Filosofia 4t ESO

1. L’HOME, L’ANIMAL GREGARI

2. BASE BIOLÒGICA: SOM GREGARIS COM ELS GRANS
SIMIS I VIVIM EN COMUNITAT.

3. LES NEURONES MIRALL
Neurones mirall: una classe de neurones
visualmotores
• Si alguna vegada us heu preguntat:
Per què sentim dolor quan veiem a una
persona ferida?
Per què sentim en carn pròpia els problemes
que viu el personatge del llibre que estem
llegint?
Per què badallem quan una persona
badalla?
Per què plorem al veure una pel·lícula
romàntica?
• La resposta és molt fàcil, tot és culpa de
les neurones mirall.

4. Què són les neurones mirall?
Així doncs, amb els estudis que s’han realitzat
les neurones mirall semblen estar relacionades
amb les conductes empàtiques, socials i
imitatives. És a dir, la principal funció de les
neurones mirall es la seva missió de reflectir
l’activitat que estem observant. Així doncs, les
neurones mirall són una cèl·lules nervioses que
s'activen en dues situacions:
1.En executar una acció: les neurones miralls
en aquest cas s’activen per facilitar la conducta
que es vol executar.
2.En observar executar una acció: en aquest
segon cas, les neurones miralls s’activen
per reproduir la mateixa activitat neural anàloga
a l’activitat percebuda. És a dir, reprodueixen la
mateixa activitat neuronal que la de la persona a
la que estem observant i com si fóssim
nosaltres mateixos qui ho estiguéssim fent.

5. PER TANT L’EMPATIA:
• Té una basa biològica
(neurones mirall)
• Alhora és la base de la
sociabilitat

6. ENDOGRUP I EXOGRUP
Endogrup: es refereix al grup
propi
Exogrup: fa referència a un grup
diferent
Lleida Shanghai

7. ENDOGRUP I EXOGRUP: COMPORTAMENT
Un grup (endogrup) tendeix a creure’s
superior a l’extern, a l’altre (endogrup).
Polarització en situacions de conflicte.
Exclusivitat: no es pot ser dels dos grups
alhora.
Exclusió: cap dels altres pot ser del nostre.
Fusió si fa falta cooperació
Enfrontament entre hutus i tutsis a Ruanda, 1994

8. LA DEFENSA DEL PROPI GRUP VA SER CLAU PER A LA
SUPERVIVÈNCIA (ESCASSETAT D’ALIMENTS), PERÒ AVUI NO
TÉ CAP SENTIT.

9. CULTURA I SOCIETAT: DOS ASPECTES DE LA
MATEIXA MONEDA.
Societat: Conjunt de persones que
interactuen de forma organitzada en un marc
territorial definit.
Tendim a agrupar-nos per un desig d’identitat i
pertinença. D’altra part, també ens rebel·lem i
cerquem l’originalitat.
Cultura: conjunt dinàmic de maneres de
fer, de pensar i de dir compartides per un
grup humà en un lloc i moment determinats.
La cultura és l’herència social del grup humà al
qual pertanyem.

10. CARACTERÍSTIQUES DE LA CULTURA
Es basa en les pautes culturals que ens
indiquen els llocs o estatus que hi ha en la
cultura i el rol corresponent (pautes de
conducta).
Què he de fer per a ser un bon fill/filla,
alumne/na, mare/pare, home/dona….???
Cultura material: són els objectes, la
tecnologia no s’ha de confondre amb cultura
(ús que se’n pot fer d’un objecte o el seu
significat, és a dir, les pautes culturals).

11. CARACTERÍSTIQUES DE LA CULTURA
Etnocentrisme: valorar la cultura aliena des
del nostre punt de vista i considerar la nostra
cultura superior i normal.
Relativisme cultural: cada tret cultural
s’explica segons la cultura a la qual pertany
(corregeix l’etnocentrisme).

12. CARACTERÍSTIQUES DE LA CULTURA
Components d’una cultura:
Llenguatge
Valors (models ideals)
Creences
Història, costums….
Les cultures estan en canvi perpetu,
interactuen entre elles i intercanvien
elements culturals que sovint els
transfomen.
Actualment consumim habitualment aliments
que fa un segle eren totalment desconeguts en
el nostre entorn.

13. SOCIALITZACIÓ
És l’aprenentatge de la cultura i
la manera com accedim a
aquesta.
Qui ens ho facilita? Els agents
de socialització. El primer agent
és la família, però també
l’escola.
Altres agents: , els compnays,
mitjans de comunicació,
associacions…

14. SOCIETATS URBANES
Són les que actualment dominen i són unes societats i cultures complexes,
amb uns estatus i rols que varien en funció de molts elements ( espai, medi
urbà o rural, el barri, la classe social, els hàbits, les ocupacions, etc.).

15. UN EXEMPLE DE COMPLEXITAT CULTURAL: SEXE,
GÈNERE I ORIENTACIÓ SEXUAL
Sexe: determinant biològic (cromosomes XY, XX).
Gènere: determinació cultural, estatus o rol que una cultura atribueix a cada
sexe.
L’orientació sexual: determinació personal, i pot ser heterosexual i homosexual.