SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  33
Télécharger pour lire hors ligne
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2012 · núm. 144· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




      No
      deixem que
      el capitalisme
      arruïni les
      nostres vides!
Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 144 · Novembre 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




     No
     deixem que
     el capitalisme
     arruïni les
     nostres vides!
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                     Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          L’èxit de la vaga
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT




                                          general del 14N ens
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax




                                          marca el camí a seguir
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)


                                          P
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de                   er a la CGT, la vaga general del 14N
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració                    ha estat un èxit inqüestionable com a
Pública (FAPC)                            vaga general, laboral, social, de consum
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn           i ciutadana, cobrint totes les perspectives
Tel. 933103362. Fax 933107110             previstes. D’una banda, el 14N ha estat
FEDERACIONS COMARCALS                     una vaga general laboral molt important
                                          atès que milions de treballadors i treba-
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada       lladores l’han secundat, podent parlar-
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
                                          se d’un seguiment proper al 90% en els
Baix Camp/Priorat                         principals sectors industrials, automoció,
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat                  petroquímiques, transports per terra, mar
Tel. 977340883. Fax 977128041
                                          i aire, telecomunicacions, construcció,
Baix Llobregat                            serveis públics, educació, sanitat, televi-
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat                sions,...
Tel. 933779163. Fax 933777551
                                          Així mateix, la vaga general del 14 N ha
Comerç, 5. 08840 Viladecans               estat un èxit des del punt de vaga de con-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14                     sum, havent tancat un percentatge proper
Baix Penedès                              al 60% del petit comerç i la població ma-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        joritàriament no ha acudit als comerços i
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com                botigues, demostrant que seguim tenint
Barcelonès Nord                           dignitat.
Alfons XII, 109. 08912 Badalona           La vaga general del 14N també ha estat
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                          un èxit com vaga social a nivell de presèn-
Garraf-Penedès                            cia en el carrer, les manifestacions que es
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat          van celebrar al llarg de tot l’estat espan-
Tel. i fax 938934261
                                          yol ha estat molt majoritàries integrant a
Maresme
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -            la majoria de la població que ha fet vaga
maresme.cgt@gmail.com                     i a qui no han pogut fer-la per estar sen-          verns autonòmics van fer dels piquets in-            seguirà però ja estem millor preparats, i             sindicalisme combatiu i els moviments
Tel. i fax 937909034
                                          se treball, ser pensionista, estar desno-           formatius, de les organitzacions sindicals           seguirem treballant colze a colze amb el              socials.
Vallès Oriental                           nat, ser jove sense expectatives ni futur           i socials, mandatant a la policia perquè
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt.mollet.vo@gmail.com                   o per la comprensible por a represàlies             provoqués impunement a les i els treballa-
Tel. 935931545. Fax 935793173
                                          de l’empresariat i els seus directius.              dors, detinint i actuant violentament contra
                                                                                              les i els manifestants o els reporters grà-
                                                                                                                                                      Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                L’assistència en les manifestacions con-
Girona                                    vocades va ser massiva i deixava clar,              fics, acorralant fins i tot a les pròpies seus
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005         sense cap tipus de dubte, que el poble              dels sindicats de la CGT com va succeïr
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat                  està en el carrer rebutjant les polítiques          a València, Sevilla i Madrid. També cal
Tel. 972231034. Fax 972231219
                                          de reformes, de retallades, d’ajustament,           destacar la violencia policial produïda en
Ponent                                    de pagament del deute, les polítiques an-           diverses manifestacions, provocant dese-
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat                   tisocials de falta de llibertats, les polítiques    nes de ferits i detinguts.
Tel. 973275357. Fax 973271630
                                          repressives i autoritàries. La vaga general         La CGT advertim al(s) Govern(s) que no
Camp de Tarragona                         del 14 N ha estat també una jornada eu-             pot jugar amb el poble, que no pot riure’s
Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici
2, 3a Planta, 43005 Tarragona             ropea a l’haver-se convocat vaga general            de les seves necessitats com persones,
cgttarragona@cgt.es
Tel. 977242580 i fax 977241528            amb èxit a Portugal, Grècia, Itàlia, Bèlgica,       trepitjant els seus drets, perquè aquest po-
                                          Malta, Xipre i jornada de mobilitzacions            ble sabrà defensar-se de qui l’humilia i sa-
FEDERACIONS LOCALS
                                          en la pràctica totalitat de països d’Europa,        brà reconquistar el que li han arravassat.
Barcelona                                 donant un primer pas en el procés de mo-            Per a la CGT, aquesta vaga és un pas més
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org                    bilització coordinada internacionalista.            en pro de la mobilització permanent pel
Tel. 933103362. Fax 933107080
                                          Des de la CGT volem denunciar la crimi-             canvi de model econòmic, social, polític i
Berga                                     nalització que el Govern del PP i els go-           mediambiental. Després del 14N, la lluita
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559              Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,
                                           Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles                                “L’existència i la continuItat del grup em sembla
Rubí
Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@           Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de                                   important, sobretot en un país tan marginat i
gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96          CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
                                                                                                                                                                                       miserable com el nostre”
Sabadell
                                           43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
                                           Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                                                                                  Joan Guinjoan
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                           Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                         Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                              - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                             - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                   Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                     Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                           Novembre de 2012
REPORTATGE                                                                                                                   Amb la crisi
                                                                                                                                                                         s’accentuen les
                                            Les dones estem especialment afectades pels danys que
                                            el capitalisme genera en la societat, perquè el patriarcat
                                                                                                                                                                         problemàtiques
                                            és un pilar bàsic que sosté el model social d’explotació
                                                                                                                                                                         de les persones




               Dona, crisi i
             mercat de treball
La crisi econòmica té rostre femení
                                            supera la femenina, quan la situació
           Elena Idoate
                                            estructural ha estat tradicionalment
                                            inversa. Com que són més aviat els
                                            homes els que es queden sense fei-

E    l capitalisme està aprofitant la
     crisi per atacar frontalment les
condicions de vida de les classes po-
                                            na, aparentment semblaria que hi ha
                                            un canvi de rols de gènere i que són
                                            ells qui “retornen a la llar”. Però en
pulars i agredir els drets de les dones.    realitat, no hi ha aquest impuls de
El nostre sistema de protecció so-          canvi. Es tracta d’una qüestió sec-
cial dóna un pes molt important a les       torial: l’epicentre de la crisi ha estat
prestacions contributives, i moltes         l’ensorrament de la construcció, i
dones en queden fora.                       també ha sortit molt tocada la indús-
La crisi econòmica ha suposat una           tria, ambdós sectors molt masculi-
aturada “en sec” d’aquells mecanis-         nitzats.
mes que havien permès el creixement         El 85% dels llocs de treball perduts
del capital: la bombolla immobiliària,      amb la crisi eren masculins, i aproxi-
les finances desenfrenades, la preca-       madament la meitat eren de la cons-
rització del treball i dels salaris, etc.   trucció i un terç de la indústria. Per
Els “èxits” econòmics de l’economia         a la supervivència familiar, dones
capitalista comporten un fracàs estre-      que estaven inactives han tornat a
pitós a nivell social. La mercaderia        treballar fora de casa, però no ocu-
ha guanyat més espai en la societat         pant els llocs dels marits o fills, sinó
i s’han fet molts beneficis, princi-        a treballs molt més precaris. Tot i
palment especulatius, però la des-          això, les dones continuen tenint una
igualtat i la pobresa han esdevingut        taxa superior d’inactivitat i s’ha fre-
aclaparadores i la vida quotidiana de       nat a la meitat el ritme d’increment
la majoria de la població, molt més         de l’activitat femenina. Al mateix
difícil. Totes les problemàtiques,          temps, els canvis en la legislació,
algunes d’elles invisibles, tenen un        que donen una gran capacitat a
rostre femení, com la feminització          l’empresari per canviar la jornada
de la pobresa o la crisi de les cures.      laboral i els horaris, amenacen la
Temes que requeririen un desenvo-           participació laboral de les dones:
lupament ampli.                             quan la feina i tenir cura de la cana-
Les dones estem especialment afec-          lla i la gent gran són incompatibles,
tades pels danys que el capitalisme         generalment no es dóna aquest “can-
genera en la societat, perquè el pa-        vi de rols”.
triarcat és un pilar bàsic que sosté
aquest model social d’explotació i          Polítiques decantades
polarització. Per això, la crisi està       cap al capital
tenint una cara especialment cruen-
ta per a les dones. A més a més,            Una altra esfera és la protecció so-
l’estratègia marcada des d’una clas-        cial, que ocupa un lloc important en
se dominant enfortida està destruint        les condicions de vida de les classes
unes estructures socials, aconsegui-        populars. Amb les retallades veiem
des amb molts anys de lluita, que           que, actualment, les polítiques pú-        prestacions contributives -pensions      siguin comuns: afecten tothom, i        d’altres. El treball domèstic femení
protegeixen les condicions de vida          bliques estan absolutament decan-          i atur- i depenen de les cotitzacions.   s’originen en una estructura social     està cobrint bona part de tot allò que
de les classes populars, de les quals       tades cap als interessos del capital.      Les dones generalment tenim pres-        que supera els individus. S’assigna     s’obtenia a l’esfera mercantil, abans
les dones som més dependents.               Les principals perjudicades per les        tacions de menor quantia, bé per-        a la família patriarcal tot tipus de    de la reducció d’ingressos salarials, i
L’impacte que la crisi econòmica            retallades socials som les dones.          què hem cotitzat menys temps i per       tasques domèstiques, i la dona és       al sector públic, abans de les retalla-
està tenint en les dones es pot apre-       D’una banda, perquè els col•lectius        menys diners o bé perquè adquirim        l’encarregada de realitzar tot aquest   des. Les dones estan suportant el pes
ciar des de diferents àmbits, que se        laborals dels serveis públics i so-        el dret a les prestacions per altres     treball de manera no remunerada i       de l’ajustament.
superposen i ens afecten des de dife-       cials estan altament feminitzats. I de     vies “indirectes”, com ara les pen-      sense una consideració socialitzant,    El conjunt d’elements que estan pro-
rents vessants.                             l’altra, perquè en som les principals      sions de viduïtat i els subsidis.        perquè es fa en l’àmbit privat. Amb     vocant un atac frontal als drets de
                                            usuàries. Per exemple, el 67% de                                                    la crisi, s’accentuen les problemàti-   les dones i als avenços de la lluita
                                            les persones beneficiàries de la Llei                                               ques de les persones, i requerim        feminista no s’acaben aquí. Però
La destrucció de                                                                       Àmbit privat i treball                   moltíssima més ajuda, que continua      amb tot això n’hi ha prou per afirmar
                                            de Dependència eren dones, perquè
feina                                       vivim més anys, i el 45% de la des-        no remunerat                             fent la dona en el marc de la famí-     que, amb la crisi, el capitalisme està
                                            pesa es destinava a les treballadores                                               lia patriarcal. Malgrat que les dones   atacant durament les condicions de
Una de les esferes: la producció            familiars, majoritàriament dones,          L’esfera domèstica roman en l’àmbit      s’hagin incorporat al món laboral       vida de les classes populars, i ho fa
mercantil. L’aspecte més destacat a         perquè ens encarreguem de la cura          privat de les persones i és invisible    i molts homes, o bé estiguin més        aplicant les estructures patriarcals,
casa nostra és l’elevadíssima des-          de la gent gran.                           de portes enfora. En la societat ca-     a casa perquè no tenen feina, o bé      de vegades fent-les més agressives, i
trucció de llocs de feina, que són els      La taxa de pobresa femenina és més         pitalista i patriarcal, gran part de     hagin assumit tasques domèstiques,      en altres casos, les reinventa.
que aporten els recursos monetaris          alta, amb la qual cosa demanem més         les necessitats de reproducció so-       ha augmentat molt poc la dedicació
a les llars. S’ha donat molta relle-        ajuts. També hem de tenir en comp-         cial es cobreix en l’àmbit domèstic.     masculina a feines no mercantils.       * Article d’Elena Idoate, del semina-
vància al fet que l’atur impacta més        te el biaix de gènere que té el nostre     S’individualitzen les necessitats,       En canvi, s’han incrementat molt les    ri d’economia crítica Taifa, publicat
entre els homes que les dones. A            sistema de protecció social, perquè        mancances i problemes de les perso-      tasques de les dones per als mem-       al núm. 124 de la revista “Carrer”
Catalunya, la taxa d’atur masculina         dóna un pes molt important a les           nes, tot i que la naturalesa d’aquests   bres de la seva família, i fins i tot   de la FAVB
Novembre de 2012                                                                                                                                                                                             3
REPORTATGE

Dona i Mercat Laboral: com ens afecten la
crisi i les retallades?
                                                                                                                                                                              un clar indicador de les desigualtats
    Isabel Pérez Ortega,
Secretaria de la Dona Comitè                                                                                                                                                  de gènere que segueixen existint, en
    Confederal de la CGT                                                                                                                                                      considerar les dones com a propietat
                                                                                                                                                                              de l’home, sense drets, sense veu.

                                                                                                                                                                              Prioritats i
M      és del 15% de dones cobren
       menys del SMI - congelat- da-
vant un 5,6% d’homes. La pujada de
                                                                                                                                                                              estratègies de
l’IRPF penalitza aquestes rendes bai-
                                                                                                                                                                              CGT per millorar la
xes (uns 25 € més anuals per salaris                                                                                                                                          situació de les dones
inferiors a 1000 €). La congelació de
les pensions incideix en un 44% de                                                                                                                                            Des de la CGT i a través de la Se-
vídues enfront d’un 12% de vidus. A                                                                                                                                           cretaria de la Dona s’impulsen cam-
més, estan les retallades assistencials                                                                                                                                       panyes transversals a tot el sindicat
i de drets, el tancament de centres                                                                                                                                           sobre igualtat, llenguatge no sexista
d’acollida a maltractades,                                                                                                                                                    i contra la violència de gènere.
Les dones històricament suportem                                                                                                                                              Fem campanyes per als dies clau
taxes més altes d’atur i ocupació pre-                                                                                                                                        per a les dones en què reivindiquem
cària que els homes. Tot a causa de la                                                                                                                                        igualtat com a treballadores i com a
societat masclista i patriarcal en què                                                                                                                                        dones, el 8 de març i el 25 de no-
vivim.                                                                                                                                                                        vembre, contra la violència masclis-
Amb l’aprovació de l’acord entre sin-                                                                                                                                         ta i patriarcal, campanyes que es rea-
dicats i empresaris del II Acord per a                                                                                                                                        litzen a nivell estatal i de cara a tota
l’ocupació i la negociació col•lectiva                                                                                                                                        la societat, participant en diferents
2012, 2013, 2014, es feia un pas més                                                                                                                                          plataformes i coordinadores, i també
en la precarització del treball, apro-                                                                                                                                        en solitari.
vant la conversió de contractes de          afecten: el tancament de centres            que penalitza a les rendes baixes (uns     d’igualtat perquè és obligatori que ho     Les nostres propostes i sobre el que
temps complet a temps parcial, si           d’assistència a dones víctimes de           25 € més anuals per salaris inferiors      facin, però els buiden de contingut i      treballem homes i dones de la CGT
l’empresa ho necessita, basant-se en        violència de gènere, la suspensió dels      a 1000 €) i afegim la congelació de        després, no es compleixen. En molts        són:
criteris organitzatius, econòmics o de      concerts amb les clíniques privades         les pensions (hi ha un 44% de vídues       casos, ni tan sols s’arriba a constituir   * A les empreses, negociació de
producció. A qui creiem que afectarà        que realitzen les interrupcions volun-                                                 la Comissió d’Igualtat a l’empresa.        plans d’igualtat, aportant idees i me-
                                                                                        enfront d’un 12% de vidus), tenim la
més aquesta mesura, als homes o a           tàries de l’embaràs que no es volen                                                    Aquesta crisi ha estat un moment           sures reals i que poden realitzar (una
                                                                                        immensa sort de ser les guanyadores
les dones? Es preveu una tornada als        fer en hospitals públics…                                                              magnífic per haver fet bones políti-       altra cosa és que siguin acceptades
                                                                                        del concurs “precaritzi seva vida a
esquemes tradicionals, dels que sem-        Des de l’estat i les organitzacions                                                    ques de repartiment, tant de treball       per l’empresa) per a la igualtat efec-
                                                                                        través de la legalitat.”
bla que anava sortint a poc a poc, la       sindicals institucionals no s’ha fet res                                               com de riquesa, igualitàriament. Però      tiva entre homes i dones.
                                                                                        Concloent, el panorama amb què ens
dona treballant a temps parcial, com-       per impulsar la conciliació ni la igual-                                               no l’han sabut aprofitar.                  * Conscienciar en els nostres tre-
                                                                                        trobem obliga a crear obligats vin-
paginant amb les tasques domèsti-           tat. Com a exemples tenim la man-                                                      En el llibre “Desiguales. Mujeres y        balls, tant a treballadors com a em-
                                                                                        cles de dependència, de la dona amb
ques o de cures.                            ca d’informes d’impacte de gènere                                                      hombres frente a la crisis financiera”     presàries de la necessitat de posar la
                                                                                        l’home, reduint la seva autonomia,                                                    vida al centre, la cura que les perso-
Les retallades assistencials, bé per        (obligatoris per la Llei d’igualtat) de                                                (Icaria 2010) Lina Gálvez i Juan To-
                                                                                        independència, arribant a un estatus                                                  nes necessitem donar i rebre.
congelació de la taxa de reposició en       les diferents lleis i reformes aprova-                                                 rres posen en relleu que la discrimi-
el sector públic, bé per falta de sub-                                                  similar al model tradicional familiar,                                                * Al carrer, reivindicant la igualtat i
                                            des i la suspensió del permís de pa-                                                   nació que pateixen les dones ha estat
vencions a les associacions que fan                                                     patriarcal, de submissió, i en moltes                                                 lluitant contra l’ocupació submergi-
                                            ternitat de quatre setmanes que hau-                                                   un dels factors que més ha ajudat
la feina que s’hauria de prestar des                                                    ocasions de violència vers les do-                                                    da com pot ser en el sector de treba-
                                            ria d’haver entrat en vigor aquest any.                                                a generar la crisi, en la mesura que
de l’administració, són un altre punt       I com a guinda, la congelació del sa-       nes…                                       s’ha incrementat la desigualtat que        lladores de la llar.
important de precarietat que afectarà       lari mínim. El desvergonyiment no                                                      està a l’origen.                           * Reivindicació de drets fonamen-
directament a les dones: les retallades     té límits, quan el van aprovar deien        Situació de la lluita                      El mateix Estat s’ha preocupat de          tals per a les dones: llibertat per
en dependència, en ajuda a domicili,                                                                                                                                          decidir sobre el nostre cos, dret a
                                            des del govern que a penes afectaria        per la igualtat entre                      maquillar les seves polítiques des-
en escoles infantils, en menjadors es-      unes 100.000 persones. Només com                                                       igualitàries, incomplint la pròpia         l’avortament lliure i gratuït, lluita
colars … Tot això repercuteix nega-         a treballadores de la llar hi ha unes       homes i dones a                            Llei d’Igualtat, no havent fet un sol      contra la violència masclista i patriar-
tivament en els interessos de les do-       700.000 persones, més del 90% do-           l’estat espanyol                           informe d’impacte de gènere per a          cal, dret a una orientació sexual lliure
nes, ja que són les que en últim terme      nes, que el salari es regeix pel SMI.                                                  cap de les lleis i reformes que s’han      i sense discriminació de cap tipus.
deixaran els seus treballs o a reduir       Segons l’última enquesta d’Estructura       Les polítiques d’igualtat no han           aprovat des de l’any 2010.                 I tot això des de l’autonomia que
les seves jornades o acceptar treballs      Salarial (2010), hi ha més d’un 15%         avançat prou feines des que es va          Som moltes les organitzacions so-          com CGT tenim de cap poder esta-
precaris per poder compaginar amb           de dones que cobren menys del SMI           aprovar la Llei d’Igualtat l’any 2007.     cials i sindicals que seguim lluitant      tal, sense subvencions per als nostres
les cures.                                  davant un 5,6% d’homes.                     Les empreses de més de 250 treballa-       per la igualtat efectiva entre homes       projectes i amb la militància com a
Altres retalls importants que ens           I si sumem a això la pujada de l’IRPF,      dors, majoritàriament, negocien plans      i dones. La violència de gènere és         principal factor humà.




L’economia informal: altra vegada una
qüestió de sexe
                                            cions de precarietat indigna a qui la       I no es tracta, ni de bon tros, d’un fe-   els estudis especialitzats, ni la seva     taleria i restauració, ocupació domès-
       Bibiana Medialdea
                                            realitzen. Aquest tipus d’activitats        nomen marginal. Segons un estudi de        realització, amb tot el que comporta       tica, treballadores del sexe, serveis
                                            no paga impostos ni cotitzacions a          la Fundació de les Caixes d’Estalvis       de salaris més baixos i absència de        socials (especialment atenció a per-
                                            la seguretat social. Per altra banda,       (FUNCAS) el 21,5% de l’activitat           garanties i drets, afecta per igual a      sones depenents), treball en el propi

E    n aquesta anàlisi sobre la rela-
     ció entre treball negre i divisió
                                            les persones que treballen en aques-
                                            tes condicions solen rebre salaris
                                                                                        econòmica de l’Estat espanyol seria
                                                                                        informal. L’Organització Interna-
                                                                                                                                   dones i homes.                             domicili, comerç minorista, neteja
                                                                                                                                                                              per a locals, sanitat privada o educa-
sexual del treball, l’autora analitza       per sota del mínim legalment esta-          cional del Treball (OIT) calcula que       Majoria de dones                           ció infantil. Per exemple, a Amèrica
les xifres sobre economia submergi-         blert, sofriexen l’absència total de        entorn del 69% dels llocs de treball                                                  Llatina es calcula que el 50,1% de les
da i la seva relació amb l’asimètrica       garanties sobre les seves condicions        a Amèrica Llatina (dos de cada tres)       Pel que fa al treball no regulat però      treballadores no agrícoles pertanyen
distribució de tasques en la societat       laborals (horaris, vacances, treball        són informals. Podem dir per tant          remunerat (únic àmbit reflectit per        al sector informal, enfront del 44,1%
capitalista.                                infantil, normes de seguretat, etc.),       que, per exemple en el nostre país,        les xifres oficials), igual que succeeix   de treballadors.
Escoltem         contínuament         que   manquen dels drets associats al con-        entorn d’un 20% dels treballadors          en totes les formes precaritzades          A més, les treballadores també són
l’economia informal és una xacra per        tracte laboral (atur, baixes, indemnit-     i treballadores sofreixen aquesta          d’ocupació, la presència femenina és       víctimes de la “informalitat encober-
a la societat; i és cert. Es tracta d’una   zació per acomiadament, pensions,           situació de desprotecció? No. Ni           aclaparant. Això es deu, d’una banda,      ta” en tots els sectors econòmics. Un
activitat econòmica que no aporta al        etc.), i tenen serioses dificultats per a   l’activitat econòmica no regulada es       a la concentració de dones en activi-      cas paradigmàtic és el de “les falses
col•lectiu i que condemna a situa-          organitzar-se.                              limita als percentatges que faciliten      tats propícies a la informalitat: hos-     jornades parcials”, que es corresponen

4                                                                                                                                                                                            Novembre de 2012
REPORTATGE
en realitat amb jornades completes           tativa entre les persones adultes de
que duen associades, això sí, salaris        la unitat de convivència –condicions
i drets parcials. La feminitzacin de la      necessàries per a assolir-lo: jornades
informalitat en el mercat laboral no és      laborals més curtes i serveis públics
més que un símptoma addicional de la         complets i de qualitat–. En aquest cas,
posició subalterna que, en coherència        és assenyat sostenir que la major part
amb la divisió sexual del treball que        de les persones adultes seria capaç
vertebra les nostres societats, ocupen       de sostenir el treball reproductiu que
les dones. I la informalitat no fa més       precisen elles i el seu entorn personal
que aprofundir aquesta posició de des-       més proper. És a dir, en la majoria
avantatge: si el salari de les treballado-   dels casos no seria necessari, ni desi-
res formals llatinoamericanes repre-         tjable, recórrer a la mercantilització
senta un 64% del masculí, en l’àmbit         d’aquests treballs. No obstant això,
informal aquesta proporció baixa fins        de moment, són les dones les que
al 52%.                                      s’han especialitzat en el desenvolu-
                                             pament d’aquestes tasques. Aquest
                                             treball especialitzat i que llastra les
El treball reproductiu                       possibilitats d’inserció igualitària
                                             en el mercat laboral de les dones
Per altra banda, la ingent quantitat de      no obté ni visibilitat ni cap tipus de
treball no remunerat però necessari          contraprestació regulada (garantida).
(treball reproductiu) no deixa de ser        En resum, el que s’està produint és
una borsa enorme de treball informal,        una gran quantitat de treball que una
en la seva pràctica totalitat femení, i      part de la societat (les esposes, núvies,
no recollit per les estadístiques. La        germanes, filles, mares i àvies) pres-      de l’economia i l’ocupació informal       es dediquen al treball no pagat i només    estadístiques oficials, definitivament,
consideració del treball reproduc-           ta a la resta de la societat (masculina     no hauríen d’ignorar aquesta realitat.    20,3 al treball pagat. A més, les dones    és qüestió de sexe.
tiu –domèstic i de cures– realitzat en       en la seva majoria), que gaudeix dels       Hi ha dades que assenyalen que les        treballen un 15% més en total que
l’àmbit privat és un tema conflictiu.        béns i serveis corresponents sense que      xifres d’informalitat es dispararien      els homes, però tres quartes parts del     * Bibiana Medialdea és professora
Pensem primer en una societat plena-         això generi ni ingressos, ni garanties,     si ho fessin. Per exemple, en el nos-     seu treball és gratuït i sense drets as-   d’Economia Aplicada de la Universi-
ment igualitària, en la qual aquestes        ni drets per a les treballadores. Els es-   tre país es treballa un terme mitjà de    sociats. La informalitat, un problema      tat de Valladolid. Article publicat a la
tasques es repartissin de forma equi-        tudis que tracten de mesurar l’impacte      46,3 hores a la setmana: d’elles 25,6     molt més greu del que reflecteixen les     revista Diagonal




Mare i periodista? Ja em direu com…
                                             de més qualitat, així que donaven           cients que les que sou autònomes ho       s’ha sabut.                                l’ajuntament ha decidit per aquest
   Laia Altarriba i Piguillem
                                             feina a un gruix de periodistes en          teniu complicat per poder treballar       I ara què hauràs de fer aquest set-        curs assumir la part que la Ge-
                                             augment, inclosos els que, com tu,          al mateix ritme que ho fèieu abans        embre? Només tens previst entregar         neralitat ja no paga. Quan el mes
                                             treballeu com a free-lance.                 (i l’opció de deixar de cotitzar sig-     un article, pel qual cobraràs just 200     d’octubre el nen ja hi vagi tot el

Ú     ltims dies d’agost. El teu cap ja
      es comença a fer a la idea que,
amb l’inici del curs escolar, tindràs
                                             Amb la ment posada en els arti-
                                             cles que tens pendents d’entregar
                                                                                         nifica tenir-ho més difícil en el futur
                                                                                         per arribar a accedir a la jubilació).
                                                                                                                                   euros. És a dir: menys que el que
                                                                                                                                   has de pagar d’autònoms. El que
                                                                                                                                                                              dia podràs treballar vuit hores se-
                                                                                                                                                                              guides fent feines com a periodista
                                                                                                                                                                              free-lance. El dubte és quin volum
                                             i cavil•lant quines noves portes            Vas a la tresoreria de la Seguretat       hauries de fer és donar-te de baixa.
quatre hores diàries per tornar a            trucar per trobar més feina, vas al         Social per explicar-los l’error. La       Però si no pagues, no cotitzes per la      de feina tindràs, i quan et pagaran
treballar. Les quatre hores que vas          caixer automàtic a treure diners. I         dona que t’atén arrufa el front: “No      pensió el dia que t’hagis de jubilar       la que entreguis, perquè no saps què
tenir els dies feiners de juny i mig         la teva sorpresa és quan t’hi falten        sé què deu haver passat, però em          (si és que aleshores encara queda al-      succeeix en altres sectors, però sí
juliol, els primers que el nen anava         254 euros. El concepte que els ha fet       temo que un d’aquests divendres de        guna cosa del trist estat del benestar     que coneixes bé els actuals retards
a l’escola bressol, saps que no van          desaparèixer és clar: “Autónomos”.          consell de ministres es devien ca-        que tenim).                                en els pagaments en el sector perio-
donar per gaire. Just vas tenir temps        Però a tu et van concedir el mes de         rregar l’ajut”. El seu company de la      La teva sort és que el teu company         dístic.
d’escriure alguns reportatges, però          maig l’exempció de pagar els autò-          taula del costat ho confirma: el ma-      té feina i cada mes ingresseu el seu       I és que amb la crisi ja no queda
tots junts no arribaven ni de lluny a        noms durant un any perquè acaba-            teix dia que van anunciar que aug-        salari. La veritat és que avui en dia      gairebé cap ajut a la premsa en cata-
sumar la quantitat que cobraves en           ves de ser mare, i és la bonificació        mentaven l’IVA, el mes de juliol. A       sou afortunats: té un contracte en-        là (i això que fa quatre dies els qui
un mes en els temps bons pel sector          que fins ara hi havia per ajudar les        finals d’agost, quan han començat a       cara per un any més. D’aquí a dotze        ens governen van sortir embolicats
d’abans de la crisi, quan els mitjans        dones a tornar a la feina després           cobrar les quotes d’autònoms sense        mesos no sabeu què li passarà, però        amb la senyera pels carrers de Bar-
en català eren cada vegada més i             d’haver tingut una criatura, cons-          haver avisat que ho farien, és quan       això ja és ser afortunat avui en dia.      celona), així que les publicacions
                                                                                                                                   Les autònomes no sou pas les úni-          que queden fan mans i mànigues
                                                                                                                                   ques mares que patiu les retallades.       per pagar als seus treballadors i
                                                                                                                                   Quan fa uns mesos anaves al curs           col•laboradors.
                                                                                                                                   de postpart al Centre d’Atenció Pri-       El problema afegit és que quan de-
                                                                                                                                   mària, a una de les noies que hi ve-       cideixes anar a una ETT i els dius
                                                                                                                                   nia la van incloure a un ERO i la van      que estàs disposada a treballar del
                                                                                                                                   fer fora de la feina mentre estava de      que sigui, i que si cal això del pe-
                                                                                                                                   baixa per maternitat. “Però és legal       riodisme ho deixes per temps mi-
                                                                                                                                   que et facin fora amb les teves con-       llors, o pels vespres, o pels caps de
                                                                                                                                   dicions?”, li vau preguntar amb cara       setmana, et diuen que ho tens magre
                                                                                                                                   d’estupefacció. Amb la reforma la-         perquè no tens experiència ni en
                                                                                                                                   boral que han aprovat aquest any, sí.      l’hostaleria, ni en la restauració, ni
                                                                                                                                   Mentre feies el curs de postpart           en el sector de la neteja.
                                                                                                                                   també es van carregar la possibilitat      En fi! Que què has d’explicar que
                                                                                                                                   de compactar el permís de lactància        tothom no sàpiga, oi? I tu enca-
                                                                                                                                   que permetia allargar unes setmanes        ra tens la sort que fa anys que vas
                                                                                                                                   més la baixa maternal a les que te-        començar a fer de periodista i tens
                                                                                                                                   nien contracte. Algunes de les ma-         experiència i contactes.
                                                                                                                                   res que assistien al curs comptaven        Les noves generacions no podran
                                                                                                                                   utilitzar aquesta fórmula que fins         ni lamentar-se del que han perdut,
                                                                                                                                   ara permetia la llei. Però el vendaval     perquè mai hauran pogut treballar
                                                                                                                                   ultraliberal que estem patint també        com a periodistes de manera esta-
                                                                                                                                   ho ha eliminat.                            ble i amb condicions dignes. I si
                                                                                                                                   L’únic que avui us queda, doncs,           s’atreveixen a tenir una criatura,
                                                                                                                                   és l’ajut de 100 euros mensuals            qui sap si encara queden escoles
                                                                                                                                   d’Hisenda durant un any, que també         bressol públiques, cursos de prepart
                                                                                                                                   es poden cobrar de cop en el següent       i postpart als CAP, o els 100 eu-
                                                                                                                                   exercici. “Jo ho aniré cobrant cada        ros d’hisenda que fins no fa massa
                                                                                                                                   mes, no fos que d’aquí a un any ja         temps semblaven poca cosa.
                                                                                                                                   ho hagin tret també”, et va dir la         I amb un context així (com deia fa
                                                                                                                                   noia del curs que et va explicar que       uns dies en David Bassa, “més des-
                                                                                                                                   encara existia aquest ajut.                orientats, espantats i afeblits que
                                                                                                                                   Tens la sort que al poble on viviu         mai”), quin periodisme s’espera que
                                                                                                                                   hi ha escola bressol pública, i que        puguem fer?
Novembre de 2012                                                                                                                                                                                                    5
TREBALL-ECONOMIA                                           La Vaga
                                                                                                      General del 14N
                                           La Vaga General del 14N ha estat general, laboral, social,
                                           de consum i ciutadana, amb un seguiment elevat i unes
                                                                                                      ha estat un èxit
                                           manifestacions multitudinàries, un camí que cal seguir
                                                                                                      inqüestionable




        La vaga general del 14N a
           Catalunya i Balears
                                                                                                                                                                            Vilafranca (on participava la CGT)
              Redacció
                                                                                                                                                                            pel matí va reunir unes 3000 persones.
                                                                                                                                                                            Per la tarda es va fer un bloc propi dins
                                                                                                                                                                            la manifestació unitària d’unes 5000

F    inalment, la CGT de Catalun-
     ya, reunida en plenària el 22
d’octubre (i la CGT a nivell confe-
                                                                                                                                                                            persones.
                                                                                                                                                                            A Manresa CGT va realitzar una con-
                                                                                                                                                                            centració d’un centenar de persones.
deral el dia 23), va acordar traslla-                                                                                                                                       A Terrassa la CGT va participar a la
dar la jornada de vaga general que                                                                                                                                          manifestació anticapitalista del matí
tenia convocada per al 31 d’octubre                                                                                                                                         amb unes 2000 persones, i a la de la
al 14 de novembre de 2012, per tal                                                                                                                                          tarda que va aplegar-ne unes 8000.
de coincidir amb la resta de sindicats                                                                                                                                      Al Vallès Oriental la CGT va partici-
i moviments socials en la vaga gene-                                                                                                                                        par amb altres moviments socials a les
ral, reconvertint el 31 d’octubre en                                                                                                                                        manifestacions alternatives de Gra-
una jornada de lluita i mobilització,                                                                                                                                       nollers (2000 persones), Sant Celoni
però mantenint la convocatòria de                                                                                                                                           (500 persones) i Mollet (unes 5000
vaga per tal de donar cobertura legal                                                                                                                                       persones).
a aquells territoris, sectors o empre-                                                                                                                                      A Berga la CGT i col•lectius lliber-
ses on s’acordés mantenir la jornada                                                                                                                                        taris van organitzar un piquet que va
de vaga del 31 d’octubre.                                                                                                                                                   recórrer la ciutat.
Amb això la CGT va acordar coinci-                                                                                                                                          Altres ciutats on es van portar a terme
dir amb la Vaga General que s’havia                                                                                                                                         manifestacions el 14N van ser Bada-
convocat en l’Estat Espanyol, a                                                                                                                                             lona, Santa Coloma de Gramenet,
Portugal, en altres països del sud                                                                                                                                          Tortosa, Banyoles, Cerdanyola,
d’Europa i amb les mobilitzacions                                                                                                                                           Sant Cugat, Montcada i Reixac...
d’àmbit europeu convocades per a                                                                                                                                            A les Illes Balears, a Palma la CGT
aquella data. Aquesta decisió de la                                                                                                                                         va participar en la Comissió Pro Vaga
CGT, en benefici exclusiu de la de-                                                                                                                                         Anticapitalista, que va realitzar pel
fensa dels drets laborals i socials,       per diferents zones de la ciutat. La       A Lleida el Bloc Anticapitalista (on         Garraf van aplegar unes 2000 perso-      matí un piquet anticapitalista d’unes
responia a la necessitat de confluèn-      CGT va realitzar una acció al centre       participa la CGT) va portar a terme ac-      nes en el seu bloc dins una manifesta-   500 persones i una manifestació per la
cia i d’unitat d’acció sindical que        comercial Arenas amb desplegament          cions i activitats durant tot el dia, i va   ció de 7000 persones.                    tarda de 10000 persones. A Menorca
demanda la població i la classe tre-       d’una gran pancarta i posteriorment        formar bloc propi dins la manifestació       A El Vendrell es van manifestar unes     la CGT va participar a les manifesta-
balladora en aquests moments tan           un piquet d’unes 500 persones va re-       unitària que va reunir unes 10000 as-        600 persones. La CGT i col•lectius       cions unitàries de Ciutadella (2500
dramàtics i d’emergència social per        córrer la Gran Via fins el centre de la    sistents. A les comarques dels Pallars,      socials van tenir presència destacada.   persones) i Maó. A Eivissa es va or-
la qual està travessant la majoria de      ciutat. Per la tarda desenes de milers     una caravana va començar a Sort i va         A Vilafranca del Penedès la mani-        ganitzar un Bloc Alternatiu a la mani-
la població com a conseqüència de          de persones van participar en la ma-       acabar a Tremp, on es van aplegar més        festació de l’Assemblea Popular de       festació de la tarda.
les polítiques econòmiques i antiso-       nifestació alternativa convocada per       de 200 persones en una manifestació.
cials que emanen del govern i de la        CGT, CNT, COS, Coordinadora La-            Al Maresme la CGT va participar en
Unió Europea (reformes, retallades,        boral i Suport Mutu 15M, assemblees        el piquet unitari de la plataforma #Ma-
pagament d’un deute il•legítim, pri-       de barri i moviments socials. Al final     resme14N, amb el que un centenar de
vatitzacions...).                          de la manifestació dures i brutals cà-     persones van recórrer els carrers de
El 14N ha estat una vaga general           rregues dels Mossos d’Esquadra, amb        Mataró. A la comarca es van portar
laboral exitosa atès que milions de        bales de goma incloses, van provocar       a terme concentracions al Masnou,
treballadors i treballadores l’han         desenes de ferits (una dona va perdre      Premià de Mar i Vilassar de Mar.
secundat, podent parlar-se d’un se-        un ull) i diversos detinguts, en el marc   A Igualada es va fer una manifestació
guiment d’entre el 80 i 90% en els         de l’estratègia repressiva del conseller   unitària d’unes 1500 persones, dins la
principals sectors industrials, auto-      Felip Puig per sembrar el terror, ate-     qual hi havia el bloc anticapitalista on
moció, petroquímiques, transports          morir a la gent i dissuadir-la de parti-   estava integrada la CGT.
per terra, mar i aire, telecomunica-       cipar en les cada cop més nombroses        A Vilanova i la Geltrú la CGT i
cions, construcció, serveis públics,       manifestacions del sindicalisme com-       l’Assemblea pels Drets Socials del
educació, sanitat, televisions,... Així    batiu i els moviments socials.
mateix, la vaga general del 14 N ha        A Tarragona el bloc anticapitalista de
estat un èxit des del punt de vaga de      CGT i moviments socials va aplegar
consum, havent tancat un percentat-        unes 5000 persones, dins una manifes-
ge important del petit comerç i la po-     tació unitària d’unes 25000 persones.
blació majoritàriament no ha acudit        A Reus el bloc anticapitalista de
als comerços i botigues. També ha          l’Assemblea Popular (on anava la
estat un èxit com vaga social a nivell     CGT) va agrupar unes 2000 persones
de presència en el carrer, amb unes        dins una manifestació d’unes 5000.
manifestacions multitudinàries més         A Sabadell, la manifestació convoca-
importants que les de la vaga general      da per Sabadell Lluitant (on participa
del passat 29M.                            la CGT) va aplegar unes 6000 perso-
A tot Catalunya des de primera hora        nes, la mateixa xifra que la manifesta-
del matí, la CGT, com la resta de sin-     ció dels sindicats institucionals.
dicats i els moviments socials, va por-    A Rubí més d’un miler de persones es
tar a terme piquets informatius en po-     van manifestar en una convocatòria uni-
lígons, fàbriques, mitjans de transport    tària amb destacada presència de CGT.
i carrers de les diverses ciutats. Pel     A Girona la manifestació anticapita-
matí es van fer manifestacions en al-      lista convocada per Al Carrer (on par-
gunes ciutats però la majoria d’elles es   ticipa la CGT) pel matí va reunir prop
van portar a terme per la tarda-vespre.    de 2000 persones. La manifestació
A Barcelona, després dels piquets          unitària de la tarda va comptar amb un
de matinada a les zones industrials        bloc anticapitalista d’unes 3000 per-
i el transport, assemblees de barri i      sones dins una manifestació d’unes
sindicats van portar a terme piquets       15000 persones.

6                                                                                                                                                                                           Novembre de 2012
TREBALL-ECONOMIA

            Crònica del 14N a Palma
Una de les vagues més combatives dels darrers anys

          Contrainfo.cat                    Piquets informatius a                      va consistir a protestar davant de la
                                                                                       seu de La Caixa pels diversos assassi-
                                            empreses públiques                         nats relacionats amb desnonaments. A
                                            des del vespre                             més, de la part superior de l’edifici un

E    l 14 de novembre es va poder
     viure la vaga més combativa
dels darrers temps a Palma. Setmanes
                                            anterior                                   ninot estava penjat recordant el geno-
                                                                                       cidi financer.
                                            Així i tot, els primers piquets infor-
abans del 14N diversos col•lectius
                                            matius de la jornada de vaga es va-        El piquet unitari
varen arromangar-se de valent i
començaren a preparar-la. Així, la
                                            ren realitzar dia 13 a la nit, quan es     anticapitalista reuneix
                                            va fer el canvi de torn d’EMAYA i
proposta més engrescadora va ser la
                                            s’aconseguí que sols sortissin els ser-
                                                                                       centenars de persones
creació de la Comissió Pro Vaga An-                                                    i col·lapsa el centre
                                            veis mínims.
ticapitalista, que va sorgir dels movi-
                                            La pluja matinera va espenyar molts
ments socials més combatius i crítics                                                  Durant el matí hi varen haver, a més,
                                            plans previstos per diferents grups de
a fi de donar una unitat d’acció an-                                                   diferents accions de piquets per part
                                            piquets. A les cotxeres de l’EMT hi va
ticapitalista durant la vaga. Aquesta                                                  de CNT i CGT. En un d’aquests la po-
                                            haver molt d’enrenou durant la mati-
comissió va anar convocant una sèrie                                                   licia va carregar-hi de manera brutal i
                                            nada i, posteriorment, volien anar al
de reunions en les quals participaren                                                  hi causà diversos ferits.
                                            MercaPalma, però al final s’optà per
els diferents col•lectius i organitzaren                                               Al migdia, hi havia la convocatòria
                                            bloquejar l’Intermodal, però es topà
accions unitàries i de lluita tot donant                                               del piquet unitari anticapitalista que
                                            amb una forta presència policial. El
un toc més coherent i combatiu al                                                      va reunir unes 600 persones que du-
                                            resultat, emperò, fou d’activitat míni-
14N.                                                                                   rant uns moments varen col•lapsar el
                                            ma en els transports públics.
                                                                                       centre de Palma. Al final de l’acció,
A la Universitat la                         Gran seguiment de                          hi hagueren alguns enfrontaments i
vaga començà el dia                         la vaga a escoles i
                                                                                       tensions amb la policia a causa de
                                                                                       la detenció de dues persones (una
anterior                                    instituts                                  d’elles de la CGT i l’altra d’Endavant)
                                                                                       que participaren de l’acte i en feriren
Aleshores, abans de dia 14 ja es rea-
                                            Pel que fa a l’àmbit educatiu, la Pla-     d’altres. Passades les 14 hores es va
litzaren les primeres accions. Com
                                            taforma Crida i altres entitats varen      desconvocar la mobilització i la gent
ja és habitual, un dels primers esde-
                                            fer arribar la informació que la vaga      es va dispersar en diferents grups.
veniments de la vaga és l’ocupació
                                            havia estat àmpliament secundada en
d’algun edifici del Campus per part
                                            els centre educatius, sobretot a les es-
de l’Assemblea UIB. Com ja havien
                                            coles de primària on, en algunes oca-      Original boicot a grans
protagonitzat a altres vagues, aquest                                                  firmes comercials per
                                            sions, el centre va haver de tancar per
cop, els membres de l’assemblea                                                                                                     i des de S’Escorxador com a punt           continuació, es va fer una concentra-
ocuparen la Facultat de Ciències per
                                            manca d’infants i de professorat. Des      la vaga de consum                            d’inici del que al cap d’unes hores
                                            d’escoles i instituts de Sóller, Marra-                                                                                            ció a la comissaria de S’Escorxador
convertir l’edifici en un espai de lluita                                                                                           seria una gran manifestació antica-        per demanar la llibertat de les perso-
                                            txí, Felanitx o Portocolom, per exem-      També durant el matí es produïren
i preparar accions per al dia següent.                                                                                              pitalista, alternativa a la convocada      nes detingudes.
                                            ple, s’informava d’una baixa activitat     algunes accions de teatre de guerrilla
Així, una setantena de persones par-                                                                                                pels sindicats CCOO i UGT, crí-
                                            laboral.                                   a centres comercials i grans cadenes
ticiparen a l’assemblea nocturna, la                                                                                                tica i amb missatges contundents.
qual va consistir a organitzar els pi-
                                                                                       d’alimentació. L’horabaixa hi hagué                                                     La xarxa de mitjans
                                                                                                                                    L’anticapitalisme va omplir el passeig
quets per a l’endemà. Malgrat la for-       Accions contra la                          noves accions d’aquesta mena dirigi-
                                                                                                                                    del Born de Ciutat amb una multitu-        contrainformatius
                                                                                       des a grans cadenes de roba.
ta pluja del matí, les estudiants de la     banca                                                                                   dinària manifestació amb la pancarta
UIB no s’acovardiren i dedicaren el                                                                                                 de capçalera “Ni retallades ni deute –     Com a l’anterior vaga, per aquest dia
matí a col•lapsar les entrades al Cam-      Una mica més avançat el dia i amb un       Massiva manifestació                         Vaga general anticapitalista”. Aques-      es va constitur el Centre de Mijans
pus i a dificultar les classes, sobretot    cel més desvetllat començaren a tenir      anticapitalista final                        ta marxa, que aplegà més de 10.000         Independents, que va comptar amb
aquelles relacionades amb drets vul-        lloc una quantitat major d’accions. A                                                   persones, era el plat fort de tota una     el treball de Sa Tevavisió, Ràdio 77 i
                                            les 11h es convocà una casserolada
                                                                                       i concentració per                                                                      Contrainfo al nou local de l’Ecoxarxa,
nerats, com havien denunciat els ma-                                                                                                jornada de lluita protagonitzada pels
teixos alumnes a l’assemblea. Tota          davant la Conselleria d’Educació que       la llibertat dels                            diversos piquets informatius que van       al passatge d’Antoni Torrandell. Des
aquesta feina donà com a resultat una       aglutinà molta gent. També, les Padri-     detinguts                                    actuar durant bona part del 14N. La        d’abans de les set del matí, els mitjans
universitat pràcticament deserta i re-      nes i Padrins Flauta, juntament amb                                                     manifestació, després de recórrer          es dedicaren a recollir els testimoni de
tencions quilomètriques als accessos.       alguns membres de la CGT varen pro-        A les 16:30 sortiren les columnes de         el centre de la ciutat, va finalitzar al   les diferents accions descentralitzades i
                                            tagonitzar una “entremaliadura” que        piquets des del barri de Pere Garau          Born, on es va llegir el manifest i, a     unitàries que es produïren durant el dia.



Jornada de lluita el 31 d’octubre cap a la vaga general del 14N
                                            RENFE, Correus, Remolcadors, em-           pancarta amb el lema “No hem de pa-          A Terrassa un centenar de perso-           sumar-se a la vaga social.
              Redacció
                                            preses de telemàrqueting, taxi, etc,       gar el seu deute! 14N Vaga General” l        nes es van concentrar davant de            A El Vendrell, la CGT conjuntament
                                            provocant un colapse monumental a          A Reus, una trentena d’activistes de         l’Ajuntament convocats per movi-           amb L’Ateneu La Trinxera, L’Ateneu
                                            Barcelona i rodalies.                      l’Assemblea Popular de Reus van              ments socials i sindicats per mostrar      de Joves de Calafell i El Taulell de

A    Barcelona un piquet d’unes
     500 persones va recórrer el 31
d’octubre al matí el centre de Barce-
                                            A la tarda la manifestació convocada
                                            per la CGT, CNT, Comissió Laboral
                                            del 15-M, COS, assemblees de barri
                                                                                       realitzar al vespre una acció de carrer
                                                                                       pel centre de la ciutat repartint octa-
                                                                                       vetes i cridant a la vaga general del
                                                                                                                                    el rebuig a la política neoliberal que
                                                                                                                                    retalla drets a la classe treballadora,
                                                                                                                                    estudiants, aturades i pensionistes. La
                                                                                                                                                                               L´Arboç van realitzar una concentra-
                                                                                                                                                                               ció per la tarda a la Plaça Vella.
                                                                                                                                                                               A Girona un centenar de persones
lona partint des de Plaça Catalunya,        i a la qual es van sumar com bloc els      14N, amb bosses de brossa al cap, per        concentració va anar seguida d’una         van sortir en manifestació per la tarda
fent parades en algunes empreses            treballadors de Metro convocats pel        simbolitzar com ens ofeguen les reta-        cercavila pels carrers del centre cri-     des de Correus i després es va realit-
on s’havia coaccionat als treballa-         comitè d’Empresa, va comptar amb           llades, l’atur, la precarietat, la corrup-   dant a la vaga general.                    zar una assemblea popular a la plaça
dors perquè no seguissin la jornada         l’assistència de 3.000 persones, par-      ció, la reforma laboral, la repressió i      A Mollet del Vallès un piquet de           del Vi.
de vaga, o bé pel que representen           tint des de Arc de Triomf, passant per     la política econòmica del govern.            CGT format per una cinquantena de          A Manresa la CGT va convocar pel
quant al model modern d’explotació          la Conselleria d’Interior, la Delega-      A Sabadell va tenir lloc una mani-           persones va recórrer la ciutat a pri-      matí una concentració a la Plaça de
laboral. Van rebre visites el FNAC,         ció de Govern, la seu de CiU i finalit-    festació convocada per la plataforma         mera hora del matí cridant a la vaga       Sant Domènec i després assemblea
l’empresa Apple, el BBVA, etc,              zant en els Jardinets de Gràcia amb la     Sabadell Lluitant amb el lema “contra        general, el mateix es va fer a Grano-      oberta.
baixant en manifestació per Via Laie-       lectura d’un manifest.                     l’agressió capitalista, organització po-     llers. Per la tarda es va fer una con-     A Esplugues de Llobregat, el 27
tana i acabant davant de la Patronal.       A Tarragona més de 200 persones            pular i suport mutu”. Unes 300 per-          centració davant de l’Ajuntament de        d’octubre, unes 200 persones es van
A més del piquet central en diversos        van secundar la convocatòria de            sones van recorrer diversos barris de        Mollet.                                    manifestar convocades per Baix Llo-
barris de la ciutat es van fer piquets      la CGT, l’EIC, l’Assemblea 15M i           Sabadell fins que al final de la marxa       A Lleida es va fer pels carrers del        bregat Combatiu per la derogació de
organitzats per les assemblees de           l’Assemblea dels Barris de Ponent de       la Plataforma d’Afectats per la Hipo-        centre una cercavila ciutadana in-         la reforma laboral, contra la repres-
barri. Dins la convocatòria de vaga         Tarragona manifestant-se a la tarda        teca i la Crisis va alliberar un edifici     formativa cap a la vaga general, per       sió, els desnonaments i el rescat de la
les aturades van ser seguides sobre-        per la Vaga General, contra la clas-       propietat de Catalunya Caixa perquè          informar als comerços i la ciutadania      banca, i per la necessitat de la vaga
tot en el sector del transport, Metro,      se política i els bancs, darrere d’una     sigui habitat per famílies desnonades.       sobre la importància i necessitat de       general.
Novembre de 2012                                                                                                                                                                                                      7
TREBALL-ECONOMIA

        S’ha reduït la taxa de
     pobresa entre 2011 i 2012?
                                                                                                                                                                         és que les persones pensionistes
           Albert Sales
                                                                                                                                                                         han vist augmentar la seva capaci-
                                                                                                                                                                         tat adquisitiva? La reducció de la
                                                                                                                                                                         gent gran sota el llindar de risc de

Q     ue les bones notícies econòmi-
      ques no abundin no justifica ens
posem a crear-les a la desesperada.
                                                                                                                                                                         pobresa s’explica per l’enfonsament
                                                                                                                                                                         de la resta de la població i no per
                                                                                                                                                                         una millora en les seves situacions
Les interpretacions confuses de les                                                                                                                                      personals.
xifres d’enquestes i estudis impulsen                                                                                                                                    Tornant al raonament anterior, el
a molta gent a dir allò de “els polítics                                                                                                                                 pensionista que el 2011 estava sota
i els periodistes fan amb les estadís-                                                                                                                                   el llindar de risc pobresa perquè in-
tiques el que volen”, i els resultats                                                                                                                                    gressava 7.500 euros anuals i vivia
de l’Enquesta de Condicions de Vida                                                                                                                                      sol, es converteix avui en un afor-
(ECV) de 2012 de l’Institut Nacio-                                                                                                                                       tunat jubilat per sobre del llindar de
nal d’Estadística (INE) ja han sortit                                                                                                                                    risc de pobresa sense cap modifica-
de les oficines de tan insigne institu-                                                                                                                                  ció en els seus ingressos i amb ma-
ció amb mal peu a través d’una nota                                                                                                                                      jors dificultats per arribar a final de
de premsa que convida a treure con-                                                                                                                                      mes a causa de l’augment dels preus.
clusions, i en conseqüència titulars                                                                                                                                     De fet, el titular de premsa del dia
de premsa, manifestament erronis.                                                                                                                                        següent hauria d’haver estat: “per
Segons els resultats de l’ECV recen-                                                                                                                                     tercer any consecutiu, el llindar de
tment publicats, la taxa de persones                                                                                                                                     risc de pobresa baixa”. La notícia
per sota del llindar de pobresa a                                                                                                                                        és dramàtica perquè significa que a
l’Estat espanyol ha disminuït entre                                                                                                                                      Espanya “cada vegada cal ser més
2011 i 2012, passant d’un 21,8%            calcula sobre la base de la distri-         en risc de pobresa, mentre que la         viu un empobriment generalitzat,        pobre per ser considerat oficialment
de la població a un 21,1%. Costa           bució d’ingressos de l’any anterior         mateixa persona, amb els mateixos         mesurar la pobresa relativa perd la     pobre”.
de creure si atenem a l’evolució de        i com els ingressos de les llars es-        ingressos, el 2012, està per sobre del    seva utilitat per conèixer l’evolució
la desocupació i a les retallades en       panyoles es venen reduint any rere          llindar de risc de pobresa (1) . En       de l’abast de les privacions entre la   Notes:
prestacions socials. I és que la dada,     any des 2008, aquest indicador ha           clau familiar, una llar formada per       població. Si atenem als ingressos
totalment certa, requereix d’una con-      anat baixant progressivament des de         dues persones adultes i dos menors        mitjans de les llars, en clar descens   (1) El llindar de risc de pobresa per
textualització adequada. Deixant de        2009. En conseqüència, la propor-           que el 2011 ingressés 15.600 euros        des de 2008, això és el que està pas-   a una llar unipersonal el 2011 era
banda apreciacions metodològiques          ció de persones per sota del llindar        i els ingressos no s’hagin modificat,     sant amb una majoria de la societat     de 7.509 euros mentre que el 2012
que requeririen major desplegament         de risc de pobresa el 2012 pot ser          ha deixat d’estar sota el llindar de      espanyola.                              s’estima en 7.355 euros.
d’explicacions matemàtiques, el            inferior que el 2011, però la xifra         risc de pobresa, no perquè la seva        La nota de premsa de l’INE, com         (2) El llindar de risc de pobresa per
comunicat de l’INE, de la mateixa          que marca el límit a partir del qual        situació hagi millorat, sinó perquè el    alguns articles de “prestigiosos”       a una llar format per dues persones
manera que algunes interpretacions         es considera que un o una és pobra          llindar s’ha modificat (2).               diaris, remarquen que les perso-        adultes i dos menors era el 2011 de
periodístiques que han aparegut als        també és inferior el 2012 que el            Mesurar la pobresa a través               nes majors de 65 anys “milloren”        15.768 euros mentre que el 2012 és
principals diaris, oblida les implica-     2011.                                       d’indicadors o de llindars relatius té    la seva situació respecte del 2011,     de 15.445 euros.
cions de la disminució en paral•lel        El resultat d’aquest descens si-            molt sentit perquè ens permet saber       perquè del 20,8% de taxa de risc de
del llindar de risc de pobresa.            multani es pot entendre a través            quina proporció de persones tenen         pobresa per a aquesta franja etària     * Albert Sales i Campos és profes-
Aquest llindar, la xifra d’ingressos       d’exemples numèrics: una persona            problemes per aproximar-se al nivell      el 2011 s’ha passat a un sorprenent     sor associat de Ciències Polítiques i
per sota de la qual es considera que       que el 2011, vivint sola, ingressés         d’ingressos de la part mitjana d’una      16,9%. S’atribueix aquest descens al    Socials a la UPF. Article publicat al
una llar està en risc de pobresa, es       7.400 euros anuals, es considerava          societat. Però quan aquesta societat      manteniment de les pensions però...     setmanari Directa.


    L’ALTRA REALITAT
Vaga, Vaga!, Vaga?
          Pepe Berlanga
                                           cap d’any.                                  raó reconduïm la nostra convoca-          borals.                                 ment, per contra el treball desen-
                                           Per a arribar a aquesta col•laboració       tòria del 31O en aproximació al 14N,      Això no menyscaba gens ni mica la       volupat durant els últims mesos ha
                                           fixem un mètode de treball precís.          després de la particular sol•licitud de   nostra autonomia sindical, especial-    servit per a exterioritzar la repulsa i
                                           Potser el procés que vam desenvolu-         CCOO-UGT per a no dividir les for-        ment per que hem continuat man-         la necessitat de la vaga com eina fo-

H     istòricament la CGT (abans
      CNT) ha recorregut a la vaga
com eina per a millorar les condi-
                                           par no va ser exactament l’assenyalat,
                                           inclusivament els suports no van es-
                                                                                       ces, encara que no assumíssim ni la
                                                                                       consulta ni estiguéssim d’acord amb
                                                                                                                                 tenint els motius, reivindicacions i
                                                                                                                                 objectius que plantejàvem originària-
                                                                                                                                                                         namental per a reivindicar els nostres
                                                                                                                                                                         drets.
                                           tar a l’altura ni fossin tot l’amplis que   la majoria de les seves actua-
cions sociolaborals dels treballadors/     la gravetat del moment requeria, tal        cions sindicals, tant en el pas-
as, amb tot, l’evolució i dificultats      vegada la nostra afiliació o la pròpia      sat com en el present i, sobre
impulsades pels poders econòmics i         estructura no va acabar de creure que       manera, donada l’escassa o
governamentals van anar encarrilant        anàvem a mantenir la convocatòria i         nul•la resposta positiva dels
aquestes cap a la gestació d’un siste-     possiblement sols.                          contactes mantinguts amb
ma totalment contraposat.                  Si l’ambient no era el més propici          altres organitzacions i grups.
Producte d’una pràctica més recent,        per a l’èxit de l’anunci, per a acabar      Traslladant la convocatòria
gairebé s’ha evangelitzat i transfor-      d’arrodonir-lo, els sindicats institu-      de vaga del 31 d’octubre al
mat en una campanya més de les             cionalitzats informaven d’una pro-          14 de novembre, no obli-
quals periòdicament es convoquen,          testa europea per a mitjans de no-          dem que fruit d’un procés
fins i tot per a una part important han    vembre, contribuint que la majoria          d’ampli debat intern, vam
passat a ser la raó característica de la   dels companys de viatge, inclosos el        decidir unir esforços i trobar-
seva activitat sindical.                   més propers, decidissin no arriscar-se      nos amb altres respostes a
Amb tot, les constants agressions que      amb la CGT.                                 nivell europeu, responent
venim sofrint, amb especial afany          A la vista d’aquest panorama, només         afirmativament a la petició de
els últims anys, aconsellaven una          cabia el suïcidi organitzatiu i man-        confluència i unitat sindical,
resposta ferma. Així en el Congrés         tenir la vaga en la data anunciada,         la mateixa que practiquem
Extraordinari de Toledo vam decidir        malgrat tot i contra tots, o aplicant       en les empreses, davant un
que CGT havia d’acordar la Vaga Ge-        intel•ligència, reconvertir-la en jor-      moment de continus atacs
neral i proposar a totes les organitza-    nada de lluita i no exacerbar fàcils        econòmics i retallades de les
cions sindicals i socials la necessitat    enfrontaments interns, per aquesta          nostres condicions sociola-
de confluir en aquesta vaga abans de
8                                                                                                                                                                                       Novembre de 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012

Contenu connexe

Tendances

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtRevista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Cgtmanresa Bages
 

Tendances (16)

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 

Similaire à Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012

Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista Catalunya
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008 Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009Revista Catalunya
 

Similaire à Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012 (17)

Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 

Plus de Revista Catalunya

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya
 

Plus de Revista Catalunya (11)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Novembre 2012 · núm. 144· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org No deixem que el capitalisme arruïni les nostres vides! Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 144 · Novembre 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat No deixem que el capitalisme arruïni les nostres vides! Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org L’èxit de la vaga Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT general del 14N ens DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax marca el camí a seguir 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) P • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de er a la CGT, la vaga general del 14N Catalunya (FEC) • Federació d’Administració ha estat un èxit inqüestionable com a Pública (FAPC) vaga general, laboral, social, de consum Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn i ciutadana, cobrint totes les perspectives Tel. 933103362. Fax 933107110 previstes. D’una banda, el 14N ha estat FEDERACIONS COMARCALS una vaga general laboral molt important atès que milions de treballadors i treba- Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada lladores l’han secundat, podent parlar- Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es se d’un seguiment proper al 90% en els Baix Camp/Priorat principals sectors industrials, automoció, Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat petroquímiques, transports per terra, mar Tel. 977340883. Fax 977128041 i aire, telecomunicacions, construcció, Baix Llobregat serveis públics, educació, sanitat, televi- Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat sions,... Tel. 933779163. Fax 933777551 Així mateix, la vaga general del 14 N ha Comerç, 5. 08840 Viladecans estat un èxit des del punt de vaga de con- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 sum, havent tancat un percentatge proper Baix Penedès al 60% del petit comerç i la població ma- Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell joritàriament no ha acudit als comerços i Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com botigues, demostrant que seguim tenint Barcelonès Nord dignitat. Alfons XII, 109. 08912 Badalona La vaga general del 14N també ha estat cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 un èxit com vaga social a nivell de presèn- Garraf-Penedès cia en el carrer, les manifestacions que es Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat van celebrar al llarg de tot l’estat espan- Tel. i fax 938934261 yol ha estat molt majoritàries integrant a Maresme Unió 38 baixos, 08302 Mataró - la majoria de la població que ha fet vaga maresme.cgt@gmail.com i a qui no han pogut fer-la per estar sen- verns autonòmics van fer dels piquets in- seguirà però ja estem millor preparats, i sindicalisme combatiu i els moviments Tel. i fax 937909034 se treball, ser pensionista, estar desno- formatius, de les organitzacions sindicals seguirem treballant colze a colze amb el socials. Vallès Oriental nat, ser jove sense expectatives ni futur i socials, mandatant a la policia perquè Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt.mollet.vo@gmail.com o per la comprensible por a represàlies provoqués impunement a les i els treballa- Tel. 935931545. Fax 935793173 de l’empresariat i els seus directius. dors, detinint i actuant violentament contra les i els manifestants o els reporters grà- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS L’assistència en les manifestacions con- Girona vocades va ser massiva i deixava clar, fics, acorralant fins i tot a les pròpies seus Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 sense cap tipus de dubte, que el poble dels sindicats de la CGT com va succeïr Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat està en el carrer rebutjant les polítiques a València, Sevilla i Madrid. També cal Tel. 972231034. Fax 972231219 de reformes, de retallades, d’ajustament, destacar la violencia policial produïda en Ponent de pagament del deute, les polítiques an- diverses manifestacions, provocant dese- Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat tisocials de falta de llibertats, les polítiques nes de ferits i detinguts. Tel. 973275357. Fax 973271630 repressives i autoritàries. La vaga general La CGT advertim al(s) Govern(s) que no Camp de Tarragona del 14 N ha estat també una jornada eu- pot jugar amb el poble, que no pot riure’s Plaça Imperial Tarraco, núm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona ropea a l’haver-se convocat vaga general de les seves necessitats com persones, cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528 amb èxit a Portugal, Grècia, Itàlia, Bèlgica, trepitjant els seus drets, perquè aquest po- Malta, Xipre i jornada de mobilitzacions ble sabrà defensar-se de qui l’humilia i sa- FEDERACIONS LOCALS en la pràctica totalitat de països d’Europa, brà reconquistar el que li han arravassat. Barcelona donant un primer pas en el procés de mo- Per a la CGT, aquesta vaga és un pas més Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org bilització coordinada internacionalista. en pro de la mobilització permanent pel Tel. 933103362. Fax 933107080 Des de la CGT volem denunciar la crimi- canvi de model econòmic, social, polític i Berga nalització que el Govern del PP i els go- mediambiental. Després del 14N, la lluita Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles “L’existència i la continuItat del grup em sembla Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, cgtrubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de important, sobretot en un país tan marginat i gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. miserable com el nostre” Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. Joan Guinjoan Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Novembre de 2012
  • 4. REPORTATGE Amb la crisi s’accentuen les Les dones estem especialment afectades pels danys que el capitalisme genera en la societat, perquè el patriarcat problemàtiques és un pilar bàsic que sosté el model social d’explotació de les persones Dona, crisi i mercat de treball La crisi econòmica té rostre femení supera la femenina, quan la situació Elena Idoate estructural ha estat tradicionalment inversa. Com que són més aviat els homes els que es queden sense fei- E l capitalisme està aprofitant la crisi per atacar frontalment les condicions de vida de les classes po- na, aparentment semblaria que hi ha un canvi de rols de gènere i que són ells qui “retornen a la llar”. Però en pulars i agredir els drets de les dones. realitat, no hi ha aquest impuls de El nostre sistema de protecció so- canvi. Es tracta d’una qüestió sec- cial dóna un pes molt important a les torial: l’epicentre de la crisi ha estat prestacions contributives, i moltes l’ensorrament de la construcció, i dones en queden fora. també ha sortit molt tocada la indús- La crisi econòmica ha suposat una tria, ambdós sectors molt masculi- aturada “en sec” d’aquells mecanis- nitzats. mes que havien permès el creixement El 85% dels llocs de treball perduts del capital: la bombolla immobiliària, amb la crisi eren masculins, i aproxi- les finances desenfrenades, la preca- madament la meitat eren de la cons- rització del treball i dels salaris, etc. trucció i un terç de la indústria. Per Els “èxits” econòmics de l’economia a la supervivència familiar, dones capitalista comporten un fracàs estre- que estaven inactives han tornat a pitós a nivell social. La mercaderia treballar fora de casa, però no ocu- ha guanyat més espai en la societat pant els llocs dels marits o fills, sinó i s’han fet molts beneficis, princi- a treballs molt més precaris. Tot i palment especulatius, però la des- això, les dones continuen tenint una igualtat i la pobresa han esdevingut taxa superior d’inactivitat i s’ha fre- aclaparadores i la vida quotidiana de nat a la meitat el ritme d’increment la majoria de la població, molt més de l’activitat femenina. Al mateix difícil. Totes les problemàtiques, temps, els canvis en la legislació, algunes d’elles invisibles, tenen un que donen una gran capacitat a rostre femení, com la feminització l’empresari per canviar la jornada de la pobresa o la crisi de les cures. laboral i els horaris, amenacen la Temes que requeririen un desenvo- participació laboral de les dones: lupament ampli. quan la feina i tenir cura de la cana- Les dones estem especialment afec- lla i la gent gran són incompatibles, tades pels danys que el capitalisme generalment no es dóna aquest “can- genera en la societat, perquè el pa- vi de rols”. triarcat és un pilar bàsic que sosté aquest model social d’explotació i Polítiques decantades polarització. Per això, la crisi està cap al capital tenint una cara especialment cruen- ta per a les dones. A més a més, Una altra esfera és la protecció so- l’estratègia marcada des d’una clas- cial, que ocupa un lloc important en se dominant enfortida està destruint les condicions de vida de les classes unes estructures socials, aconsegui- populars. Amb les retallades veiem des amb molts anys de lluita, que que, actualment, les polítiques pú- prestacions contributives -pensions siguin comuns: afecten tothom, i d’altres. El treball domèstic femení protegeixen les condicions de vida bliques estan absolutament decan- i atur- i depenen de les cotitzacions. s’originen en una estructura social està cobrint bona part de tot allò que de les classes populars, de les quals tades cap als interessos del capital. Les dones generalment tenim pres- que supera els individus. S’assigna s’obtenia a l’esfera mercantil, abans les dones som més dependents. Les principals perjudicades per les tacions de menor quantia, bé per- a la família patriarcal tot tipus de de la reducció d’ingressos salarials, i L’impacte que la crisi econòmica retallades socials som les dones. què hem cotitzat menys temps i per tasques domèstiques, i la dona és al sector públic, abans de les retalla- està tenint en les dones es pot apre- D’una banda, perquè els col•lectius menys diners o bé perquè adquirim l’encarregada de realitzar tot aquest des. Les dones estan suportant el pes ciar des de diferents àmbits, que se laborals dels serveis públics i so- el dret a les prestacions per altres treball de manera no remunerada i de l’ajustament. superposen i ens afecten des de dife- cials estan altament feminitzats. I de vies “indirectes”, com ara les pen- sense una consideració socialitzant, El conjunt d’elements que estan pro- rents vessants. l’altra, perquè en som les principals sions de viduïtat i els subsidis. perquè es fa en l’àmbit privat. Amb vocant un atac frontal als drets de usuàries. Per exemple, el 67% de la crisi, s’accentuen les problemàti- les dones i als avenços de la lluita les persones beneficiàries de la Llei ques de les persones, i requerim feminista no s’acaben aquí. Però La destrucció de Àmbit privat i treball moltíssima més ajuda, que continua amb tot això n’hi ha prou per afirmar de Dependència eren dones, perquè feina vivim més anys, i el 45% de la des- no remunerat fent la dona en el marc de la famí- que, amb la crisi, el capitalisme està pesa es destinava a les treballadores lia patriarcal. Malgrat que les dones atacant durament les condicions de Una de les esferes: la producció familiars, majoritàriament dones, L’esfera domèstica roman en l’àmbit s’hagin incorporat al món laboral vida de les classes populars, i ho fa mercantil. L’aspecte més destacat a perquè ens encarreguem de la cura privat de les persones i és invisible i molts homes, o bé estiguin més aplicant les estructures patriarcals, casa nostra és l’elevadíssima des- de la gent gran. de portes enfora. En la societat ca- a casa perquè no tenen feina, o bé de vegades fent-les més agressives, i trucció de llocs de feina, que són els La taxa de pobresa femenina és més pitalista i patriarcal, gran part de hagin assumit tasques domèstiques, en altres casos, les reinventa. que aporten els recursos monetaris alta, amb la qual cosa demanem més les necessitats de reproducció so- ha augmentat molt poc la dedicació a les llars. S’ha donat molta relle- ajuts. També hem de tenir en comp- cial es cobreix en l’àmbit domèstic. masculina a feines no mercantils. * Article d’Elena Idoate, del semina- vància al fet que l’atur impacta més te el biaix de gènere que té el nostre S’individualitzen les necessitats, En canvi, s’han incrementat molt les ri d’economia crítica Taifa, publicat entre els homes que les dones. A sistema de protecció social, perquè mancances i problemes de les perso- tasques de les dones per als mem- al núm. 124 de la revista “Carrer” Catalunya, la taxa d’atur masculina dóna un pes molt important a les nes, tot i que la naturalesa d’aquests bres de la seva família, i fins i tot de la FAVB Novembre de 2012 3
  • 5. REPORTATGE Dona i Mercat Laboral: com ens afecten la crisi i les retallades? un clar indicador de les desigualtats Isabel Pérez Ortega, Secretaria de la Dona Comitè de gènere que segueixen existint, en Confederal de la CGT considerar les dones com a propietat de l’home, sense drets, sense veu. Prioritats i M és del 15% de dones cobren menys del SMI - congelat- da- vant un 5,6% d’homes. La pujada de estratègies de l’IRPF penalitza aquestes rendes bai- CGT per millorar la xes (uns 25 € més anuals per salaris situació de les dones inferiors a 1000 €). La congelació de les pensions incideix en un 44% de Des de la CGT i a través de la Se- vídues enfront d’un 12% de vidus. A cretaria de la Dona s’impulsen cam- més, estan les retallades assistencials panyes transversals a tot el sindicat i de drets, el tancament de centres sobre igualtat, llenguatge no sexista d’acollida a maltractades, i contra la violència de gènere. Les dones històricament suportem Fem campanyes per als dies clau taxes més altes d’atur i ocupació pre- per a les dones en què reivindiquem cària que els homes. Tot a causa de la igualtat com a treballadores i com a societat masclista i patriarcal en què dones, el 8 de març i el 25 de no- vivim. vembre, contra la violència masclis- Amb l’aprovació de l’acord entre sin- ta i patriarcal, campanyes que es rea- dicats i empresaris del II Acord per a litzen a nivell estatal i de cara a tota l’ocupació i la negociació col•lectiva la societat, participant en diferents 2012, 2013, 2014, es feia un pas més plataformes i coordinadores, i també en la precarització del treball, apro- en solitari. vant la conversió de contractes de afecten: el tancament de centres que penalitza a les rendes baixes (uns d’igualtat perquè és obligatori que ho Les nostres propostes i sobre el que temps complet a temps parcial, si d’assistència a dones víctimes de 25 € més anuals per salaris inferiors facin, però els buiden de contingut i treballem homes i dones de la CGT l’empresa ho necessita, basant-se en violència de gènere, la suspensió dels a 1000 €) i afegim la congelació de després, no es compleixen. En molts són: criteris organitzatius, econòmics o de concerts amb les clíniques privades les pensions (hi ha un 44% de vídues casos, ni tan sols s’arriba a constituir * A les empreses, negociació de producció. A qui creiem que afectarà que realitzen les interrupcions volun- la Comissió d’Igualtat a l’empresa. plans d’igualtat, aportant idees i me- enfront d’un 12% de vidus), tenim la més aquesta mesura, als homes o a tàries de l’embaràs que no es volen Aquesta crisi ha estat un moment sures reals i que poden realitzar (una immensa sort de ser les guanyadores les dones? Es preveu una tornada als fer en hospitals públics… magnífic per haver fet bones políti- altra cosa és que siguin acceptades del concurs “precaritzi seva vida a esquemes tradicionals, dels que sem- Des de l’estat i les organitzacions ques de repartiment, tant de treball per l’empresa) per a la igualtat efec- través de la legalitat.” bla que anava sortint a poc a poc, la sindicals institucionals no s’ha fet res com de riquesa, igualitàriament. Però tiva entre homes i dones. Concloent, el panorama amb què ens dona treballant a temps parcial, com- per impulsar la conciliació ni la igual- no l’han sabut aprofitar. * Conscienciar en els nostres tre- trobem obliga a crear obligats vin- paginant amb les tasques domèsti- tat. Com a exemples tenim la man- En el llibre “Desiguales. Mujeres y balls, tant a treballadors com a em- cles de dependència, de la dona amb ques o de cures. ca d’informes d’impacte de gènere hombres frente a la crisis financiera” presàries de la necessitat de posar la l’home, reduint la seva autonomia, vida al centre, la cura que les perso- Les retallades assistencials, bé per (obligatoris per la Llei d’igualtat) de (Icaria 2010) Lina Gálvez i Juan To- independència, arribant a un estatus nes necessitem donar i rebre. congelació de la taxa de reposició en les diferents lleis i reformes aprova- rres posen en relleu que la discrimi- el sector públic, bé per falta de sub- similar al model tradicional familiar, * Al carrer, reivindicant la igualtat i des i la suspensió del permís de pa- nació que pateixen les dones ha estat vencions a les associacions que fan patriarcal, de submissió, i en moltes lluitant contra l’ocupació submergi- ternitat de quatre setmanes que hau- un dels factors que més ha ajudat la feina que s’hauria de prestar des ocasions de violència vers les do- da com pot ser en el sector de treba- ria d’haver entrat en vigor aquest any. a generar la crisi, en la mesura que de l’administració, són un altre punt I com a guinda, la congelació del sa- nes… s’ha incrementat la desigualtat que lladores de la llar. important de precarietat que afectarà lari mínim. El desvergonyiment no està a l’origen. * Reivindicació de drets fonamen- directament a les dones: les retallades té límits, quan el van aprovar deien Situació de la lluita El mateix Estat s’ha preocupat de tals per a les dones: llibertat per en dependència, en ajuda a domicili, decidir sobre el nostre cos, dret a des del govern que a penes afectaria per la igualtat entre maquillar les seves polítiques des- en escoles infantils, en menjadors es- unes 100.000 persones. Només com igualitàries, incomplint la pròpia l’avortament lliure i gratuït, lluita colars … Tot això repercuteix nega- a treballadores de la llar hi ha unes homes i dones a Llei d’Igualtat, no havent fet un sol contra la violència masclista i patriar- tivament en els interessos de les do- 700.000 persones, més del 90% do- l’estat espanyol informe d’impacte de gènere per a cal, dret a una orientació sexual lliure nes, ja que són les que en últim terme nes, que el salari es regeix pel SMI. cap de les lleis i reformes que s’han i sense discriminació de cap tipus. deixaran els seus treballs o a reduir Segons l’última enquesta d’Estructura Les polítiques d’igualtat no han aprovat des de l’any 2010. I tot això des de l’autonomia que les seves jornades o acceptar treballs Salarial (2010), hi ha més d’un 15% avançat prou feines des que es va Som moltes les organitzacions so- com CGT tenim de cap poder esta- precaris per poder compaginar amb de dones que cobren menys del SMI aprovar la Llei d’Igualtat l’any 2007. cials i sindicals que seguim lluitant tal, sense subvencions per als nostres les cures. davant un 5,6% d’homes. Les empreses de més de 250 treballa- per la igualtat efectiva entre homes projectes i amb la militància com a Altres retalls importants que ens I si sumem a això la pujada de l’IRPF, dors, majoritàriament, negocien plans i dones. La violència de gènere és principal factor humà. L’economia informal: altra vegada una qüestió de sexe cions de precarietat indigna a qui la I no es tracta, ni de bon tros, d’un fe- els estudis especialitzats, ni la seva taleria i restauració, ocupació domès- Bibiana Medialdea realitzen. Aquest tipus d’activitats nomen marginal. Segons un estudi de realització, amb tot el que comporta tica, treballadores del sexe, serveis no paga impostos ni cotitzacions a la Fundació de les Caixes d’Estalvis de salaris més baixos i absència de socials (especialment atenció a per- la seguretat social. Per altra banda, (FUNCAS) el 21,5% de l’activitat garanties i drets, afecta per igual a sones depenents), treball en el propi E n aquesta anàlisi sobre la rela- ció entre treball negre i divisió les persones que treballen en aques- tes condicions solen rebre salaris econòmica de l’Estat espanyol seria informal. L’Organització Interna- dones i homes. domicili, comerç minorista, neteja per a locals, sanitat privada o educa- sexual del treball, l’autora analitza per sota del mínim legalment esta- cional del Treball (OIT) calcula que Majoria de dones ció infantil. Per exemple, a Amèrica les xifres sobre economia submergi- blert, sofriexen l’absència total de entorn del 69% dels llocs de treball Llatina es calcula que el 50,1% de les da i la seva relació amb l’asimètrica garanties sobre les seves condicions a Amèrica Llatina (dos de cada tres) Pel que fa al treball no regulat però treballadores no agrícoles pertanyen distribució de tasques en la societat laborals (horaris, vacances, treball són informals. Podem dir per tant remunerat (únic àmbit reflectit per al sector informal, enfront del 44,1% capitalista. infantil, normes de seguretat, etc.), que, per exemple en el nostre país, les xifres oficials), igual que succeeix de treballadors. Escoltem contínuament que manquen dels drets associats al con- entorn d’un 20% dels treballadors en totes les formes precaritzades A més, les treballadores també són l’economia informal és una xacra per tracte laboral (atur, baixes, indemnit- i treballadores sofreixen aquesta d’ocupació, la presència femenina és víctimes de la “informalitat encober- a la societat; i és cert. Es tracta d’una zació per acomiadament, pensions, situació de desprotecció? No. Ni aclaparant. Això es deu, d’una banda, ta” en tots els sectors econòmics. Un activitat econòmica que no aporta al etc.), i tenen serioses dificultats per a l’activitat econòmica no regulada es a la concentració de dones en activi- cas paradigmàtic és el de “les falses col•lectiu i que condemna a situa- organitzar-se. limita als percentatges que faciliten tats propícies a la informalitat: hos- jornades parcials”, que es corresponen 4 Novembre de 2012
  • 6. REPORTATGE en realitat amb jornades completes tativa entre les persones adultes de que duen associades, això sí, salaris la unitat de convivència –condicions i drets parcials. La feminitzacin de la necessàries per a assolir-lo: jornades informalitat en el mercat laboral no és laborals més curtes i serveis públics més que un símptoma addicional de la complets i de qualitat–. En aquest cas, posició subalterna que, en coherència és assenyat sostenir que la major part amb la divisió sexual del treball que de les persones adultes seria capaç vertebra les nostres societats, ocupen de sostenir el treball reproductiu que les dones. I la informalitat no fa més precisen elles i el seu entorn personal que aprofundir aquesta posició de des- més proper. És a dir, en la majoria avantatge: si el salari de les treballado- dels casos no seria necessari, ni desi- res formals llatinoamericanes repre- tjable, recórrer a la mercantilització senta un 64% del masculí, en l’àmbit d’aquests treballs. No obstant això, informal aquesta proporció baixa fins de moment, són les dones les que al 52%. s’han especialitzat en el desenvolu- pament d’aquestes tasques. Aquest treball especialitzat i que llastra les El treball reproductiu possibilitats d’inserció igualitària en el mercat laboral de les dones Per altra banda, la ingent quantitat de no obté ni visibilitat ni cap tipus de treball no remunerat però necessari contraprestació regulada (garantida). (treball reproductiu) no deixa de ser En resum, el que s’està produint és una borsa enorme de treball informal, una gran quantitat de treball que una en la seva pràctica totalitat femení, i part de la societat (les esposes, núvies, no recollit per les estadístiques. La germanes, filles, mares i àvies) pres- de l’economia i l’ocupació informal es dediquen al treball no pagat i només estadístiques oficials, definitivament, consideració del treball reproduc- ta a la resta de la societat (masculina no hauríen d’ignorar aquesta realitat. 20,3 al treball pagat. A més, les dones és qüestió de sexe. tiu –domèstic i de cures– realitzat en en la seva majoria), que gaudeix dels Hi ha dades que assenyalen que les treballen un 15% més en total que l’àmbit privat és un tema conflictiu. béns i serveis corresponents sense que xifres d’informalitat es dispararien els homes, però tres quartes parts del * Bibiana Medialdea és professora Pensem primer en una societat plena- això generi ni ingressos, ni garanties, si ho fessin. Per exemple, en el nos- seu treball és gratuït i sense drets as- d’Economia Aplicada de la Universi- ment igualitària, en la qual aquestes ni drets per a les treballadores. Els es- tre país es treballa un terme mitjà de sociats. La informalitat, un problema tat de Valladolid. Article publicat a la tasques es repartissin de forma equi- tudis que tracten de mesurar l’impacte 46,3 hores a la setmana: d’elles 25,6 molt més greu del que reflecteixen les revista Diagonal Mare i periodista? Ja em direu com… de més qualitat, així que donaven cients que les que sou autònomes ho s’ha sabut. l’ajuntament ha decidit per aquest Laia Altarriba i Piguillem feina a un gruix de periodistes en teniu complicat per poder treballar I ara què hauràs de fer aquest set- curs assumir la part que la Ge- augment, inclosos els que, com tu, al mateix ritme que ho fèieu abans embre? Només tens previst entregar neralitat ja no paga. Quan el mes treballeu com a free-lance. (i l’opció de deixar de cotitzar sig- un article, pel qual cobraràs just 200 d’octubre el nen ja hi vagi tot el Ú ltims dies d’agost. El teu cap ja es comença a fer a la idea que, amb l’inici del curs escolar, tindràs Amb la ment posada en els arti- cles que tens pendents d’entregar nifica tenir-ho més difícil en el futur per arribar a accedir a la jubilació). euros. És a dir: menys que el que has de pagar d’autònoms. El que dia podràs treballar vuit hores se- guides fent feines com a periodista free-lance. El dubte és quin volum i cavil•lant quines noves portes Vas a la tresoreria de la Seguretat hauries de fer és donar-te de baixa. quatre hores diàries per tornar a trucar per trobar més feina, vas al Social per explicar-los l’error. La Però si no pagues, no cotitzes per la de feina tindràs, i quan et pagaran treballar. Les quatre hores que vas caixer automàtic a treure diners. I dona que t’atén arrufa el front: “No pensió el dia que t’hagis de jubilar la que entreguis, perquè no saps què tenir els dies feiners de juny i mig la teva sorpresa és quan t’hi falten sé què deu haver passat, però em (si és que aleshores encara queda al- succeeix en altres sectors, però sí juliol, els primers que el nen anava 254 euros. El concepte que els ha fet temo que un d’aquests divendres de guna cosa del trist estat del benestar que coneixes bé els actuals retards a l’escola bressol, saps que no van desaparèixer és clar: “Autónomos”. consell de ministres es devien ca- que tenim). en els pagaments en el sector perio- donar per gaire. Just vas tenir temps Però a tu et van concedir el mes de rregar l’ajut”. El seu company de la La teva sort és que el teu company dístic. d’escriure alguns reportatges, però maig l’exempció de pagar els autò- taula del costat ho confirma: el ma- té feina i cada mes ingresseu el seu I és que amb la crisi ja no queda tots junts no arribaven ni de lluny a noms durant un any perquè acaba- teix dia que van anunciar que aug- salari. La veritat és que avui en dia gairebé cap ajut a la premsa en cata- sumar la quantitat que cobraves en ves de ser mare, i és la bonificació mentaven l’IVA, el mes de juliol. A sou afortunats: té un contracte en- là (i això que fa quatre dies els qui un mes en els temps bons pel sector que fins ara hi havia per ajudar les finals d’agost, quan han començat a cara per un any més. D’aquí a dotze ens governen van sortir embolicats d’abans de la crisi, quan els mitjans dones a tornar a la feina després cobrar les quotes d’autònoms sense mesos no sabeu què li passarà, però amb la senyera pels carrers de Bar- en català eren cada vegada més i d’haver tingut una criatura, cons- haver avisat que ho farien, és quan això ja és ser afortunat avui en dia. celona), així que les publicacions Les autònomes no sou pas les úni- que queden fan mans i mànigues ques mares que patiu les retallades. per pagar als seus treballadors i Quan fa uns mesos anaves al curs col•laboradors. de postpart al Centre d’Atenció Pri- El problema afegit és que quan de- mària, a una de les noies que hi ve- cideixes anar a una ETT i els dius nia la van incloure a un ERO i la van que estàs disposada a treballar del fer fora de la feina mentre estava de que sigui, i que si cal això del pe- baixa per maternitat. “Però és legal riodisme ho deixes per temps mi- que et facin fora amb les teves con- llors, o pels vespres, o pels caps de dicions?”, li vau preguntar amb cara setmana, et diuen que ho tens magre d’estupefacció. Amb la reforma la- perquè no tens experiència ni en boral que han aprovat aquest any, sí. l’hostaleria, ni en la restauració, ni Mentre feies el curs de postpart en el sector de la neteja. també es van carregar la possibilitat En fi! Que què has d’explicar que de compactar el permís de lactància tothom no sàpiga, oi? I tu enca- que permetia allargar unes setmanes ra tens la sort que fa anys que vas més la baixa maternal a les que te- començar a fer de periodista i tens nien contracte. Algunes de les ma- experiència i contactes. res que assistien al curs comptaven Les noves generacions no podran utilitzar aquesta fórmula que fins ni lamentar-se del que han perdut, ara permetia la llei. Però el vendaval perquè mai hauran pogut treballar ultraliberal que estem patint també com a periodistes de manera esta- ho ha eliminat. ble i amb condicions dignes. I si L’únic que avui us queda, doncs, s’atreveixen a tenir una criatura, és l’ajut de 100 euros mensuals qui sap si encara queden escoles d’Hisenda durant un any, que també bressol públiques, cursos de prepart es poden cobrar de cop en el següent i postpart als CAP, o els 100 eu- exercici. “Jo ho aniré cobrant cada ros d’hisenda que fins no fa massa mes, no fos que d’aquí a un any ja temps semblaven poca cosa. ho hagin tret també”, et va dir la I amb un context així (com deia fa noia del curs que et va explicar que uns dies en David Bassa, “més des- encara existia aquest ajut. orientats, espantats i afeblits que Tens la sort que al poble on viviu mai”), quin periodisme s’espera que hi ha escola bressol pública, i que puguem fer? Novembre de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La Vaga General del 14N La Vaga General del 14N ha estat general, laboral, social, de consum i ciutadana, amb un seguiment elevat i unes ha estat un èxit manifestacions multitudinàries, un camí que cal seguir inqüestionable La vaga general del 14N a Catalunya i Balears Vilafranca (on participava la CGT) Redacció pel matí va reunir unes 3000 persones. Per la tarda es va fer un bloc propi dins la manifestació unitària d’unes 5000 F inalment, la CGT de Catalun- ya, reunida en plenària el 22 d’octubre (i la CGT a nivell confe- persones. A Manresa CGT va realitzar una con- centració d’un centenar de persones. deral el dia 23), va acordar traslla- A Terrassa la CGT va participar a la dar la jornada de vaga general que manifestació anticapitalista del matí tenia convocada per al 31 d’octubre amb unes 2000 persones, i a la de la al 14 de novembre de 2012, per tal tarda que va aplegar-ne unes 8000. de coincidir amb la resta de sindicats Al Vallès Oriental la CGT va partici- i moviments socials en la vaga gene- par amb altres moviments socials a les ral, reconvertint el 31 d’octubre en manifestacions alternatives de Gra- una jornada de lluita i mobilització, nollers (2000 persones), Sant Celoni però mantenint la convocatòria de (500 persones) i Mollet (unes 5000 vaga per tal de donar cobertura legal persones). a aquells territoris, sectors o empre- A Berga la CGT i col•lectius lliber- ses on s’acordés mantenir la jornada taris van organitzar un piquet que va de vaga del 31 d’octubre. recórrer la ciutat. Amb això la CGT va acordar coinci- Altres ciutats on es van portar a terme dir amb la Vaga General que s’havia manifestacions el 14N van ser Bada- convocat en l’Estat Espanyol, a lona, Santa Coloma de Gramenet, Portugal, en altres països del sud Tortosa, Banyoles, Cerdanyola, d’Europa i amb les mobilitzacions Sant Cugat, Montcada i Reixac... d’àmbit europeu convocades per a A les Illes Balears, a Palma la CGT aquella data. Aquesta decisió de la va participar en la Comissió Pro Vaga CGT, en benefici exclusiu de la de- Anticapitalista, que va realitzar pel fensa dels drets laborals i socials, per diferents zones de la ciutat. La A Lleida el Bloc Anticapitalista (on Garraf van aplegar unes 2000 perso- matí un piquet anticapitalista d’unes responia a la necessitat de confluèn- CGT va realitzar una acció al centre participa la CGT) va portar a terme ac- nes en el seu bloc dins una manifesta- 500 persones i una manifestació per la cia i d’unitat d’acció sindical que comercial Arenas amb desplegament cions i activitats durant tot el dia, i va ció de 7000 persones. tarda de 10000 persones. A Menorca demanda la població i la classe tre- d’una gran pancarta i posteriorment formar bloc propi dins la manifestació A El Vendrell es van manifestar unes la CGT va participar a les manifesta- balladora en aquests moments tan un piquet d’unes 500 persones va re- unitària que va reunir unes 10000 as- 600 persones. La CGT i col•lectius cions unitàries de Ciutadella (2500 dramàtics i d’emergència social per córrer la Gran Via fins el centre de la sistents. A les comarques dels Pallars, socials van tenir presència destacada. persones) i Maó. A Eivissa es va or- la qual està travessant la majoria de ciutat. Per la tarda desenes de milers una caravana va començar a Sort i va A Vilafranca del Penedès la mani- ganitzar un Bloc Alternatiu a la mani- la població com a conseqüència de de persones van participar en la ma- acabar a Tremp, on es van aplegar més festació de l’Assemblea Popular de festació de la tarda. les polítiques econòmiques i antiso- nifestació alternativa convocada per de 200 persones en una manifestació. cials que emanen del govern i de la CGT, CNT, COS, Coordinadora La- Al Maresme la CGT va participar en Unió Europea (reformes, retallades, boral i Suport Mutu 15M, assemblees el piquet unitari de la plataforma #Ma- pagament d’un deute il•legítim, pri- de barri i moviments socials. Al final resme14N, amb el que un centenar de vatitzacions...). de la manifestació dures i brutals cà- persones van recórrer els carrers de El 14N ha estat una vaga general rregues dels Mossos d’Esquadra, amb Mataró. A la comarca es van portar laboral exitosa atès que milions de bales de goma incloses, van provocar a terme concentracions al Masnou, treballadors i treballadores l’han desenes de ferits (una dona va perdre Premià de Mar i Vilassar de Mar. secundat, podent parlar-se d’un se- un ull) i diversos detinguts, en el marc A Igualada es va fer una manifestació guiment d’entre el 80 i 90% en els de l’estratègia repressiva del conseller unitària d’unes 1500 persones, dins la principals sectors industrials, auto- Felip Puig per sembrar el terror, ate- qual hi havia el bloc anticapitalista on moció, petroquímiques, transports morir a la gent i dissuadir-la de parti- estava integrada la CGT. per terra, mar i aire, telecomunica- cipar en les cada cop més nombroses A Vilanova i la Geltrú la CGT i cions, construcció, serveis públics, manifestacions del sindicalisme com- l’Assemblea pels Drets Socials del educació, sanitat, televisions,... Així batiu i els moviments socials. mateix, la vaga general del 14 N ha A Tarragona el bloc anticapitalista de estat un èxit des del punt de vaga de CGT i moviments socials va aplegar consum, havent tancat un percentat- unes 5000 persones, dins una manifes- ge important del petit comerç i la po- tació unitària d’unes 25000 persones. blació majoritàriament no ha acudit A Reus el bloc anticapitalista de als comerços i botigues. També ha l’Assemblea Popular (on anava la estat un èxit com vaga social a nivell CGT) va agrupar unes 2000 persones de presència en el carrer, amb unes dins una manifestació d’unes 5000. manifestacions multitudinàries més A Sabadell, la manifestació convoca- importants que les de la vaga general da per Sabadell Lluitant (on participa del passat 29M. la CGT) va aplegar unes 6000 perso- A tot Catalunya des de primera hora nes, la mateixa xifra que la manifesta- del matí, la CGT, com la resta de sin- ció dels sindicats institucionals. dicats i els moviments socials, va por- A Rubí més d’un miler de persones es tar a terme piquets informatius en po- van manifestar en una convocatòria uni- lígons, fàbriques, mitjans de transport tària amb destacada presència de CGT. i carrers de les diverses ciutats. Pel A Girona la manifestació anticapita- matí es van fer manifestacions en al- lista convocada per Al Carrer (on par- gunes ciutats però la majoria d’elles es ticipa la CGT) pel matí va reunir prop van portar a terme per la tarda-vespre. de 2000 persones. La manifestació A Barcelona, després dels piquets unitària de la tarda va comptar amb un de matinada a les zones industrials bloc anticapitalista d’unes 3000 per- i el transport, assemblees de barri i sones dins una manifestació d’unes sindicats van portar a terme piquets 15000 persones. 6 Novembre de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Crònica del 14N a Palma Una de les vagues més combatives dels darrers anys Contrainfo.cat Piquets informatius a va consistir a protestar davant de la seu de La Caixa pels diversos assassi- empreses públiques nats relacionats amb desnonaments. A des del vespre més, de la part superior de l’edifici un E l 14 de novembre es va poder viure la vaga més combativa dels darrers temps a Palma. Setmanes anterior ninot estava penjat recordant el geno- cidi financer. Així i tot, els primers piquets infor- abans del 14N diversos col•lectius matius de la jornada de vaga es va- El piquet unitari varen arromangar-se de valent i començaren a preparar-la. Així, la ren realitzar dia 13 a la nit, quan es anticapitalista reuneix va fer el canvi de torn d’EMAYA i proposta més engrescadora va ser la s’aconseguí que sols sortissin els ser- centenars de persones creació de la Comissió Pro Vaga An- i col·lapsa el centre veis mínims. ticapitalista, que va sorgir dels movi- La pluja matinera va espenyar molts ments socials més combatius i crítics Durant el matí hi varen haver, a més, plans previstos per diferents grups de a fi de donar una unitat d’acció an- diferents accions de piquets per part piquets. A les cotxeres de l’EMT hi va ticapitalista durant la vaga. Aquesta de CNT i CGT. En un d’aquests la po- haver molt d’enrenou durant la mati- comissió va anar convocant una sèrie licia va carregar-hi de manera brutal i nada i, posteriorment, volien anar al de reunions en les quals participaren hi causà diversos ferits. MercaPalma, però al final s’optà per els diferents col•lectius i organitzaren Al migdia, hi havia la convocatòria bloquejar l’Intermodal, però es topà accions unitàries i de lluita tot donant del piquet unitari anticapitalista que amb una forta presència policial. El un toc més coherent i combatiu al va reunir unes 600 persones que du- resultat, emperò, fou d’activitat míni- 14N. rant uns moments varen col•lapsar el ma en els transports públics. centre de Palma. Al final de l’acció, A la Universitat la Gran seguiment de hi hagueren alguns enfrontaments i vaga començà el dia la vaga a escoles i tensions amb la policia a causa de la detenció de dues persones (una anterior instituts d’elles de la CGT i l’altra d’Endavant) que participaren de l’acte i en feriren Aleshores, abans de dia 14 ja es rea- Pel que fa a l’àmbit educatiu, la Pla- d’altres. Passades les 14 hores es va litzaren les primeres accions. Com taforma Crida i altres entitats varen desconvocar la mobilització i la gent ja és habitual, un dels primers esde- fer arribar la informació que la vaga es va dispersar en diferents grups. veniments de la vaga és l’ocupació havia estat àmpliament secundada en d’algun edifici del Campus per part els centre educatius, sobretot a les es- de l’Assemblea UIB. Com ja havien coles de primària on, en algunes oca- Original boicot a grans protagonitzat a altres vagues, aquest firmes comercials per sions, el centre va haver de tancar per cop, els membres de l’assemblea i des de S’Escorxador com a punt continuació, es va fer una concentra- ocuparen la Facultat de Ciències per manca d’infants i de professorat. Des la vaga de consum d’inici del que al cap d’unes hores d’escoles i instituts de Sóller, Marra- ció a la comissaria de S’Escorxador convertir l’edifici en un espai de lluita seria una gran manifestació antica- per demanar la llibertat de les perso- txí, Felanitx o Portocolom, per exem- També durant el matí es produïren i preparar accions per al dia següent. pitalista, alternativa a la convocada nes detingudes. ple, s’informava d’una baixa activitat algunes accions de teatre de guerrilla Així, una setantena de persones par- pels sindicats CCOO i UGT, crí- laboral. a centres comercials i grans cadenes ticiparen a l’assemblea nocturna, la tica i amb missatges contundents. qual va consistir a organitzar els pi- d’alimentació. L’horabaixa hi hagué La xarxa de mitjans L’anticapitalisme va omplir el passeig quets per a l’endemà. Malgrat la for- Accions contra la noves accions d’aquesta mena dirigi- del Born de Ciutat amb una multitu- contrainformatius des a grans cadenes de roba. ta pluja del matí, les estudiants de la banca dinària manifestació amb la pancarta UIB no s’acovardiren i dedicaren el de capçalera “Ni retallades ni deute – Com a l’anterior vaga, per aquest dia matí a col•lapsar les entrades al Cam- Una mica més avançat el dia i amb un Massiva manifestació Vaga general anticapitalista”. Aques- es va constitur el Centre de Mijans pus i a dificultar les classes, sobretot cel més desvetllat començaren a tenir anticapitalista final ta marxa, que aplegà més de 10.000 Independents, que va comptar amb aquelles relacionades amb drets vul- lloc una quantitat major d’accions. A persones, era el plat fort de tota una el treball de Sa Tevavisió, Ràdio 77 i les 11h es convocà una casserolada i concentració per Contrainfo al nou local de l’Ecoxarxa, nerats, com havien denunciat els ma- jornada de lluita protagonitzada pels teixos alumnes a l’assemblea. Tota davant la Conselleria d’Educació que la llibertat dels diversos piquets informatius que van al passatge d’Antoni Torrandell. Des aquesta feina donà com a resultat una aglutinà molta gent. També, les Padri- detinguts actuar durant bona part del 14N. La d’abans de les set del matí, els mitjans universitat pràcticament deserta i re- nes i Padrins Flauta, juntament amb manifestació, després de recórrer es dedicaren a recollir els testimoni de tencions quilomètriques als accessos. alguns membres de la CGT varen pro- A les 16:30 sortiren les columnes de el centre de la ciutat, va finalitzar al les diferents accions descentralitzades i tagonitzar una “entremaliadura” que piquets des del barri de Pere Garau Born, on es va llegir el manifest i, a unitàries que es produïren durant el dia. Jornada de lluita el 31 d’octubre cap a la vaga general del 14N RENFE, Correus, Remolcadors, em- pancarta amb el lema “No hem de pa- A Terrassa un centenar de perso- sumar-se a la vaga social. Redacció preses de telemàrqueting, taxi, etc, gar el seu deute! 14N Vaga General” l nes es van concentrar davant de A El Vendrell, la CGT conjuntament provocant un colapse monumental a A Reus, una trentena d’activistes de l’Ajuntament convocats per movi- amb L’Ateneu La Trinxera, L’Ateneu Barcelona i rodalies. l’Assemblea Popular de Reus van ments socials i sindicats per mostrar de Joves de Calafell i El Taulell de A Barcelona un piquet d’unes 500 persones va recórrer el 31 d’octubre al matí el centre de Barce- A la tarda la manifestació convocada per la CGT, CNT, Comissió Laboral del 15-M, COS, assemblees de barri realitzar al vespre una acció de carrer pel centre de la ciutat repartint octa- vetes i cridant a la vaga general del el rebuig a la política neoliberal que retalla drets a la classe treballadora, estudiants, aturades i pensionistes. La L´Arboç van realitzar una concentra- ció per la tarda a la Plaça Vella. A Girona un centenar de persones lona partint des de Plaça Catalunya, i a la qual es van sumar com bloc els 14N, amb bosses de brossa al cap, per concentració va anar seguida d’una van sortir en manifestació per la tarda fent parades en algunes empreses treballadors de Metro convocats pel simbolitzar com ens ofeguen les reta- cercavila pels carrers del centre cri- des de Correus i després es va realit- on s’havia coaccionat als treballa- comitè d’Empresa, va comptar amb llades, l’atur, la precarietat, la corrup- dant a la vaga general. zar una assemblea popular a la plaça dors perquè no seguissin la jornada l’assistència de 3.000 persones, par- ció, la reforma laboral, la repressió i A Mollet del Vallès un piquet de del Vi. de vaga, o bé pel que representen tint des de Arc de Triomf, passant per la política econòmica del govern. CGT format per una cinquantena de A Manresa la CGT va convocar pel quant al model modern d’explotació la Conselleria d’Interior, la Delega- A Sabadell va tenir lloc una mani- persones va recórrer la ciutat a pri- matí una concentració a la Plaça de laboral. Van rebre visites el FNAC, ció de Govern, la seu de CiU i finalit- festació convocada per la plataforma mera hora del matí cridant a la vaga Sant Domènec i després assemblea l’empresa Apple, el BBVA, etc, zant en els Jardinets de Gràcia amb la Sabadell Lluitant amb el lema “contra general, el mateix es va fer a Grano- oberta. baixant en manifestació per Via Laie- lectura d’un manifest. l’agressió capitalista, organització po- llers. Per la tarda es va fer una con- A Esplugues de Llobregat, el 27 tana i acabant davant de la Patronal. A Tarragona més de 200 persones pular i suport mutu”. Unes 300 per- centració davant de l’Ajuntament de d’octubre, unes 200 persones es van A més del piquet central en diversos van secundar la convocatòria de sones van recorrer diversos barris de Mollet. manifestar convocades per Baix Llo- barris de la ciutat es van fer piquets la CGT, l’EIC, l’Assemblea 15M i Sabadell fins que al final de la marxa A Lleida es va fer pels carrers del bregat Combatiu per la derogació de organitzats per les assemblees de l’Assemblea dels Barris de Ponent de la Plataforma d’Afectats per la Hipo- centre una cercavila ciutadana in- la reforma laboral, contra la repres- barri. Dins la convocatòria de vaga Tarragona manifestant-se a la tarda teca i la Crisis va alliberar un edifici formativa cap a la vaga general, per sió, els desnonaments i el rescat de la les aturades van ser seguides sobre- per la Vaga General, contra la clas- propietat de Catalunya Caixa perquè informar als comerços i la ciutadania banca, i per la necessitat de la vaga tot en el sector del transport, Metro, se política i els bancs, darrere d’una sigui habitat per famílies desnonades. sobre la importància i necessitat de general. Novembre de 2012 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA S’ha reduït la taxa de pobresa entre 2011 i 2012? és que les persones pensionistes Albert Sales han vist augmentar la seva capaci- tat adquisitiva? La reducció de la gent gran sota el llindar de risc de Q ue les bones notícies econòmi- ques no abundin no justifica ens posem a crear-les a la desesperada. pobresa s’explica per l’enfonsament de la resta de la població i no per una millora en les seves situacions Les interpretacions confuses de les personals. xifres d’enquestes i estudis impulsen Tornant al raonament anterior, el a molta gent a dir allò de “els polítics pensionista que el 2011 estava sota i els periodistes fan amb les estadís- el llindar de risc pobresa perquè in- tiques el que volen”, i els resultats gressava 7.500 euros anuals i vivia de l’Enquesta de Condicions de Vida sol, es converteix avui en un afor- (ECV) de 2012 de l’Institut Nacio- tunat jubilat per sobre del llindar de nal d’Estadística (INE) ja han sortit risc de pobresa sense cap modifica- de les oficines de tan insigne institu- ció en els seus ingressos i amb ma- ció amb mal peu a través d’una nota jors dificultats per arribar a final de de premsa que convida a treure con- mes a causa de l’augment dels preus. clusions, i en conseqüència titulars De fet, el titular de premsa del dia de premsa, manifestament erronis. següent hauria d’haver estat: “per Segons els resultats de l’ECV recen- tercer any consecutiu, el llindar de tment publicats, la taxa de persones risc de pobresa baixa”. La notícia per sota del llindar de pobresa a és dramàtica perquè significa que a l’Estat espanyol ha disminuït entre Espanya “cada vegada cal ser més 2011 i 2012, passant d’un 21,8% calcula sobre la base de la distri- en risc de pobresa, mentre que la viu un empobriment generalitzat, pobre per ser considerat oficialment de la població a un 21,1%. Costa bució d’ingressos de l’any anterior mateixa persona, amb els mateixos mesurar la pobresa relativa perd la pobre”. de creure si atenem a l’evolució de i com els ingressos de les llars es- ingressos, el 2012, està per sobre del seva utilitat per conèixer l’evolució la desocupació i a les retallades en panyoles es venen reduint any rere llindar de risc de pobresa (1) . En de l’abast de les privacions entre la Notes: prestacions socials. I és que la dada, any des 2008, aquest indicador ha clau familiar, una llar formada per població. Si atenem als ingressos totalment certa, requereix d’una con- anat baixant progressivament des de dues persones adultes i dos menors mitjans de les llars, en clar descens (1) El llindar de risc de pobresa per textualització adequada. Deixant de 2009. En conseqüència, la propor- que el 2011 ingressés 15.600 euros des de 2008, això és el que està pas- a una llar unipersonal el 2011 era banda apreciacions metodològiques ció de persones per sota del llindar i els ingressos no s’hagin modificat, sant amb una majoria de la societat de 7.509 euros mentre que el 2012 que requeririen major desplegament de risc de pobresa el 2012 pot ser ha deixat d’estar sota el llindar de espanyola. s’estima en 7.355 euros. d’explicacions matemàtiques, el inferior que el 2011, però la xifra risc de pobresa, no perquè la seva La nota de premsa de l’INE, com (2) El llindar de risc de pobresa per comunicat de l’INE, de la mateixa que marca el límit a partir del qual situació hagi millorat, sinó perquè el alguns articles de “prestigiosos” a una llar format per dues persones manera que algunes interpretacions es considera que un o una és pobra llindar s’ha modificat (2). diaris, remarquen que les perso- adultes i dos menors era el 2011 de periodístiques que han aparegut als també és inferior el 2012 que el Mesurar la pobresa a través nes majors de 65 anys “milloren” 15.768 euros mentre que el 2012 és principals diaris, oblida les implica- 2011. d’indicadors o de llindars relatius té la seva situació respecte del 2011, de 15.445 euros. cions de la disminució en paral•lel El resultat d’aquest descens si- molt sentit perquè ens permet saber perquè del 20,8% de taxa de risc de del llindar de risc de pobresa. multani es pot entendre a través quina proporció de persones tenen pobresa per a aquesta franja etària * Albert Sales i Campos és profes- Aquest llindar, la xifra d’ingressos d’exemples numèrics: una persona problemes per aproximar-se al nivell el 2011 s’ha passat a un sorprenent sor associat de Ciències Polítiques i per sota de la qual es considera que que el 2011, vivint sola, ingressés d’ingressos de la part mitjana d’una 16,9%. S’atribueix aquest descens al Socials a la UPF. Article publicat al una llar està en risc de pobresa, es 7.400 euros anuals, es considerava societat. Però quan aquesta societat manteniment de les pensions però... setmanari Directa. L’ALTRA REALITAT Vaga, Vaga!, Vaga? Pepe Berlanga cap d’any. raó reconduïm la nostra convoca- borals. ment, per contra el treball desen- Per a arribar a aquesta col•laboració tòria del 31O en aproximació al 14N, Això no menyscaba gens ni mica la volupat durant els últims mesos ha fixem un mètode de treball precís. després de la particular sol•licitud de nostra autonomia sindical, especial- servit per a exterioritzar la repulsa i Potser el procés que vam desenvolu- CCOO-UGT per a no dividir les for- ment per que hem continuat man- la necessitat de la vaga com eina fo- H istòricament la CGT (abans CNT) ha recorregut a la vaga com eina per a millorar les condi- par no va ser exactament l’assenyalat, inclusivament els suports no van es- ces, encara que no assumíssim ni la consulta ni estiguéssim d’acord amb tenint els motius, reivindicacions i objectius que plantejàvem originària- namental per a reivindicar els nostres drets. tar a l’altura ni fossin tot l’amplis que la majoria de les seves actua- cions sociolaborals dels treballadors/ la gravetat del moment requeria, tal cions sindicals, tant en el pas- as, amb tot, l’evolució i dificultats vegada la nostra afiliació o la pròpia sat com en el present i, sobre impulsades pels poders econòmics i estructura no va acabar de creure que manera, donada l’escassa o governamentals van anar encarrilant anàvem a mantenir la convocatòria i nul•la resposta positiva dels aquestes cap a la gestació d’un siste- possiblement sols. contactes mantinguts amb ma totalment contraposat. Si l’ambient no era el més propici altres organitzacions i grups. Producte d’una pràctica més recent, per a l’èxit de l’anunci, per a acabar Traslladant la convocatòria gairebé s’ha evangelitzat i transfor- d’arrodonir-lo, els sindicats institu- de vaga del 31 d’octubre al mat en una campanya més de les cionalitzats informaven d’una pro- 14 de novembre, no obli- quals periòdicament es convoquen, testa europea per a mitjans de no- dem que fruit d’un procés fins i tot per a una part important han vembre, contribuint que la majoria d’ampli debat intern, vam passat a ser la raó característica de la dels companys de viatge, inclosos el decidir unir esforços i trobar- seva activitat sindical. més propers, decidissin no arriscar-se nos amb altres respostes a Amb tot, les constants agressions que amb la CGT. nivell europeu, responent venim sofrint, amb especial afany A la vista d’aquest panorama, només afirmativament a la petició de els últims anys, aconsellaven una cabia el suïcidi organitzatiu i man- confluència i unitat sindical, resposta ferma. Així en el Congrés tenir la vaga en la data anunciada, la mateixa que practiquem Extraordinari de Toledo vam decidir malgrat tot i contra tots, o aplicant en les empreses, davant un que CGT havia d’acordar la Vaga Ge- intel•ligència, reconvertir-la en jor- moment de continus atacs neral i proposar a totes les organitza- nada de lluita i no exacerbar fàcils econòmics i retallades de les cions sindicals i socials la necessitat enfrontaments interns, per aquesta nostres condicions sociola- de confluir en aquesta vaga abans de 8 Novembre de 2012