1. Catalunya
Q Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Desembre 2006 / Gener 2007 • número 81-82 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Palestina
Foto: Mireia Bordonada

2. Editorial
EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
Per sort, nosaltres
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
tampoc som perfectes
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgt.es / cgtreus@estil.net
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgt.es
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat
Tel. 93 778 04 93
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 Tal com es pot veure i com heu assegurant una mica més, precisa- les dones i els homes que estem més clara, en són exemples la tele
cgt.baix.penedes@gmail.com notat a les vostres cases, el núme- ment, la seguretat de la redacció, per la transformació social. dels moviments, el “Directa”, els
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
ro del mes de novembre del “Cata- fent còpies d’emergència, còpies Volíem parlar tembé d’una tema cent números de “La Burxa” i un
cgt_bn@wanadoo.es lunya” no ha arribat i aquest que de seguretat, descentralitzant més que en té obsessionades i que de munt de coses més. Anem molt bé
Tel. i fax 93 383 18 03 teniu a les mans és el de novembre si era possible... tant en tant treiem: la creació d’un i no ho podem negar, el que cons-
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos
i de-sembre alhora. És el que El resultat és el mateix de sem- espai contrainformatiu català, que truïm dura i esdevé eina útil. No
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
passa quan la tècnica ens abando- pre: ens falta gent per anar descan- cada dia es construexi de forma ens aturarem ni ens aturaran.
Tel. i fax 93 893 42 61
Còmic - Ácido Crítico
na i l’ordinador des del qual fem la sats. Qualsevol ajuda, ganes de
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n
revista fa un pet com un aglà i es formar-ne part o el que sigui serà
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es perd tot el que teníem preparat un benvinguda pel Col·lectiu Catalun-
Tel. i fax 93 790 90 34 dia abans de tancar l’edició; i a con- ya. No estem a les últimes, no patiu
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51
tinuació una de les persones que els qui no ens voleu bé, però més
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com treballa en la part final del “Catalun- gent estaríem més descansats.
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 ya” pateix una malaltia imprevista i Truqueu-nos, envieu-nos un correu
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
tampoc pot fer la seva part. I per electrònic, passeu un dimecres per
acabar-ho d’arreglar una altra de Reus o poseu-nos en contacte
Girona
les persones que el fa queda impe- amb nosaltres. Us esperem.
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a dit i la cosa suma i continua... Què I mentrestant en el proper nú-
17005 Girona - cgt_gir@cgt.es
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
hi farem! mero continuarem amb la sèrie
Ponent Haguéssim pogut esforçar-nos d’articles sobre la història del movi-
Av. Catalunya, 82è
25002 Lleida - lleida@cgt.es
fins a treure la llengua de la boca ment feminista, els articles de Sal-
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 per acabar el número a temps, ha- vat-Papasseit que tant emocionen
Camp de Tarragona
guésim pogut no dormir i fer tota el Miquel, la sèrie de columnistes
Rambla Nova, 97, 2n 1a una maqueta nova, haguéssim habituals i a veure si en repesquem
43001 Tarragona - cgttarragona@cgt.es
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
pogut fer les mil-i-una per arribar a algun de nou o renou; i un especial
casa vostra, però vam preferir atu- sobre còmic que fa dies que ens
FEDERACIONS LOCALS
rar-nos, solucionar els problemes ronda pel cap i les mans i al qual us
tècnics i de salut i tornar-hi ara, convidem tant si escriviu com si di-
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
amb un número que són dos, amb buixeu.
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org unes quants pàgines més que els Ja ho sabeu, el “Catalunya” sóm
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
números normals, i continuar al fe- nosaltres però sobretot som vosal-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
brer amb totes les conseqüències i tres, les dones i homes de la CGT,
08240 Manresa - manre@cgt.es
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 de
Colom, 3-5
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Patrícia Carles, Jose Cabrejas, Mireia desembre del 2006.
Tel. i fax 93 588 17 96
Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Col·laboren en aquest número: Enric Casassas, Pero Pineda, Guillem Sànchez, Ateneu
Sabadell Llibertari d’Igualada, Associació Catalana d’Esperanto, Plataforma No a la MAT, Assemblea per la “La moral de no creure ha de
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Comunicació Social, La Burxa, Coordinadora Tanquem les Nuclears, Coordinadora Anticementiri nodrir-se de la història
Tel. i fax 93 745 01 97
Nuclear de Catalunya, David Fernández, Aureliano Guemez, Antoine Libert, Àlex Hinno, Joan Ramon intel·lectual de l’home; un món
Barri, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Joan Ramon Barri,
Terrassa Jordina Rivas i Dídac Salau. Il·lustracions: Ácido Crítico. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: de veritats ha resultat ser un
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres món d’errors”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04
tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronoca-
ta@cgtcatalunya.cat Teresa Mañé, fragment de l’article “El laicismo
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no es ateo”, publicat a “El Vendaval” (1888)
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Tel. i fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Clos, 5, 08650 Sallent - sallent@cgt.es
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007

3. REPORTATGE La resistència palestina
El passat 11 de setembre, es va obrir s’organitza de diverses
la nova pàgina de la comunitat palestina formes i maneres, entre
de Catalunya: www.palestina.cat elles la desobediència
PALESTINA
Una terra que s’ha anat esborrant a poc a poc
La lluita per la supervivència
Àlex Hinno
Palestina
Palestina comprèn un territori d’a-
proximadament 27.000 km2 situa-
da en el cor de l’Orient Mitjà i limi-
ta a la regió del nord amb el Líban i
Síria, a l’est amb Jordània i a l’oest
amb el mar Mediterrani i Egipte.
Palestina va ser tradicionalment
un país agrícola i ramader alhora
que desenvolupava la petita i mitja-
na indústria. Un país, bressol de les
tres grans religions monoteistes.
Històricament, Palestina ha estat
una terra de confluència de cultures
i civilitzacions, hi han passat els ca-
naneus, hebreus, filisteus, romans,
dominacions àrabs, otomans i da-
rrerament l’ocupació sionista.
La paraula Palestina prové origi-
nalment de la paraula filistin, que
alhora fa referència als filisteus, an- alemanys, anglesos, francesos..., forçar el seu ‘lobby’ a nivell mun- ta per a la creació del seu estat. gats i disseminats principalment en
tics pobladors de la regió. però de religió jueva. dial, amb la creació del fons econò- Amb tot això, l’ordre sionista 55 camps de refugiats, en els terri-
Podríem considerar que la pobla- Va ser a principis del segle XX mic jueu, alhora que intensificaren tenia uns altres plans i el 1948 toris ocupats o en els països limí-
ció palestina remunta al seu origen i que el sionisme es va començar a la pressió a nivell polític. (...) David Bengurion va decretar la cre- trofs. La petita regió costanera de
manté la descendència des dels pri- estructurar com a organisme mun- A principis de segle XX, la po- ació de l’Estat d’Israel i va conside- Gaza va passar a ser gestionada per
mers pobladors de la regió, els ca- dial, començaren a celebrar con- blació jueva del país representava rar que les seves fronteres serien tot Egipte i és avui en dia una de les
naneus. gressos. El lema central d’aquests aproximadament un 7% de la po- allò que arribessin a conquerir. zones amb més superpoblació del
congressos era “Una terra sense blació, que posseïa el 5% de la Podrien considerar que des d’a- planeta. La regió est de Palestina
Israel poble per a un poble sense terra” -el terra. A part, eren jueus palestins quell moment comença la gran tra- (Cisjordània) va passar a estar sota
que es van passar per alt va ser un que es consideraven palestins de re- gèdia del poble palestí, passarà a la la jurisdicció jordana. I la Palestina
L’ideòleg i pare fundador del pen- petit “detall” i és que Palestina ja ligió jueva (actualment, encara historia com el ‘Nakba’, que en ca- històrica, els pocs palestins que es
sament sionista va ser Theodor tenia poble i de més d’un milió de podem trobar jueus palestins com talà es traduïria com a “catàstrofe” van escapar de l’expulsió, van pas-
Herlz un jueu vienès que va escriu- persones. els samaritans, antics pobladors de Van conquerir el 67% del territo- sar a ser considerats ciutadans “is-
re un llibre anomenat “Der Juden- Al principi, els sionistes no te- Samaria, que viuen a la regió de ri de la Palestina històrica, que és el raelians” però sota un règim d’ex-
sataat” (“Estat jueu”). Aquest llibre nien clar a on podrien crear el seu Nablús i viuen en la seva comunitat que avui en dia es considera Israel. clusió.
parlava de la necessitat que tots els estat i es contemplaren diverses op- jueva però totalment barrejats amb La resta, el 33 restant, passarà a ser Durant els anys posteriors a la in-
jueus del món s’ajuntessin en un cions com la Patagònia, on avui en altres palestins com a mestres, met- el que avui en dia s’anomenen “ter- vasió, la població palestina va in-
mateix territori i creessin un “estat dia hi ha Kenya..., i després de for- ges o amb la seva parada al mercat i ritoris ocupats”. 800.000 palestins tentar refer les seves vides sempre
jueu” amb fronteres i exèrcit; amb tes divisions internes va guanyar el pateixen vicissituds com qualsevol van ser expulsats de les seves cases, pendents que arribaria el dia que
aquest llibre es pretenia crear las propòsit d’anar a Palestina. palestí, ja que han rebutjat la condi- mitjançant plans de neteja ètnica. podrien tornar a les seves llars i es
bases del que podríem anomenar el En tot això, els palestins es van ció de ser israelians). Van abuidar la terra per omplir-la compliria els dret del retorn, reco-
sionisme polític. mantenir totalment aliens a aquest L’Assemblea de les Nacions Uni- amb colons fanatitzats... El mite negut pels màxims organismes in-
Al principi, la doctrina sionista maquiavèlic pla que des de l’altre des, condicionada pel ja poderós sionista s'estava complint: “Una ternacionals i contemplat en les re-
no va tenir massa acollida dintre de costat del Mediterrani s’estava arti- ordre sionista mundial amb seu terra sense poble, per a un poble solucions oficials de l’ONU com la
les comunitats jueves europees, que culant. L’imperialisme sionista es- central a New York (econòmica) i sense terra”. 181,242...
entenien que donar suport a un mo- tava en peu de guerra i la terra per Washington (política), va fer una Els que sí que continuaren arri-
viment similar incrementaria el colonitzar seria Palestina. proposta de pla de partició en la Els territoris ocupats bant massivament van ser els jueus
recel antisemita dels mateixos paï- Un cop van tenir clar el seu pro- qual s’atorgava més del 55% de la
sos d’origen, ja que es consideraven pòsit colonial, van començar a re- Palestina històrica a l’entitat sionis- Els palestins varen quedar disgre- continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 3

4. REPORTATGE
Grup de treball > ve de la pàgina 3
de CGT sobre d’arreu del món, ja que emparats
per una llei “israeliana” dictada el
Palestina 1950 -la Llei del “retorn”- qualse-
vol jueu del món o amb antece-
ins la CGT funciona el Grup dents jueus que desitgés anar a Pa-
D de Treball Internacional CGT
Palestina que van posar en marxa
lestina passaria a tenir-ne
directament la nacionalitat. Lluny
inicialment diverses afiliades de la de tot això, els palestins, després
CGT d'Aragó i ara inclou persones de 60 anys d’ocupació i exili, enca-
de diversos punts de l'Estat espa- ra esperen avui dia el moment de
nyol. poder tornar a les seves terres, a
Aquest grup de treball pretén: casa seva.
-millorar l'efectivitat de les dife- El 5 de juny de 1967, Israel va
rents tasques de solidaritat amb Pa- desencadenar una guerra llampec,
lestina que bastants companys i la guerra dels sis dies, bombarde-
companyes de CGT ja realitzen, jant els aeròdroms militars d’Egip- ser humiliant com l’anterior, però ta molt espontània poc controlada Però tots aquests acords van
sigui a títol individual sigui dintre te, Síria, Jordània i l’Iraq, deixant va conservar les posicions que des de les organitzacions i conegu- quedar en paper mullat en els anys
d'altres col·lectius de suport; aquests països bàsicament sense havia aconseguit a la guerra de da com”la revolta de les pedres”. posteriors ja que les colònies es
-dotar la CGT de propostes con- capacitat aèria militar i paral·lela- 1967. Des del govern sionista, es va van multiplicar per quatre, passant
cretes de posicionament i definició ment engegava un ofensiva terres- donar l’ordre de reprimir durament de 50.000 a 400.000; els israelians-
sobre l'assumpte i, sobretot, d'inter- tre contra els territoris palestins S’organitza la aquest aixecament popular. van assassinar el seu primer minis-
venció; que encara restaven lliures d’ocu- resistència, la Yitzhak Rabin, que en aquells tre Rabin; el 1994, un colon d’He-
-poder presentar a les entitats pació sionista. moments era el ministre d’Interior bron va entrar a una mesquita i hi
‘intifada’
amb les quals ens relacionem, una El resultat va ser una modifica- israelià va ordenar de trencar lite- va assassinar 29 palestins, Israel va
veu comuna qualificada; ció de l’estructura de poder a la ‘Intifada’ vol dir “aixecament po- ralment “els ossos dels braços i les determinar que es s’havia de tancar
-interelacionar el treball de la regió. Israel va aconseguir ocupar pular”, neix de la voluntat de resis- cames” (posteriorment li van donar la mesquita i nou mesos després la
Confederació General del Treball Gaza, Cisjordània, la península del tència del poble contra l’ocupació i el premi Nobel de la Pau) a tots els van tornar a obrir fent meitat mes-
amb el dels col·lectius i grups de Sinaí, l’est de Jerusalem i els alts la colonització israelianes. Fruit de palestins que es manifestessin o quita i meitat sinagoga (curiós
solidaritat de l'Estat espanyol; del Golan a Síria, un total de la passivitat internacional i de la protestessin; es conserven tristes i premi); i va continuar la política
-mantenir, externament i interna- 45.000 Km2, que en gran part són desesperació palestina, demostra repulsives imatges d’aquestes ac- d’expropiació de terres, demolició
ment, una coherència en les nostres ocupats per Israel avui en dia. que el poble continua resistint mal- cions repressives. de cases, punts de control, segrega-
actuacions en aquesta matèria. El 22 de novembre de 1967, el grat l’adversitat amb una capacitat El balanç va ser d’un miler de ció i ‘apartheid’, arrestos, tortu-
Contactes per conèixer el grup o Consell de Seguretat de les Na- que deixa el món sencer bocaba- palestins assassinats, aproximada- res...
formar-ne part al correu: cgt-pales- cions Unides va adoptar la Resolu- dat. Neix com a moviment de des- ment un 25% eren menors d’edat,
tina@cgt.org.es ció 242 (S/RES/242 (1967)) en obediència civil, durament reprimit desenes de milers de ferits, milers La segona intifada
què es denunciava l’adquisició de per un dels exèrcits més preparats d’empresonats i torturats....
territori per la força de les armes del món, que no sap com fer front a El 1992, es van realitzar a Ma- El setembre del 2000, el líder ultra-
Activitats de per part d’Israel, sol·licitava la seva un moviment de desobediència drid les anomenades Conferències dretà Ariel Sharon anuncia la seva
solidaritat amb retirada i instava Israel a solucionar
el problema dels refugiats pales-
civil i amb cultura de resistència.
El poble palestí s’ha aixecat
de Pau entre Arafat i Rabin amb
Clinton com a mitjancer; tots els
intenció d’anar a l’esplanada de les
mesquites. Es tracte d’un personat-
Palestina tins. Mai no va ser aplicada. front l’opressió en incomptables delegats nord-americans eren jueus ge sinistre, ministre de Defensa a
El passat mes de novembre, van El 6 d'octubre de 1973, va escla- ocasions, amb diferents i variats sionistes. la campanya bèl·lica al Líban l’any
tenir lloc a diverses localitats de tar una altra guerra, coneguda amb mètodes de resistència, però prin- Aquestes conferències van deri- 1982 amb 2.000 civils morts a sang
Catalunya activitats solidàries amb el sobrenom del Yom Kippur (el cipalment podem dividir la intifada var en els Acords d’Oslo (1993), freda a les matances dels camps de
Palestina i contra la política repres- dia del perdó). en dos períodes: primera intifada, que pretenien cimentar les bases refugiats de Sabra i Xatila i que va
siva i militar d'Israel. Destaquem Per tal de recuperar els territoris 1987-1992; i segona intifada, d’un teòric “estat palestí”. Van ser haver de dimitir per la seva directa
entre elles: arrabassats durant la guerra del 2000-fins a avui mateix... uns acords que no definien l’esta- implicació en els fets.
-la setmana solidaria que van or- 1967, Egipte i Síria van realitzar La primera intifada té els seus tus definitiu per a Jerusalem orien- Com a resposta a la visita del
ganitzar a Reus diversos col.lectius una ofensiva que en un primer mo- orígens al desembre de 1987 a tal com a capital de Palestina, no genocida i amb tots els antece-
(entre ells la CGT) entre el 8 i el 16 ment va agafar per sorpresa “l’estat Gaza, quan un camió militar israe- solucionaven el problema dels re- dents anteriorment esmentats, la
de novembre amb concert, xerrada hebreu”. lià va xafar un cotxe amb treballa- fugiats, no atorgaven el ple control població palestina es torna a suble-
de Salah Jamal, projeccions de les La Unió Soviètica va donar su- dors palestins i va causar la mort de les seves fronteres, supeditaven var en tots els territoris i comença
pel·lícules "Promises" i "Paradise port als països àrabs, mentre que de tots els passatgers del vehicle. A l’abastiment de petroli, aigua... a la segona intifada.
Now", exposició i sessió de contes; els EUA, com no podia ser d’una les poques hores, tota la ciutat va les companyies sionistes. La segona intifada ha estat un ai-
-la Jornada lúdico-reivindicativa altra manera, va organitzar un pont sortir al carrer, després tota Gaza, Tenien moltes deficiències però xecament més controlat i dirigit
portada a terme el 9 de novembre a aeri d’ajuda directe amb amb Tel- al dia següent tota Palestina era també suposaven un petit pas en- per les faccions polítiques i mili-
l'Ateneu Popular de Nou Barris de Aviv. una sola veu... pedres, fogueres, davant cap al propòsit de recuperar tars de resistència consolidades als
Barcelona en el marc de la Jornada La victòria militar va ser per a barricades... començava la intifada. alguns dels drets arrabassats per territoris ocupats, ha estat una re-
Internacional contra el Mur de Pa- Israel, però la derrota àrab no va Es va caracteritzar per una revol- l’entitat sionista. sistència més preparada en arma-
lestina, amb la projecció del docu- ment que la primera, però que tam-
mental "Soñar en Nablus", colpi- poc no es pot comparar amb la
Quadre
dora visió humana de la situació potència militar sionista -no
actual a Palestina, xerrada a càrrec Palestins assassinats a la segona intifada: 4.513, de setembre del 2000al 8 de setembre del 2006. podem oblidar que Israel es un país
de Josep M. Navarro, i concert amb Infants: 936 atòmic. El balanç ha estat molt do-
el grup palestí de hip hop DAM i Dones: 280 lorós però a diferència de la prime-
altres grups; Homes: 3.297 ra intifada s’han causat nombroses
-la concentració organitzada pels Palestins assassinats per colons: 72 baixes a l’entitat colonial.
i les Joves de la Comunitat Palesti- Palestins morts per projectils israelians: 837 Un dels últims crims perpetrats
na de Catalunya, portada a terme a Morts com a resultat de prevencions mèdiques en els ‘chekpoints’: 117 per l’entitat sionista a Cisjordània
la plaça Sant Jaume de Barcelona Infants nascuts morts en els ‘chek points’: 31 és el que ells anomenen mur de se-
el 12 de novembre per protestar Nombre de palestins assassinats extrajudicialment: 579 paració i que altres anomenen mur
contra el mur de l'Apartheid i l'a- D’ells, transeünts morts durant operacions extrajudicials: 257 d’annexió i d’apartheid. Aquest
gressió militar israeliana a Gaza Palestins ferits per les Forces Israelianes i colons: 8.830 mur de 700 km només separa pa-
desenvolupada aquells dies; Nombre de palestins, permanentment discapacitats o mutilats per ferides: 3.530 lestins dels altres palestins ja que
-les concentracions convocades Destrucció de la propietat palestina (dunum = 1000 m² ) Terra confiscada: 249.729.9; Terra arrasada: 74.543; nombre d’ar- no segueix la línia verda d’armisti-
el 29 de novembre, a Tarragona per bres arrancats d’arrel: 1.187.762; Cases enderrocades: 7.777 ci sinó que s’interna dintre dels ter-
Tarragona Patrimoni de la Pau, i a ritoris ocupats en alguns casos fins
Barcelona per la Comunitat Pales- Dades facilitades per l’Institut d’Investigacions Aplicades de Jerusalem, la Societat de la Creu Roja Palestina, el Centre Palestí a 25 km, devorant al seu pas i an-
tina de Catalunya, en solidaritat de Drets Humans i Palestine Monitor. nexionant a Israel una quarta part
amb Palestina i contra el mur. de Cisjordània.
4 Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007

5. REPORTATGE
E N T R E V I S T A
Mazied Khalilia, activista en defensa del poble palestí
“Quan es busca el meu país,
aquest no existeix, és Palestina”
“No m’agrada lluitar amb armes, però sí lluitar participant amb conferències, xerrades,
fent teatre per a infants. Això per mi és lluitar pel meu país”
Joan Ramon Barri
azied és un jove palestí
M que fa dos anys que viu a
Catalunya. Actualment,
viu a Lleida i col·labora amb dife-
rents ONG per donar a conèixer la
realitat d’un poble que cada dia veu
com li trepitgen els drets humans i
com fan vessar sang indefensa. Ha
viscut de primera mà la guerra
oberta entre l’estat d’Israel i Pales-
tina que la comunitat internacional
defineix com un conflicte intern i
local.
Des de fa més de 50 anys, Israel i
Palestina es troben immersos en
una guerra no declarada i alhora in-
termitent, que ha fet que molt cops
intervenir politicament els països
veïns en pro de la causa palestina
(però sempre sols) per una part, i la
“mediació” i el suport armamentís- “No hi ha un conflicte de caràcter religiós sinó polític, encara que ens vulguin confondre molts cops amb un discursos sectaris per les dues parts”.
tic dels EUA en defensa de l’estat
d’Israel. eren anomenats terroristes- però en pon a aquest atac reprimint el poble -Creus que no és vol la pau a no vol arribar fins al final.
En els últims temps, veiem com una confrontació de pedres contra de Palestina i el cicle no s’acaba. l’Orient Mitjà? L'única acció que pot realitzar la
les parts es distancien cada cop metralletes, tancs i míssils ameri- Ara, tenim Hammas al govern, -Vull pensar això, perquè durant comunitat internacional i, sobretot,
més, des que Hammas aconseguí cans. Durant aquest temps Israel però ningú hi vol pactar. Com es els últims anys entre el mur que Is- Europa, per ajudar Palestina, és que
apoderar-se democràticament del s’apodera totalment de Jerusalem, pot solucionar el problema, si ningú rael ha construït envoltant Palestina la seva població, els ciutadans de
govern palestí. centre religiós i polític de tots dos vol parlar? per protegir-se dels atacs, amb França, Espanya, Anglaterra i la
No hem d’oblidar que la primera pobles. Hi ha molt morts i empreso- -Has patit la violència? ‘check points’ que ens imposen per resta de països, viatgin a Palestina,
víctima d’aquesta guerra és la po- nats, a més de nombrosos despla- -Sí, de fet he rebut dos impactes poder anar a treballar o simplement en centenars, per ser testimonis de
blació civil palestina i israeliana, çats. La comunitat internacional de bales de goma, una a la cama i comprar o anar a l'escola, amb els primera mà, de la realitat que viu el
blanc dels atacs militars d’una part i mentrestant mira cap a diferents una altra al pit. Per sort van ser feri- atacs preventius i els atemptats se- meu poble. Seria l'única manera
de les milícies armades d’una altra. cantons fins que es firma el tractat des no molt greus però que m’han lectius, sembla que els nostres veïns que els propis ciutadans de les po-
-Ens pots fer cinc cèntims de la d’Oslo, on Israel es compromet a deixat marques al cos. Però els no la volen. tències europees podrien pressionar
història del conflicte armat entre retrocedir fins a les fronteres del meus germans han estat tots a les A més a més, el meu país en no els propis governants. Seria una
l’estat Israel i Palestina? 1967, alliberar els milers de pales- presons israelianes i un d’ells ha ser reconegut no té cap força sobre mediació des de baix, una autèntica
-Poca gent coneix la història de tins empresonats i retirar els colons, quedat marcat de per vida en ser Israel, i solament el seu cap, que mediació per a persones com nosal-
Palestina. És un conflicte que ve de mentre per part palestina aturen la víctima d’un tret al cap per part de són els Estats Units d’Amèrica, pot tres, on les víctimes veurien recone-
principis de segle XX quan era una intifada. Aquest tractat és paper soldats israelians. Porta una plata pressionar-lo a reconèixer Palestina guda la seva memòria transformada
colònia anglesa i de després de la II mullat, perquè Israel no compleix de titani al crani i s’ha quedat para- com un estat lliure i independent. en pau, en pau amb justícia.
Guerra Mundial amb la gran onada cap de les condicions pactades i la litzat de la part dreta. A Palestina A Palèstina no hi ha justícia, -Tens amics jueus?
migratòria jueva i la proclama de resistència armada palestina actua tothom ha estat víctima de la vio- sembla que no n'hi pot haver si els -I tant! Però no tenim molt de
l’estat d’Israel al 1947. Aquesta esporàdicament. lència, ningú no se n'escapa. També jueus no volen parlar, i si no hi ha contacte. Participen de diferents en-
proclamació va fer que li declarin la Passat un temps, s'arriba al punt he perdut amics, víctimes de franc- justícia no hi pot haver pau entre els titats en defensa dels drets humans
guerra els estats veïns mentre el seu més optimista de la història amb la tiradors israelians col·locats estratè- dos estats. a Palestina i, com a simpatitzants, i
exèrcit, amb ajuda militar de Gran firma del pacte de Camp David gicament a les habitacions d’un -Què pot fer la comunitat inter- molts cops han estat amb mi al meu
Bretanya i França, conquereix te- però els mateixos ultres israelians hotel que prèviament havien des- nacional o, en particular, Europa poble i tothom els coneix, i partici-
rres palestines i milers de persones el dinamiten amb l’assassinat d’Is- allotjat per així poder repel·lir una per reconèixer Palestina i arribar pen en favor de la causa palestina.
s'exilien. Al 1967 torna una guerra sac Rabin. És el moment més pro- manifestació. Va morir al meu a la pau? Viuen entre nosaltres al meu poble i
imperialista sobre Gaza i Jerusalem per a la pau. Més tard amb els go- cantó sense que me n’adonés fins -Primer, ja no puc creure en Eu- viuen sense cap tipus de por. Aquí
amb un control total de la població verns israelians només hi ha que va caure mort i els meus com- ropa, perquè tots els tractats que es demostra que no hi ha un con-
palestina i provoca una onada de re- confrontació, com passar amb Sha- panys van cridar l’ambulància. En- s’han firmat, les reunions multilate- flicte de caràcter religiós sinó polí-
fugiats cap a Jordània, Líban, Iraq, ron, visitant la mesquita de Jerusa- cara em recordo de la seva sang rals i tot el que s’ha aconseguit, Is- tic, encara que ens vulguin confon-
etc. A partir d’aquí, l’activitat de re- lem, que els palestins viuen com entre les meves mans, a la roba i per rael els ha paralitzat i boicotejat dre molts cops amb un discursos
sistència armada palestina augmen- una provocació. Així comença la la terra de Palestina. També he per- d’una manera o altra. I els països sectaris per les dues parts. Moltes
ta provocant morts a l’estat d’Israel. segona intifada, amb més de 35 dut amics de l’escola, morts per sembla que ja han fet la bona vo- entitats israelianes ens donen suport
Més guerres imperialistes i més morts en una setmana, fins arribar convertir-se en màrtirs de la causa luntat de solucionar el conflicte i en defensa dels nostres drets i no-
morts i desplaçats amb la primera als nostres dies, en que Hammas Palestina. Són molts morts, massa se'n desentenen quan apareix algun saltres els ho agraïm amb tota l'a-
intifada al 1987 -tots els palestins ataca Israel, i en que l’exèrcit res- morts. problema més. Sembla que Israel mistat del món.
Catalunya. Desembre de 2006 / Gener de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA La lluita legalista
Per solidaritzar-vos amb els treballadors del aporta dues noves
Prat, compte 2100-0547-53-0200211290, victòries als
poseu qui fa l’ingrés quan el feu treballadors
Aiguës del Ter- Van ser acomiadats aluny de la plataforma Glòries de Barcelona
Llobregat
continua la
repressió
contra la CGT
Declarats nuls els
Sindicat de Químiques CGT
Barcelona acomiadaments a Atento
igües del Ter-Llobregat Secció Sindical CGT Atento i manifiestamente artificiosa se ha
A (ATLL), empresa pública, va
decidir sancionar dues afiliades de
Antonio Aranda creado para los trabajadores una si-
tuación de perpetua precariedad”.
la Secció Sindical de CGT pel fet l passat 30 de juny, la filiat “...que Telefónica direcciona la
de realitzar un repartiment del but-
lletí "La Kanonada". L'empresa
continua així atemptant contra la
E de Telefónica Atento va
acomiadar 181 treballadors
i treballadores que realitzaven el
atención de las llamadas a sus dis-
tintos proveedores, facultad tam-
bién manifiestamente desorbitada
llibertat sindical i mantenint la po- servei d'atenció al client de Telefó- y que casa mal con el mínimo rigor
lítica repressiva contra la CGT, en nica 1004 des de la plataforma de y seguridad jurídica que deba tener
una mostra més de la vulneració Glòries a Barcelona. El 90 % dels una contrata, medida que denota su
dels drets fonamentals i de la acomiadats eren dones, gran part carácter fraudulento”.
LOLS. d'elles amb càrregues familiars “...la falta de acreditación por
El 23 de novembre, la Secció majors de 50 anys i afiliades a la parte de ATENTO al comité de
Sindical de CGT s'havia dirigit als CGT. Dels 181 acomiadats, 89 empresa de la medida que quería
centres de treball per repartir el seu eren indefinits i 116 tenien con- llevar a cabo...”, “...que ATENTO
butlletí fora de l'horari laboral amb tracte d'obra amb antiguitats supe- ha incumplido flagrantemente el
les seves hores d'assumptes perso- riors als 9 anys. L'empresa, basant- criterio de antigüedad...ya que la
nals, en no tenir representació en el se en una falsa reducció del servei, reducción debería haberse realiza-
Comitè d'Empresa. Posteriorment, va decidir acomiadar-los. Entre els Recordem que, en una clara teníem que el que es pretenia era do a nivel estatal y no aplicar la re-
el 5 de desembre, l'empresa va pre- acomiadats, vuit treballadors i tre- mostra de mala fe, el 23 de juny desprendre's de manera fraudulen- ducción exclusivamente en Barce-
sentar per escrit tràmit d'audiència balladores, amb el suport de la l'empresa va signar junt amb ta dels treballadors i treballadores lona”.
prèvia per imposar-lis una sanció el CGT, van decidir denunciar els CCOO i UGT un acord d'oferta de més antics de la plantilla. “...por el número de extinciones
repartiment del butlletí. acomiadaments. recol·locació per als treballadors En la sentència, es destaca que perseguida por ATENTO, afectan-
Des del Sindicat de Químiques En sentència exemplar emesa indefinits, per acomiadar-los tot se- no hi havia justificació per als aco- do incluso a trabajadores indefini-
de la CGT es van sol·licitar diver- pel jutjat social número 33 de Bar- guit amb un acord econòmic i d'a- miadaments, ja que en el període dos, debería haberse aplicado el
ses reunions amb l'empresa, que celona a finals de novembre, es de- questa manera no haver d'enfron- en què Atento manifesta disminu- procedimiento establecido en el
aquesta va deixar sense resposta. claren nuls els 8 acomiadaments i tar-se a múltiples demandes per ció de telefonades en el servei, s'- Art.51 del Estatuto de los Trabaja-
Per això, davant l'actuació empre- "es condemna Atento a la imme- acomiadament. Als contractats per havien realitzat a nivell estatal més dores para despidos colectivos”.
sarial de vulneració dels drets fona- diata readmissió dels treballadors i obra, se'ls va oferir una ridícula in- de 250 contractes d'obra i servei i Els treballadors i les treballado-
mentals, la llibertat d'expressió i la al pagament dels salaris de tramita- demnització de 13 dies per any tre- uns 2.500 eventuals amb una dura- res a qui s'ha declarat nul l'acomia-
llibertat sindical, des de CGT es va ció des de la data de l'acomiada- ballat; aquests treballadors, amb da que oscil·lava entre 1 i 2 mesos. dament ja s'han reincorporat als
decidir convocar una concentració ment fins a la notificació de la sen- antiguitats de fins a 9 anys, van de- Alguns extractes de la sentència seus llocs de treball. Aquesta és
el 21 de desembre davant el centre tència". cidir majoritàriament demandar dieun el següent: una gran victòria en un sector tan
d'ATLL a Sant Joan Despí, coinci- La sentència declara com a fets Atento. “...la defectuosa formalización precari com el telemàrqueting, on
dint amb una reunió del Consell provats el que la CGT, no sols a La CGT va mostrar en tot mo- de la contratación eventual que de- l'abús de poder per part de les di-
d'Administració de l'empresa, del Atento sinó a tot el sector del Tele- ment la seva oposició als acomia- termina que la contratación de los reccions de les empreses està a l'or-
qual formen part diversos polítics màrqueting, denuncia des de fa daments realitzats i a allò que s'ha- empleados despedidos era indefi- dre del dia, i una crida d'atenció als
del tripartit. anys: el frau de llei en la contracta- via acordat per UGT, CCOO i nida”. sindicats CCOO i UGT, que amb
ció i l'abús del contracte d'obra i els Atento, ja que no hi havia justifica- “...la contratación por obra y ser- acords com els d‘Atento, es posi-
Contra la acomiadaments indiscriminats i no
justificats.
ció per al tancament total de la
campanya a Barcelona, ja que en-
vicio es un claro abuso de derecho
o fraude de ley, ya que de manera
cionen contra dels drets i interessos
dels treballadors i les treballadores.
repressió
sindical a
Clece, a la UAB El Tribunal Suprem declara il·legals dues clàusules de l'actual
ecentment hem obtingut repre- Conveni Col·lectiu de Telefònica signat al 2003 i en vigor avui
R sentació en el Comitè d'Em-
presa de Clece, a la Universitat Au- Sindicat Federal CGT Telefònica les 6.1 (Grup de Classificació Pro- tions noves, com així es va fer. Clàusula 5.2 (Comissió de Comer-
tònoma de Barcelona, obtenint la fessional) i 13.1 (Comissió d'ocu- 2-Clàusula 6.1 (Grup de Classi- cial): El TS diu del conveni en
CGT una delegada. L'empresa, a Sala Social del Tribunal Su- pació), a més d'aclarir l'ús correcte ficació Professional): Declara la aquest apartat que “a pesar de la
però, està negant en tot moment el
dret a la informació que té aquesta
L prem, en recurs de cassació
212/2004, va dictar el passat no-
d'altres articles del Conveni.
La demanda inicial presentada
nul·litat d'aquesta clàusula i per
tant, tots els acords presos en
seva imprecisió i caràcter genèric”,
aquesta comissió no té facultats
companya, no la cita a les reunions vembre sentència declarant la per la CGT de Telefònica no va ser aquesta taula podrien declarar-se negocidores.
que té l'empresa amb la resta del nul·litat de dues clàusules del Con- estimada per l'Audiencia Nacional, il·legals si són denunciats. Pel Sindicat Federal de la Con-
Comitè, per altra banda el gerent de veni Col·lectiu de Telefònica sig- pel que es va presentar recurs da- 3-Clàusula 13.1 (Comissió d'O- federació General del Treball a Te-
l'empresa ja li ha dit a la companya nat l'any 2003 i que en l'actualitat vant Tribunal Suprem, que final- cupació): també es declara la il·le- lefònica, la sentència del Tribunal
que no vol CGT en el Comitè. En- continua en vigor, després de la ment ha declarat il·legals ledues galitat d'aquesta clàusula i dels Suprem castiga els qui pretenen
tenem que això és un assetjament seva prorroga fins a l'any 2007. Les clàusules. Entre altres coses, la seus acords si són impugnats (in- excloure un sindicat per no signar
clar a la llibertat sindical, per això clàusules anul·lades excloïen la sentència diu: corporació de plantilla en els úl- un Conveni, ratificant així la juris-
hem fet una demanda de tutela sin- CGT de les taules de negociació 1-La no subscripció d'un Conve- tims anys). prudència, ja que com bé diu la
dical, i vam convocar una primera amb l'argument que CGT no va ni Col·lectiu no pot suposar per al 4-Clàusula 7.2 (Disponibilitats): sentència “Aquest tema ja ha estat
mobilització, que va tenir lloc l'11 signar el Conveni. sindicat no signant quedar al Considera com a hores extra tot el resolt pel tribunal Constitucional
de desembre. La sentència anul·la les clàusu- marge de la negociació de qües- temps utilitzat en cas d'actuació. en sentències de 1984 i 1991”.
6 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A Improcedents
Francisco José Silva, afiliat a la CGT de la secció de Rotatives dels els
Tallers de “La Vanguardia” acomiadaments
de dos delegats
de CGT a
‘Participació assembleària Honeywell
Secció Sindical CGT Honeywell
com a mètode de treball’ L a justícia va fallar finalment a
favor dels dos delegats de la
CGT a Honeywell Materials de
Jospe Garganté vertical. Fricció Barcelona. Els delegats de
-Com és la manera de treba- la CGT a Honeywell, Benedicto i
Nicolás Martino Cruz, estaven aco-
Q
uan i com s'inicia la sec- llar de la vostra Secció Sindical?
ció sindical de CGT a La -El mètode de treball bàsic de la miadats des del 13 de juliol del pre-
Vanguardia? Secció Sindical de CGT és l'assis- sent any, des de llavors i tot espe-
-La Secció Sindical de CGT a tència i intervenció en assemblees, rant judici, s'havien anat convocant
“La Vanguardia” es va iniciar de la redacció i publicació de comuni- concentracions a les portes de la fà-
cara a les últimes eleccions al Co- cats i la participació en manifesta- brica per demanar la readmissió
mitè d'Empresa, celebrades a la cions, actes de protesta, piquets in- dels companys, sense que l'empre-
primavera del 2005. Es va presen- formatius i accions judicials a fi de sa mostrés interès a mantenir cap
tar una candidatura formada majo- defensar els drets dels treballadors, tipus de diàleg amb els acomia-
ritàriament per treballadors de ro- funció fonamental i inevitable (en- dats, potser pensant que d'aquesta
tatives i magatzem que va quedar a cara que a molts se'ls hagi oblidat) manera els acomiadats veurien
pocs vots d'obtenir representació d'un sindicat que sigui capaç de minvades les seves esperances, o
en el Comitè. Encara així, va poder mirar-se al mirall sense morir-se de que la CGT abandonaria les mobi-
obtenir-se un delegat sindical, Ri- vergonya. litzacions.
cardo Yui. -Després de mesos de conflicte El 7 de novembre, en ple inici
-En tots aquests anys com ha heu arribat a una resolució. Ens del procés d'eleccions sindicals, el
anat evolucionant el treball a “La Vanguardia” i substituir-lo per guda per l'empresa, favorable als podeu explicar en que consisteix mateix dia que la direcció de l'em-
l'empresa? un altre, exclusiu per als treballa- treballadors per vulneració de dret l'acord i com estan els ànims dels presa comunicava a través del pre-
-“La Vanguardia” no s'ha lliurat dors de tallers, amb unes condi- de vaga. treballadors? sident de la taula electoral del
del procés de precarització i desva- cions salarials i de treball pèssimes -Quina ha estat la reacció dels -Bàsicament, s'ha arribat a un Col·legi d'Especialistes i No Qua-
lorització del treball que es dóna en i amb una reducció de plantilla altres mitjans de comunicació a acord de mínims a partir del qual lificats la decisió de mantenir l'ex-
totes les empreses espanyoles. En considerable. la vostra vaga? s’ha de desenvolupar el conveni de clusió del cens electoral dels com-
ser una empresa gran i amb una L'empresa ha optat per contra- -Els mitjans de comunicació ofi- CRE-A. Segons aquest acord, els panys acomiadats Benedicto i
trajectòria sindicalista consolidada rrestrar la vaga, primer, intentant cials han un posat un densíssim treballadors subrogats mantenen Nicolás Martino Cruz, arribava la
(bàsicament, portada a terme per deixar sense el suport de redacció i mantell de silenci. Només “La nit totes els seus drets laborals i sala- resolució del judici pels acomiada-
no afiliats i membres de sindicats administració als treballadors de al dia”, de TV3, va fer algun rials i mentre es negociï el Conveni ments dels delegats anteriorment
minoritaris) les retallades de drets Tallers (amb l'ajuda inestimable mínim esment a l'inici de la vaga i serà d'aplicació el conveni de “La esmentats. Després de gairebé qua-
laborals no han estat tan grans com dels sindicats majoritaris, fona- s'ha oblidat del tema. “El Triangle” Vanguardia”. tre mesos acomiadats, per tots els
en altres empreses, però encara mentalment CCOO, i de la majoria i periodistadigital.com han esmen- L’organització de la setmana la- càrrecs que l'empresa els imputava,
així, s'ha anat desenvolupant un de membres de la redacció que es tat també la vaga, però només de boral passarà a ser d'un 5+2 en la justícia donava la raó als dos de-
procediment d’externalització de consideren immunes a qualsevol passada. comptes de l'actual d'un dia lliscant legats de la CGT, deixant la sentèn-
treballs propis de l'empresa. empitjorament de condicions de -Quines són les relacions exis- de festa cada set dies de treball i hi cia ben clara.
-Últimament heu estat de vaga treball). tents amb els altres sindicats? ha una garantia de cinc anys del
per un tema de subrogació dels També ha recorregut, de cara -Els únics sindicats que han Grup Godó en el cas que CRE-A El cens electoral
tallers. Podeu aprofundir més en que un succedani de periòdic surti donat suport a la vaga són CGT tingui algun problema econòmic i
aquest tema i explicar-nos quina els dies de vaga, a l’esquirolatje (que va signar juntament amb un d'un mínim de 10 anys d'impressió La Secció Sindical CGT de Honey-
ha estat la resposta de l'empresa pur i dur, invertint milions d'euros grup de prop de 200 treballadors la de “La Vanguardia” i “Mundo De- well va decidir impugnar el cens
a la vaga? a imprimir un periòdic en plantes demanda per vulneració de drets portivo”. electoral perquè no hi apareixien
-La vaga, centrada fonamental- d'impressió de Catalunya (Ber- fonamentals) i USOC. Tant UGT -Afegiu el que vulgueu... els dos delegats de personal aco-
ment en les edicions de cap de set- mont Catalonia, Imprintsa, Rotim- com sobretot CCOO mantenen els -Només volem afegir que existeix miadats. En el cens electoral pro-
mana i de dies assenyalats (partits prés), fora de Catalunya (“El He- mateixos postulats que l'actual un blog a internet, www.lavanguar- porcionat per la direcció de l'em-
del Barça, eleccions autonòmi- raldo de Aragón”) i fins i tot fora equip directiu i actuen com a into- diaenhuelga.blogspot.com, realit- presa i publicat, d'acord amb el
ques) ha estat una mostra de rebuig d'Espanya (Bèlgica i França). xicadors sense cap objecció i fins a zat pels treballadors de Tallers de calendari acordat el dia de la cons-
a la intenció de l'actual direcció Existeix una sentència d'un Tri- amb orgull i satisfacció a fi de re- “La Vanguardia”, on es pot trobar titució de la taula electoral, no i fi-
d'acabar amb l'actual Conveni de bunal Social de Barcelona, recorre- bentar la vaga. Pur sindicalisme més informació i opinions. guraven els treballadors Benedicto
Martino Cruz i Nicolás Martino
Cruz. Per això, la Secció Sindical
CGT de Honeywell va al·legar que
OPINIÓ: Manifest dels sindicats de TVC a l'opinió pública amb independència que ambdós
haguessin estat acomiadats per
Secció Sindical CGT TV3 1.- Per l’aprovaci´urgent de la ció comparteixin els objectius de liació vida laboral i familiar. Regu- l'empresa, els corresponia el dret
nova Llei de la CCRTV. Per una te- servei públic i no se sotmetin a les lació pactada de les pràctiques dels d'estar inclosos en el cens i de par-
l Comitè d'Empresa de TV3 i levisió pública desgovernamenta- pressions interessades de sectors estudiants. ticipar plenament en les eleccions
E tots els sindicats (CGT, SPC,
CCOO, UGT) presents a Televisió
litzada, plural, independent i que
potenciï la producció interna.
econòmics que des de fa anys pre-
tenen desviar en benefici propi la
4.- Compromís amb la plantilla.
La Direcció ha d'assumir la planti-
sindicals, ja que la relació laboral
no s'hauria extingit, si més no fins
de Catalunya (TVC) defensem la 2.- Defensa de la producció in- capacitat productiva de TVC. (...) lla real de TVC (...). que la Jurisdicció competent així
televisió com un servei públic i terna. Defensem un model de tele- 3.- Compromís en la defensa i el 5.- No a l asegregació de planti- ho pogués determinar en el seu mo-
amb una programació al servei de visió que mantingui el seu caràcter desenvolupament del Conveni lla. Ens oposem al projecte de se- ment i després del procés seguit de
tota la societat catalana, garantint d'indústria de programes de servei 2005-2207. Compliment del tercer gregació de treballadors de TVC totes les garanties constitucionals.
el pluralisme. El nou Comitè, sor- públic, no instrumentalitzat per in- termini de conversió dels contrac- per a integrar-los a la CCRTV. CGT va sol·licitar a la Taula
git de les eleccions del 19 d'octu- teressos polítics ni econòmics que tes temporals en indefinits, aplica- Volem el manteniment íntegre de Electoral que resolgués la infrac-
bre de 2006, reunit en sessió cons- posin en perill la credibilitat i el ció del fons de valoració de catego- la plantilla. ció comesa en el termini legalment
titutiva el 7 de novembre, va futur de l'empresa. Volem que els ries, adhesió al fons de pensions de 6.- Democratització de les rela- establert, procedint a incloure en el
aprovar la següent declaració: directius i el Consell d'Administra- la Generalitat, millores de la conci- cions laborals. Cens els dos treballadors.
Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Desmemòria
Crònica del conflicte
històrica (III)
Per conèixer
dels treballadors dels
com va ser
tot allò) tallers de ‘La Vanguardia’
Pepe Berlanga
Comitè de Vaga - Treballadors ven: les vagues es van desconvocar
de tallers de “La Vanguardia” i va quedar el taller només.
urant els quaranta anys que va Des de llavors, van seguir en
D durar la dictadura franquista, ls tallers d’impressió del pe- vaga tots els caps de setmana i dies
el silenci, la repressió i la violació
dels drets fonamentals en van ser
els senyals d’identitat. Fins al
E riòdic “La Vanguardia” tor-
naven a funcionar a mitjans
de desembre, després de dos mesos
importants els subrogats, com va
poder ser el de les eleccions de la
Generalitat o la Diada, en la qual
1947, quan es va tancar Miranda de i mig de vagues, després que l’as- van anar a reivindicar la seva situa-
Ebro a Burgos, hi va haver com a semblea de treballadors de les rota- ció de forma pacifica, solament
mínim 104 centres estables per on tives ratifiqués un document que amb samarretes reivindicatives i no
van passar 500.000 persones. Si te- tancava el conflicte obert l’1 de se- se'ls va permetre l'entrada als actes
nies sort, podies acabar en un bata- tembre quan el Grup Godó va su- oficials.
lló disciplinari de soldats treballa- brogar els tallers d’impressió del Sofreixen una important pressió
dors penats on es faria diari creant, o més ben dit inven- i control policial els dies de vaga,
l’anomenada “mili”, després d’ha- tant, una nova empresa anomenada hi ha acord. Comitè intenta acordar unes dates ja que davant qualsevol concentra-
ver passat tres anys al front. CRE-A Impresiones de Catalunya, Durant aquests tres mesos, hi va per començar les mobilitzacions. ció que feien, fins i tot a la porta
Els presos polítics van treballar que suposava una retallada en les haver eleccions per formar un nou La part del Comitè de tallers, CGT del seu centre de treball, solien
com a obra de mà barata i esclava condicions laborals de la plantilla. Comitè d'Empresa. En elles, el ta- i USOC (els representants dels haver-hi diversos furgons dels
en aeroports (Sondica,…), xarxa Segons els plans del Grup Godoó, ller perd pes i el guanya la redacció afectats), proposen les vagues a Mossos i diverses patrulles vigi-
ferroviària (Madrid-Burgos,…), CRE-A s’encarregarà de la impres- i amb els suports de CCOO i UGT partir de setembre, tots els caps de lant-los i demanant-los la docu-
ports, túnels (Vielha,…), carrete- sió dels diaris “La Vanguardia” i pacten una línia de negociació i setmana i no accepten el pacte de mentació contínuament de forma
res, canals de reg, pantans, noves “El Mundo Deportivo” amb el per- pau social i arraconen a la part de garanties, ja que el que busquen és intimidatòria (fins a aquí arriben
presons (Carabanchel,…) obres de sonal i equips que havien format tallers: USOC i CGT. l'aplicació del Conveni d’empresa els tentacles del poder, amb la poli-
l’Església, a zones devastades, en part fins setembre de Vanguardia Passats aquests tres mesos la a la nova planta. cia servint a un particular).
empreses privades que es van lu- Ediciones SL. majoria del Comitè (CCOO, UGT Al setembre, ja subrogats, co- En aquests mesos de conflicte,
crar amb el treball forçat durant El nucli de l’enfrontament esta- i redacció) pensava que calia se- mencen les mobilitzacions de tot el hi ha hagut empreses que han estat
més de dues dècadas (Dragados y va en que el personal dels tallers guir negociant sense pressió. Els personal, tant els subrogats com els imprimint el seu producte de forma
Construcciones, Babcock Wilcox, acceptavem pactar un nou conveni tres mesos es converteixen en vuit i que s'han quedat a “La Vanguar- irregular, ja que això conculca el
Constructora Naval, Cementos As- però sempre que, fins que s’arribés les seves intencions ja es veuen dia” contra aquesta subrogació. dret de vaga i tenen una sentència -
land, Metro de Madrid,…), 20.000 a un acord, es continués aplicant el clares: acceptar la subrogació i Comencen els primers dies de vaga que vam interposar tots els treba-
presos es van ocupar d’aixecar el conveni de “La Vanguardia”. Fi- pactar les garanties, que segons i redacció i els sindicats majoritaris lladors menys CCOO, UGT i el
monumental Valle de los Caídos. nalment, el Grup Godó va accedir ells havien de ser en nombre de diuen que no estan d'acord a seguir Comitè de redacció- en què guan-
La repressió exercida sobre les a aquesta demanda a més de com- dies per any treballat d'indemnitza- les vagues i convoquen una assem- yen a l'empresa en aquest sentit,
dones va tenir unes característiques prometre’s a mantenir un seguit de ció. Els treballadors afectats i les blea per al personal que en aquest per imprimir fora dels tallers de
especials: violacions, rapades de drets i garanties personals als tre- afectades no hi estan d’acord. moment pertany a “La Vanguar- “La Vanguardia” en les vagues de
cabell, presons religioses, quan no balladors de les rotatives. Les sec- Després de pràcticament un any dia” (en la qual són vetats els su- desembre. L'empresa va recórrer la
la mort. cions sindicals de CGT, SPC i negociant (amb rebaixes constants brogats). En aquesta assemblea, a sentència encara que mentrestant
Els familiars dels presoners van USO, que van estar donant suport de les seves pretensions per no la qual acudeixen treballadors La aquesta era d'obligat compliment.
sobreviure amb la por permanent als treballadors de les rotatives, van trencar les negociacions i amb im- Vanguardia, tots els caps i directius No obstant això, preferia incom-
que el seu alcalde, el seu capellà o considerar que l’acord al qual s’ha- mobilisme total per part de l'em- i alts càrrecs de l'empresa, fins i tot plir-la i pagar la multa que li pugui
la Guardia Civil determinés la sort via arribat era el millor possible te- presa, van passar de demanar con- porten personal que està destinat suposar.
de l’home o la dona, del fill o la nint en compte les circumtàncies tinuar sent “La Vanguardia” a fora de la ciutat (corresponsals a A pesar de tots els obstacles, van
filla, del germà o la germana…, existents demanar l'aplicació del seu conve- Madrid, etc.), amb la intenció de continuar la seva lluita, sabent que
amb unes poques línies d’acusació ni a Zona Franca, mantenint un desconvocar les vagues per part de el diari continuava sortint. Els úl-
o descàrrec. Crònica d’un conflicte vincle amb el Comitè de “La Van- “La Vanguardia” i deixar sols els tims trucs de l'empresa, argumen-
10.500 obrers van sortir “volun- guardia”), l'empresa certifica a pri- subrogats, ja que diuen que el pro- tant que la vaga era il·legal, van ser
tàriament” a treballar per als ale- El conflicte començava fa més mers de juliol de 2006 que posarà blema a ells no els afecta. En obrir un expedient contradictori al
manys i el règim nazi va fer que d’un any, a l’octubre de 2005, quan en pràctica la subrogació i així ho aquesta assemblea CCOO proposa Comitè d'Empresa i de Vaga per
40.000 més, tots ells republicans “La Vanguardia” comunicava al fa l'1 d'agost, amb un 40% de la votar la continuït de la vaga, voten participar-hi, enfront del qual van
exiliats a França des del final de la Comitè d'Empresa la intenció del plantilla de vacances. tots els presents, inclosos alts cà- presentar el plec de descàrrega, ja
guerra civil, s’incorporessin volun- canvi de nom dels tallers, aprofi- Els i les afectades consideren rrecs i directius de l'empresa. Els que van considerar que les vagues
tàriament o forçada als seus bata- tant el trasllat previst a la Zona que la subrogació és il·legal. El resultats van sortir tal com pensa- eren perfectament legals. CCOO
llons de treball, mentre que 12.000 Franca el 2007. L'empresa deixa es va desentendre del tema i va
més partien cap als camps de con- caure que és possible que hi hagi apartar als seus representants de la
centració o d’extermini. un excedent de personal bastant línia del Comitè dels subrogats,
Ocupar qualsevol càrrec públic ampli i que la seva intenció és que presentant el seu recurs a part,
era impensable si no es pertanyia al passin al Conveni Col·lectiu d'Arts sense compartir la seva informació
partit únic. Gràfiques, perdent així el de “La amb l'assessor del Comitè. Per
Per si quedava cap mena de Vanguardia”, substancialment mi- altra banda, a mitjan novembre
dubte sobre qui havia guanyat la llor. Es proposen una sèrie de va- l'empresa va lliurar tres expedients
guerra, les inscripcions en les pa- gues (finals de novembre i princi- més a tres treballadors del taller,
rets de les esglésies amb els noms pis de desembre) i es porta a terme segons ella per sabotejar 4.000 dia-
dels “caídos por la patria”, monò- un dia, en el qual no surt el diari i la ris d'un camió, però no van aportar
lits commemoratius d’“insignes vaga és seguida pel 100% del taller cap tipus de prova d'aquest fet. El
batalles”, carrers a nom dels prota- (personal afectat), un 60% d'admi- cas de “La Vanguardia” és un altre
gonistes de la “cruzada”…, van fer nistració i un 20% de redacció. El cas en què l'empresa fa el que li
impossible l’oblid. següent dia de vaga se suspèn per- sembla i als treballadors i les treba-
I encara s’atreveixen a acusar- què la redacció demana tres mesos lladores, només els queda recórrer
nos de revanxistes? per negociar amb l'empresa i si no les seves mentides.
8 Catalunya. Novembre de 2006 / Gener de 2007