1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Gener 2008 • número 93 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
“Dama de lágrimas”. Il·lustració: Dídac Salau. (Para la Srta. Canela)
2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
La CGT de Catalunya -molt més
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
que un sindicat-, lliure i llibertària
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
T
otes les persones que hem
Catalunya (FAPC) triat la Confederació General
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona del Treball de Catalunya com
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
a organització de referència per de-
FEDERACIONS COMARCALS
fensar-nos a la feina i per avanaçar
en el canvi social estem molt con-
Anoia tents de la feina feta per l’organitza-
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 ció quan aquesta actua com un
cgtanoia@yahoo.es puny, unida, respectant totes es
Baix Camp/Priorat particularitats de cada un dels indi-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
vidus però amb la força que ens
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 dóna la lluita coordinada i directa
Baix Llobregat contra el munt de morralla que l’Es-
Cra. Esplugues, 46 tat ens llença a sobre per tal d’en-
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tretenir-nos i no deixar-nos avançar
en les nostres propostes, sempre
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat molt més interessants que no pas
Tel. 93 778 04 93 el món que volem defensar perquè
Baix Penedès el que ells ens proposen és pitjor. I
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 estem contents perquè sabem que
cgt.baix.penedes@gmail.com l’estructura de què ens hem dotat
Barcelonès Nord es defineix i és llibertària i mai no
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es passa per damunt de les persones,
Tel. i fax 93 383 18 03 dels individus, uns individus que
Garraf-Penedès ens reconeixem solidaris
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
Cada vaga que organitzem i en Afirmem les mil sexualitats de l’és- en això estem, amb la CGT com a Perquè no n’hi ha cap de més efi-
Tel. i fax 93 893 42 61 què demostrem que de nosaltres en ser humà i alhora que en reconeixem eina, malgrat els pesi. cient ni lliure.
Maresme
Còmic - Ácido Crítico
depèn tot i que el fet que en la nostra la legitimitat les defensem, entenent
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es societat, al 2007 o al 2008, el prestigi el gènere com a una construcció so-
Tel. i fax 93 790 90 34 social vagi sempre de cara als que cial i per tant apostant per la igualtat,
Vallès Oriental ens exploten, és només conseqüència contra la violència i la discriminaió
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com del màrqueting i de la barra dels qui de qualsevol tipus. Defensem el dret
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 doten de boca la societat, a través a l’habitatge, a la salut, al menjar, a
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
dels mitjans de comunicació, i l’educació, al transport, a aprende i a
només parlen quan els posen euros a saber; i situem la cultura com a
Girona
la butxaca. I cada cop que parem, a motor de la revolucio que volem fer i
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a més de demostrar que som nosaltres que ja estem fent. Per a aquesta revo-
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
els i les imprescindibles, ens reconei- lució no hi haurà hora D ni dia H.
Ponent xem en la comunitat dels assalariats, Cada cop que en afirmem l’estem
Av. Catalunya, 82è de les persones que vivim del nostre fent, cada cop que fugim del sistema
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 treball. i construïm la nostra vida plena al
Camp de Tarragona
Alhora, però, no som un sindicat i marge, també. Cada cop que creem
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona punt. Som un sindicat i tres punts, una Secció Sindical que es reclama
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
tres o deu, o cent o mil. Odiem l’e- llibertària, cada cop que okupem una
xèrcit i la institució militar amb la casa, cada cop que creem una coope-
FEDERACIONS LOCALS
mateixa força que estimem la vida i rativa, en cada cartell que pengem i
la humanitat. Defensem les llengües en cada revista que fem, en cada
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
i la seva diversitat com a tret bàsic emissora de ràdio que creem i en
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org humà que són, començant per les mi- cada bes que donem o rebem, estem
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
noritzades com el català i l’occità en afonant els pilars d’aquest edifici-
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
el territori a on arriba aquesta revista. presó que ens nega i ens oprimeix. I
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dijous 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac desembre del 2007.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96 Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en “Jo no vinc de cap silenci / però
Sabadell aquest número: Montse Campoy, Ignasi Perelló, Mariela Valiente, Peter Leupold, Núria Calvó, sé molt bé què és lamentar / que
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
Francesc Urgell, Plataformes de les Terres de l’Ebre, Som lo que Sembrem, Francesc Richart, Josep la meua llengua / siga un
Tel. i fax 93 745 01 97 Llunas, Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Gabi, patrimoni menyspreat / pel poder
Terrassa Ferran i Albert Garcia. Il·lustracions: (portada) Dídac Salau. Tirada: 10.000 exemplars. polític / que ens denega el dret a
Ramon Llull, 130-136
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 viure en pau”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat “Despertar” de Pau Alabajos
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar@terra.es
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Gener de 2008
3. REPORTATGE Tenim l’alternativa
El moment actual requereix que cadascú social i sindical més
prengui el seu lloc i aquest pot ser divers. important ara mateix i
A CGT, hem triat el nostre: en la lluita cal que ho entenguem
LA CGT: LA CONSOLIDACIÓ
D’UNA ALTERNATIVA
Per fer front a la situació
econòmica i social actual
Comitè Confederal de la CGT
l context per analitzar l'ac-
E tual situació social passa per,
d'un costat, els efectes de l'-
última crisi econòmica sobre les
classes més desafavorides i, d'un
altre, per la convocatòria de les
Eleccions Generals espanyoles per
a març del 2008.
La forma de canalitzar l'última
crisi econòmica definida pública-
ment en funció d'un crisi dels fons
d'inversió nord-americanes dedicats
a les “hipoteques d'alts risc”, no és
res més que un tomb més que ens fa
fer el capital especulatiu internacio-
nal per tal d’incrementar el seu con-
trol social i econòmic a escala pla-
netària. El resultat d'aquesta crisi
serà, una vegada més, l'empobri-
ment de molts i l'increment de be-
neficis per al capital. Un pas enrere
més sobre uns salaris i drets labo-
rals que es tornen ridículs.
Per donar una pinzellada estadís-
tica, en la dècada 1995/2005, el pes
dels salaris en l'economia de l’Estat
espanyol ha decrescut un 4%, men-
tre els beneficis empresarials s'han
multiplicat pel 73%, segons dades
del Banc d'Espanya. Sense oblidar
que a l'Estat espanyol la despesa en
“En la dècada 1995/2005, el pes
protecció social és un 28% menor bon ‘talante’, discurs ‘progre’, inte- oblidar els problemes i necessitats
dels salaris ha decrescut un 4%,
que la despesa mitjana europea. gració dels agents socials, i drets reals del conjunt de la majoria so-
Estem vivint un procés d'allibera- sobre el paper, en l'altre. En qualse- cial oblidada pel seu model.
mentre els beneficis empresarials
ment del mercat financer i, d'altra vol cas, els liders d'opinió, i tota la Ens espera, per tant, un llarg any
banda, patim la seva vil manera capacitat dels poders públics i eco- de discursos, de gestos a la galeria
s'han multiplicat pel 73%”
d'incrementar més els beneficis del nòmics, estaran al servei d'aquests amb els quals pretenen adormir en-
capital especulatiu. Per si l'anterior projectes, sigui quina sigui la marca cara més la majoria dels mortals i
fos poc, observem atònits, i patim, a què donin suport. fins i tot dels immortals.
com els preus de consum bàsic es Ambdues marques electorals Convé no oblidar, i serveix per
disparen mentre l'oficialitat ens tidiana dibuixant un procés d'empo- lat pel banc Central Europeu, cada comparteixen el seu cor neoliberal, exemplificar el que s'ha dit, que el
parla d'una suposada contenció de briment constant de totes i tots no- vegada està més allunyat de les de- el seu homenatge als capitals, el seu mateix govern que proclama un in-
l'IPC. La nostra economia, la real saltres, de la majoria social. Una cisions de qui patim la seva cobdí- afany de coartar la llibertat indivi- crement de les pensions, les míni-
per a les treballadores i els treballa- vegada més el sistema clava les cia. dual, i la seva ferma aposta pels in- mes i les pensions de vídues i vidus
dors, es veu sacsejada per la pujada seves urpes en els més desfavorits: La pròxima convocatòria d'Elec- teressos de mercat enfront dels be- amb fills, és el govern que té pen-
de la nostra cistella de la compra i joves, immigrats, dones… condem- cions Generals (previsiblement per neficis socials i, finalment i no dent de publicar una Llei de Refor-
per la pujada dels tipus d'interès. nant tota una generació que veu el a març del 2008) ens situa en un menys important, ambdós segells ma de la Seguretat Social que re-
Les nostres economies familiars seu futur hipotecat per tota la vida i debat artificial, el debat d'una opi- comparteixen un mateix afany re- dueix l'accés a les pensions per al
cauen en picat i veiem reduïts a que dorm, o no dorm, amb la inse- nió pública sobre la competència pressor i antiparticipatiu. conjunt de la classe treballadora i,
cendra els increments salarials guretat provocada per les fluctua- entre dues grans marques electorals Assistirem a un debat perfecta- el que pot ser més greu encara, el
aconseguits en la Negociació cions d'un mercat financer que tras- que competiran per vendre el seu ment articulat i manipulat amb el mateix que es planteja utilitzar es-
Col·lectiva. llada les seves crisis a l'economia producte, a través dels mitjans de qual intentaran posicionar als uns i peculativament els fons públics
Tots aquests paràmetres incidei- real quotidiana a través de l'encari- comunicació: ordre, déu, pàtria i els altres en el mateix costat d'una destinat a les nostres pensions
xen realment en la nostra vida quo- ment del preu del diner, que contro- rei, per un costat. Declaracions de frontera única, intentant-nos fer traient-los a Borsa.
Catalunya. Gener de 2008 3
4. REPORTATGE
L'Europa del
Capital La necessitat de continuar
H
Comitè Confederal de la CGT
em parlat, i dit, moltes coses
endavant i consolidar-nos
sobre Europa, i Europa conti-
nua aquí amb un Banc Central Eu-
ropeu gestionant els nostres diners.
Amb una Directiva Bolkenstein
com a alternativa
pendent d'aplicació en els estats
membres que intentarà oferir una
plena llibertat de moviment per als Comitè Confederal de la CGT
capitals i un funest camí per als
ciutadans, en privatitzar el conjunt i haurà qui pensi que la
dels serveis socials. Amb una
Constitució Europea que es recon-
duirà i es transformarà en un Trac-
H CGT en té amb el seu dia
a dia com per pensar en
les situacions dels altres; però
tat per a la seva aprovació, sense creiem, i pensem que, en coinci-
focus i d'amagat, consumant una dència amb la majoria de l'organit-
nova burla a l'opinió pública i a la zació, l'extensió i complexitat dels
participació ciutadana. problemes diaris als quals ens en-
Amb una Europa que discuteix frontem no poden fer-nos oblidar
l'engegada d'un llibre verd per a els problemes i les solucions que
l'harmonització dels drets socials i requereixen d'un treball, i compro-
laborals, per descomptat a la baixa, mís, a mitjà i llarg termini. En
pretenent homogenitzar la legisla- qualsevol cas, hem de ressaltar que
ció laboral dels països membres el moment actual de la CGT és tre-
per aconseguir flexibilitzar-la i pre- mendament complicat. Per intentar
caritzar-la al mateix nivell. Amb sintetitzar-la, creiem que les princi-
una Comissió Europea que debat pals línies que defineixen la nostra
sobre un Salari Mínim comú per al situació actual serien: vitat social. faciliten el gremialisme i l'autoor- dors i continuar l'esforç de consoli-
conjunt de països (no sabem si en -Incorporació constant i progres- -Configuració de noves estructu- ganitzar-se sense tenir en compte dació de les nostres estructures te-
l'entorn dels 1.570 euros de Lu- siva de nous treballadors que bus- res sindicals que intenten consoli- les visions de classe que haurien de rritorials és el camí en el qual
xemburg o dels 92 euros de Bulgà- quen en la CGT una organització dar-se com a referència visible per permetre disposar d'un cert equili- estem embarcats per tal que la nos-
ria). que doni resposta als seus proble- al conjunt de la classe treballadora, bri de forces a qui treballen amb tra organització passi a ser el que
Sobre aquesta igualtat en l'adver- mes quotidians amb la patronal. a través de diversos intents per més precarietat. sempre ha pretès ser: un instru-
sitat, la CGT té moltes coses per -Un increment notable en els ni- consolidar una estructura confede- -La falta històrica d'un projecte ment de justícia, de participació i
començar a parlar, opinar i mobilit- vells de responsabilitat assumida ral que aglutini al sindicalisme al- formatiu propi de la CGT ha difi- de llibertat en mans de la classe
zar, en la mesura del possible. No per la nostra organització en la ne- ternatiu al marge de la CGT. cultat i ralentit l'elaboració d'un treballadora.
obstant això, més enllà de les crisis gociació col·lectiva i en el dia a dia -Pel tipus de construcció que discurs complet sobre les nostres Per això hem de continuar apro-
financeres, dels circs polítics, de la en les empreses. hem experimentat com a organit- raons i propostes des del qual tre- fundint en els nostres aspectes més
construcció d'aquesta Europa neo- -Un significatiu increment en la zació, les tensions constants i mul- ballar i aprofundir en el nostre pro- positius i reprendre, una vegada i
liberal, existeix un món dinàmic, representativitat, allí on ens pre- tidireccionals són una realitat quo- jecte. una altra, els errors i les deficièn-
laboriós i viu que s'estén des de la sentem; amb resultats d'Eleccions tidiana i no és possible gestionar -Finalment comptem, en aquests cies per resoldre'ls i així enfortir el
infinitat de vagues convocades per Sindicals que ens comencen a si- totes i cadascuna de les tensions moments, no només amb al voltant nostre projecte transformador. Ne-
millorar la nostra qualitat de vida tuar com a primera força sindical, amb un cent per cent de nivell de de 7.000 representants/delegats a cessitem més debat i formació;
fins als centres socials ocupats. o segona, en petites i mitjanes em- satisfacció per a la totalitat de les tot l’Estat, amb més de mil sec- més consolidació interna i més sor-
Una realitat enèrgica que glateix preses on aconseguim presentar- parts que intervenen i opinen en cions sindicals actives, amb diver- tir a l'exterior; més iniciatives prò-
des de la lluita contra la repressió nos. cada cas. ses dotzenes de coordinacions sec- pies i més recerca d'unitats d'ac-
sindical, fins a la lluita per la lliber- -Desproporció entre l'increment -Al llarg dels anys, no només hi torials; sinó que comptem com a ció...
tat dels companys i companyes de necessitats i el lent increment de ha hagut incorporacions, sinó, lò- base de la nostra organització amb En resum, necessitem ser més
dels moviments socials detinguts companys i companyes amatents a gicament també, hi ha hagut aban- una estructura territorial en gairebé nosaltres i més amb totes i tots els
en un procés continu de retallada incorporar-se a les tasques organit- donaments per raons diverses. Des la totalitat de l'Estat espanyol i amb altres.
de les llibertats. És en aquesta lluita zatives del conjunt de la CGT. de la no acceptació del funciona- una mica més d'un centenar de nu- Un salt cap a endavant en el qual
i en els moviments per generar -Desequilibri entre els mitjans ment o de les posicions globals de clis locals que, de manera coordi- es necessita tambien l'impuls dels
consciència social lliure, justa i so- sindicals disponibles i els compro- l'organització, fins a la nostra enor- nada i activa, serveixen de referèn- nostres propis mitjans de comuni-
lidària, on s'emmarca la nostra misos reals amb el treball de soste- me dificultats per solucionar de cia sindical i social a una classe cació: “Catalunya”, “Rojo y
pràctica sindical i la continuïtat de niment organitzatiu al servei del forma assossegada els conflictes explotada que cada vegada neces- Negro”, “Libre Pensamiento”, les
la nostra organització dintre i fora conjunt de l'organització. interns. sita més les alternatives que repre- pàgines web... “Notícia Confede-
de les empreses. -Configuració d'un nou movi- -La dicotomia entre les facilitats sentem. ral”, “Cierzo Libertario”, “Ma-
Però també hi ha lluites i resis- ment llibertari que tindria com a de les quals es disposa en determi- Aprofundir en la coordinació del llón”, “Beltza” i tants i tants butlle-
tències que s'interrelacionen obli- referència d'una banda la interpre- nades empreses/sectors per utilit- dia a dia, continuar organitzant en tins editats per federacions,
gant-nos a una coordinació cada tació més “integrista” de la història zar els mitjans sindicals i les im- noves seccions sindicals cada ve- sindicats i seccions sindicals...
vegada més àmplia. I també aquí hi de l'anarcosindicalisme i per un menses dificultats en unes altres, gada un nombre major de treballa- Amb ells hem de fer arribar el nos-
ha la CGT. Encara no arribem a la altre els cants de sirena de l'insu- tre missatge a una societat cada ve-
totalitat d'organitzacions, col·lec- rrecionalisme, ambdues visions gada més confosa pels mitjans de
tius, pobles, persones que compar- àmpliament difoses per Internet. El comunicació oficials i pels recur-
teixen els nostres desitjos i inquie- fet que la seva base sigui virtual no sos mediàtics i propagandístics del
tuds, però estem fent un esforç impedeix que nous sectors de joves poder: l'última campanya de Coca-
molt important entre totes i tots que puguin considerar aquesta inter- Cola diu “pren els carrers”; i la hi-
hem de mantenir i incrementar. pretació de la història com la més poteca que més et permet endeu-
En aquests moments, i amb totes “natural”. tar-te és de Caja Navarra i es diu
les línies d'actuació obertes, conti- -Configuració espontània d'un “Revolució”, encara sort que Nike,
nuem intentat impulsar un marc per espai social horitzontal en el qual una de les multinacionals que més
al sindicalisme de lluita en l'àmbit la CGT pot actuar amb total trans- infants té esclavitzats a tot el món
europeu, que sigui clarament dife- parència i en còmoda coordinació t'aclareix, en aquests temps fervo-
renciat de la Confederació Europea que s'està desenvolupant localitat rosos de nacionalisme i religió, que
de Sindicats i del seu suport al per localitat i sobre allò concret, “Ja no és un problema ser espa-
model neoliberal. allí on la CGT impulsa la seva acti- nyol”.
4 Catalunya. Gener de 2008
5. REPORTATGE
Davant del Tractat de la Unió
Gabinet d'Estudis Confederals
CGT
La Comissió adquireix el "poder
absolut" a través de les adequades
polítiques internes, directives fona-
l nou Tractat de la Unió Eu- mentalment, per garantir "a les em-
E ropea signat el 13 de des-
embre a la trobada de Lis-
boa és una Reforma de
preses europees competitives, accés
als mercats mundials i operar en
ells amb seguretat" (Meter Mandel-
l’actualment en vigor i encara és son-Comissari de Comerç).
més antidemocràtic en la seva ges- Igual com les necessitats sobre la
tació que el Projecte de Constitució mà d’obra extracomunitària, de
Europea, que, almenys va tenir la l’Europa que "envelleix", són trac-
possibilitat de ser discutit i validat tades des de la lògica del mercat i la
pels ciutadans d’alguns països, per doble moral, per una part polítiques
mitjà de referèndums. de desregulació d’una mà d’obra
La UE, els seus caps d’estat, la necessària i suficient per garantir el
seva Comissió, han entès que tipus de treball precari que reque-
comptar -encara que sigui de forma reix la competitivitat i per una altra,
molt limitada i controlada- amb els polítiques de negació de drets de
ciutadans té el risc que aquests en- ciutadania que, des de la repressió i
tenguin que l’ordre social que es control, converteixin en usuals i
constitueix, no té res a veure amb permanents les relacions desiguals,
unes relacions socials basades en el injustes i neo-colonials de les rela-
respecte dels drets per a totes les i reafirmades les esmentades estra- El mercat com principi rector de dències, educació, habitatge, trans- cions Nord Sud i, sobretot, l’àrea
persones que habiten o treballen en tègies pels Sindicats CES (Confe- la política, manifestada la mateixa ports públics i models de mobilitat, d’influència euromediterrània.
l’espai denominat UE. deració Europea de Sindicats), en el en termes de relacions econòmi- igual que la fiscalitat, segueixen L’empitjorament respecte al que
El nou Tractat aprofundeix en la programa de treball conjunt 2006- ques (la lliure competència i la lliu- sotmeses al vet, fent impossible una hagués estat un Tractat en tota
liberalització de tots els mercats de 2008. re circulació dels diners, com a política comunitària sobre això, regla, revestit de "Constitució Euro-
producció i de serveis i possibilita Estratègies que fan desaparèixer drets intocables), en relacions co- mentre es permeten els paradisos pea", es troba en una cosa que en el
l’aplicació pràctica de la Directiva en la retòrica i en la realitat, els ser- mercials (protecció de multinacio- fiscals dins de la pròpia Unió. seu moment va ser "venut" a la ciu-
Bolkestein, continuant oberta la veis públics: sanitat, pensions, fe- nals en els seus intercanvis des- Si la lliure competència (compe- tadania com el manteniment d’un
porta a la privatització total de la sa- rrocarrils, educació, aigua, habitat- iguals i injustos amb altres països) i titivitat) és el principi rector, els model diferenciador d’Europa res-
nitat, l’educació, l’aigua i les pen- ge, etc. i introduint el mercat pel l’aposta decidida per les dinàmi- mercats de treball i les polítiques pecte a EUA, és a dir el seu Estat de
sions. mig tant en la seva concepció, "ser- ques de creixent financerització de d’ocupació només poden regir-se Benestar o social de mercat, con-
Aquest Tractat tanca les estratè- veis d’interès general" com en la la societat en el seu conjunt. per la regla de la desregulació labo- densat a la Carta de Drets Fona-
gies Empresarials, fixades a Lisboa seva resolució (qui estalviï, tindrà Les polítiques socials, despesa ral (flexibilització) i la precarietat mentals, apareix amb seriosos dub-
2000, basades en la competitivitat una sanitat privada, una pensió pública en prestacions i cobertures integral de la força de treball (bui- tes jurídics, més enllà de no recollir
en un món cada vegada més global complementària, etc.). socials: pensions, sanitat, depen- dament de drets laborals i socials). de forma vinculant els drets socials.
Per una extensió del treball amb Amèrica Llatina
Comitè Confederal de la CGT múltiples expressions combatives i suficient riquesa en moviments i
de resistència. Unes incipients i al- iniciatives perquè la nostra organit-
ontinuant en l’aprofundiment tres, ja, amb una llarga trajectòria. zació estigui molt pendent del des-
C de les nostres relacions, hem
seguit molt de prop tots els conflic-
En aquests moments, el continent
sud-americà viu sota la pressió eco-
envolupament de tots aquests pro-
cessos en la mesura de les nostres
tes que s'han desenvolupat a Mèxic, nòmica dels seus veïns més rics del possibilitats, i col·laborant en la
mantenint una estreta col·laboració nord, EUA i Canadà, i sota l'efecte construcció d'aquests nous espais
amb les diferents campanyes i es- de l'onada de governs socialdemò- d'intercanvi i confluència, per a
tructures de les quals s'ha anat do- crates (Brasil, Perú, Argentina, poder impulsar la nostra perspecti-
tant el moviment popular mexicà. Xile, Uruguai, Paraguai, Equa- va anticapitalista i antiautoritària.
Un cas molt especial seria el del dor,…), que més aviat que tard, en Tenim pendent el compliment de
conjunt d’Amèrica Llatina, un major o menor mesura, han anat de- l'acord congressual per a l'engegada
espai geogràfic considerat per EUA cebent les esperances que van des- d'un mitjà de comunicació (virtual)
com el seu propi terreny de joc, on pertar en els moviments populars. que ens connecti amb les realitats amb les burocràcies tradicionals i bia; del renéixer de la COB a Bolí-
fer i desfer a la seva voluntat, un També en els diferents països, es d’Amèrica Llatina. Tenim pendent es vincula als moviments socials: via; dels intents de crear una orga-
espai geogràfic on s'estan movent nota la influència de l'embranzida de desenvolupar els nostres últims agrupacions de barri, ràdios comu- nització sindical des del zapatisme
moltes coses i en el qual, en gene- del govern veneçolà, que amb un acords relacionats amb les lluites nitàries, ateneus, col·lectius ‘pique- a Mèxic; de l'activitat dispersa de
ral, existeix una impressionant tra- peu en els moviments populars i mexicanes. Tenim pendent la con- teros’, ocupacions de terra i d'habi- militants sindicals a Guatemala,
dició de lluita i resistència popular amb un altre en la proposta de partit solidació de les nostres relacions tatges,… espais on es produeix una Equador, Perú..., mereixent un es-
que es manifesta, una vegada i una únic, està sent referència per a amb l'ampli, ric i divers moviment coincidència de presències amb les ment molt especial el Sindicat de
altra, de mil formes diferents. Aquí aquells que consideren que des de llibertari en el qual, encara que molt organitzacions llibertàries que estan Catadores de Porto Alegre a Brasil,
i ara, podem constatar que és en el les institucions es pot canviar una minoritari en el seu conjunt, es actives en l'àmbit social. on s'ajunta l'activitat sindical, la so-
conjunt de països d'Amèrica, on mica; dividint al propi “petit” movi- donen tot tipus d'expressions i co- Dintre d'aquest “renéixer del sin- cial i la llibertària. També en allò
existeix un major nivell d'oposició ment llibertari veneçolà entre de- rrents: anarcosindicalisme, molt, dicalisme combatiu” i de la creació sindical cal analitzar per separat el
activa i mobilitzadora als plans del fensors i detractors de l'actual pro- molt poc i bàsicament proAIT; de nous espais de confluència sindi- procés de Veneçuela, on la UNT va
Capital. cés “bolivarià”. La veritat és que anarcocomunisme; plataformisme; cal i social, estem obligats a reflec- sorgir com a expressió de la ruptura
Des dels municipis en rebel·lia per sobre de contradiccions de l'es- anarcopunk; llibertaris;... tir la creació del MIC a Argentina, amb la burocràcia, i que ara s'inte-
dels indis Yakis en l'estat de Sonora querra tradicional, del biocombusti- També considerem que tenim de FETRACOMA i de CGT-Mosi- gra en la construcció del partit únic
(al costat de la frontera amb EUS a ble transgènic de Lula, del movi- com a assignatura pendent estrèn- can a Xile; de la Corrent Sindical proposat per Chávez, intentant lide-
Mèxic), fins a Zanon, del moviment ment ‘cocalero’ de Bolívia i dels yer llaços amb el conjunt d'un mo- Combativa a Uruguai; de CONLU- rar alhora tot un sector d'aquest nou
de fàbriques recuperades a Neu- petrodòlars de Chávez, que sem- viment sindical que està sorgint i TAS i de la coordinació Intersindi- moviment sindical llatinoamericà.
quen (al sud d'Argentina), transitem blen estar obrint enormes esperan- desenvolupant-se en nombrosos cal a Brasil; de Bataya Ouvriyé a Creiem que la idea general queda
per milers de quilòmetres en els ces per a moltes organitzacions po- països del continent. Aquest nou Haití; de l'esforç de SINALTRAI- transmesa en funció de les coorde-
quals habiten i es desenvolupen pulars del continent, hi ha la moviment sindical, incipient, trenca NAL/Autonomia Obrera a Colòm- nades ja exposades.
Catalunya. Gener de 2008 5
6. TREBALL-ECONOMIA Cal aturar la
Les conductores i conductors del bus de Barcelona privatització de
demostren com és possible unir tota la plantilla a Renfe que ha
pesar dels sindicats grocs i de l’empresa portat al caos
Repressió a
Sandhar
Technologies
Davant el greu
Barcelona SL de
Santa Margarida
deteriorament del servei
i els Monjos
Federació Comarcal CGT Garraf
ferroviari a Catalunya
SFF-CGT
a CGT es va mobilitzar davant
L els fets esdevinguts a l'empresa l Sindicat Federal Ferrovia-
Sandhar Technologies Barcelona
SL de Santa Margarida i els Mon-
jos sobre l'expedient contradictori
E ri de la CGT a Catalunya
vol traslladar a l'opinió pú-
blica la preocupació pel lamenta-
contra el membre de CGT en el ble estat de deterioració al que ha
Comitè d'Empresa José de Gracia arribat el servei ferroviari a Cata-
Monsalve, acusat per dos caps d'e- lunya. Els motius que ocasionen
quip, entre ells el membre del co- aquesta situació es produïxen per
mitè d'empresa José Tauste, que ha l'aprovació de la Llei del Sector
comportat una sanció de 31 dies de Ferroviari, elaborada pel PP i apro-
sou i ocupació. vada pel PSOE i que ha suposat la
Segons aquest expedient del dia descoordinación total entre Adif i
20 d'octubre de 2007, José Tauste Renfe Operadora. Ambdues em-
acusava el membre del Comitè preses estan immerses en un ERO
José de Gràcia de no estar al seu (Expedient de Regulació d'Ocupa-
lloc de treball i de trobar-lo dor- ció) que afecta al llarg de la seva
mint dues hores més tard al despatx vigència 4000 treballadors, el que
del Comitè. Les investigacions suposa un greu obstacle per a ga- d’un tren elitista com és l’AVE, i la regionals amb les greus conse- En aquesta concentració, a més
fetes per la comissió d'investigació rantir la viabilitat de la gestió d'a- mala gestió tant en el manteniment quències per als usuaris del ferro- de les reivindicacions generals, es
del Comitè assenyalen que va questes empreses, agreujant la falta com en la modernització de les in- carril que han afectat Catalunya en va posar l'emfasi en dues reivindi-
abandonar el lloc de treball des de endèmica de personal. fraestructures de la xarxa conven- els últims temps. cacions més, centrades en el Camp
l'hora d'entrada fins a les 8.15 (ver- Aquest problema ocasiona per cional, realitzada pels últims go- de Tarragona:
sió de Tauste). part de l'empresa l'externalització i verns que han invertit de manera Concentració a Tarrago- - L’ampliació dels actuals ser-
Segons alguns testimonis, la ve- subcontractació de serveis a em- exclusiva en l’Alta Velocitat i no en na veis ferroviaris de Regionals i la
ritat és que el company José de preses que a través de la recerca del el ferrocarril que utilitzen la majo- necessitat de crear un anell ferro-
Gràcia se'n va anar marejat per la benefici econòmic obliden temes ria dels usuaris i usuàries. En defensa de totes aquestes rei- viari de rodalia en el Camp de Ta-
inhalació d'un dissolvent i ho va tan importants com la seguretat, la Les urgències per fer arribar vindicacions, el 14 de desembre la rragona, aprofitant les infraestruc-
comunicar al seu company de tre- formació i la prevenció de riscos l'AVE a Barcelona, ha forçat al CGT va concentrar-se davant l'es- tures existents.
ball (el període d'absència no va ser laborals, augmentant la sinistralitat màxim les capacitats en els espais tació de Renfe de Tarragona, en la - La reobertura de la línia ferro-
el citat en la declaració de l'acusa- laboral i les avaries. on s'ha treballat, ocasionant inci- qual hi van participar diverses des- viària Roda-Reus per al transport
ció, Tauste). A més de la Llei del Sector Fe- dents en les línies per on circula el enes de persones i es van repartir de mercaderies, així com per a
El que no queda clar és que rroviari, un altre dels màxims cul- servei de rodalies i arribant a la pa- centenars d'octavetes als usuaris connectar l’estació de l’AVE amb
membres del Comitè d'Empresa pables de la situació són les obres ralització del servei de rodalies i del ferrocarril. Tarragona, Reus i la resta de línies.
que són triats per defensar els inte-
ressos dels treballadors, facin tot el
contrari: acusar-los, com en aquest
cas amb l'acusació falsa (de l'es- Vagues a Renfe Operadora i a Desconvoquen totes les
mentat cap d'equip membre del co-
mitè d'empresa de CCOO), tret que
Adif pel Conveni Col·lectiu vagues previstes a l'AVE
SFF-CGT
sigui un confident i xivato de l'em-
presa o tingui alguna cosa personal econòmiques satisfactòries per als SFF-CGT gues que afectaven els MM.II.
o sindical contra el company José a CGT va convocar vaga a treballadors, a pesar dels nous rep- maquinistes caps de tren i els su-
De Gracia.
Davant la comunicació de l'em-
L Renfe Operadora i Adif pels
dies 21 i 28 de desembre amb els
tes a l'hora d'adaptar-se a les tas-
ques que ha comportat la nova or- L '11 de desembre passat, la
CGT desconvoca totes les
pervisors de serveis a bord de
l'AVE.
presa al company José de Gracia següents horaris: Renfe Operado- ganització d'aquestes empreses, aturades previstes a l'AVE, des- Alguns punts d'aquest nou
d'una sanció de 31 dies de sou i ra: dues hores per torn, de 13 a 15 passant per augment de producti- prés de l'acord a què va arribar en acord són:
ocupació, acusant-lo d'uns fets fal- i de 19 a 21 hores; Adif: dues vitat, funcions, etc. Tant Renfe una reunió mantinguda amb el -Continuar i garantir la forma-
sos promoguts per Tauste i un altre hores per torn, de 13 a 15 i de 21 a Operadora com Adif, no han dub- president de Renfe Operadora. La ció dels maquinistes.
cap d'equip, independentment de 23 hores. tat a exigir sacrificis als seus tre- reunió propicià un nou acord que -Garantir el foment en la pro-
recórrer davant el Jutjat social, la La CGT va decidir convocar balladors mentre elles no han fet satisfà les demandes de CGT i els moció professional del col·lectiu
Secció Sindical de CGT a l'empre- aquestes vagues a causa de la falta cap esforç per a compensar MM.II. maquinistes caps de tren dels maquinistes.
sa i la Federació Comarcal del Gar- de concreció i resposta adequada aquests sacrificis. A això cal afegir AVE. L'acord es confirmà i aprovà -Evitar el greuge comparatiu en
raf van decidir prendre mesures en matèria econòmica de les em- la falta endèmica de personal. en assemblea i va permetre la des- la conducció de trens AVE en les
sindicals i de pressió, per tal que preses, entenent que han tingut Aquesta vaga coincidia amb la convocatòria de totes les aturades diferents categories.
l'empresa reflexioni i retiri l'esmen- temps suficient (més de 1 any) per convocatòria de vaga indefinida parcials indefinides i les vagues de -Garantir la professionalitat del
tada sanció, producte d'unes acusa- donar una contestació als treballa- del personal de venda, informació 24 hores previstes pels dies 21, 22 col·lectiu de MM.II. AVE caps de
cions falses, que va ser instada per dors. i atenció al client, els dies 21, 24 i i 23 de desembre, convocades per tren.
dos caps d'equip amb la complicitat Després d'un any de negociació 28 de desembre, en protesta per CGT per protestar per l'incompli- Aquest acord és la solució final
de la direcció de l'empresa, i així per als convenis col·lectius de les condicions de treball i per la ment de l'acord al qual havia arri- del conflicte a l'AVE i es confia
castigar un membre del comitè per Renfe Operadora i Adif, les volun- falta de personal per cobrir amb bat CGT amb Renfe-Operadora el una vegada més en la responsabi-
oposar-se a l'absorció i congelació tats de les dues empreses han estat garanties les necessitats i oferir un passat 31 d'octubre de 2007 i que litat de la direcció de l'empresa per
dels plusos del conveni del metall. nul·les a l'hora de regular pujades servei públic de qualitat. havia permès desconvocar les va- al seu compliment.
6 Catalunya. Gener de 2008
7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Jordi Ferri Tomás, secretari general de la Secció Sindical de CGT de INDISCRETA
Diputació de Barcelona Que lluny ens
queda Finlàndia
‘L'assemblea és l'element Emili Cortavitarte
central i essencial’
ls mitjans de comunicació han
E anat plens amb comentaris i in-
terpretacions respecte de l’informe
PISA sobre els sistemes educatius
dels estats de l’OCDE. Han volgut
explicar, l’informe no només dona-
Josep Garganté es disputaven estar en els tribunals. va resultats de les capacitats mate-
Avui, a la Diputació, l'afiliació a un màtiques, científiques i lectoescrip-
sindicat –menys a CGT, és clar- és tores dels alumnes de les etapes
-Quan es crea la Secció Sindical lamentablement identificat com educatives obligatòries sinó també
de CGT a la Diputació de Barce- l'oportunitat de tenir un padrí per de les inversions, el grau de priva-
lona i quina és la trajectòria que aconseguir treball o obtenir una tització, la relació amb la capacitat
s'ha seguit? plaça fixa. La defensa dels drets no socioeconòmica, l’equitat dels sis-
-La Secció Sindical es va crear al només és secundària sinó que és temes educatius...
mateix temps que es preparava la pràcticament inexistent. Finlàndia destaca sobre la resta:
candidatura a les últimes eleccions Un altre tema important és la re- destina el 6,4% del seu PIB a edu-
sindicals en Diputació, al març de cuperació dels salaris entre les ca- cació, la seva xarxa és pública
2007. La idea de presentar la can- tegories més baixes, l'aplicació de (només 2% de privada), cada set
didatura de CGT va partir d'un la carrera professional que està dei- mestres hi posen un més per a re-
grup de companyes i companys de xant gran nombre de treballadors a forçar, no fan més hores de classe
la Clínica Mental de Santa Coloma l’estacada per la falta d'un sistema (no en fan la sisena a primària!)
de Gramenet, situada al Recinte presa pública que es creï. És a dir, sinó per a situar-hi geriàtrics pú- objectiu de qualificació de la tra- però tenen unes polítiques educati-
Torribera. La majoria proveníem extingeixen “per la cara” més de blics, tan necessaris. Doncs no, els jectòria professional. Una de les ves compensadores de manera que
de CCOO, havíem fet batalles molt 150 llocs de treball estructurals. nostres governants presumptament coses que més demanen els treba- els seus resultats no són només els
dures en el sindicat, molts havien El conveni de traspàs preveu que “d'esquerres”, tenen grans plans: lladors és una veritable informació millors sinó els més equitatius
anat trencant els seus carnets i des- sobre les diferències salarials que gestió privada del servei públic de sobre el que passa, sobre el que es (menor diferència en els resultats
organizant-se. tenim pel que fa als funcionaris de salut mental, i destinació a ús pri- discuteix a la Junta de Personal, escolars entre els més afavorits i els
Posteriorment, ens vam posar en Generalitat es constituirà un com- vat dels recursos públics. Com ja sobre el que es negocia a les taules menys)
contacte amb el grup de companys plement personal transitori (CPT) sabeu, des de passat mes juny rea- de negociació. Això i la participa- Pocs dies després de donar-se a
que antigament, fa aproximada- absorbible i compensable i sense litzem concentracions tots els di- ció dels treballadors en les deci- conèixer l’informe PISA, el conse-
ment uns 10 anys havien estat al cap garantia de cobrar-los després mecres a l'hora de l'entrepà, una sions que els sindicats adoptin és ller d’Educació va fer públiques les
capdavant de la Secció Sindical de de 10 anys. Enfront d'això, la nos- iniciativa que al principi va comp- un dels compromisos que adquirim Bases per a una futura Llei d’Edu-
CGT i d'antics afiliats i simpatit- tra Secció Sindical està lluitant tar amb el suport dels responsables amb els treballadors durant la cam- cació i no pren com a model Fin-
zants del sindicat. Van coincidir en perquè abans del traspàs es convo- de CCOO i CTeC (antiga CTC) a panya electoral. En això estem. làndia sinó el Regne Unit, que des-
l'anàlisi amb nosaltres i tots ens hi quin totes les places vacants, per- la Clínica, mai d'UGT, però que Quant a la Taula de Negociació taca per una més baixa inversió
vam posar. Vam elaborar la llista què almenys els interins que allí ara ha estat desautoritzada pels di- hem estat exclosos. Diputació i (encara que superior al miserable
de la candidatura, no sense dificul- treballen tinguin alguna oportuni- rigents de les seves seccions sindi- UGT amb el beneplàcit de CCOO, 2,4% del PIB català del Govern
tats, ja que es tractava d'una llista tat i que no es perdin ocupacions cals. que encara que diu estar en contra Montilla), per l’ús de models de
per cobrir 27 membres de la Junta públiques i de qualitat. Al mateix Fruit d'aquestes concentracions de la nostra exclusió la va consti- gestió privada en els centres pú-
de Personal, vam elaborar un pro- temps, lluitem perquè es doni con- va ser la convocatòria d'una assem- tuir sense nosaltres, basant-se en blics i per tenir majors diferències
grama i al final ens presentem a les tinuïtat a tots aquells treballadors blea general de treballadors el 21 una interpretació del recién estre- de resultats entre centres privats i
eleccions. El resultat va sorprendre que no obtinguin plaça. de novembre. Els treballadors vo- nat Estatut Bàsic de l'Empleat Pú- públics i entre alumnes més rics i
a tots: de no tenir cap delegat pas- Quant als malalts, des de fa anys lien una convocatòria unitària però blic, van formar una Taula General més pobres. Són els fruits de l’ano-
sem a tenir-ne tres. A van perdent condicions i ara tots la resta de sindicats es van negar. de Negociació on pretenen dur tot menada Tercera Via de Tony Blair.
Avui a les nostres files comptem han estat concentrats en els edificis Malgrat tot, l'assemblea va ser el que sigui objecte de negociació i El conseller Maragall és econo-
amb companyes i companys vin- centrals del Recinte Torribera i molt nombrosa, al voltant de 90 en la qual per a estar presents ha de mista i expert en privatització de
guts de tots els sindicats i hem pas- trets dels pavellons perifèrics, amb persones. Allí es va aprovar una tenir-se el 10% de representants en serveis públics en la seva etapa a
sat dels 6 afiliats inicials a 33. jardins i sense barreres físiques que plataforma reivindicativa i la realit- el seu conjunt del personal funcio- l’Ajuntament de Barcelona. Dis-
- fins a fa poc ocupaven. També zació d'accions i mobilitzacions nari i del personal laboral. senya un servei educatiu d’utilitat
Sabem que heu estat fent con- sabem que Diputació està comen- fora del centre. Amb aquest man- pública (no us perdeu l’eufemisme)
centracions de protesta al Centre çant a derivar malalts cap a altres dat en l'últim Ple de l'Ajuntament -Quina és la manera de treballar integrat pels centres privats concer-
Sociosanitari i de Salut Mental centres per desocupar els últims de Santa Coloma vam repartir un de la secció sindical (butlletins, tats que continuaran amb la titulari-
Torribera de Santa Coloma de pavellons perifèrics ocupats pels comunicat dintre del Ple i a la ciu- assemblees, etc)? tat privada i fent negoci i els centres
Gramanet. Què reclameu i per nostres pacients. Els plans que tadania referent a la nostra lluita. -Per a nosaltres l'Assemblea és l'e- públics que tindran titularitat públi-
què? tenen per al Recinte Torribera és si- lement central i essencial de l'orga- ca però poden ser gestionats per al-
-Al juliol, la Diputació i la Genera- tuar-hi un parc tecnològic de l'ali- -Quina és la situació laboral din- nització de la Secció. Les nostres tres entitats (municipis, cooperati-
litat, van signar el Conveni de tras- mentació (l'eufemisme que utilit- tre de la Diputació de Barcelo- assemblees són obertes per a tot ves de professors,organitzacions
pàs que preveu un procés que cul- zen és “campus universitari de na? Quina és la resposta de la aquell treballador que estigui inte- sens ànim de lucre...)
minarà amb el traspàs total del l'alimentació”) governat per la CGT en relació a aquestes de- ressat a assistir i no només per a També es necessiten direccions
servei, personal i instal·lacions el 1 Universitat de Barcelona, amb em- mandes? aquells que són més simpatitzants. fortes i professionals, allunyades
de gener de 2010. El Conveni pre- preses com Nutrexpa, Nestlé i -L'últim Acord Marc de Condi- Quant a la propaganda, hem tre- de la comunitat educativa; desregu-
veu que la Clínica serà gestionada Freixenet. Tenen prevista la cons- cions de Treball es va signar l'any ballat a través de fulls informatius lació de les condicions laborals i
després per una empresa pública trucció de tres edificis en un espai 1999. Des de llavors, l'empresa va per respondre a problemes con- econòmiques del professorat en
(una SA) a la qual quedarem ads- que sempre s'ha considerat com a imposar la pau social i UGT, sem- crets, donant publicitat a docu- funció de l’acompliment d’objec-
crits i per a la qual estan buscant protegit per formar part de la Se- pre majoritària, CCOO i CTC es ments amb sol·licituds o queixes a tius i la flexibilitat i adaptació al
governador. Estan en tractes amb rralada de Marina. van dedicar a contemplar com pas- l'empresa, i a través de butlletins. projecte; absència de participació
l’IMAS. Aquest conveni deixa en Els pavellons i espais on han sava la vida. Van signar diversos Durant la campanya electoral, ela- en les decisions fonamentals de
el carrer més de 150 treballadors estat desplaçats els pacients són “pactes socials” i alguns altres borem un butlletí, en acabar la mestres, pares, alumnes i personal
interins del total de 350 que hi tre- senzillament vergonyosos. Pave- acords parcials, donaven cursos campanya un altre i després hem de serveis; negoci per a empreses i
ballem. Diu aquest Conveni que si llons i espais que podrien ser utilit- per a les oposicions, informaven de editat un primer butlletí que prete- organitzacions sense ànim de
fan falta se'ls contractarà en l'em- zats no només per a salut mental les ofertes públiques d'ocupació i nem que sigui regular. lucre...
Catalunya. Gener de 2008 7
8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
L'IPC i el mes
Vagues de 24 hores a
de novembre
Pepe Berlanga
Selsa, empresa de neteja
S egons l'enciclopèdia lliure Wi-
kipedia “l'IPC és un índex en el
dels col·legis de Cornellà
qual s'acaren els preus d'un conjunt
de productes (el que es coneix com Secretaria de Relacions amb els neteja per un salari vergonyós, que
Mitjans de Comunicació CGT
Catalunya
a "cistella") determinat sobre la en el cas d'una netejadora és de
base de l'Enquesta continuada de 717euros al mes.
pressupostos familiars (també ano- Per aquests motius, per reivindi-
menada Enquesta de despeses de ls treballadors i treballado- car un augment de sou i altres mi-
les llars), que una quantitat de con-
sumidors adquireix de manera re-
gular, i la variació respecte al preu
E res de l'empresa Selsa, en-
carregada de la neteja dels
col·legis i dependències munici-
llores, els treballadors i treballado-
res de Selsa van convocar vaga el
passat mes de novembre i van tor-
de cadascun, respecte d'una mostra pals de Cornellà, porten ja molt nar a convocar aturades de 24
anterior. D'aquesta forma, es pretén temps reivindicant la millora de les hores durant els dies 11 i 12 de
medir, mensualment, l'evolució del condicions de treball. La direcció desembre, i una concentració pel
nivell de preus de béns i serveis de de l'empresa i l'Ajuntament, davant dia 12 a la plaça de l'Ajuntament
consum en un país”. aquestes reivindicacions, mante- de Cornellà, d'on van sortir en ma-
Doncs bé, novament, i com “tots nen una actitud arrogant i irrespon- nifestació pels carrers de Cornellà.
havien pronosticat”, l'Índex de sable. Si la situació actual es manté, els
Preus al Consum (IPC) s'ha dispa- Els treballadors realitzen un tre- treballadors i treballadores de
rat, el 0,7% al novembre, el que ha ball dur perquè els col·legis i altres els nens i els altres usuaris d'aques- mostren els treballadors de Selsa Selsa tenien previst realitzar una
col·locat la inflació acumulada en centres municipals estiguin en les tes instal·lacions es mereixen. El és enorme, ja que amb una plantilla vaga indefinida a partir del 8 de
el 3,8% i la taxa interanual en el condicions de neteja i higiene que sentit de la responsabilitat que molt curta realitzen tot el treball de gener de 2008.
4,1%, cinc dècimes més que a l'oc-
tubre i el nivell més alt des de gener
de 2006.
D'altra banda, els sectors més in-
flacionistes aquest mes han estat el
Aturades d’una hora per torn Concentració dels treballadors
vestit i el calçat amb un desenvolu- a Esteban Ikeda en protesta del ‘Diari de Terrassa’
pament del 3,2%. Els carburants,
per la seva banda, han fet incre- pel conveni col·lectiu signat Assemblea de treballadors de apareixen amb la signatura comu-
mentar un 1,4% el transport, ha- Diari de Terrassa na "Redacción").
vent-se elevat un 6,8% en els úl- a CGT va convocar, el 7 de Les seves reivindicacions se
tims onze mesos. També s'han
continuat encarint els aliments i be-
L desembre, aturades d'una
hora per torn en l'empresa Esteban E ls treballadors de Diari de Te-
rrassa va fer una concentració
centren en dos punts:
1-Partint d'uns salaris baixos,
gudes no alcohòliques, un 0,9%, Ikeda, situada al polígon Estruch al Raval de Montserrat, dissabte han patit una pèrdua de poder ad-
com a conseqüència principalment del Prat de Llobregat i va cridar a 15 e desembre, per tal de donar a quisitiu del 3,8 % a causa de la di-
de la pujada de la llet. Tal com esta- la mobilització de la plantilla per conèixer als lectors i la ciutat la ferència entre l'IPC català i l'IPC
va anunciat, entre els productes que protestar contra el Conveni seva situació laboral. espanyol. És per això que dema-
més han augmentat el seu preu des Col·lectiu de sis anys de vigència Després de deu mesos de nego- nen a l'empresa que compensi
de gener destaca ostensiblement la signat entre la direcció de la com- ciacions del nou conveni, l'empre- aquest 3,8% durant els anys de vi-
llet, amb un augment del 30,2%, el panyia i els sindicats majoritaris, CCOO, tres d'UGT, dos de CGT, sa es nega a acceptar les seves de- gència del conveni.
pa amb un 14% i el pollastre ha CCOO i UGT, que preveu, entre altres dos d'USOC i un d'un sindi- mandes salarials. Davant 2-La seva jornada laboral és te-
pujat un 10,5%. altres aspectes, un augment de la cat independent. d'aquesta actitud, la redacció de òricament de 36 hores setmanals.
Ara bé, quins són els efectes més flexibilitat laboral. El comitè Web i blog de la secció sindical de “Diari de Terrassa” va decidir in- Només demanen una jornada la-
evidents d'aquesta inflació? D'en- d'empresa d'aquest proveïdor, que CGT: formar a l'opinió pública de la rea- boral de 40 hores i que es compta-
trada, la pèrdua de poder adquisi- subministra els seients dels mo- http://www.cgtbarcelona.org/cgte litat de les seves condicions labo- bilitza la resta del temps com a
tiu, amb la mateixa quantitat de di- dels Pathfinder i Navara de la stebanikeda rals i, des del passat dia 5 de hores extra. A més, un grup de
ners es poden comprar menys marca japonesa Nissan, està for- http://cgtestebanikeda.blogspot.co desembre, deixar de signar els companys ha de treballar obliga-
productes, si la pujada dels preus mat per cinc representants de m/ seus articles (d'ençà aleshores tòriament els caps de setmana.
no es veu compensada per un in-
crement en els salaris tenim més
dificultats per arribar a final de
mes. Evidentment, a aquesta neces- El Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant s’integra a la CGT
sària mesura d'increment salarial
que corregeixi l'esmentada perduda STMM de la CGT tiquen un sindicalisme combatiu i deració General del Treball (a par- mar, honesta en les seves actua-
ja li han sorgit nuvis que li neguen coherent amb els drets dels treba- tir d’ara, el STMM de la Confede- cions i coherent amb els seus pro-
fins i tot el pa i tota possibilitat de l 12 de desembre del 2007, a lladors i uns mecanismes democrà- ració General del Treball). pòsits, on realment el marí se senti
futur. Com hem pogut constatar, els
productes que més han pujat són
E Madrid, es va celebrar una tro-
bada d’afiliats del Sindicat de Tre-
tics i assemblearis en la presa de
decisions que són alguns dels as-
Amb aquesta unió s’amplia la
presència del sindicalisme alterna-
representat i tingui la seva veu, és
l'objectiu que anima a continuar
els de més consum, els de primera balladors de la Marina Mercant pectes que més ens identifiquen. tiu en el sector del mar. L’organit- treballant amb total dedicació.
necessitat i en aquests casos és més amb el propòsit de celebrar el con- Ja amb anterioritat totes dues orga- zació resultant ostenta la qualitat Durant el Congrés es va comptar
difícil prescindir d'ells. Si el menjar grés extraordinari per decidir la nitzacions havíen subscrit un acord de representativa en aquest àmbit i amb la presència i la intervenció de
o la roba pugen de preu, les econo- seva integració en la Confederació de col·laboració amb l’objecte de compta amb nombrosos delegats diversos companys del sector;
mies familiars s'afebliran. No obs- General del Treball. L’assemblea conèixer-nos millor i al seu torn vi- en les empreses de marina mer- d'entre els quals, un treballadors
tant això, amparant-se en el seu d’afiliats n'aprova per unanimitat sualitzar la conveniència del pas cant, tràfic interior de port, salva- dels remolcadors de Palma en
poder decisori del mitjà, alguns ja la unió. donat. ment marítim, vaixells de l’admi- vaga, que va exposar la increïble
avancen augments espectaculars Ambdues organitzacions coinci- Ara, passat aquest període, la va- nistració pública (vaixells hospitals situació que viuen, amb sancions i
per a alguns serveis públics. Així, deixen en el seu treball sindical al loració de totes les parts ha estat de l’ISM, oceanogràfics, etc.) En acomiadaments als tripulants en
la T-10 d'una zona, la targeta de llarg dels últims anys, compartixen molt positiva i el Ple del Congrés alguns dels comitès ostenta la ma- vaga.
transport més utilitzada, pujarà per uns plantejaments i maneres d’ac- va aprovar per unanimitat la inte- joria absoluta. El Ple va acordar per unanimitat
sobre de l'IPC incrementant-se un tuació molt semblants -la defensa gració del Sindicat de Treballadors Una organització sindical més una resolució de solidaritat i suport
4,5% i la pagarem a 7,20 euros. dels drets de la gent de mar-, prac- de la Marina Mercant en la Confe- forta i més eficaç per a la gent de als companys.
8 Catalunya. Gener de 2008
