poderoses, geixen, en perjudici de la ciu-
quan se'ls permet actuar en el tadania en general, dels contri-
seu propi benefici, i amb una buents, dels clients, dels tre-
dinàmica d'incentius que, per balladors i encara dels propis
fosca i sense control, els esti- socis i accionistes.
mula a una cobdícia sense
límits. Per descomptat, el fet En tot cas, tal com el premi
de crear institucions regulado- Nóbel d'economia 2001,
res independents, en aïllament Joseph Stiglitz, proposa, les
tecnocrático segons l'expres- instàncies de control, com els
sió del Banc Mundial, sense Bancs Centrals, i, per exten-
control ciutadà, com ha oco- sió, les Comissions de Control
rregut amb els Bancs centrals, dels mercats o de Sectors
l'única cosa que produeix, tal econòmics estratègics, han de
com ja havíem advertit repeti- constituir-se amb una partici-
dament i la crisi ha acreditat pació tripartita de la ciutada- dors, que són els beneficiaris judicats, amb elecció i control tius concernits.
més enllà de tot dubte, és un nia, els usuaris i els treballa- o almenys els potencials per- directe per part dels col·lec-
PRINCIPI DE LLIURE EXPERIMENTACIÓ
O
com ho va expres- col·lectius de treballadors i empreses i transnacionals. dania, de manera que superin el
sar poèticament el experiències comunitàries o ter- corporativisme i la burocratitza-
subcomandant cer sector, almenys, les matei- I naturalment estan els ser- ció, que han constituït la xacra i
Marcos “un món en xes facilitats de finançament, veis públics i les empreses públi- l'esquerda que ha permès als
el qual càpiguen tots els ajudes i atenció pública, que ques productives. Des del nivell representants del projecte neoli-
mons”. Dit senzillament: fo- reben i han rebut durant tots local als nivells superiors, sem- beral ficar la ungla entre la ciuta-
mentar l'experimentació so- aquests anys, amb resultats de pre sota control directe dels dania i convèncer a l'opinió
cial, oferint als projectes soli- mediocres a pèssims, les col·lectius afectats, treballadors, pública sobre la “necessitat” de
daris, tals com cooperatives, empreses comercials, grans usuaris i per descomptat ciuta- les privatitzacions.
Al fil d'aquests principis, que han d'impedir la repetició de desastres com l'actual, tant derivats de la crisi, com els que ja existien amb anterioritat, es proposen les següents:
SET MESURES URGENTS
PRIMERA
C
reació d'una comis- ció dels administradors, retro- activitat, és necessari rendir
sió d'investigació de acció dels efectes de la fallida, comptes.
les circumstàncies i restitució a la massa de béns
responsabilitats per dels que han estat distrets de Per què hauria de ser dife-
les insolvències que requerei- forma irregular. rent destinar ingents quantitats
xen salvament a càrrec de de diners públics, que hauran
l'Estat. Restitució dels fons Quan es tracta d'empreses, de pagar-se a costa de la ciu-
il·lícita o irregularment sostrets com les entitats financeres, tadania, a salvar determinats
a les empreses salvades. Quan que cal salvar amb fons negocis, en benefici dels que
una empresa queda en situació públics, han de depurar-se a contribueïxen poc, i utilitzen
d'insolvència, sigui en un país o més les responsabilitats dels tots els trucs per a contribuir
internacionalment, s'apliquen reguladors i les entitats. I, menys, quan existeixen indicis
procediments que impliquen naturalment, quan es desti- clars de responsabilitat?
investigació dels fets, interdic- nen fons públics a alguna
SEGONA TERCERA
R Ú
ecuperació i enforti- s del dèficit i superà- d'una pesada càrrega de deute
ment dels serveis vit, del deute i el crè- públic, en benefici privat, que la
públics i del sector dit públics, com secta neoliberal intentarà que
públic. El sector públic mecanismes de con- constitueixi un obstacle insalva-
constituïx una reserva de fortale- trol de l'evolució econòmica, ble per a atendre a les necessi-
sa i estabilitat social i econòmica. supressió dels límits al dèficit tats socials i mediambientals
Al mateix temps que els serveis públic anual i al deute públic acu- urgents i ineludibles.
públics essencials contribueï- mulat, control públic democràtic i
xen, en tota circumstància, a transparent sobre l'evolució eco-
garantir els drets essencials de nòmica.
ciutadania.
El resultat de la situació de
Naturalment la destrucció, predomini del poder privat sobre
dels serveis públics i de les la ciutadania, que l'Estat, pilotat
empreses públiques producti- per tots els polítics que han parti-
ves, via deterioració del servei, cipat del seu poder en els últims
externalitzacions, subcontrates a suprimir el control, ha produït públics que caldrà gastar per a trenta anys, plegant-se a les pres-
i, finalment, privatitzacions, al una deterioració considerable i crear demanda efectiva, que sions o participant del projecte
mateix temps que s'ha procedit ha estat sens dubte un factor engegui l'activitat paralitzada neoliberal, és el desastre actual.
a encadenar als reguladors de que ha contribuït tant a produir per la crisi, han de gastar-se en
l'activitat privada als interessos com a agreujar la crisi. l'enfortiment d'aquests serveis i Naturalment la “solució” que
privats que se suposa havien de del propi sector públic, capaç es deriva de les mesures, fins
controlar, quan no s'ha procedit Per descomptat, els fons de crear estalvi públic. ara adoptades, és l'aparició

4. QUARTA
C
ontrol dels mercats sa, o bé una reducció de la fisca- A això se li afegeixen, en el procedeixi a través de les altres
financers. Supressió litat per als patrimonis i rendes cas dels paradisos fiscals, la mesures, un impost sobre
dels paradisos fis- més mòbils (o sigui els diners, el cobertura de tot tipus de delic- transaccions cambiaries (tipus
cals, establiment de capital), amb el corresponent tes, especialment els més taxa Tobin) pot reduir les ten-
controls de canvis, regulació de increment de la tributació per a greus, inclosos tràfics il·legals, sions monetàries més greus i
la circulació de capitals, harmo- altres rendes menys mòbils (o de persones i béns, corrupció, desinflar el globus dels fons
nització de la fiscalitat en l'àmbit sigui el treball), amb el que màfies o blanqueig de capitals especulatius globals fora de
estatal i entre Estats, especial- paguen més qui menys tenen, o procedents d'activitats il·lícites. control.
ment dels inclosos en un mateix bé la reducció dels recursos Per descomptat, és impres-
espai econòmic –com la UE– . públics, el que dificulta o impos- cindible controlar les transac- Per tant, els tractats i orga-
sibilita atendre a les necessitats cions especulatives, i les institu- nitzacions internacionals, si
La competència fiscal entre més greus i urgents. Fins i tot cions que les fan possibles, per volem superar la depressió que
sobiranies, en virtut del “dret” a la atendre a aquestes situacions de exemple els mercats de divises, se'ns ve damunt, han d'incloure
lliure circulació de capitals supo- crisis i depressió. per a això, en els casos que no aquestes normes.
CINQUENA
R
egulació de l'activitat càrrec de la seva viabilitat i pro- Per descomptat, el problema
econòmica, enforti- ducció, amb ajuda pública per de fons és un problema ètic. Un
ment del tercer sector al seu reflotament i assessora- problema de valors. I en el fons
i, en general, de les ment. Eliminació dels obstacles del fons, l'existència de progra-
activitats socials i econòmiques a les dones i als sectors socials mes d'incentius absurds,
no comercials. Estudi de l'apli- discriminats. fomentats pels seus beneficia-
cació de possibles sistemes de ris, que determinen dinàmiques
renda bàsica. Establiment d'un Naturalment, la "llibertat" socials torçades en perjudici de
salari mínim i d'un salari màxim econòmica, en situacions d'asi- les grans majories. Per des-
(aquest representaria un múlti- metria o desigualtat decisiva, comptat, processos com el de
ple d'aquell). Repartiment del no és res més que el desenvo- Bolonya, que pretenen deixar
treball amb la reducció de la jor- lupament del poder dels diners, reduït l'ensenyament superior a
nada laboral (d'entrada, a 35 l'esclavitud de la majoria en un mecanisme de promoció
hores) en la quantitat que sigui benefici d'uns pocs rics i dels dels valors crematístics (dels
necessària fins al repartiment seus instruments corporatius. diners), van en la pitjor de les
real del treball, sense disminu- Això és un fet banalment obvi direccions possibles.
ció dels sous i amb l'eliminació des d'Aristòtil fins els nostres
total de les hores extres. Tota dies. Naturalment, per contra, l'e- ris. Al mateix temps la superació incentius, en un nou enfoca-
empresa amb amenaça de tan- xistència de sectors i mitjans de de les discriminacions implica ment ètic, que moguin a la soli-
cament, deslocalització o ERO Per tant, la regulació suposa vida no crematístics (no basats integrar valors (per exemple, daritat. Però primer de tot és la
ha de possibilitar la seva cessió la llibertat efectiva dels més i un en els diners i/o en el mercat de valors femenins). llibertat, a ningú se l'obliga, un
al col·lectiu de treballadors i tre- principi garantista dels drets de treball) suposa un reforçament món en el qual càpiguen, folga-
balladores amatents a fer-se ciutadania. pràctic d'aquests valors solida- Es tracta d'introduir millors dament, tots els mons.
SISENA
P
roducció desmateriali- la subvenció perpètua, encara són una "superació" de les inhi- cumulació privada, fa imprescin-
zada, producció en ho és més en període de crisi i bicions que el moviment alter- dible el creixement econòmic
proximitat, sobirania depressió. mundista va imposar al desen- simplement per a mantenir el
alimentària, agricultu- volupament de les liberalitza- mateix nivell d'ocupació.
ra ecològica, energia alternati- I ho és perquè els recursos cions que l'OMC ha imposat,
va, decreixement. que es posen en mans del amb el que les coses poden Per descomptat, la caiguda
Es tracta de fer en bona públic, a través del dèficit i de empitjorar, i molt. En tot cas els d'activitat provocada per la crisi,
mesura possible la solució inter- l'endeutament, poden ser alts funcionaris que escriuen de manera desordenada, és el
na de les situacions crítiques, aspirats per la competència la “lletra petita” dels tractats, problema.
superant el xantatge derivat de exterior que, faltant harmonia profundament lligats als inte-
la globalització neoliberal. de les institucions, actua en ressos privats, es pleguen La solució és la reducció
contra dels espais on la ciuta- fàcilment a les pressions de les ordenada dels consums
Si és greu la deslocalització dania i els treballadors han transnacionals i els rics cobejo- (decreixement), garantint les
d'activitats de les empreses aconseguit drets. sos. necessitats bàsiques i millorant
transnacionals, i de les nacio- la situació dels desfavorits, al
nals també, i encara ho és més De tal sort que únicament les Clar, el problema és que els mateix temps que s'estableixen
el xantatge permanent a que mesures globals podrien ser efi- dels governs, almenys dels del polítics, sigui en l'àmbit d'un uns incentius sans per a l'activi-
sotmet als propis treballadors, i caces. I ja hem vist el que, fal- G-20. O sigui menys que res. Estat o en l'internacional, tenen tat social. D'aquesta manera se
a les institucions col·lectives, el tant una enèrgica mobilització una excusa perfecta, en el substitueïx el creixement eco-
que condueïx a la pèrdua per- ciutadana i consciència pública, De fet les úniques mesures règim actual, doncs l'increment nòmic com objectiu, per l'aug-
manent de la pròpia dignitat i a podem esperar de les reunions que van més enllà de la retòrica de productivitat, destinada a l'a- ment del benestar.
SETENA
D
esglobalizació neoli- I per descomptat, fer-nos
beral, globalització conscients que deixem que
solidària. D'una ban- uns altres decideixin sobre els
da, cal modificar l'ar- interessos comuns, ho faran
quitectura global, de manera en el seu propi benefici en
que sigui la ciutadania, i no els perjudici dels que no han par-
plutòcrates, qui adoptin les deci- ticipat. O, dit d'una altra mane-
sions. Perquè, no ens engan- ra, si lliurem a un demostrat lla-
yem, quan és qüestió d'interes- dre la clau de la nostra casa i li
sos, qui adopten les decisions diem on tenim les coses valuo-
ho fan gairebé sempre, per no ses, ens estranyarem després
dir sempre, en benefici propi. que ens robi?
Naturalment, el que cal refundar
són les Nacions Unides, on el
que han de ser representats són
els interessos de la ciutadania, Document realitzat per la
els interessos comuns de la Federació Comarcal del
humanitat. Baix Llobregat de la CGT