1. Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.
2. Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.
3. Que tot el professorat que s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.
4. Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.
5. Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.
6. Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.
7. Disposar de bibliografia específica en català.
8. Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català.
9. Que les i els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.
10. Que totes les universitats elaborin un reglament d'usos lingüístics i el compleixin.
1. Reus, 3 d’octubre de 2009 “ Trobada d’estudiants dels Països Catalans” organitzada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans - SEPC
2.
3. Neix a la UPF el 2005 després que uns estudiants d’ECO i ADE comprovessin la pobra presència del català a la docència. Campanya interuniversitària Estudiantspelcatalà.cat Conferències, tallers i xerrades Vetllar pel compliment del PAM mitjançant el Servei d’Intermediació per la Llengua Premi professor PUC Reclamació de major ús als serveis de la Universitat (OCÉ, màquines de cafè) Edicció de guies Participació en òrgans de govern, CEUPF…
Presentació estructura En aquesta secció de la jornada d’avui, us presentarem la campanya EstudiantspelCatalà.cat. Jo us explicaré qui som i l’origen de la iniciativa. Posteriorment els meus companys us exposaran la situació actual de la llengua catalana a l’ensenyament superior i us explicaran el manifest que hem redactat.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
- Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.
Doncs bé, després d’uns anys actuant a la Universitat Pompeu Fabra, hem constatat que la problemàtica del català a l’ensenyament universitari és generalitzable a la gran majoria d’universitats catalanes i per això hem decidit fer el salt i ampliar el nostre àmbit d’actuació amb una campanya a nivell de Catalunya, titulada EstudiantspelCatalà.cat . La “gota que va fer vessar el got” va ser l’incompliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) de l’onze de juny de 2008 , pel qual s’establia el requisit de coneixement del Nivell C de català al professorat fix de nova contractació. - Recordem l’ espectacle que va suposar l’aprovació unànime de l’acord per part de les universitats per desmarcar-se’n posteriorment davant els mitjans de comunicació. - Recordem també que aquest acord tan sols feia complir amb el que estableixen explícitament l’Estatut, la Llei de Política Lingüística i la Llei d’Universitats de Catalunya. - Conseqüència de la inaplicació d’aquests preceptes legals, els estudiants ens trobem cada vegada més amb professors que no entenen el català. No cal dir que aquesta situació és totalment incompatible amb el dret dels estudiants a expressar-se a classe, als treballs i als exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials. Campanya Davant d’això els estudiants hem decidit no quedar-nos de braços creuats i actuar . Des de la PUC, d’acord amb la nostra voluntat de col·laboració amb altres entitats, hem redactat conjuntament amb les principals associacions d’estudiants de Catalunya i les principals entitats en defensa de la llengua un manifest que: - demana acabar amb aquesta situació - demostra la unitat amb què els estudiants afronten aquesta qüestió. Adhesions - Sens dubte, el suport de sindicats com el SEPC, la FNEC i Estudiants en Acció, ens legitima , donat que aquestes tres associacions apleguen bona part dels representants d’estudiants a les universitats catalanes. - D’altra banda, no hem volgut reduir la nostra campanya a l’àmbit universitari, ja que considerem que l’estatus del català a les universitats és una qüestió de país . Per això donem molta importància també al suport i l’adhesió d’entitats com Òmnium, la Plataforma i la CAL. - Continuarem treballant perquè un cop presentat el manifest el subscriguin més associacions d’estudiants i entitats civils. - D’altra banda, des d’aquesta setmana tothom pot adherir-se al nostre manifest a través del web www.estudiantspelcatalà.cat , on podeu trobar tota la informació sobre la nostra campanya. Perquè ara? Considerem que ara és el moment de dur a terme la regulació que demanem: - Actualment ens trobem immersos en una tendència de disminució de la presència del català a les universitats, acusadament greu en el cas dels postgraus, com posteriorment us explicarà el meu company Eduard. - Una de les raons de la pèrdua de pes de la llengua catalana a les universitats és indubtablement, la gran arribada d’ estudiants d’intercanvi i professors nouvinguts . - Donat que aquest serà un fenomen que de ben segur anirà en auge, la problemàtica entorn la realització de les classes en català és i serà cada dia més habitual a les nostres universitats. - Per aquesta raó, considerem que és necessari dotar-nos ja d’un marc regulador clar respecte les llengües a la universitat, abans que la situació es generalitzi amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per últim, volem deixar clar que: - La nostra preocupació no és el creixement de l’anglès com a llengua docent, sinó que el català vegi progressivament reduïda la seva presència a les aules a favor del castellà, essent aquesta última la llengua escollida i promocionada per les universitats en el seu procés d’internacionalització. En conclusió: - ara és el moment de dur a terme una política lingüística que compleixi el que estableix la LUC i l’Estatut. No oblidem que aquestes són lleis establertes democràticament que no varen ser redactades per esdevenir paper mullat, sinó per ser degudament aplicades. Sens dubte, són molts els reptes que ha d’afrontar la universitat en el segle XXI: ----No obstant des de la PUC considerem que no hem de caure en l’error de percebre la internacionalització com quelcom contraposat a l’ús de la llengua pròpia . I per acabar, voldríem fer la reflexió que si realment volem que el català sigui una llengua atractiva i moderna, amb prestigi, amb futur en defintiva, aquesta ha d’ésser present en tots els àmbits acadèmics i s’ha de poder emprar amb total normalitat. Moltes gràcies.