2. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES
Editorial
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62
Fax 93 310 71 10
L'ADMINISTRACIÓ, CONTENTA PERQUÈ HA BAIXAT EL TANT PER CENT
FEDERACIONS SECTORIALS
Nosaltres hi posem els
• Federacio Metal.lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
morts i ells, estadístiques
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
atalunya va tancar l'any cens del 26,67% respecte a l'any
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada - cgtanoia@terra.es
Tel. i fax 93 804 29 85
C passat amb un balanç total
de 157.621 accidents labo-
rals. Malgrat l'altíssima xifra d'acci-
precedent. Però per aquests acci-
dents potser ja no cal patir-hi
massa ja que cada una de les pa-
dents, el Govern de la Generalitat tronals del territori, capitanejades
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n
ha tornat a fer un balanç positiu pel per Foment del Treball, estan en
43201 Reus - baixc-p@cgt.es / fet que, en tants per cent, la xifra ha campanya permanent per menys-
cgtreus@estil.net suposat un "descens" del 7,31% tenir aquestes víctimes perquè és
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
respecte al 2003. Una forma de un tipus d'accident que ells no
Baix Llobregat
Cra. Espluques, 46 comptar els ferits i els morts que no volen comptabilitzar com a laboral
08940 Cornellà - baixll@eresmas.com té en compte el dolor que provo- i, per tant, no haver de pagar com a
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
quen els accidents entre qui els pa- tal.
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r teix, el mateix grup social, la matei- Per sectors, el nombre total d'ac-
43700 El Vendrell xa classe, una classe que sap que cidents laborals en l'activitat de ser-
Tel. i fax 977 66 09 32
l'únic tant per cent bo és el sero per veis va ser de 71.252, en la cons-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109
cent. trucció va ser de 31.707, en la
08912 Badalona Les dades oficials valoren també indústria de 52.107 i en agricultura
cgt_bn@wanadoo.es positivament el retrocés de l'1,32% què és inferior a la de l'any passat. dóna ni hi ha intenció de plantejar- de 2.555. Pel que fa als accidents
Tel. i fax 93 383 18 03
dels sinistres mortals, malgrat que Caure en la dialèctica de la dismi- ho com a horitzó a curt termini. mortals, en serveis es van produir
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos el "punt negre" va continuar en el nució respecte a un altre any és Segons les dades oficials i defi- el 2004 un total de 64 i en la indús-
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgt.es sector de la construcció, on el gairebé acceptar que els accidents nitives del Departament de Treball i tria 33, mentre que en la construc-
Tel. i fax 93 893 42 61
nombre de morts va créixer en un són quelcom normal i que ara els Indústria, entre gener i desembre ció en va haver 47 i en l'agricultura
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 14,63%, precisament un dels sec- hem aconseguit reduir... una mica. I del 2004 es va produir un total de es va passar de cap el 2003 a cinc
08302 Mataró - cgtmaresme@ya.com tors amb més enriquiment ràpid la reducció, per qui s'exposa a 155.852 accidents laborals lleus, el 2004.
Tel. i fax 93 790 90 34
sempre per als empresaris, que pel patir-ne cada dia perquè no treba- 1.620 greus, en aquest cas l'esta- Pel que fa a accidents laborals
Vallès Occidental
Pedrissos, 9 bis que sembla cintinuen invertint més lla amb totes les proteccions que dística diu que hi va haver un aug- mortals 'in itinere', en la construc-
08211 Castellar del Vallès en despeses personlas que en pre- caldria i si es queixa potser aco- ment de l'1,18% i 149 mortals. ció se'n van produir 17, en serveis
cgt_castellar@terra.es
Tel. i fax 93 714 21 21
venció. miadat, només pot tenir l'objectiu Per la seva banda, el nombre 30, en la indústria 18 i en l'agricul-
Ramon Llull, 130-136
Cada una d'aquestes persones de la mortalitat zero i els accidents d'accidents mortals 'in itinere'; és a tura es va registrar un incident mor-
08224 Terrassa - fltcgt@yahoo.es mortes no entenen de tants per zero. Som conscients que sempre dir, en els desplaçaments diaris tal.
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cent, cap de les seves famílies o hi pot haver algun accident i aquest dels treballadors i les treballadores Queda molt camí per fer, sempre
Colom, 3-5 amics entenen que els morts for- pot provocar una mort però en les de casa a l'empresa o viceversa, en el camí cap al zero, que és l'únic
08191 Rubí - cgtrubi@telefonica.net
Tel. i fax 93 588 17 96 men part d'una xifra positiva per- actuals circumstàncies això ni es van ser 66 al 2004, amb un des- tant per cent que ens convenç.
Vallès Oriental
Gaietà Vinzia, 15-17, baixos
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Homo homini lupus est ■ Txema
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Lleida
Av. Catalunya, 2, 8è
25002 Lleida - lleida@cgt.es
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n, 1a
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
FEDERACIONS LOCALS
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbarcelona@terra.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:
Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha
Manresa Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi i Òscar. Col·laboren en aquest tancat diumenge 20 de febrer del 2004.
Circumval.lació, 77, 2n
número: Carlos Undergroove, Francesc Poblet, V. C., Científics per un futur no nuclear, Carlos
08240 Manresa - manre@cgt.es
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Navarro, Xarxa Contra les Tancaments, Lodestraler, Ramonvilacapdevila@yahoo.es, Giuliana
Sabadell
Sgrena, Xabier Gracia, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antonina Rodrigo, Joan Rocamora, “Allí on hi hàgia
Unió, 59 Lobonegro, Annachiara del Prete, “El Temps d’Art”, “Il Manifesto”, Glòria Picazo, Mercè Coll, Imma llibertat
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Merino, Assumpta Bassas, Nani Moré, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:
Tel. i fax 93 745 01 97 allí serà pàtria
Mireia Bordonada, Mertxe Melitón, Joan Panisello, Indymedia Barcelona, Jordi Play i Pau Juvillà.
Sallent Il·lustracions: Txema. Tirada: 9.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i nostra.”
Clos, 5 subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883.
08650 Sallent - sallent@cgt.es
Col·laboracions a: catalunyacgt@cgt.es i (cronologia) cronocata@cgt.es Josep Robrenyo dins
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Lliure poble de Porrera”
2 Catalunya. Març de 2005
3. REPORTATGE La retirada del PHN
va ser una victòria
evident de la gent
No es pot abaixar la guàrdia perquè si del territori
ho fem ja sabem què ens espera
DESPRÉS DEL PHN
Les mobilitzacions en defensa de l'Ebre van aconseguir paralitzar el transvasament
Triomf parcial de la
nova cultura de l'aigua
Tot i això encara s'està lluny d'una gestió sostenible i participativa de l'aigua
Text: V. C.; foto: Joan Panisello aquest problema", conclou Tomàs.
Però aquest model desenvolupista
del turisme no només afecta el País Va-
"E
stem molt satisfets pel lencià i Múrcia, o a la gestió de l'aigua:
decret de modificació del afecta el territori, les costes, els drets de
Pla Hidrològic Nacional les generacions futures i la conservació
que derogava aquest juny passat el de la naturalesa. Greenpeace, al seu in-
transvasament de l'Ebre. Ha estat un forme "Destrucción a toda costa" de
èxit social de la Plataforma en Defensa l'any 2004, valora molt negativament
de l'Ebre (PDE) que ha mobilitzat i l'impacte del turisme i de la pressió ur-
creat consciència favorable a la Nova banística a les costes espanyoles. Se-
Cultura de l'Aigua", afirma Manel gons l'organització ecologista, els go-
Tomàs, portaveu de la PDE. verns populars de les comunitats
El programa AGUA (Actuaciones autónomes del País Valencià, Múrcia,
para la Gestión y Utilización del Agua) Balears, Canàries i Galícia no mostren
que ve a substituir al transvasament ha la més mínima preocupació per l'im-
generat moltes expectatives entre els pacte ambiental dels seus importants
defensors de la nova cultura de l'aigua, sectors turístics. Respecte a les comuni-
sobretot pel procés participatiu obert. tats "socialistes" (Cantàbria, Andalusia,
El programa pretén cobrir les necessi- Catalunya i Astúries) i el País Basc afir-
tats hídriques de les regions afectades men que existeix una diferència de
per la derogació del transvasament. matís i d'actitud però no de fons.
"L'Ebre s'ha salvat d'un perill que l'a- un carreró sense sortida perquè s'accep- qüestiona la demanda, però també re- Existeix el que es podria qualificar
menaçava de mort, com era el transva- UN MODEL INSOSTENIBLE ta el model d'urbanització incontrolada planteja els dèficits hídrics. A terres va- com un inici de compromís ambiental
sament, però encara queden lluites per Des de la PDE es valora positivament i les seves necessitats hídriques que no lencianes, en la seva opinió, no falta en aquestes darreres comunitats. Per
fer", conclou Tomàs. l'esforç dels governs espanyol i català es podran cobrir només amb dessalado- aigua, sinó que falta aigua potable per exemple, a Catalunya s'ha aplicat una
"Anem a participar en l'elaboració per fer un gir en la política hidràulica. res", conclou Manel Tomàs. La neces- al desenvolupisme turístic. Molts dels moratòria de camps de golf i s'estan
del Programa AGUA, ja que aquest Però s'assenyala que el problema fona- sitat d'aigua de la part sud del País Va- aqüífers subterranis estan sobreexplo- plantejant moratòries respecte a la
vessant participatiu és una de les carac- mental és "un model territorial basat en lencià i Múrcia seria menor si el càlcul tats o contaminats. "Disposen d'aigua, construcció d'hotels.
terístiques de la nova cultura de l'ai- l'especulació urbanística i turística (ho- no es basés en criteris especuladors. però no en bones condicions com a re- A més, existeix un debat social sobre
gua", afirma Manel Tomàs de la PDE. tels, segones residències, camps de "Gràcies a la política de l'aigua del sultat d'una política de control de resi- l'aplicació d'ecotaxes o tendir cap a un
"Les nostres propostes aniran molt cen- golf, urbanitzacions, etc). Ni amb tota PP el Segura no existeix, és una clave- dus i abocaments errònia, però sobretot model sostenible de turisme, si bé es
trades en el fet que la modificació del l'aigua del món es cobriria tota l'expec- guera que genera efectes negatius per a per l'urbanisme especulatiu que domina cert que no s'ha concretat gaire cosa).
gir hidràulic sigui complet, sostenible i tativa que s'està generant a partir d'un la salut de les persones. És un riu que aquells territoris. En comptes de re- Segons Greenpeace, la costa espanyola
respectuós amb els rius i aqüífers sub- creixement il·limitat del turisme", afir- s'empra per alimentar tota la indústria plantejar-se la situació els governs del pateix greus problemes de saturació ur-
terranis", assegura. ma el membre de la PDE. Un model, el turística d'Alacant i Múrcia, i uns rega- Partit Popular obvien el problema de la banística, contaminació, destrucció
Volen introduir debats com per del Partit Popular, que governa a terres dius de rendibilitat qüestionable a Múr- gestió interior de l'aigua deliberada- dels espais naturals, sobreexplotació
exemple la reducció de pèrdues dels murcianes i valencianes, al qual acusa cia que l'han acabat destruint com a ment per crear fantasmes externs i en- dels recursos i erosió. L'informe de l'or-
sistemes de rec o les canonades urba- d'estar al servei "d'uns interessos molts ecosistema. Aquest model turístic no és frontament territorial", assegura el líder ganització ecologista posa com a para-
nes, la prevenció i tractament de la con- concrets". "Tot i els canvis al PHN, sostenible ni ecològicament, ni econò- antitransvasista. Ell mateix ens posa digma d'aquest model Marbella, que té
taminació dels aqüífers subterranis i s'accepten els números del PP basats en micament a la llarga perquè destrueix com a exemple la ciutat de València, on diverses obres paralitzades per sentèn-
dels residus industrials, i, finalment, per aquest model desenvolupista. Es manté els recursos i el patrimoni natural. les mancances de l'abastiment urbà pro- cies judicials i per la Junta d'Andalusia,
un ús racional i sostenible dels recursos que el dèficit hídric del País Valencià, Només beneficia uns determinats inte- venen de les pèrdues de fins al 40% de la qual s'ha arribat a plantejar de retirar
hídrics a partir de l'estalvi i reutiltizació Múrcia i Almeria és de 979 hectòme- ressos privats", assenyala Manolo l'aigua potable en les canonades "però al municipi les competències d'urbanis-
dels recursos hídrics. tres cúbics. I en acceptar-los s'entra en Tomàs. La Nova Cultura de l'Aigua el govern municipal no vol afrontar me.
Catalunya. Març de 2005 3
4. REPORTATGE
El riu Ebre,
també
enverinat
Assumpció parcial
radioactivament
Grup de Científics i Tècnics per
un Futur No Nuclear
dels criteris de la nova
P
(gctpfnn@energiasostenible.org)
er si no n'hi hagués prou amb les
emissions radioactives a l'aire i a
cultura de l’aigua
l'aigua que realitzen les centrals nucle-
ars d'Ascó, en funcionament normal, a Text: V. C.; fotos: Josep Llunas taria l'aigua de l'Ebre a 12 municipis de
la conca del riu Ebre, fa uns mesos ens les comarques del Baix Ebre i el Mont-
L
hem assabentat que al llarg de molts es actuacions previstes pel sià. La Comunitat General de Regants
anys la planta d'Erkímia (propietat programa AGUA tendeixen a del Xerta-Sènia ha valorat molt positi-
d'Ercros) a Flix, ha estat abocant urani apropar certament alguns cri- vament l’anunci del projecte, que
al riu Ebre sense que cap autoritat ni teris de sostenibilitat com la millora de comptaria amb una partida de 28 mi-
del Govern central (Consejo de Seguri- la qualitat de l’aigua i la restauració lions d'euros. Des de Medi Ambient,
dad Nuclear), ni del Govern autonòmic ambiental d’ecosistemes i zones asso- Jordi Cañas, director de Sostenibilitat,
(Xarxa de Vigilància Radiològica Am- ciades a aquest tipus de recursos. considera el canal “innecessari” i creu
biental del Servei de Coordinació d'Ac- També s’estableix com a objectiu la re- que es pot seguir regant tots aquests
tivitats Radioactives del Departament ducció de la demanda per fomentar municipis sense la seva existència.
de Treball i Indústria) se n'hagin 'assa- noves opcions per a l’ús i gestió de “Encara no és definitiu que es faci i s'-
bentat', o si més no hagin actuat per l’aigua, a partir de l’estalvi i la reutilt- haurà de sotmetre a una avaluació am-
evitar-les. zació. “No s’exclou la possibilitat de biental” assenyala Cañas. El conseller
El resultat és que en els sediments minitransvasaments, tot i això en cap Milà ja ha anunciat la reducció en
procedents dels abocaments de la plan- moment podrien tornar a ser de les ma- 9.000 ha del projecte inicial pel seu im-
ta d'Erkímia s'hi ha detectat urani-238, teixes dimensions del proposat per a pacte ambiental. Des de la PDE, no
en quantitats enormement elevades. l’Ebre”. estan d’acord amb el canal, com no
Amb tota probabilitat, aquest urani A València durant el 20 i 21 de no- estan d’acord amb la resta de políti-
procedeix de l'aprofitament dels fosfats vembre es va celebrar el II Fòrum So- ques de regadius, ni molt menys amb
que s'importaven de l'Sàhara exespa- cial per una Nova Cultura de l’Aigua la possibilitat, amb la qual s’especula,
nyol, els quals es presenten en forma- per avaluar la política socialista de ges- que sigui un primer pas per a un mini-
cions on també hi ha urani natural. tió de l’aigua. Per als participants (la transvasament cap a Castelló. Aquesta
Si als sediments s'hi ha detectat Plataforma Xúquer Viu, la de Defensa última possibilitat ha estat negasa taxa-
urani-238, ben segur que també s'hi pot de l’Ebre, la Fundació Nova Cultura de s’anuncien polítiques complementàries PDE consideren “el problema de l’E- tivament pel conseller d’Agricultura,
detectar U-235, ja que a l'urani natural l’Aigua d’Aragó entre altres) existeix per protegir el Delta i esperen que l’a- bre no s’ha acabat perquè també ho són Antoni Siurana. El que és ben cert és
s'hi troben a la vegada l'isòtop U-238 una contradicció entre la proposta so- plicació de la DMA acceleri el canvi els regadius”. Segons la Plataforma, si que el canal qüestiona l’assumpció
(99'284%), l'isòtop U-235 (0'711%) i cialista i els principis bàsics de la Nova cap a una gestió sostenible de l’aigua. s’efectua tota la política de regadius total dels principis de sostenibilitat per
l'isòtop U-234 (0'0055%). També s'hi Cultura de l’Aigua i de la Directiva prevista a la conca a Lleida, Delta de part de les administracions.
deuen poder detectar tots els productes Marc de l’Aigua (DMA) aprovada per ELS USOS AGRARIS l’Ebre, Rioja, Navarra i Aragó, ens tro-
de desintegració que conformen les sè- la Unió Europea. En les jornades es No només és l’abastiment de les zones baríem amb unes 230.000 ha noves de LES DESSALADORES
ries de desintegració de l'U-238 i l'U- van qüesionar projectes com: el trans- turístiques el que pot afectar la gestió regadiu “que consumirien 1.800 hectò- Des d’Acuamed, Adrián Baltanás, di-
235, sobretot el Radi-226 i el Radó- vasament Xúquer-Vinalopó, el Tajo- sostenible de l’aigua. Manolo Tomàs metres cúbics d’aigua, l’equivalent al rector de l’entitat pública de gestió de
222, que és un gas que, amb tota Segura, la interconnexió Cat-Abrera o considera que cal revisar urgentment la que es volia extreure amb el transvasa- l’aigua, ens explica que a l’Estat es-
seguretat s'escapa dels sediments i va a el canal Xerta-Sénia. També es rebutja política de regadius, “cal planificar una ment, i podria tenir un efecte similar”, panyol s’han acumulat gairebé quatre
parar a l'atmosfera. la política d’ampliació de regadius política realista de regadius, s’han de afirma Manolo Tomàs. dècades d’experiència i que s’exporta
Com afecten aquest sediments ra- (Canal de Navarra, Pacte de l’Aigua de promoure aquells que tinguin possibili- El programa AGUA tracta la possi- la pròpia tecnologia en dessaladores a
dioactius les aigües del riu Ebre i el seu l’Aragó, Segarra-Garrigues, Arlanza...) tats en el mercat”. Actualment se n’es- bilitat de modernitzar els regadius per Londres, Xicago, Boston, Austràlia o
ecosistema? Ningú no ho ha explicat que no tenen viabilitat econòmica i co- tan desenvolupant sense sortida co- evitar pèrdues d’aigua, però el porta- la resta de països mediterranis. El pro-
amb claredat a la ciutadania, simple- lisiona en els interessos de la PAC i de mercial a Múrcia i País Valencià, però veu de la PDE considera que caldria blema per ell és que el tema està molt
ment es diu "que no passa res". El que la DMA. també a la Ribera de l’Ebre (tant a Ca- revisar el Pla Nacional de Regadius i polititzat, però, de fet, ja és habitual a
sí és segur és que passa alguna cosa, de Des del Departament de Medi Am- talunya, Aragó, Rioja com Navarra). coordinar-lo amb el PHN des de la províncies com Almeria, Múrcia, Ala-
la qual ni tan sols en sabem l'abast. bient i Habitatge (DMAH) de la Gene- “Si es porten a termini tots els projec- perspectiva de la sostenibilitat. cant i Canàries. “Les dessaladores
Per tenir informació sobre l'abast del ralitat de Catalunya, el director general tes de regadius que existeixen al vol- Un exemple de la contradicció amb tenen un impacte ambiental relativa-
problema, el Grup de Científics i Tèc- de Polítiques Ambientals i Sostenibili- tant de l’Ebre l’efecte pot ser tan de- la nova cultura de l’aigua és l’anunci ment important, però molt menor al
nics per un Futur No Nuclear - tat, Jordi Cañas, assenyala la Directiva vastador com el del transvasament”, de fa unes setmanes de la posada en que provocava el transvasament”, afir-
GCTPFNN ha recopilat tot un seguit Marc de l'Aigua (DMA) com a un veri- assenyala Manolo Tomàs. Des de la marxa del canal Xerta-Sènia, que por- ma Manolo Tomàs. El seu impacte am-
d'informació sobre l'urani que posa a table canvi real en la política de gestió biental es defineix per l’elevada quan-
l'abast de tota la ciutadania de Catalu- de l’aigua cap a la nova cultura. Apro- titat d’energia elèctrica que
nya, i especialment a la que viu a la ri- vada des de l’any 2000, la DMA supo- consumeixen, pel residu que generen
bera de l'Ebre. sa per a Cañas un clar avanç en l’àmbit (la salmorra) i, finalment, per l’impac-
Si el riu Ebre està enverinat radioac- legislatiu. Tot i les mancances, fixa per te visual que ocasionen. Per a la PDE,
tivament, la ciutadania té dret a saber- primer cop com a objectius prioritaris les dessaladores poden complir un
ho i els governs tenen el deure d'infor- de les polítiques de gestió de l’aigua la paper molt important en actuacions
mar-ho i de prendre les mesures millora de la situació ambiental d’ai- molt concretes, però consideraríem un
necessàries per evitar que la contami- gües, ecosistemes aquàtics i zones hu- error basar tota la política hidràulica en
nació radioactiva afecti a les persones i mides, a més de desenvolupar un ús i la generalització d’aquestes. Sobretot
als sistemes naturals. gestió racional i sostenible de l’aigua. sinó es decideix posar un màxim a la
El GCTPFNN demana al govern de Tot això suposa un canvi substancial ja demanda d’aigua, més encara si se-
la Generalitat la creació d'una Comis- que actualment només es tenia en gueix sent subvencionada per l’Estat.
sió independent de científics i tècnics compte la satisfacció de la demanda “Si no es posa un límit a la demanda
per avaluar l'abast del problema i pro- dels usuaris. Cañas, però constata les d’aigua pot créixer il·limitadament per
posar les mesures adients a prendre, dificultats i reticències de tota mena al uns usos especulatius com la pressió
per protegir la salut de les persones i canvi en la política hídrica tant a Ma- urbanística dels hotels, segones re-
dels sistemes naturals. drid com a Catalunya. Des del DMAH sidències o camps de golf”.
4 Catalunya. Març de 2005
5. REPORTATGE
La Plataforma Xúquer Viu, un exemple d'esforç unitari davant la destrossa mediambiental
La reinvidicació de la nova
cultura de l'aigua al País Valencià
Text: V. C.; foto: Joan Panisello
E
l Xúquer és el primer riu en
cabal al País Valencià i la font
que abasteix al Parc Natural de
l'Albufera, principal aiguamoll de les
terres valencianes. El riu, però, es troba
en una greu situació ja que en el darrer
segle ha perdut gairebé la meitat del seu
cabal per sobreexplotació, fonamental-
ment la de l'aqüífer 8.29 de la Manxa
Oriental. Des d'aquest s'extrau de ma-
nera incontrolada aigua per als regadius
subvencionats d'aquesta zona des de
principis de la dècada dels 80.
El 1997 s'aprova el Pla Hidrològic de
la Conca del Xúquer que va donar co-
bertura legal a aquesta sobreexplotació.
"Va ser tot producte d'un pacte polític: a
canvi que José Bono, en aquells mo-
ments president castellano-manxec, re-
colzés el PHN, Eduardo Zaplana, ales-
hores president del País Valencià, cedia
l'aigua del Xúquer per augmentar els
conreus extensius castellanomanxecs",
assenyala Paco Sanz, portaveu de la
Plataforma Xúquer Viu.
D'altra banda, el transvasament Xú-
quer-Vinalopó, aprovat el 1997, va ser ambigu, però hi era, sobretot per part cions han estat contínues i han anat presentat per la Fundació per al Progres ment i de la carència de cabals ambien-
inclòs en el Pla Hidrològic de la Conca dels alcaldes i regidors de la comarca. augmentat en intensitat: xerrades, con- d'Albacete. tals pel riu i l'Albufera. La seva aplica-
del Xúquer de 1998 i en el Pla Hidrolò- En canvi, el 25 de gener, Joan Ignasi ferències, manifestacions que han reu- La sentència posa en evidència la de- ció está paralitzada perquè encara resta
gic Nacional (PHN) de 2001. Des de Pla, líder dels socialistes valencians, ha nit centeners de persones, 15.000 signa- ficient política de gestió de les aigües al per clarificar definitivament l'abast de
les comarques afectades, i animats per donat suport públic el transvasament. tures en contra, mocions a més de trenta País Valencià i a l'Estat espanyol i que la sentència.
l'èxit de la Plataforma en Defensa de El seu objectiu és demanar la revisió ajuntaments, sobretot de les comarques s'ha de cenyir a la Directiva Marc Euro- D'altra banda, l’agost del 2004 el Mi-
l'Ebre, s'ha creat la Plataforma Xúquer del Pla Hidrològic del Xúquer i que de la Ribera Alta i Baixa. "La platafor- pea d'Aigües. La sentència qüestiona nisteri de Medi Ambient va crear una
Viu (PXV), que reuneix els ciutadans s'assigne un cabdal mínim ambiental ma va aconseguir que una delegació del les assignacions contingudes en el Pla comissió d'estudi del transvasament. En
que volen protegir i assegurar el respec- per al curs baix del riu, ja que conside- Parlament Europeu visités la zona al Hidrològic per a usos d'una altra conca aquesta han estat presents els regants
te del cicle ecològic del riu. La platafor- ren ridícul l'existent actualment. A més, maig de 2004, amb el resultat d'un in- com la del Vinalopó, sense qüestionar castellans i valencians del Xúquer i del
ma naix de constatar la necessitat de cal determinar les aportacions hídriques forme molt desfavorable al transvasa- els usos urbans de València i Sagunt i Vinalopó, els tècnics dels ministerials,
mantindre un bon estat ecològic dels que ha de rebre l'Albufera del riu per ment", assenyala Paco Sanz. els agraris a la conca del Xúquer. Arran la Plataforma Xúquer Viu, la Fundació
aqüífers, del riu i, per extensió, de l'Al- gaudir d'una bona salut ambiental de Un dels elements importants per a la d'aquesta decisió judicial, la PXV recla- Nova Cultura de l'Aigua i la Confedera-
bufera. "Es necessiten rius vius per as- l'aiguamoll. Demanen la paralització resolució del conflicte va esdevenir el ma la revisió del Pla Hidrològic de la ció Hidrogràfica del Xúquer. Les con-
segurar l'accés a l'aigua tant en el pre- cautelar de les obres del transvasament novembre de l'any passat quan el Tribu- Conca del Xúquer, especialment pel clusions de la comissió són que, clara-
sent com en el futur", afirma Paco Xúquer-Vinalopó i el compliment de la nal Suprem va anul·lar el transvasa- que fa a la greu sobreexplotació que ment, el riu no té aigua per fer el
Sanz. La situació del riu és crítica ja Directiva Marc de l'Aigua de la UE. ment Xúquer-Vinalopó a partir del Re- està patint el riu al seu pas per la transvasament. Només es podria donar
que només transporta una tercera part En aquest any i mig, les mobilitza- curs de Casació número 3154/02 Manxa, principal causa del deteriora- una quantitat molt limitada cada tres o
de l'aigua de la qual disposava durant quatre anys. "Malgrat els resultats de la
tot el segle passat i més de la meitat dels sentència i de l'estudi, el 31 de gener
dies el riu no desemboca en el mar.
Xúquer Viu es va constituir el dia 16
Directori d'adreces d'Internet s'anuncia que les obres tornen a posar-
se en marxa per transvasar entre 12 i 62
de desembre de 2003 a la ciutat d'Alzi- Dossier d'Aigua d'Ecologistes en Acció: bilitat a la gestió de l'aigua: hectòmetres cúbics a partir d'explotant
ra, capital d'una de les comarques afec- http://www.ecologistasenaccion.org/rubrique.php http://www.mediambient.gencat.net/aca/ca//plani- l'aqüífer de la plana sud del riu a Valèn-
tades com són la Ribera Alta i Baixa. A 3?id_rubrique=3 ficacio/novapoliticaaigua/jornades/inici.jsp?Com- cia. Des la PXV ens hi oposem total-
més, PXV disposa de seus locals a ponentID=44171&SourcePageID=44173#1%22 ment i estem fent tots els esforços per-
Sueca, Cullera, Algemesí, Alginet, For- Plataforma Xúquer Viu: què això no es duga endavant",
taleny i l'Alcúdia. Entre els seus impul- http://www.xarxadelaiguaclara.org/PXV/PXV_por- Construcción a toda costa, 2004 informe de Gre- assegura Paco Sanz. El diputat valencià
sors trobem tota l'esquerra política i so- tada.htm enpeace sobre l'impacte ambiental del turisme a d'Esquerra Republicana, Agustí Cerdà,
cial valenciana: tots els partits polítics les costes espanyoles: ha presentat a meitat de febrer una
d'esquerres i els sindicats, inclosos la Plataforma de Defensa de l'Ebre: moció al Congrés dels Diputats en què
Unió de Llauradors organització ger- http://www.ebre.net/ http://www.greenpeace.org/espana_es/news/de- demana que el transvasament Xúquer-
mana de la Unió de Pagesos del Princi- tails?item_id=536127 Vinalopó no siga l'eina per cobrir les
pat, Ecologistes en Acció, Acció Ecolo- Conveni entre el Departament de Medi Ambient, la necessitats d'aigua de les comarques del
gista Agró, Adena o Acció Cultural del Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua i l'Agència Fundació Nova Cultura de l'Aigua: Vinalopó i l'Alacantí en els àmbits
País Valencià entre altres. Catalana de l'Aigua per aplicar criteris de sosteni- http://www.unizar.es/fnca/presentacion1.php agràris, urbans i turístics. El conflicte
El suport del PSOE era certament resta obert.
Catalunya. Març de 2005 5
6. TREBALL-ECONOMIA El dia 24 de febrer estava
prevista una manifestació
Cal fer front a la repressió a Barcelona en contra
sindical arreu i denunciar-la del tancament d’IAR
Hotel Front
Marítim: un nou
cas d'assetjament
Dura lluita a IAR per evitar
a la CGT
E l passat 2 de febrer, la Secció Sin-
dical de CGT de l'hotel Front Ma-
un tancament programat
rítim de Barcelona, formada per tres Text: Col·lectiu Catalunya i nió que finalment va ser suspesa, per la
afiliades al sindicat, va ser acomiadada Carlos Navarro qual cosa els treballadors van realitzar
per complet. Foto: Mertxe Melitón una manifestació des de la plaça de Ca-
Sembla ser que al director de l'hotel talunya de Barcelona fins a la seu del
E
Front Marítim, no li va fer gràcia veure n els números 59 i 61 del "Ca- jutjat mercantil encarregat d'instruir el
les sigles de la CGT en una carta-quei- talunya" informàvem de la procés concursal, on els sindicats van
xa que es va col·locar al taulell d'anun- lluita dels treballadors i treba- sol·licitar al jutge corresponent que in-
cis reivindicant el dret a fumar en la lladores de la factoria d'IAR Ibérica a vestigués els comptes de l'empresa i
zona de fumadors, prohibit per la go- Montcada i Reixac contra les inten- que intentés buscar un comprador per a
vernanta de l'hotel únicament per cions de l'empresa de frigorífics i con- la fàbrica.
haver-li demanat anteriorment el cap geladors de tancar la fàbrica i acomia-
de setmana que els toca per llei, que ne- dar 450 persones. EL TANCAMENT,
gava a una de les treballadores amb Industria Apparecchiatura Refrige- PARALITZAT
l'argument de l'ocupació que hi havia a rante (IAR) Ibérica, filial de la multi-
l'hotel, quan tots els altres treballadors nacional italiana IAR Siltal, té la inten- Pel que fa a les reunions que es realitza-
del seu departament l'havien gaudit. ció de tancar la factoria de Montcada i TANCAMENT BUSCAT? passen al compte de beneficis, no ha- ven entre els creditors, l'empresa i els
Llavors, el director la va cridar al seu Reixac, l'única que té fora d'Itàlia, i una vent efectuat les inversions necessàries representants dels treballadors, i davant
despatx, on va recriminar-li l'escrit. prova més és que la matriu italiana La direcció d'IAR Ibérica sosté que da- compromeses que haguessin donat via- les reiterades peticions de CGT, la cap
Dies més tard les va reunir a les tres i només ha encarregat a la factoria cata- vant la negativa d'Itàlia a augmentar el bilitat a la fàbrica. de Servei de Relacions Laborals de la
els va donar a triar entre el sindicat i lana 230.000 unitats per al 2005, un contingent de producció de Montcada, Des de CGT s'afirma que l'empresa Generalitat, Concepció Pascual, va or-
l'hotel, amb molta hostilitat, fins a l'a- 27% menys del que preveu el pla de l'única alternativa real és la del tanca- ha estat enganyant i mentint, per a això denar al mediador nomenat pel jutge,
comiadament del dia 2, reconegut im- viabilitat de l'empresa. L'empresa, que ment i defensa que, amb l'actual previ- han utilitzat tant CCOO com UGT, per que s'alcés acta de totes les reunions
procedent per part de l'empresa, i po- va portar a terme un Expedient de Re- sió de producció caldria acomiadar fer creure a la plantilla que acceptant que se celebressin, i igualment, va ins-
sant altres motius que no són certs. gulació d'Ocupació temporal que va entre 150 i 170 treballadors i treballa- l'ERO hi hauria viabilitat quan els tar que s'elaborés un calendari de nego-
L'Hotel Front Marítim pertany a la ca- acabar a finals de gener, es troba en dores i adoptar la resta de sacrificis ja plans de futur del grup demostren que ciacions. La CGT va demanar que el re-
dena Best Hoteles i l'esmentat hotel és concurs d'acreedors (antiga suspensió prevists per a la plantilla en el pla de tot estava planificat i que l'any 2003 i presentant de l'empresa a les reunions,
una societat limitada. Té una plantilla de pagaments) des del novembre pas- viabilitat per mantenir la fàbrica ober- tot el 2004 l'empresa ha acumulat pèr- el conseller delegat Echevarri, no fos
de 43 treballadors a més de 15 treballa- sat. IAR Ibérica va tancar el passat ta. Aquest pla parlava d'un increment dues per forçar un tancament a un cost l'assessor dels creditors a causa de la
dors de serveis subcontractats. Dos de exercici amb unes pèrdues de sis mi- del 10% de la productivitat, l'ampliació mínim en indemnitzacions per als tre- seva manifesta parcialitat, cosa que va
les companyes de la Secció Sindical lions d'euros i una producció inferior a de la jornada laboral, la reducció de balladors i les treballadores. ser acceptada. Així mateix, l'assessor de
volen recuperar el seu lloc de treball i la prevista a començaments de 2004. l'absentisme i de la mateixa plantilla i La CGT ha anunciat que recorrerà CGT, i davant el total desconeixement
denuncien l'empresa al CMAC. El 15 El jutge va admetre a tràmit la petició la substitució del Conveni Col·lectiu als tribunals europeus per denunciar la de la Llei concursal manifestat per les
de febrer, es va fer una sorollosa con- de l'empresa que li fos aplicada la Llei vigent pel de la demarcació de Barce- política seguida per aquest grup i els parts, va sol·licitar als representants de
centració a l’hotel. Concursal coneguda antigament com a lona per al sector siderometalúrgic, perjudicis que ha provocat als seus tre- l'empresa que especifiquessin a qui se li
suspensió de pagaments, però el jutge entre altres mesures. Davant la cons- balladors. deuen diners, ja que en el cas que els
va decidir que de les dues possibilitats tant negativa per part de l'empresa de La CGT va presentar denúncia da- creditors siguin accionistes de l'empre-
Greu situació que existeixen: cessament immediat de
l'activitat -proposada per l'empresa- o
facilitar a CGT el pla industrial del
grup i també informació de les reu-
vant la Conselleria de Treball de la Ge-
neralitat per incompliment d'allò que
sa, aquests passen a ser creditors pas-
sius, la qual cosa vol dir que primer co-
d'un company que la fàbrica segueixi la seva activitat
productiva i mentre donar un període
nions mantingudes -en secret- entre la
direcció de grup d'Itàlia amb CCOO i
s'havia pactat en els acords de l'ERO
signat per CCOO, UGT i l'empresa al
bren els treballadors. CGT també ha
desvelat dades dels accionistes de l'em-
d’Autema Manresa per a la negociació -proposada per
CGT-, sigui aquesta última la que s'a-
UGT -tant a Barcelona com a Bassano
(Itàlia), seu del grup- la CGT es va
novembre, al qual els anarcosindicalis-
tes s’havien oposat. L'11 de gener, es
presa, els quals són casualment altres
empreses del grup, sol·licitant al repre-
pliqui. posar en contacte amb el sindicat italià va realitzar la reunió a la Conselleria sentant del jutge, que investigui qui són.
E l 13 de gener, dos companys de
CGT Autopistes van patir un apa-
ratós accident mentre estaven treba-
Aquesta situació d'admissió del pro-
cés concursal per part del jutge va ser
facilitada per la postura que van man-
CUB perquè els facilités la informació
que tingués del pla i poder-la transme-
tre a la plantilla. En aquesta informació
de Treball, es va obligar a la direcció
de l'empresa que lliurés el pla de viabi-
litat a tots els membres del Comitè
La CGT ha manifestat, que fins i tot
l'ERO que va tenir vigència fins al 31
de gener del 2005, havia estat aprovat
llant quan van ser envestits per un tenir CCOO, UGT i l'empresa d'accep- facilitada per la CUB es veu com en el d'Empresa, sense excloure a cap sindi- "en frau de llei", ja que es va aprovar
camió. Com a conseqüència un dels tació de l'ERO al mes de novembre pla de desembre del 2003 es contempla cat, per poder analitzar-ho i començar sota les premisses que l'empresa pre-
nostres companys de la Secció Sindical amb l'única oposició de CGT, que no el tancament de la fàbrica de Montcada les negociacions sobre aquest. sentaria un pla de viabilitat. Igualment,
de CGT a Autema, Autopista Terrassa- veien que la viabilitat de la fàbrica pas- per a gener del 2005. En el mateix pla El 9 de febrer, s'havia de portar a s'ha demostrat que les dades econòmi-
Manresa, està ingressat molt greu a sés per un ERO per a 310 treballadors i s'explica que les despeses destinades a terme una reunió entre l'empresa, els ques que es van presentar per a l'apro-
l'UVI de l'Hospital Vall d'Hebron de treballadores. recerca mes desenvolupament (R+D) acreedors i el Comitè d'Empresa, reu- vació de l'ERO no eren les correctes.
Barcelona, en coma.
La seva dona ha agafat la baixa, però
a l'empresa on treballa, Torcidos Ibéri-
cos de Castellbell i el Vilar, tenen un
Concentració de treballadors i
ERO i “com és natural" ja li han dit que
si no presenta l'alta la posaran a la llis-
treballadores de centres geriàtrics
ta.
Podeu solidaritzar-vos amb ells al
compte: BBVA, Federació Local de
E l 10 de febrer passat, va tenir lloc
davant del Parlament de Catalu-
nya una concentració de treballadors i
estan portant a terme per exigir a l'Ad-
ministració que apliqui un marc de re-
lacions propi per a Catalunya, un reco-
Manresa compte 01822149 63 treballadores de centres geriàtrics con- neixement professional dels
020457739, les aportacions han de vocada per la Confederació General treballadors i treballadores del sector i
quedar clarament consignades “per a del Treball i la UGT. Aquesta concen- un increment de la qualitat de la geria-
Moreno”. tració formava part de la campanya que tria pública.
6 Catalunya. Març de 2005
7. TREBALL-ECONOMIA
Entrevista a Antonio Rubio, secretari general de la Secció Sindical PLAÇA PÚBLICA
de CGT a IAR Ibérica
La muntanya
‘Aquesta empresa sempre foradada
Joan Layret
ha estat rendible’ U n cop hi havia un turó on ningú
no hi vivia. Era un lloc de pastu-
res, damunt de la plana de Barcelona.
Un allau de persones treballadores hi
van anar a viure, ara farà mig segle.
Eren gent sense sostre, que amb les
Text: Josep Garganté -Quines accions ha pres CGT davant seves mans van aixecar el barri, perquè
Foto: Mertxe Melitón el tancament? altre sòl ja no tenien.
-Primer, denunciar davant tots els ens Primer amb construccions precàries,
-Des de quan funciona IAR Ibérica a possibles la falta d'informació a la sobre un terreny difícil, exposat als ele-
l’Estat espanyol? plantilla, no han lliurat el compte de ments, lluitant contra la dura explota-
-L’empresa hi funciona des de fa 40 pèrdues reals, a més de les accions le- ció dels patrons i la salvatge repressió
anys, però amb altres noms: Ignis, Phi- gals que s'estan duent a terme. La ne- de la dictadura. A poc a poc es va fer
lips, Wirpool, etc. A l’any 98, el grup gociació s'està desenvolupant a partir gran, els primers vehicles van aparèi-
italià IAR Siltal, va comprar la fàbrica del que indica el servei jurídic de CGT. xer, els edificis van créixer, però les
de Corberó a Castellbisbal (ja tancada De moment, hem aconseguit aturar pendents seguien i al transport públic li
al 2000) i la de Montcada que tanca la negociació davant la falta d'informa- costava de pujar.
ara. ció presentada per l'empresa i seguirem Finalment la solució semblava que
Cal destacar que la fàbrica de Cas- en la línia fins que estigui clar fins a arribava. El metro, gairebé un luxe ini-
tellbisbal es va vendre a l’any 2000, l'últim euro de pèrdues. maginable en les anteriors dècades,
amb la condició que el resultat de la Igualment, CGT va convocar tots els semblava que per fi s’havia decidit.
venda dels terrenys s’havia d’invertir seus afiliats de Catalunya a una gran Primer de la mà de la Generalitat con-
en R+D i en plans de seguretat per als manifestació el 24 de febrer a les vergent i després de la tripartita. La
treballadores i les treballadores per a la 17.30h a la plaça de la Universitat. muntanya va ser foradada. Túnel aus-
planta de Montcada, diners que fins a -Quin és la reacció de la plantilla da- tríac que faràs, en un plis plàs ens co-
avui l’empresa no ha justificat. CGT va obtenir dos delegats dels 13 deixar un altre amb cremades que a dia vant l’actual tancament? municaràs! Però la realitat és crua,
Aquestes mesures estaven incloses del Comitè d'Empresa amb majoria de d'avui encara el mantenen a l'hospital. -La plantilla està composta per 423 tre- quelcom que no cal explicar gaire a la
en un pla industrial que anava del 2000 CCOO. De totes maneres, cal destacar Això demostra que les inversions pac- balladors, dels quals més de la meitat gent del Carmel.
al maig del 2005 i ningú, ni administra- que des del principi tot han estat traves, tades en el pla industrial no es van por- tenen una antiguitat de 40 anys i la Un segon túnel de servei calia fer,
cions ni sindicats majoritaris, han de- des de treure dels taulons electorals la tar a terme. resta de 10. Aquesta empresa sempre però la total irresponsabilitat dels polí-
manat explicacions sobre les inver- publicitat de CGT en període electoral Després d'aquest accident, l'empre- ha estat rendible i la plantilla ha reac- tics, l’economia estreta dels gestors, la
sions. Només CGT ha demanat fins a sancions als nostres delegats. sa, amb la signatura dels majoritaris, va cionat a través de mobilitzacions cons- nul·la informació pública, la tria de les
explicacions en reiterades ocasions, Igualment, cal destacar que totes les presentar un Expedient de Regulació tants, sol·licitant en tot moment que no pitjors opcions, la gasiveria de les
reunions del Comitè d’Empresa, a denúncies interposades contra l'empre- d'Ocupació de sis mesos i més tard s'acceptin les condicions proposades constructores, la incompetència dels
l’empresa mateixa i a les administra- sa en els últims quatre anys han estat vam descobrir que l'accident no li per l'empresa, ja que se senten enga- tècnics i els nuls estudis geològics rea-
cions, i fins ara no li han estat donades. fetes per part de CGT: no existència havia produït danys a l'empresa, sinó nyats davant tants ERO fraudulents, litzats han portat al pitjor. D’aquelles
-Quan es va crear la Secció Sindical del pla de prevenció de riscos laborals, beneficis, ja que l’assegurança es va que només els han fet perdre presta- esquerdes a aquests esfondraments.
a IAR Ibérica? pla d'evacuació, temps de treball, etc. fer càrrec de tots les despeses, incloent cions d'atur que ara no tindran. Milers de persones s’han quedat sense
-Es va crear al 1999, però no va ser re- A l'any 2002, és de destacar com a els salaris de la plantilla, que l'empresa Podeu aconseguir més informació sostre, molts sense feina amb un somni
coneguda per l'empresa fins al 2000. fet fonamental una explosió que va sig- va percebre però que en realitat van ser sobre el conflicte a http://www.iarno- de nou frustrat.
Es van convocar eleccions sindicals i nificar la mort d’un company i en va abonats per l'Inem als treballadors. cierra.net/ L’hora dels polítics, dels ‘reality
shows’ i de les promeses ha arribat al
mateix temps que l’esfondrament. El
desgast de l’opositor polític, la de-
Readmesos els tres treballadors acomiadats a Valeo Climatització magògia, la pluja de dòlars sembla que
tenen com a figurants el poble del Car-
D esprés de sis mesos d'espera i de
lluita, arribava la sentència del
Jutjat número 2 de Granollers que de-
primer moment que l'empresa va rea-
litzar els acomiadaments per donar una
mesura exemplaritzant a la plantilla,
tilla, l'empresa els comunicava que el
problema de la planta no són els tres
acomiadats sinó la seva competitivitat,
nes com ara passejar, banyar-se al mar,
romandre a la platja, etc., en tant no se
superen determinats límits que pogue-
mel.
Tot una tramoia, falsa com una mo-
neda de tres rals, s’ha esfondra’t. La
clarava improcedents els acomiada- davant l'elevant índex d'absentisme la- tot dient: "estan bloquejats tots els pro- ren fer-les desaconsellables (pràctiques Barcelona post-olímpica i post-fòrum
ments de tres treballadors (vegeu infor- boral existent. Un absentisme que, des ductes nous, tenim un greu problema esportives de competició, per exemple) ha quedat al descobert com molt bé ha
mació al "Catalunya" 59). La Direcció del nostre punt de vista, es podria re- d'ocupació i ens tocarà tractar-ho amb no constitueixen activitats incompati- denunciat en Marsé.
de Valeo Climatització va decidir read- duir aplicant les polítiques recollides el Comitè a curt termini". A pesar d'in- bles per aconseguir la curació ni són La prepotència, l’allunyament de les
metre els tres treballadors acomiadats i en la Llei de Prevenció de Riscos La- sistir-li que desenvolupés quin és el demostratives d'una prolongació mali- necessitats de la gent, la pura especula-
que s'incorporessin de nou a la planti- borals 31/95. Les condicions de treball problema i instar-li que fos més explí- ciosa de la situació d'IT". ció i el potenciar els grans negocis pri-
lla. El director general Frederic de Ma- d'una plantilla sotmesa a ritmes de tre- cit en les seves argumentacions, es va En els dos judicis realitzats, el jutge vats immobiliaris està portant de nou a
neville argumentava que a pesar del ball cada cop més elevats, amb l'elimi- limitar a dir que no era el moment. entén que "Les actuacions que se'ls re- aquell model maleït del porciolisme,
contingut de la sentència continuava nació dels coeficients de descans, i en Pel que fa a la sentència, com a fo- trau en la carta d'acomiadament són que ara sembla recuperat pels social-
mantenint que havien comès frau i que la qual els riscos derivats de les condi- naments jurídics, entén el magistrat li- d'una absoluta quotidianitat i consti- demòcrates. Projectes faraònics amb
prenia aquesta decisió com "una deci- cions ergonòmiques no paren de pro- teralment que "les imatges obtingudes tueixen una evident exageració, no sols els peus literalment bruts de fang i de
sió empresarial", ja que la justícia li vocar malaties professionals, així com dels treballadors al balcó terrassa i a la la forma de la seva exposició en la ma- patiment de la gent senzilla. Quina ver-
atorgava el dret de readmetre'ls o in- la falta d'un Comitè de Seguretat i galeria han sigut obtingudes amb vul- teixa sinó les conseqüències que s'ex- gonya senyor Clos!
demnitzar-los. Cal recordar que el 28 Salut i una inacabada avaluació de ris- neració del dret fonamental a la invio- trauen per quant ni les compres realit-
d'octubre del 2004, es va realitzar una
votació i un 69 % de la plantilla va de-
cos laborals, es troben al darrere d'a-
quest absentisme. Però per a l'empresa
labilitat del seu domicili..." "A la vista
de les proves practicades, els dos aco-
zades, ni el desplaçament etc., són
susceptibles per si mateixes d'impedir Eleccions sindicals
cidir realitzar vaga indefinida en el cas
que els judicis fossin declarats impro-
cedents i que l'Empresa es negués a re-
era més fàcil acomiadar treballadors
per intimidar la plantilla que no pas
donar solució a les mancances exis-
miadaments han de ser declarats im-
procedents..." "És absurd pretendre
que el pacient hagi de fer una vida me-
o retardar la curació..." CGT a Valeo
Climatización ha agraït el suport i
col·laboració a tots els qui d'una forma
L es eleccions sindicals realitzades
al centre de Tarragona de l’empre-
sa Trader Segundamano han enregistrat
admetre'ls. tents. rament vegetativa durant la situació o altra han col·laborat en la pressió una visctòria de CGT, que ha tret els
La Secció Sindical de CGT a Valeo Després d'aquesta notícia en positiu d'IT (fins i tot pot ser contraproduent) i exercida a la direcció per aconseguir la tres representants. Fins ara, dos eren de
Climatización va considerar des del per als treballadors i per a tota la plan- que la realització d'activitats quotidia- readmissió dels companys. CGT i un d’UGT.
Catalunya. Març de 2005 7