2. Informació del contingut
Aquesta presentació pertany a l’obra
titulada “El Profeta” de Pablo Gargallo.
Al llarg de tota la presentació es
segueix totes les pautes de l’esquema
compositiu de l’escultura establert per
les normes de comentari artístic de la
Selectivitat. A més a més abans de
l’esquema compositiu hi ha una breu
biografia de l’autor i la seva trajectòria
artística.
4. Biografia de l’autor
• Maella 1881 – Reus 1934
•Emigra a BCN 1888
•Estudis a l’Escola de la Llotja
•Relacions amb artistes modernistes del
cafè “Els quatre gats”
•Viatge a Paris 1903
•Instal·lació a França 1923
•Contacte amb PICASSO
•Canvi d’orientació cal al cubisme i
expressionisme.
•Tendència: làmines primes de metall
•Estructures de volum i buit.
5. Trajectòria artística
Gran Ballarina
1929
Greta Garbo
1930-1931
Gran Bacant
1931
El Profeta
1933 - 1936
Parteix de plantejaments clàssics: Modernisme.
Es deixa portar per concepcions avantguardes escultòriques.
Sintetitzar les formes i utilitzar l’espai com element constitutiu.
Desintegració de l’espai amb xapa de metall.
6. Documentació General
Nom de l’obra: El Profeta.
Autor: Pablo Gargallo.
Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina
Sofía (Madrid)
i Museo Gargallo (Saragossa).
Estil: Cubisme.
Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze).
Tècnica: Fosa.
Material: Bronze.
Formes: Escultura exempta.
Tipologia: Dempeus, individual.
Cromatisme: Monocroma.
Dimensions: 235 x 64 cm.
Funcionalitat: Decorativa i Estètica.
Estat de conservació: Molt bo.
Tema: Religiós.
7. Anàlisi formal
Descripció formal:
El profeta, és l’obra que resumeix la producció principal
de Pablo Gargallo. L’escultor treballava aquest tema des
de l’any 1904. La figura resultant, és la d’un home,
d’imatge poderosa, que exhorta amb vehemència la
multitud a seguir-lo, tant físicament com ideològicament.
Es troba ben afermat a terra, circumstància que reforça
allò que vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un gest
contundent que acompanya el discurs: és l’actitud de
l’orador. Amb l’esquerra subjecta un bastó, instrument del
profeta Judea. Es cobreix amb una esquemàtica pell.
Representa una escultura feta a base de planxes de
metall retallades, estructurades al voltant d’un eix central
format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra.
8. Anàlisi formal
ELEMENTS PLÀSTICS:
Forma de representació:
L’obra que se’ns presenta és tracta d’una
figura o escultura de tipus o de forma
exempta, hi predomina un caràcter totalment
multifacial. La figura masculina, El profeta el
trobem dret amb les cames obertes i
afermades al terra, per tant es pot afirmar
que es tracta d’una tipologia dempeus, i
individual ja que en tota l’obra tan sols
trobem a un sol personatge.
9. Anàlisi formal
Tractament de la superfície:
Les parts del cos semblen estar delimitades
per una línia recta, com en el cas del braç
aixecat o en la part inferior de les cames i els
peus. En aquestes parts és on es dóna un
acabat perfecte amb formes llises i polides, al
contrari dels cabells, de la barba i de la
vestidura del profeta (de planxes dentades), la
qual no representa una forma tan llisa sinó
amb un volum més rodó. Contrasta la massa
de l’escultura amb el seu buit predominant.
10. Anàlisi formal
Moviment o ritme i temps:
En l’obra se’ns presenta, la presència de les
diferents planxes dentades que donen forma als
cabells i a les robes confereix tensió al conjunt i un
gran dinamisme frontal. La figura presenta un gran
dinamisme pel joc de corbes i el moviment real que
adopta amb el braç dret aixecat amb fermesa
dirigint-se a les masses amb el seu discurs mentre
que la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul.
En l’obra podem apreciar la intenció de Gargallo,
aquesta voluntat d’eternitzar el gran discurs que el
profeta està predicant. Gargallo no pretén mostrar la
visió d’un moment instantani, sinó que vol que la
seva obra vagi més enllà del moment concret, per
tant, hi predomina clarament voluntat d’eternitat.
11. Anàlisi formal
Tractament del volum/formes:
Pel que fa al volum, Gargallo juga amb el contrast entre l’espai
i la matèria. Deixa buits els espais que teòricament haurien de
ser més voluminosos per donar més expressivitat: la galta
esquerra, el buit de la boca que expressa el crit, els espais del
cos o les cames. En aquesta escultura s’hi emfatitza l’
importància dels forats que fa que la transparència de la massa
sigui molt més expressiva que els volums tradicionals. Per tant
en l’obra s’intenta buscar l’equilibri entre espais i buits, rectes i
corbes, còncaves i convexes, llum i ombra. L’escultura del buit,
del forat, contrari a la norma, és donar forma al volum.
“ El volum no surt de la massa, sinó del
buit”
12. Anàlisi formal
Composició:
El Profeta s’articula al voltant d’un eix vertical aconseguint un
equilibri perfecte que s’inicia al cap i continua per la columna
vertebral i la cama esquerra. Les parts del cos són elaborades
per mitjà de lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen
el buit, de manera que l’aire passa a ser una part intrínseca de
l’escultura. Aquest buit permet un joc de formes còncaves i
convexes, una combinació d’espais buits i plens que aporta a
l’escultura una gran expressivitat. La gestualitat reforça el
missatge que intenta transmetre. La combinació dels elements
materials amb els buits és el que dóna profunditat a l’obra,
mentre les arestes la doten de força expressiva. Les línies i els
plans condueixen la mirada de l’espectador al cap i a la boca,
és el punt culminant d’expressivitat de la figura (el buit de la
boca reflecteix el crit d’exhortació del profeta).
13. Anàlisi formal
Llum:
En aquesta obra de Gargallo, gairebé igual que
en les demés, l’autor li dóna un fort èmfasi al
component de la llum. Arribat en aquest punt, és
interessant destacar com el joc de corbes i els
diferents contrastos de llum i ombra, forma allò
que l’escultor va anomenar volum virtual, és a
dir, que pot ser envoltat per l’espectador. A més
a més, les superfícies de l’escultura tenen molts
entrants i sortints i el clar contrast de textures: la
fina pell i la rugosa barba i la túnica de camell,
junt amb les línies i els forats, aconsegueixen
crear veritables jocs de llums al llarg de
l’escultura, són els anomenats clarobscurs.
14. Anàlisi formal
Estil: Cubisme.
Escultura cubista, malgrat que també respon a
plantejaments de l’expressionisme. La introducció
del buit, va lligada a la introducció del ferro com a
material escultòric. Això suposà una autèntica
revolució en l’escultura del segle xx, com també
l’exploració, per part dels artistes de l’època, de
les possibilitats geomètriques que oferien les
planxes de ferro.El descobriment del buit fou el
resultat de l’ intercanvi de coneixements entre tres
grans creadors, que es van conèixer a Barcelona i
es van retrobar a París: Gargallo, Picasso i Juli
González. Al final dels anys vint, va abandonar les
connotacions modernistes i va adoptar un
llenguatge definit pels trets següents:
15. Anàlisi formal
• substitució dels materials convencionals pel ferro
• dramatisme expressiu
• esquematisme
• Introducció del buit com a element plàstic
• successió de formes còncaves i convexes
• Importància de la llum
• introducció de variacions angulars
• virtuosisme tècnic
Estil de l’artista: Cubisme.
Estil precedent i consegüent: Modernisme i Expressionisme.
16. Interpretació
Context històric:
Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió
americana i a Itàlia i Alemanya havien sorgit amb força el
feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es proclamava a
Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient
d’eufòria. El nou règim representava uns ideals de progrés i de
democràcia que bona part del país desitjava i en els quals va
dipositar grans esperances. Però l’alçament d’una part de
l’exèrcit sota les ordres del general Francisco Franco, en
contra del govern legalment constituït, va desembocar en una
cruel guerra civil. Durant la Segona República es visqué una
etapa de reformes (1931-1933), gràcies al govern dels partits
d’esquerra. Va seguir un període (1933-1935, Bienni Negre) en
què el govern de la dreta va anul·lar les reformes anteriors. En
una tercera etapa retornà l’esquerra, però el procés reformista
es va veure frenat mentre s’avançava cap a una revolució.
17. Interpretació
La República fou rebuda amb molta il·lusió pel poble.
S’esperaven reformes importants que milloressin la
situació dels pagesos, els obrers i la petita burgesia,
i que modernitzessin el país a fi de superar
l’endarreriment respecte dels països europeus més
avançats en àmbits com l’ensenyament, la
investigació científica, la democràcia... Les tímides
reformes de l’esquerra provocaren una doble reacció:
d’una banda, la dreta (exèrcit, terratinents, Església)
es va sentir amenaçada, i, de l’altra, els sindicats
obrers i pagesos les van considerar escasses. La
conseqüència va ser la polarització de la societat
espanyola en dos bàndols irreconciliables. El 8 de
juliol de 1936, els militars van fer un pronunciament,
que fou l’ inici d’una guerra civil, i que permeté que
s’establís la dictadura del general Franco.
18. Interpretació
Contingut i significació:
El Profeta, que també rep el nom de Sant Joan Baptista, és l’obra que resumeix la producció
de Pau Gargallo. L’actitud de repte convida a seguir-lo a causa de la intensa força física i
espiritual. Gargallo va dir d’aquesta obra que era la seva «tranquil·litat estètica». I la seva
vídua explicava que, quan l’escultor va concebre el Profeta, tenia en el pensament les aspres i
desèrtiques terres aragoneses. Més que un tema religiós, la imatge representada la força de
la paraula, el magisteri de la veritat com a camí a seguir. Un camí, que, de manera poderosa,
el personatge assenyala amb l’energia del seu gest. Aquesta és l’ escultura més gran de
Gargallo, i alhora, també la més coneguda. L’autor, però, mai no la va poder veure fosa en
bronze per manca de recursos econòmics. El significat d’aquesta obra s’ha de relacionar amb
el context històric i l’any que va ser feta l’obra. L’any 1933 el feixisme i el nazisme ja s’havien
instal·lat en alguns països europeus i la societat espanyola es començava a polaritzar entre
dreta i esquerra, per això es podria interpretar l’obra com una advertència sobre les dictadures
i un avís profètic sobre el futur. El seu caràcter, dur i agressiu, se’ns transmet perfectament,
la qual cosa la converteix en una obra de caire expressionista.
19. Interpretació
Funció i tema de l’obra:
L’obra que s’ha comentat en anterioritat, el
Profeta de Pablo Gargallo no va ser
encarregada, sinó que vaser elaborada amb la
única voluntat de l’artista. D’aquesta
determinada obra se n’han realitzat sis còpies
que es troben repartides per tot el món. Per
tant, aquesta obra, va ser concebuda per a
distribuir-la en diferents museus, així com
galeries d’art i fins i tot als espais públics, amb
l’ intenció de ser transmesa al major nombre de
persones possible per a embellir la ciutat
moderna, que avançava amb l’estètica del
temps. Amb tot i comentat, podem establir
doncs, que les dues funcions principals
d’aquest obra, serien decorativa i estètica.
20. Interpretació
Conclusió:
En definitiva, en El profeta se sintetitzen bona part de les influències principals que va
rebre l’escultura de Pau Gargallo. En primer lloc cal assenyalar que l’escultor aragonès
va seguir els passos del cubisme pictòric de Pablo Picasso, superposant els diferents
plans de la figura per crear formes subjectives. Aquesta característica es pot observar
plenament en el rostre. En segon lloc cal remarcar la proximitat que mostra la figura,
que integra els principis expressionistes, tant en la seva força com en la seva
sensibilitat. I en tercer lloc, també s’hi poden descobrir reminiscències de l’art primitiu
presents en artistes com l’escultor Brancusi i el pintor Modigliani. L’obra de Gargallo és
un dels millors exemples de la conquesta més revolucionària de l’escultura
contemporània: la introducció del buit com a element volumètric, solució que també està
present en altres escultors contemporanis, com per exemple, Henri Moore.
