1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2007 • número 89 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
Mèxic, lluites
i alternatives
Foto: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
Celebració al Col·lectiu Catalunya
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
i a la CGT: finalment, visibles!
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de es de fa uns anys hi ha un continus, intrusions i problemes
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
D nou concepte que corre per
la xarxa d'internet del nostre
país: es tracta de la Catosfera.
que ha hagut de passar el nostre
web diverses vegades per part d'e-
lements crackers, problemes que
FEDERACIONS COMARCALS
Aquesta "Catosfera" vindria a ser el no només ens afectaven a nosal-
nom que rep la blogosfera catala- tres, sinó també al servidor on el
Anoia na, el conjunt de blogs (o blocs, en tenim allotjat (Pangea - Comunica-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 català normatiu) escrits en català i ció per a la Cooperació) i donat que
cgtanoia@yahoo.es la comunitat virtual que existeix al aquests problemes estaven oca-
Baix Camp/Priorat voltant d'aquests blocs. Aquest sionats principalment pel tipus de
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
terme va ser inventat pel blocaire programari vulnerable utilitzat fins
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 català Toni Ibáñez el 6 de gener de ara en el nostre gestor dinàmic de
Baix Llobregat 2005 i s'ha popularitzat enorme- continguts que feiem servir, hem
Cra. Esplugues, 46 ment des de llavors, apareixent en decidit canviar de programari a un
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 diversos llibres, articles i treballs de altre de més segur, i que probable-
recerca. ment ens donarà millors resultats
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat El cas és que l'entitat Òmnium en el futur. Però malauradament,
Tel. 93 778 04 93 Cultural (http://omnium.cat) va con- per tal de fer això, no ens ha quedat
Baix Penedès vocar un concurs per tal de trobar cap més remei que decidir el dur a
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 els 200 webs de la Catosfera. Entre tats (com per exemple, el node bar- rant en la mesura de les seves pos- terme momentàniament un mante-
cgt.baix.penedes@gmail.com els 200 webs triats hi apareix el celoní de la xarxa Indymedia) i, si sibilitats en omplir el nostre lloc niment mínim del web, actualitzant
Barcelonès Nord web de la Confederació General enlloc d'això volem fixar-nos més web de continguts. notícies, però deixant d'actualitzar
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es del Treball de Catalunya aviat en les presències, podríem Aprofitem l'ocasió per avisar-vos la primera pàgina del mateix, cen-
Tel. i fax 93 383 18 03 (http://www.cgtcatalunya.cat), amb citar per exemple el lloc web del pe- que s'apropen novetats dintre del trant-nos en canviar el format del
Garraf-Penedès el comentari següent: "És un web riodista neoliberal (és un eufemis- nostre web: web, renovant-lo completament. Us
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
amb molta informació sobre sindi- me) Salvador Sostres. Probable- “Com a conseqüpeia dels atacs agraïm la vostra comprensió”.
Tel. i fax 93 893 42 61 calisme, moviments socials, el món ment a ell tampoc li agradarà ser
Còmic - Ácido Crítico
Maresme del treball... i el segon més visitat citat junt a nosaltres...
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es en català sobre sindicalisme. Però Tot i això, per nosaltres ha estat
Tel. i fax 93 790 90 34 té el valor afegit de ser un node de molt engrescador saber que som
Vallès Oriental moviments socials no només sindi- l'únic lloc web sindical citat per
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com cals." aquesta votació. Malgrat tot, els
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 El nostre és l'únic web sindical 200 webs mencionats que ens
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
citat en tota la llista de 200 llocs acompanyen en aquesta selecció
webs seleccionats. Ni el lloc web no deixen de ser un bon recull del
Girona
de la CONC, ni el de la UGT de Ca- bo i millor de la xarxa internet en
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a talunya, ni molt menys cap altre llengua catalana. Saber què som
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
dels sindicats que un pensaria que allà, sense buscar-ho, comprome-
Ponent serien més visitats en principi pels sos únicament en la difusió de les
Av. Catalunya, 82è visitants del web d'una entitat com notícies, articles i convocatòries
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Òmnium Cultural. que ens són pròpies, és una satis-
Camp de Tarragona
Evidentment no ens pujaran els facció. Si el lloc web de la CGT de
Rambla Nova, 97, 2n 1a, 43001 Tarragona fums al cap amb tot això: la blogos- Catalunya és mencionat en aques-
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
fera catalana encara és molt petita tes votacions enlloc d'altres que te-
i, si un es para a observar aquests òricament haurien de tenir més po-
FEDERACIONS LOCALS
webs i blocs premiats, es trobarà tència i capacitat com per passar
immers dintre del joc de les absèn- davant nostre, és conseqüència
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
cies i de les presències. Dintre de probablement a l'esforç de tots els
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org les absències remarcables hi ha companys i les companyes de la
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
llocs web de referència dintre de Confederació que ens han anat
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
l'àmbit català que no apareixen ci- passant les informacions i col·labo-
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dissabte 5 d’agost
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·labo-
Sabadell
ren en aquest número: Pep i tu, SAT, Comissió Confederal de Solidaritat amb Chiapas,
Unió, 59
Correllengua, CASC, Antonio Pérez Collado, Assemblea per la Comunicació Social, Tanquem les “Cal lluitar contra el fort
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Nuclears, Miquel-Dídac Piñero, Enric Marco, Josep Manel Alarcó, Federico Solano, Francesc Arnau, per deixar de ser febles,
Tel. i fax 93 745 01 97 Federació d’Entitats Ecologistes, Contrainfos, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de
i contra nosaltres mateixos,
Terrassa
CGT. Fotografies: Dídac Salau (portada); Jordi Sàlvia, Pau Juvillà i Ariadna Nieto. Il·lustracions:
Ramon Llull, 130-136 J. Kalvelldo. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscrip- quan siguem forts”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com cions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia) cronocata@cgtcatalunya.cat Lluís Maria Xirinachs
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
08211 Castellar del Vallès
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
cgt.castellar@terra.es. Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Setembre de 2007

3. REPORTATGE L’EZLN va suposar la
Mèxic ha esdevingut un espai important per a irrupció d’una nova
les lluites anticapitalistes mundials des d’un manera de fer política
punt de vista no burocràtic i llibertari sense prendre el poder
MÈXIC
Un laboratori d'idees i lluites
Col·lectiu Catalunya nacional, una mostra més d'això en seria la II Trobada entre bertad (VOCAL); l'anarquisme, en procés de reorganització i
els pobles zapatistes i els pobles del món realitzada el passat extensió, com es pot veure en la realització de la Trobada In-
Ens els últims anys, els diversos estats de Mèxic estan esde- mes de juliol; les lluites populars a Oaxaca, que han generat ternacional Anarquista realitzada el passat juliol a Mèxic DF;
venint una mena de laboratori on es couen lluites i idees de àmplies mobilitzacions i una fortíssima repressió per part de i lligat amb tot això, el compromís ferm de la CGT amb aques-
gran interès per als moviments socials que aspiren a un l'Estat exemplificada en la detenció de quatre companyes ca- tes lluites, la decicida voluntat d'estrènyer relacions i de
canvi radical de societat. En aquestes pàgines del “Catalun- talanes una de les quals entrevistem en aquest mateix núme- col·laborar-hi de forma solidària, com és el cas de l'agerma-
ya” oferim unes pinzellades d'allò que s'hi està generant: el ro a la contraportada, exponents innovadors d'aquestes llui- nament amb el Municipi Autònom i Rebel Ricardo Flores
zapatisme, posat en escena de nou fa uns anys de la mà de tes en serien l'Asamblea Popular de los Pueblos de Oaxaca Magon i de donar-los suport contra la repressió que pateixen
l'EZLN des de Chiapas i estenent-se per Mèxic i a nivell inter- (APPO) o Voces Oaxaqueñas Construyendo Autonomía y Li- per part d'Estat, cacics, exèrcit i policia.
Foto: Dídac Salau
Afermem el suport i compromís amb les lluites socials de Mèxic
Secretaria de Relacions indígena, encara que també hi ha nal, són les formes adoptades pel es van estenent. L'aposta antielecto- la societat mexicana a tots els ni-
Internacionals de la CGT suports dispersos d'altres sectors zapatisme mexicà en la fase actual. ralista que s'ha manifestat amb cla- vells.
(Oaxaca, Juárez,…) en nuclis ur- -Tota aquesta estratègia es fona- redat enfront de l'estratègia -La lluita a Oaxaca té els seus
M
èxic viu una situació que bans (universitat, barris, joves, ma- menta sobre la base de l'autonomia PRD/AMLO i els seus aliats de les propis components i les seves prò-
podem definir com d'ex- quiles,..). L’EZLN juga un paper social desenvolupada pel trinomi esquerres més institucionalistes, pies formes. L'APPO no és l'EZLN
pansió dels moviments fonamental com referent ètic i Comunitats/Municipis/Caragols en enllaça obertament amb moviments i les gents de L'Altra de Oaxaca
social, indígenes i insurgents. moral de les lluites el que garanteix la construcció del seu propi projec- populars i revolucionaris ja exis- estan dividides d'una banda entre
-Atès que és un país amb més de a les seves propostes un respecte te i al marge/front/contra l'Estat, tents durant les últimes dècades i qui aposten perquè l'APPO sigui
100 milions d'habitants i un sistema social indiscutible. L'Altra Cam- dintre d'un procés de compromís alhora impulsa de manera decidida "l'organització" que englobi tota la
salvatgement oligàrquic, caciquil i panya mexicana aglutina ara a la transformador que sorgeix de la la presència activa de nous col·lec- lluita o bé els que aposten perquè
mercenari, on els EUA tenen enor- major part de les lluites d'un extrem pròpia identitat tradicional i d'una tius en una línia més autònoma, lli- pugui arribar a ser una "marca"
mes interessos econòmics, les res- a un altre de Mèxic. reafirmació en els valors propis que bertària, punk,…. electoral en si mateixa. D'altra
postes populars estan sent reprimi- -L’ELZN representat per la Co- pot sorprendre a qualsevol observa- -Les repressions dels últims banda, hi hauria qui se situa a l'AP-
des amb una enorme violència per missió 6a de l’EZLN com nucli de dor aliè. mesos a Atenco i en Oaxaca donen PO i a “l'Altra” i qui per recel prefe-
part d'una classe política cent per coordinació, l'Altra Campanya com -L'aposta del zapatisme clara- la mesura de fins a on pot arribar el reix lluitar fora de l'APPO (col·lec-
cent corrupta. Tot val per ocultar se- a forma d'extensió de les lluites a ment insurgent i horitzontal va defi- nivell de repressió del govern mexi- tiu zapatista, ràdio caputxa, tots
grests, assassinats, violacions,… Mèxic i la Comissió Intergalàctica nint, modelant i impulsant un movi- cà, al mateix temps que desenvolu-
-La insurrecció és eminentment per al desenvolupament internacio- ment els senyals d'identitat del qual pa un programa de militarització de continua a la pàgina 4 >
Catalunya. Setembre de 2007 3

4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
Va finalitzar el 28 de juliol a Chiapas
presos, moviment de resistència lli-
bertària,…).
-Juntament amb el EZLN i din-
Realitzada la segona trobada
tre del món indígena cal ressaltar
l'enorme importància del Congrés
entre els pobles zapatistes
Nacional Indígena, també impul- i els pobles del món
sors de L'Altra Campanya, amb
enorme influència entre els pobles Secretaria de Relacions engeguen el pla educatiu acord als
indígenes de diversos estats. Internacionals CGT interessos i realitats de cada muni-
-L'Altra quant a organització va cipi autònom, adequant-se així el
a poc a poc i està molt lluny de
considerar-se com a estructura ja
que els límits de pertinença són fle-
E l 28 de juliol de 2007, va fina-
litzar a Chiapas la II Trobada
dels Pobles Zapatistes amb els Po-
contingut de les matèries a les
seves necessitats.
L'autogovern, a través de la Jun-
xibles i s'aniran definint durant bles del Món. Encara que inicial- tes de Bon Govern (JBG), segueix,
bastant temps, conformada per per- ment estava previst que el recorre- entre altres principis, el de manar
sones i organitzacions que ara no gut passés pels cinc Caragols obeint. Aquest procés que va co-
comparteixen totes les actuacions i Zapatistes: Oventic, Morelia, La mençar en el 2003 amb la creació
propostes. No obstant això, per a Garrucha, Roberto Barrios i La Re- dels caragols es caracteritza per l'e-
nosaltres és ja un magnific referent alidad, finalment es va decidir, per lecció directa dels seus represen-
del conjunt mexicà. motius logístics i principalment cli- tants per tots els membres de les
-Si l'Altra va a poc a poc, l'Inter- matològics, concentrar-lo en els comunitats, la rotativitat en els cà-
galàctic (com a espai de coordina- Caragols d’Oventic, Morelia i La rrecs i la participació de tots els
ció) va molt més a poc a poc. Con- Realidad. Això no va disminuir, en municipis que conformen el territo-
siderem que en aquest moment absolut, els continguts de la troba- ri zapatista. Des de les JBG s'apor-
encara es necessita mostrar al món da, ja que hi van participar en les ten solucions als diferents proble-
la fortalesa del món insurgent i en- diferents taules companyes i com- mes creant els diversos canals de
fortir el contacte del món amb les panys de tots els caragols. diàleg amb la finalitat d'arribar a la
comunitats. Cal destacar la brillant organitza- resolució dels conflictes mitjançant
-Per a la CGT el zapatisme, com ció i acollida. En els tres caragols el consens.
a instrument de lluita a Mèxic, des hi havia menjadors populars, dis- Les dones, com la resta de dones
d'una perspectiva anticapitalista i pensaris de salut, zones d'acampa- del món, també duen la seva revo-
horitzontal i, sobretot, la societat da, lavabos, etc. Tampoc cal passar lució dintre de la revolució i aquí
insurgent que sorgeix del territori per alt els actes culturals (obres de van donant pasos endavant, obte-
rebel per construir “altre món”, són directe a les comunitats. 5. Preparar la possibilitat d'obrir un teatre, contes, poesies, balls, can- nint els seus avanços i fent veure
dos referents de primer ordre i han 3. Estendre, des del nostre acord debat sobre sindicalisme anticapi- çons populars…) que es van portar als companys que també existei-
de ser per a nosaltres una prioritat del XV Congrés d'adhesió a la 6a, talista i antiautoritari en coordina- a terme tots els dies després de les xen. Aquests avenços es fan visi-
de lluita i reivindicació per contri- el nostre compromís amb el zapa- ció amb el zapatisme i L'Altra. taules de treball. bles de diverses formes: en la nom-
buir a la seva expansió i la seva de- tisme mexicà a través d'un suport 6. Assumir i preparar una Campan- La participació internacional va brosa participació d'elles en les
fensa. global a l'activitat del conjunt de ya de denúncia i solidaritat davant ser d'unes 3.000 persones de països JBG, com a coordinadores locals i
les lluites i resistències mexicanes, una possible acció futura repressi- com Líban, Indonèsia, Corea, Ve- de municipi, així com pertanyents
Compromisos de la CGT donant un suport preferent a L'Al- va del govern mexicà contra les neçuela, Índia, Bolívia, Estat es- als diferents comissariats d'aques-
tra Campanya. Comunitats rebels de Chiapas. panyol, Croàcia, Nova Zelanda, tes juntes. També són promotores
1. Mantenir obert el treball de CGT 4. Preparar una campanya antire- 7. Desenvolupar i potenciar el co- entre molts altres, pertanyents a de salut i educació i hi ha hagut,
de col·laboració i difusió sobre la pressiva i de suport a les/els pre- neixement, en el conjunt de l'afilia- tots els continents. durant tot la trobada, una presència
realitat de les lluites a Mèxic. ses/os com a conseqüència de les ció de CGT, sobre el zapatisme, A aquesta II Trobada estaven més que visible en les diferents tau-
2. Mantenir l'impuls a la nostra Co- múltiples repressions obertes a “L'Altra”, les comunitats indígenes convidades diverses organitza- les.
missió de Solidaritat amb Chiapas Mèxic, en coordinació amb el za- i el conjunt de les lluites i resistèn- cions, algunes integrades a Via I com a prova d'aquest avanç la
(www.cgtchiapas.org) i el suport patisme i L'Altra. cies mexicanes. Campesina, de diferents països i companya Everilda, candidata a
que van participar de forma activa, membre del Comitè Clandestí Re-
ja que comparteixen amb el poble volucionari Indígena, va convidar
zapatista la seva lluita per la defen- la resta de dones del món a la III
Campanya d'aportacions solidàries amb el sa de la terra. Durant la trobada, al-
gunes d'elles com el MST de Bra-
trobada dels pobles zapatistes amb
els pobles del món. Aquesta troba-
Municipi Autònom i Rebel Ricardo Flores Magón sil, van explicar les seves da serà de dones, estarà dedicada a
experiències entorn d'aquesta lluita la Comandanta Ramona i se cele-
Comissió Confederal de tots els aspectes, compartint expe- naris en el municipi agermanat Ri- i l'engegada d'una veritable refor- brarà a La Garrucha a finals de des-
Solidaritat amb Chiapas de la riències, coneixements, problemes, cardo Flores Magon o per fer front ma agrària, reforma promesa repe- embre. Segons Everilda els homes
CGT
lluites, il·lusions i esperances, po- a altres necessitats que sorgeixin a tides vegades per Lula, però que no també hi podran assistir: "Dema-
sant en practica l'ajut mutu. Chiapas. acaba d'arribar i que probablement nem als companys homes que ens
D es de la Comissió Confederal
de Solidaritat amb Chiapas de
la CGT, es porta a terme una cam-
La CGT, a través de la Comissió
Confederal de Solidaritat amb
Chiapas, es va agermanar amb el
Podeu omplir un butlletí de do-
miciliació bancària detallant la
vostra aportació, nom, telèfon i co-
no es faci efectiva mai.
Al llarg de les diferents plenàries
es va poder escoltar la veu dels i les
ajudin amb la qüestió logística i pu-
guin escoltar-nos, però calladets".
La delegació de la Confederació
panya continuada de recollida d'a- Municipi Autònom i Rebel Ricar- rreu de contacte, i les vostres dades veritables protagonistes de tot Gneral del Treball en aquesta tro-
portacions econòmiques per ajudar do Flores Magon. Des de llavors es bancàries. Aquest butlletí es troba aquest procés, explicant amb tot bada va estar formada per 10 perso-
a desenvolupar els projectes d'auto- manté una relació d'intercanvi i su- en uns tríptics informatius que luxe de detalls com s'organitzen per nes de diferents parts de l'Estat es-
gestió del Municipi Autònom i port, amb visites i reunions periò- podeu trobar en els locals de la exercir, encara que amb les lògi- panyol. Seguint la trobada des del
Rebel Ricardo Flores Magon, amb diques, aportacions econòmiques Confederació General del Treball o ques limitacions, que la salut sigui seu començament, vam veure i es-
el qual la CGT està agermanat. per a projectes en el municipi (edu- bé demanar a la Comissió Confe- un dret i una pràctica real en les coltar, igual que la resta de les i els
L'agermanament és una forma cació, sanitat,...), i suport polític a deral de Solidaritat amb Chiapas: seves comunitats i no un discurs participants, com s'organitza, des
de vincular les comunitats indíge- la lluita zapatista. info@cgtchiapas.org buit. de baix i a l'esquerra, una societat
nes de Chiapas amb grups, comu- També podeu fer ingressos di- Això es veu a simple vista, per alternativa a l'oficial. Ens van mos-
nitats i municipis de tot el món. Els Participa en la rectes de forma periòdica al comp- exemple, amb la implantació de trar amb fets reals i a pesar de les
membres de la societat civil i les te 0049-0001-53-2110066664 del nombroses mesures higièniques i dificultats, que és possible la cons-
comunitats indígenes poden així
campanya
SCH a nom de la Comisión Confe- de prevenció de malalties, així com trucció d'una societat basada en la
enfortir les seves identitats i formes Per això, des de la CGT reafirmem deral de Solidaridad con Chiapas la construcció de clíniques, la for- democràcia directa, la justícia i la
de resistència, entenent que el veri- el nostre suport a la seva lluita i a la de la CGT, indicant qui fa l'aporta- mació de promotors de salut, etc. igualtat a partir del suport mutu i
table agermanament no és allò que reivindicació dels seus drets. Per ció i especificant "apoyo a proyec- Per altra banda destaca el gran es- del treball col·lectiu, doncs aques-
se'ls pugui aportar econòmica i ma- això des de CGT recollim aporta- tos de Chiapas". forç que s'esta fent en matèria d'e- tes gents van decidir fa temps dur a
terialment sino el fet de mantenir cions econòmiques per al desenvo- Més informació al web ducació enfront de l'oblit sistemàtic la pràctica la rebel·lia i la desobe-
una relació i una comunicació en lupament de projectes autogestio- www.cgtchiapas.org que sofrien. Els i les promotores diència enfront del mal govern.
4 Catalunya. Setembre de 2007

5. REPORTATGE
Veus a Oaxaca per
construir autonomia
i llibertat
http://www.vocal.lunasexta.org
Q
ui integrem actualment
aquest espai anomenat
VOCAL som individus
autònoms, col·lectius llibertaris, Trobada Internacional Anarquista
espais autogestionats, persones an-
tiautoritàries, organitzacions ma- http://espora.org/encuentrolib 2- Crear una pàgina web anar-
gonistes, col·lectius zapatistes, ertario/ quista, a més d'integrar companys a
A
grups anarquistes, barricaders i ba- Amèrica, i a Mèxic en con- les llistes de la xarxa amb la inten-
rricaderes, i integrants de l'Assem- cret, creix el descontenta- ció de solidificar la comunicació.
blea Popular dels Pobles d'Oaxaca ment i a pesar de les grans 3- Intensificar la campanya d'a-
(APPO) i alguns integrants de ofensives de l'Estat i les multina- lliberament de les preses i presos
L'Altra Campanya. Tots i totes acti- cionals són milions que es rebel·len polítics, amb especial èmfasi en els
vistes del moviment social actual dia amb dia. Aquesta lluita quoti- anarquistes.
en la regió mexicana d'Oaxaca. diana i ancestral per l’alliberament 4- Participar en les mobilitza-
Aquest espai es planteja com Foto: Pau Juvillà ens obliga a prendre el nostre lloc cions en contra de l’ASPAN al mes
una forma de conjuntar els esfor- necessari acudir amb les nenes, atemptat contra els interessos legí- en la construcció de la llibertat. d'agost i en el campament contra
ços autònoms del poble d'Oaxaca nens, dones, homes, pobles i re- tims del poble. L'APPO, dintre dels L'experiència ens ha ensenyat que les fronteres, al novembre.
mobilitzat, els quals participem ac- gions del nostre estat que es van seus acords, determina que no creu el millor camí per a l'emancipació 5- Continuar discutint sobre els
tivament en el moviment social acostar i participen en aquest gran que els partits polítics responguin a és l'organització. Però tota organit- acords i temes de les taules, do-
formant part o no d'estructures or- moviment precisament per la inde- les necessitats del poble i confirma zació necessita el suport de les nant-li especial èmfasi al tema de la
ganitzatives com ho és l'APPO i pendència i autonomia pel que fa que la lluita del poble d'Oaxaca va idees per poder realitzar un treball pedagogia llibertària.
que ens preocupem per mantenir el als partits polítics, per confirmar, mes allà de qualsevol procés elec- efectiu i no contradictori, de tal ma- Les ponències van ser molt ri-
nostre moviment social fidel als als que compartim aquesta idea, toral. nera que pugui no imposar sinó in- ques, tractant no solament la histò-
seus principis, autònom i indepen- que aquesta situació és una cir- La germanor entre nenes, nens, clinar cap a la pràctica llibertària ria sinó també la participació del
dent dels partits polítics i reivindi- cumstància i que haurem de sortir dones, homes i el poble en general les múltiples manifestacions de moviment llibertari en els movi-
cant la forma assembleària com la endavant dels processos electorals, no es dóna en el moment d'una rebel·lia. ments socials actuals. Es van pre-
forma més justa i harmònica d'arri- més enfortits i més madurs per en- marxa o en un míting on necessà- Per això, des de col·lectius com sentar els casos de presos polítics,
bar a entendre'ns, autoorganitzar- frontar les envestides dels governs riament es dóna la diferenciació on Biblioteca Social Reconstruir, la d'igual manera els companys del
nos i autogovernar-nos, on els del poder que serveixen als interes- alguns sempre parlen i altres sols Federación Ecatepec Anarquista, la CIPO van denunciar la seva actual
acords del poble no es basin en la sos dels amos dels diners que són escolten, aquesta vinculació ha de 5ta Brigada, Multiforo Cultural problemàtica en la comunitat de
competència de majories contra els causants originals de la desgrà- donar-se en les colònies, escoles, Alicia, l’Okupación Ché Guevara, San Isidrio Aloapan.
minories, ni en altres formes d'im- cia dels pobles, com Ulises Ruiz pobles, comunitats, regions, amb la Acción Antidominante, FRUL i En les taules de treball es van
posició que comunament exerceix Ortiz i Felipe Calderón, entre al- discussió i amb l'acció, i correspon Chanti Ollinva, es va convocar in- tractar temes com comunicació i
el poder dels de dalt, sinó, en una tres. al poble mobilitzat l'establir aquest dividus i col·lectius a participar en anarquisme, feminisme, pedagogia
relació de respecte mutu entre totes L'assemblea estatal de l'APPO, diàleg, l'APPO, els col·lectius i una trobada internacional anarquis- llibertària, anarquisme i propostes,
les parts del poble. dels dies 10 i 11 de febrer va deter- persones que de manera indepen- ta que va tenir lloc els dies 8, 9 i 10 etc. Van donar la seva ponència i
En aquest espai lluitem per la minar que l'APPO com a movi- dent participem en aquesta lluita de juliol a la Ciutat de Mèxic. propostes els companys de la
construcció, enfortiment i enllaç ment no participés en el procés però sobretot és del poble on neix En la Trobada Internacional Xarxa de Biblioteques i Centres
d'autonomies, ja que considerem electoral, decisió que és respectuo- l'organització i representativitat Anarquista hi van participar més de Socials Llibertaris de Monterrey,
l'autonomia dels pobles, grups, sa dels principis de l'APPO en el d'aquesta lluita. 300 anarquistes. Els acords d'a- Guadalajara, Oaxaca, Estat de
col·lectius, individus, organitza- sentit que no seria un partit polític, Volem el que en aquest moment questa plenària van ser: Mèxic i DF. Dintre de les activitats
cions i altres, com una alternativa es va acordar que seran com a or- per als governs i patrons criminals i 1- La realització de la Segona programades hi ha impulsar la se-
real d'oposició al sistema de govern ganitzacions que decideixin parti- explotadors és el pitjor delicte, Trobada Anarquista que es farà a gona Fira del Llibre Anarquista que
autoritari actual. L'autonomia, com cipar en el marc de la seva autono- volem justícia, dignitat, no tenir l'Estat de Guadalajara i on es pro- es durà a terme en l'Estat de Mon-
a procés de construcció d'altres rea- mia però es va acordar que cap por d'expressar les idees, no ser posa que tingui el caràcter de dur terrei a l'octubre i la conformació
litats que mostrin que hi ha una candidat podrà utilitzar ni el nom discriminats pel nostre color, pen- acords i propostes concretes discu- d'una Biblioteca en la presó d'Ixco-
altra manera de canviar les coses ni la relació de la seva organització sament, llenguatge, gustos, volem tides abans. tel Oaxaca.
des de l'arrel on els pobles decidei- amb l'APPO per fer-se campanya i aliments guanyats amb el nostre
xin les seves pròpies formes i ma- que els regidors que participin en el treball i que no ens robin els rics,
neres de vida i no des de les institu- procés electoral haurien de deixar volem usar la nostra energia creati- Webs per seguir-ne l'actualitat
cions de poder que solament el càrrec de regidor amb caràcter va per al bé comú, volem la lliber-
reformen els espais opressius i re- d'irrevocable des del moment que tat dels nostres presos i preses. -www.oaxacalibre.org -chiapas.pangea.org
pressius com els partits polítics que sigui acceptada la seva candidatura Volem la llibertat de triar la nostra Web amb informació sobre activi- Web del Col.lectiu de Solidaritat
produeixen tirans, cacics i autorita- per algun partit polític, sent la par- forma de viure i que no ens impo- tats i actualitat. amb la Rebel·lió Zapatista de Bar-
risme en les persones que accedei- ticipació de l'APPO estrictament el sin mentides, violència i les seves -www.nodo50.org/cipo/ celona.
xen a ells per mitjà de llocs d'auto- convocar a un vot de càstig contra formes de govern, sabem que això Web del Consejo Indígena Popular -www.ezln.org.mes
ritat. És per això que els treballs els candidats d'Ulises Ruiz i els que volem és correcte i just. Bus- de Oaxaca Ricardo Flores Magón. Web de l’Ejército Zapatista de Li-
d'aquest espai no es veuen limitats seus aliats. quem agermanar-nos en aquesta -www.vocal.lunasexta.org beración Nacional (EZLN).
als temps electorals, ja que amb Observem que tant dintre com lluita des de baix, amb tots i totes Web de Voces Oaxaqueñas Cons- -
ells o sense ells l'autonomia avança fora de l'APPO, el poble mobilitzat les que en la ciutat i les regions truyendo Autonomía y Libertad. http://www.enlacezapatista.ezln.or
en l'organització i proposta de l'al- comparteix la idea de la necessitat hem ofert la resistència en contra -www.cgtchiapas.org g.mx/
tra societat possible. de conservar el nostre moviment dels amos del poder i dels diners, Web de la Comissió de Solidaritat Web de La Otra Campaña.
En el moment actual del movi- independent i autònom dels partits busquem agermanar les nostres ex- amb Chiapas de la CGT. http://www.enlacezapatista.ezln.or
ment, davant els processos electo- polítics, ja que la història del nostre periències de lluita fins a l'últim -chiapas.indymedia.org/ g.mx/comision-sexta
rals, que han estat presentats com país ha demostrat que en diferents racó del nostre estat, busquem pla- Web del node de Chiapas de la Bitàcora en línia de la Comisión
una possibilitat per assolir la victò- moments i circumstàncies tots els ticar i intercanviar amb els homes i xarxa contrainformativa Indyme- Sexta del Ejército Zapatista de Li-
ria de la nostra lluita, creiem que és partits polítics han reprimit i dones d'Oaxaca. dia. beración Nacional.
Catalunya. Setembre de 2007 5

6. TREBALL-ECONOMIA Sovint, el nostre
El compte on es pot col·laborar econòmicament sindicalisme no
amb els companys represaliats de Sitel defensa només i
Barcelona és el 2100-0647-90-0200229088 esdevé propositiu
Acomiaden dos
delegats de
CGT a Sitel
CGT fa que es reobri de nit
Barcelona
Federació Local CGT Barcelona
l‘estació de tren de Reus
Secció Sindical SFF-CGT coneixement que Adif hagi contes-
Tarragona
E l passat 27 de de juny l'empre-
sa de Telemàrqueting Sitel a
tat a l'alcalde.
-25 de maig. Sentència juficial fa-
L
Barcelona va presentar expedient a CGT ha guanyat el con- vorable: “…estimant la demanda
disciplinari al company Alexis, flicte col·lectiu interposat de CGT sobre conflicte col·lectiu
membre del Comité d'Empresa per per la supressió de torns de contra l'empresa Adif. He de decla-
la CGT. Dies després, va fer el ma- nit de venda, informació i atenció rar i declaro la nul·litat de la mesu-
teix amb el company Sergio, que a al client a l'estació de ferrocarril de ra adoptada per l'empresa sobre su-
més és el secretari general de la Reus. pressió del torn de nit i he de
Secció Sindical de CGT a l’empre- La direcció executiva d'Esta- condemnar i condemno a l'expres-
sa. S’hi plantejava la presumpta co- cions de Viatgers d'Adif va prendre sada demandada a estar i passar
missió d'una falta molt greu per la decisió de forma unilateral de per l'anterior declaració i al resta-
causar desperfectes en edificis de deixar des de l'1 de gener de 2007 bliment dels gràfics sobre torns de
l'empresa i inutilitzar instal·lacions l'estació de ferrocarril de Reus treball acordats per les parts en
d’aquesta tipificada en l'art. 68.5 sense servei de venda de bitllets i data 4-1-2006”. Aquests gràfics
del Conveni Col·lectiu de Telemàr- atenció al viatger, entre les 22 i la 6 de premsa als mitjans de comuni- amb Madrid. Aquests escrits són contemplen la presència de treba-
queting. hores en haver suprimit el torn de cació provincials denunciant públi- remesos per l'Ajuntament en data lladors en el torn de nit.
Des de la creació de la Secció nit. La supressió d'aquests serveis, cament l'actuació d'Adif. immediatament posterior a la reu- -L'empresa, però, recorre la sen-
Sindical s'ha reclamat a la direcció que encara continua, suposa una -16 de gener. La CGT envia carta a nió. tència, mostrant de nou el seu veri-
de Sitel un local per fer-hi les tas- disminució en la qualitat del servei tots els grups municipals de l'Ajun- -12 d'abril. Se celebra judici pel table caràcter, per la qual cosa, de
ques sindicals. Primer l’empresa públic que Adif està obligada a tament de Reus informant-los de la conflicte col·lectiu interposat per moment, no reposarà aquest torn,
deia que si no teen representació al donar als usuaris i que en aquest situació i proposant-los una reunió. CGT. encara que obre la possibilitat de
Comitè no en podien tenir però cas suposa deixar sense megafo- -19 de gener i 14 de febrer. Reu- -El 18 d'abril. Entrevista amb reposar-lo en funció de les contrac-
quan en van aconseguir tampoc els nia, informació i venda de bitllets nió amb els grups municipals de ERC al Parlament de Catalunya. tacions temporals que li poguessin
el van donar, pel que van denun- durant la nit, un horari que afecta Reus (CiU i ICV-LP-EUiA) que -30 de maig. El president de autoritzar.
ciarl’empresa a Inspecció de Tre- els trens expressos amb destinació donen suport a la reivindicació. Renfe-Operadora contesta l'alcalde Des del SFF-CGT es desenvolu-
ball. I quan CGT va obtenir set de- Bilbao i Madrid, els primers trens -25 de gener. La CGT presenta de Reus explicant-li les meravelles pa un intens treball amb l'objectiu
legats, tampoc. amb destinació Tarragona-Barce- conflicte col·lectiu per modificació de l'arribada de l'AVE a 15 quilò- d'aconseguir la reposició del torn
Com no disposava de local, la lona. A més a més, s'han suprimit de condicions de treball i per omis- metres de la ciutat, i que en un pe- de nit i denunciar davant els mit-
Secció Sindical va organitzar les diürns Reus-Madrid, el que priva sió de negociació per part d'Esta- ríode d'uns 6 mesos va augmentar jans de comunicació, usuaris del
seves permanències setmanals en- els ciutadans i ciutadanes de Reus cions-Adif. la freqüència dels trens en un ferrocarril i responsables polítics la
front del centre de treball muntant d'un servei de qualitat per facilitar -20 de març. Reunió amb l'alcalde 166%, i les places en un 247%. La precarització del servei públic fe-
un “xiringuito" al carrer. la seva mobilitat. de Reus, el qual es compromet a reposició dels trens a Madrid no és rroviari, potenciant l'Alta Velocitat
Malgrat els reiterats incompli- El Sindicat Federal Ferroviari- enviar una carta als presidents d'A- tinguda en compte perquè aug- en detriment del ferrocarril con-
ments de l'empresa, la Inspecció de CGT ha desenvolupat un intens dif i Renfe-Operadora mostrant la mentaria el temps de viatge als vencional. La sentència favorable
Treball no va resoldre la problemà- treball, la cronologia del qual és la posició de l'Ajuntament favorable passatgers que agafen el tren a Bar- suposa un triomf a la insistència i
tica del local. Va haver-hi canvi següent: a la reposició del torn de nit i sol·li- celona. Sobre la reposició del torn la lluita pel manteniment dels llocs
d'inspector i a començar de nou…. -5 de gener. La CGT envia una citant la reposició dels trens Alvia de nit, s'especifica que és comptèn- de treball i contra les decisions uni-
Així que, després de més de nou carta a l'alcalde de Reus i una nota que enllaçaven Tarragona i Reus cia d'Adif. Fins a la data no tenim laterals de l'empresa.
mesos d'espera, els companys de
Sitel van prendre la decisió d'habi-
litar dos locals buits i sense ús en
l'empresa. No va haver-hi destros-
Concentració pel cas del treballador de Parcs i Jardins de Barcelona
ses ni danys, sinó l'exercici d'un Francisco Jurat davant la falta d'actuació de la Inspecció de Treball
dret negat reiteradament.
Aquest és el motiu de l'expedient Secció Sindical CGT Parcs i pecció, esperant que s'impliquin a de set hores diàries en torns de 10 cordem que les circumstàncies de
contradictori que ha finalitzat amb Jardins resoldre la ineficaç actuació de dies seguits treballant i amb tempe- la mort del treballador van ser con-
la comunicació d'acomiadament l'inspector responsable del cas. ratures que al juliol van superar els siderades per la CGT com de ne-
per a Alexis i Sergio, contra el qual
s'ha posat la correponent demanda.
Ara la CGT demana el vostre su-
E l 19 de juliol, un grup de dele-
gats de Seguretat i Salut del
Sindicat d'Administració Pública
Accident laboral, la negligència
empresaral i la ineficacía de l'Ad-
ministració
30 graus.
El treballador havia sol·licitat el
canvi de lloc de treball, i va lliurar
gligència en la gestió, i és per això
que es va posar la denúncia contra
Parcs i Jardins per negligència.
port i solidaritat per a poder fer de CGT, es van concentrar a la Ins- L'empleat de Parcs i Jardins de informes mèdics al servei de vigi- Dotze mesos després dels fets la
front a aquest conflicte. Per això, pecció de Treball de Barcelona i Barcelona Francisco Jurado va lància de la salut i al departament Inspecció de Treball sembla haver-
s'ha previst un compte de solidari- posteriorment van accedir a la 5a morir d'un infart provocat per una de personal que aconsellaven que se inhibit i ha evitat pronunciar-se,
tat per a afrontar les despeses deri- planta, i van ser rebuts per la cap insuficiència respiratòria el 20 de el treballador no havia de treballar no sabem per quin motiu. O sí.
vades de la defensa jurídica així d'Inspecció, M. Nieves Solanes, i juliol passat, un dels dies més calo- amb canvis ambientals, humitat o Una resolució que reconegui la
com l'ajuda econòmica perquè els pel responsable de Seguretat i rosos de l'estiu, durant la seva jor- elevada calor. Recordem que el clara negligència per part de la di-
companys puguin subsistir fins que Salut, als quals la vídua del com- nada al parc de Diagonal Mar. Ju- mes de juliol del 2006 va ser espe- recció de l'Institut generaria una
es regularitzi la seva situació en l'I- pany Francisco Jurado va lliurar un rado havia demanat mesos enrere cialment calorós. Malgrat tot això, responsabilitat inalienable, i el
NEM, fins que no siguin readme- pastís amb una vela encesa que re- un trasllat pels problemes respira- el treballador no va ser traslladat a màxim responsable de la Preven-
sos. El compte en què podeu col·la- cordava l'any de la mort del com- toris que patia, però no se li havia un lloc de treball compatible amb ció de Riscos i de la Seguretat i de
borar és: pany. concedit. A més, l'1 de juliol ja va la seva problemàtica de salut. la Salut dels treballadors és la Ge-
2100-0647-90-0200229088 (No L'acció es va efectuar perquè tenir un primer ensurt a la feina i, Des del 20 de juliol del 2006 que rència i la Presidència del Institut
oblideu indicar qui realitza l'ingrés després d'un any de la defunció del malgrat que es va passar tota una es va produir la mort, han transco- Municipal de Parcs i Jardins de
i com a concepte Acomiadament company, la Inspecció de Treball nit ingressat, l'empresa no va fer rregut 12 mesos i la Inspecció de l'Ajuntament de Barcelona, qui no
Sitel). encara no a resolt sobre el fet esde- constar enlloc l'incident i va man- Treball encara no s'ha pronunciat podrien eludir les seves responsa-
S'han previst diferents actes per a vingut. El malestar i indignació va tenir Jurado al mateix lloc de tre- ni resolt i no hi ha realment un bilitats.
exigir la readmissió immediata. ser exposat als responsables d'Ins- ball, on feia una jornada intensiva motiu perquè no ho hagi fet. Re-
6 Catalunya. Setembre de 2007

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de CGT a l’Hospital de Viladecans INDISCRETA
La memòria
“Sindicalisme combatiu, històrica de la
senyoreta de
democràtic i de lluita” Meiràs
Emili Cortavitarte Carral
Josep Garganté Els treballadors i les treballado-
res de Viladecans reivindiquen tre-
A finals d’agost, Carmen Franco
Polo, filla del dictador, negava
l’entrada en el Pazo de Meiràs a
-Quan apareix la Secció Sindical ballar en unes condicions dignes una delegació de la Direcció Xeral
de CGT a l'Hospital de Vilade- sense càrregues de treball, que s'a- de Patrimoni de Galícia que volia
cans i quin és la seva història? pliqui la Llei de prevenció en tots inspeccionar l’edifici i els jardins
-Es va fundar el 9 de juny de 2004. els llocs de treball realitzant un es- annexos per procedir a la declara-
Mesos abans va començar la in- tudi de cada lloc i adequant-lo, es- ció de bé d’interès cultural.
quietud per la precarietat laboral tabilitzar la plantilla i que es faci el Les anomenades Torres de Mei-
que existia a l’ICS i vam començar nou Hospital en els terminis que en ràs van ser residència de l’escripto-
a informar-nos. Vam conèixer sin- el seu moment es van donar i que ra Emília Pardo Bazan. Però, en
dicalistes de sanitat de la CGT i no s'estan complint. plena Guerra Civil, un grup d’em-
ens van explicar la lluita contra la presaris gallecs van adquirir el
precarietat. A més, just en aquests -Com és la vostra manera de tre- pazo mitjançant una subscripció
moments, el 25 de març, amb l'aju- ballar com Secció i com ha estat popular “sui generis”, consistent en
da de dos bons amics vam crar la la resposta de la plantilla? aportacions d’institucions públi-
pàgina web www.nofijos.com per -Des que la Secció Sindical va ob- ques del règim i recaptacions vo-
poder unir i informar tots els treba- D'esquerra a dreta: Alberto Rojas, José Luis Holguera, Montse Vilar, Eliana tenir representació en la Junta de luntàries d’un dia de sou als funcio-
lladors i les treballadores de la llui- Sánchez, Jesús Rubio i Juanma Martín. Personal gràcies a la victòria obtin- naris de la nova administració
ta del personal no fix. Durant un guda en les eleccions, vam seguir nacional i als obrers d’empreses
any i mig vam desenvolupar un No fa falta dir que la coherència, SATSE, 1 de SAE i 1 d’UGT, això la línia d'actuació la qual es basa en propietat d’adeptes al nou règim, i
sindicalisme combatiu, democràtic valor i integritat demostrada pels ha fet també que obtinguem la pre- un contacte directe amb el treballa- en pomposa cerimònia el van llui-
i de lluita. companys de CGT ens va captivar. sidència i la secretaria de la J.P. dor, a fi de poder escoltar les seves rar al Caudillo que establiria en ell
Al març de 2005 s'inicia una Ens vam adonar que en un moment demandes, necessitats, preocupa- la seva residència oficial d’estiu.
evolució de canvis ja que a l'hospi- històric en què el paper del sindica- -Quin és la situació general en el cions i intentar arribar a una fi sa- La propietat inicial va ser am-
tal hi va haver una sanció encober- lisme es veu tan deteriorat, tant per sector de la Sanitat i quins són tisfactòria. Som un equip jove, unit pliada amb expropiacions o com-
ta a uns companys que pertanyien la falta de principis i de directrius les vostres reivindicacions a l'- i amb una àmplia diversitat/visió pres, de vegades sense indemnitza-
a un sindicat majoritari, la sanció la com per l'excés d'oportunistes i de Hospital de Viladecans? d'opinions la qual cosa fa que sem- ció, i consta en el registre de la
va imposar la direcció amb el su- persones sense escrúpols infiltra- -La sanitat pública està sofrint im- pre busquem el millor resultat per propietat a nom de l’esposa del dic-
port d’aquest sindicat. Nosaltrs els des en el seu si, el de CGT era el portants canvis que, a groso modo i al treballador. tador, Carmen Polo.
vam donar tot el nostre suport mo- model de sindicalisme que teníem segons ens expliquen els polítics, Una de les nostres majors bases Ara, la Xunta no pretenia una ex-
bilitzant-nos solidàrament. ganes de fer. pretenen augmentar quantitativa- és la nostra transparència, d'això propiació, ni tan sol una investiga-
Alhora, vam presentar una de- ment les prestacions sanitàries, que sempre estiguem informant als ció de possibles afectats per la
núncia judicial contra el ICS recla- -Sabem que heu tingut eleccions però tenint com base el seu impor- treballadors. La nostra Secció no subscripció popular o les expropia-
mant cobrar els triennis per al per- fa poc, com van ser els resultats? tant dèficit de finançament, dèficit és corporativista, aquesta compost cions. Només catalogar i avaluar
sonal precari i la sentència amb -El 14 de març de 2007, es van ce- aquest determinat per uns pressu- per tres col·lectius, dos diplomats l’estat de conservació dels jardins i
data del 13 de juliol de 2006 (jutjat lebrar les eleccions en l'Hospital de postos sanitaris insuficients que d'infermeria, tres celadores i una dels edificis.
social 27) va ser favorable en pri- Viladecans (ICS). Aquesta és la semblen no plantar cara ni a la de- auxiliar d'infermeria, i tenim les Mentrestant, la llei de punt final
mera instància perquè el treballa- primera vegada que CGT es pre- mografia ni a l'evolució tecnològi- portes obertes a qualsevol col·lec- en què es va convertir l’exemplar
dor demandant cobrés la paga de sentava com a candidata i els treba- ca. Com a conseqüència, aquests tiu que necessiti el nostre suport… transició democràtica espanyola no
triennis. Tres anys de lluita sense lladors ens van donar contundent- raquítics pressupostos generen un La Secció Sindical està compos- ha estat trastocada 32 anys després.
hores sindicals però que han valgut ment. De 496 electors van votar model de gestió sanitària economi- ta per Juanma Martín (Secretaria La tova proposta de Ley de memo-
la pena. Actualment, hem consoli- 353, la participació va ser del cista i privatizador. General), Eliana López (Secretaria ria historica del PSOE té totes les
dat una secció sindical seriosa i tre- 71,17 % (segon hospital dels vuit Per aquest mateix camí, a Cata- d'Organització), Montse Vilar (Se- paperetes per no ser aprovada en
balladora, a més hem creat un que té l’ICS), CGT va obtenir més lunya acaba d'aprovar-se la Llei del cretaria de Formació), Alberto aquesta legislatura.
blogspot a Internet http://cgthospi- del 33 % dels vots i és la primera ICS, que obre les portes de la sani- Rojas (Secretaria d'Acció Sindi- A aquestes alçades de la pel·lícu-
talviladecans.blogspot.com/ per- força sindical a l'Hospital. La nos- tat pública a la gestió privada i que cal), José Luis Holguera (Secreta- la, en que ni tan sols hi ha un reco-
què altres companys puguin veure tra Junta de Personal queda repre- si més no atorga a l’ICS la condi- ria d'Administració ) i Jesús Rubio neixement explícit que el Glorioso
la nostra feina i ho puguin aprofitar sentada per 4 delegats CGT, 2 de ció de client preferent del SCS per (Secretaria de Prevenció - Salut Alzamiento va ser un cop d’estat
en altres llocs de treball. CCOO, 2 de Metges Catalunya, 1 e a la prestació de serveis sanitaris. Laboral). contra un sistema i un govern de-
mocràtics i legitíms i que el seu
desenvolupament posterior va ser
un exemple més de dictadura fei-
En lluita a Roca Sanitaris SA de Viladecans contra un possible ERO xista homologable a les de Hitler i
Mussolini i per tant condemnable i
Secció Sindical CGT-Roca () portes de l'empresa a Viladecans estar realitzant un esforç físic con- plerts per personal d'altres sec- il·legítim (lleis, sentències,...), quin
L'empresa acababa de comuni- siderable. Jornades de 12 hores ai- cions. Molt ens temem que la idea sentit té que CiU demani que es re-
P er protestar per la política de
destrucció d'ocupació portada
a terme per Roca Sanitaris SA i per
car al Comitè unes modificacions
en els torns de treball sense possi-
bilitat de negociar, que s'aplicarien
xecant vàters de 35 quilos a uns rit-
mes altíssims podria equiparar-se
amb que t'enviïn a galeres com als
de l'empresa és aprofitar l'ERO per
a anar enviant personal d'altres sec-
cions al torn rotatiu inicialment
coneguin també els “excesos i acti-
tuts arbitràries” en la reraguarda re-
publicana?
donar suport als companys aco- al personal que treballa en horari condemnats. descrit amb la convicció que da- Estem davant d’una tàctica per
miadats i a la resta de membres de rotatiu (6 dies de treball i 3 de Així mateix, l'empresa també vant el canvi tan dràstic de les con- no enfadar més el PP per si torna a
la Secció Sindical de CGT que festa), el qual passaria a treballar havia comunicat un ERO que al dicions de treball i desgraciada- governar? Es tracta de defensar les
estan patint l'assetjament i la perse- jornades de 12 hores diàries, en principi afectaria 48 treballadors i ment les dolentes condicions de essències catòliques i de la sagrada
cució per part de l'empresa, el 25 torns de matí i nit, i amb 2 dies la- estaria vinculat a mobilitat. Aquest salut de gran part de la plantilla propietat? De mantenir el pacte de
de juliol la Federació Comarcal borables i 2 de festa. Aquestes con- ERO consistiria a enviar durant un acabin demanant el compte com ja transició?
Baix Llobregat de CGT va convo- dicions són totalment inviables ja any a l'INEM a aquests treballa- ha passat anteriorment amb altre Mentre, la senyora Carmen
car una concentració enfront de les que es destinen a personal que sol dors podent ser els seus llocs su- personal traslladat a aquest torn. Franco sí que té memòria històrica.
Catalunya. Setembre de 2007 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT Un nou model de privatització, quan empresa pública no és servei públic
Conveni de
Banca, un sí
tàctic
Contra la privatització de
Pepe Berlanga
l'Institut Català de la Salut
E l passat mes de juny, la CGT,
conjuntament amb CCOO i
UGT, va signar el XXI Conveni
Col·lectiu estatal que ha de regir les
en fer-ne empresa pública
condicions sociolaborales dels tre-
balladors i treballadores del sector Federació de Sanitat CGT
bancari per als pròxims anys. Catalunya
A primera vista pot semblar una
E
fita sense importància, no obstant ncara que sembli un contra-
això, aquesta actuació va ser adop- sentit, la conversió de l'Ins-
tada després que en els diversos te- titut Català de la Salut (ICS)
rritoris els sindicats sectorials que en empresa pública (que no és el
conformem la Federació decidís- mateix que servei públic) suposa
sim en nodrides assemblees d'afi- l'inici de la seva privatització.
liats subscriure l'esmentat acord. A finals dels anys 80, Reagan i
Les circumstàncies en les quals Thatcher van començar el desman-
es va produir aquesta determinació tellament de la medicina pública i
no deixen de ser especials. És la la seva privatització. El 1991, l'In-
primera vegada que la CGT signa forme Abril a l'Estat espanyol ja
un Conveni d'aquesta envergadura, proposava les formes de gestió pri-
àmbit estatal i sectorial, el qual a vades per als centres sanitaris. Pel
més és d'aplicació a més de rebuig que va produir es va retirar
110.000 assalariats repartits per com a pla i els consorcis, funda-
tots els territoris que conformen cions, concessions i externalitza-
l'Estat espanyol. Segurament, algú cions s'han anat aplicant com a fets
pensarà que és sens dubte insufi- consumats. La cirurgia rendible i
cient, fins i tot que no era necessà- les proves diagnòstiques es deriven
ria la signatura del nostre sindicat, massivament a la privada. Les in-
opinions respectables, però el con- versions tecnològiques en els cen-
junt de l'afiliació ha considerat que, tres públics s'han aturat i no es re-
a pesar d'això, la CGT modelava la noven els aparells. A l'Estat
nostra presència en el sector ator- espanyol hi ha continuïtat entre els
gant conformitat als acords arri- primers governs del PSOE, els del
bats. PP i el de Zapatero en el fet d'asfi-
Si bé els continguts finalment xiar financerament la despesa pú-
aconseguits no són la totalitat del blica social i la sanitària en particu-
que reclamàvem en la nostra inicial lar.
plataforma de negociació, no és La mesura més eficaç per provo-
menys cert que amb la signatura car el deteriorament és la congela- nitari públic es dedicava a concerts taris i, sobretot, quins beneficis ob- proveïdor d'assistència sanitària,
hem recuperat capacitat adquisitiva ció o reducció de la despesa sanità- privats. Ara, el Tripartit "d'esque- tindran del seu negoci. Se sap que subjecte al dret privat i privatitzant
i es garanteix aquesta per als anys ria pública, la qual cosa produeix rres" de Montilla té al Parlament el model serà de concessió d'obra la titularitat dels serveis sanitaris,
futurs. la sobrecàrrega dels serveis, l'aug- un projecte de llei per convertir pública o concessió administrativa, amb capacitat d'endeutament i ob-
De la mateixa manera, no deixa ment de les llistes d'espera diag- l'Institut Català de la Salut (ICS) en el que permetrà per primera vega- tenció de beneficis, és un clar
de ser simptomàtic que recuperem nòstiques i quirúrgiques i el dete- un proveïdor més de l'assistència da les empreses privades gestionar exemple de política neoliberal que
la perduda clàusula de revisió i ac- riorament global de la qualitat. sanitària, lligat al dret privat i per- directament parcel·les del Servei augmentarà les diferències socials
tualització salarial amb caràcter re- Però si a la despesa sanitària públi- dent la titularitat dels serveis sani- Català de la Salut amb un clar entre qui pugui pagar la sanitat pri-
troactiu, que havíem perdut pel ca li restem la despesa farmacèuti- taris de la Seguretat Social a Cata- afany de lucre. En definitiva, es vada, i una sanitat de caràcter as-
camí fruit de les nefastes negocia- ca, que és el 20% i la més gran de lunya (amb capacitat per tracta de seguir les orientacions de sistencial a l'estil EUA que ha de-
cions que en períodes anteriors ha- la UE15 (per la capacitat de pressió endeutar-se i sense haver de sotme- l'Organització Mundial del Co- mostrat ser un fracàs en termes de
vien mantingut altres sindicats, de la patronal farmacèutica), lla- tre's a cap intervenció prèvia). Tot merç (OMC) i l'Acord General de salut de la població i en termes
sent aquesta reivindicació un dels vors ja la nostra despesa sanitària això pot suposar el cop definitiu a Comercialització de Serveis econòmics per encarir el producte
cavalls de batalla de la Confedera- pública no farmacèutica en propor- la sanitat pública catalana i a les (AGCS) pel qual seran les multina- final en introduir tantes empreses
ció General del Treball i que hem ció al PIB és la pitjor de la UE15. condicions de treball dels treballa- cionals a través de la gestió dels es- intermediàries amb cap altre objec-
estat defensat sols en les taules de Amb la reducció de pressupost ve dors i treballadores de l'ICS. tats les qui obtindran els beneficis tiu que l'obtenció de beneficis. El
negociació des que hi vam accedir la reducció de llits hospitalaris fins de la privatització dels serveis pú- projecte de llei introdueix també la
l'any 2002 . a 3,71 llits per cada mil habitants Per què s'està contra la blics i faran de la salut un negoci. contractació de personal laboral,
Tal com va manifestar el nostre (2,4 públics), el nombre més baix privatització encoberta Les propostes de reforma sanità- no estatutari, i proposa la circula-
secretari general en l'acte de la sig- en tota la UE15, i continua baixant. ria de la Conselleria de Salut i la ció de treballadores i treballadors
natura, aquesta no implica cap ces- Pensem que el nombre de personal
de l'Institut Català de
seva responsable Marina Geli entre centres i serveis de diferent
sió de drets com succeïa en etapes sanitari per llit en la privada és un la Salut (ICS)? estan cada vegada més pròximes titularitat, sigui pública o privada.
anteriors, havent aconseguit un terç del de la pública. Un altre fac- El govern del Tripartitt va assumir als sectors empresarials partidaris Aquesta és la proposta que presen-
guany net que beneficia tots els tre- tor és l'elevada temporalitat del en el Pacte del Tinell el compromís de la desregulació del sistema pú- ta la XHUP, la patronal sanitària,
balladors i les treballadores, sobre- personal, que en la sanitat pública de millorar les condicions assisten- blic, que plantegen que els incre- que la Conselleria de Salut, co-
tot els que menys guanyen. catalana supera el 30% de la planti- cials i de treball en la Sanitat du- ments de la despesa sanitària no mandada pel PSC està disposada a
Consegüentment i partint de la lla. rant aquesta legislatura. No obstant són assumibles, ocultant que Cata- aprovar per Llei en el Parlament de
premissa que no ens és possible en Des de la CGT es denuncia la això, i a pesar de manifestar a la lunya és el país de la Unió Europea Catalunya.
una única jugada solucionar tots els política privatitzadora de la Sanitat premsa que es construiran més amb menor despesa del PIB en Sa- Un govern d'esquerra nacional
antagonismes arrossegats d'etapes Pública a Catalunya, tant per part hospitals, com el del Baix Llobre- nitat i la menor ràtio metge / infer- (PSC, ERC, ICV) no pot destruir la
anteriors, amb aquesta signatura es de CiU com del Tripartit, on l'any gat i serveis d'atenció primària, mera per habitant. sanitat pública, resultat de les llui-
dóna un punt d'inflexió. 2002, ja el 40% del pressupost sa- amaguen la titularitat dels propie- La Llei per convertir l'ICS en un tes del moviment obrer al llarg del
8 Catalunya. Setembre de 2007