1. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación – LevManovich. Lisardo Pérez Guillamón PAC 1 Fonaments i Evolució de la Multimèdia Grau Multimèdia UniversitatOberta de Catalunya
2. Introducció La informatització de la cultura no solamentcondueix al sorgiment de noves formes culturals, comelsvideojocs i elsmonsvirtuals, sinó que redefineix les que jaexistien, com la fotografia i el cinema. Elsnousmitjans representen la convergència de dos recorregutshistòricamentseparats, comsón les tecnologiesinformàtica i mediàtica. Teler de J.M Jacquard, 1800 (1) Data a la quall´Oficina del Censd´EstatsUnits va adoptar la màquina de tabulacióelèctrica,
3. Terminologia Manovichdefineixelsnousmitjanscom el medi digital en sí mateix. Llenguatge: L´autorutilitza la palabra llenguatge per referir-se a les convencions que estan sorgint, els patrons de disseny recurrents i les principals formes dels nous mitjans. Objecte: Terme que utilitza per descriureelsprincipisgeneralsdelsnousmedis, un objectepot ser una fotografia digital, un DVD , un entorn visual en 3D. Aixímateixelsobjectesdelsnous mitjans son objectesculturals. Representació: Invoca la comprensió complexa i matitzadadelsobjectesculturals; representen i ajudena configurar referentes externs.
4. Representaciódavantsimulació: Confronta les diversestecnologíes de pantalla amb la tecnología que simula la inmersió complerta de l ´espectador dinsd´un univers virtual (cine del segle XX) Representaciódavant control: Interface gràfica, la imatgecom a simulaciód´unpanell de control del PC. Representaciódavantacció: Oposició entre les tecnologiesde representació i les de decomunicacióen temps real , totallòque comença per tele. Tv
5. Ilusionisme visual davantsimulació: Combinació de tècniques i tecnologiestradicionalsambl´intenció de crear alguna cosa que s´assemblivisualment a la realitat. (pintura amb perspectiva) Representaciódavantinformació: Manovichdefineix. aquestconcepte, com la inmersió de l´usuari en un universimaginaride ficció.
7. Representaciónumèrica. Totselsobjectesdelsnousmitjans, es componen de codi digital, son representacions numèriques. Poden ser descritsmitjançant una funciómatemàticai estansotmesos a una manipulació algorítmica. Elsmitjans es tornen programables. Ex: Desaturación en Photoshop.
8. Modularitat. Modularitat o “estructura fractal delsnousmitjans”, fa referència a que l´objectedelsnous mitjans presenta sempre la mateixa estructura modular. Elselementsmediàticssónrepresentats como coleccions de mostresdiscretes (píxels). Aixís´entenen como elementsindependentsamb capacitat de composarobjectes de major escala. Ex: Pixels que conformen una imatge.
9. Automatització. La codificació numérica delsmitjans i l ´estructura modular permetenautomatitzarmoltes de les operacionsimplicades en la sevacreació, manipulació i accés. Es potel.liminar la intencionalitat humana del procèscreatiu.. L´usuari crea o modifica un objectemediàticRequereix que l´ordinadorentengui mitjançant plantilles o algoritmes simples. el significatdelsobjectes que es generen . Ex: Creaciód´undocumentamb “Word” fent “Inteligència artificial”. servir una plantilla Ex: Competició en un videojoc de conducció. Automatizació de baixnivell Automatizaciód´altnivell
11. Variabilitat. La variabilitatés una altraconseqüència de la codificaciónumèrica i de l´estructura modular dels objectesmediàtics, fa referència al fet de no ser lligat per sempre, sinó que pot existir en versions diferents que potencialment son infinites. L´objectemediàticpotésserversionat /muntatsense necessitatd´un autor humà. Ex:Atenent a un del casos particulars del principi de variabilitat, “escalabilitat”, per el qual es poden generar diferentes versions del mateixobjecte a diferents tamanys o nivells de detall.
12. Transcodificació. Intenta descriure la conseqüènciamésimportant de la informatitzaciódelsmitjans. La capa informàtica i cultural s´influeixenmútuament i el resultatés una nova cultura de l´ordinador. Entenent“transcodificar”comtraducció a un altreformat, s´acabaentenent la fusió de significatshumans e informátics. Bidi
13. El que no sónelsnousmitjans. Manovich, desprès de proposar la llista de las diferènciesessencials entre elsvells i elsnous mitjans, deixa una sèrie de nocionspopulars sobre les diferències entre medis: Elsnousmitjanssónmitjansanalògicsconvertits a una representació digital. A diferènciadelsanalògics que son continus, elsdigitals son discrets. Totselssuportsdigitals es presenten mitjançant una sòlamàquina, l´ordinador. Elsnousmitjanspermeten un accèsaleatori, elsmecanismesd´emmagatzematgepermetenaccedir a qualsevolelement a la mateixavelocitat. La digitalització comporta una perduad´informació. A diferència de la representacióanalògica, la representació digital contè una quantitatfixad´informació. Elsmitjansdigitals es poden copiar de manera il.limitadasensedegradació. Elsnousmitjans son interactius.
14. Recursos. “El lenguaje de los nuevosmedios de comunicación”, Lev Manovich - Ed. Paidóscomunicación 163 (2005) “Man with a MovieCamera”, DzigaVertov (1929), http://video.google.com/videoplay?docid=-2809965914189244913 Fondo diapositivas– binario2, http://www.instalectra.org/Instalectra2/servicios/servicio-web.html YoutubeTV, http://es.engadget.com/2010/05/28/detalles-de-la-proxima-apple-tv-revelados-almacenamiento-en-la/ GT5 Jonathan Grenier (2011), http://www.flickr.com/photos/44950052@N07/5432316079/in/photostream/ Bidi i pàgina web associada, http://www.bcn.cat/merce/prego2011/ * La resta d´imatges que s´han utilitzat, han sigut screenshots (captures de pantalla de l´ordinador), fotografies i retocs fotogràfics amb Photoshop, propis.
