3. FITXA TÈCNICA DE L’OBRA
NOM DE L’OBRA: Una i tres cadires
AUTOR: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945)
LOCALITZACIÓ: MoMA, a Nova York
ESTIL: Conceptual
DIMENSIONS: Cadira 82 cm d’altura; fotografia 91,5 x 61 cm; plafó de
text 61 x 61 cm
CRONOLOGIA: 1965
TÈCNICA: No presenta cap tipus de tècnica
MATERIAL: cadira de fusta plegable, còpia fotografia de la cadira i
ampliació de la definició de cadira d’un diccionari
FORMES: No és exempta, sinó que trobem una unifacialitat
TIPOLOGIA: De grup
CROMATISME: Monocroma, conserva el color pur de la fusta
FUNCIONALITAT: Estètica i Decorativa
ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt bo
TEMA: Conceptual
4. ANÀLISI FORMAL
DESCRIPCIÓ: una instal·lació que consta de tres elements ordenats
l’un al costat de l’altre davant un mur de color blanc. Al centre de la
composició podem veure una cadira de fusta de color marró, a l’esquerra
trobem penjada a la paret, una fotografia molt gran de la mateixa cadira però
en aquest cas està en blanc i negre, i a la part dreta de la instal·lació trobem
penjat a la paret també un plafó de color beix que reprodueix la definició en
anglès de la paraula “cadira” extreta d’un diccionari.
5. ELEMENTS PLÀSTICS
FORMA DE REPRESENTACIÓ: La instal·lació presenta una
unifacialitat. En aquesta nosaltres podem accedir-hi a l’obra, així que la
cadira la podem veure des de diferents punts de vista, com la part dreta i
esquerra, en canvi, en el plafó i la fotografia, al ser paper només té una vista
frontal.
6. ELEMENTS PLÀSTICS
TRACTAMENT DE LA SUPERFÍCIE: L’element principal
d’aquesta composició és una cadira de fusta plegable, però aquest objecte no
ha estat treballat per Joseph, sinó que és una cadira treballada per algú altre,
i el mateix autor n’ha fet la composició amb els altres elements de la
instal·lació.
7. ELEMENTS PLÀSTICS
MOVIMENT I TEMPS: En tota la composició no trobem
cap referència que ens doni un moviment i es tracta d’un
moment anecdòtic.
8. ELEMENTS PLÀSTICS
TRACTAMENT DE VOLUM I FORMES: En aquesta
obra, hi un clar predomini de les línies rectes i una gran
escassetat de les línies corbes i ondulades. I predomina la
horitzontalitat i la verticalitat.
9. ELEMENTS PLÀSTICS
COMPOSICIÓ: una instal·lació que consta de tres
elements ordenats l’un al costat de l’altre davant un mur
de color blanc. Al centre de la composició podem veure
una cadira de fusta de color marró, a l’esquerra trobem
penjada a la paret, una fotografia molt gran de la mateixa
cadira però en aquest cas està en blanc i negre, i a la part
dreta de la instal·lació trobem penjat a la paret també un
plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès
de la paraula “cadira” extreta d’un diccionari.
10. ELEMENTS PLÀSTICS
LLUM: La llum de l’obra contrasta el blanc de la paret i el
beix del plafó amb el marró del color pur de la fusta i el color
blanc i negre en que està la fotografia.
11. ESTIL
CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT:
Visió de la pintura com objecte de pensament.
Propòsit posat no a representar la realitat, sinó a prescriure un conjunt
de significats, conceptes o intencions que siguin reconegudes per
l’intel·lecte.
Recerca de la simplicitat.
Valora principalment la intel·ligència i les idees per sobre de la part
manual.
Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit barrejat
amb el llenguatge de la representació pictòrica.
Iconografia consistent en preguntes, equacions, declaracions o
instruccions absurdes.
Explotació màxima del potencial pictòric com canal d’informació.
Barreja de materials i tècniques: collages, plantilles i estarcits.
12. INTERPRETACIÓ
CONTEXT HISTÒRIC: L’obra s’inscriu, especialment,
dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix
cap els anys de 1960-1980: En la recerca d’una puresa
inviolable era necessari que la mateixa obra d’art es
dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant
objectivitat, i emergir com a idea.
13. INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L’OBRA:
L’artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte
“cadira”: el codi del llenguatge objectual, una cadira real de
fusta; el codi visual, la seva imatge fotogràfica; i el codi verbal,
la seva definició lingüística. Tots tres plantegen diferent
maneres de com es pot accedir a la compressió del concepte
“cadira”, amb al intenció de demostrar que la forma física d’un
objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge
dels conceptes per part del receptor.
14. INTERPRETACIÓ
MODELS I INFLUÈNCIES: En contra del que pugui sembla,
la idea de la desmaterialització de l’art no és una invenció del segle XX.
De fet, ja durant el Renaixement, Leonardo Da Vinci va escriure als
seus quaderns que “la pintura és una cosa mental”. I Miquel Àngel,
afirmava que l’escultura ja es troba dins del bloc de marbre i que tan
sols cal treure l’embolcall que la tanca. La gran revolució es dugué a
terme durant el segle XX, quan Marcel Duchamp creà el seus ready-
made o objectes ja fabricats: Roda de bicicleta (1913), Ampoller (1914) o
Urinari (1917), la seva obra més famosa.
16. INTERPRETACIÓ
CONCLUSIÓ: Joseph Kosuth aviat es converteix en
important líder de l'art conceptual, arribant al rebuig
absolut de qualsevol tipus de producció d'obres, causa del
seu caràcter ornamental. Les seves idees queden recollides
en l'assaig Art after Philosophy.
