La nutrición

FABRICIO BANCHÓN MEDINA
Mº CARMEN FUIXECH
2º ESO A1

INDEX:
1.- La funció de nutrició.
1.1 Processo implicats en la nutrició.
1.1.1 Animals.
1.1.2 Plantes.
2.- El procés digestiu en el animals.
2.1 Tipus d’ aparells digestius.
2.1.1 Vertebrats.
2.1.2 Invertebrats.
3.- La respiració.
3.1 Les superfícies respiratòries.
4.- Tipus de respiració.
4.1 Respiració cutània.
4.2 Respiració branquial.
4.3 Respiració traqueal.
4.4 Respiració pulmonar. 2

5.- El transport de substàncies en els animals.
6.- Tipus d’ aparell circulatori.
6.1 Aparell circulatori obert.
6.2 Aparell circulatori tancat.
6.2.1 Aparell circulatori tancat simple.
6.2.2 Aparell circulatori tancat doble.
7.- L’ excreció en els animals.
8.- La nutrició en les plantes.
8.1 Absorció de nutrients.
8.2 Transport de saba elaborada.
8.3 Intercanvi de gasos.
8.4 Fotosíntesis.
8.5 Transport de la saba elaborada.
8.6 Metabolisme i respiració en les plantes.
8.7 Excreció en les plantes.
3

1.- La funció de nutrició
 Amb la funció de nutrició l'organisme viu obté la matèria i
l'energia que necessita.
 Els aliments són les substàncies que ingereixen els éssers vius i
que els proporciona la matèria i l’ energia. Aquest procés es
coneix com alimentació i forma part de la nutrició.
 Segons els tipus de nutrició es poden classificar en:
·Autòtrofs: Són capaços de produir la seu pròpia matèria
orgànica a partir de matèria inorgànica simple(CO2,H2O,O2, sals
minerals...) Segons la font d’ energia, poden ser:
-Fotoautòtrofs: Obtenen l’ energia de la llum del Sol
-Quimioautòtrofs: Obtenen l’ energia de algunes reaccions
químiques.
·Heteròtrofs: Obtenen la seua pròpia matèria orgànica a partir
d’ una altra matèria orgànica.
4

1.1 Processos implicats en la
nutrició
 Comprèn quatre processos:
 La digestió: S'encarrega de la captació de nutrients sòlids i
líquids, transformant els aliments complexos en nutrients
senzills utilitzables per les cèl·lules. Està realitzada per l'aparell
digestiu.
 La respiració: S'encarrega de l'obtenció de l'oxigen necessari
per a realitzar la respiració cel·lular i l'eliminació de CO2, posant
en contacte l'aire amb la sang. Està realitzada per l'aparell
respiratori.
 La circulació: S'encarrega de transportar els nutrients, els
gasos, els productes de rebuig i altres substàncies posant en
contacte a totes les cèl·lules de l'organisme entre si. Està
realitzada per l'aparell circulatori.
5

 L'excreció. Té la missió d'eliminar els productes de rebuig
procedents del metabolisme cel·lular, com la urea, per filtració
de sang i la seua expulsió a través de l'orina. Està realitzada per
l'aparell excretor.
6

1.1.1 Procés digestiu en els
animals
 El primer aparell implicat en la nutrició és l'aparell digestiu
que transforma la matèria orgànica en molècules assimilables
per les cèl·lules de l'organisme. La utilització dels nutrients
per les cèl·lules per a obtindre energia, implica la necessitat
d'oxigen procedent de l'exterior que ha d'incorporar-se a
través de l'aparell respiratori. Per a portar els nutrients a
les cèl·lules del cos precisa d'un aparell circulatori .En estos
processos es produïxen substàncies de rebuig, que han de ser
eliminades per un aparell excretor.
8

1.1.2 Procés digestiu en les
plantes
 Tots els sers vius duen a terme la funció de nutrició, però les
plantes són uns sers vius molt especials perquè són capaços
d'elaborar el seu propi aliment. La nutrició de les plantes
comprèn les etapes següents:
 * Incorporació de nutrients: aigua ,sales minerals i diòxid de
carboni.
 * Fotosíntesi :por acció de la llum, la matèria inorgànica es
transforma en matèria orgànica i es desprèn oxigen. *Utilització
de la matèria orgànica: la planta utilitza la matèria orgànica
fabricada per a créixer, però també per a obtindre energia que
la planta necessita per a continuar vivint per mitjà d'un procés
cridat respiració. La respiració és un procés que consisteix en
una lenta combustió de la matèria orgànica (sucres) . Al mateix
temps que la planta obté energia, també es desprenen diòxid de
carboni i aigua.
10

 Al mateix temps que la planta obté energia, també es
desprenen diòxid de carboni i aigua.
 * Eliminació de les substàncies de rebuig: en la nutrició es
produïxen substàncies que han de ser eliminades.
11

2.- El procés digestiu en el
animals.
 El procés digestiu comprèn els fenòmens que ocorren en
l'aparell digestiu i que permeten captar els aliments,
transformar-los en substàncies útils pares l'organisme i
expulsar els rebutjos.
 Fase 1.- Ingestió: És la presa d'aliments de l'exterior.
 Fase 2.- Digestió: Transformació dels aliments en nutrients.
Es distingeixen dos tipus de digestió: intracel·lular i
extracel·lular
 Fase 3.- Absorció: Pas de nutrients des de l'aparell digestiu
fins a la sang, que els conduirà a l'interior de les cèl·lules
de l'organisme.
 Fase 4.- Egestión: Els residus d'aliments que no han sigut
digerits. Són transformats en excrements fecals i expulsats
a l'exterior de l'organisme
12

Tipus de digestió
 Digestió Intracel·lular: Es du a terme dins de la cèl·lula, és
pròpia d'organismes unicel·lulars i pluricel·lulars molt senzills
com les esponges o els celenterats, cada cèl·lula transforma
els nutrients que ella mateixa captura.
 Digestió Extracel·lular: Ocorre fora de la cèl·lula, en el tub
digestiu. Allí aboquen unes proteïnes crides enzims que
descomponen els aliments. Este tipus de digestió és pròpia de
la gran majoria d'animals invertebrats i de tots els
vertebrats
13

2.1 Tipus d’ aparell digestiu:
 La cavitat gàstrica: És una espècie de sac entapissat amb
cèl·lules, que es comunica amb l'exterior per un únic orifici
cridat que fa al seu torn de boca i anus. És característic
dels animals amb digestió intracel·lular, com a esponges i
pòlips.
 El tub digestiu: És un tub, més o menys llarg amb una sèrie
de compartiments que comença en la boca, per on entren els
aliments, i acaba en l'anus, per on s'expulsen els residus
14

2.1.1 Vertebrats
• La digestió dels vertebrats és extracel·lular, el seu aparell
digestiu, en general presenta al llarg del tub digestiu la boca,
faringe, esòfag, estómac, intestí delgat, intestí gros i anus.
• A més, les glàndules annexes (el fetge, que fabrica la bilis i
el pàncrees, que fabrica el suc pancreàtic) resulten
fonamentals per a la digestió dels aliments
15

2.1.2 Els invertebrats
Les esponges:
 Per a atrapar a l'aliment produïxen corrents d'aigua a través de
nombrosos porus, que li aporta xicotetes partícules d'aliment,
més tard l'aigua filtrada eixirà per un forat cridat òscul.
 Posseeixen unes cèl·lules especialitzats que s’ anomenen
coanòcits.
 Els coanòcits són un tipus de cèl·lules exclusiu del Porífers, que
en el seu conjunt formen el coanodermo, la capa interna cel·lular
de les esponges. Són cèl·lules proveïdes d'un llarg flagell central
irradiat d'una corona simple o doble de microvellositats.
17

Els celenterats:
 Capturen a les seues preses vives amb l'ajuda de tentacles
que rodegen la seua boca. Posseïxen unes cèl·lules, crides
cnidoblasts, amb un líquid urticant que injecten a la presa per
a la seua captura.
19

Els mol·luscos:
 Posseïxen digestió extracel·lular. Esta té lloc en un tub digestiu
proveït de boca i anus. Els gasteròpodes tenen una glàndula,
crida hepatopàncrees, que segrega enzims que col·laboren en el
procés digestiu. Els bivalves són filtrants i es nodreixen de
partícules alimentàries que penetren amb el corrent d'aigua que
arriba al seu cos.
20

Els artròpodes:
 Presenten digestió externa. l'aparell digestiu comença en la
boca, a continuació l'esòfag, amb una dilatació anomenada pap,
on els aliments són mesclats amb la saliva, d'allí passaran a la
morella, on es trituren, segueix l'intestí on s'absorbeixen els
nutrients i, finalment l'anus, per on s'expulsaran els rebutjos.
21

3.- La respiració.
 En els animals es donen distints sistemes de respiració. Estos
sistemes presenten distints graus de complexitat, depenent del
tipus d'animal, de les seues necessitats energètiques i del mig en
què viu. Els animals diablàstics, com les esponges, o les meduses,
no desenrotllen cap estructura respiratòria, pel fet que són
animals senzills, que realitzen l'intercanvi de gasos de totes les
seues cèl·lules amb el medi aquàtic que les rodeja. En animals
triblàstics augmenta el nombre de capes cel·lulars i augmenten
els problemes per a realitzar l'intercanvi de gasos amb totes les
cèl·lules del cos. No obstant això, la majoria dels cucs plans són
capaços d'efectuar l'intercanvi de gasos sense necessitat d'un
sistema específic de respiració, a causa de l'escàs nombre de
cèl·lules que componen el seu cos. Els tipus de sistemes
respiratoris que podem trobar entre els distints animals són la
respiració cutània, branquial, traqueal i pulmonar.
22

3.1 Respiració cutània
 L'estructura respiratòria és el tegument corporal. La pell és
l'encarregada de realitzar l'intercanvi gasós. Per a això, la pell
ha de ser molt fina, estar humida i molt irrigada pel mig intern
de l'animal. Trobem este sistema respiratori en animals com els
anèl·lids, alguns mol·luscos, i amfibis; inclús, en certs
equinoderms. En mol·luscos i amfibis és necessari complementar
la seua funció amb altres sistemes respiratoris.
23

3.2 Respiració branquial
 Les estructures respiratòries són les brànquies, en forma de
replecs tegumentaris o estructures molt fines que estan molt
irrigades i embolicades per aigua. Poden ser brànquies externes,
poc evolucionades, o internes, més evolucionades, ja que al
trobar-se en l'interior estan més protegides. Les brànquies
apareixen en molts animals de vida aquàtica, com a anèl·lids,
mol·luscos, crustacis, peixos i amfibis. Els peixos subjecten i
estenen les brànquies per mitjà d'arcs branquials. En taurons i
ratlles apareixen cinc arcs (sis en els menys evolucionats) i
quatre arcs en els peixos ossis. Una estructura òssia anomenada
opercle, protegeix estos arcs branquials. L'aigua circula des de la
boca als clavills branquials, pressionada per la llengua i creant un
corrent que afavoreix l'intercanvi gasós entre la brànquia i
l'aigua.
24

3.3 La respiració traqueal
 Els insectes, miriàpodes i, en menor grau, en els aràcnids amb
estructures semblants denominades pulmons en llibre, utilitzen
un sistema de tubs, cridats tràquees, que connecten les cèl·lules
de tot el cos amb l'aire de l'exterior de l'animal. Este sistema
respiratori prescindeix del sistema circulatori per a transportar
l'oxigen a les cèl·lules. Estos animals tenen un sistema circulatori
obert, en el que la sang (hemolinfa) circula massa lenta per a
aportar el suficient oxigen com per a elaborar respostes i
moviments tan ràpids com els produïts per estos sers. Els tubs
s'obrin a l'exterior a través d'uns orificis que es poden tancar
per mitjà d'espiracles.
26

3.4 La respiració pulmonar
 Els pulmons són les estructures respiratòries, que connecten
amb l'exterior per mitjà d'una sèrie de tubs. Són replecs que es
desenrotllen en els vertebrats terrestres a partir del tub
digestiu. Hi ha dos tipus de pulmons. Uns tenen forma de sac: el
pulmó sacular, present en amfibis, rèptils i mamífers mostra
distints graus d'evolució. Altres, amb forma tubular, connecten
amb uns sacs aeris que s'estenen per altres zones del cos i que
s'omplin d'aire, disminuint la densitat de l'animal. Es troben en
les aus.
 En amfibis, l'interior és quasi llis, sense replecs, per la qual cosa
la superfície d'intercanvi gasós és massa reduïda. Açò implica la
necessitat d'altres sistemes respiratoris per a satisfer les
necessitats d'oxigen d'estos animals.
28

 La respiració cutània i l'intercanvi de gasos a nivell bucofaríngeo
en les granotes constituïx una aportació d'oxigen vital, perquè
l'intercanvi pulmonar és insuficient. La respiració pulmonar
només es desenrotlla en alguns adults, ja que en forma de cabut,
la respiració és branquial. Este sistema pot perdurar, inclús, en
adults com succeïx en les cecilias i tritons. Proteus anguinus és
un amfibi que en estat adult posseeix brànquies.
 En rèptils, els pulmons presenten replecs, amb la qual cosa la
superfície d'intercanvi de gasos augmenta respecte als amfibis.
Cal tindre en compte que els rèptils Posseïxen una pell grossa
seca, amb escates i incapaç de produir intercanvi de gasos amb
l'exterior.
 Uns pulmons amb més superfície interna van permetre la
colonització, per part d'estos animals, de la terra seca , sense la
dependència de l'aigua. Les serps Posseïxen un únic pulmó
desenrotllat, per a evitar excessiva compressió en un cos tan
estret..
29

 Les tortugues aquàtiques manifesten zones d'intercanvi de gasos
amb l'aigua en la zona rectal, en el tub digestiu. A més, posseïxen
modificacions en el seu sistema circulatori, que els permeten
aguantar molt de temps davall l'aigua sense necessitat de
capturar oxigen de la superfície.
 En mamífers, els pulmons mostren gran desenrotllament de la
seua superfície interna. Una sèrie de tubs ramificats transporta
l'aire als sacs alveolars, compostos per xicotetes cambres,
crides alvèols, que són els llocs on es produïx l'intercanvi gasós
amb la sang. En aus, els pulmons reben l'aire de l'exterior per
mitjà d'uns tubs ramificats. A més, els pulmons reben l'aportació
d'oxigen dels sacs aeris, que han sigut omplits d'aire quan
l'animal ha inspirat. Com l'aire travessa els pulmons i arriba a
estos sacs, es diu que estos pulmons tenen estructura tubular,
amb entrada i eixida. Este tipus de respiració és molt eficaç ja
que l'animal, a l'agafar l'aire, plena els pulmons i els sacs aeris.
30

 Els pulmons es poden buidar en la següent espiració i tornar a
omplir-se amb l'aire dels sacs sense necessitat d'usar per a
respirar els músculs del vol, que són els mateixos que servixen
per a inspirar.
31

5.- El transport de substàncies
en els animals.
 Els animals més senzills no tenen aparell circulatori perquè el oxigen
i els nutrients arriben directament a la cèl·lula.
 La resta dels animals tenen aparell circulatori que s’ encarrega de
distribuir i retirar les substàncies.
 Es un líquid que esta format principalment per aigua, proteïnes i
diverses substancies.
 En els vertebrats i cucs: sang. ·En els invertebrats: hemolimfa i
hemolimfa.
Components
del líquid de
transport
32

 Està formada per:
 -Plasma sanguini.
 -cèl·lules sanguínies:
·Glòbuls rojos.
·Glòbuls blancs.
·Plaquetes
 Pot presentar diferents coloracions, són pigments que donen el
color sulen provenen de processos anabòlics o alimentació.
33

 Són els
conductes per on
circula el líquid
de transport.
 En els vertebrats
hi ha 3 tipus:
·Venes.
·Artèries.
·Capil·lars.
34

Bomba impulsora
35
La seua funció és
impulsar el líquid de
transport a través
dels gots per mitjà
de contraccions i
dilatacions. Poden
ser:
·Vasos capaços de
contraure's.
·Cor.

6.- Tipus d’ aparell circulatori.
6.1 APARELL CIRCULATORI
OBERT :
 El mig intern ix dels gots a
llacunes espais
intercel·lulars.
 Arreplegat per venes cor.
 No hi ha capil·lars.
 Gots relativament curts
 Invertebrats:
·Artròpodes
·Mol·luscos no cefalòpodes
·Equinoderms
 La sang o l'hemolimfa ix dels
gots i amera unes cavitats
que estan en contacte amb
les cèl·lules on es produïx
l'intercanvi gasós i de
nutrients i torna al cor per
uns orificis cridats
OSTÍOLS.
36
Corazón Capilares de las
branquias
Hemocele

 6.2 APARELL CIRCULATORI
TANCAT:
 El mig intern sempre circula
per l'interior dels gots
 Part d'ell s'extravasa a nivell
dels capil·lars
 Hi ha capil·lars entre artèries
i venes
 Vasos molt llargs
Invertebrats:
·Anèl·lids
·Mol·luscos cefalòpodes
 Vertebrats
37
Capil·lars de
las brànquies
Cor
Capil·lars
sistémicos

Tipus de aparell circulatori
tancat
6.2.1 TANCAT SIMPLE:
 Recorregut complet: passa 1
vegada per el cor.
6.2.2 TANCAT DOBLE:
 Recorregut complet: passa 2
vegades per el cor. Te dos
circuits, el major i el menor.
38
Capilares de
las branquias
Corazón
Capilares
sistémicos
Capilares
pulmonares
Aurículas
Ventrículo
Capilares
sistémicos

Tipus de circulació doble
DOBLE INCOMPLETA:
 Mezcla de sang oxigènada y no
oxigènada
 Anfibis y reptils no cocodrilians
DOBLE COMPLETA:
 No barrejar sang oxigenada o no
oxigenades cocodrils, ocells i
mamífers
39

TAULA COMPARATIVA
40
OBERTS
TANCATS
Simple
Doble
Incompleta Completa

7.- L’ excreció en els animals
 El diòxid de carboni s'expulsa gràcies a l'acció conjunta dels
aparells circulatori i respiratori, a través de les superfícies
d'intercanvi.
 De l'eliminació de la resta de substàncies s'encarrega l'aparell
excretor.
 Els animals més senzills, com a esponges i celenterats, no
posseïxen aparell excretor, i aboquen les substàncies de rebuig
directament al mig a través de la superfície del cos.
 Els anèl·lids posseïxen unes estructures crides nefridios, que són
uns tubs senzills o ramificats que s'obrin a l'exterior a través de
porus excretors.
42

 Els insectes utilitzen els túbulos de Malpighi, que són tubs prims
tancats per un extrem i oberts per l'altre al tub digestiu, on
aboquen els productes de rebuig que han arreplegat de l'interior
del cos.
 Els crustacis disposen de dos glàndules localitzades en el cap i
prop de la base de les antenes, denominades glàndules verdes, a
través d'elles s'arrepleguen les substàncies de rebuig i
s'eliminen a l'exterior.
 En els vertebrats participen diferents òrgans en l'excreció. Els
principals són els renyons, que formen l'orina, per mitjà de la
qual s'expulsen productes de rebuig, com la urea.
 L'orina elaborada pels renyons ix dels mateixos pels urèters, que
desemboquen en la bufeta urinària, on s'emmagatzema. D'allí ix a
l'exterior per la uretra. A més dels renyons, en els mamífers, hi
ha òrgans com les glàndules sudorípares, els pulmons, l'intestí, el
fetge, etc., que participen en la funció d'excreció.
44

46
 Els rèptils i aus que beuen aigua salada, posseïxen unes
estructures crides glàndules secretores de la sal, a través de les
quals eliminen l'excés de sal que aporten els aliments marins i
l'aigua del mar.
 Estes glàndules es localitzen en el cap i desemboquen damunt
del pic (aus) o junt amb els ulls (tortugues)

8.- La nutrició en les plantes
 Per a construir, renovar les seues estructures i realitzar tots els
processos vitals, els sers vius necessiten matèria i energia. Es
denomina nutrició al conjunt de processos implicats precisament
en l'intercanvi de matèria i energia d'un ser viu amb el mig que li
rodeja. Els vegetals són sers vius de nutrició autòtrofa i
fotosintètica. Es denominen autòtrofs perquè són capaços de
transformar en matèria orgànica la matèria inorgànica del mig i
fotosintètics perquè per a això obtenen l'energia de la llum
solar.
 Els processos implicats en la nutrició són: L'absorció dels
nutrients, transport de la saba elaborada, l'intercanvi de gasos,
la fotosíntesi, transport de la saba elaborada, el catabolisme
(degradació de les molècules en altres més senzilles amb
obtenció d'energia) i l'excreció.
47

8.1 La absorció de nutrients
 La incorporació de nutrients en els vegetals es realitza de forma
diferent segons estudiem un vegetal d'organització talofítica o
cormofítica.
 Els d'organització talofítica prenen els nutrients directament
del mig a través de la membrana de les seues cèl·lules.
 D'organització cormofítica sí que presenten estructures
especialment adaptades per a l'absorció i el transport en el
mitjà terrestre. Estes estructures son:
·Arrel: subterrània (normalment) a través de la qual obtenen
aigua i sals dissoltes.
·Tija: Estructura per la qual transporten l'aigua i les sals
minerals des de l'arrel al full, i els productes de la fotosíntesi des
del full a l'arrel i a la resta del vegetal.
·Fulls: És el lloc on els compostos inorgànics es transformen
en orgànics. Esta funció la realitzen transformant l'energia de la
llum en energia química.
48

49
 La incorporació de l'aigua i les sals minerals es realitza per les
arrels, a través dels pèls radicals (Foto pèls radiculars) . Estes
estructures augmenten considerablement la superfície de
contacte de l'arrel amb el sòl. Són evaginacions de l'epidermis.
L'aigua penetra en l'arrel per osmosi. Este fenómemo es produïx
perquè en l'interior de l'arrel existix més concentració de soluts
que en l'exterior. L'aigua arriba així circulant fins als conductes
llenyosos. Les sals minerals requerixen energia per a penetrar en
l'arrel, per tant el seu transport és actiu. Es realitza en contra
de gradient de concentració. Hi ha unes proteïnes en la pròpia
membrana que permeten el pas de sals que s'absorbixen en
forma d'ions.

8.2 el transport de la saba bruta
 El conjunt d'aigua i sals minerals que han arribat fins al xilema
es denomina saba bruta. Esta saba és transportada pels vasos
llenyosos fins als fulls, on s'utilitza en la fotosíntesi.
51

8.3 L’ intercanvi de gasos
 La nutrició autòtrofa, pròpia dels vegetals, requerix la captació
de llum procedent del sol. Per a això hi ha unes estructures
especialitzades, els fulls, que presenten àmplies superfícies
perquè la captació d'esta energia siga eficaç.
 Les plantes intercanvien amb l'atmosfera oxigen i diòxid de
carboni. Encara que no disposen d'òrgans respiratoris com els
animals, posseïxen unes estructures especialitzades en
l'intercanvi de gasos, que són els estomes. L'oxigen, el diòxid de
carboni i també el vapor d'aigua utilitzen estes estructures per
a la seua entrada o eixida segons la funció que vagen a complir,
existint una regulació important en l'obertura o tancament dels
estomes.
52

 Les plantes necessiten oxigen atmosfèric per a respirar, per a
realitzar el seu metabolisme respiratori. També necessiten
diòxid de carboni per a realitzar la fotosíntesi, prenent d'eixa
font el carboni necessari per a construir les seues pròpies
molècules orgàniques. Per a permetre l'entrada i eixida d'estos
gasos la planta presenta una sèrie d'estructures molt
especialitzades: Els estomes: són la via més important d'entrada
de gasos en la planta. Una vegada que han entrat estos gasos es
dissolen en aigua i es transporten cap a qualsevol part del
vegetal pel floema. Els pèls radicals: per ells entren els gasos
dissolts en aigua que s'absorbix del sòl. Les lenticelas: són les
obertures de les parets de les tiges llenyoses.
53

 Els estomes s'obrin o es tanquen en funció de la urgència de les
cèl·lules oclusives que ho formen. Si s'unflen perquè reben aigua
de les cèl·lules adjacents l'estoma s'obri, al corbar-se les seues
parets cel·lulars, amb la qual cosa els gasos entren o ixen per
l'ostíol. Si, al contrari, les cèl·lules adjacents absorbeixen l'aigua
de les oclusives i estes, en definitiva, perden aigua es tornen
flàccides i l'estoma es tanca, no permetent ni l'eixida ni
l'entrada de gasos.
54

8.4 La fotosíntesi
 Els fulls són els òrgans en què es realitza la fotosíntesi. A elles
arriben l'aigua i les sals minerals que han entrat pels pèls
absorbents de l'arrel i el diòxid de carboni que ha entrat a
través dels estomes. En este procés, l'energia lumínica serà
transformada en energia química en uns orgànuls que són els
cloroplastos i gràcies a un pigment cridat clorofil·la. Esta energia
química s'emmagatzemarà en la matèria orgànica que es fabrica
durant este procés.
57

58

8.5 Transport de la saba
elaborada
60
 Durant la fotosíntesi, la saba bruta, transportada pel xilema fins
als fulls, es transforma en saba elaborada. És esta una solució
formada per sucres, aminoàcids i altres substàncies riques en
nitrogen. Esta saba es transporta pel floema que està format per
cèl·lules allargades, disposades en fila amb els barandats
perforacions formant uns tubs, cridats tubs cribosos. La saba
porta una direcció ascendent i descendent, des de les zones de
producció (fulls) fins a les de consum (albellons) , que poden ser
qualsevol part del vegetal: teixits de reserva, fruits, llavors,
meristemos apicals, etc.

8.6 Metabolisme i respiració
cel·lular en les plantes
 Els vegetals són organismes autòtrofs, per tant utilitzen
l'energia lluminosa per a la formació de matèria orgànica a partir
d'inorgànica (fotosíntesi) . Per a la resta de les activitats del
vegetal (creixement, floració, fructificació, etc.) necessiten
energia química procedent de la respiració cel·lular (igual que els
animals) . Esta matèria orgànica de què parlem, està composta
fonamentalment de sucres procedents de la fotosíntesi.
 La respiració cel·lular és independent a la presència o no de llum.
En ella es consumeix oxigen, durant les 24 hores del dia, al
contrari del que succeïx en la fotosíntesi, en la que l'oxigen es
desprén en la fase lluminosa, és a dir, durant el dia. En la
fotosíntesi es fixa diòxid de carboni i es desprén oxigen. En la
respiració es consumeix oxigen i es desprén diòxid de carboni,
alliberant-se energia."
62

8.7 Excreció en plantes
 En els vegetals no hi ha una excreció pròpiament dita. No tenen,
per tant, estructures especialitzades per a realitzar esta funció.
Com la seua taxa metabòlica és menor que la dels animals, la
quantitat de substàncies de rebuig és molt baixa. A més, alguns
d'estos productes són reutilitzats en processos anabólics:
concretament l'aigua i el diòxid de carboni es poden emprar per
a realitzar la fotosíntesi. Els pocs rebutjos produïts no sempre
ixen a l'exterior. Es poden acumular en vacúols o espais
intercel·lulars.
 Las substàncies de rebuig poden ser gasoses, sòlides o líquides:
 Sòlides: poden ser vidres d'oxalat càlcic.
 Líquides: olis essencials (menta, lavanda, eucaliptus) , resines,
làtex (cautxú) , etc.
 Gasoses: diòxid de carboni i etilé (gas dels fruits madurs) .
63

La nutrición

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (19)

En vedette

En vedette (14)

Similaire à La nutrición

Similaire à La nutrición (20)

La nutrición